Informació
Ajuda per a la cerca:
1. Si escrius diverses paraules sense operadors, es farà una cerca per AND (totes les paraules han d'aparèixer), però pots posar AND explícitament si vols.
2. Pots usar OR per buscar qualsevol de les paraules.
3. Usa NOT per excloure paraules.
4. També pots utilitzar parèntesis per agrupar cerques i controlar l'ordre.
Mireia Pacheco Cutillas
Correu electrònic
mireia.pachecoupc.edu
Dades de contacte
Assignatures
Contingut docent
Treball Final de Grau
Khwaja, Matin Shah
Tutor/a - Director/a: Pacheco Cutillas, Mireia
Data de publicació: 2023
Facultat d'Òptica i Optometria de Terrassa (FOOT)
Veure detall Accés al text complet
Aquest treball justifica, mitjançant una cerca bibliogràfica, la necessitat de realitzar controls de
la vista en nens d'edat preescolar i escolar, proporcionant unes sèries de consells i
recomanacions per a la realització de cribratges visuals eficaços.
Per això, a la primera part d'aquest treball, s'expliquen els trastorns visuals més comuns que
pateix la població infantil. Les ametropies, les cataractes, l'ambliopia i l'estrabisme poden tenir
conseqüències greus en la vida quotidiana dels escolars, si no es detecten a temps. Als
nadons o preescolars, els seus familiars juguen un paper important a l'hora de diagnosticar,
ja que gairebé sempre estan en contacte amb els seus fills i poden observar el comportament
i desenvolupament visual i han d'acudir a l'especialista en el moment que vegin un
comportament anormal (un possible gir de l'ull o mostra molèsties davant de la llum). D'altra
banda, en el cas dels escolars, els professors hi tenen un paper important en el diagnòstic de
la presència de discapacitat visual. Signes com no veure bé la pissarra, no mostrar interès
per les activitats que es fan de prop i un baix rendiment escolar han d'alertar i els poden
ajudar a identificar ràpidament el nen amb anomalies de la visió.
A la segona part del treball s'expliquen les característiques d'un cribratge visual. Es tracta
d'un conjunt de proves que es fan per a una detecció precoç d'un problema visual. Per
realitzar un cribratge segur i efectiu, cal establir un protocol, procediment i pla de seguiment
adequats. Al protocol cal seleccionar proves a incloure i establir el criteri de passa/falla on es
classifica els participants en si passen o no el cribratge visual.
Pel que fa als procediments, s'explicaran les proves necessàries per fer un cribratge visual
segons l'edat, el nivell cognitiu i la capacitat de comunicació del nen. En aquest cas, una de
les proves més importants i útils és la mesura de l'agudesa visual, com el test de LEA, test de
HOTV, l'E Snellen, el test d
El presente trabajo justifica, mediante búsqueda bibliográfica, la necesidad de realizar
controles de la vista en niños de edad preescolar y escolar, proporcionando unas series de
consejos y recomendaciones para la realización de cribados visuales eficaces.
Por ello, en la primera parte de este trabajo, se explican los trastornos visuales más comunes
que sufre la población infantil, Las ametropías, las cataratas, la ambliopía y el estrabismo
pueden tener graves consecuencias en la vida cotidiana de los escolares, si no se detectan a
tiempo. En los recién nacidos o preescolares, sus familiares juegan un papel importante a la
hora de diagnosticar, ya que casi siempre están en contacto con sus hijos y pueden observar
el comportamiento y desarrollo visual y deben acudir al especialista en el momento que vean
un comportamiento anormal (un posible giro del ojo o muestra molestias ante la luz). Por otro
lado, en el caso de los escolares, los profesores tienen un papel importante en el diagnóstico
de la presencia de discapacidad visual. Signos como no ver bien la pizarra, no mostrar
interés por las actividades que se realizan de cerca y un bajo rendimiento escolar deben
alertar y pueden ayudarlos a identificar rápidamente al niño con anomalías de la visión.
En la segunda parte del trabajo se explican las características de un cribado visual. Se trata
de un conjunto de pruebas que se realizan para una detección precoz de un problema visual.
Para realizar un cribado seguro y efectivo, se debe establecer un protocolo, procedimiento y
plan de seguimiento adecuados. En el protocolo hay que seleccionar pruebas a incluir y
establecer el criterio de pasa/falla donde se clasifica a los participantes en sí pasan o no el
cribado visual.
En cuanto a los procedimientos, se explicarán las pruebas necesarias para realizar un
cribado visual según la edad, el nivel cognitivo y la capacidad de comunicación del niño. En
este caso, una de las pruebas más importantes y útiles es la medida de la
According to the bibliographic research, the present work justifies the need for vision control in
preschool plus school children and provides a set of recommendations for carrying out
effective visual screenings.
Therefore, in the first part of this work, the most common vision disorders that children suffer
from are explained. Ametropia, cataracts, amblyopia and strabismus can have serious
consequences in the daily life of schoolchildren, if they are not detected in time. In infants or
preschool children, families play an important role in the diagnosis of the disease; because
they are always in contact with their children and can observe the behavior and visual
development, they should go to a specialist when they see abnormal behavior (possible
turning eye or showing discomfort on the light). On the other hand, in the case of
schoolchildren, teachers have an important role in diagnosing the presence of visual
impairment. Signs such as not seeing the blackboard well, not showing interest in close-up
activities, and poor school performance should be red flags and can help them quickly identify
the child with vision abnormalities.
In the second part of the work, the characteristics of a visual screening are explained. This is
a set of tests that are performed for early detection of a visual problem. To perform safe and
effective screening, an appropriate protocol, procedure, and follow-up plan must be
established. In the protocol, it is necessary to select tests to include and establish the pass/fail
criteria where the participants are classified whether they pass the visual screening.
Regarding the procedures, the necessary tests will be explained to carry out a visual
screening according to the child's age, cognitive level and communication skills. In this case,
one of the most important and useful tests is the measurement of visual acuity, such as the
LEA test, HOTV test, E Snellen, Bayley-Lovie test, logMAR type tests (ETDRS). Finally, the
follow-up plan is con
Treball Final de Grau
Gomà Bartolomé, Laia
Tutor/a - Director/a: Pacheco Cutillas, Mireia
Data de publicació: 2023
Facultat d'Òptica i Optometria de Terrassa (FOOT)
Veure detall Accés al text complet
El paper de l'òptic-optometrista és essencial per prevenir, detectar i brindar una solució adequada als problemes de visió. Aquesta pràctica professional pot variar en cada país. És per això que s'analitzarà la relació entre el nivell de formació acadèmica i les competències professionals de l'òptic-optometrista a diferents plans d'estudis en Òptica i Optometria de diferents països d'Europa.
S'estudiarà el pla d'estudis d'un centre universitari en cadascun dels següents països d'Europa: Espanya (ES), Portugal (PT), Itàlia (IT), Països Baixos (NL), Polònia (PO), Alemanya (DE), República Txeca (CZ), Finlàndia (FI), Noruega (NO), i Romania (RO) i es relacionarà el nivell acadèmic amb el nivell de competència de la pràctica professional, segons el model global de les competències professionals del Word Council of Optometry (WCO).
És interessant conèixer la relació entre la formació acadèmica (universitària o no) i les competències professionals de l'òptic-optometrista en diferents països d'Europa, ja que, a més d'ajudar a prendre decisions als estudiants, futurs òptics-optometristes d'on fer els seus estudis o on anar a treballar, també contribueix a conèixer la situació de l'optometria a nivell europeu.
Tal com hem analitzat, el variat àmbit de pràctica dels òptics-optometristes a Europa és un repte per als professionals d'alguns països que només poden exercir a un nivell subestàndard. Si s'aconseguís una millor harmonització dels estàndards clínics i educatius de la pràctica optomètrica, tal com proposa la ECOO, mitjançant la Qualificació Europea en Optometria (European Diploma in Optometry) es podria contribuir més a reduir la càrrega de la discapacitat visual en els sistemes de salut.
El papel del óptico-optometrista es esencial para prevenir, detectar y brindar una solución adecuada a los problemas de visión. Esta práctica profesional puede variar en cada país. Es por eso que se analizará la relación entre el nivel de formación académica y las competencias profesionales del óptico-optometrista a diferentes planes de estudios en Óptica y Optometría de diferentes países de Europa.
Se estudiará el plan de estudios de un centro universitario en cada uno de los siguientes países de Europa: España (ES), Portugal (PT), Italia (IT), Países Bajos (NL), Polonia (PO), Alemania (DE), República Checa (CZ), Finlandia (FIN), Noruega (NO), y Rumanía (RO) y se relacionará el nivel académico con el nivel de competencia de la práctica profesional, según el modelo global de las competencias profesionales del Word Council of Optometry (WCO).
Es interesante conocer la relación entre la formación académica (universitaria o no) y las competencias profesionales del óptico-optometrista en diferentes países de Europa, puesto que, además de ayudar a tomar decisiones a los estudiantes, futuros ópticos-optometristas de donde hacer sus estudios o donde ir a trabajar, también contribuye a conocer la situación de la optometría a nivel europeo.
Tal como hemos analizado, el variado ámbito de práctica de los ópticos-optometristas en Europa es un reto para los profesionales de algunos países que solo pueden ejercer a un nivel subestándar. Si se consiguiera una mejor armonización de los estándares clínicos y educativos de la práctica optométrica, tal como propone la ECOO, mediante la Calificación Europea en Optometría (European Diploma in Optometry) se podría contribuir más a reducir la carga de la discapacidad visual en los sistemas de salud.
The role of optician-optometrist is essential for preventing, detecting and providing an adequate solution to vision problems. This professional practice can vary in each country. This is why the relationship between the level of academic training and the professional competence of optometrist optics will be analyzed in different courses of studies in Optics and Optometry from different countries in Europe.
The university curriculum will be studied in each of the following countries in Europe: Spain (ES), Portugal (PT), Italy (IT), Netherlands (NL), Poland (PO), Germany (DE), Czech Republic (CZ), Finland (FI), Norway (NO), and Romania (RO) and will relate the academic level to the level of competence of professional practice, according to the overall model of professional competence of the Word Council of Optometry (WCO).
It is interesting to know the relationship between academic training (university or not) and the professional skills of optometrist optics in different countries of Europe, since, in addition to helping students make decisions, future optometrists-opticians from where to study or go to work, it also contributes to understanding the situation of optometry at European level.
As we have analyzed, the varied field of practice of optometrists in Europe is a challenge for professionals in some countries who can only exercise at a substandard level. A better harmonization of clinical and educational standards of optometric practice, as proposed by ECOO, through the European Diploma in Optometry, could contribute more to reducing the burden of visual disability on health systems.
Treball Final de Grau
Pérez Llamas, Amanda
Tutor/a - Director/a: Pacheco Cutillas, Mireia
Data de publicació: 2023
Facultat d'Òptica i Optometria de Terrassa (FOOT)
Veure detall Accés al text complet
L'ambliopia, actualment és la principal causa de pèrdua de visió monocular en infants, afectant fins a 3 de cada 100 nens. Es tracta d'un un trastorn del neurodesenvolupament que resulta d'una experiència visual inadequada durant els primers anys de vida, concretament durant el període crític a la infància (fins als 7 - 10 anys) per una estimulació inadequada de les vies visuals. Per tant, el requisit principal en el tractament de l'ambliopia es garantir una estimulació visual òptima eliminant qualsevol desenfocament òptic.
L'estratègia per tractar l'ambliopia és proporcionar una imatge nítida a la retina de cada ull per evitar la supressió de l'ull ambliop. Hi ha diverses modalitats de tractament i aquest pot restaurar eficaçment la funció visual y desenvolupar una entrada sinàptica més extensa en el còrtex visual. A més, en l'ambliopia moltes funcions visuals es veuen afectades per la pobre qualitat de la imatge retiniana a l'ull ambliop, comportant un certa discapacitat visual que repercuteix en les diferents funcions visuals sensorials i motores.
En aquest treball ens centrarem en la capacitat d'acomodació de l'ull ambliop i com evoluciona al llarg del tractament. En el present estudi es van avaluar un total de 20 pacients, 10 no ambliops i 10 amb ambliopia unilateral i es van sotmetre a diferents proves: agudesa visual, amplitud d'acomodació, flexibilitat acomodativa i retard acomodatiu (MEM). Es van repetir les mesures durant la primera visita, als 3 mesos posteriors i per últim als 6 mesos de començar el tractament d'oclusió. Els resultats que es van obtenir, suggereixen que unes habilitats acomodatives milloren abans que unes altres i alhora que ho fa l'agudesa visual.
La ambliopía, actualmente es la principal causa de pérdida de visión monocular en niños, afectando hasta a 3 de cada 100 niños. Se trata de un trastorno del neurodesarrollo que resulta de una experiencia visual inadecuada durante los primeros años de vida, concretamente durante el período crítico en la infancia (hasta los 7 - 10 años) por una estimulación inadecuada de las vías visuales. Por tanto, el requisito principal en el tratamiento de la ambliopía es garantizar una estimulación visual óptima eliminando cualquier desenfoque óptico.
La estrategia para tratar la ambliopía es proporcionar una imagen nítida a la retina de cada ojo para evitar la supresión del ojo ambliope. Existen diversas modalidades de tratamiento y éste puede restaurar eficazmente la función visual y desarrollar una entrada sináptica más extensa en el córtex visual. Además, en la ambliopía muchas funciones visuales se ven afectadas por la pobre calidad de la imagen retiniana en el ojo ambliope, comportando una cierta discapacidad visual que repercute en las diferentes funciones visuales sensoriales y motoras.
En este trabajo nos centraremos en la capacidad de acomodación del ojo ambliope y cómo evoluciona a lo largo del tratamiento. En el presente estudio se evaluaron un total de 20 pacientes, 10 no ambliopes y 10 con ambliopía unilateral y se sometieron a diferentes pruebas: agudeza visual, amplitud de acomodación, flexibilidad acomodativa y retraso acomodativo (MEM). Se repitieron las medidas durante la primera visita, a los 3 meses posteriores y por último a los 6 meses de empezar el tratamiento de oclusión. Los resultados que se obtuvieron sugieren que unes habilitades acomodatives mejoran antes que otras i a la vez que lo hace la agudeza visual
Amblyopia is currently the leading cause of monocular vision loss in children, affecting up to3 in 100 children. It is a neurodevelopmental disorder resulting from inadequate visual experience during the first years of life, specifically during the critical period in childhood (up to 7-10 years) due to inadequate stimulation of the visual pathways. Therefore, the main requirement in the treatment of amblyopia is to ensure optimal visual stimulation by eliminating any optical blur.
The strategy to treat amblyopia is to provide a clear image to the retina of each eye to prevent suppression of the amblyopia eye. There are various treatment modalities, and it can effectively restore visual function and develop a more extensive synaptic entry into the visual cortex. In addition, in amblyopia many visual functions are affected by the poor quality of the retinal image in the amblyopic eye, leading to a certain visual impairment that affects the different sensory and motor visual functions.
In this research we will focus on the accommodation capacity of the amblyopic eye and how it evolves during treatment. In this study, a total of 20 patients, 10 non-amblyopic and 10with unilateral amblyopia, were evaluated and underwent different tests: visual acuity, amplitude of accommodation, accommodative flexibility, and accommodative delay (MEM). The measurements were repeated during the first visit, 3 months later and finally 6 months after the start of the occlusion treatment. The results obtained suggest that some accommodation skills improve before others and at the same time visual acuity does.
Projecte Final de Màster Oficial
Arteaga Peralta, Jesse James
Tutor/a - Director/a: Pacheco Cutillas, Mireia
Data de publicació: 2022
Facultat d'Òptica i Optometria de Terrassa (FOOT)
Veure detall Accés al text complet
L'avaluació i el tractament de la diplopia adquirida en adults suposa un gran repte per al professional de la visió, ja que no hi ha pautes o un protocol específic per realitzar l'examen d'aquests pacients. Aquests pacients requereixen un tractament específic urgent (rehabilitació neurooptomètrica), ja que la diplopia interfereix en la qualitat de vida del pacient i pot deixar seqüeles psicològiques com ara trastorns d'ansietat, pànic i frustració, així com disfuncions espacials que afecten l'equilibri i la postura.
L'objectiu d'aquesta revisió bibliogràfica és discutir les principals causes de diplopia adquirida en adults i revisar el maneig d'aquests pacients que presenten diplopia.
Normalment, la diplopia adquirida en adults es pot produir després d'un esdeveniment neurològic com un accident cervell vascular (ACV), un traumatisme cerebral, també pot estar relacionada amb trastorns musculars, trastorns dels nervis cranials, Myasthenia gravis, problemes de tiroide, entre altres causes. Per tant, és una situació delicada, ja que pot estar relacionada amb una afectació subjacent potencialment mortal.
En aquesta revisió bibliogràfica, es detallen quatre casos clínics de diplopia adquirida en adult. De cada cas trobarem una petita introducció, les proves realitzades i finalment una discussió de l'estratègia de tractament.
En conclusió, el maneig de pacients amb diplopia adquirida requereix una especialitat per part del professional de la visió que permeti oferir al pacient el millor tractament en funció de les seves necessitats visual i d'aquesta manera millorar la seva qualitat de vida independentment de la presencia d'una condició sistèmica principal.
La evaluación y el tratamiento de la diplopía adquirida en adultos supone un gran reto para el profesional de la visión, ya que no existen pautas, para el examen de tales pacientes. Dichos pacientes requieren un tratamiento específico urgente (rehabilitación neuro-optométrica), ya que la diplopía interfiere en la calidad de vida del paciente y puede dejar secuelas psicológicas como trastornos de ansiedad y pánico, así como disfunciones espaciales que afectan el equilibrio y la postura.
El objetivo de esta revisión bibliográfica es discutir las causas más comunes de diplopía adquirida en adultos y revisar el manejo de estos pacientes que presentan diplopía.
Normalmente, la diplopía adquirida en adultos puede producirse tras un evento neurológico como un accidente cerebro vascular (ACV), un traumatismo cerebral, también puede estar relacionada con trastornos musculares, trastornos de los nervios craneales, Myasthenia gravis, problemas de tiroides, entre otras causas. Por lo tanto, es una situación compleja y delicada, ya que puede estar relacionada con una afectación subyacente potencialmente mortal.
En esta revisión bibliográfica, se detallan cuatro casos clínicos de diplopía adquirida en adultos. De cada caso encontraremos una discusión de la estrategia de tratamiento.
En conclusión, el manejo de pacientes con diplopía adquirida requiere de una especialidad por parte del profesional de la visión que permita ofrecer al paciente el mejor tratamiento en función de sus necesidades y realizando una anamnesis minuciosa, un examen optométrico especifico en conjunto con pruebas de diagnóstico.
The assessment and treatment of acquired diplopia in adults is a great challenge for the eye care professional, since there are no guidelines for the examination of such patients. These patients require urgent specific treatment (neuro-optometric rehabilitation), since diplopia interferes with the patient's quality of life and can leave psychological sequelae such as anxiety and panic disorders, as well as spatial dysfunctions that affect balance and posture.
The objective of this literature review is to discuss the most common causes of acquired diplopia in adults and review the management of these patients with diplopia.
Normally, acquired diplopia in adults can occur after a neurological event such as a cerebrovascular accident (CVA) or stroke, brain trauma, it can also be related to muscle disorders, cranial nerve disorders, Myasthenia gravis, thyroid problems, among other causes. Therefore, it is a delicate situation, as it may be related to an underlying life-threatening condition.
In this literature review, four clinical cases of acquired diplopia in adults are detailed. In each case an introduction, the results of the examination, and discussion of the treatment strategy are presented.
In conclusion, the management of acquired diplopia requires specialization on the part of the vision care practitioner in order to offer the best treatment to the patient, based on their visual needs, so that their quality of life may be improved regardless of the presence of the underlying condition.
with tests diagnosis.
Treball Final de Grau
Al-Qarut Carreño, Karim
Tutor/a - Director/a: Pacheco Cutillas, Mireia
Data de publicació: 2022
Facultat d'Òptica i Optometria de Terrassa (FOOT)
Veure detall Accés al text complet
Aquest treball de fi de grau se centra en estudiar el desenvolupament de la funció visual en nens des del naixement fins als dos anys d'edat, establint les principals fites o avenços evolutius que experimenten els nadons durant els primers mesos de vida (concretament, centrant-se en els d'entre 0 mesos i 2 anys). Aquest anàlisi del desenvolupament de la funció visual permet identificar aquells aspectes anormals a través dels quals, es poden detectar precoçment diverses patologies que afecten la visió. Aquesta detecció precoç es pot dur a terme mitjançant la implementació de diferents tècniques (espectrometria infraroja propera, tècnica de potencials evocats visuals o magnetoencefalografia coherent), així com proves i tests de detecció precoç (test de Lang, cartesde Teller, Lea Grating Acuity, Hirshberg, Brückner o el test de seguiment. i fixació, entre d'altres) adaptades a l'edat i les característiques comunicatives dels nens d'entre 0 i 2 anys, així com a les seves habilitats visuomotores i visuoespacials.
D'aquesta manera, es poden identificar les principals condicions de visió que redueixen la funció visual del nen. Entre les més frequents es troben l'ambliopía refractiva i l'estrabisme, sovint associats a anisometropies i errors refractius d'hipermetropía i astigmatisme elevats. A més, el coneixement sobre el desenvolupament embriològic del sistema visual ha permès identificar diverses alteracions que condueixen a la ceguesa en els nadons o a una discapacitat visual greu. En aquest cas, el coloboma, l'anoftàlmia, la microftàlmia, la persistència de la vasculatura fetal, el glaucoma i la catarata congènita s'identifiquen com algunes de les principals alteracions, que poden ser provocades tant per causes genètiques com ambientals (infeccions)
El presente trabajo fin de grado se centra en estudiar el desarrollo de la función visual en los menores desde el momento del nacimiento hasta los dos años de edad, estableciéndose para ello los principales hitos o avances del desarrollo que experimentan los bebés durante los primeros meses de vida (concretamente, profundizando en aquellos entre los 0 meses y los 2 años de edad). Este análisis del desarrollo de la función visual permite identificar aquellos aspectos anormales a través de los cuales detectar de manera temprana diversas patologías que afecten a la visión. Dicha detección temprana puede llevarse a cabo implementando diversas técnicas electrofisológicas (espectrometría de infrarrojo cercano, técnica de potenciales visuales evocados o magnetoencefalografía coherente), así como pruebas psicofísicas y de detección temprana (test de Lang, cartas de Teller, Lea Grating Acuity, Hirshberg, Brückner, cover test, retinoscopia o el test de seguimiento y fijación, entre otros) adaptados a la edad y las características comunicativas de los menores entre 0 y 2 años, así como a sus habilidades visuomotoras y visuoespaciales.
De este modo pueden identificarse las principales anomalías que pueden reducir la función visual del menor. Entre las más frecuentes se encuentran la ambliopía refractiva y el estrabismo, a menudo asociadas a anisometropías y errores refractivos de hipermetropía y astigmatismo elevados. Además, el conocimiento acerca del desarrollo embriológico del sistema visual ha permitido identificar diversas alteraciones que provocan la ceguera del bebé o una discapacidad visual grave. En este caso, se identifican el coloboma, anoftalmia, microftalmia, persistencia de la vasculatura fetal, glaucoma y catarata congénita como algunas de las principales anomalías que pueden originarse tanto por causas genéticas como ambientales (infecciones).
This dissertation focuses on studying the development of visual function in children from birth to two years of age, establishing the main milestones or developmental advances experienced by infants during the first months of life (specifically, focusing on children up to 2 years of age). This analysis of the development of visual function makes it possible to identify those abnormal aspects through which various pathologies affecting vision can be detected early. This early detection can be carried out by implementing various techniques (near infrared spectrometry, visual evoked potentials (VEP) or coherent magnetoencephalography), as well as early detection tests (Lang, Teller acuity charts, Lea Grating Acuity, Hirshberg, Brückner or fix and follow test, among others) adapted to the age and communicative characteristics of children between 0 and 2 years and to their visuo-motor and visuospatial skills.
In summary, the main vision conditions that reduce the child's visual function can be identified. Among the most common are refractive amblyopia and strabismus, often associated with anisometropia and refractive errors of high hyperopia and astigmatism. In addition, knowledge about the embryological development of the visual system has identified several disorders that lead to blindness or severe visual impairment in infants. In this case, coloboma, anophthalmia and microphthalmia, persistent fetal vasculature, glaucoma and congenital cataracts are identified as some of the main anomalies, which can be caused by both genetic and environmental causes (infections).
Treball Final de Grau
Vicario Pereda, Mónica
Tutor/a - Director/a: Pacheco Cutillas, Mireia
Data de publicació: 2022
Facultat d'Òptica i Optometria de Terrassa (FOOT)
Veure detall Accés al text complet
La llum blava és una porció de l'espectre de llum visible que queda compresa entre les longituds d'ona de 380 i 500 nm, és a dir, la longitud d'ona curta, que abraça la llum violeta, la blava i part de la llum verda. Ens trobem constantment exposats a la llum blava, ja que la principal font és el Sol, i que vivim en un entorn de fonts que l'emeten com ara pantalles de dispositius digitals o il·luminació artificial.
L'objectiu d'aquest treball és identificar evidències a la literatura que demostrin els riscos, beneficis i efectes secundaris de la llum blava en la salut visual. Comencem definint la llum blava, analitzant l'exposició a aquesta llum, els possibles efectes causats sobre els teixits oculars i en la salut per un excés o disminució de llum blava, i per últim, com evitar els possibles efectes nocius associats.
Després d'una recerca exhaustiva en articles publicats a diverses plataformes online de divulgació científica, es posa de manifest que en temps d'exposició excessius, aquesta banda de llum de gran intensitat energètica, pot causar danys irreversibles al teixit ocular, com l'acceleració de la DMAE en retina, de les cataractes en cristal·lí i apoptosi cel·lular en còrnia. Afecta els ritmes circadians, generant alteracions si hi ha sobreexposició a la llum blava a darrera hora de la tarda o la nit. D'altra banda, l'exposició correcta a llum blava durant el dia juga un paper important en el correcte manteniment d'aquests ritmes circadians, en la discriminació de color i en la visió nocturna. Per tant, no seria convenient evitar-la completament.
Cal que se segueixi investigant el temps d'exposició i la intensitat màxima de la radiació que és segura per no provocar danys a la salut dels individus, basats en mesures precises de l'espectre de radiació i intensitat d'un nombre més gran de dispositius digitals diferents evitar treure conclusions amb valors poc realistes.
La luz azul es una porción del espectro de luz visible que queda comprendida entre las longitudes de onda de 380 y 500 nm, es decir, la longitud de onda corta, abarcando la luz violeta, la azul y parte de la luz verde. Nos encontramos constantemente expuestos a la luz azul, ya que la principal fuente de ésta es el Sol, y que vivimos en un entorno de fuentes que la emiten como por ejemplo pantallas de dispositivos digitales o iluminación artificial.
El objetivo de este trabajo es identificar evidencias en la literatura que demuestren los riesgos, beneficios y efectos secundarios de la luz azul en la salud visual. Empezamos definiendo la luz azul, analizando la exposición a dicha luz, los posibles efectos causados sobre los tejidos oculares y en la salud por un exceso o disminución de luz azul, y por último, cómo evitar los posibles efectos nocivos asociados.
Tras una búsqueda exhaustiva en artículos publicados en diversas plataformas online de divulgación científica, se pone de manifiesto que en tiempos de exposición excesivos, esta banda de luz de gran intensidad energética, puede causar daños irreversibles en el tejido ocular, como la aceleración de la DMAE en retina, de las cataratas en cristalino y apoptosis celular en córnea. Afecta a los ritmos circadianos, generando alteraciones si hay sobreexposición a la luz azul a última hora de la tarde o la noche. Por otra parte, la exposición correcta a luz azul durante el día juega un papel importante en el mantenimiento correcto de estos ritmos circadianos, en la discriminación de color y en la visión nocturna. Por lo tanto, no sería conveniente evitarla al completo.
Es necesario que se siga investigando el tiempo de exposición y la intensidad máxima de la radiación que es segura para no provocar daños a la salud de los individuos, basados en medidas precisas del espectro de radiación e intensidad de un mayor número de dispositivos digitales diferentes para evitar sacar conclusiones con valores poco realistas.
Blue light is a portion of the visible light spectrum that falls between the wavelengths of 380 and 500 nm, that is, the short wavelength, encompassing violet light, blue light and part of green light. We are constantly exposed to blue light, since the main source of it is the Sun, and we live in an environment of sources that emit it, such as digital device screens or artificial lighting.
The objective of this work is to identify evidence in the literature that demonstrates the risks, benefits and side effects of blue light on visual health. We start by defining blue light, analyzing the exposure to this light, the possible effects on ocular tissues and health caused by an excess or insuficiency of blue light, and finally, how to avoid the possible harmful effects associated with it.
After an exhaustive search in articles published in various online platforms of scientific dissemination, such as Pubmed or ScienceDirect, in order to meet this objective, it is revealed that when exposure times are excessive, this energy-intensive band of light, can cause irreversible damage to ocular tissue, such as the acceleration of AMD in the retina, crystalline cataracts, and cellular apoptosis in cornea. It also affects circadian rhythms, causing alterations if there is overexposure to blue light in the late afternoon or evening. On the other hand, the correct exposure to blue light during the day plays an important role in the correct maintenance of these circadian rhythms, of the colour discriminartion and in night vision, therefore it would not be advisable to avoid it altogether.
It is necessary to continue investigating the maximum exposure time and intensity of radiation that is safe to avoid damage to the visual and general health of individuals, based on precise spectral measurements of a large number of different digital devices to avoid unrealistic conclusions.
Treball Final de Grau
Molina Oliveras, Laura
Tutor/a - Director/a: Pacheco Cutillas, Mireia
Data de publicació: 2021
Facultat d'Òptica i Optometria de Terrassa (FOOT)
Veure detall Accés al text complet
La ambliopia es la causa principal de la disminució de la visió en nens. Aquesta condició pot deixar un cert nivell de discapacitat visual e inclús afectar a l'aprenentatge si no es tracta el més aviat possible. A més a més, tractar l'ambliopia als primers anys de vida proporciona un millor pronòstic y una recuperació més ràpida de la funció visual, que a l'edat adulta. Pel que realitzar un pronòstic precoç y aplicar el millor tractament en la infància primerenca es crucial per restablir la visió de forma més eficaç.
L'objectiu d'aquest treball és proporcionar una actualització del coneixement en el tractament de la ambliopia. S'analitzaran, mitjançant una revisió bibliogràfica, les evidències científiques recents de l'eficàcia dels tractaments de oclusió y penalització per al tractament de l'ambliopia que indiquen quines estratègies i pautes de tractament ofereixen un major èxit, en nens menors de 7 anys.
Per això s'ha realitzat una comparació entre la efectivitat del tractament d'oclusió i el de penalització. Així mateix, es valorarà l'efecte del compliment per a cada tipus de tractament, amb l'objectiu d'avaluar si la oclusió hauria de seguir com a primera opció de tractament per a l'ambliopia o si la penalització podria ser una opció més vàlida.
D'altra banda, s'analitzarà el temps d'oclusió més eficaç per aconseguir una màxima agudesa visual amb un temps d'oclusió mínim, reduint d'aquesta manera la probabilitat de crear ambliopies inverses i augmentant el compliment.
Segons les evidències en la literatura científica actual, la penalització presenta la mateixa eficàcia que la oclusió, per recuperar l'agudesa visual, i a més amb millor compliment, encara que en el cas de la penalització farmacològica, amb més efectes adversos. En el cas del tractament d'oclusió, el mínim temps d'oclusió per obtenir la màxima agudesa visual es necessita el mínim temps d'oclusió de 6 h/dia, podent-se reduir a 2h/dia si es combina amb teràpia visual activa de prop.
La ambliopía es la causa principal de la disminución de la visión en niños. Esta condición puede dejar un cierto nivel de discapacidad visual e incluso afectar al aprendizaje si no se trata lo antes posible. Además, tratar la ambliopía a edades tempranas proporciona un mejor pronóstico y una recuperación más rápida de la función visual, que en la edad adulta. Por lo que realizar un diagnóstico precoz y aplicar el mejor tratamiento en la infancia temprana es crucial para restablecer la visión de forma más eficaz.
El objetivo de este trabajo es proporcionar una actualización del conocimiento en el tratamiento de la ambliopía. Se analizarán, mediante una revisión bibliográfica, las evidencias científicas recientes de la eficacia de los tratamientos de oclusión y penalización para el tratamiento de la ambliopía que indiquen qué estrategias y pautas de tratamiento de ofrecen un mayor éxito, en niños menores de 7 años.
Para ello se ha realizado una comparación entre la efectividad del tratamiento de oclusión y el de penalización. Asimismo, se valorará el efecto del cumplimiento para cada tipo de tratamiento, con el objetivo de evaluar si la oclusión debería seguir como primera opción de tratamiento para la ambliopía o si la penalización podría ser una opción más válida.
Por otra parte, se analizará el tiempo de oclusión más eficaz para conseguir una máxima agudeza visual con un tiempo de oclusión mínimo, reduciendo de esta manera la probabilidad de crear ambliopías inversas y aumentando el cumplimiento.
Según las evidencias en la literatura científica actual, la penalización presenta la misma eficacia que la oclusión, para recuperar la agudeza visual, y además con mejor cumplimiento, aunque en el caso de la penalización farmacológica presenta más efectos adversos. En el caso del tratamiento de oclusión, el mínimo tiempo de oclusión para obtener la máxima agudeza visual es de 6 h/día, pudiéndose reducir a 2h/día si se combina con terapia visual activa de cerca.
Amblyopia is the main cause of decreased vision in children. This condition can cause a certain level of visual impairment and even affect learning if is not treated as early as possible. In addition, treating amblyopia at an early age provides a better prognosis and faster recovery of visual function than in adulthood. Therefore, making an early diagnosis and applying the best treatment in early childhood is crucial to restoring vision more effectively.
The purpose of this study is to provide an update of knowledge in the treatment of amblyopia. A literature review will be conducted to find recent scientific evidence on the efficacy of amblyopia occlusion and penalisation treatments to indicate which treatment strategies and guidelines are most successful in children under 7 years old.
To this end, a comparison between the effectiveness of occlusion and penalisation treatment was made. The effect of compliance for each type of treatment was also evaluated, with the aim of assessing whether occlusion should remain the first treatment option for amblyopia or whether penalisation could be a more valid one.
On the other hand, the most effective occlusion dose was analysed to achieve the maximum visual acuity at minimum occlusion tire. This will likely reduce the likelihood of creating reverse amblyopia and increase compliance.
According to the evidence in the current scientific literature search, the penalisation is as effective as occlusion to regain visual acuity and also with greater compliance, although in the case of pharmacological penalisation, with more adverse effects. In addition, the minimum occlusion time to obtain maximum visual acuity, is 6 h/day, which can be reduced to 2 h/day if combined with active vision therapy at near.
Treball Final de Grau
Rivas García, Karla Haydeé
Tutor/a - Director/a: Pacheco Cutillas, Mireia
Data de publicació: 2021
Facultat d'Òptica i Optometria de Terrassa (FOOT)
Veure detall Accés al text complet
La pérdida visual funcional o no orgánica (NOVL) es una alteración de la función visual sin que exista causa orgánica que lo justifique. Existen diferentes nombres para referirse a este concepto, con características que los diferencian. Por un lado, están los trastornos psicógenos en los que se produce una alteración a nivel cortical que produce una sintomatología que no puede ser controlada por las personas que lo experimentan y creen que de verdad existe una pérdida visual. Por otro lado, se encuentran los simuladores que de manera totalmente consciente fingen la presencia de problemas que no existen con la intención de obtener algún beneficio a cambio. La sospecha de pérdida visual funcional o no orgánica puede existir desde el principio al observar el comportamiento de las personas, ya que éste suele ser muy característico en estos casos, pero de ninguna manera se puede descartar la existencia de una causa orgánica y la veracidad de sus explicaciones hasta que se no compruebe lo contrario a través de la realización de diferentes pruebas diagnósticas. Estas pruebas van desde pruebas muy sencillas y que se pueden realizar sin problema alguno en una consulta optométrica hasta pruebas más sofisticadas que requieren de la utilización de instrumentos específicos en ámbitos hospitalarios. Una vez se confirma el diagnóstico, los ópticos optometristas como profesionales de la salud visual, deben garantizar que estos pacientes reciben la ayuda y el tratamiento necesario, el cual dependerá del tipo de pérdida visual funcional y de las causas. Recordando que nunca se debe juzgar ni confrontar a estos pacientes
Treball Final de Grau
Santamaria Coca, Ivette
Tutor/a - Director/a: Pacheco Cutillas, Mireia
Data de publicació: 2021
Facultat d'Òptica i Optometria de Terrassa (FOOT)
Veure detall Accés al text complet
Introducció: Les malalties oculars minoritàries són una de les principals causes de ceguesa i discapacitat visual al món. Però malauradament, en la majoria de casos, el diagnòstic és complicat i lent o no existeix un tractament efectiu per a les persones que ho pateixen. El paper de l'optometrista, dins un grup multidisciplinari de professionals, és clau per oferir assessorament i, segons la pèrdua visual de cada cas, permeti aprofitar al màxim la resta visual mitjançant la rehabilitació visual amb ajudes per baixa visió, de manera que el pacient disposi de la millor qualitat de vida possible. Objectiu: El propòsit principal d'aquest treball és analitzar l'etiologia, simptomatologia i semiologia, característiques clíniques, diagnòstic i tractament de 5 malalties oculars rares (MOM) de gran prevalença, així com discutir les dificultats i limitacions en la gestió de la discapacitat visual que presenten aquests pacients i el paper de l'optometrista en les alternatives de gestió i tractament no oftalmològiques, que permetin el millor aprofitament de la resta visual, mitjançant ajudes de baixa visió i ofereixi la informació i consell necessàries per entendre la problemàtica i com afrontarla. Mètode: S'ha dut a terme una recerca bibliogràfica exhaustiva d'articles científics a plataformes on-line com Google Scholar o PubMed amb la finalitat de trobar informació referenciada en l'àrea de les malalties oculars minoritàries. Conclusions: El procés d'investigació per la millora del diagnòstic i tractament de les malalties minoritàries oculars i l'assoliment (o consecució) de subvenció econòmica per dur-ho a terme és llarg, però mentrestant, tots els professionals del sector tenen el deure d'acompanyar als pacients tant en l'àmbit visual, com en el psicosocial, per així compensar la precarietat en la que es veuen sotmesos aquests pacients
Treball Final de Grau
Volpatti Sabaté, Paula
Tutor/a - Director/a: Pacheco Cutillas, Mireia
Data de publicació: 2020
Facultat d'Òptica i Optometria de Terrassa (FOOT)
Veure detall Accés al text complet
Introducción: El tipo de tratamiento más efectivo para la exotropia intermitente, las indicaciones de la intervención, el tipo y el momento en que debería de realizarse, no están claras. Aunque se esperaría que el pronóstico tanto motor como funcional fueran relativamente buenos, dado que su sensorialidad es completamente normal durante los períodos de alineamiento, en general, tiene una gran tendencia a la recidiva, lo que hace que el índice de fracaso sea elevado. Objetivo: Realizar una investigación bibliográfica sobre el tratamiento de la exotropia intermitente, mediante la revisión y análisis sistemático de literatura. De esta manera, se espera obtener una actualización del tratamiento de la exotropia intermitente, para niños menores de 10 años, basado en la evidencia. Método: Se han identificado los artículos de la literatura específica más actuales y relevantes y se han analizado para llegar a conclusiones actualizadas y basadas en la evidencia científica sobre la mejor gestión y tratamiento de la exotropia intermitente. Resultados: Se encontraron dos tratamientos que ofrecen significativamente un mayor índice de éxito, de entre los cinco tipos de intervenciones estudiadas. Éstos son, la hipercorrección negativa y la combinación de la terapia visual junto a inyecciones de toxina botulínica A. Los tratamientos quirúrgicos mostraron resultados subóptimos. Por otro lado, el control de la desviación apenas se asocia con una peor estereopsis o con un mayor ángulo de desviación de lejos, pero moderadamente, de cerca. La asociación entre la estereoagudeza y la magnitud del ángulo de desviación es prácticamente nula, tanto de lejos como de cerca. Conclusión: Cada paciente desarrolla esta disfunción de la binocularidad de manera diferente, lo que hace necesario un tratamiento específico para cada uno de estos pacientes
Treball Final de Grau
Contra Guàrdia, Gemma
Tutor/a - Director/a: Pacheco Cutillas, Mireia
Data de publicació: 2020
Facultat d'Òptica i Optometria de Terrassa (FOOT)
Veure detall Accés al text complet
Introducció: Els criteris per a la prescripció refractiva en infants preescolars hipermetrops no són universals i de vegades resulten controvertits. La hipocorrecció és el criteri de prescripció tradicional en els casos no associats a endodesviacions, atès la gran amplitud acomodativa dels infants i l'interès en evitar la interferència en el procés de l'emmetropització. En aquest treball descobrirem si les recomanacions tradicionals estan basades en l'evidència científica i si difereixen dels tractaments refractius més actualitzats. Objectiu: Identificar les evidències de la literatura que avalen els criteris de tractament refractiu de la hipermetropia moderada en infants menors de 7 anys, realitzar una anàlisi dels criteris i recomanacions tradicionals i dur a terme una identificació dels criteris basats en l'evidència científica. Mètode: S'ha realitzat un estudi d'investigació bibliogràfica sobre diversos articles que inclouen l'actualització del tractament refractiu de la hipermetropia moderada, basat en l'evidència, per a nens menors de 7 anys i l'impacte de la prescripció de la hipermetropia moderada o baixa en l'activitat acadèmica i/o en les dificultats de l'aprenentatge o lectura. Conclusions: Pràcticament tots els criteris de prescripció refractiva que disposen els professionals de la salut visual estan basats en la pràctica clínica i encara no existeixen suficients evidències científiques per a la recomanació específica sobre a partir de quin grau d'hipermetropia s'ha de corregir en funció de l'edat i quina és la quantitat hipocorregida aconsellada en la prescripció refractiva de la hipermetropia moderada en infants preescolars
Treball Final de Grau
González Noguer, Irma
Tutor/a - Director/a: Pacheco Cutillas, Mireia
Data de publicació: 2020
Facultat d'Òptica i Optometria de Terrassa (FOOT)
Veure detall Accés al text complet
Introducció: Històricament s'ha vinculat la personalitat i la postura de les persones amb les desviacions latents i manifestes dels eixos visuals del sistema visual oculomotor. Objectius: El propòsit d'aquest treball és investigar si existeix alguna correlació entre l'heterofòria lateral i la postura o la personalitat (introvertida i extravertida) mitjançant una revisió sistemàtica de la literatura amb l'objectiu de trobar evidències científiques. Metodologia: Es duu a terme un estudi d'investigació bibliogràfica sobre articles que analitzen la relació entre l'heterofòria lateral i la personalitat o la postura. Resultats: No s'ha trobat cap correlació significativa entre l'heterofòria lateral i la personalitat. Pel que fa a l'heterofòria lateral i la postura, s'ha trobat que totes les modificacions en la postura son independents del tipus d'heterofòria lateral, que els nens amb mossegada profunda tendeixen a mostrar una exofòria, que els nens petits demostren millor visió binocular, menys anomalies de convergència problemes de postura i que la dimensió vertical de l'oclusió té una lleugera relació amb l'ull dominant. Conclusions: S'han trobat correlacions significatives que confirmen una correlació entre l'heterofòria lateral i la postura, però no per a l'heterofòria lateral i la personalitat
Treball Final de Grau
Barrouhou Berrouhou, Nour Iman
Tutor/a - Director/a: Pacheco Cutillas, Mireia; Peris March, María Elvira
Data de publicació: 2020
Facultat d'Òptica i Optometria de Terrassa (FOOT)
Veure detall Accés al text complet
Les persones amb discapacitat intel·lectual manifesten una major incidència en problemes visuals, ja sigui per errors refractius, anomalies en la funció binocular i acomodativa, o alteracions en la salut ocular. Proporcionar-los ajuda visual és un complement necessari que contribueix a millorar la seva qualitat de vida. Tot i que, l'avaluació optomètrica a aquesta població pot resultar complicada, cal plantejar una actuació personalitzada segons les característiques de cada individu.
En el present treball, es recull informació rellevant sobre la discapacitat intel·lectual, així com la prevalença de problemes visuals. A més, es dissenya un protocol d'avaluació optomètrica que es posa en pràctica en un centre de dia especialitzat en l'atenció a adults amb discapacitat intel·lectual i s'aplica a un grup (N=18) que presenta aquesta condició.
El repte més freqüent trobat en les revisions visuals, principalment, ha sigut la falta d'atenció i col·laboració, així com la limitació verbal per part dels pacients, ja que el grau de discapacitat intel·lectual de la mostra estudiada era sever en la majoria dels casos (84%). Altres limitacions en l'aplicació del protocol dissenyat han sigut la presència freqüent d'opacitats en els medis oculars i de pupil·les miòtiques dels pacients, ja que han dificultat la determinació dels defectes refractius i la valoració del segment ocular posterior.
Treball Final de Grau
Ramírez Quiroz, Diana Carolina
Tutor/a - Director/a: Pacheco Cutillas, Mireia
Data de publicació: 2019
Facultat d'Òptica i Optometria de Terrassa (FOOT)
Veure detall Accés al text complet
Les persones moltes vegades estan desinformades respecte als problemes visuals que pateixen ja sigui perquè no entenen bé les explicacions dels professionals que els atenen o perquè no entenen la importància de complir amb el tractament.
Quan parlem de pares de nens de 0 a 12 anys també ocorre el mateix, surten de la consulta amb moltes preguntes i dubtes que intenten resoldre recorrent a pàgines poc fiables d'internet. Per aquesta raó, en aquest treball hem decidit crear fulletons informatius sobre condicions visuals comuns a la infància, amb el propòsit de divulgar aquesta informació a les famílies i/o mestres. L'objectiu es que aquesta informació serveixi per repercutir en un diagnòstic primerenc, prevenir futurs problemes visuals, reforçar les explicacions donades durant la consulta, permetre una millor comprensió d'aquesta condició per a complir amb èxit els possibles tractaments i per a potenciar la consulta clínica augmentant el nombre de pacients i establint relacions amb altres professionals amb qui col·laborar.
Per a triar les condicions oculars comuns en nens de les quals s'anava a preparar un fulletó així com decidir l'aspecte, el contingut i el llenguatge del fulletó, s'ha enquestat i en ocasions entrevistat a experts professionals del Centre Universitari de la Visió. S'ha complert amb els objectius d'aquest treball amb el disseny i producció de cinc fulletons informatius sobre ambliopia, estrabisme, defectes refractius, higiene visual i control de la miopia.
Treball Final de Grau
Mesa Bueno, Rubén
Tutor/a - Director/a: Pacheco Cutillas, Mireia
Data de publicació: 2019
Facultat d'Òptica i Optometria de Terrassa (FOOT)
Veure detall Accés al text complet
Aquest treball consisteix en el disseny i elaboració de fulletons informatius sobre condicions visuals / oculars comuns en la gent gran amb el propòsit de divulgar i poder repercutir en un diagnòstic primerenc, reforçar les explicacions donades durant la visita al pacient i permetre una millor comprensió d'aquesta condició per a l'èxit i compliment de possibles tractaments.
Hem valorat les avantatges i els inconvenients de fer un fulletó en format de paper i el de format web (Internet).
Per poder realitzar-ho, hem fet un qüestionari dirigit a tots els professionals del Centre Universitari de la visió. Amb les seves respostes, hem determinat quines serien les 5 condicions visuals /oculars més comuns en la població geriàtrica, com seria el llenguatge que s'hauria d'utilitzar, quin disseny de fulletó es el més adequat.
Les 5 condicions més comuns de les que s'ha decidit dissenyar fulletons informatius per a població geriàtrica són cataractes, ull sec, DMAE, miodesòpsies i glaucoma primari d'angle obert de les quals s'explicaran les característiques més importants , com: definició, signes i símptomes, etiologia, prevalença, tractament...
Per finalitzar s'han dissenyat i produït 3 fulletons divulgatius amb la intenció que estiguin a l'abast de tothom a la sala d'espera del Centre Universitari de la Visió.
Treball Final de Grau
Coll Márquez, Alícia
Tutor/a - Director/a: Pacheco Cutillas, Mireia
Data de publicació: 2019
Facultat d'Òptica i Optometria de Terrassa (FOOT)
Veure detall Accés al text complet
El control de la progressió de la miopia és un tema al qual cada cop se li dóna més importància, ja que en els últims anys la seva prevalença ha augmentat molt, sobretot en les zones més urbanitzades. Comparant la miopia amb altres errors refractius s'observa com a diferència dels altres, apareix després que el procés de emmetropització acaba, quan en principi l'error refractiu ja es trobava estabilitzat i no s'espera l'aparició i progrés continuat de l'error refractiu. Quan la miopia augmenta amb el temps i afecta al creixement de la longitud axial, pot ser precursora de patologies oculars irreversibles.
En aquest treball ens proposem investigar a partir d'articles científics publicats quins són els factors que podrien influir en el desenvolupament de la miopia després de la finalització de l'etapa d'emmetropització, depenent de la genètica de cada persona o dels factors ambientals.
Tot i que s'hagin fet investigacions, qüestionaris i proves per determinar la causa de la aparició de la miopia, no hi ha certesa del perquè apareix, encara que s'han formulat teories i hipòtesis que podrien tenir gran importància per, a partir de aquestes, trobar tractaments efectius per prevenir la miopia o evitar la seva progressió, així com estancar la epidèmia de miopia que s'està estenent per tot el món.
Treball Final de Grau
Delgado Torres, Alejandro
Tutor/a - Director/a: Pacheco Cutillas, Mireia
Data de publicació: 2019
Facultat d'Òptica i Optometria de Terrassa (FOOT)
Veure detall Accés al text complet
L'enlluernament es un fenomen de la visió que produeix molèstia i/o disminució en la capacitat per distingir objectes, provocant una disminució del contrast de la imatge projectada a la retina degut a la llum difosa intraocular. L'enlluernament es produeix en gran mesura per la dispersió de la llum en el medi ocular. En la població gran, les opacitats i terbolesa creixents dels medis oculars augmenta aquest efecte i contribueix a un major efecte de l'enlluernament.
Per aquest motiu, l'objectiu principal d'aquest treball és l'anàlisi bibliogràfic dels efectes i principals problemes causats por l'enlluernament associats a l'envelliment, així com la importància de l'ús de les proves de l'enlluernament. També, s'analitzarà com l'òptic- optometrista valora la detecció i avaluació en la pràctica clínica de l'enlluernament incapacitant. Així mateix, s'examinarà l'efecte que produeix l'enlluernament sobre la conducció, sobretot en les persones grans.
Degut a l'actual augment de l'esperança de vida de la població mundial és rellevant l'anàlisi dels efectes i conseqüències de l'envelliment en la funció visual.
Treball Final de Grau
Gombau Montserrat, Anna
Tutor/a - Director/a: Pacheco Cutillas, Mireia
Data de publicació: 2019
Facultat d'Òptica i Optometria de Terrassa (FOOT)
Veure detall Accés al text complet
La conducció és una tasca altament visual que requereix concentració i habilitats visuals per proporcionar una conducció segura. El Butlletí Oficial de l'Estat (BOE) intenta regular les aptituds psicofísiques requerides per obtenir o renovar el permís de conduir, concretament les capacitats visuals.
L'envelliment provoca pèrdues d'habilitats, reflexes i un envelliment general. Per conseqüència, les estructures oculars com còrnia, cristal·lí, retina i nervi òptic, també es van envellint i es veuen sotmeses a canvis involutius morfològics i fisiològics, la qual cosa fa que es vagin perdent les funcions principals. Com per exemple: pèrdua de la transparència, sensibilitat corneal, canvi en la tonalitat, alteracions vasculars, disminució dels axons, etc.
Aquestes pèrdues de les funcions de les estructures oculars afecten a que es produeixin canvis involutius de les funcions visuals i com a conseqüència a la conducció, fent que augmentin els riscos de provocar distraccions al volant.
En el camp de la investigació, els estudis cercats es van realitzar mitjançant entrevistes, qüestionaris o simuladors de conducció interactius, on relacionen les habilitats visuals amb l'índex de riscos de provocar accidents en els diferents grups d'edats. En tots aquests estudis, els autors observen diferents variacions de les funcions visuals depenent de les edats que estan investigant.
Examen
Augé Serra, Montserrat; Pacheco Cutillas, Mireia
Data de publicació: 2019
Facultat d'Òptica i Optometria de Terrassa (FOOT)
OPTOMETRIA INFANTIL I GERIÀTRICA - 370523
Treball Final de Grau
Pérez Campos, Nerea
Tutor/a - Director/a: Pacheco Cutillas, Mireia; Peris March, María Elvira
Data de publicació: 2018
Facultat d'Òptica i Optometria de Terrassa (FOOT)
- ...
- ...
Filtra els resultats
TipusInformació
Filtre que permet refinar la cerca pel tipus de continguts que es mostren actualment.
El llistat conté els diversos tipus de continguts, ordenats descendentment pel nombre de documents.
Al costat de cada tipus hi trobareu una indicació del nombre de continguts que obtindríeu si apliqueu el filtre per a aquest tipus.
Informació
Filtre que permet refinar la cerca pel tipus de continguts que es mostren actualment.
El llistat conté els diversos tipus de continguts, ordenats descendentment pel nombre de documents.
Al costat de cada tipus hi trobareu una indicació del nombre de continguts que obtindríeu si apliqueu el filtre per a aquest tipus.
+ DataInformació
Filtre que permet refinar la cerca pel tipus de continguts que es mostren actualment.
El llistat conté els diversos tipus de continguts, ordenats descendentment pel nombre de documents.
Al costat de cada tipus hi trobareu una indicació del nombre de continguts que obtindríeu si apliqueu el filtre per a aquest tipus.
Informació
Filtre que permet refinar la cerca pel tipus de continguts que es mostren actualment.
El llistat conté els diversos tipus de continguts, ordenats descendentment pel nombre de documents.
Al costat de cada tipus hi trobareu una indicació del nombre de continguts que obtindríeu si apliqueu el filtre per a aquest tipus.
Condicions d'accésInformació
Filtre que permet refinar la cerca per les condicions d’accés que tenen els continguts.
Es mostra un llistat amb els diferents nivells d’accés que tenen els continguts, ordenats descendentment pel nombre de continguts.
Al costat de cada condició d’accés hi trobareu una indicació del nombre de continguts que obtindríeu si apliqueu el filtre per a aquesta condició.
Informació
Filtre que permet refinar la cerca per les condicions d’accés que tenen els continguts.
Es mostra un llistat amb els diferents nivells d’accés que tenen els continguts, ordenats descendentment pel nombre de continguts.
Al costat de cada condició d’accés hi trobareu una indicació del nombre de continguts que obtindríeu si apliqueu el filtre per a aquesta condició.
IdiomesInformació
Filtre que permet refinar la cerca a partir de l’idioma del contingut.
Es mostra un llistat amb els diferents idiomes en què s’han elaborat els continguts, ordenats descendentment pel nombre de continguts.
Al costat de cada idioma hi trobareu una indicació del nombre de continguts que obtindríeu si apliqueu el filtre per a aquesta condició.
Informació
Filtre que permet refinar la cerca a partir de l’idioma del contingut.
Es mostra un llistat amb els diferents idiomes en què s’han elaborat els continguts, ordenats descendentment pel nombre de continguts.
Al costat de cada idioma hi trobareu una indicació del nombre de continguts que obtindríeu si apliqueu el filtre per a aquesta condició.
Àrees temàtiquesInformació
Filtre que permet refinar la cerca a partir dels àmbits de coneixement propis de la UPC.
Es mostra un llistat amb els diferents àmbits de coneixement assignats als continguts, ordenats descendentment pel nombre de continguts.
Al costat de cada àmbit hi trobareu una indicació del nombre de continguts que obtindríeu si apliqueu el filtre per a aquesta condició.
Informació
Filtre que permet refinar la cerca a partir dels àmbits de coneixement propis de la UPC.
Es mostra un llistat amb els diferents àmbits de coneixement assignats als continguts, ordenats descendentment pel nombre de continguts.
Al costat de cada àmbit hi trobareu una indicació del nombre de continguts que obtindríeu si apliqueu el filtre per a aquesta condició.
Marc acadèmic
+ ProfessoratInformació
Filtre que permet refinar la cerca pel professorat que ha participat en l’elaboració d’algun dels continguts que es mostren actualment.
Es mostra un llistat del professorat que ha participat més en l’elaboració dels continguts que es mostren actualment.
Al costat de cada professor o professora hi trobareu una indicació del nombre de continguts que obtindríeu si apliqueu el filtre i, en alguns casos, també hi trobareu una icona que us permetrà anar a la fitxa del professor o professora dins de l’Aprèn.
Informació
Filtre que permet refinar la cerca pel professorat que ha participat en l’elaboració d’algun dels continguts que es mostren actualment.
Es mostra un llistat del professorat que ha participat més en l’elaboració dels continguts que es mostren actualment.
Al costat de cada professor o professora hi trobareu una indicació del nombre de continguts que obtindríeu si apliqueu el filtre i, en alguns casos, també hi trobareu una icona que us permetrà anar a la fitxa del professor o professora dins de l’Aprèn.
Centre DocentInformació
Filtre que permet refinar la cerca pels centres docents relacionats amb algun dels continguts que es mostren actualment.
Es mostra un llistat dels centres docents que estan relacionats amb més dels continguts que es mostren actualment.
Al costat de cada centre docent hi trobareu una indicació del nombre de continguts que obtindríeu si apliqueu el filtre per a aquest centre docent i, en alguns casos, també hi trobareu una icona que us permetrà anar a la fitxa del centre docent dins de l’Aprèn.
Informació
Filtre que permet refinar la cerca pels centres docents relacionats amb algun dels continguts que es mostren actualment.
Es mostra un llistat dels centres docents que estan relacionats amb més dels continguts que es mostren actualment.
Al costat de cada centre docent hi trobareu una indicació del nombre de continguts que obtindríeu si apliqueu el filtre per a aquest centre docent i, en alguns casos, també hi trobareu una icona que us permetrà anar a la fitxa del centre docent dins de l’Aprèn.
DepartamentInformació
Filtre que permet refinar la cerca pels departaments relacionats amb algun dels continguts que es mostren actualment.
Al costat de cada departament hi trobareu una indicació del nombre de continguts que obtindríeu si apliqueu el filtre per a aquest departament i, en alguns casos, també hi trobareu una icona que us permetrà anar a la fitxa del departament dins de l’Aprèn.
Informació
Filtre que permet refinar la cerca pels departaments relacionats amb algun dels continguts que es mostren actualment.
Al costat de cada departament hi trobareu una indicació del nombre de continguts que obtindríeu si apliqueu el filtre per a aquest departament i, en alguns casos, també hi trobareu una icona que us permetrà anar a la fitxa del departament dins de l’Aprèn.
CampusInformació
Filtre que permet refinar la cerca pels campus relacionats amb alguns dels continguts que es mostren actualment.
Al costat de cada campus hi trobareu una indicació del nombre de continguts que obtindríeu si apliqueu el filtre i, en alguns casos, també hi trobareu una icona que us permetrà anar a la fitxa del campus dins de l’Aprèn.
Informació
Filtre que permet refinar la cerca pels campus relacionats amb alguns dels continguts que es mostren actualment.
Al costat de cada campus hi trobareu una indicació del nombre de continguts que obtindríeu si apliqueu el filtre i, en alguns casos, també hi trobareu una icona que us permetrà anar a la fitxa del campus dins de l’Aprèn.
+ AssignaturaInformació
Filtre que permet refinar la cerca per les assignatures relacionades amb alguns dels continguts que es mostren actualment.
Al costat de cada assignatura hi trobareu una indicació del nombre de continguts que obtindríeu si apliqueu el filtre i, en alguns casos, també hi trobareu una icona que us permetrà anar a la fitxa de l’assignatura dins de l’Aprèn.
Informació
Filtre que permet refinar la cerca per les assignatures relacionades amb alguns dels continguts que es mostren actualment.
Al costat de cada assignatura hi trobareu una indicació del nombre de continguts que obtindríeu si apliqueu el filtre i, en alguns casos, també hi trobareu una icona que us permetrà anar a la fitxa de l’assignatura dins de l’Aprèn.
TitulacióInformació
Filtre que permet refinar la cerca per les titulacions actives relacionades amb alguns dels continguts que es mostren actualment.
Al costat de cada titulació hi trobareu una indicació del nombre de continguts que obtindríeu si apliqueu el filtre i, en alguns casos, també hi trobareu una icona que us permetrà anar a la fitxa de la titulació dins de l’Aprèn.
Informació
Filtre que permet refinar la cerca per les titulacions actives relacionades amb alguns dels continguts que es mostren actualment.
Al costat de cada titulació hi trobareu una indicació del nombre de continguts que obtindríeu si apliqueu el filtre i, en alguns casos, també hi trobareu una icona que us permetrà anar a la fitxa de la titulació dins de l’Aprèn.
Titulació no activaInformació
Filtre que permet refinar la cerca per les titulacions no actives relacionades amb alguns dels continguts que es mostren actualment.
Al costat de cada titulació no activa hi trobareu una indicació del nombre de continguts que obtindríeu si apliqueu el filtre i, en alguns casos, també hi trobareu una icona que us permetrà anar a la fitxa de la titulació no activa dins de l’Aprèn.
Informació
Filtre que permet refinar la cerca per les titulacions no actives relacionades amb alguns dels continguts que es mostren actualment.
Al costat de cada titulació no activa hi trobareu una indicació del nombre de continguts que obtindríeu si apliqueu el filtre i, en alguns casos, també hi trobareu una icona que us permetrà anar a la fitxa de la titulació no activa dins de l’Aprèn.