Aprèn - Cristina Jover Fontanals

Amb el canvi de la vida rural a la vida urbana, la cistelleria ha patit una desconnexió amb el món contemporani. A partir de l'anàlisi de les estructures dels seus teixits i de la seva vinculació amb el context, es proposa una nova mirada a aquesta pràctica a partir de l'analogia amb altres disciplines artístiques per tal de redefinir-la i ampliar els seus significats. La investigació té com a objectiu alliberar les seves formes i tècniques, de la seva funció utilitària per tal d'obrir nous imaginaris que puguin donar pas a la seva reintroducció. El treball es planteja com una mirada polifònica a la cistelleria. A partir de la comparació amb l'art, es fragmenta en múltiples realitats que la componen. Com si es tractés d'un embut invertit, el treball afegeix veus i nous significats a una forma de construir objectes, llenguatges, relacions i llocs.

Con el cambio de la vida rural en la vida urbana, la cestería ha sufrido una desconexión con el mundo contemporáneo. A partir del análisis de las estructuras de sus tejidos y de su vinculación con el contexto, se propone una nueva mirada a ésta práctica a partir de la analogía con otras disciplinas artísticas para redefinirla y ampliar los sus significados. La investigación tiene como objetivo liberar sus formas y técnicas, de su función utilitaria para abrir nuevos imaginarios que puedan dar paso a su reintroducción. Este trabajo se concibe como un conjunto polifónico de miradas a la cestería. A partir de la analogía con el arte, se va fragmentando en múltiples realidades que están presentes en ella. Como si fuera un embudo invertido, el trabajo tiene como objetivo añadir voces y nuevos significados a una forma de construir, objetos, lenguajes, relaciones, y lugares

With the change from rural life to urban life, basketry has suffered a disconnection with the contemporary world. From the analysis of the structures of its weavings and its link with the context, we propose a new look at this practice from the analogy with other artistic disciplines to redefine it and expand its meanings. The research aims to free its forms and techniques from their utilitarian function in order to open new imaginaries that can give way to its reintroduction. This work is conceived as a polyphonic set of looks at basketry. From the analogy with art, it is fragmented into multiple realities that are present in it. As if it were an inverted funnel, the work aims to add voices and new meanings to a way of constructing, objects, languages, relationships, and places.

La unitat habitacional: la viabilitat d'una flexibilitat en l'habitatge

Treball Final de Grau

Roca Grau, María

Tutor/a - Director/a: Jover Fontanals, Cristina

Data de publicació: 2022

Escola Tècnica Superior d'Arquitectura de Barcelona (ETSAB)

Veure detall Accés al text complet

L'habitatge i les maneres de viure evolucionen. Apareixen habitatges que es poden compartir. Apareixen, doncs, espais compartits i espais col·lectius. Tot això participa en la millora tipològica de l'habitatge. Avui en dia, coneixem conceptes com carsharing, renting i diversos tipus de lloguer temporal d'automòbils. Són conceptes que sorgeixen a partir d'una transformació ètica i, per tant, social. En comptes de desmerèixer aquesta evolució, aposto per la possibilitat d'establir similituds entre el procés de canvi que es dona en la qüestió automobilística i plantejar-la en l'arquitectura. Més concretament l'habitatge. L'habitatge perquè, com a arquitectes, el món de la llar sempre toca més a prop. Però tothom habita un espai o altre de forma íntima. Aquesta necessitat tan humana fa que es doni una constant reflexió sobre els espais on ens hauríem de sentir segurs i còmodes. Entenent l'habitatge com un entramat de peces, es planteja com a objecte d'estudi si una d'aquestes peces pot actuar com a habitació canviant dins d'un bloc d'habitatges. Es tracta de poder valorar si la tipologia es pot desrigiditzar i si els límits de l'habitatge es poden modificar per respondre adequadament a un canvi de necessitat en l'espai-temps. Les transformacions no han de modificar completament l'entramat de peces de la tipologia, sinó millorar-la. Aquest treball pretén únicament estudiar la viabilitat anar més enllà en la flexibilitat en l'habitatge a través de la unitat habitacional. Analitzo aquest concepte a partir de projectes de Barcelona. Aquests compleixen amb la condició de ser pensats, arquitectònicament parlant, en favor d'una estructura, morfologia, obertures, connexions, etc. que permeti modificar els límits de separació entre habitatges.

La vivienda y las formas de vivir evolucionan. Aparecen viviendas que se pueden compartir. Aparecen espacios compartidos y espacios colectivos. Todo esto participa en la mejora tipológica de la vivienda. Hoy en día, conocemos conceptos como carsharing, renting y varios tipos de alquiler temporal de automóviles. Son conceptos que surgen a partir de una transformación ética y, por tanto, social. En lugar de desmerecer esta evolución, apuesto por la posibilidad de establecer similitudes entre el proceso de cambio que se da en la cuestión automovilística y plantearla en la arquitectura. Más concretamente la vivienda. La vivienda porque, como arquitectos, el mundo del hogar siempre está más cerca. Pero todo el mundo habita un espacio u otro de forma íntima. Esta necesidad tan humana hace que se dé una constante reflexión sobre los espacios donde deberíamos sentirnos seguros y cómodos. Entendiendo la vivienda como un entramado de piezas, se plantea como objeto de estudio si una de ellas puede actuar como habitación cambiante dentro de un bloque de viviendas. Se trata de poder valorar si la tipología puede desrigidizarse y si los límites de la vivienda se pueden modificar para responder adecuadamente a un cambio de necesidad en el espacio-tiempo. Las transformaciones no deben modificar completamente el entramado de piezas de la tipología, sino mejorarla. Este trabajo sólo pretende estudiar la viabilidad ir más allá en la flexibilidad en la vivienda a través de la unidad habitacional. Analizo este concepto a partir de proyectos de Barcelona. Éstos cumplen con la condición de ser pensados, arquitectónicamente hablando, en favor de una estructura, morfología, aberturas, conexiones, etc. que permita modificar los límites de separación entre viviendas.

Housing and ways of living are evolving. Shared housing is appearing. Shared spaces and collective spaces are appearing. All this participates in the typological improvement of housing. Today, we are familiar with concepts such as carsharing, renting and various types of temporary car rental. These are concepts that arise from an ethical and therefore social transformation. Instead of downplaying this evolution, I bet on the possibility of establishing similarities between the process of change that occurs in the automotive issue and raise it in architecture. More specifically housing. Housing because, as architects, the world of the home is always closer. But everyone inhabits one space or another in an intimate way. This very human need causes a constant reflection on the spaces where we should feel safe and comfortable. Understanding housing as a network of pieces, the object of study is whether one of them can act as a changing room within a block of apartments. The aim is to be able to assess whether the typology can be de-rigidized and whether the limits of the dwelling can be modified to respond adequately to a change of need in space-time. The transformations should not completely modify the framework of parts of the typology, but rather improve it. This work only intends to study the feasibility of going further in housing flexibility through the housing unit. I analyze this concept based on projects in Barcelona. These comply with the condition of being thought, architecturally speaking, in favor of a structure, morphology, openings, connections, etc. that allows modifying the limits of separation between dwellings.

Presentació segon semestre + EXE04. Nine Square Place (9SP)

Audiovisual

García-Escudero, Daniel; Jover Fontanals, Cristina

Data de publicació: 2019

Escola Tècnica Superior d'Arquitectura de Barcelona (ETSAB)

BASES PER AL PROJECTE I - 210104
BASES PER AL PROJECTE II - 210109

Veure detall Accés al text complet

03. Del fragmento a la línea

Audiovisual

Peñín Llobell, Alberto; Escola Tècnica Superior d'Arquitectura de Barcelona; Universitat Politècnica de Catalunya. Departament de Projectes Arquitectònics; Jover Fontanals, Cristina

Data de publicació: 2018

Escola Tècnica Superior d'Arquitectura de Barcelona (ETSAB)

APRÈN. Portal de la producció docent del professorat de la UPC

Cristina Jover Fontanals

Tipus de document i data

Condicions d'accés

Contingut docent

Filtra els resultats

Marc acadèmic

InstitutInformació×Contingut NO disponible: material_institutsOK

Institut