APRÈN. Portal de la producció docent del professorat de la UPC

Aquest projecte se centra en abordar els reptes urbanístics i les deficiències d'infraestructura de Font Rubí, un barri residencial situat al municipi de Camprodon. Desenvolupat inicialment com una àrea de segones residencies, Font Rubí pateix una urbanització incompleta i una planificació inconsistent, cosa que ha resultat en espais públics deteriorats, una connectivitat deficient i serveis insuficients. L'estudi adopta una metodologia integral que combina treball de camp, anàlisi de documents i recerca teòrica sobre urbanisme sostenible per tal d'avaluar l'estat actual del la urbanització i proposar solucions pràctiques. A través d'un diagnòstic detallat de l'estat dels carrers, les voreres i les zones verdes de Font Rubí, l'estudi identifica problemes clau com la manca d'una xarxa per a vianants apropiada, trànsit de vehicles no adequat i espais públics abandonats. Les intervencions proposades tenen com a objectiu revitalitzar Font Rubí creant una infraestructura coherent i accessible que prioritzi les rutes per a vianants i ciclistes, millorant alhora la seguretat i l'ús dels espais públics. Les zones verdes es repensen com a espais actius per a la interacció comunitària, i la connectivitat es millora a través de la integració de xarxes de mobilitat eficients i sostenibles. Les propostes integren els principis moderns de l'urbanisme sostenible, fent èmfasi en la mobilitat activa, la cohesió social i la conservació ambiental, mentre es dissenyen per alinear-se amb el caràcter rural de la urbanització. Mitjançant l'aplicació de principis d'urbanisme sostenible, aquest estudi demostra el potencial de transformar un barri rural deteriorat en un espai resilient, inclusiu i ambientalment harmònic. Contribueix a una comprensió més àmplia de com els conceptes de planificació sostenible es poden adaptar a contextos rurals, promovent un estil de vida més saludable i una comunitat més cohesionada.

Este proyecto se centra en abordar los desafíos urbanísticos y las deficiencias de infraestructura de Font Rubí, una urbanización residencial ubicado en el municipio de Camprodon. Desarrollada inicialmente como un área de segundas residencias, Font Rubí sufre una urbanización incompleta y una planificación inconsistente, lo que ha resultado en espacios públicos deteriorados, una conectividad deficiente y servicios insuficientes. El estudio adopta una metodología integral que combina trabajo de campo, análisis documental e investigación teórica sobre urbanismo sostenible para evaluar el estado actual del barrio y proponer soluciones prácticas. A través de un diagnóstico detallado de las calles, las aceras y los espacios verdes de Font Rubí, el estudio identifica problemas clave como la insuficiencia de redes peatonales apropiadas, el tráfico vehicular no adecuado y los espacios públicos abandonados. Las intervenciones propuestas buscan revitalizar Font Rubí mediante la creación de una infraestructura coherente y accesible que priorice las rutas para peatones y ciclistas, mejorando al mismo tiempo la seguridad y el uso de los espacios públicos. Las zonas verdes se reinventan como centros activos para la interacción comunitaria, y la conectividad se potencia a través de la integración de redes de movilidad eficientes y sostenibles. Las propuestas integran principios modernos de urbanismo sostenible, enfatizando la movilidad activa, la cohesión social y la conservación ambiental, mientras se diseñan para alinearse con el carácter rural de la urbanización. Al aplicar los principios del urbanismo sostenible, este estudio demuestra el potencial para transformar un barrio rural deteriorado en un espacio resiliente, inclusivo y ambientalmente armónico. Contribuye a una comprensión más amplia de cómo los conceptos de planificación sostenible pueden adaptarse a contextos rurales, fomentando un estilo de vida más saludable y una comunidad más cohesionada.

La zona costanera mediterrània, especialment la de Tarragona, afronta greus desafiaments a causa del canvi climàtic, com l'erosió i la pujada del nivell del mar, agreujats pel desenvolupament urbà i el turisme. En aquest context, les Solucions Basades en la Natura (SbN) es presenten com una alternativa sostenible per restaurar i conservar els ecosistemes costaners. El Projecte CoastSpace proposa estratègies a llarg termini que prioritzen espais d'acomodació i adaptació als riscos futurs. Aquest Treball Final de Màster se centra a identificar les àrees prioritàries d'intervenció al litoral de Tarragona mitjançant un model de presa de decisions multicriteri (MCDA). Es seleccionen 7 platges i s'avaluen 6 criteris i 23 indicadors utilitzant mètodes com l'AHP i el TOPSIS. L'anàlisi produeix un rànquing de zones on les intervencions són més efectives, optimitzant els recursos per protegir ecosistemes i comunitats vulnerables. L'estudi es desenvolupa en cinc fases clau: preparació, identificació del problema, desenvolupament d'alternatives, avaluació multicriteri i presa de decisions. A més, es realitza una anàlisi de clusters i de sensibilitat, proporcionant recomanacions específiques per a la gestió costanera, com la necessitat d'una governança efectiva, l'acceptació comunitària i la gestió sostenible del turisme. Aquest estudi no només demostra l'eficàcia del model de decisió proposat, sinó que també assenta una base sòlida per a futures investigacions, subratllant la urgència d'adaptar-se proactivament a un entorn marí canviant per garantir la sostenibilitat i la resiliència a llarg termini.

La zona costera mediterránea, especialmente la de Tarragona, enfrenta graves desafíos debido al cambio climático, como la erosión y la subida del nivel del mar, exacerbados por el desarrollo urbano y el turismo. En este contexto, las Soluciones Basadas en la Naturaleza (SbN) se presentan como una alternativa sostenible para restaurar y conservar los ecosistemas costeros. El Proyecto CoastSpace propone estrategias a largo plazo que priorizan espacios de acomodación y adaptación a riesgos futuros. Este Trabajo Fin de Máster se enfoca en identificar áreas prioritarias de intervención en el litoral de Tarragona mediante un modelo de toma de decisiones multicriterio (MCDA). Se seleccionan 7 playas y se evalúan 6 criterios y 23 indicadores utilizando métodos como AHP y TOPSIS. El análisis produce un ranking de zonas donde las intervenciones son más efectivas, optimizando los recursos para proteger ecosistemas y comunidades vulnerables. El estudio se desarrolla en cinco fases clave: preparación, identificación del problema, desarrollo de alternativas, evaluación multicriterio y toma de decisiones. Además, se realiza un análisis de clusters y sensibilidad, proporcionando recomendaciones específicas para la gestión costera, como la necesidad de gobernanza efectiva, la aceptación comunitaria y la gestión sostenible del turismo. Este estudio no solo demuestra la eficacia del modelo de decisión propuesto, sino que también sienta una base sólida para futuras investigaciones, subrayando la urgencia de adaptarse proactivamente a un entorno marino cambiante para garantizar la sostenibilidad y la resiliencia a largo plazo.

Camprodon, a la comarca del Ripollès, és un municipi on el turisme assoleix una gran importància al llarg de l'any. Aquesta, s'incrementa els mesos d'estiu i per Setmana Santa, però també a l'hivern, degut a l'estació d'esquí de Vallter 2000. És, per altra banda, el nucli de la concorreguda Vall de Camprodon. Comunica, mitjançant el transport públic, l'àmbit de la Vall de Camprodon amb ciutats més importants com Ripoll, la capital de comarca, Olot, a la Garrotxa, Vic, capital d'Osona o Barcelona. Tot això, implica que el nombre de viatges al municipi, ja sigui com a origen o com a final, sigui molt elevat. Com a la majoria de pobles, el vehicle privat és el principal mode de transport, tant a nivell urbà com interurbà. En els últims anys, des de l'administració, s'està intentant donar pas a una mobilitat més sostenible, prioritzant modes de transport col·lectius o els desplaçaments a peu o en bicicleta. No obstant, queda un llarg camí per fer, tant a Camprodon com a la resta de municipis petits, on la cultura d'utilitzar el vehicle privat està molt estesa entre la població. En aquest treball s'analitza la situació de la mobilitat a Camprodon mitjançant una recerca bibliogràfica a nivell local, comarcal i provincial dels diferents plans territorials i de mobilitat que apliquen a l'àmbit del municipi. Per altra banda, es parla amb responsables polítics per tal de comprendre les necessitats de Camprodon en l'àmbit de la mobilitat. Tot això, es fa amb l'objectiu de elaborar unes propostes de millora per al municipi. Dites propostes, van des de la creació d'aparcaments dissuasoris per a evitar la massificació del centre del poble en èpoques amb gran afluència de gent, fins a la creació de trams ciclables per a promoure una mobilitat sostenible entre Camprodon i els municipis del voltant. S'ofereixen, també, propostes polítiques per tal de donar prioritat al vianant al casc antic del poble.

Camprodon, en la comarca del Ripollès, es un municipio donde el turismo tiene una gran importancia a lo largo del año. Este turismo se incrementa durante los meses de verano y en Semana Santa, pero también en invierno debido a la estación de esquí de Vallter 2000. Además, es el núcleo de la concurrida Vall de Camprodon. El municipio se comunica mediante transporte público con ciudades más importantes como Ripoll, la capital de la comarca, Olot en la Garrotxa, Vic, la capital de Osona, o Barcelona. Todo esto implica un alto número de viajes hacia y desde el municipio. Como en la mayoría de los pueblos, el vehículo privado es el principal medio de transporte, tanto a nivel urbano como interurbano. En los últimos años, desde la administración, se está intentando fomentar una movilidad más sostenible, priorizando los modos de transporte colectivo y los desplazamientos a pie o en bicicleta. Sin embargo, queda mucho camino por recorrer, tanto en Camprodon como en otros municipios pequeños, donde la cultura del vehículo privado está muy arraigada entre la población. En este trabajo se analiza la situación de la movilidad en Camprodon a través de una investigación bibliográfica a nivel local, comarcal y provincial de los diferentes planes territoriales y de movilidad que se aplican en el ámbito del municipio. Además, se habla con responsables políticos para comprender las necesidades de Camprodon en materia de movilidad. Todo esto se hace con el objetivo de elaborar propuestas de mejora para el municipio. Estas propuestas van desde la creación de aparcamientos disuasorios para evitar la masificación del centro del pueblo en épocas de gran afluencia de personas, hasta la creación de carriles para bicicletas para fomentar una movilidad sostenible entre Camprodon y los municipios circundantes. También se ofrecen propuestas políticas para dar prioridad al peatón en el casco antiguo del pueblo.

La Plaça Major de Sabadell, o com se'l coneix actualment Passeig de la Plaça Major, és el resultat de múltiples intervencions urbanístiques al centre de la ciutat esmentada, suposant un punt de trobada simbòlic des de temps immemorables. Donada la seva importància, sempre s'ha buscat de millorar-la, fent-la adequada al temps en el qual s'intervenia, fent que la seva fisonomia hagi canviat vertaderament des de fa quasi tres dècades. Sempre ha sigut un punt d'inflexió en el que respecta a nivell de ciutat, fent que s'hagi desvirtuat la seva imatge i que les obres fossin un continu. La imatge actual és fruit de la intervenció realitzada el passat Novembre de 2022, que va resultar en un punt i a part per al que respecte a la col·locació d'arbres, aigua i espais de descans, que varen ser eliminats un cop instal·lada l'estació dels ferrocarrils de la generalitat de Catalunya. Tot i així, segueix presentat certes deficiències a nivell global. Per això l'objectiu d'aquest treball serà fer una recerca, des de el punt de vista històric, analitzant la zona i avaluant el projecte actual, fent diagnosis dels plans vigents i presentar propostes de millora. La metodologia que s'ha seguit es basa en la recerca bibliogràfica i cartogràfica per a tot el procés de documentació. El treball de camp consta d'una enquesta realitzada a la població sobre els temes de més importància, i fent una entrevista amb un responsable polític del projecte per tal d'avaluar aspectes tècnics d'interès, a més de comentar el pla de mobilitat i com afecta a la zona estudiada. Els resultats ens donen una idea de quin és el camí a seguir per a millorar aspectes com la utilitat de la zona, accessibilitat, o quin ha de ser el futur de les línies d'autobús urbà que transcorren per la zona. Finalment, s'intenta solucionar totes les problemàtiques esmentades amb indicacions de quin ha de ser la organització i millora de l'espai de la Plaça Major.

La Plaza Mayor de Sabadell, o como se le conoce actualmente Paseo de la Plaza Mayor, es el resultado de múltiples intervenciones urbanísticas en el centro de la ciudad mencionada, suponiendo un punto de encuentro simbólico desde tiempos inmemoriales. Dada su importancia, siempre se ha buscado mejorarla, haciéndola adecuada al tiempo en el que se intervenía, haciendo que su fisonomía haya cambiado verdaderamente desde hace casi tres décadas. Siempre ha sido un punto de inflexión en lo que respecta a nivel de ciudad, haciendo que se haya desvirtuado su imagen y que las obras fueran un continuo. La imagen actual es fruto de la intervención realizada el pasado noviembre de 2022, que resultó en un punto y aparte para lo que respecta a la colocación de árboles, agua y espacios de descanso, que fueron eliminados una vez instalada la estación de los ferrocarriles de la generalidad de Cataluña. Aun así, sigue presentando ciertas deficiencias a nivel global. Por ello el objetivo de este trabajo será hacer una investigación, desde el punto de vista histórico, analizando la zona y evaluando el proyecto actual, haciendo diagnosis de los planes vigentes y presentar propuestas de mejora. La metodología que se ha seguido se basa en la investigación bibliográfica y cartográfica para todo el proceso de documentación. El trabajo de campo consta de una encuesta realizada a la población sobre los temas de mayor importancia, y haciendo una entrevista con un responsable político del proyecto con el fin de evaluar aspectos técnicos de interés, además de comentar el plan de movilidad y cómo afecta a la zona estudiada. Los resultados nos dan una idea de cuál es el camino para seguir para mejorar aspectos como la utilidad de la zona, accesibilidad, o cuál debe ser el futuro de las líneas de autobús urbano que transcurren por la zona. Finalmente, se intentan solucionar todas las problemáticas mencionadas con indicaciones de cuál debe ser la organización y mejora del espacio de la Plaza Mayor

El present treball està enfocat en la mobilitat urbana sostenible de Mataró. En aquest, es fa una anàlisi de la situació actual, dels objectius que tenen i els projectes que volen dur a terme per aconseguir-ho. També es detecten els problemes que hi ha a la ciutat referent a la mobilitat sostenible. S'estudien algunes ciutats exemplars de mobilitat urbana sostenible per agafar idees de propostes i implementar-les a Mataró. Per acabar, es proposen actuacions que milloraran la ciutat i l'aproparan al seu objectiu principal de ser una ciutat sostenible.

El presente trabajo está enfocado en la movilidad urbana sostenible de Mataró. En este, se hace un análisis de la situación actual, de los objetivos que tienen y los proyectos que quieren llevar a cabo para conseguirlo. También se detectan los problemas que hay actualmente en la ciudad referente a la movilidad sostenible. Se estudian algunas ciudades ejemplares de movilidad urbana sostenible para coger ideas de propuestas e implementarlas en Mataró. Para terminar, se proponen actuaciones que mejorarán la ciudad y la acercarán a su objetivo principal de ser una ciudad sostenible.

En un context de creixent preocupació de les comunitats costaneres exposades a riscos perillosos, empitjorada pels impactes del canvi climàtic, les infraestructures de protecció dures han mostrat els seus límits així com els impactes negatius relacionats amb el pas del temps. D'atra banda les mesures adaptatives d'avantguarda estan rebent més atenció a nivell mundial. El litoral català, caracteritzat per la seva sobreurbanització, una elevada densitat de població i una intensa activitat turística, també està subjecte als riscos creixents esmentats. En aquest sentit, les Solucions Basades en la Natura -com ara l'ús, la gestió, la restauració o la creació d'ecosistema d'amortiment costaner-, juntament amb els plans de Managed Retreat, apareixen com una intervenció prometedora de cara a afrontar futurs reptes socioambientals. El present estudi, dins del projecte CoastSpace, finançat per la UE, tenia com a objectiu definir les barreres i els motors per implementar Solucions Basades en la Natura i Managed Retreat per a l'adaptació costanera a Catalunya. D'aquesta manera, combinant una revisió de la literatura científica amb entrevistes exploratòries d'experts, i una anàlisi de casos d'estudi a Catlunya, es van desfer barreres tècniques, institucionals i psicològiques amb l'objectiu de resaltar les oportunitats innovadores de governança que facilitin la implementació d'aquestes mesures. Els resultats van mostrar que els sistemes socioambientals complexos requereixen esforços, i visions i interessos més coordinats per part dels responsables de la presa de decisions, així com un lideratge polític fort fomentant així la confiança de la població en les institucions. La comunicació, la sensibilització i la pedagogia també van aparèixer com a eines clau per impulsar aquestes mesures i ajudar a aixecar les barreres a la seva implementació, permetent un canvi de paradigma des d'estratègies de protecció de la línia de costa fins a les de retirada adaptativa i renaturalitzadores.

En un contexto de creciente preocupación por las comunidades costeras expuestas a riesgos peligrosos, empeorado por los impactos del cambio climático, las infraestructuras de protección sólidas han mostrado sus límites y sus impactos negativos relacionados con el tiempo, y las medidas de adaptación de vanguardia están ganando más atención a nivel mundial. La costa catalana, caracterizada por su sobreurbanización, alta densidad de población e intensa actividad turística, también está sujeta a los riesgos crecientes mencionados anteriormente. En ese sentido, las Soluciones Basadas en la Naturaleza -como el uso, manejo, restauración o creación de ecosistemas de amortiguamiento costero-, junto con los planes de Managed Retreat, aparecen como una intervención prometedora para enfrentar estos desafíos socioambientales. Por lo tanto, el presente estudio, como parte del proyecto CoastSpace, tuvo como objetivo definir las barreras y los impulsores para implementar Soluciones Basadas en la Naturaleza y Managed Retreat para la adaptación costera en Cataluña. De esta manera, combinando una revisión de la literatura científica con entrevistas exploratorias a expertos y un análisis de un estudio de caso catalán, se destacaron las barreras técnicas, institucionales y psicológicas para resaltar las oportunidades innovadoras de gobernanza que facilitan la implementación de estas medidas. Los resultados mostraron que los sistemas socioambientales complejos necesitan esfuerzos, visiones e intereses más coordinados de los tomadores de decisiones, apoyados por un fuerte liderazgo político para fomentar la confianza de las poblaciones en las instituciones. La comunicación, la sensibilización y la pedagogía también aparecieron como herramientas clave para promover estas medidas y ayudar a eliminar las barreras para su implementación, al permitir un cambio de paradigma desde estrategias protectoras hacia estrategias adaptativas de relocalizacion y renaturalización.

El Masnou emplaça un dels 50 ports esportius que conté la costa catalana, avui en dia una infraestructura sobredimensionada. Al seu davant, una població que s'ha transformat en una ciutat dormitori en els últims 50 anys i que tracta de sortir d'aquesta etiqueta. Es tracta d'analitzar la relació Port-ciutat en el camí i la recerca de solucions per millorar l'eficiència de la infraestructura i, tanmateix, reformar els àmbits de connexió i totes les problemàtiques que arrosseguen: la barrera de la línia de tren i la NII, l'aprofitament de la zona portuària, les necessitats urbanes de serveis i equipaments, etc. Es desenvolupa d'una diagnosi participada amb els actors i representants polítics, econòmics i socials per buscar-hi solucions de caràcter sostenible.

El Masnou alberga uno de los 50 puertos deportivos que se encuentran a lo largo de la costa catalana, actualmente considerado una infraestructura sobredimensionada. Frente a él, hay una población que se ha convertido en una ciudad dormitorio en los últimos 50 años y que trata de desprenderse de esta etiqueta. Se trata de analizar la relación Puerto-ciudad en el camino y buscar soluciones para mejorar la eficiencia de la infraestructura y, al mismo tiempo, reformar las áreas de conexión y abordar todas las problemáticas asociadas: la barrera de la línea de tren y la NII, el aprovechamiento de la zona portuaria, las necesidades urbanas de servicios y equipamientos, etc. Esto se desarrolla a través de un diagnóstico participativo con la participación de actores y representantes políticos, económicos y sociales, con el objetivo de encontrar soluciones sostenibles.

Un dels grans problemes que afronta la societat actual i que determinarà el futur de les nostres ciutats és la contaminació de l'aire que respirem. El model urbà del segle XX, basat en l'ús del vehicle privat, ha suposat un greu inconvenient per la salut de les persones i del planeta. Malgrat l'esforç d'administracions com l'ajuntament de Sant Cugat del Vallès per impulsar la mobilitat sostenible i assegurar la qualitat ambiental a les ciutats, les xarxes per a vianants, transport públic i bicicletes d'aquest municipi encara són deficitàries. És per això que el present treball pretén fer una anàlisi de la situació dels carrers de Sant Cugat i de la mobilitat que s'hi genera per aportar propostes de millora, des d'un punt de vista social i tècnic. Cal dir que en els plantejaments que s'articulen al llarg de l'estudi es dona prioritat als modes de mobilitat activa, és a dir, caminar i anar amb bicicleta. Per fer-ho, s'ha elaborat una recerca bibliogràfica per contextualitzar l'estudi en un marc teòric que consolidi els coneixements necessaris per a la fase propositiva. Aquests conceptes són la mobilitat i l'urbanisme sostenible, així com les principals lleis i ordenances que regeixen la regió i el municipi estudiat. A continuació, s'ha caracteritzat l'àmbit d'estudi, primer des d'una perspectiva socioeconòmica i territorial, així com l'evolució del planejament urbanístic i de mobilitat en les dues últimes dècades. Una vegada definit l'àmbit, es concreta l'anàlisi en la mobilitat del municipi pròpiament. Aquesta diagnosi té dos vessants, una recerca estàtica per determinar l'oferta i la demanda de mobilitat i una recerca dinàmica que consolidi les dades estudiades. Finalment, es detecten les carències de mobilitat al municipi, des d'on es formulen propostes que milloren les condicions dels usuaris de les xarxes de vianants i bicicletes.

Uno de los grandes problemas que afronta la sociedad actual y que va a determinar el futuro de nuestras ciudades es la contaminación del aire que respiramos. El modelo urbano del siglo XX, basado en el uso del vehículo privado, ha supuesto un grave inconveniente en la salud de las personas y del planeta. A pesar del esfuerzo de administraciones como el ayuntamiento de Sant Cugat del Vallés por impulsar la movilidad sostenible y asegurar la calidad ambiental en las ciudades, las redes peatonales, transporte público y bicicletas de este municipio todavía son deficitarias. Es por ello que el presente trabajo pretende realizar un análisis de la situación de las calles de Sant Cugat y de la movilidad que se genera para aportar propuestas de mejora, desde un punto de vista social y técnico. Cabe decir que en los planteamientos que se articulan a lo largo del estudio se da prioridad a los modos de movilidad activa, es decir, andar e ir en bicicleta. Para ello, se ha elaborado una investigación bibliográfica para contextualizar el estudio en un marco teórico que consolide los conocimientos necesarios para la fase propositiva. Estos conceptos son la movilidad y el urbanismo sostenible, así como las principales leyes y ordenanzas que rigen la región y el municipio estudiado. A continuación, se ha caracterizado el ámbito de estudio, primero desde una perspectiva socioeconómica y territorial, así como la evolución del planeamiento urbanístico y de movilidad en las últimas dos décadas. Una vez definido el ámbito, se concreta el análisis en la movilidad del municipio propiamente. Esta diagnosis tiene dos vertientes, una búsqueda estática para determinar la oferta y la demanda de movilidad y una investigación dinámica que consolide los datos estudiados. Por último, se detectan las carencias de movilidad en el municipio, desde donde se formulan propuestas que mejoran las condiciones de los usuarios de las redes peatonales y bicicletas.

Fins avui en dia, l'anàlisi de la freqüentació d'un territori s'ha basat en l'estimació de la seva capacitat de càrrega física. Aquest concepte relaciona el número d'usuaris màxim que poden estar en una zona determinada sense produir danys biològics o físics, tant a curt com a llarg termini. També hi ha mètodes més directes que es basen en recomptes. Aquest treball introdueix el concepte de freqüentació induïda com un nou enfocament per poder analitzar, regular i gestionar, d'una manera més global i exhaustiva la pressió antròpica que rep un espai natural protegit. Alhora de fer aquest tipus d'anàlisis, estudis recents han demostrat que no només s'ha de tenir en compte les singularitats de cada espai natural protegit i la freqüentació in situ que rep en un moment concret, sinó que també s'ha d'examinar la dinàmica socioeconòmica del seu context territorial ja que aquesta indueix i mobilitza els usuaris a freqüentar aquest espai. Per tant, mitjançant una correcta definició dels factors que expliquen aquesta pressió humana sobre el territori, es pot identificar el grau de freqüentació induïda d'un espai de manera complerta. Així, es pot mesurar a una escala local amb dades de freqüentació del espai natural protegit amb l'anàlisi de càmeres del parc, accés a senders, opcions de mobilitat, pàrquings disponibles...etc i també a una escala més territorial, amb dades com el grau d'ocupació turística, les infraestructures de mobilitat, els serveis ofertats, etc,. En aquest treball de final de màster s'ha posat el focus en un territori amb capacitats de satisfer les hipòtesis de partida. Un àmbit comarcal amb vocació turística i amb un espai protegit de molta rellevància: l'Alt Empordà. S'ha fet una aproximació a la freqüentació induïda dels seus dos parcs naturals: el Parc Natural dels Aiguamolls de l'Empordà, com a cas d'anàlisis de freqüentació terrestre i el Parc Natural del cap de Creus, com a cas de freqüentació marítima. Tots dos parcs es troben assetjats pel turisme de masses que els envolta, sobretot, en l'època d'estiu. Per aquest motiu, necessiten una cura i una millora de la gestió i monitoratge de la pressió que reben per tal de preservar-ne la seva qualitat mediambiental. Al mateix temps, són els casos ideals per mesurar aquest fenomen de la freqüentació induïda. Per fer-ho, es realitza una recollida de les dades disponibles tant a nivell de freqüentació in situ dels dos parcs com a escala territorial. Aquesta anàlisi quantitativa es complementa amb l'opinió qualificada, recollida en una sèrie d'entrevistes als actors locals (responsables vinculats a l'administració, el turisme i la conservació) que permeten conèixer i identificar les necessitats i reptes en termes de seguiment de la freqüentació i gestió de la informació. Es conclou que el territori està enfocat a rebre un elevat volum de gent i que, en conseqüència, els dos parcs pateixen una elevada freqüentació. S'identifiquen mancances alhora de gestionar-la i es tanca el treball amb un recull de propostes per millorar la seva gestió i monitoratge.

Hasta hoy en día, el análisis de la frecuentación de un territorio se ha basado en la estimación de su capacidad de carga física. Este concepto relaciona el número de usuarios máximo que pueden estar en una zona determinada sin producir daños biológicos o físicos, tanto a corto como largo plazo. También hay métodos más directos que se basan en recuentos. Este trabajo introduce el concepto de frecuentación inducida como un nuevo enfoque para poder analizar, regular y gestionar, de una manera más global y exhaustiva la presión antrópica que recibe un espacio natural protegido. A la vez de hacer este tipo de análisis, estudios recientes han demostrado que no solo se debe tener en cuenta las singularidades de cada espacio natural protegido y la frecuentación in situ que recibe en un momento concreto, sino que también se tiene que examinar la dinámica socioeconómica de su contexto territorial puesto que esta induce y moviliza los usuarios a frecuentar este espacio. Por lo tanto, mediante una correcta definición de los factores que explican esta presión humana sobre el territorio, se puede identificar el grado de frecuentación inducida de un espacio de manera completa. Así, se puede medir en una escala local con datos de frecuentación del espacio natural protegido con el análisis de cámaras del parque, acceso a senderos, opciones de movilidad, parkings disponibles...etc. y también en una escala más territorial, con datos como: el grado de ocupación turística, las infraestructuras de movilidad, los servicios ofrecidos, etc., En este trabajo de final de máster se ha puesto el foco en un territorio con capacidades de satisfacer las hipótesis de partida. Un ámbito comarcal con vocación turística y con un espacio protegido de mucha relevancia: el Alt Empordà. Se ha hecho una aproximación a la frecuentación inducida de sus dos parques naturales: el Parc Natural dels Aiguamolls de l'Empordà, como caso de análisis de frecuentación terrestre y el Parc Natural del cap de Creus, como caso de frecuentación marítima. Ambos parques se encuentran asediados por el turismo de masas que los rodea, sobre todo, en la época de verano. Por este motivo, necesitan una cura y una mejora de la gestión y monitorización de la presión que reciben para preservar su calidad medioambiental. Al mismo tiempo, son los casos ideales para estudiar el fenómeno de la frecuentación inducida. Para hacerlo, se realiza una recogida de los datos disponibles tanto a nivel de frecuentación in situ de los dos parques como a escala territorial. Este análisis cuantitativo se complementa con la opinión cualificada, recogida en una serie de entrevistas a los actores locales (responsables vinculados a la administración, el turismo y la conservación) que permiten conocer e identificar las necesidades y retos en términos de seguimiento de la frecuentación y gestión de la información. Se concluye que el territorio está enfocado a recibir un elevado volumen de gente y que, en consecuencia, los dos parques sufren una elevada frecuentación. Se identifican las principales carencias a la hora de gestionarla y se cierra el trabajo con una agrupación de propuestas para mejorar su gestión y monitorización.

El nucli urbà de Santa Margarida de Montbui neix arran de l'expansió urbana des d'Igualada, ciutat amb la qual limita de manera adjacent, durant les successives onades migratòries que revé el municipi al llarg de la segona meitat del segle XX. Es donà un fort creixement expansiu que construí una trama urbana inconnexa i amb nombroses carències en termes urbanístics. Al Bloc I de la present memòria es realitza un estudi urbanístic, social i econòmic del sector més pròxim a la llera del riu del casc urbà de Montbui. Aquest anàlisi ens ha permès identificar que es tracta d'un sector segregat de la resta de la trama urbana a la qual pertany. S'hi han comprovat uns nivells de renda més baixos, la densitat de població més elevada de tot el sistema urbà d'Igualada, la inexistència d'equipaments públics, i un llarg etcètera que denota la situació de marginalitat que viu aquest barri enfront a altres àrees de la trama urbana. Al Bloc II d'aquesta memòria, s'elabora una proposta d'avant projecte de transformació urbana enfocat a mitigar aquesta situació. Els principals objectius de la proposta d'avant projecte són: millorar la connectivitat i mobilitat sostenible amb Igualada, integrar l'espai natural del riu a la trama urbana i millorar-ne també la seva qualitat paisatgística, enfortir la dinamització econòmica i comercial del barri, i millorar-ne l'accessibilitat. Es pretén assolir els objectius anteriors mitjançant cinc lots d'execució diferenciats, tots ells consensuats amb associacions veïnals locals i els corresponents tècnics dels Ajuntaments; Reurbanització de carrers, el nou Parc Fluvial, la nova passarel·la per a vianants i ciclistes, nous equipaments i altres millores en termes d'accessibilitat. A part d'aquesta vessant tècnica, en l'aspecte econòmic, s'elabora una aproximació del cost de la execució del projecte i una proposta de finançament. També es proposa una possible seqüenciació en quant a terminis d'execució, mitjançant diagrames de Gantt.

El núcleo urbano de Santa Margarida de Montbui nace a raíz de la expansión urbana de Igualada, ciudad con la que delimita de forma adyacente, durante las sucesivas olas de migración que recibió el municipio a lo largo de la segunda mitad del siglo XX. Se produjo un fuerte crecimiento expansivo que construyó una trama urbana inconexa y con numerosas carencias en términos urbanísticos En el Bloque I de la presente memoria se realiza un estudio urbanístico, social y económico del sector más próximo al cauce del río del casco urbano de Montbui. Dicho análisis nos ha permitido identificar que se trata de un sector disgregado del resto de trama urbana al cual pertenece. Se han comprobado unos niveles de renta más bajos, la densidad de población más elevada de todo el sistema urbano de Igualada, la inexistencia de equipamientos públicos y un largo etcétera que acentúa la situación de marginalidad que vive este barrio en comparación con otras áreas de la trama urbana. En el Bloque II de esta memoria se elabora una propuesta de anteproyecto de transformación urbana enfocado a mitigar dicha situación. Los objetivos principales de la propuesta de anteproyecto son: mejorar la conectividad sostenible con Igualada, integrar el espacio natural del río a la trama urbana y mejorar también su cualidad paisajística, fortalecer la dinamización económica y comercial del barrio, y mejorar la accesibilidad de éste. Se pretende alcanzar los objetivos anteriores mediante cinco lotes de ejecución diferenciados, todos ellos consensuados con asociaciones de vecinos locales y los correspondientes técnicos de los Ayuntamientos; reurbanización de calles, el nuevo Parque Fluvial, la nueva pasarela para peatones y ciclistas, nuevos equipamientos y otras mejoras en términos de accesibilidad. Aparte de este primer aspecto técnico, en cuanto a un punto de vista económico, se elabora una aproximación del coste de la ejecución del proyecto, una propuesta de financiación y planificación temporal.

Aquesta recerca proposa a través de l'aplicació del mètode Gestió de la Transició (Transition Management) un canvi a materials de construcció amb criteris sostenibilistes en les millores d'habitatges que realitza l'estat dominicà, prenent com a àmbit d'estudi una comunitat amb alta vulnerabilitat propera a Santo Domingo, capital de la República Dominicana. L'emplaçament estudiat és la comunitat de Bella Vista, situat a la ciutat de Haina, província San Cristóbal; s'utilitza com a base d'aplicació de la metodologia i la proposta es fa coherentment amb dades socioeconòmiques i d'habitatge obtingudes de la comunitat. A això se suma una avaluació tècnica d'idoneïtat en què es consideren factors com el confort, el cost, la petjada ecològica, entre d'altres considerats pertinents.

La presente investigación propone, a través de la aplicación del método Gestión de la Transición (Transition Management), un cambio a materiales de construcción con criterios sostenibilistas en las mejoras de viviendas que realiza el estado dominicano. Se toma como ámbito de estudio una comunidad que está en condiciones de alta vulnerabilidad, próxima a Santo Domingo, capital de la República Dominicana. El emplazamiento estudiado es la comunidad de Bella Vista, situado en la ciudad de Haina, provincia San Cristóbal. Esta comunidad se utiliza como base de aplicación de la metodología y la propuesta se realiza coherentemente con datos socioeconómicos y de vivienda obtenidos de la comunidad. A ello se suma una evaluación técnica de idoneidad en la que se consideran factores como confort, costo, huella ecológica, entre otros tantos considerados pertinentes.

El present Treball Final de Grau tracta principalment sobre el disseny d'una sèrie de propostes per la xarxa ciclada de Terrassa. Aquesta motivació per l'elaboració d'aquestes propostes neix amb la intenció de promoure la mobilitat sostenible a la ciutat per via de la bicicleta com a mitjà de transport. És innegable que a dia d'avui el vehicle privat motoritzat domina els nostres carrers i és partícip de la majoria dels nostres desplaçaments. Aquesta situació junt amb una xarxa ciclada amb certes deficiències a Terrassa impulsa també l'elaboració d'aquest treball. Per tal d'elaborar un document que s'ajusti a les expectatives i als objectius inicialment definits, la tasca es divideix en dues parts ben diferenciades entre elles, una part més estàtica de treball de recerca bibliogràfica i una segona part amb un enfocament més aplicat. La primera part consta d'una contextualització de la situació de la mobilitat sostenible i del paper de la bicicleta en el territori. Compta també amb una recopilació del marc normatiu existent en relació a la mobilitat així com de l'anàlisi dels antecedents i la morfologia de Terrassa. La segona part, més tècnica, tracta de reunir tots els coneixement adquirits en la primera part per realitzar una diagnosi sobre la problemàtica en relació als carrils bici que presenta Terrassa per seguidament, elaborar un conjunt de quatre propostes que puguin donar una solució als problemes diagnosticats.

El presente Trabajo Final de Grado trata principalmente sobre el diseño de una serie de propuestas por la red ciclista de Terrassa. Esta motivación por la elaboración de estas propuestas nace con la intención de promover la movilidad sostenible en la ciudad por vía de la bicicleta como medio de transporte. Es innegable que a día de hoy el vehículo privado motorizado domina nuestras calles y es partícipe de la mayoría de nuestros desplazamientos. Esta situación junto con una red ciclista con ciertas deficiencias en Terrassa impulsa también la elaboración de este trabajo. Con cuestión de elaborar un trabajo que se ajuste a las expectativas y a los objetivos inicialmente definidos, el documento se divide en dos partes muy diferenciadas entre ellas, una parte más estática de trabajo de investigación bibliogràfica y una segunda parte con un enfoque más aplicado. La primera parte consta de una contextualización de la situación de la movilidad sostenible y del papel de la bicicleta en el territorio. Cuenta también con una recopilación del marco normativo existente en relación a la movilidad así como del análisis de los antecedentes y la morfología de Terrassa. La segunda parte, más técnica, trata de reunir todos los conocimiento adquiridos en la primera parte para realizar una diagnosis sobre la problemática en relación a los carriles bici que presenta Terrassa para seguidamente, elaborar un conjunto de cuatro propuestas que puedan dar una solución a los problemas diagnosticados.

El present document té com a finalitat analitzar tots i cadascun dels canvis estructurals que ha tingut el barri de Sant Antoni i valorar si és possible efectuar una pacificació urbana completa al tram de la Ronda Sant Antoni, ocupat entre els anys 2009 i 2018 per les carpes del mercat provisional, o bé establir una solució híbrida en consonància amb les polítiques urbanístiques de l'ajuntament, l'opinió dels comerciants i voluntat dels veïns del barri

El presente documento tiene como finalidad analizar todos y cada uno de los cambios estructurales que ha tenido el barrio de San Antonio y valorar si es posible efectuar una pacificación urbana completa el tramo de la Ronda Sant Antoni, ocupada entre los años 2009 y 2018 por las carpas del mercado provisional, o bien establecer una solución híbrida en consonancia con las políticas urbanísticas del ayuntamiento, la opinión de los comerciantes y voluntad de los vecinos del barrio.

Es tracta d'un treball final de grau amb l'objectiu de conèixer i analitzar la història i actualitat del barri del Poble Sec de Barcelona i la seva mobilitat. Finalment es realitzen propostes de millora per a reduir l'espai públic ocupat per vehicles motoritzats i d'aquesta manera, millorar la mobilitat a peu i amb bicicleta dels veïns i veïnes del barri, fomentant la mobilitat sostenible.

Se trata de un trabajo final de grado con el objetivo de conocer y analizar la historia y actualidad del barrio del Poble Sec de Barcelona y su movilidad. Finalmente se realizan propuestas de mejora para reducir el espacio público ocupado por vehiculos motorizados y de esta manera, mejorar la movilidad a pie y en bicicleta de los vecinos y vecinas del barrio, fomentando la movilidad sostenible.

Consisteix en un estudi de la mobilitat a l'illa d'Eivissa a partir dels plans vigents i d'entrevistes als ciutadans. A partir d'aquestes entrevistes també es fa una proposta de traçat, d'ampliació de la xarxa de carril bici a la Badia de Portmany i es fa una proposta de millora del servei de bicicleta compartida a la ciutat d'Eivissa amb una idea d'aparcaments dissuasoris.

Consiste en un estudio de movilidad sostenible en la isla de Ibiza a partir de los planes vigentes i de entrevistas a los ciudadanos. A partir de estas entrevistas también se realiza una propuesta de trazado, de ampliación de la red de carriles bici en la Bahía de Portmany y se propone una mejora para el servicio de bicicleta compartida en Ibiza ciudad con la idea de aparcamientos disuasorios.