Entre aigua i ciutat : simbiosi entre medi urbà i medi natural per cosir el centre de Montcada i Reixac després del soterrament del tren
Tutor/a - Director/a
Estudiant
Guillén Bellsolell, Núria Pilar
Ribot Sastre, Maria
Tipus de document
Projecte Final de Màster Oficial
Data
2024
rights
Accés obert
Editorial
Universitat Politècnica de Catalunya
Titulacions
UPCommons
Resum
El soterrament de la línia R2 al pas de Montcada i Reixac ja és una realitat. Així doncs, una ciutat que s'ha vist fragmentada durant tants anys pel pas de les vies del tren es converteix en un exemple de reinvenció ja que el canvi obre una oportunitat per repensar un nou centre urbà. D'aquesta manera, s'inicia el debat: què passarà amb l'escletxa que deixarà l'excavació i, sobretot, una qüestió clau: seguim construïnt?
Montcada i Reixac és una ciutat situada en un embut geogràfic que recull les aigües de la conca del riu Besós, fet que la deixa en una situació de risc imminent d'inundacions degut a les condicions extremes del clima mediterrani en temps de crisi climàtica.
Amb l'amenaça i l'oportunitat com a motor de projecte neix Entre aigua i ciutat. Fruit d'una investigació sobre les possibilitats del model del ciutat esponja, el projecte busca demostrar que la solució no és sempre edificar i ho fa conformant una matriu que superposa dos sistemes en simbiosi sobre la ciutat:
El sistema urbà busca connectar transversalment la ciutat fins ara separada pel tren mitjançant un conjunt de places contenedores d'aigua. Aquestes s'adapten a les necessitats i usos existents i salven la diferència topogràfica entre dos barris.
El sistema natural. Es tracta de grans depressions en forma de bassa que donen un espai necessari a l'aigua formant un ecosistema d'estany i constituint un pulmó verd dins la ciutat.
Aquests dos sistemes compondran un refugi climàtic en forma d'illes de frescor que serà capaç d'emmagatzemar aigua i reutilitzar-la. Apostem per un projecte que faci front a emergències actuals buscant l'equilibri necessari entre aigua i la ciutat.
El soterramiento de la línea R2 en el centro de Montcada i Reixac ya es una realidad. Así pues, una ciudad que se ha visto fragmentada durante tantos años por el paso de las vías del tren se convierte en un ejemplo de reinvención ya que el cambio abre una oportunidad para repensar un nuevo centro urbano. De este modo, se inicia el debate: ¿qué pasará con la brecha que dejará la excavación y, sobre todo, una cuestión clave: seguimos construyendo?
Montcada i Reixac es una ciudad situada en un embudo geográfico que recoge las aguas de la cuenca del río Besós, lo que la deja en una situación de riesgo inminente de inundaciones debido a las condiciones extremas del clima mediterráneo en tiempos de crisis climática.
Con la amenaza y oportunidad como motor de proyecto nace Entre agua y ciudad. Fruto de una investigación sobre las posibilidades del modelo de la ciudad esponja, el proyecto busca demostrar que la solución no es siempre edificar y lo hace conformando una matriz que superpone dos sistemas en simbiosis sobre la ciudad:
El sistema urbano busca conectar transversalmente la ciudad hasta ahora separada por el tren mediante un conjunto de plazas contenedoras de agua. Éstas se adaptan a las necesidades y usos existentes y salvan la diferencia topográfica entre dos barrios.
El sistema natural. Se trata de grandes depresiones que dan un espacio necesario al agua formando un ecosistema de humedal y constituyendo un pulmón verde en la ciudad.
Estos dos sistemas compondrán un refugio climático en forma de oasis urbano que será capaz de almacenar agua y reutilizarla. Apostamos por un proyecto que haga frente a emergencias actuales buscando el equilibrio necesario entre agua y ciudad.
The burying of the R2 line at the Montcada i Reixac pass is already a reality. Thus, a city that has been fragmented for so many years by the passage of the train tracks becomes an example of reinvention since the change opens an opportunity to rethink a new urban center. At this point, the debate begins: what will happen to the void that will leave the excavation and, above all, a key question: should we continue to build?
Montcada i Reixac is a city located in a geographical funnel that collects the waters of the Besós river basin, which leaves it in a situation of imminent risk of floods due to the extreme conditions of the Mediterranean climate in times of climate crisis.
With the threat and opportunity as a project engine, Entre aigua i ciutat was born. As a result of research into the Sponge City model possibilities, the project seeks to demonstrate that the solution is not always building and does so by forming a matrix that overlaps two systems in symbiosis over the city:
The urban system seeks to cross-link the city until now separated by the train by means of a set of water-containing squares. These are adapted to existing needs and uses and bridge the topographic difference between two neighbourhoods.
The natural system. These are large depressions that give the water a necessary space forming a pond ecosystem and forming a green lung within the city.
These two systems will make up a climate shelter in the form of ‘freshness islands' that will be able to store and reuse water. Entre aigua i ciutat is committed to a project that faces current emergencies seeking the necessary balance between water and the city.
