Aprèn - Enrique García-Berro Montilla

In this work, a series of Smoothed Particle Hydrodynamics simulations of the coalescence between two He and CO white dwarfs is presented. The simulations discussed here encompass a wide range of stellar masses that are representative of the Galactic white dwarf field population. Both the chemical and the hydrodynamical evolution of the mergers simulated here have been analyzed in detail. This has allowed us to characterize possible different outcomes for the merger and to calculate its potential observational signatures, such as the associated gravitational waveforms, the expected number of neutrinos emitted, the fallback luminosities, and the emitted light curves. Special attention has been paid to the formation and evolution of the tidal stream formed during the process of disruption of the secondary white dwarf. Unlike any previous study in the subject, we have been found that the tidal stream is fragmented. Its potential consequences have been explored and possible different explanations for this have been considered.

En este proyecto, una serie de simulaciones realizadas con el código Smoothed Particle Hydrodynamics de la fusión entre dos enanas blancas de He y CO han sido realizadas. Estas simulaciones abarcan un amplio rango de masas estelares que son representativas de la población galáctica de enanas blancas. Tanto la evolución química como la hidrodinámica han sido analizadas en detalle, permitiéndonos así caracterizar los posibles resultados de la fusión y calcular sus potenciales características observacionales como las ondas gravitatorias asociadas, el numero esperado de neutrinos emitidos, las luminosidades del material de vuelve a caer tras la fusión y las curvas de luz. Se ha prestado especial atención a la formación y evolución de la corriente de marea formada durante el proceso de ruptura de la enana blanca secundaria. Al contrario que en anteriores trabajos en este campo, hemos encontrado que esta corriente de marea se fragmenta. Sus consecuencias potenciales han sido exploradas y diferentes posibles explicaciones para este hecho han sido consideradas.

En aquest projecte, una sèrie de simulacions realitzades amb el codi Smoothed Particle Hydrodynamics sobre la fusió de dues nanes blanques de He i CO han estat realitzades. Aquestes simulacions comprenen un ampli rang de masses estel·lars, que són representatives de la població galàctica de nanes blanques. Tant la evolució química com la hidrodinàmica han sigut analitzades al detall, permetent així caracteritzar els possibles resultats de la fusió i calcular les potencials característiques observacionals com les ones gravitatòries associades, el número esperat de neutrinos emesos, les lluminositats del material que torna a caure després de la fusió i les corbes de llum. S'ha prestat especial atenció a la formació i evolució de la corrent de marea formada durant el procés de ruptura de la nana blanca secundaria. Al contrari que en anteriors treballs en aquest camp, hem trobat que aquesta corrent de marea es fragmenta. Les seves conseqüències potencials han sigut explorades i diferents possibles explicacions sobre aquest fet han sigut considerades.

Examen Final Restricted access to the UPC academic community

Examen

García-Berro Montilla, Enrique; Torres Gil, Santiago

Data de publicació: 2017

Escola Tècnica Superior d'Enginyeria de Telecomunicació de Barcelona (ETSETB)

ASTRONOMIA I RADIOASTRONOMIA - 230804

Accés al text complet

La Terraformació de Mart: desenvolupament d'un model climàtic latitudinal per estudiar l'ecopoiesi planetària de Mart

Projecte/Treball Final de Carrera

Garcia Solà, Daniel

Tutor/a - Director/a: García-Berro Montilla, Enrique; Isern Vilaboy, Jordi

Data de publicació: 2016

Escola Tècnica Superior d'Enginyeria de Telecomunicació de Barcelona (ETSETB)

Veure detall Accés al text complet

Les característiques del planeta Mart fan que sigui un dels millors candidats per durhi a terme un procés d'enginyeria planetària conegut com a terraformació amb l'objectiu d'aconseguir una atmosfera habitable i respirable per als éssers humans. La primera etapa de la terraformació, anomenada ecopoiesi, consisteix a aconseguir les condicions climàtiques mínimes favorables per a establir un ecosistema on es puguin introduir microorganismes extremòfils, els quals ajudin a generar una atmosfera com la terrestre en etapes posteriors del procés. S'ha desenvolupat un model matemàtic latitudinal del sistema climàtic de Mart per estudiar l'evolució de les condicions climàtiques planetàries i l'alliberament del CO2 i H2O de les capes polars i del subsòl cap a l'atmosfera durant l'etapa d'ecopoiesi segons la modificació de l'albedo, la irradiació solar i la composició atmosfèrica. S'ha realitzat l'estudi de 4 simulacions diferents que modifiquen alguna de les variables d'entrada del model amb l'objectiu de determinar si és possible arribar i mantenir les condicions climàtiques següents: temperatura mitjana superior a 253 K, pressió atmosfèrica global entre 100 i 300 hPa, pressió parcial atmosfèrica de CO2 superior a 100 hPa i pressió parcial atmosfèrica d'H2O al voltant de 3 hPa. Dels mètodes proposats per dur el sistema climàtic de Mart a les condicions desitjades els més prometedors són aquells que impliquen afegir una combinació de gasos d'efecte hivernacle (EH) del tipus dels perfluorocarbonis. Les temperatures assolides permeten la introducció de microorganismes extremòfils per continuar el procés de terraformació en estadis posteriors. El temps requerit per assolir aquestes temperatures és de l'ordre del centenar d'anys. L'energia necessària es pot aconseguir aprofitant l'energia solar rebuda en el 0.1% de la superfície planetària amb una eficiència del 10%. Ara bé, els nivells de densitat atmosfèrica i d'humitat esperats no s'assoleixen perquè l'alliberament de volàtils del subsòl s'atura per la condensació d'H2O atmosfèric a la superfície de les latituds altes (|θ| ≥ 60º). Per reduir o evitar aquesta situació és necessari augmentar la temperatura d'aquestes latituds. En aquesta la línia es proposa continuar la investigació amb el model desenvolupat provant altres simulacions que permetin increments de temperatura majors en latituds altes per reduir o evitar la condensació d'H2O i permetre l'alliberament de més quantitats de volàtils a l'atmosfera. El tipus de simulació recomanat és el que combina l'increment de la insolació i l'addició de gasos EH a l'atmosfera.

Las características del planeta Marte lo convierten en uno de los mejores candidatos para llevar a cabo un proceso de ingeniería planetaria conocido como terraformación con el objetivo de lograr un ambiente habitable y respirable para los seres humanos. La primera etapa de la terraformación, llamado ecopoiesis, consiste en lograr las condiciones mínimas favorables para establecer un ecosistema donde se puedan introducir microorganismos extremófilos, que ayuden a generar una atmósfera como la terrestre en etapas posteriores del proceso. Se ha desarrollado un modelo matemático en latitud del sistema climático de Marte para estudiar la evolución de las condiciones climáticas planetarias y la liberación de CO2 y H2O de las capas polares y del subsuelo hacia la atmósfera durante la etapa de ecopoiesis según la modificación del albedo, la radiación solar y la composición atmosférica. Se ha llevado a cabo el estudio de 4 simulaciones distintas que modifican alguna de las variables de entrada del modelo con el fin de determinar si es posible conseguir y mantener las siguientes condiciones climáticas: temperatura media superior a 253 K, la presión atmosférica global entre 100 y 300 hPa, presión parcial atmosférica de CO2 superior a 100 hPa y presión parcial atmosférica de H2O alrededor de 3 hPa. De los métodos propuestos para llevar el sistema climático de Marte a las condiciones deseadas los más prometedores son aquellas que involucran la adición de una combinación de gases de efecto invernadero del tipo de los perfluorocarbonos. Las temperaturas alcanzadas permiten la introducción de microorganismos extremófilos para continuar el proceso de terraformación en etapas posteriores. El tiempo requerido para alcanzar estas temperaturas es del orden de los cien años. La energía necesaria se logra aprovechando la energía solar recibida en el 0.1% de la superficie planetaria con una eficiencia del 10%. Sin embargo, los niveles de densidad atmosférica y la humedad esperadas no se alcanzan porque la liberación de volátiles se anula debido a la condensación de H2O atmosférico en la superficie de las latitudes altas (|θ| ≥ 60º). Para reducir o evitar esta situación es necesario aumentar la temperatura en estas latitudes. En esta línea se propone continuar la investigación con el modelo desarrollado probando otras simulaciones que permitan incrementos de temperatura mayores en latitudes altas para reducir o evitar la condensación de H2O y permitir la liberación de más cantidades de volátiles a la atmósfera. El tipo de simulación recomendado es el que combina el aumento de la insolación y la adición de gases de efecto invernadero a la atmósfera.

Planet Mars is one of the best candidates for performing a process of planetary engineering known as terraforming with the goal of achieving a habitable and breathable atmosphere for humans. The first stage of terraforming, called ecopoiesis, consists on achieving the minimum climatic conditions favorable to establish an ecosystem where extremophile microorganisms can be introduced for creating an Earth-like atmosphere in later stages of the process. A latitudinal mathematical model of Mars climate system has been developed to study the evolution of planetary climatic conditions and the release of CO2 and H2O from polar caps and regolith to the atmosphere during the ecopoiesis stage according to the modification of the albedo, solar irradiation and the atmospheric composition. The study has been carried out with 4 different simulations that modify any of the input variables of the model in order to determine whether it is possible to achieve and keep the following climatic conditions: average temperature higher than 253 K, global atmospheric pressure between 100 and 300 hPa, atmospheric partial pressure of CO2 higher than 100 hPa and atmospheric partial pressure of H2O around 3 hPa. The most promising methods for bringing Mars climate system to the desired conditions are those that involve adding a combination of greenhouse gases, in particular perfluorocarbons. The temperatures reached allow the introduction of extremophile microorganisms in order to continue the process of terraforming in later stages. The time required to attain these temperatures is of the order of a hundred years. The energy required can be achieved by taking advantage of the solar energy received in the 0.1% of the planetary surface with an efficiency of 10%. However, the levels of atmospheric density and humidity expected are not reached because the release of volatiles from the underground is stopped by atmospheric H2O condensation on the surface of the high latitudes (|θ| ≥ 60º). To reduce or avoid this situation it is necessary to increase the temperature of these latitudes. Further investigation with the developed model is proposed for testing other simulations that allow greater temperature increases in high latitudes to reduce or prevent H2O condensation and allow the release of more amounts of volatiles into the atmosphere. The recommended type of simulation is one that combines the increase of solar radiation and the addition of greenhouse gases to the atmosphere.

Lossless data compression of radio astronomy data

Projecte/Treball Final de Carrera

Pascual Arnáiz, David

Tutor/a - Director/a: García-Berro Montilla, Enrique

Data de publicació: 2016

Escola Tècnica Superior d'Enginyeria de Telecomunicació de Barcelona (ETSETB)

Veure detall Accés al text complet

Integration of FAPEC as data compressor stage in a SpaceFibre link

Projecte/Treball Final de Carrera

González Villafranca, Alberto

Tutor/a - Director/a: Portell de Mora, Jordi; García-Berro Montilla, Enrique

Data de publicació: 2016

Escola Tècnica Superior d'Enginyeria de Telecomunicació de Barcelona (ETSETB)

Veure detall Accés al text complet

SpaceFibre is a new technology for use onboard spacecraft that provides point-to-point and networked interconnections at 3.125 Gbits/s in flight qualified technology. SpaceFibre is an European Space Agency (ESA) initiative and will substitute the ubiquitous SpaceWire for high speed applications in space. FAPEC is a lossless data compression algorithm that typically offers better ratios than the CCSDS 121.0 Lossless Data Compression Recommendation on realistic data sets. FAPEC was designed for space communications, where requirements are very strong in terms of energy consumption and efficiency. In this project we have demonstrated that FAPEC can be easily integrated on top of SpaceFibre to reduce the amount of information that the spacecraft network has to deal with. The integration of FAPEC with SpaceFibre has successfully been validated in a representative FPGA platform. In the developed design FAPEC operated at ~12 Msamples/s (~200 Mbit/s) using a Xilinx Spartan-6 but it is expected to reach Gbit/s speeds with some additional work. The speed of the algorithm has been improved by a factor 6 while the resource usage remains low, around 2% of a Xilinx Virtex-5QV or a Microsemi RTG4. The combination of these two technologies can help to reduce the large amounts of data generated by some satellite instruments in a transparent way, without the need of user intervention, and to provide a solution to the increasing data volumes in spacecrafts. Consequently the combination of FAPEC with SpaceFibre can help to save mass, power consumption and reduce system complexity.

SpaceFibre es una nueva tecnología para uso embarcado en satélites que proporciona conexiones punto a punto y de red a 3.125 Gbit/s en tecnología calificada para espacio. SpaceFibre es una iniciativa de la Agencia Espacial Europea (ESA) y sustituirá al popular SpaceWire en aplicaciones espaciales de alta velocidad. FAPEC es un algoritmo de compresión sin pérdidas que normalmente ofrece relaciones de compresión para conjuntos de datos realistas mejores que las de la recomendación CCSDS 121.0. FAPEC ha sido diseñado para las comunicaciones espaciales, donde las restricciones de consumo de energía y eficiencia son muy fuertes. En este proyecto hemos demostrado que FAPEC puede ser integrado fácilmente con SpaceFibre para reducir la cantidad de información que la red del satélite tiene que procesar. La integración de FAPEC con SpaceFibre ha sido validada con éxito en una plataforma FPGA representativa. En el diseño desarrollado, FAPEC funciona a ~12 Mmuestras/s (~200 Mbit/s) usando una Xilinx Spartan-6 pero se espera que alcance velocidades de Gbit/s con un poco más de trabajo. La velocidad del algoritmo se ha mejorado un factor 6 mientras que el uso de recursos continua siendo bajo, alrededor de un 2% de una Xilinx Virtex-5QV o Microsemi RTG4. La combinación de estas dos tecnologías puede ayudar a reducir las grandes cantidades de datos generados por los instrumentos de los satélites de una manera transparente, sin necesidad de una intervención por parte del usuario, y de proporcionar una solución al continuo incremento de datos generados. En consecuencia, la combinación de FAPEC y SpaceFibre puede ayudar a ahorrar masa y consumo de energía, y reducir la complejidad de los sistemas.

SpaceFibre és una nova tecnologia per a ús embarcat en satèl·lits que proporciona connexions punt a punt i de xarxa a 3.125 Gbit/s en tecnologia qualificada per espai. SpaceFibre és una iniciativa de l'Agència Espacial Europea (ESA) i substituirà el popular SpaceWire en aplicacions espacials d'alta velocitat. FAPEC és un algorisme de compressió sense pèrdues que normalment ofereix relacions de compressió per a conjunts de dades realistes millors que les de la recomanació CCSDS 121.0. FAPEC ha estat dissenyat per a les comunicacions espacials, on les restriccions de consum d'energia i eficiència són molt fortes. En aquest projecte hem demostrat que FAPEC pot ser integrat fàcilment amb SpaceFibre per reduir la quantitat d'informació que la xarxa del satèl·lit ha de processar. La integració de FAPEC amb SpaceFibre ha estat validada amb èxit en una plataforma FPGA representativa. En el disseny desenvolupat, FAPEC funciona a ~12 Mmostres/s (~200 Mbit/s) utilitzant una Xilinx Spartan-6 però s'espera que arribi velocitats de Gbit/s amb una mica més de feina. La velocitat de l'algorisme s'ha millorat un factor 6 mentre que l'ús de recursos continua sent baix, al voltant d'un 2% d'una Xilinx Virtex-5QV o Microsemi RTG4. La combinació d'aquestes dues tecnologies pot ajudar a reduir les grans quantitats de dades generades pels instruments dels satèl·lits d'una manera transparent, sense necessitat d'una intervenció per part de l'usuari, i de proporcionar una solució al continu increment de dades generades. En conseqüència, la combinació de FAPEC i SpaceFibre pot ajudar a estalviar massa i consum d'energia, i reduir la complexitat dels sistemes.

FAPEC integration as an HDF5 filter

Projecte/Treball Final de Carrera

Dueñas Pedrosa, Sergi

Tutor/a - Director/a: García-Berro Montilla, Enrique

Data de publicació: 2016

Escola Tècnica Superior d'Enginyeria de Telecomunicació de Barcelona (ETSETB)

Veure detall Accés al text complet

In this work we propose a solution to some of the problems found in supercomputing environments by combining an extremely efficient, standard, open-source data manager suite with a high-performance data compressor. We do not intend to use such an efficient file format and, later, compress the resulting files or data sets without further ado, as we would be losing in the compression process the file format benefits. Our aim is to compress the little portions of data that conform the data sets stored inside the file (which are named chunks), thus without losing any of the functionalities offered by the mentioned data management suite. HDF5 is our choice for the data storage and management format, and FAPEC is the high-performance data compressor chosen. By integrating FAPEC as an HDF5 filter we will offer a solution that can solve in a smart, clean and efficient way the storage and management problems in supercomputing environments.

Mass and eccentricity constraints on the planetary debris orbiting the white dwarf WD 1145+017

Treball Final de Grau

Gurri Pérez, Pol

Tutor/a - Director/a: García-Berro Montilla, Enrique; Gänsicke, Boris T.

Data de publicació: 2016

Escola Tècnica Superior d'Enginyeria de Telecomunicació de Barcelona (ETSETB)

Veure detall Accés al text complet

Statistical analysis of a massive astronomical cross-matching process

Projecte/Treball Final de Carrera

Nuño Gómez, Daniel-Juan

Tutor/a - Director/a: García-Berro Montilla, Enrique

Data de publicació: 2016

Escola Tècnica Superior d'Enginyeria de Telecomunicació de Barcelona (ETSETB)

Veure detall Accés al text complet

Gaia is an ESA mission to create a 3D map of our Galaxy. The main objective is to provide positional measurements for about one billion stars. Gaia will scan the same sky region about 85 times in different directions. This will produce multiple observations of the same star in slightly different positions creating clusters of observations. The project proposed here consists in designing and implementing a suitable statistical analysis of the star clusters. The statistics will be used to identify and select singular cases from huge sets of data. The algorithms and code developed must be designed to be scalable and distributable in order run on large clusters and supercomputing environments.

Gaia es una misión de la ESA para crear un mapa en 3D de nuestra galaxia . El objetivo principal es proporcionar mediciones de posición de unos mil millones de estrellas . Gaia escaneará la misma región del cielo alrededor de 85 veces en diferentes direcciones. Esto producirá múltiples observaciones de la misma estrella en posiciones ligeramente diferentes creando clústers de observaciones. El proyecto consiste en el diseño e implementación de un análisis estadístico adecuado de los clústers de estrellas . Las estadísticas serán utilizadas para identificar y seleccionar casos particulares de grandes conjuntos de datos. Los algoritmos y código desarrollados deben ser diseñados para ser escalables y distribuibles con el fin de ejecutarse grandes grupos y entornos de supercomputación.

Gaia és una missió de l'ESA per crear un mapa en 3D de la nostra galàxia. L'objectiu principal és proporcionar mesuraments de posició d'uns mil milions d'estrelles. Gaia escanejarà la mateixa regió del cel al voltant de 85 vegades en diferents direccions. Això produirà múltiples observacions de la mateixa estrella en posicions lleugerament diferents creant clústers d'observacions. El projecte consisteix en el disseny i implementació d'una anàlisi estadística adequat dels clústers d'estrelles. Les estadístiques seran utilitzades per identificar i seleccionar casos particulars de grans conjunts de dades. Els algoritmes i codi desenvolupats han de ser dissenyats per ser escalables i distribuïbles per tal d'executar-se en grans grups i entorns de supercomputació.

Model Rocket Workshop

Treball d'assignatura

García-Berro Montilla, Enrique; Rojas Gregorio, José Ignacio; Torres Gil, Santiago; Tristancho Martínez, Joshua; Far, Marc; Hernández, Alberto; Martínez, Joan; Pascual, Núria

Data de publicació: 2015

Escola Tècnica Superior d'Enginyeria de Telecomunicació de Barcelona (ETSETB)

PROJECTES D'ENGINYERIA FÍSICA 2 - 230477

Veure detall Accés al text complet

Examen Final Restricted access to the UPC academic community

Examen

Torres Gil, Santiago; García-Berro Montilla, Enrique

Data de publicació: 2015

Escola Tècnica Superior d'Enginyeria de Telecomunicació de Barcelona (ETSETB)

ASTRONOMIA I RADIOASTRONOMIA - 11637

Accés al text complet

Diseño e implementación del sistema de compresión Parallel-FAPEC

Projecte/Treball Final de Carrera

García Almoril, Sergio

Tutor/a - Director/a: García-Berro Montilla, Enrique

Data de publicació: 2015

Escola Tècnica Superior d'Enginyeria de Telecomunicació de Barcelona (ETSETB)

Veure detall Accés al text complet

Image data compression with FAPEC

Projecte Final de Màster Oficial

Ahmadloo, Hamed

Tutor/a - Director/a: García-Berro Montilla, Enrique; Portell de Mora, Jordi

Data de publicació: 2014

Escola d'Enginyeria de Telecomunicació i Aeroespacial de Castelldefels (EETAC)

Veure detall Accés al text complet

Satellite data compression is very important for scientific missions, which often send large amounts of data during operations. Modern examples are Euclid, Solar Orbiter and the several Earth observation missions. However, for each mission and type of data the optimum solution can be different. Here we focus on compression of simulated images following the design specifications of the Euclid and Solar Orbiter missions, and on real images from NOAA and Eumetsat Earth Observation missions. We aim to achieve the best solution for the compression of these images, mainly regarding compression ratio, but also paying attention to the compression time - that is, trying to minimize the onboard processing requirements. Data compression research at the Institute for Space Studies of Catalonia (IEEC) has led to new algorithms that in some cases perform better than the consolidated standards of the CCSDS (Consultative Committee for Space Data Systems). The so-called Fully Adaptive Prediction Error Coder (FAPEC) is a new entropy-coding algorithm for data compression that provides an excellent coding efficiency even when large fractions of outliers are present in the data. It competes with the CCSDS 121.0 recommendation. On the other hand, the CCSDS 122.0 recommendation for image compression, based on the Discrete Wavelet Transform (DWT), can be used to produce both lossy and lossless compression. Previous studies have combined FAPEC with the 122.0 standard by compressing non-scaled DC and AC coefficients from the DWT stage, allowing FAPEC to achieve better compression ratios than the standard bit-plane encoder. The result, called DWTFAPEC, was able to work with FITS and raw images, both lossless and lossy. In this work we modify DWTFAPEC to differentially code the DC coefficients, further improving the performance - up to 10% in the lossy case. DWTFAPEC has been tested on a variety of realistic images (from Euclid, Solar Orbiter and Earth observation missions) to evaluate its performance and to demonstrate its eventual applicability to any space mission. For each of the cases studied here we show which is the optimum data compression solution among FAPEC, DWTFAPEC, CCSDS 121.0 and 122.0, both for lossless and lossy (where applicable), and for different options of the compressors. In all cases we consider both compression ratios and computing times. In some cases, due to the lack of capability to work with colour images we partitioned the images in sub-streams - one for each of the colour bands. This approach makes possible to use DWTFAPEC and FAPEC for colour images.

Image data compression based of HPA and FAPEC

Projecte Final de Màster Oficial

Iudica, Riccardo

Tutor/a - Director/a: García-Berro Montilla, Enrique

Data de publicació: 2014

Escola d'Enginyeria de Telecomunicació i Aeroespacial de Castelldefels (EETAC)

Veure detall Accés al text complet

Examen Final Restricted access to the UPC academic community

Examen

García-Berro Montilla, Enrique; Torres Gil, Santiago

Data de publicació: 2014

Escola Tècnica Superior d'Enginyeria de Telecomunicació de Barcelona (ETSETB)

ASTRONOMIA I RADIOASTRONOMIA - 11637

Accés al text complet

Development of the Detector Tray for the Wide Field Monitor of the Large Observatory For x-ray Timing (LOFT), a medium-class candidate mission in ESA´s Cosmic Vision 2015-2025.

Projecte Final de Màster Oficial

Karelin, Dmitry

Tutor/a - Director/a: Hernanz, Margarita; García-Berro Montilla, Enrique

Data de publicació: 2013

Escola d'Enginyeria de Telecomunicació i Aeroespacial de Castelldefels (EETAC)

Veure detall Accés al text complet

LISA Pathfinder modelling

Treball Final de Grau

Moreno Pousa, Gonzalo

Tutor/a - Director/a: Díaz Aguiló, Marc; García-Berro Montilla, Enrique

Data de publicació: 2013

Escola d'Enginyeria de Telecomunicació i Aeroespacial de Castelldefels (EETAC)

Veure detall Accés al text complet

LISA (Laser Interferometer Space Antenna) is a joint project of ESA and NASA which consists in three spacecraft forming an equilateral triangle orbiting around Earth, and its goal is to detect gravitational waves. In order to test its feasibility on the outer space a precursor mission has been developed, the so-called LPF (LISA Pathfinder). LPF performs one arm of the LISA constellation and carries two payloads: the LTP (LISA Technology Package) and the DRS (Disturbance Reduction System). To simulate the entire system a Matlab toolbox, the so-called LTPDA (LTP Data Analysis toolbox), has been developed. LTPDA aims to model all the subsystems of the LTP before flight. The aim of this work is to measure the accuracy with which the LTPDA models the entire system, and to verify that the assumptions and the designs of the toolbox are within a good accuracy margin compared to traditional methods, which are slower but highly verified. Here we first perform an analysis of the FEEPS (Field Emission Electric Propulsion) and IFO (Interferometer) subsystems to check that our modelling method is correct. We have performed simulations both in the time and frequency domains using the LTPDA toolbox and the traditional method, namely the Laplace transfer function and the state space, and we then have compared the results. After that, we followed the same procedure but for the entire LTP system. The results obtained from those simulations demonstrate that, as expected, the LTPDA is a verified toolbox that not only can model and perform with high accuracy all the systems of the LPF, but also can do this with a significantly smaller computational load and in a more efficient way.

LISA (Laser Interferometer Space Ant enna) es un proyecto de la ESA y la NASA que está compuesto por tres satélites que forman un triángulo equilátero orbitando alrededor de la Tierra, diseñado c on el objetivo de captar ondas gravitatorias. Para probar su tecnología en el espacio, se ha desarrollado el LPF (LISA Pathfinder), el cual simula un brazo de la constelación del LISA y lleva dos carg as útiles: el LTP (LISA Technology Package) y el DRS (Disturbance Reduct ion System). A fin de simular el comportamiento de dicha carga útil se ha desarrollado un herramienta de Matlab, llamada LTPDA (LTP Data Analys is toolbox), con el fin de modelar todos los subsistemas del LTP antes del vuelo. El principal objetivo de este trabajo es medir la prec isión con la que la LTPDA modela, y verificar que las hipótesis y los diseños de la herramienta están dentro del margen de precisión neces ario, comparado con los métodos tradicionales, los cuales so n lentos pero están verifi cados. En este trabajo se hace primero un análisis de los subsistema s FEEPS (Field Emission Electric Propulsion) e IFO (Interferometer) para comprobar que nuestro modelo es correcto. Hemos realizado simulaciones, tanto en el dominio del tiempo como en el de la frecuencia, usando tanto el módulo LTPDA como los métodos tradicionales, esto es la función de tr ansferencia de Laplace y el State-Space, y hemos comparado los resultados. Después, hemos seguido el mismo procedimiento pero para el sistema completo del LTP. Los resultados obtenidos de estas simula ciones reflejan, como se esperaba, que el módulo LTPDA es una herrami enta verificada que no sólo puede modelar con alta precisión todos los componentes de LPF sino que, además, lo hace con menor esfuerzo comput acional y de forma más eficiente.