APRÈN. Portal de la producció docent del professorat de la UPC

the planet, generating 10% of the world's electricity. The main problem of nuclear energy is the treatment of the radioactive waste, the so-called Spent Nuclear Fuel (SNF). Due to the increased use of nuclear power plants to provide energy, more radioactive waste is produced that must be stored in a safe and confined place. Although, one of the major issues it faces is the management and treatment of the spent nuclear fuel (SNF). One of the proposed solutions and that has a great viability is the Deep Geological Repository (DGR). It consists on the storage of the SNF 500 meters underground, recovered by a multi-barrier system, formed by natural and artificial barriers which has the objective of accumulating he spent nuclear fuel for thousands of years, aiming to slow down and prevent groundwater from getting in contact with the nuclear waste and to ensure that the transit time until any radionuclides (RN) arrives to the biosphere is long enough to avoid a major impact on man and the environment. Although the design of these structures has been extensively examined, engineers foresee their possible failure, the problem is that if the barrier fails and the groundwater reaches SNF. It will be dissolved producing the release of the RN in it. This is why it is really important to understand the behavior of the uranium dioxide contained in SNF at the time of their release. This project is part of the R2EM (Resource Recovery and Environmental Management) research group of the Escola d'Enginyeria de Barcelona Est (EEBE). The main purpose of this work is to perform a set of electrochemical experiments on pellets made from fuel grade uranium dioxide (3-5 % enriched U235) and subsequently doped with gadolinium oxide under alkaline conditions (pH 10) and the presence of different electrolytes (Calcium, silicates among others). Thus, this work is aimed to gather experimental data recreating experiments done on other parts of the world with the premise of understanding more about the behavior of SNF on underground water. In this way, it will be possible to generate new results covering the specified conditions and therefore, complement the current situation.

Nowadays, nuclear energy is one of the most important energy sources, generating one third of the electricity on the European continent. Although, one of the major issues it faces is the management and treatment of the spent nuclear fuel (SNF). One of the proposed solutions and that has a great viability is the Deep Geological Repository (DGR). It consists on the storage of the SNF 500 meters underground, recovered by a multibarrier system, formed by natural and artificial barriers, which aim to slow down and prevent groundwater from getting in contact with the nuclear waste. Thus, this project aims to study the kinetics of dissolution of the uranium in a wide range of pH, especially alkaline and hyperalkaline, given the influence of groundwater on SNF. In addition, the effect of adding gadolinium oxide into the uranium matrix due to its use in the nuclear industry for its beneficial properties will be studied. In order to achieve it, pellets with UO2 doped with Gd2O3 5% wt. and UO2 doped with Gd2O3 10% wt. have been synthesized. Then, doped pellets have been correctly characterized by Scanning Electron Microscopy (SEM) and X-Ray Diffraction (XRD) analytical techniques. Pellets were crushed and fed in powder form into independent continuous thin-film reactors in powder from. One of the reactors was filled only with UO2, in order to determine the influence of gadolinium on the UO2 dissolution rate. The results show a decrease in the dissolution rate of UO2 when it contains gadolinium, especially at slightly alkaline pH. This stabilization effect of the UO2 matrix due to gadolinium is congruent with what has already been reported in the bibliography.

At this present time, one of the most important energy sources is nuclear energy. An important problemof producing this energy is the treatment and management of spent nuclear fuel (SNF), considered as nuclear waste, since it continues to generate both technical,environmental and ethical problems in society. One of the measures to manage this nuclear waste that international organizations have proposed is a deep geological repository (DGR). This measure has been considered the most feasible and safe to isolate these wastes.The DGP system consists of burying radioactive waste more than 500 meters deep in a stable limestone formation, covered with a multilayer that will isolate the waste and its harmful effects from the exterior. After thousands of years, the multilevel system is expected to be degraded / eroded by groundwater. In case of high degradation, these waters could pass through cracks between the layers and come into contact with the CNG, which, if dissolved in these waters, could rise back to the biosphere through underground currents and contaminate the environment.Data from a collaborative project with the European Commission (DisCo)alert us that there are elements that, in variation to the acidity of the medium, their dissolution kinetics are drastically altered. Among these elements is Molybdenum.This project aims to determinate the dissolution kinetics of Mo in alkaline and hyperalkaline environments, taking into account the influence of groundwater (carbonates) in which it could be presents at the AGP. In order to study the dissolution kinetics of Mo, the system must be in a steady state. For this reason, a thin-film continuous reactor system has been used.After studying a working range in which the system is in a steady state (0.1-0.5 mL / min), a change in trend has been observed at pH 11, from which the dissolution rate begins to increase considerably.An equation has been obtained that relates the dissolution rate of Mo with the pH of the solution under oxidizing conditions:r(mol·𝑠−1·𝑚−2)=10−9,80(±0,21)·[𝐻+]−0,04(±0,02)(9≤𝑝𝐻≤11)r(mol·𝑠−1·𝑚−2)=10−12,44(±0,15)·[𝐻+]−0,30(±0,01)(11≤𝑝𝐻≤13)The value 0.3 is indicative that the dissolution mechanism of Mo is by surface complexation(1)specifically by surface deprotonation. This phenomenon increases the dissolution rate of Mo, thus explaining the change in trend at pH hyperalkaline (pH 11).

Nowadays, nuclear fuel is one of the most widely used sources of energy of the planet. In most cases, the fuel is mainly constituted by uranium oxide (UO2) due to its high efficiency and beneficial properties. However, its use generates an immense amount of highly radioactive waste which is extremely necessary to manage. One of the most accepted concepts that has started to be implemented in some countries is the deep geological repository (DGR): a multi-barrier and natural isolation system which has the objective of accumulating the spent nuclear fuel (SNF) for thousands of years and hence, protect the environment from any dangerous radiation. Although the design of these structures has been extensively examined, engineers foresee their possible failure and, consequently, the contact of groundwater with uranium oxide in a future. In this way, a large number of studies have focused on determining the possible reactions and processes that would take place if the failure event occurred to happen. This project is part of the R2EM (Resource Recovery and Environmental Management) research group of the Escola d'Enginyeria de Barcelona Est (EEBE). One of the main purposes of the work is to collect bibliographic information regarding the corrosion of spent nuclear fuel under the expected conditions in the repository. Through this exhaustive search, different experimental situations that are still to be expanded have been identified, such as: doped fuels, hyper alkaline conditions, the presence of calcium and silicate in groundwater, among others. Thus, a future research plan has been designed, which works in these specific circumstances and also, detailly describes the characterization techniques and the different analytical methods that are necessary to carry out electrochemical studies of gadolinium-doped uranium oxide. In this way, it will be possible to generate new results covering the specified conditions and therefore, complement the current literature.

The treatment and management of nuclear waste keeps generating technical and ethical problems nowadays, being one of the most important environmental challenges. Due to this problem, international organizations have seen in the concept of deep geological disposal, materialized in Deep Geological Repository (DGR), the most viable and safe way to give a permanent solution to this problem. Multibarrier containment of DGR will eventually fail and tens or thousands of years later, groundwater,which is the only likely vector that may transport radioisotopes back to the biosphere, may contact the spent nuclear fuel (SNF). Consequently, SNF itself is the last barrier to offer resistance to the action of water. In this project, the effect of cementitious waters, from the construction of DGR, on the kinetics of dissolution of uranium dioxide (UO2) has been studied. UO2 has been used as a chemical analogue of SNF. This type of water leads to highly alkaline conditions with presence of silicate (SiO3 2- ) and calcium (Ca2+ ). Moreover, the influence of carbonate (CO3 2 ) present in groundwater has been studied. A continuous thin film flow-through reactor system has been used for the quantifica

Els elèctrodes comercials serigrafiats de nanofibres de carboni (CNF) han estat modificats amb nanopartícules de plata (AgNPs) i caracteritzats electroquímicament emprant tècniques com la voltametria de redissolució anòdica. El seu comportament és comparable a elèctrodes utilitzats anteriorment com ho són els de gota de mercuri; no obstant això, essent aquests d'alta toxicitat, els elèctrodes comercials CNF representen una alternativa amb una major acceptació gràcies als seus bons resultats, així com un baix impacte que representen per al medi ambient. De la síntesi realitzada es va optar per aquest projecte treballar amb les llavors precursores de plata i amb els nanoprismes que contenen 400 μL d'aquestes. Els elèctrodes han estat modificats utilitzant tres metodologies de deposició: dropcasting, in situ i spincoating, essent descartada la segona per la seva baixa eficiència en l'aparició de AgNPs sobre la superfície de l'elèctrode mentre que spincoating mostra lleugerament millors resultats respecte a dropcasting. Les micrografies obtingudes mostren la formació de AgNPs, el diàmetre de les quals és de 12,20±0,04 nm per a les llavors de plata i de 20,40±0,09 per als nanoprismes. Un cop modificats; els elèctrodes van ser emprats per a la detecció de cadmi (II) i plom (II) mitjançant voltametria de redissolució anódica, en la modalitat de pols diferencial, obtenint límits de detecció (LD) de 5,16 i 3,62 ppb, respectivament.

El Cesio es un radionúclido con un tiempo de vida media de 30,2 años (isótopo 137Cs). La presencia no deseada de este radionúclido (Fukushima, Flix) hace importante el desarrollo de nuevas tecnologías de remediación. Se propone el desarrollo de un material compuesto de una membrana de triacetato de celulosa modificada con nanopartículas de Azul de Prusia, que presentan una elevada selectividad por el cesio. También será necesaria la caracterización de los materiales sintetizados (composición química, morfología y capacidad de absorción, entre otras).

Per realitzar l'avaluació de riscs associats a la gestió de residus nuclears és necessari estudiar el combustible nuclear gastat, més concretament la matriu d'aquest (UO2). Per aquest motiu, aquest treball es centrarà en la millora de la detecció de l'òxid d'urani (IV) mitjançant la tècnica RAMAN – SERS amb nanopartícules metàl·liques. S'utilitzen nanopartícules metàl·liques perquè aquestes tenen la particularitat que a l'hora de mesclar-les amb una substància i analitzar-ho amb espectroscòpia RAMAN – SERS vibren a la mateixa freqüència que el component estudiat, incrementant la intensitat. Aquest efecte se l'anomena ressonància de plasmó de superfície. Per fer possible l'estudi s'ha adaptat un procediment de síntesi de nanopartícules mono i bimetàl·liques de plata, d'or – plata i d'or. Aquests nanoprismes es sintetitzen a partir d'una solució de nano – llavor de plata que actua com a nucli de cristal·lització i que, afegint-hi diferents reactius permeten un creixement controlat i en diferents direccions. S'ha pogut observar com, de totes les nanopartícules sintetitzades, les que donaven un millor resultat en l' increment del senyal de l' UO2 (IV) en pols a l'espectrofotòmetre RAMAN – SERS són les nanopartícules de plata. En aquesta línia, també s'ha volgut fer el seguiment de la reacció entre l'òxid d'urani (IV) i el peròxid d'hidrogen amb la tècnica RAMAN – SERS. Com a resultat, s'ha pogut observar l'aparició de dos pics característics a 818 i 875 cm-1 que tenen una gran intensitat i es poden visualitzar sense haver d'afegir nanopartícules per millorar el seu senyal. A la vegada, s'ha pogut observar com el senyal de UO2 ha anat disminuint amb el temps. Aquest fet és molt important ja que segons investigacions realitzades anteriorment, aquests pics corresponen a diferents fases de l'U (VI).

El Peak Oil o pic del petroli és un problema que pot portar greus conseqüències per al futur de la civilització i de la societat moderna. La fi del petroli barat s'acosta i vivim en un món on la dependència del petroli és molt gran. Per ara, no es coneixen energies renovables que puguin substituir aquest i és per això que la reducció del consum del petroli és un fet de vital importància. Actualment, és un tema desconegut per la majoria de la població, doncs molt poques persones s'encarreguen de divulgar el problema i conscienciar a la població de la gravetat d'aquest. Des d'aquest projecte, es pretén dur a terme una explicació i divulgació del problema per tal d'aconseguir que cada dia, més persones se sentin responsables del canvi que la societat ha de dur a terme. Per tal d'aportar en aquest camí cap a un món més sostenible, s'ha realitzat un estudi medi ambiental del port de Mataró, doncs els ports esportius tenen un impacte ambiental molt elevat perquè la interacció entre els usuaris i l'entorn és constant. S'ha decidit que la millor manera de millorar la gestió medi ambiental del port de Mataró és insistir en la importància que tenen la formació i la sensibilització respecte a l'impacte ambiental de les activitats que s'hi duen a terme. Per això, s'han formulat una sèrie de propostes per a fomentar les bones pràctiques ambientals tant dels usuaris com per al personal del Port. Tanmateix, s'ha decidit fer una proposta per a la implementació d'un sistema anomenat Hermes, que ajudarà a millorar notablement la gestió de l'energia i de l'aigua, i a reduir el consum d'ambdós. Finalment, s'ha observat que la fi del petroli barat és un tema ple d'incerteses, on prevalen les opinions dels experts i les previsions del futur. Des d'aquest projecte, es proposa que tothom es conscienciï de la importància que té iniciar, immediatament, un canvi cap a la reducció de la dependència del petroli i la fomentació de l'ús d'energies renovables. També, s'ha observat que la gestió medi ambiental dels ports esportius, en concret el de Mataró, és un tema que està molt avançat però que cada port ha d'intentar millorar dia a dia, doncs l'excel·lència en la gestió de les activitats i el seu impacte medi ambiental és molt complicat d'assolir.

En aquest projecte s'ha creat una aplicació per dispositius Android, anomenada “ChemApp”. “ChemApp” és una aplicació que serveix per visualitzar Diagrames logarítmics de Sistemes Àcid-Base així com Diagrames de fracció d'aquests sistemes. “ChemApp” ha estat dissenyada per ser utilitzada a l'assignatura “Química I” de les titulacions “Enginyeria Química”, “Enginyeria Industrial” i “Enginyeria de Materials” de l'ETSEIB. S'ha dissenyat tenint molt en compte els consells i aportacions dels futurs usuaris, per garantir que l'aplicació compleix amb les seves expectatives. Amb aquestes aportacions, s'ha dissenyat un disseny funcional de l'aplicació, on es detalla “què” ha de fer l'aplicació i “com” ho ha de fer. Aquest disseny funcional ha estat revisat i validat per Ignasi Casas, co-tutor d'aquest projecte i professor de l'assignatura “Química I” a l'ETSEIB. Un cop agafats els requeriments i haver estat plasmats, s'ha procedit a la Planificació del projecte. Durant la realització del mateix, s'han anat anotat tots els recursos utilitzats per tal de fer una estimació de costos del projecte. Desprès de la planificació, s'ha procedit amb la implementació tècnica del projecte. En aquest apartat s'ha comptat amb els consells del professor Lluís Solano, co-tutor d'aquest projecte i professor d'informàtica de l'ETSEIB. El resultat d'aquest projecte el podeu trobar al “Google Play”, d'on podeu descarregar el “ChemApp” de manera lliure i gratuïta. “ChemApp” ha estat traduït a l'Anglès i al Castellà per fer-lo més universal.

El projecte presentat a continuació té com a objectiu principal intentar explicar mitjançant una metodologia concreta quins són els factors que accentuen la problemàtica detectada en les obres de formigó. Aquesta problemàtica consisteix en una fina capa superficial de color fosc que es diposita en la part inferior del motllo i, conseqüentment, a la cara vista de la peça provocant que aquesta no quedi estètica. És veritat que mitjançant alguns tractaments superficials, com poden ser el sorrejat o bé simplement l'utilització de vapor a alta pressió com a element de neteja, es pot acabar amb aquest problema. Ara bé la finalitat d'aquest projecte va més enllà. Entenent que ens trobem en un moment en que el formigó ha agafat un caire més sofisticat i personalitzat, al mateix temps que la sofisticació del client ha anat en augment, hom es veu amb la necessitat d'intentar donar resposta a les inquietuds d'aquests clients. Es va pensar que la millor manera per tal de poder posar fi a aquesta problemàtica era determinant des d'un primer moment una metodologia experimental clara i directe. Tal com es podrà veure en el projecte s'han realitzat tot un seguit d'assajos, on en cada un d'ells, s'ha modificat només una única variable. Es va observar que eren dues les variables claus a estudiar. La primera i molt important, era la quantitat de desencofrant que es tirava en el motllo abans de formigonar. La segona era la temperatura. Es va intentar fer un seguiment i sotmetre el procés de formigonar a un ventall de temperatures ampli per tal de poder veure quin efecte tenia aquesta sobre el procés. Pel que fa a resultats i conclusions que es podran veure detallats i ampliats, sobretot en la part final del projecte, destaquen els següents: Atenent a la primera variable es va poder observar amb una tendència força clara que hi havia un impacte visual, pel que fa a color, en el fet de posar-hi o no posar-hi desencofrant. En aquelles provetes on no s'hi posava desencofrant el seu color era relativament més fosc. Per contra a més presència de desencofrant el color de la peça era més clar, però no obstant això, presentava altres problemes. Per tant d'aquí va sorgir la primera conclusió: l'ús del desencofrant afectava a la peça en termes visuals. Pel que fa la segona variable que era la temperatura, es va poder observar que sotmetent el desencofrant i el motllo a una determinada temperatura abans de formigonar, les diferències eren significatives. Si es garantia que tot el procés es realitzés a una temperatura superior a 4 graus les peces que s'obtenien eren certament més clares que no pas a temperatures inferiors a 4 graus. D'aquí en va sorgir, doncs, la segona conclusió, corroborant, a més a més, que la problemàtica s'accentuava més a l'hivern que a l'estiu. Per tant, al final de tot s'ha pogut observar quines eren les variables que generaven aquesta capa fina superficial. A més a més, mitjançant instal·lacions elèctriques per escalfar, principalment, els motllos s'ha pogut començar a produir sense la problemàtica citada anteriorment.

El documento aquí introducido es la memoria de la ejecución de un proyecto que busca la excelencia optimizando la actividad en una empresa internacional de utilities que se dedica a la gestión, distribución y saneamiento del agua. Debido a que los precios de venta al público relacionados con el agua están muy regulados, la optimización se buscará mediante una reducción de costes, una reestructuración interna y la implantación de un cambio cultural en el seno de la empresa, buscando una filosofía de mejora continua. El objetivo del proyecto es maximizar la eficiencia en la actividad, eliminando ineficacias y actividades que no generen valor. Además se busca un máximo aprovechamiento de los recursos de la empresa y un cambio en la cultura de los trabajadores. La consecución de objetivos se demuestra en forma de ahorro y mejoras operativas. Para la consecución de los objetivos, la metodología implementada consiste en analizar los gastos gestionables en base 2013, analizar los procedimientos de trabajo, maximizar rendimientos y minimizar costes, aprovechar los conocimientos cualitativos obtenidos a partir del tiempo y la experiencia de los trabajadores e implantar herramientas. Los resultados obtenidos del proyecto cumplen con los objetivos marcados, ya que se prevé ahorrar un 3% del gasto gestionable, un ahorro que reparte su impacto en EBITDA entre el de 2014 (respecto a 2013) y el de 2015 (respecto a 2014), por lo tanto visible en las cuentas del grupo. Se consigue eliminar actividades que no generaban valor, liberando horas de trabajadores que se pueden destinar a actividades más productivas. Se implantan sistemas para la mejora del proceso y la eliminación de ineficacias. Además se provoca un cambio en la cultura de la empresa, ahora dirigida a una cultura de mejora continua.

1.- Análisis de la evolución en España de la producción eléctrica a partir de biogás como combustible. Potencia instalada. Situación actual del biogás. Comparativa con otros países Europeos. 2.- Análisis de marco legal y retributivo en España de la producción eléctrica a partir de biogás como combustible. Comparativa con otros países Europeos. 3.- Estudio de viabilidad para la instalación en España de una planta de biogás para producción de electricidad utilizando residuos orgánicos procedentes del sector distribución de acuerdo al marco legal vigente.

El següent projecte és un estudi mediambiental de la planta INDELOR, S.A. en el terme de Vilafant i els seus voltants. La intenció d‟aquest treball és donar resposta al requeriment emès per l‟Agència Catalana de l‟Aigua on es sol·licita a l‟empresa que realitzi un estudi per determinar l‟estat ambiental del subsòl a les seves instal·lacions, incloent-hi una caracterització del sòl i de l‟aigua subterrània. Per conèixer correctament l‟entorn en el que es treballa, primerament cal definir la situació geogràfica de la fàbrica, així com la seva activitat i també l‟evolució dels fets històrics de la planta fins al dia d‟avui. Així es defineixen els punts de risc potencial a la planta. La tasca que es realitza en el següent document és una caracterització del medi geològic i hidrogeològic de la zona per un coneixement profund del terrenys i realitzar una piezometria a partir de les dades d‟un inventari de punts d‟aigua, per poder determinar la direcció del flux subterrani regional i les seves possibles alteracions locals com a conseqüència de bombaments puntuals que es puguin produir en l‟àrea d‟estudi. També es recullen els resultats obtinguts en les mostres que s‟han pres del subsòl i aigua subterrània pel que fa a compostos organoclorats i hidrocarburs. Aquests anàlisis s‟han realitzat a partir de mostres extretes de sis sondatges realitzats als voltants de la planta. Es confirma que els dissolvents utilitzats en les activitats de la planta INDELOR, S.A. no han afectat el subsòl ni les aigües subterrànies, i així s‟exculpa a la planta. Finalment es proposa fer un seguiment trimestral de la qualitat de l‟aigua subterrània pel seguiment de la mobilitat i dispersió dels hidrocarburs. Per últim, es fa un recull de fotografies de la planta, de la presa de mostres i de les caixes de testimonis recollides en les perforacions dels sondatges. I els resultats de les últimes anàlisis realitzades.

Aquest projecte esta enfocat a l'estudi, disseny i construcció d'un sistema d'anàlisi en continu del gas resultant en processos de metanització duts a terme a baixa temperatura en abocadors, depuradores, ecoparcs, etc.. L'objectiu final és el de poder quantificar i qualificar el biogàs resultant i així establir un control mínim en el procés de producció. El desenvolupament del projecte s'ha dut a terme a Matelco S.A., una empresa que porta quaranta anys al sector de la instrumentació, l'analítica de gasos i l'analítica d'aigües. Per a la consecució del objectius perseguits s'ha començat per un estudi previ dels diferents elements que intervenen en un procés de metanització, així com els diferents components del gas resultant per tal d'establir unes condicions inicials de funcionament del sistema i unes restriccions de disseny de cara a la mostra de gas que ha de ser analitzada. Així, seguidament s'ha procedit al disseny del sistema on s'ha considerat suficient analitzar només dos dels gasos que formen el biogàs: el metà i l'àcid sulfhídric. El metà per ser el component principal del biogàs i el que marca la seva qualitat i que es mesura mitjançant un analitzador d'infrarojos. L'àcid sulfhídric per la seva importància en les aplicacions posteriors ja que és un element altament corrosiu i que es mesura mitjançant una cel·la electroquímica. Un dels altres aspectes que s'han tingut en compte a l'hora de dissenyar el sistema d'anàlisi i que ha condicionat de forma notable tot els processos posteriors (adquisició de materials, muntatges, etc.) és el fet que tot el sistema ha de ser apte per treballar en zones amb risc d'explosivitat. També s'ha realitzat un acondicionament previ de la mostra per tal que aquesta entri als analitzadors en les millors condicions possibles i garantir una mesura fiable. Un cop dissenyat el sistema s'ha procedit a l'adquisició dels components i al muntatge de tots els elements. Finalment, un cop muntat tant a nivell elèctric com de fluids s'han realitzat una sèrie de proves per a verificar i validar el funcionament i la linealitat del sistema.

El presente estudio esta enmarcado dentro de El Plan Director de Abastecimiento y Saneamiento de Aguas en Zonas Rurales en el sur de la Libertad, realizado conjuntamente, desde el 2001, por la Asociación Catalana de Ingeniería Sin Fronteras, Asociación Comunitaria Unida por el Agua y la Agricultura ACUA y otras instituciones salvadoreñas. A raíz del estudio realizado por Plan Director se detecta la necesidad de dar una nueva alternativa de abastecimiento a un conjunto de comunidades rurales y semi-urbanas con una problemática similar. Este proyecto es un estudio de viabilidad para la nueva alternativa de abastecimiento. Contiene un estudio con los caudales y calidades de los ríos próximos a la zona, llegando a cuál era la opción óptima. Se ha realizado un estudio de los sistemas de potabilización utilizados actualmente en El Salvador y en países latinoamericanos. Se ha diseñado un sistema de potabilización adecuado para la zona de trabajo. Se ha efectuado el diseño de la línea de impulsión. Se ha hecho una simulación de la línea principal de distribución. Se ha calculado un presupuesto aproximado de la obra. En el presupuesto se contempla toda la obra: la captación del río, líneas de impulsión, líneas de distribución comunitarias, la planta de potabilización, el personal necesario y las obras de protección. Con el presupuesto total de la obra, se calcula la cuota que deberían pagar los usuarios para que el sistema sea sostenible. Se hace la propuesta de gestión del sistema, se detalla un modelo organizativo posible para un proyecto de estas características. Se ha realizado el estudio del impacto ambiental que supone un proyecto de estas dimensiones.

Aquest llibre s'adreça principalment als alumnes que cursen les assignatures Química I, de la titulació d'Enginyeria Industrial, i Equilibris iònics, de la titulació d'Enginyeria Química, ambdues impartides a l'Escola Tècnica Superior d'Enginyeria Industrial de Barcelona (ETSEIB). El llibre consta majoritàriament de problemes d'equilibri iònic: àcid-base, complexos, solubilitat i redox. També inclou problemes de termoquímica i de cinètica química. Aquests problemes són un complement imprescindible als conceptes desenvolupats a les classes de teoria de les dues assignatures esmentades.

Aquest llibre s'adreça principalment als alumnes que cursen les assignatures Química I, de la titulació d'Enginyeria Industrial, i Equilibris iònics, de la titulació d'Enginyeria Química, ambdues impartides a l'Escola Tècnica Superior d'Enginyeria Industrial de Barcelona (ETSEIB). El llibre consta majoritàriament de problemes d'equilibri iònic: àcid-base, complexos, solubilitat i redox. També inclou problemes de termoquímica i de cinètica química. Aquests problemes són un complement imprescindible als conceptes desenvolupats a les classes de teoria de les dues assignatures esmentades.

Aquest llibre s'adreça principalment als alumnes que cursen les assignatures Química I, de la titulació d'Enginyeria Industrial, i Equilibris iònics, de la titulació d'Enginyeria Química, ambdues impartides a l'Escola Tècnica Superior d'Enginyeria Industrial de Barcelona (ETSEIB). El llibre consta majoritàriament de problemes d'equilibri iònic: àcid-base, complexos, solubilitat i redox. També inclou problemes de termoquímica i de cinètica química. Aquests problemes són un complement imprescindible als conceptes desenvolupats a les classes de teoria de les dues assignatures esmentades.