APRÈN. Portal de la producció docent del professorat de la UPC

In a context in which the infancy's role in the city is becoming more and more relevant, as it is well exemplified by the Pla de joc Barcelona 2030, it is important to understand where does this need come from, and the meaning that this could have in the future urbanism. Those questions are the ones that this paper tries to solve, making a recap above the modern urbanism's history, through the analysis of the play, education and leisure theories. Although, the infants are urged to participate actively, taking in account their proposals in order to oversee a selection of recent interventions. It is intended to evaluate whether these public spaces truly satisfy their needs, while identifying strategies to make them more inclusive and safer for everyone.

Segones vides claims the importance of industrial recycling. This is the main objective of the research; to understand how disused industrial architecture is able to adapt to new uses, to integrate into the city and to reflect on the advantages of this practice. The intervention on industrial heritage is a trend that has been consolidating over the last decades. The progressive transfer of industrial processes to the outskirts of cities has led to the abandonment of industrial and manufacturing sites located in privileged places and with an architectural typology of wide possibilities and polyvalence. The awareness, both architectural and cultural, of the risks and losses involved in the abandonment, degradation or demolition of this heritage has led to this strengthening of the phenomenon of industrial architectural recycling. First of all, this work introduces the general concepts of industrial recycling, and specifically focuses on the city of Barcelona, the main industrial engine of Catalonia. Once the historical past of the city has been reviewed, the research delves into three case studies. These are the case of Can Ricart, in the district of Sant Martí; Can Batlló in Sants; and Fabra i Coats in Sant Andreu, the three largest industrial sites preserved in the city as a whole. The work studies the history and the whole process of recovery of these areas up to this day and shows what have been the different strategies when it comes to intervene in these sets and how they have influenced the city. It ends up demonstrating how the neighborhood struggles have been key to the recovery of the enclosures and have managed, with greater or lesser luck, to protect the buildings of these sets and win new spaces that give life to the city and commemorate its past.

Masies (Catalan traditional farmhouse) have shaped our landscape for many years and they have represented a way of living and social organization. Nevertheless, the 20th century urban growth of different towns of the Àrea Metropolitana de Barcelona has produced a paradigm shift in the territory. Cities grew so vigorously that they absorbed those masies which were once surrounded by crop fields. Their loss of predominance among the territory and its specific morphology arose diverse situations inside the urban fabric. Focused on the city of Badalona, this work aims to study masies located within the fabric of the city from an urban perspective. The main goal of the article is to develop a brief investigation that, based of the analysis of certain parameters, allows reflection on the relationship established between the city and the farmhouse. The article begins by understanding the origin of the Catalan farmhouse and how was it related to the city of Badalona. Then, it discusses how the masia affected the city and vice versa. Aspects such as historical agricultural divisions, public space, uses, orientation or typological evolution will serve to thing thoroughly about the role and opportunities farmhouses develop nowadays in our cities.

Conferència a càrrec de Carme Ribas, Professora del Departament de Projectes Arquitectònics ETSAB | UPC. Alberto Peñín [coord. TEC & MHIB], Maria Rubert de Ventós [coor d. URB], Eduard Gascón + Mara Partida [coord. TEO], Judith Leclerc [TEC], Alex Giménez [URB], Jordi Oliveras [TEO], Albert Salazar, Ignacio San Feliu, Carlos Muñoz [TEO].

El PFC que se propone se ubica en el área Metropolitana de Barcelona, más concretamente en el Barrio de Sants-Badal, siendo el límite con Hospitalet de Llobregat. El proyecto pretende reorganizar espacios obsoletos por la aparición de la infraestructura ferroviaria de Sants (Los Jardines elevados de Sants). El solar se encuentra entre la Rambla de Badal y la calle Riera Blanca, dotada del actual centro escolar Cavall Bernat y un taller de la Citroën. El proyecto propone la reubicación del centro y el reciclaje de la nave de la Citröen, ofreciendo un nuevo espacio público a la ciudad. Incorporando un conjunto de viviendas, un casal para jóvenes, el nuevo centro escolar Cavall Bernat y una torre de oficinas. Con el fin de potenciar la permeabilidad del barrio, facilitar los recorridos peatonales y potenciar la actividad económica

El volum que teniu entre les mans registra la darrera etapa, la més recent, d'un trajecte pedagògic que va començar el curs 2002-2003, quan vàrem aterrar als darrers cursos de projectes arquitectònics a l'ETSAB junt amb el Carles Muro. Durant tots aquests anys, amb un petit parèntesi meravellós a primer amb l'Elias Torres i el Miguel Usandizaga, hem anat construint un projecte docent, una manera d'ensenyar arquitectura, en la qual hem après a posar l'estudiant al centre de l'aprenentatge. Hem anat descobrint les eines en què l'estudiant, primer en grup i després individualment, aprèn a fer les preguntes adequades per anar construint el seu propi enunciat de treball, a la recerca de l'escenari físic del projecte, a la recerca de l'escenari cronològic -avui o en quin passat-, a la recerca del programa sobre aquest escenari físic... sabent que la millor resposta comença aprenent a fer una bona pregunta. Però durant tots aquests cursos hem anat descobrint que el que ens interessa és posar sobre la taula de discussió amb els estudiants, els valors i les condicions de la complexitat de la ciutat, com un gran tauler de joc suport de l'arquitectura. I en aquesta tesitura és on hem anat produint la nostra recerca pedagògica fins a adonar-nos que és en el conflicte de la ciutat amb les seves pròpies infraestructures on es produeixen les ocasions més intenses de la condició urbana. Per això el curs ha anat derivant fins on és avui, en el format del Taller Temàtic Infraestructura i Ciutat, en el qual intentem aprendre com construir el pacte de convivència entre unes infraestructures imprescindibles -posant en crisi si cal la seva imprescindibilitat- i la pròpia ciutat, posant en primer terme els ciutadans, que actuaran de termòmetre d'aquesta convivència. En aquesta darrera etapa, que relatem en aquesta publicació, hem construït un triangle de col.laboració amb el darrer taller d'aula PFC dirigida per l'Elias Torres, i amb el curs de projectes de l'escola d'arquitectura de Madrid, dirigit per Gabriel Ruiz Cabrero. En el marc d'aquesta càtedra imaginària BAR-MAD, hem treballat a Madrid en tres etapes pedagògiques, que construeixen el contingut d'aquest volum. A la primera etapa, en paral·lel a l'aula PFC de l'Elias Torres, amb els estudiants de cinquè del curs 2013- 14 -Projectes IX i X-, l'escenari de treball era la superposició d'infraestructures naturals i artificials, amb el pas domesticat del riu Manzanares per Madrid i amb el pas soterrat de la M-30 i el posterior parc lineal de Madrid-Río, on calia descobrir el lloc, en quin escenari cronològic i quins programes calia insertar... per acabar cada estudiant desenvolupant un projecte propi. A la segona etapa, amb els nous estudiants de cinquè, durant el primer quadrimestre del curs 2014-15, vàrem canviar l'àmbit de treball per la fractura urbana que va quedar del soterrament del ferrocarril que connecta l'estació de Príncipe Pío amb Atocha, convertit en el que es coneix com el Pasillo Verde Ferroviario. A la tercera etapa en paral.lel a la segona, durant el mateix curs 2014-15, amb un bon grup dels estudiants del curs anterior, vàrem seguir el desenvolupament dels seus projectes finals en l'Aula PFC, a partir dels projectes arrancats a cinquè.