Efecte del glifosat sobre individus de dues poblacions de Digitaria Sanguinalis (regió Pampeana i Vallès Oriental): avaluació preliminar de tolerància
Tutor/a - Director/a
Estudiant
González Flor, Cristina
Tipus de document
Projecte Final de Màster Oficial
Data
2008
rights
Accés obert
Editorial
Universitat Politècnica de Catalunya
UPCommons
Resum
L'ús intensiu d'herbicides pel control de les males herbes dels camps de cultius pot
provocar l'aparició del fenomen de la resistència. Una aplicació contínua d'un mateix
herbicida o de molts que tenen la mateixa forma d'actuar sobre les plantes, pot originar
una selecció d'individus amb l'habilitat de sobreviure, que deixaran descendència
igualment resistent a l'efecte de l'agroquímic.
A la regió pampeana (província de Buenos Aires, Argentina) la soja ha esdevingut un
cultiu preferencial, en rotació amb blat i blat de moro o en règim de monocultiu, sota
l'ús de la sembra directa. Així doncs, indefectiblement es practica un control químic de
les males herbes. La matèria activa més emprada en aquella zona és el glifosat, un
herbicida sistèmic, no selectiu i d'ampli espectre, que actua inhibint la formació d'un
enzim que participa en la síntesi de proteïnes, àcid indol ascètic i clorofil•la.
L'objectiu principal d'aquest projecte és detectar l'existència de fenòmens de tolerància
al glifosat de plantes de Digitaria sanguinalis, mala herba anual típica en els camps de
cultiu, de poblacions procedents de camps de la regió de la Pampa, en estudis
preliminars.
S'han dissenyat experiments per comparar en condicions de laboratori el
desenvolupament de plantes de Digitaria sanguinalis (poblacions de l'Argentina i de
Caldes de Montbui) després d'aplicar-hi diferents dosis de glifosat, per sobre i per sota
de la recomanada pel fabricant. Els tractaments es realitzaren en diferents estadis de
desenvolupament de les plantes.
Per a la comparació entre plantes de diferent procedència, fase de creixement i dosi
d'aplicació es controlà la germinació, la mortalitat, el nombre de fulles als 0, 10 i 20
dies després de tractament, els dies a floració i a fructificació, i la biomassa.
