Aprèn - Laura Guisasola València

ntroducció: L'alfabetització per a la salut visual (ASVI) influeix al benestar de les persones i cal que els òptics-optometristes coneixien els nivells d'ASVI de la població per poder reforçar i millorar les mancances i plantejar mesures adequades. Objectius: Conèixer el nivell d'Alfabetització per a la Salut Visual en una mostra poblacional de Catalunya, i analitzar els resultats en funció de les variables demogràfiques i variables relacionades amb la salut visual. Mètode: En primer lloc, es fa una lectura dels treballs de fi de màster i grau relacionats amb el CASVI, seguidament una revisió literària sobre alfabetització per la salut. A continuació es recopilen les dades obtingudes amb el CASVI en un únic document, en últim lloc, es fa l'anàlisi estadística dels resultats on s'inclou estadística descriptiva i proves d'estadística no paramètrica com Kruskal-Wallis, Freidman o Wilcoxon (p<0,05). Resultats: La mostra es compon de 695 persones amb un nivell ASVI de mitjà de 28,85; un 45,8% de la mostra té un nivell ASVI limitat. L'alfabetització en salut varia en funció de totes les variables sociodemogràfiques estudiades (edat, sexe, nivell acadèmic, situació laboral i relació amb l'àrea de la salut) excepte pel sexe; per les variables en salut visual es troben diferències significatives per totes les variables estudiades (usuaris d'ulleres o LC, última visita a l'oftalmòleg, última visita a l'òptic-optometrista, patologies oculars i valoració de la salut visual) excepte per si són usuaris d'ulleres o lents de contacte. Conclusions: El nivell d'alfabetització per a la salut visual és molt limitat en gran part de la mostra, en conseqüència són necessàries mesures dirigides a millorar i reforçar aspectes relacionats amb l'alfabetització, especialment aspectes relacionats amb la promoció de la salut.

Introducción: La alfabetización para la salud visual (ASVI) influye en el bienestar de las personas y es necesario que los ópticos-optometristas conozcan los niveles de ASVI de la población para poder reforzar y mejorar las carencias y plantear medidas adecuadas. Objetivos: Conocer el nivel de Alfabetización para la Salud Visual en una muestra poblacional de Cataluña y analizar los resultados en función de las variables demográficas y variables relacionadas con la salud visual. Método: En primer lugar, se realiza una lectura de los trabajos de fin de máster y grado relacionados con el CASVI, seguidamente una revisión literaria sobre alfabetización por la salud. A continuación, se recopilan los datos obtenidos con el CASVI en un único documento y en último lugar, se realiza el análisis estadístico de los resultados donde se incluye estadística descriptiva y pruebas de estadística no paramétrica como Kruskal-Wallis, Freidman o Wilcoxon (p <0,05). Resultados: La muestra se compone de 695 personas con un nivel ASVI de medio de 28,85; un 45,8% de la muestra tiene un nivel ASVI limitado. La alfabetización en salud varía en función de todas las variables sociodemográficas estudiadas (edad, sexo, nivel académico, situación laboral y relación con el área de salud) excepto por el sexo; para las variables en salud visual se encuentran diferencias significativas por todas las variables estudiadas (usuarios de gafas o LC, última visita al oftalmólogo, última visita al óptico-optometrista, patologías oculares y valoración de la salud visual) excepto por si son usuarios de gafas o lentillas. Conclusiones: El nivel de alfabetización para la salud visual es muy limitado en gran parte de la muestra, en consecuencia, son necesarias medidas dirigidas a mejorar y reforzar aspectos relacionados con la alfabetización, especialmente aspectos relacionados con la promoción de la salud.

Introduction: Visual health literacy (ASVI) influences people's well-being and it is necessary for opticians-optometrists to know population's ASVI levels in order to strengthen and improve deficiencies and propose appropriate measures. Objectives: To know the level of Visual Health Literacy in a population sample from Catalonia, and to analyse the results based on demographic variables and variables related to visual health. Method: First, it released a reading of master's and degree thesis related to the CASVI, followed by a literature review on health literacy. Then, the data obtained with the CASVI are collected in a single document, finally, the statistical analysis of the results is carried out, which includes descriptive statistics and non-parametric statistical tests such as Kruskal-Wallis, Freidman or Wilcoxon (p <0.05). Results: The sample consists of 695 people with an average ASVI level of 28.85; 45.8% of the sample has a limited ASVI level. Health literacy varies according to all the socio-demographic variables studied (age, sex, academic level, employment situation and relationship with the health area) except for sex; for the variables related to visual health, significant differences are found for all the variables studied (glasses or LC users, last visit to the ophthalmologist, last visit to the optician-optometrist, eye pathologies and assessment of visual health) except for if they wear glasses or contact lenses. Conclusions: The level of literacy for visual health is very limited in a large part of the sample, consequently measures are needed to improve and strengthen aspects related to literacy, especially aspects related to health promotion.

PROCEDIMENTS CLÍNICS EN OPTOMETRIA (Examen 1r quadrimestre, 1r parcial) Restricted access to the UPC academic community

Examen

Guisasola València, Laura

Data de publicació: 2023

Facultat d'Òptica i Optometria de Terrassa (FOOT)

PROCEDIMENTS CLÍNICS EN OPTOMETRIA - 370014

Accés al text complet

Influència de l'error refractiu dels pares en la refracció dels seus fills

Treball Final de Grau

Melero Muñoz, Núria

Tutor/a - Director/a: Vila Vidal, Núria; Guisasola València, Laura

Data de publicació: 2023

Facultat d'Òptica i Optometria de Terrassa (FOOT)

Veure detall Accés al text complet

La miopia és un defecte refractiu que a poc a poc ha anat augmentant en la població mundial fins a ser catalogada com una pandèmia. Un dels factors més preocupants és l'aparició cada cop més primerenca d'aquesta i la relació amb l'herència genètica que té. Només al territori espanyol ja hi ha un 20% de miops compresos en edats entre els 5 i els 7 anys. Per aquesta raó l'objectiu d'aquest estudi és fer una valoració de la relació entre la miopia dels pares i els fills. També es vol valorar si la severitat de les miopies està relacionada amb el factor hereditari dels pares. I en addició, com podria afectar el nivell socioeconòmic de la família en aquesta miopia. Per prendre les dades de l'estudi es van realitzar cribratges visuals en nens i nenes d'edats de 8 i 9 anys. Per catalogar el nivell socioeconòmic de les famílies es van administrar uns qüestionaris als pares i es van tenir en compte si les escoles a les quals pertanyien els nens estaven classificades com d'alta complexitat (baix nivell socioeconòmic) o no. Els resultats principals són: no hi ha una relació estadística significativa que relacioni les miopies dels pares amb la dels fills, ni de la severitat d'aquesta. Si es troba una significació estadística en la diferència de miopia entre escoles d'alta complexitat o les que no.

La miopía es un defecto refractivo que poco a poco ha ido augmentando en la población mundial hasta llegar a ser catalogada como una pandemia. Uno de los factores más preocupantes es la aparición cada vez más temprana de esta y la relación que tiene con la herencia genética. Solo en el territorio español ya hay un 20% de miopes comprendidos entre las edades de 5 y 7 años. Por esta razón el objetivo de este estudio es hacer una valoración de la relación entre la miopía de los padres y los hijos. También se quiere valorar si la severidad de las miopías está relacionada con el factor hereditario de los padres. Además, como podría afectar el nivel socioeconómico de la familia en la miopía. Para tomar los datos del estudio se han realizado cribados visuales en niños y niñas en edades de 8 y 9 años. Para catalogar el nivel socioeconómico de las familias se administró un cuestionario a los padres i se tuvo en cuenta si las escuelas a las que pertenecías los niños estaban catalogadas como de alta complejidad (bajo nivel socioeconómico) o no. Los resultados principales son: no hay una relación estadística significativa que relacione las miopías de los padres con la de los hijos, ni de la severidad de esta. Si se encuentra una significación estadística en la diferencia de miopía entre escuelas de alta complejidad o las que no.

Myopia is a refractive defect that has gradually increased in the world's population to a pandemic. One of the most worrying factors is the ever-increasing appearance and its relationship to genetic inheritance. In Spain, 20 % of myopes are now between the ages of 5 and 7. That is why the aim of this study is to assess the relationship between parents and children. Also, it wants to value if the severity of the myopias is related with the parents' hereditary factor. And in addition, how could the socioeconomic level of the family affect this myopia. Visual screenings were carried out on children aged 8 and 9 to take the study data. To catalogue the socioeconomic level of families, questionnaires were given to parents and account was taken of whether the schools to which the children belonged were classified as high complexity (low socioeconomic level) or not. The main results are: there is no significant statistical relationship that relates the myopies of the parents to that of the children, nor to the severity of the father. Whether a statistical significance is found in the difference of myopia between high-complexity schools or not.

Evolució de resultat del DEM dels participants en la cohort visual infantil

Treball Final de Grau

Sánchez Ayala, Maria José

Tutor/a - Director/a: Vila Vidal, Núria; Guisasola València, Laura

Data de publicació: 2023

Facultat d'Òptica i Optometria de Terrassa (FOOT)

Veure detall Accés al text complet

Aquest estudi es centra en un grup de nens/es de 8 i 9 anys de diferents escoles de Terrassa on se'ls realitza un seguit de proves optomètriques al Centre Universitari de la Visió. S'estudia si els valors del test DEM s'ajusten als valors de normalitat estipulats per cada edat i s'analitza quina tipologia DEM presenten. Un any després es torna a avaluar el DEM i s'estudia si hi ha hagut una evolució en aquests resultats. Els principals resultats obtinguts són què hi ha una millora en el resultat del DEM entre la primera i la segona visita de la cohort. També s'arriba a la conclusió que existeix associació entre el tipus d'escola i els resultats del test DEM. En les escoles de baixa complexitat els resultats tendeixen a ser més positius que en les d'alta complexitat. Per últim, es defineix que una gran majoria de nens/es s'ajusten als valors de normalitat per cada grup d'edat i a mesura que van avançant de curs, més elevat es el nombre de nens/es que es troben dins d'aquests valors de normalitat del test DEM.

Este estudio se centra en un grupo de niños/as de 8 y 9 años de diferentes escuelas de Terrassa donde se les realiza unas pruebas optométricas en el Centro Universitario de la Visión. Se estudia si los valores del test DEM se ajustan a los valores de normalidad estipulados para cada edad y se analiza que tipología DEM presentan. Un año después se vuelve a evaluar el DEM y se estudia si ha habido una evolución en estos resultados Los principales resultados obtenidos son que hay una mejora en el resultado del DEM entre la primera y la segunda visita de la cohorte. También se llega a la conclusión de que existe una asociación entre el tipo de escuela y los resultados del test DEM. En las escuelas de baja complejidad los resultados tienden a ser más positivos que en las de alta complejidad. Por último, se define que una gran mayoría de niños/as se ajustan a los valores de normalidad para cada grupo de edad y a medida que van avanzando de curso, más elevado es el número de niños/as que se encuentran dentro de estos valores de normalidad del test DEM.

This study focuses on a group of 8 and 9-year-old children from different schools in Terrassa who undergo optometric tests at Centre Universitari de la Visió. It is studied if the values of the DEM test adjust to the normality values stipulated for each age and it is analyzed what type of DEM they present. One year later, the DEM is re-evaluated and studied if there has been an evolution in these results. The main results obtained are that there is an improvement in the DEM result between the first and second visits of the cohort. It is also concluded that there is an association between the type of school and the results of the DEM test. In schools of low complexity the results tend to be more positive than in those of high complexity. Finally, it is defined that a large majority of children adjust to the normal values for each age group and as they grow up, the higher is the number of children who are within the values of normality of the DEM test.

Evolució de l'error refractiu dels participants a la cohort visual infantil

Treball Final de Grau

Mallol Garcia, Maria

Tutor/a - Director/a: Vila Vidal, Núria; Guisasola València, Laura

Data de publicació: 2023

Facultat d'Òptica i Optometria de Terrassa (FOOT)

Veure detall Accés al text complet

Els errors refractius estan afectant molt a tota la població mundial. Els cavis en l'estil de vida dels humans han fet que els infants deixin de fer vida a l'aire lliure passant més hores a casa reduint les hores d'exposició al sol que tants beneficis té pel desenvolupament visual. A més a més, les noves tecnologies han afectat en la vida dels infants ja que les hores realitzant tasques en visió propera han augmentat. La genètica també influeix en el desenvolupament visual. La incidència i la prevalença de la miopia en escolars esdevé motiu de preocupació i d'aquí neix la idea d'aquest estudi. Hi ha molts estudis sobre la miopia en escolars als països orientals i nord europeus, però en el sud d'Europa no es té constància de com està afectant aquest defecte refractiu i perquè. En aquest estudi analitzarem l'evolució dels errors refractius i la correcció òptica dels escolars entre la primera visita quan els nens tenen 8 i 9 anys i la segona quan en tenen 9 i 10 i, segons la tipologia d'escola en la que estudien. Les dades d'aquest estudi provenen dels cribratges visuals realitzats als infants de diferents escoles, tant d'alta complexitat (baix nivell socioeconòmic) com no, de la ciutat de Terrassa. Els principals resultats de l'estudi són: 1) Els casos de miopia augmenten en la segona visita; 2) A les escoles d'alta complexitat hi ha més variació en l'error refractiu entre la 1a visita i la 2a; 3) No hi ha diferències considerables entre els nens i les nenes en l'error refractiu. 4) Hi ha menys infants que portin correcció òptica a les escoles de baixa complexitat en comparació amb els infants de les escoles d'alta complexitat.

Los errores refractivos están afectando mucho a toda la población mundial. Los cambios en el estilo de vida de los humanos han hecho que los infantes dejen de hacer vida al aire libre pasando más horas en casa reduciendo las horas de exposición al sol que tantos beneficios tiene para el desarrollo visual. Además, las nuevas tecnologías han afectado en la vida de los infantes ya que las horas realizando tareas en visión próxima han aumentado. La genética también influye en el desarrollo visual. La incidencia y la prevalencia de la miopía en escolares pasa a ser motivo de preocupación y de aquí nace la idea de este estudio. Hay muchos estudios sobre la miopía en escolares en países orientales y norte europeos, pero en el sur de Europa no se tiene constancia de cómo está afectando este defecto refractivo y por qué. En este estudio analizaremos la evolución de los errores refractivos y la corrección óptica de los escolares entre la primera visita cuando los niños tienen 8 y 9 años y la segunda cuando tienen 9 y 10 años y, según la tipología de escuela en la que estudian. Los datos de este estudio provienen de los cribados visuales realizados a los infantes de diferentes escuelas, tanto de alta complejidad (bajo nivel socioeconómico) como no, de la ciudad de Terrassa. Los principales resultados del estudio son: 1) Los casos de miopía aumentan en la segunda visita; 2) En las escuelas de alta complejidad hay más variaciones en el error refractivo entre la 1a visita y la 2a; 3) No hay diferencias considerables entre los niños y las niñas en el error refractivo; 4) Hay menos infantes que lleven corrección óptica en las escuelas de baja complejidad en comparación con los infantes de las escuelas de alta complejidad.

Refractive problems are affecting the entire world population. Changes in lifestyle have made children to stop living outdoors, spending more hours at home, reducing the hours of sun exposure, which has so many benefits for visual development. In addition, new technologies have affected lives of the children since the hours performing near vision tasks have increased. Genetics also influence on visual development. The incidence and prevalence of myopia in scholars become a cause of concern, and from here the idea of this study when it was born. There are many studies of myopia in scholars in eastern and northern European countries, but in southern Europe there is no evidence of how this refractive error is affecting and why. In this study we will analyze the evolution of refractive problems and optical correction of scholars between the first visit when the children are 8 and 9 years old and the second when they are 9 and 10 years old, and according to the type of school in which they study. The data for this study come from visual screenings carried out on infants from different schools, both of high complexity (low socioeconomic level) and not, in the city of Terrassa. The main results of the study are: 1) The cases of myopia increase in the second visit; 2) In highly complex schools there are more variations in refractive error between the 1st and 2nd visits; 3) There are no significant differences between boys and girls in refractive error; 4) There are fewer infants who wear optical correction in low complexity schools compared to infants in high complexity schools.

Estudio del error refractivo de los escolares en relación a sus hábitos visuales y el nivel socioeconómico de la familia

Projecte Final de Màster Oficial

Galdón Flores, Alba

Tutor/a - Director/a: Vila Vidal, Núria; Guisasola València, Laura

Data de publicació: 2022

Facultat d'Òptica i Optometria de Terrassa (FOOT)

Veure detall Accés al text complet

INTRODUCCIÓ: Actualment existeix una tendencia creixent en l'aparició primerenca de miopía provocant problemas en la funció visual dels escolars. Aquest fet pot causar discapacitat visual i ceguesa evitable, generant un elevat cost social per als nens, les seves famílies i la societat en general. MÉTODE: En aquest estudi transversal es mostra una anàlisi detallada de la visió de 813 nens de 8 i 9 anys realitzat en el nord-est d'Espanya durant els anys 2021 i 2022. L'estudi connecta els resultats del garbellat visual, concretament els errors refractius, amb l'estil de vida dels nens (hores que passen al dia en visió pròxima i a l'aire lliure), i amb el nivell socioeconòmic de las famílies dels escolars (nivell d'estudis i situació laboral dels progenitors, i complexitat dels col·legis) RESULTATS: Els resultats mostren que els nens amb miopía passen més temps realizant activitats en visió pròxima i menys realitzant activitats a l'aire lliure en comparació amb nens sense miopía p<0,05). Respecte el nivell socioeconòmic de les famílies, no s'han trobat diferències estadísticament significatives (p>0,05). Quant a la complexitat del col·legi, els escolars que es troben en col·legis d'alta complexitat (menor nivell socioeconòmic) tenen el doble de prevalença de miopía que els pertanyents a escoles no categoritzades. CONCLUSIÓ: Els factors relacionats amb l'estil de vida (passar menys temps a l'aire lliure i més temps dedicat a la utilització de dispositius electrònics i tasques en visió próxima) semblen estar augmentant el risc de miopía en els nens de 8/9 anys d'Espanya. No obstant això, els factors socioeconòmics no han demostrat tenir ìnfluència en aquestes edats.

INTRODUCCIÓN: Actualmente existe una tendencia creciente en la aparición temprana de miopía provocando problemas en la función visual de los escolares. Este hecho puede causar discapacidad visual y ceguera evitable, generando un elevado coste social para los niños, sus familias, y la sociedad en general. MÉTODO: En este estudio transversal se muestra un análisis detallado de la visión de 813 niños de 8 y 9 años realizado en el noreste de España durante los años 2021 y 2022. El estudio conecta los resultados del cribado visual, concretamente los errores refractivos, con el estilo de vida de los niños (horas que pasan al día en visión próxima y al aire libre), y con el nivel socioeconómico de las familias de los escolares (nivel de estudios y situación laboral de los progenitores, y complejidad de los colegios). RESULTADOS: Los resultados muestran que los niños con miopía pasan más tiempo realizando actividades en visión próxima y menos realizando actividades al aire libre en comparación con niños sin miopía (p<0,05). Respecto el nivel socioeconómico de las familias, no se han encontrado diferencias estadísticamente significativas (p>0,05). En cuanto a la complejidad del colegio, los escolares que se encuentran en colegios de alta complejidad (menor nivel socioeconómico) tienen el doble de prevalencia de miopía que los pertenecientes a escuelas no categorizadas. CONCLUSIÓN: Los factores relacionados con el estilo de vida (pasar menos tiempo al aire libre y más tiempo dedicado a la utilización de dispositivos electrónicos y tareas en visión cercana) parecen estar aumentando el riesgo de miopía en los niños de 8/9 años de España. Sin embargo, los factores socioeconómicos no han demostrado tener influencia a estas edades.

INTRODUCTION: Nowadays there is a growing trend in the early onset of myopia causing problems in the visual function of school-age children. The matter in question can cause visual impairment and avoidable blindness, producing a high social cost for children, their families, and society in general. METHODS: This cross-sectional study shows a detailed analysis of the vision of 813 children ages between 8 and 9 carried out in the northeast of Spain during the years 2021 and 2022. The study links the results of visual screening, specifically refractive errors, with the lifestyle of the studied children (hours spent a day in near vision and in open air), and with the socioeconomic level of the families of the schoolchildren (level of studies and employment status of the parents, and complexity of the schools). RESULTS: Evidence suggests that children with myopia spend more time doing near vision activities and less time involved in outdoor activities compared to children without myopia (p<0.05). Regarding the socioeconomic level of the families involved, no statistically significant differences were found (p>0.05). About the complexity of their school, students who are attending high complexity schools (lower socioeconomic level) have twice the prevalence of myopia than those belonging to schools not categorized. CONCLUSION: Factors related to lifestyle (i.e.: spending less time outdoors and more time committed to the use of electronic devices and other near vision tasks) seem to be increasing the risk of myopia children aged 8/9 years in Spain. However, socioeconomic factors have not been proven to have an influence at these age stages.

COHORT INFANTIL IV: Evolució de l'error refractiu infantil 2010-2020

Treball Final de Grau

Domínguez González, Laura

Tutor/a - Director/a: Vila Vidal, Núria; Guisasola València, Laura

Data de publicació: 2022

Facultat d'Òptica i Optometria de Terrassa (FOOT)

Accés al text complet

COHORT INFANTIL III: Caracterització de les funcions visuals segons el nivell socioeconòmic

Treball Final de Grau

Lacroizette i Fornells, Laia

Tutor/a - Director/a: Vila Vidal, Núria; Guisasola València, Laura

Data de publicació: 2022

Facultat d'Òptica i Optometria de Terrassa (FOOT)

Veure detall Accés al text complet

La funció visual és un procés que es desenvolupa durant el període d'infantesa i constitueix una part molt rellevant de l'aprenentatge i el desenvolupament dels infants. Per aquest motiu és molt necessari que se'ls facin revisions i es porti un control de les seves habilitats visuals per a poder detectar el més aviat possible si hi ha algun problema que pugui afectar al seu aprenentatge. L'objectiu d'aquest estudi és comprovar si hi ha una relació entre la funció visual d'alumnes de diferents escoles de Terrassa de tercer de primària i el nivell socioeconòmic familiar d'aquests. Les proves que es realitzen als infants i que s'utilitzaran per a obtenir la relació són: el Cover Test (tant en visió llunyana com propera), el punt proper de convergència, el punt proper d'acomodació, el Development Eye Movement (DEM) i l'error refractiu. Les dades socioeconòmiques s'han obtingut a partir de qüestionaris administrats a les famílies dels escolars. Un cop recol·lectades les dades, s'utilitza el programa estadístic Jasp per fer una anàlisi descriptiva de les variables i es realitza el test del Chi-quadrat per veure si hi ha relació estadísticament significativa entre les variables visuals i les variables socioeconòmiques. Els resultats principals que s'han aconseguit són: 1. Més prevalença de miops que d'hipermetrops en aquest rang d'edat. 2. Els nens i nenes amb pares amb estudis universitaris obtenen resultats més bons del test DEM (p=0,04 i p=0,02) 3. Existeix una relació entre l'error refractiu i la situació laboral de la mare, on trobem un percentatge major de miops i hipermetrops en el cas on la mare no treballa o es troba en baixa laboral (p=0,006)

La función visual es un proceso que se desarrolla durante el período de niñez y constituye una parte muy relevante del aprendizaje y el desarrollo de los niños. Por este motivo es muy necesario que se les hagan revisiones y se lleve un control de sus habilidades visuales para poder detectar lo antes posible si hay algún problema que pueda afectar a su aprendizaje. El objetivo de este estudio es comprobar si hay una relación entre la función visual de los alumnos de diferentes escuelas de Terrassa de tercero de primaria y el nivel socioeconómico familiar de estos. Las pruebas que se realizan a los infantes y que se utilizaran para obtener la relación son: el Cover Test (tanto en visión lejana como próxima), el punto cercano de convergencia, el punto cercano de acomodación, el Development Eye Movment (DEM) y el error refractivo. Los datos socioeconómicos se han obtenido a partir de cuestionarios administrados a las familias de los niños y niñas. Una vez recolectados los datos, se utiliza el programa estadístico Jasp para hacer una descriptiva de las variables y se realiza la prueba Chi-cuadrada para ver si hay una relación estadísticamente significativa entre las variables visuales y las socioeconómicas. Los resultados principales que se han obtenido son: 1. Más prevalencia de miopes que de hipermétropes en este rango de edad. 2. Los niños y niñas con padres y madres con estudios universitarios obtienen resultados mejores del test DEM (p=0,04 y p=0,02, respectivamente). 3. Existe una relación entre el error refractivo y la situación laboral de la madre, donde encontramos un porcentaje mayor de miopes e hipermétropes en el caso donde la madre no trabaja o se encuentra en baja laboral (p=0,006)

Visual function is a process that takes place during childhood and is a very important part of children's learning and development. For this reason, it is very necessary that they be reviewed and that their visual skills be monitored so that they can detect as soon as possible if there are any problems that could affect their learning. The objective of this study is to verify if there is a relationship between the visual function of third grade students from different schools in Terrassa and their family socioeconomic level. The tests performed on infants and used to obtain the relationship are: the Cover Test (both in distance and near vision), the near point of convergence, the near point of accommodation, the Development Eye Movement (DEM) and the refractive error. The socioeconomic data have been obtained from questionnaires administered to the families of the children. Once the data are collected, the statistical program Jasp is used to perform the Chi-square test to see if there is a statistically significant relationship between the visual variables and the socioeconomic ones. The main results that have been obtained are: 1. More prevalence of myopic than hyperopic in this age range. 2. Children with fathers and mothers with university studies obtain better results of the DEM test (p=0,04 and p=0,02, respectively). 3. There is a relationship between the refractive error and the employment status of the mother, where we find a higher percentage of myopic and hyperopic patients in the case where the mother does not work or is on sick leave (p=0,006).

COHORT INFANTIL II: Estudi de la correcció òptica segons nivell socioeconòmic

Treball Final de Grau

Bonilla Cervilla, Natalia

Tutor/a - Director/a: Vila Vidal, Núria; Guisasola València, Laura

Data de publicació: 2022

Facultat d'Òptica i Optometria de Terrassa (FOOT)

Veure detall Accés al text complet

Actualment, a Espanya, les ulleres i lents de contacte no queden cobertes per la sanitat pública espanyola, sinó que la seva adquisició i actualització, depèn de les capacitats econòmiques de cada individu. No obstant això, no hi ha articles científics on s'estudiï la relació entre l'actualització de les ulleres segons l'estatus socioeconòmic. D'aquest fet neix l'objectiu d'aquest estudi, analitzar si la utilització i l'adequació de la correcció òptica dels infants està influenciada pel nivell socioeconòmic familiar i la tipologia de les escoles on estudien. Les dades per realitzar l'estudi s'han obtingut a partir de cribratges visuals realitzats a nens i nenes provinents d'escoles tant classificades com no, d'alta complexitat, i a partir de dades socioeconòmiques proporcionades pels seus progenitors. Els principals resultats de l'estudi són: 1) No existeixen diferències estadísticament significatives sobre una millor adequació òptica en funció del nivell d'estudis dels progenitors; 2) El factor que més influeix en l'adequació de les ulleres és el fet que la mare treballi, assolint majors nivells d'adequació òptica quan la mare és laboralment activa, i 3) Els alumnes d'escoles d'alta complexitat tendeixen a tenir una pitjor correcció òptica en comparació amb els que no, especialment pel que respecta a la correcció de la miopia.

Actualmente, en España, las gafas y lentes de contacto no quedan cubiertas por la sanidad pública española, sino que su adquisición y actualización, depende de las capacidades económicas de cada individuo. Sin embargo, no existen artículos científicos donde se estudie la relación entre la actualización de las gafas según el estatus socioeconómico. De este hecho nace el objetivo de este estudio, analizar si la utilización y adecuación de la corrección óptica de los niños está influenciada por el nivel socioeconómico familiar y la tipología de las escuelas en las que estudian. Los datos para realizar el estudio se han obtenido a partir de cribados visuales realizados a niños y niñas provenientes de escuelas tanto clasificadas como no, de alta complejidad, y a partir de datos socioeconómicos proporcionados por sus progenitores. Los principales resultados del estudio son: 1) No existen diferencias estadísticamente significativas sobre una mejor adecuación óptica en función del nivel de estudios de los progenitores; 2) El factor que más influye en la adecuación de las gafas es el hecho de que la madre trabaje, alcanzando mayores niveles de adecuación óptica cuando la madre es laboralmente activa, y 3) Los alumnos de escuelas de alta complejidad tienden a tener una peor corrección óptica en comparación con los que no, especialmente en lo que respecta a la corrección de la miopía.

In Spain, glasses and contact lenses are not currently covered by Spanish Public Health, but their acquisition and having their prescription up to date depends on the economic capabilities of each individual, although there are no scientific articles that study the relationship between the updating of glasses according to socioeconomic status. Having said that, the aim of this study is to analyze whether the use and adequacy of children's optical correction is influenced by the family's socioeconomic level and the type of schools where they study. The data for the study was obtained from visual screening of boys and girls from both classified and non-classified schools, and from socioeconomic data provided by their parents. The main results of the study are: 1) There are no statistically significant differences in better optical fit depending on the level of education of the parents; 2) The most influential factor in the fit of glasses is the fact that the mother is employed, achieving higher levels of optical fit when the mother works, and 3) Students in high-complexity schools tend to have a worse optical correction compared to those who do not, especially with regard to the correction of myopia.

COHORT INFANTIL I: Validació clínica de les preguntes de la ESCA (Enquesta de Salut de Catalunya)

Treball Final de Grau

Fedelich Salord, Gemma

Tutor/a - Director/a: Guisasola València, Laura; Vila Vidal, Núria

Data de publicació: 2022

Facultat d'Òptica i Optometria de Terrassa (FOOT)

Veure detall Accés al text complet

Amb l'objectiu de conèixer com és la salut visual dels infants, a Catalunya s'administra periòdicament l'ESCA, enquesta de salut oficial, que, conté un apartat de preguntes de visió infantil que són contestades per les famílies. L'any 2019 Vila va presentar una nova bateria de preguntes de visió i es va proposar al Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya, incloure aquestes cinc preguntes de forma provisional a l'ESCA, durant dos anys; des del gener de 2020 fins al desembre de 2022. Per avaluar la fiabilitat de les respostes de les famílies a aquestes preguntes, s'ha realitzat un cribratge visual a un grup d'escolars de la ciutat de Terrassa, els pares dels quals han respost aquestes mateixes preguntes. Un cop teníem les dades, s'ha fet la validació de les noves preguntes de visió, comparant les respostes als qüestionaris amb els resultats clínics, en funció de la tipologia de les escoles i també s'ha comparat l'actualització de les ulleres dels escolars. Podem dir, com a conclusió general, que són cinc preguntes fàcils de comprendre per part de les famílies i que tot i que s'han detectat algunes discrepàncies, aporten informació fiable sobre l'estat visual dels nens.

Con el objetivo de conocer cómo es la salud visual de los niños, en Cataluña se administra periódicamente la ESCA, encuesta de salud oficial, que contiene un apartado de preguntas de visión infantil que son contestadas por las familias. El año 2019 Vila presentó una nueva batería de preguntas de visión y se propuso al Departamento de Salud de la Generalitat de Cataluña, incluir estas cinco preguntas de forma provisional a la YESCA, durante dos años; desde enero de 2020 hasta diciembre de 2022. Para evaluar la fiabilidad de las respuestas de las familias a estas preguntas, se ha realizado un cribado visual a un grupo de escolares de la ciudad de Terrassa, los padres de los cuales han respondido estas mismas preguntas. Una vez teníamos los datos, se ha hecho la validación de las nuevas preguntas de visión, comparando las respuestas a los cuestionarios con los resultados clínicos, en función de la tipología de las escuelas y también se ha comparado la actualización de la corrección habitual de los escolares. Podemos decir, como conclusión general, que son cinco preguntas fáciles de comprender por parte de las familias y que a pesar de que se han detectado algunas discrepancias, aportan información fiable sobre el estado visual de los niños.

With the aim of finding out what children's visual health is like, the ESCA, an official health survey, is periodically administered in Catalonia, which contains a section of questions on children's vision that are answered by families. In 2019, Vila presented a new battery of vision questions, and it was proposed to the Department of Health of the Generalitat de Catalunya to include these five questions provisionally in the ESCA for two years, from January 2020 to December 2022. To evaluate the reliability of the families' answers to these questions, a visual screening was done in a group of schoolchildren from Terrassa; whose parents answered the same questions. Once we had the data, we validated the new vision questions, comparing the answers to the questionnaires with the clinical results, according to the type of the school, and also compared the updating of the usual correction of schoolchildren. As a general conclusion, we can say that these five questions are easy to understand for families and that, despite some discrepancies, they provide reliable information on the visual status of children.

Avaluació de la relació entre la utilització de dispositius electrònics i els resultats del test DEM

Treball Final de Grau

Olives Ferrer, Marina

Tutor/a - Director/a: Vila Vidal, Núria; Guisasola València, Laura

Data de publicació: 2022

Facultat d'Òptica i Optometria de Terrassa (FOOT)

Veure detall Accés al text complet

L'ús de dispositius electrònics és una tendència a l'alça entre les noves generacions. Molt se'n sap de les contraindicacions o afectacions que pot arribar a provocar a nivell de salut. Però hi ha algun aspecte que en pugui sortir reforçat? Per aquesta raó, l'objectiu d'aquest treball ha estat estudiar la relació entre l'ús de dispositius electrònics i els resultats del test DEM, en nens i nenes de tercer de primària de diferents escoles de Terrassa, Barcelona. D'aquesta manera, es podrà determinar una possible influència de l'ús de dispositius electrònics en els moviments sacàdics. També s'ha determinat la possible influència de la situació socioeconòmica dels pares i mares en els resultats. Els principals resultats obtinguts són:1) la situació laboral de les mares influeix en el número d'hores que els infants passen realitzant tasques de visió propera (ús de dispositius electrònics, llegir, escriure, etc.). 2) hi ha un relació entre els estudis dels pares i mares i els resultats obtinguts mitjançant el test DEM. 3)No hi ha relació entre les hores que els infants dediquen a tasques de visió propera i els resultats obtinguts en el test DEM.

El uso de dispositivos electrónicos es una tendencia al alza entre las nuevas generaciones. Mucho se sabe de las contraindicaciones o afectaciones que puede llegar a provocar a nivel de salud. ¿Pero hay algún aspecto que pueda salir reforzado?. Por ello, el objetivo de este trabajo ha sido estudiar la relación entre el uso de dispositivos electrónicos y los resultados del test DEM, en niños y niñas de tercero de primaria, de distintas escuelas de Terrassa, Barcelona. DE esta forma, se podrá determinar una posible influencia del uso de dispositivos con unos buenos movimientos sacádicos. También se ha determinado la posible influencia de la situación socioeconómica de los padres y madres en los resultados. Los principales resultados obtenidos son: 1) la situación laboral de las madres influye en el número de horas que los niños/as pasa realizando tares en visión cercana (uso de dispositivos electrónicos, leer, escribir etc.). 2) existe una relación entre los estudios de los padres y madres y los resultados obtenidos mediante el test DEM. 3) No existe relación entre las horas que los niños dedican a tareas de visión cercana y los resultados obtenidos por el test DEM.

The use of electronic devices is a trend that new generations are joining nowadays. It is well known what affectations or Health problems this use may cause. But are there any aspects that need to be strengthened? For this reason, the aim of this work has been to study the relationship between the use of electronic devices and the results of the DEM test, which is used to study small amplitude saccadic eye movements, used for reading, on third year of primary school children between different schools in Terrassa, Barcelona. We have also determined the possible influence of the studies and working situation of their parents on the results. The main results obtained are: 1) the work situation of the mothers influences the number of hours that children spend doing tasks in close vision (use of electronic devices, reading, writing, etc.). 2)there is relationship between the studies of parents and the results obtained through the DEM test. 3)There is not direct relationship with the number of hours children spend on near vision activities with the results obtained from the DEM test.

Prueba piloto de un cuestionario para evaluar la alfabetización para la salud visual en función de variables de visión

Treball Final de Grau

Obando Coca, Soledad Isabel

Tutor/a - Director/a: Lupón Bas, Marta; Guisasola València, Laura

Data de publicació: 2022

Facultat d'Òptica i Optometria de Terrassa (FOOT)

Veure detall Accés al text complet

Introducció L'alfabetització per a la salut visual (ASVI) té un paper important en l'adquisició de salut i benestar de les persones. L'òptic-optometrista, com a professional d'atenció primària, hauria de conèixer els nivells ASVI de la població i plantejar així les mesures necessàries per reforçar i/o millorar la cura de la salut visual, la prevenció de malalties oculars i la promoció de la salut visual . Objectius Distribuir el Qüestionari d'Alfabetització per a la Salut Visual (CASVI) per avaluar el nivell d'ASVI a una mostra poblacional de Catalunya, i analitzar les dades en funció de variables relacionades amb la salut visual: ser usuari d'ulleres o LC, temps des de la darrera visita a l'oftalmòleg i a l'optometrista, tenir alguna patologia ocular, i valoració de salut visual auto-percebuda. Mètode Per facilitar la recollida de dades es va preparar el CASVI en una versió codificada i es va administrar presencialment mitjançant mostreig intencional. L'anàlisi de dades va incloure l'estadística descriptiva i les proves t-Student i ANOVA (p<0,05). Resultats La mostra va constar de 211 persones amb una mitjana d'edat 43,31 ± 18,70 anys; el 62% van ser dones. La meitat de la mostra va resultar tenir un nivell ASVI limitat. El nivell ASVI no va variar significativament per a les variables “última visita a l'oftalmòleg”, “tenir alguna patologia ocular” o “valoració de la salut visual”, ni per a les variables sexe i edat (p>0,05). En canvi, va resultar ser significativament més gran per als usuaris d'ulleres o LC, els que havien visitat recentment l'optometrista, i aquells que tenien relació acadèmica i/o professional amb les ciències de la salut (p<0,05). Conclusions De la mostra total, 5 de cada 10 persones tenen una alfabetització per a la salut visual limitada. Són necessàries mesures dirigides a millorar i reforçar aspectes relacionats amb la promoció de la salut (factor amb el menor nivell d'ASVI), per incrementar el control sobre la salut visual de la població.

Introducción La alfabetización para la salud visual (ASVI) desempeña un papel importante en la adquisición de salud y bienestar de las personas. El óptico-optometrista, como profesional de atención primaria, debería conocer los niveles ASVI de la población y así plantear las medidas necesarias para reforzar y/o mejorar el cuidado de la salud visual, la prevención de enfermedades oculares y la promoción de la salud visual. Objetivos Distribuir el Cuestionario de Alfabetización para la Salud Visual (CASVI) para evaluar el nivel de ASVI en una muestra poblacional de Cataluña, y analizar los datos en función de variables relacionadas con la salud visual: ser usuario de gafas o LC, tiempo desde la última visita al oftalmólogo y al optometrista, tener alguna patología ocular, y valoración de salud visual auto-percibida. Método Para facilitar la recogida de datos se preparó el CASVI en una versión codificada y se administró presencialmente mediante muestreo intencional. El análisis de datos incluyó la estadística descriptiva y las pruebas t-Student y ANOVA (p<0,05). Resultados La muestra constó de 211 personas con media de edad 43,31 ± 18,70 años; el 62% fueron mujeres. La mitad de la muestra resultó tener un nivel ASVI limitado. El nivel ASVI no varió significativamente para las variables “última visita al oftalmólogo”, “tener alguna patología ocular” o “valoración de su salud visual”, ni para las variables sexo y edad (p>0,05). Sin embargo, resultó ser significativamente mayor para los usuarios de gafas o LC, los que habían visitado recientemente al optometrista, y aquellos que tenían relación académica y/o profesional con las ciencias de la salud (p<0,05). Conclusiones De la muestra total, 5 de cada 10 personas tiene una alfabetización para la salud visual limitada. Son necesarias medidas dirigidas a mejorar y reforzar aspectos relacionados con la promoción de la salud (factor con el menor nivel de ASVI), para incrementar el control sobre la salud visual de la población

Introduction The Eye health literacy (EHL) plays an important role in the acquisition of health and wellness of people. The optician-optometrist, as a primary care professional, should be aware of the EHL levels of the population and thus consider measures to reinforce and/or improve eye health care, prevention of eye diseases and promotion of eye health. Aims To distribute the Eye health literacy Questionnaire (CASVI) to assess the level of ASVI (EHL) in a population sample in Catalonia, and to analyse the data according to variables related to visual health: being a spectacle or contact lenses wearer, time since the last visit to the ophthalmologist and optometrist, having an ocular pathology, and self-perceived visual health assessment. Method To facilitate data collection, the CASVI was prepared in a coded version and it was administered face-to-face by purposive sampling. The data analysis included descriptive statistics, t-Student, and ANOVA tests (p<0.05). Results The sample consisted of 211 people with mean age 43.31 ± 18.70 years; 62% were female. Half of the sample was found to have a limited ASVI level. The ASVI level did not vary significantly for the variables last visit to the ophthalmologist, having any ocular pathology or assessment of their visual health, nor for the variables sex and age (p>0.05). However, it was significantly higher for spectacle or LC wearers, those who had recently visited an optometrist, and those who had an academic and/or professional relationship with the health sciences (p<0.05). Conclusions Of the total sample, 5 out of 10 people have limited visual health literacy. Measures aimed at improving and reinforcing aspects related to health promotion (factor with the lowest level of ASVI) are necessary to increase control over the visual health of the population.

Control de la qualitat de la posició d'ús i el centrat de les prescripcions monofocals

Treball Final de Grau

Colomar López, Ana

Tutor/a - Director/a: Guisasola València, Laura; Fransoy Bel, Marta

Data de publicació: 2021

Facultat d'Òptica i Optometria de Terrassa (FOOT)

Veure detall Accés al text complet

Atès que la forma més freqüent de compensació dels errors refractius són les ulleres i en concret les ulleres monofocals, el nostre estudi té la motivació de conèixer si la població que utilitza aquests tipus de correcció les porta adequadament muntades i adaptades. L'objectiu d'aquest treball és valorar la qualitat de la posició d'ús i el centrat de les prescripcions monofocals i en conseqüència el grau d'assoliment de la norma vigent UNE EN ISO 21987 en una mostra de 100 pacient s usuaris d'ulleres monofocals d'entre 8 i 87 anys, 51 dones i 49 homes. Per a la realització de l'estudi s'han recollit tots els paràmetres d'adaptació referents a: muntura, posició d'ús, centrat, lents i les possibles queixes d'adaptació de l'usuari. Amb aquestes dades s'ha realitzat un estudi estadístic descriptiu i s'han calculat els descentraments induïts i relacionat si aquests errors de centrat estan relacionats amb les queixes de l'usuari. Dels resultats de l'estudi, podem concloure que la qualitat dels paràmetres que fan referència tant a la posició d'ús com al centrat i posterior muntatge de les ulleres, es fan de manera correcta, complint la norma establerta.

Dado que la forma más frecuente de compensación de los errores refractivos son las gafas y en concreto las gafas monofocales, nuestro estudio tienen la motivación de conocer si la población que utiliza este tipo de corrección las lleva adecuadamente montadas y adaptadas. El objetivo de este trabajo es valorar la calidad de la posición de uso y el centrado de las prescripciones monofocales y en consecuencia el grado de logro de la norma vigente UNE-EN ISO 21987 en una muestra de 100 pacientes usuarios de gafas monofocales entre 8 y 87 años, 51 mujeres y 49 hombres. Para la realización del estudio se han recogido todos los parámetros de adaptación referentes a: montura, posición de uso, centrado, lentes y las posibles quejas de adaptación del usuario. Con estos datos se ha realizado un estudio estadístico descriptivo y se han calculado los descentramientos inducidos y relacionado si estos errores de centrado están relacionados con las quejas del usuario. De los resultados del estudio, podemos concluir que la calidad de los parámetros que hacen referencia tanto a la posición de uso como al centrado y posterior montaje de las gafas, se hacen de manera correcta, cumpliendo la norma establecida.

Since the most common way of compensation for refractive errors are glasses, in particular single vision glasses, this research is intended to find out if that type of correction is properly assembled and adapted. The aim of this project is to consider the quality of the use position and the focus of single vision prescriptions and, consequently, the level of achievement of the current standard UNE-EN ISO 21987 in a sample of 100 pacience using single vision glasses between 8 and 87 years, 51 women and 49 men. Adaptation parameters related to assemble, use position, centering, lenses and possible user's adaptation complaints have been collected. This data has been analyzed and induced offsets have been calculated with the resulting descriptive statistical study. Also, centering errors have been related to the user's complaints. To conclude, the results of the project show that the quality of the parameters that refer to both the use position and the centering and subsequent assembly of the glasses are correct and comply with the established standard.

Recopilación y análisis de datos del observatorio de la visión de la FOOT: datos relativos a la dispensación de gafas curso 2019/2020

Treball Final de Grau

Martín Pérez, Sonia

Tutor/a - Director/a: Lupón Bas, Marta; Guisasola València, Laura

Data de publicació: 2021

Facultat d'Òptica i Optometria de Terrassa (FOOT)

Veure detall Accés al text complet

OBJECTIU: Elaborar un informe de resultats amb les dades relatives a l'adaptació i el muntatge d'ulleres, recollits pels estudiants de la Facultat d'Òptica i Optometria de Terrassa en les seves pràctiques en establiments d'òptica durant el curs 2019/20. MÈTODE: Amb les dades recopilades per 27 alumnes, s'ha generat un full de càlcul en Excel, organitzat en diferents pestanyes: lents monofocals, lents multifocals i muntatges. S'han analitzat aspectes relatius a la prescripció (ametropies), dades de les lents compensadores (material, tractaments, etc.), dades de les muntures (dimensions, materials, etc.) i dades dels muntatges (centrat, compliment de la prescripció ). RESULTAT: La mostra està formada per 896 persones, 45.54% són homes i 54.46% dones, amb edats compreses majoritàriament entre 40 i 65 anys. Al 69.08% dels casos es van adaptar lents monofocals. L' ametropia més freqüent va ser la miopia. En la mostra un 0,22% pateixen impediment visual presentant una A.V. inferior a 0,5. Més del 95% de les lents adaptades, són orgàniques i l'índex de refracció més usat és 1.5. El tractament superficial predominant és l'antireflector i el material de muntures més comú és el plàstic amb un 65.40%. De l'avaluació dels muntatges es conclou que gairebé la totalitat dels mateixos es troba dins de tolerància. CONCLUSIONS: L'avaluació de la qualitat dels muntatges estudiats en la nostra mostra, revela que tots els centrats horitzontals es troben dins de les toleràncies recollides en la normativa europea i únicament un 1.39% dels centrats verticals i un 0,42% dels eixos no ho estaven. A més, s'observa que majoritàriament es van adaptar lents monofocals orgànics de baix índex, amb tractament anti reflectant, en muntures plàstiques.

OBJETIVO: Elaborar un informe de resultados con los datos relativos a la adaptación y el montaje de gafas, recogidos por los estudiantes de la Facultad de Óptica y Optometría de Terrassa en sus prácticas en establecimientos de óptica durante el curso 2019/20. MÉTODO: Con los datos recopilados por 27 alumnos, se ha generado una hoja de cálculo en Excel, organizada en diferentes pestañas: lentes monofocales, lentes multifocales y montajes. Se han analizado aspectos relativos a la prescripción(ametropías), datos de las lentes compensadoras (material, tratamientos, etc.), datos de las monturas (dimensiones, materiales, etc.) y datos de los montajes (centrado, cumplimiento de la prescripción). RESULTADO: La muestra está formada por 896 personas, 45.54% son hombres y 54.46% mujeres, con edades comprendidas mayoritariamente entre 40 y 65 años. En el 69.08% de los casos se adaptaron lentes monofocales. La ametropía más frecuente fue la miopía. En la muestra un 0.22% padecen impedimento visual presentando una A.V inferior a 0.5. Más del 95% de las lentes adaptadas, son orgánicas y el índice de refracción más usado es 1.5. El tratamiento superficial predominante es el antirreflejante y el material de monturas más usado el plástico con un 65.40%. De la evaluación de los montajes se concluye que la totalidad de los mismos se encuentra dentro de tolerancia. CONCLUSIONES: La evaluación de la calidad de los montajes estudiados en nuestra muestra, revela que todos los centrados horizontales se encuentran dentro de las tolerancias recogidas en la normativa europea y únicamente un 1.39% de los centrados verticales y un 0.42% de los ejes no lo estaban. Además, se observa que mayoritariamente se adaptaron lentes monofocales orgánicos de bajo índice, con tratamiento anti reflejante, en monturas plásticas.

OBJECTIVE: To prepare a report with the data related to optical dispensing, collected by the students of the Faculty of Optics and Optometry of Terrassa in their internship in optical establishments during academic year 2019/20. METHOD: With the data collected by 27 students, an Excel spreadsheet has been generated, organized in different tabs: monofocal lenses, multifocal lenses and frames. Aspects related to prescription (ametropia), lens data (material, treatments, etc.), frame data (dimensions, materials, etc.) and assembly data (centering, prescription compliance) have been analyzed. RESULT: The sample is made up of 896 people, 45.54% men and 54.46% women, with ages mainly between 40 and 65 years. In 69.08% of the cases, monofocal lenses were selected. The most frequent ametropia found was myopia. In the sample, 0.22% suffer from visual impairment presenting a VA lower than 0.5. More than 95% of the selected lenses are organic and the most used refractive index is 1.5. The predominant surface treatment is anti-reflective and the most used frame material is plastic with 65.40%. From the evaluation of the assembly frame lenses, it is concluded that most all of them are within tolerance. CONCLUSIONS: The evaluation of the quality of the assemblies studied in our sample reveals that all the horizontal centers are within the tolerances set forth in the European regulations and only 1.39% of the vertical centers and 0.42% of the axes are not. They were. In addition, it is observed that the majority of low index organic monofocal lenses were adapted, with anti-reflective treatment, in plastic frames.

Prova pilot d'un qüestionari per avaluar l'alfabetització per a la salut visual en funció de variables sociodemogràfiques

Treball Final de Grau

Benaiges Lluis, Gemma

Tutor/a - Director/a: Guisasola València, Laura; Lupón Bas, Marta

Data de publicació: 2021

Facultat d'Òptica i Optometria de Terrassa (FOOT)

Veure detall Accés al text complet

Introducció Com a professionals sanitaris d'atenció primària de la salut visual, els òptics-optometristes tenim la responsabilitat d'exercir una activitat educativa orientada a la població general, i treballar per a la prevenció de la malaltia i de la promoció de la salut visual. Necessitem saber en quins aspectes de la cura de la salut visual existeixen mancances, per plantejar-nos mesures i/o accions adients per revertir-les. Objectius Distribuir el qüestionari CASVI per avaluar el nivell d'Alfabetització per a la Salut Visual en una mostra poblacional de Catalunya, i analitzar els resultats en funció de les variables sexe, edat, nivell educatiu, situació laboral, i tenir vinculació acadèmica o professional amb l'àmbit de les Ciències de la Salut. Mètode S'han seguit 5 etapes: (1) lectura del Treball de Fi de Màster que va originar el CASVI, (2) revisió de literatura sobre alfabetització per a la salut, i en concret, per a la salut visual, (3) preparació del formulari per administrar el CASVI, i administració, (4) recopilació de les respostes en format de codis numèrics i (5) anàlisi estadística dels resultats (estadística descriptiva, t de Student, ANOVA; p<0,05). Resultats La mostra ha estat de 122 persones. Gairebé 3 de cada 5 persones a Catalunya té una alfabetització per a la salut visual limitada. L'alfabetització per a la salut visual no varia en funció de les variables sexe, edat, nivell acadèmic finalitzat ni situació laboral; en canvi, millora si les persones tenen vinculació amb les ciències de la salut. Conclusions Els resultats del nostre estudi indiquen que independentment de l'edat, el sexe, el nivell educatiu i la situació laboral, el nivell d'alfabetització per a la salut visual és molt limitat. Això, comportaria l'aplicació de mesures que reforcin l'àmbit de la promoció de la salut visual, que és el menys valorat.

Introducción Como profesionales sanitarios de atención primaria de la salud visual, los ópticos-optometristas tenemos la responsabilidad de ejercer una actividad educativa orientada a la población general, y trabajar para la prevención de la enfermedad y de la promoción de la salud visual. Necesitamos saber en qué aspectos del cuidado de la salud visual existen carencias, para plantearnos medidas y/o acciones adecuadas para revertirlas. Objetivos Distribuir el cuestionario CASVI para evaluar el nivel de Alfabetización en Salud Visual en una muestra poblacional de Catalunya, y analizar los resultados en función de las variables sexo, edad, nivel educativo, situación laboral, y tener vinculación académica o profesional con el ámbito de las Ciencias de la salud. Método Se han seguido 5 etapas: (1) lectura del Trabajo de Fin de Máster que originó el CASVI, (2) revisión de literatura sobre alfabetización en salud, y en concreto, en salud visual, (3) preparación del formulario para administrar el CASVI, y administración, (4) recopilación de las respuestas en formato de códigos numéricos y (5) análisis estadístico de los resultados (estadística descriptiva, t de Student, ANOVA; p<0,05). Resultados La muestra ha sido de 122 personas. Casi 3 de cada 5 personas en Catalunya tiene una alfabetización en salud visual limitada. La alfabetización en salud visual no varía en función de las variables sexo, edad, nivel académico finalizado ni situación laboral; en cambio, mejora si las personas tienen vinculación con las ciencias de la salud. Conclusiones Los resultados de nuestro estudio indican que independientemente de la edad, el sexo, el nivel educativo y la situación laboral, el nivel de alfabetización en salud visual es muy limitado. Eso, comportaría la aplicación de medidas que refuercen el ámbito de la promoción de la salud visual, que es el menos valorado.

Introduction As primary health care professionals in visual health, opticians-optometrists have a responsibility to carry out an educational activity aimed at the general population, and work for the prevention of disease and the promotion of visual health. We need to know in which aspects of visual health care there are shortcomings, to consider appropriate measures and / or actions to reverse them. Aims To distribute the CASVI questionnaire to assess the level of Literacy for Visual Health in a population sample of Catalonia, and to analyze the results according to the variables such as sex, age, educational level, employment situation, and having an academic or professional relationship with the field of health sciences. Method Five stages were followed: (1) reading of the Master's Thesis that originated the CASVI, (2) review of literature on literacy for health, and in particular, for visual health, (3) preparation of the form to administer CASVI, and administration, (4) compilation of responses in numerical code format and (5) statistical analysis of results (descriptive statistics, Student's T, ANOVA; p <0.05). Results The sample was 122 people. Almost 3 out of 5 people in Catalonia have limited visual health literacy. Visual health literacy does not vary based on the variables sex, age, completed academic level, or employment status; instead, it improves if people have a link to the health sciences. Conclusions The results of our study indicate that regardless of age, gender, educational level, and employment status, the level of literacy for visual health is very limited. This would involve the application of measures that strengthen the scope of visual health promotion, which is the least valued.