Universitat Politècnica de Catalunya

APRÈN. Portal de la producció docent del professorat de la UPC

Maribel Rosselló i Nicolau

Futur

user

Centre Docent

Escola Tècnica Superior d'Arquitectura del Vallès (ETSAV)

Departament

Departament de Teoria i Història de l'Arquitectura i Tècniques de Comunicació (THATC)

Correu electrònic

maribel.rosselloupc.edu

Dades de contacte

Directori de la UPC

Assignatures

ARQUITECTURA, CONSTRUCCIÓ I CIUTAT EN LA HISTÒRIA D'OCCIDENT - 310018

AIXECAMENT GRÀFIC DE L'EDIFICACIÓ EXISTENT - 310181

ANÀLISI HISTÒRIC-ARQUITECTÒNIC-CONSTRUCTIU DE L'EDIFICACIÓ EXISTENT - 310415

ARQUITECTURA, CIÈNCIA, TÈCNICA - 210737

ANÀLISI HISTÒRICA-ARQUITECTÒNICA-CONSTRUCTIVA DE L'EDIFICACIÓ EXISTENT - 310180

Titulacions

GRAU EN ARQUITECTURA TÈCNICA I EDIFICACIÓ - (2015)

MÀSTER UNIVERSITARI EN DIAGNOSI I TÈCNIQUES D'INTERVENCIÓ EN L'EDIFICACIÓ - (2020)

MÀSTER UNIVERSITARI EN ARQUITECTURA - (2015)

MÀSTER UNIVERSITARI EN CONSTRUCCIÓ AVANÇADA EN L'EDIFICACIÓ - (2014)

MÀSTER UNIVERSITARI EN ESTUDIS AVANÇATS EN ARQUITECTURA-BARCELONA - (2015)

MÀSTER UNIVERSITARI EN ENGINYERIA D'EDIFICACIÓ - (2014)

GRAU EN ESTUDIS D'ARQUITECTURA - (2014)

GRAU EN CIÈNCIES I TECNOLOGIES DE L'EDIFICACIÓ - (2009)

ARQUITECTURA TÈCNICA - (2002)

MÀSTER UNIVERSITARI EN INTERVENCIÓ SOSTENIBLE EN EL MEDI CONSTRUÏT - (2014)

DOBLE MÀSTER UNIVERSITARI EN ARQUITECTURA I EN INTERVENCIÓ SOSTENIBLE EN EL MEDI CONSTRUÏT - (2020)

MÀSTER UNIVERSITARI EN EDIFICACIÓ - (2009)

user

user

Directori de la UPC

user

Cataleg biblioteques

user

user

Contingut docent

Barcelona Besòs : ecologías corrientes : regeneración urbana en el barrio del Besòs

Llibre

Sotoca García, Adolfo; Albareda Fernández, Elena; Cuchí Burgos, Alberto; Fuertes Pérez, Pere; Garrido Torres, Pablo; Llop Torné, Carles Joan; Mària Serrano, Magdalena; Martínez Garcia, David; Pagès Ramon, Anna; Palumbo Fernández, Mariana; López Plazas, Fabian; Rosselló i Nicolau, Maribel; Serra Permanyer, Marta; Adly Dalloul, Rola; Afif Aqel, Rawand; Badia Giménez, Laura; Bagabe Kaniora, Albert; Barcellos, Isabela; Balansa Mieres, Denise; Bisordi Huwel, Paula; Duarte Massetti, Ivan; Dzajic, Zdravka; Fall, Ché-yacine; Ferreira Antoniutti, Luca; Guzman Monge, Juan; Hashempour, Zahra; Hou, Tianjiao; Kahramaner, Arya; Karatsiompani, Maria Christina; Karavioti, Marialena; Kik, Jasper; Larrañaga Alemán, Andrea Lorena; Kevin Mcniff, Lian; Mimica, Vana; Medina Yssa, Oriana; Moghadam, Siavash; Mokhovikova, Nadezhda; Muniz De Castro E Silva, Henrique; Murphy, Katherine; Odeh Abuoudeh, Farah; Oliveira Portella, Manuela; Sanabria, María Jesús; Soares Gonzaga, Liliane; Trad, Chadi; Vega Mendez, Elda Vanessa

Data de publicació: 2025

ISBN: 9788410008984 (en línia)

Veure detall Accés al text complet

Barcelona Besòs : current ecologies : urban regeneration at the Besòs district

Llibre

Sotoca García, Adolfo; Albareda Fernández, Elena; Cuchí Burgos, Alberto; Fuertes Pérez, Pere; Garrido Torres, Pablo; Llop Torné, Carles Joan; Mària Serrano, Magdalena; Martínez Garcia, David; Pagès Ramon, Anna; Palumbo Fernández, Mariana; López Plazas, Fabian; Rosselló i Nicolau, Maribel; Serra Permanyer, Marta; Adly Dalloul, Rola; Afif Aqel, Rawand; Badia Giménez, Laura; Bagabe Kaniora, Albert; Barcellos, Isabela; Balansa Mieres, Denise; Bisordi Huwel, Paula; Duarte Massetti, Ivan; Dzajic, Zdravka; Fall, Ché-yacine; Ferreira Antoniutti, Luca; Guzman Monge, Juan; Hashempour, Zahra; Hou, Tianjiao; Kahramaner, Arya; Karatsiompani, Maria Christina; Karavioti, Marialena; Kik, Jasper; Larrañaga Alemán, Andrea Lorena; Kevin Mcniff, Lian; Mimica, Vana; Medina Yssa, Oriana; Moghadam, Siavash; Mokhovikova, Nadezhda; Muniz De Castro E Silva, Henrique; Murphy, Katherine; Odeh Abuoudeh, Farah; Oliveira Portella, Manuela; Sanabria, María Jesús; Soares Gonzaga, Liliane; Trad, Chadi; Vega Mendez, Elda Vanessa

Data de publicació: 2025

ISBN: 9788410008564 (en línia)

Veure detall Accés al text complet

Barcelona Besòs : ecologies corrents : regeneració urbana al barri del Besòs

Llibre

Sotoca García, Adolfo; Albareda Fernández, Elena; Cuchí Burgos, Alberto; Fuertes Pérez, Pere; Garrido Torres, Pablo; Llop Torné, Carles Joan; Mària Serrano, Magdalena; Martínez Garcia, David; Pagès Ramon, Anna; Palumbo Fernández, Mariana; López Plazas, Fabian; Rosselló i Nicolau, Maribel; Serra Permanyer, Marta; Adly Dalloul, Rola; Afif Aqel, Rawand; Badia Giménez, Laura; Bagabe Kaniora, Albert; Barcellos, Isabela; Balansa Mieres, Denise; Bisordi Huwel, Paula; Duarte Massetti, Ivan; Dzajic, Zdravka; Fall, Ché-yacine; Ferreira Antoniutti, Luca; Guzman Monge, Juan; Hashempour, Zahra; Hou, Tianjiao; Kahramaner, Arya; Karatsiompani, Maria Christina; Karavioti, Marialena; Kik, Jasper; Larrañaga Alemán, Andrea Lorena; Kevin Mcniff, Lian; Mimica, Vana; Medina Yssa, Oriana; Moghadam, Siavash; Mokhovikova, Nadezhda; Muniz De Castro E Silva, Henrique; Murphy, Katherine; Odeh Abuoudeh, Farah; Oliveira Portella, Manuela; Sanabria, María Jesús; Soares Gonzaga, Liliane; Trad, Chadi; Vega Mendez, Elda Vanessa

Data de publicació: 2025

ISBN: 9788410008977 (en línia)

Veure detall Accés al text complet

L'impacte del desarrollismo en l'àrea metropolitana de Barcelona : el creixement urbanístic a Cerdanyola del Vallès (1950-1975)

Treball Final de Grau

Soley López, Sílvia

Tutor/a - Director/a: Rosselló i Nicolau, Maribel

Data de publicació: 2025

Escola Tècnica Superior d'Arquitectura del Vallès (ETSAV)

Veure detall Accés al text complet

El present Treball de Fi de Grau (TFG) documenta el creixement de Cerdanyola del Vallès a partir de l'impacte que hi va tenir l'habitatge popular i les transformacions urbanes durant les dècades de major immigració a la ciutat (1950-1975). Estudia l'evolució urbanística de la ciutat i vol entendre, des de la perspectiva de l'habitant, com es vivia en els diferents barris que es van formar en el moment. Es treballa les diferents formes de creixement urbà de la població, des de la densificació de zones consolidades, fins al creixement de barris de torretes i els polígons residencials construïts entre els anys seixanta i setanta. Cerdanyola era una població agrícola formada per diverses masies dedicades majoritàriament al cultiu de vinyes. La millora de la connexió amb la capital mitjançant el ferrocarril va comportar un motor de canvi de la ciutat, que va passar d'un caràcter rural a un de més industrial. El Pla Comarcal del 1953 va ser el detonant del creixement urbanístic de Cerdanyola durant el període de la segona meitat del segle XX, juntament amb altres factors econòmics, polítics i socials. Des de l'any 1950 al 1962 Cerdanyola va anar creixent de forma horitzontal, és a dir, els diferents nuclis del municipi, Montflorit, els Parcers, el Turonet i la Colònia Vilcom-Serraparera, van anar creixent en una extensió de cases unifamiliars de planta baixa o planta baixa i primera. La manca d'habitatges fa que a principi dels anys seixanta, comencin a aparèixer les primeres construccions de polígons d'habitatge de Cerdanyola del Vallès i que, durant els anys seixanta i setanta creessin els dos grans polígons residencials de Cerdanyola: Les Fontetes i el barri Banús.

El presente Trabajo de Fin de Grado (TFG) documenta el crecimiento de Cerdanyola del Vallès a partir del impacto que tuvo la vivienda popular y las transformaciones urbanas durante las décadas de mayor inmigración a la ciudad (1950-1975). Estudia la evolución urbanística de la ciudad y quiere entender, desde la perspectiva del habitante, como se vivía en los diferentes barrios que se formaron en el momento. Se trabajan las diferentes formas de crecimiento urbano de la población, desde la densificación de zonas consolidadas, hasta el crecimiento de barrios de torres y los polígonos residenciales construidos entre los años sesenta y setenta. Cerdanyola era una población agrícola formada por diversas masías dedicadas mayoritariamente al cultivo de viñas. La mejora de la conexión con la capital mediante el ferrocarril que comportó un motor de cambio de la ciudad, que pasó d'un carácter rural a uno de más industrial. El Pla Comarcal del 1953 fue el detonante del crecimiento urbanístico de Cerdanyola durante el periodo de la segunda mitad del siglo XX, con otros factores económicos, políticos y sociales. Desde el año 1950 al 1962 Cerdanyola fue creciendo de forma horizontal, es decir, los diferentes núcleos del municipio, Montflorit, els Parcers, el Turonet y la Colònia Vilcom-Serraparera, fueron creciendo en una extensión de casas unifamiliares de planta baja o planta baja y primera. La manca de viviendas hizo que a principios de los años sesenta, comenzaran a aparecer las primeras construcciones de polígonos de viviendas de Cerdanyola del Vallès y que, durante los años sesenta y setenta, se creasen los dos grandes polígonos residenciales de Cerdanyola: Les Fontetes y el barrio Banús.

Un nou urbanisme des de la perifèria: el cas del Pla Popular a Santa Coloma de Gramenet 1970–1982

Projecte Final de Màster Oficial

Amargós Molina, Paula

Tutor/a - Director/a: Serra Permanyer, Marta; Rosselló i Nicolau, Maribel

Data de publicació: 2024

Escola Tècnica Superior d'Arquitectura de Barcelona (ETSAB)

Veure detall Accés al text complet

Aquest treball final de màster té com a objectiu principal investigar el Pla Popular de Santa Coloma de Gramenet, un projecte urbanístic pioner a Catalunya presentat l'any 1978 que va sorgir com a resposta de les deficiències urbanístiques de la ciutat en un moment de creixement descontrolat. En aquest context, la ciutadania, impulsada pel malestar davant la falta de serveis bàsics, infraestructures adequades i la marginació de les perifèries, es va organitzar per proposar solucions alternatives per garantir un desenvolupament urbanístic més just. El Pla Popular representa un model d'urbanisme participatiu en el qual la participació de les Associacions de Veïns va ser crucial per a dissenyar en entorn urbà digne. La investigació analitza les condicions socials i urbanes que van donar lloc a la seva creació, així com els processos de mobilització veïnal que van precedir i acompanyar en el procés de creació. Tanmateix, es revisen els reptes urbans de l'època a l'àrea metropolitana, marcat per la manca d'equipaments públics i espais verds, la densificació descontrolada i l'especulació immobiliària. La metodologia utilitzada en aquest estudi combina l'anàlisi de documents històrics, una lectura dels planejaments vigents de l'època, la cartografia de les propostes del Pla Popular, així com el mapeig dels solars reivindicats per les Associacions de Veïns i el seu desenvolupament al llarg dels anys, per comprendre l'impacte del pla en l'evolució de Santa Coloma de Gramenet. Aquest últim apartat es centra en un anàlisi crític de les propostes avaluant el seu grau d'implementació al llarg dels anys com la seva rellevància en la planificació urbanística actual de la ciutat. Els resultats de l'estudi destaquen que, encara que el Pla Popular no va ser completament implementat, moltes de les propostes dels veïns van ser clau en la reestructuració de l'espai urbà.

Este trabajo final de máster tiene como objetivo principal investigar el Pla Popular de Santa Coloma de Gramenet, un proyecto urbanístico pionero en Cataluña presentado en el año 1978 que surgió como respuesta a las deficiencias urbanísticas de la ciudad en un momento de crecimiento descontrolado. En este contexto, la ciudadanía, impulsada por el malestar ante la falta de servicios básicos, infraestructuras adecuadas y la marginación de las periferias, se organizó para proponer soluciones alternativas que garantizaran un desarrollo urbanístico más justo. El Pla Popular representa un modelo de urbanismo participativo en el que la participación de las asociaciones de vecinos fue crucial para diseñar un entorno urbano digno. La investigación analiza las condiciones sociales y urbanas que dieron lugar a su creación, así como los procesos de movilización vecinal que precedieron y acompañaron su desarrollo. Asimismo, se revisan los retos urbanos de la época en el área metropolitana, marcados por la falta de equipamientos públicos y espacios verdes, la densificación descontrolada y la especulación inmobiliaria. La metodología utilizada en este estudio combina el análisis de documentos históricos, una lectura de los planes urbanísticos vigentes de la época, la cartografía de las propuestas del Pla Popular, así como el mapeo de los solares reivindicados por las asociaciones de vecinos y su desarrollo a lo largo de los años, para comprender el impacto del plan en la evolución de Santa Coloma de Gramenet. Este último apartado se centra en un análisis crítico de las propuestas, evaluando su grado de implementación a lo largo de los años y su relevancia en la planificación urbanística actual de la ciudad. Los resultados del estudio destacan que, aunque el Pla Popular no fue completamente implementado, muchas de las propuestas vecinales fueron clave en la reestructuración del espacio urbano.

This master's thesis aims to investigate the Pla Popular of Santa Coloma de Gramenet, a pioneering urban project in Catalonia presented in 1978. It emerged as a response to the city's urban deficiencies during a period of uncontrolled growth. In this context, citizens, driven by dissatisfaction with the lack of basic services, adequate infrastructure, and the marginalization of peripheral areas, organized to propose alternative solutions that would ensure a more just urban development. The Pla Popular represents a model of participatory urbanism in which the involvement of neighborhood associations was crucial in designing a dignified urban environment. The research analyzes the social and urban conditions that led to its creation, as well as the processes of neighborhood mobilization that preceded and accompanied its development. Moreover, it reviews the urban challenges of the time in the metropolitan area, marked by the lack of public facilities and green spaces, uncontrolled densification, and real estate speculation. The methodology used in this study combines the analysis of historical documents, a review of the urban planning regulations in place at the time, the cartography of the Pla Popular proposals, as well as the mapping of the plots of land claimed by neighborhood associations and their development over the years to understand the plan's impact on the evolution of Santa Coloma de Gramenet. This final section focuses on a critical analysis of the proposals, evaluating their level of implementation over the years and their relevance in the current urban planning of the city. The study's findings highlight that, although the Pla Popular was not fully implemented, many of the neighborhood proposals were key in restructuring the urban space.

Una aproximación a la obra de Domènech i Montaner a partir de algunas de sus intervenciones en edificios existentes.

Projecte Final de Màster Oficial

Fuentes Ruíz, Alexis

Tutor/a - Director/a: Rosselló i Nicolau, Maribel

Data de publicació: 2024

Escola Politècnica Superior d'Edificació de Barcelona (EPSEB)

Veure detall Accés al text complet

L'Antropització de l'aigua invisible : l'espai hidraulic com a articulador del territori : la conca del Canal dels Horts com a cas d'estudi

Projecte Final de Màster Oficial

De La Fuente Carbonero, Júlia

Tutor/a - Director/a: Rosselló i Nicolau, Maribel

Data de publicació: 2024

Escola Tècnica Superior d'Arquitectura del Vallès (ETSAV)

Veure detall Accés al text complet

Aquesta recerca explora com el recurs hídric ha actuat com a element estructurador del territori menorquí, centrant-se en la conca hidrogràfica del Canal dels Horts com a cas d'estudi. La conca s'inicia a la zona de Punta Nati i, al llarg del seu recorregut, posa de manifest la transformació significativa del paisatge i l'organització territorial causada per segles d'antropització. Aquest procés ha estat guiat per la necessitat d'optimitzar l'ús de l'aigua, demostrant una profunda consciència històrica sobre l'accessibilitat i la gestió del recurs. El coneixement tradicional de les arquitectures de l'aigua ha permès capturar, transportar, emmagatzemar i consumir aquest recurs de manera sostenible, assegurant-ne la disponibilitat i evitant-ne l'esgotament. Cada espai dins la conca ha esdevingut un “oasi”, tant per a l'habitabilitat com per a la productivitat agrícola i la cultura local, destacant una relació íntima entre el territori i els elements naturals que l'envolten. Aquest treball proposa un viatge per comprendre com l'equilibri entre l'aigua, la geografia i l'acció humana ha anat variant en funció de les condicions específiques de cada lloc. A més, examina l'estat actual d'aquest equilibri en un context en què els patrons de consum d'aigua i els models de vida s'han distanciat considerablement d'aquesta comprensió i equilibri que existia històricament.

Esta investigación explora como el recurso hídrico ha actuado como elemento estructurador del territorio menorquín, centrándose en la cuenca hidrográfica del Canal de los Huertos como caso de estudio. La cuenca se inicia en la zona de Punta Nati y, a lo largo de su recorrido, pose de manifiesto la transformación significativa del paisaje y la organización territorial causada por siglos de antropización. Este proceso ha sido guiado por la necesidad de optimizar el uso del agua, demostrando una profunda conciencia histórica sobre la accesibilidad y la gestión del recurso. El conocimiento tradicional de las arquitecturas del agua ha permitido capturar, transportar, almacenar y consumir este recurso de manera sostenible, asegurando la disponibilidad y evitando el agotamiento. Cada espacio dentro de la cuenca ha acontecido un “oasis”, tanto para la habitabilidad como para la productividad agrícola y la cultura local, destacando una relación íntima entre el territorio y los elementos naturales que lo rodean. Este trabajo propone un viaje para comprender como el equilibrio entre el agua, la geografía y la acción humana ha ido variante en función de las condiciones específicas de cada lugar. Además, examina el estado actual de este equilibrio en un contexto en que los patrones de consumo de agua y los modelos de vida se han distanciado considerablemente de esta comprensión y equilibrio que existía históricamente.

This research explores how water resources have acted as a structuring element of the Menorcan territory, focusing on the hydrographic basin of the Canal dels Horts as a case study. The basin begins in the area of Punta Nati and, along its course, reveals the significant transformation of the landscape and territorial organization caused by centuries of anthropization. This process has been guided by the need to optimize water usage, demonstrating a deep historical awareness of resource accessibility and management. Traditional knowledge of water architecture has enabled the capture, transport, storage, and sustainable consumption of water, ensuring its availability and preventing its depletion. Each area within the basin has become an “oasis” for habitability, agricultural productivity, and local culture, highlighting an intimate relationship between the territory and the natural elements surrounding it. This study embarks on a journey to understand how the balance between water, geography, and human activity has evolved in response to the specific conditions of each place. Additionally, it examines the current state of this balance in a context where water consumption patterns and lifestyles have diverged significantly from the historical understanding and equilibrium that once existed.

Relatos hídricos de Provençals : el agua como herramienta humanizadora del paisaje

Projecte Final de Màster Oficial

Roig Iglesias, Javier

Tutor/a - Director/a: Rosselló i Nicolau, Maribel

Data de publicació: 2024

Escola Tècnica Superior d'Arquitectura del Vallès (ETSAV)

Veure detall Accés al text complet

De tots els nostres recursos naturals, l'aigua és un dels més preuats. No només es consumeix, sinó que s'explota com a eina humanitzadora del paisatge, creant energia, aliment, ecosistemes, oasis, etc. Essent aquest flux un dels primers en vertebrar societats complexes les quals posarien les bases del que som avui en dia. Aquest treball pretén estudiar i comprendre el rol tan important que va tenir l'aigua a Sant Martí de Provençals, antic municipi limítrof amb la ciutat de Barcelona i ubicat majorment en el delta del Besòs, una zona que va proporcionar l'abastiment hídric i alimentós a la ciutat comtal durant segles. Les transformacions de la ciutat industrial han anat esborrant els vincles hídrics i les seves traces, deixant pas a una ciutat que avui es troba completament desvinculada del territori deltaic del Besòs.

De todos nuestros recursos naturales, el agua es uno de los más preciados. Uno el cual no solo se consume, sino que se explota como herramienta humanizadora del paisaje, creando energía, alimento, ecosistemas, oasis, etc. Siendo este flujo de los primeros en vertebrar sociedades complejas las cuales asentarían las bases de lo que somos hoy en día. Este trabajo pretende estudiar y comprender el rol tan importante que tuvo el agua en Sant Martí de Provençals, antiguo municipio limítrofe con la ciudad de Barcelona y ubicado mayoritariamente en el delta del Besòs, una zona que proporcionó el abastecimiento hídrico y alimenticio a la ciudad condal durante siglos. Las transformaciones de la ciudad industrial han ido borrando los vínculos hídricos y sus trazas, dejando paso a una ciudad la cual se encuentra completamente desvinculada del territorio deltaico del Besòs.

Of all our natural resources, water is one of the most precious. One which is not only consumed, but also exploited as a tool for humanising the landscape, creating energy, food, ecosystems, oases, etc. This flow was one of the first to vertebrate complex societies which would lay the foundations of what we are today. This work aims to study and understand the important role played by water in Sant Martí de Provençals, an old municipality bordering the city of Barcelona and located mainly in the Besòs delta, an area that provided the water and food supply to the city of Barcelona for centuries. The transformations of the industrial city have gradually erased the water links and their traces, giving way to a city that is completely disconnected from the Besòs delta territory.

La Remodelación del Barrio de San Cosme : una propuesta comunitaria y participativa, 1973-1981

Treball Final de Grau

Coronel Endrina, Miriam

Tutor/a - Director/a: Rosselló i Nicolau, Maribel

Data de publicació: 2024

Escola Tècnica Superior d'Arquitectura del Vallès (ETSAV)

Veure detall Accés al text complet

El present Treball de Fi de Grau documenta i analitza la història de la remodelació del barri de San Cosme al Prat de Llobregat, Barcelona, mitjançant arquitectura participativa, abastant el període comprès entre 1973 i 1981. A més, aquest estudi busca ampliar el marc històric actual sobre arquitectura i processos participatius, enriquint el coneixement sobre la implicació de la comunitat en el procés de disseny i planejament. Es destaca especialment la rellevància d'involucrar als futurs residents en projectes d'habitatge social, els quals tradicionalment han estat concebuts sense la seva participació activa. Construït originariament per l'Obra Sindical de la Llar en dues fases entre 1964 i 1973, San Cosme va enfrontar greus problemes d'habitabilitat i deterioració, portant als residents a mobilitzar-se i iniciar una lluita per un habitatge digne. Davant l'estat ruïnós dels habitatges, aquesta lluita va derivar en la reivindicació de la comunitat per la remodelació del barri i a un procés participatiu pioner en el qual els veïns, al costat del seu propi equip tècnic, Calbet, Elías i Associats, van desenvolupar una proposta pròpia que prevaldria sobre els plans estatals per al barri. El procés de transformació dels habitatges existents es va caracteritzar per la realització d'assemblees veïnals periòdiques, exposicions comunitàries sobre l'evolució del projecte i enquestes que van enfortir el sentit de pertinença dels veïns al barri i als seus habitatges. S'han estudiat les metodologies i eines utilitzades en aquest procés, avaluant la seva efectivitat i rellevància. L'avaluació en retrospectiva del cas d'estudi proporciona lliçons crucials per a la implementació actual de l'arquitectura participativa com un model eficaç per a abordar els desafiaments actuals en termes d'habitatge i planificació urbana, contribuint així a una major justícia urbana i social.

El presente Trabajo de Fin de Grado documenta y analiza la historia de la remodelación del barrio de San Cosme en El Prat de Llobregat, Barcelona, mediante arquitectura participativa, abarcando el periodo comprendido entre 1973 y 1981. Además, este estudio busca ampliar el marco histórico actual sobre arquitectura y procesos participativos, enriqueciendo el conocimiento sobre la implicación de la comunidad en el proceso de diseño y planeamiento. Se destaca especialmente la relevancia de involucrar a los futuros residentes en proyectos de vivienda social, los cuales tradicionalmente han sido concebidos sin su participación activa. Originalmente construido por la Obra Sindical del Hogar en dos fases, entre 1964 y 1973, San Cosme enfrentó graves problemas de habitabilidad y deterioro, llevando a los residentes a movilizarse e iniciar una lucha por una vivienda digna. Ante el estado ruinoso de las viviendas, esta lucha derivó en la reivindicación de la comunidad por la remodelación del barrio y a un proceso participativo pionero en el cual los vecinos, junto a su propio equipo técnico, Calbet, Elías y Asociados, desarrollaron una propuesta propia que prevalecería sobre los planes estatales para el barrio. El proceso de transformación de las viviendas existentes se caracterizó por la realización de asambleas vecinales periódicas, exposiciones comunitarias sobre la evolución del proyecto y encuestas que fortalecieron el sentido de pertenencia de los vecinos al barrio y a sus viviendas. Se han estudiado las metodologías y herramientas utilizadas en este proceso, evaluando su efectividad y relevancia. La evaluación en retrospectiva del caso de estudio proporciona lecciones cruciales para la implementación actual de la arquitectura participativa como un modelo eficaz para abordar los desafíos actuales en términos de vivienda y planificación urbana, contribuyendo así a una mayor justicia urbana y social.

This research documents and analyses the history of the remodelling of the San Cosme neighbourhood in El Prat de Llobregat, Barcelona, through participatory architecture, covering the period between 1973 and 1981. Furthermore, this study aims to broaden the current historical framework on architecture and participatory processes, enriching knowledge on community involvement in the design and planning process. It especially highlights the relevance of involving future residents in social housing projects, which have traditionally been conceived without their active participation. Originally built by the Obra Sindical del Hogar in two phases between 1964 and 1973, San Cosme faced serious problems of habitability and deterioration, which led residents to mobilise and initiate a struggle for decent housing. Faced with the dilapidated state of the dwellings, this struggle led to a community demand for the remodelling of the neighbourhood and a pioneering participatory process in which the residents, together with their own technical team, Calbet, Elías y Asociados, drew up their own proposal that would be imposed on the state plans for the neighbourhood. The process of transforming the existing housing was characterised by regular neighbourhood assemblies, community presentations on the evolution of the project and surveys that reinforced the residents' sense of belonging to the neighbourhood and their homes.

Conèixer per rehabilitar: Masia de Can Quintana

Treball d'assignatura

Buill Pozuelo, Felipe; Casanovas Boixereu, Francesc X.; Crespiera Ollé, Romà; Rosell Amigó, Juan Ramón; Rosselló i Nicolau, Maribel

Data de publicació: 2024

Escola Politècnica Superior d'Edificació de Barcelona (EPSEB)

AIXECAMENT GRÀFIC DE L'EDIFICACIÓ EXISTENT - 310181

Veure detall Accés al text complet

La Casa Stiegler: valoración patrimonial y criterios de intervención

Projecte Final de Màster Oficial

Lozano Villarreal, Mariel

Tutor/a - Director/a: Rosselló i Nicolau, Maribel; Navarro Ezquerra, Antonia

Data de publicació: 2023

Escola Politècnica Superior d'Edificació de Barcelona (EPSEB)

Veure detall Accés al text complet

La Casa Stiegler, situada en Caldes d'Estrac, fue edificada en la década de 1960 por William Dunkel, constituyendo un destacado ejemplo de la arquitectura Mid Century Modern con influencias mediterráneas y elementos decorativos distintivos que la singularizan. Tras casi seis décadas desde la finalización de su construcción, la Casa Stiegler se encuentra en un estado de conservación aceptable debido al uso continuo como vivienda y a un mantenimiento adecuado, además de la calidad constructiva y de los materiales empleados. No obstante, a lo largo del tiempo, ha experimentado alteraciones significativas en sus acabados y revestimientos, lo que ha alejado su apariencia actual de las intenciones originales de su arquitecto. Cuando se habla de una edificación de esta naturaleza, la cuestión de cómo emprender un proyecto de intervención y qué criterios considerar adquiere una importancia especial. En el caso particular de la Casa Stiegler, dado el estado general de conservación favorable de la vivienda y el interés de los propietarios por regresar la materialidad de la casa a su estado original, el enfoque del estudio de intervención se centra en una restauración primordialmente histórica. Nos centraremos, especialmente, en los revestimientos y acabados, cuyo propósito es restituir el diseño original concebido por el arquitecto. El planteamiento de este trabajo es, por tanto, definir las posibles opciones de intervención de los acabados en función del estado de conservación, de sus valores patrimoniales, de las solicitudes de los propietarios actuales y de las capacidades técnicas disponibles. El propósito es saber hasta qué punto se puede realizar una intervención cuidadosa con la expresividad y la intención del proyecto original. También se pretende proporcionar recomendaciones técnicas que puedan resultar útiles no solo para este proyecto en particular, sino para casas de características similares que estén pasando por un proceso similar de intervención.

Revestimientos y acabados de la arquitectura residencial del GATCPAC entre 1931 y 1937

Projecte Final de Màster Oficial

Álvarez Gaybor, Lisseth

Tutor/a - Director/a: Rosselló i Nicolau, Maribel

Data de publicació: 2023

Escola Politècnica Superior d'Edificació de Barcelona (EPSEB)

Veure detall Accés al text complet

El GATCPAC fue un grupo de arquitectos precursores del movimiento moderno en España, quienes proyectaron varias obras arquitectónicas ligadas a estas propuestas internacionales. Su apuesta arquitectónica y constructiva supuso un cambio de paradigma que se nos plantea como un reto a la hora de intervenir. Este estudio se propone conocer cómo se materializaba la arquitectura de este movimiento y cuáles fueron los recursos utilizados para resolver los espacios residenciales en sus proyectos, con el objetivo de proporcionar conocimientos que puedan ayudar a establecer criterios de intervención. Además de sus obras, otro legado importante para la historia de la arquitectura española es la Revista AC (Actividad Contemporánea) publicada entre 1931 y 1937, a través de la cual expresaban su mirada hacia el cambio de paradigma que promulgaba el movimiento moderno. En estos documentos se plasman las reflexiones de los autores sobre su visión de la arquitectura, la explicación de sus proyectos y de otros autores afines. Al mismo tiempo, la revista publicita materiales de construcción, artefactos, técnicas y constructores de aquella época y relacionados a sus proyectos. Esta información nos enseña las preferencias de estos arquitectos en cuanto a materiales, instalaciones, mobiliario, etc., que serían símbolos de la tecnología de ese entonces. Para alcanzar el propósito del trabajo, se han escogido diferentes proyectos residenciales que han sido publicados en la Revista AC y construidos en Barcelona, y de los que se ha podido obtener más información y documentación (planos y catálogos comerciales de la época, etc.). De cada uno de los edificios se hace un análisis particularizado con el objetivo de identificar parámetros que tiene en común y entender cómo abordaron la cualificación de los espacios arquitectónicos a través de revestimientos y acabados además de las estrategias para conseguir el confort doméstico. El proceso realizado de análisis histórico tiene como resultado proporcionar una visión más amplia de las obras estudiadas, es decir la comprensión del contexto de las edificaciones, la razón y características de sus soluciones constructivas desde el entender las propuestas del GATCPAC para crear una nueva arquitectura. El conocimiento más profundo de estas obras arquitectónicas nos permitirá identificar los parámetros a seguir para conseguir una intervención respetuosa a la autenticidad de cada obra, un objetivo que se debe contemplar en cada obra de rehabilitación.

Huellas y voces en espacio en el tiempo: la arquitectura moderna de Miró Quesada: influencias e interpretación

Projecte Final de Màster Oficial

Jaimes Duarte, Fernando

Tutor/a - Director/a: Rosselló i Nicolau, Maribel

Data de publicació: 2023

Escola Tècnica Superior d'Arquitectura de Barcelona (ETSAB)

Veure detall Accés al text complet

Construcció d'una identitat : estudi sobre els escars mallorquins i el seu valor en la memòria col·lectiva

Treball Final de Grau

Pizà Reynés, Xavier

Tutor/a - Director/a: Rosselló i Nicolau, Maribel

Data de publicació: 2023

Escola Tècnica Superior d'Arquitectura del Vallès (ETSAV)

Veure detall Accés al text complet

El batec de la mar sobre el litoral : impactes, vulnerabilitats i adaptació de la badia d'Alcúdia davant de la pujada del nivell marí

Projecte Final de Màster Oficial

Oliver Massanet, Laura

Tutor/a - Director/a: Rosselló i Nicolau, Maribel

Data de publicació: 2023

Escola Tècnica Superior d'Arquitectura del Vallès (ETSAV)

Veure detall Accés al text complet

El litoral mallorquí s'enfronta a una situació d'alta vulnerabilitat davant l'increment del nivell de la mar, el qual causa impactes en les urbanitzacions costaneres que s'intensifiquen amb el temps. Els informes científics que aborden el canvi climàtic posen a la nostra disposició prediccions que ens permeten conèixer amb antelació els riscos als quals ens enfrontem com a societat. El treball es centra en la badia d'Alcúdia per ser la zona més desfavorable de Mallorca davant la pujada del nivell de la mar. A través de l'anàlisi de la matriu biofísica i històrica, i fruit de l'observació de les diferents solucions que s'estan implementant a escala global, se presenta una proposta d'adaptació per aquest indret. Amb aquest treball volem obrir el debat públic per repensar el nostre model territorial i traçar nous camins cap al futur assegurant la resiliència i estabilitat dels ecosistemes.

El litoral mallorquín se enfrenta a una situación de alta vulnerabilidad ante el incremento del nivel del mar, el cual causa impactos en las urbanizaciones costeras que se intensifican con el tiempo. Los informes científicos que abordan el cambio climático ponen a nuestra disposición predicciones que nos permiten conocer con antelación los riesgos a los cuales nos enfrentamos como sociedad. El trabajo se centra en la bahía de Alcúdia por ser la zona más desfavorable de Mallorca ante la subida del nivel del mar. A través del análisis de la matriz biofísica e histórica, y fruto de la observación de las diferentes soluciones que se están implementando a escala global, se presenta una propuesta de adaptación para este lugar. Con este trabajo queremos abrir el debate público para repensar nuestro modelo territorial y trazar nuevos caminos hacia el futuro asegurando la resiliencia y estabilidad de los ecosistemas.

The Mallorcan coastline faces a situation of high vulnerability due to the rise of sea level, which causes impacts on coastal developments that intensify over time. Scientific reports on climate change provide predictions that allow us to be aware in advance of the risks we face as a society. The work focuses on the Alcúdia Bay as the most unfavourable area of Mallorca in terms of sea level rise. Through the analysis of the biophysical and historical basis, and observing the different solutions implemented on a global scale, we present different proposals for adapting this area. The aim of this work is to open the public debate in order to rethink our territorial model and map out new paths for the future, ensuring the resilience and stability of ecosystems.

Construyendo una arquitectura propia : ¿puede Mallorca autoabastecerse?

Projecte Final de Màster Oficial

Barbero Durán, Carlos

Tutor/a - Director/a: Rosselló i Nicolau, Maribel

Data de publicació: 2023

Escola Tècnica Superior d'Arquitectura del Vallès (ETSAV)

Veure detall Accés al text complet

El papel del revestimiento en la arquitectura residencial de Lluís Domènech i Montaner

Projecte Final de Màster Oficial

Torre Damianovic, Paulina Belén de la

Tutor/a - Director/a: Rosselló i Nicolau, Maribel

Data de publicació: 2022

Escola Politècnica Superior d'Edificació de Barcelona (EPSEB)

Veure detall Accés al text complet

Cartagena, Aljibe sin agua : hacia una resiliencia hídrica reconociendo los caminos del agua del pasado y el presente

Projecte Final de Màster Oficial

Cueto Yépez, Camila Andrea

Tutor/a - Director/a: Albareda Fernández, Elena; Rosselló i Nicolau, Maribel

Data de publicació: 2022

Escola Tècnica Superior d'Arquitectura del Vallès (ETSAV)

Accés al text complet

Mallorca, ¿ciudad difusa? : a propósito de la evolución de la relación agua y territorio : Porreres como referente / estudio de caso

Projecte Final de Màster Oficial

Larrañaga Carricajo, Amaia

Tutor/a - Director/a: Rosselló i Nicolau, Maribel

Data de publicació: 2021

Escola Tècnica Superior d'Arquitectura del Vallès (ETSAV)

Accés al text complet

La vivienda obrera: de hogar moral a máquina eficiente o refugio colectivo. Aproximación a la problemática habitacional en Catalunya a través de tres episodios

Projecte Final de Màster Oficial

Melià Hidalgo, Alba

Tutor/a - Director/a: Rosselló i Nicolau, Maribel

Data de publicació: 2021

Escola Tècnica Superior d'Arquitectura de Barcelona (ETSAB)

Veure detall Accés al text complet

...
...

Filtra els resultats

+ Tipus

Treball Final de Grau 29

Projecte Final de Màster Oficial 20

Projecte/Treball Final de Carrera 14

Treball d'assignatura 1

+ Data

2025 4

2024 6

2023 6

Condicions d'accés

Accés obert 58

Accés restringit per decisió de l'autor 15

Idiomes

Àrees temàtiques

Arquitectura 27

Enginyeria civil 1

Marc acadèmic

+ Professorat
Informació
Filtre que permet refinar la cerca pel professorat que ha participat en l’elaboració d’algun dels continguts que es mostren actualment.
Es mostra un llistat del professorat que ha participat més en l’elaboració dels continguts que es mostren actualment.
Al costat de cada professor o professora hi trobareu una indicació del nombre de continguts que obtindríeu si apliqueu el filtre i, en alguns casos, també hi trobareu una icona que us permetrà anar a la fitxa del professor o professora dins de l’Aprèn.

Rosselló i Nicolau, Maribel 73

Ver perfil en el portal

Serra Santasusagna, Juan 11

Ver perfil en el portal

Albareda Fernández, Elena 4

Ver perfil en el portal

Centre Docent
Informació
Filtre que permet refinar la cerca pels centres docents relacionats amb algun dels continguts que es mostren actualment.
Es mostra un llistat dels centres docents que estan relacionats amb més dels continguts que es mostren actualment.
Al costat de cada centre docent hi trobareu una indicació del nombre de continguts que obtindríeu si apliqueu el filtre per a aquest centre docent i, en alguns casos, també hi trobareu una icona que us permetrà anar a la fitxa del centre docent dins de l’Aprèn.

Escola Politècnica Superior d'Edificació de Barcelona (EPSEB) 54

Ver perfil en el portal

Escola Tècnica Superior d'Arquitectura del Vallès (ETSAV) 9

Ver perfil en el portal

Escola Tècnica Superior d'Arquitectura de Barcelona (ETSAB) 8

Ver perfil en el portal

+ Departament

Departament de Teoria i Història de l'Arquitectura i Tècniques de Comunicació (THATC) 73

Ver perfil en el portal

Departament de Tecnologia de l'Arquitectura (TA) 9

Ver perfil en el portal

Departament d'Urbanisme i Ordenació del Territori (UOT) 4

Ver perfil en el portal

Campus

Campus de Sant Cugat del Vallès 9

Assignatura

ARQUITECTURA, CIÈNCIA, TÈCNICA - 210737 3

Ver perfil en el portal

ANÀLISI HISTÒRIC-ARQUITECTÒNIC-CONSTRUCTIU DE L'EDIFICACIÓ EXISTENT - 310415 3

Ver perfil en el portal

ARQUITECTURA, CONSTRUCCIÓ I CIUTAT EN LA HISTÒRIA D'OCCIDENT - 310018 1

Ver perfil en el portal

ANÀLISI HISTÒRICA-ARQUITECTÒNICA-CONSTRUCTIVA DE L'EDIFICACIÓ EXISTENT - 310180 1

Ver perfil en el portal

AIXECAMENT GRÀFIC DE L'EDIFICACIÓ EXISTENT - 310181 1

Ver perfil en el portal

+ Titulació

GRAU EN ARQUITECTURA TÈCNICA I EDIFICACIÓ - (2015) 9

Ver perfil en el portal

MÀSTER UNIVERSITARI EN ESTUDIS AVANÇATS EN ARQUITECTURA-BARCELONA - (2015) 8

Ver perfil en el portal

MÀSTER UNIVERSITARI EN CONSTRUCCIÓ AVANÇADA EN L'EDIFICACIÓ - (2014) 6

Ver perfil en el portal

Titulació no activa
Informació
Filtre que permet refinar la cerca per les titulacions no actives relacionades amb alguns dels continguts que es mostren actualment.
Al costat de cada titulació no activa hi trobareu una indicació del nombre de continguts que obtindríeu si apliqueu el filtre i, en alguns casos, també hi trobareu una icona que us permetrà anar a la fitxa de la titulació no activa dins de l’Aprèn.

ARQUITECTURA TÈCNICA - (2002) 14

Ver perfil en el portal

GRAU EN CIÈNCIES I TECNOLOGIES DE L'EDIFICACIÓ - (2009) 7

Ver perfil en el portal

MÀSTER UNIVERSITARI EN ENGINYERIA D'EDIFICACIÓ - (2014) 3

Ver perfil en el portal

MÀSTER UNIVERSITARI EN EDIFICACIÓ - (2009) 2

Ver perfil en el portal