APRÈN. Portal de la producció docent del professorat de la UPC

Aquest estudi té per objectiu analitzar el màxim nombre de components de diferents mostres de l'oli essencial de la planta Artemisia absinthium, que fins ara no havia estat analitzada als laboratoris de l'EPSEM. L'oli s'ha obtingut mitjançant una hidrodestil·lació amb un aparell Clevenger. També, per una anàlisi més profunda de la planta, s'ha analitzat l'hidrolat, obtingut com a producte secundari en la hidrodestil·lació. Seguidament, s'han identificat i quantificat els compostos trobats mitjançant la tècnica Cromatografia de Gasos-Espectrometria de Masses (GC MS). A part de l'anàlisi de la planta, aquest treball té un altre objectiu. En aquest treball, s'ha estudiat en profunditat la identificació de components amb la tècnica de GC-MS, per poder-la introduir a persones poc familiaritzades amb la identificació de compostos orgànics presents als olis essencials. En el treball, s'explica el funcionament de la tècnica, com s'ha de treballar amb els índex Kováts (KI) i com fer el seu càlcul intern a la columna. Tot aquest material va adreçat a persones novelles en la identificació per Cromatografia de Gasos-Espectrometria de Masses. Els resultats obtinguts són fruit de l'anàlisi exhaustiva de la planta i de la tècnica GC-MS. S'han pogut identificar, de mitjana, un centenar de components per a cada mostra de la planta i uns 200 compostos únics en el global de les mostres. Habitualment en treballs anteriors d'aquesta universitat s'havien identificat com a màxim una cinquantena compostos per mostra. Amb aquesta anàlisi, s'han pogut determinar els químiotips de les diferents mostres. Com a conclusió del treball es pot afirmar que, tot i no ser una feina senzilla, es pot arribar a identificar components de l'ordre de la centena. Per altra banda, la teoria i tota la recerca que s'ha realitzat respecte a la tècnica GC-MS, mostra fins on es pot arribar amb aquesta tècnica i podrà ser útil per a treballs futurs.

L'objectiu principal d'aquest treball és la caracterització dels lípids de l'Hyssopus officinalis mitjançant la tècnica de cromatografia de gasos combinada amb espectrometria de masses. En aquesta anàlisi, s'han identificat la presència d'alcans, alcohols, àcids, terpenoides i esterols, així com d'alguns compostos volàtils com l'eucaliptol, el metileugenol i el llimonè.Es descriu el mètode analític emprat que consisteix en l'extracció mitjançant Soxhlet amb un dissolvent poc polar dels compostos semivolàtils de quatre mostres provinents de la comarca del Solsonès. El resultat és l'aïllament d'una fracció orgànica on s'han identificat els mateixos compostos (una seixantena) amb proporcions lleugerament diferents. El compost més abundant és l'eucaliptol, amb diferents percentatges del 23,56%, 39,92% i 34,54% per a les mostres HO01, HO02 i HO03, respectivament. En canvi a la mostra HO04, el metil eugenol destaca amb un 30,13%. La presència d'altres famílies de compostos es detalla si bé es troba en menors quantitats.Aquesta consistència en la identificació de compostos similars a totes les mostres destaca la robustesa del perfil lipídic de l'Hyssopus officinalis, alguns compostos dels quals no s'han descrit en els articles consultats fins a l'actualitat. I en reforça la utilitat d'aquesta planta, tant en l'ús actual com en futures aplicacions medicinals.

This Final Degree Project focuses on the comprehensive analysis of lipids present in hydrogenotrophic methanogenic microorganisms, highlighting their relevance in the fields of biotechnology and microbiology due to their ability to utilise hydrogen as an energy source. The research aims to provide crucial information about the composition of these bacteria and their application in various fields. The main objective of the project is to carry out a detailed analysis of the sample using a methodology that involves the lyophilisation of microorganisms, followed by lipid extraction. This process continues with the concentration of the organic fraction and the derivatisation of compounds possessing polar functional groups. Later, a combination of chromatography and mass spectrometry techniques is used to analyse the different lipid components. Finally, the study aims to characterise the compounds by identifying distinctive profiles in the spectra generated by functional groups, determining the presence of acids, alcohols, alkanes, and other compounds in these microorganisms, and comparing them with those obtained in scientific articles. A semi-quantitative analysis is also conducted to obtain a visual representation of the most abundant compounds in the sample, facilitating a more accessible understanding of the lipid composition and highlighting those components relevant for possible practical applications.

En aquest treball s'ha volgut crear una proposta d'instal·lació fotovoltaica, amb l'objectiu de continuar el projecte inicial que era el meu TFG (Procés de producció de cànnabis amb finalitat terapèutica). Aquesta proposta te la intenció de donar una concepció de com les empreses poden implementar les energies renovables, en aquest cas concretament l'energia solar fotovoltaica i aprofitar aquest recurs natural per disminuir el consum elèctric de la xarxa. Aquesta instal·lació te la intenció de fer que l'empresa (Econabis), sigui menys contaminant energèticament, es a dir s'aposta per un concepte d'empresa autosuficient i sostenible. El concepte inicial es implementar una instal·lació fotovoltaica d'autoconsum connectada a xarxa. Per tal de dur a terme aquesta, primer s'ha hagut de fer un estudi energètic de la nau en el qual s'ha analitzat quin seria el consum aproximat de l'empresa. A partir d'aquesta informació s'ha plantejat una instal·lació fotovoltaica que s'encarregui de cobrir el màxim possible de les necessitats energètiques. Un altre concepte que cal tenir en compte es on es localitzarà aquesta instal·lació, per això primer s'ha elegit l'emplaçament de l'empresa (Econabis), un cop establert aquest, he triat on aniria la instal·lació fotovoltaica, en aquest cas he elegit la teulada, aquest fet ens permet aprofitar la superfície de la nau i per tant no invertir en terreny específicament per un cultiu fotovoltaic, encara que també planteja algunes limitacions per tant estudiaré les possibilitats per determinar la instal·lació més adient. A més del esmentat anteriorment aprofitant el concepte d'empresa sostenible, he implementat un mètode de reutilització d'aigües, ozonització, per tal de rebaixar el consum d'aquest apreciat recurs natural i poder reutilitzar-lo.

L'objectiu d'aquest treball va ser desenvolupar un projecte de planta d'hidrogenació de CO2 per a la producció de metanol a partir d'olis usats de motors de vaixells de 263 m3 de calat. El procés d'obtenció de metanol mitjançant hidròlisi implica la reacció del metà i l'aigua en presència d'un catalitzador, com òxids de coure i zinc, a altes temperatures i pressions. Aquesta reacció produeix metanol i diòxid de carboni com a subproductes. Posteriorment, es realitza una separació i purificació dels productes per obtenir metanol d'alta puresa. Per aconseguir aquests objectius s'ha experimentat amb l'hidròlisi amb una metodologia per diferència de pes ja que no es disposava de cromatògraf de gasos. Aquesta metodologia ens ha permès obtenir dades que ens mostren que el procés malgrat tenir generador, al procés cal aportar-li energia. A causa que l'energia que cal aportar al sistema és molt alta a causa de l'hidròlisi, és inviable muntar un sistema de plaques solars ja que aquestes estan a prop de 2,3 milions de plaques que cal muntar. A més d'això, el cost econòmic de la producció del metanol és alt ja que el preu dels MWh és elevat; uns 150 € MW/h, el que ens fa encarir el producte final a 72,76 € quan el seu PVP és de 2,6 €. Per tant, s'ha arribat a la conclusió que malgrat certes millores d'eficiència no és possible competir avui dia pel que fa al preu de venda i que el problema rau en què la producció d'H2 per electròlisi consumeix massa recursos com per plantejar una solució realista.

El objetivo de este trabajo fue desarrollar un proyecto de planta de hidrogenación de CO2 para la producción de metanol a partir de aceites usados de motores de barcos con un calado de 263 m3. El proceso de obtención de metanol mediante hidrólisis implica la reacción del metano y el agua en presencia de un catalizador, como óxidos de cobre y zinc, a altas temperaturas y presiones. Esta reacción produce metanol y dióxido de carbono como subproductos. Posteriormente, se realiza una separación y purificación de los productos para obtener metanol de alta pureza. Para lograr estos objetivos, se experimentó con la hidrólisis utilizando una metodología de diferencia de peso ya que no se disponía de un cromatógrafo de gases. Esta metodología nos ha permitido obtener datos que muestran que, a pesar de tener un generador, el proceso requiere energía. Debido a la alta cantidad de energía necesaria para la hidrólisis, no es viable instalar un sistema de paneles solares, ya que requeriría cerca de 2.3 millones de paneles. Además, el costo económico de la producción de metanol es alto, ya que el precio del MWh es elevado, alrededor de 150 € por MW/h, lo que aumenta el costo final del producto a 72,76 € cuando su precio de venta al público es de 2,6 €. Por lo tanto, se ha llegado a la conclusión de que, a pesar de ciertas mejoras de eficiencia, actualmente no es posible competir en cuanto al precio de venta y el problema radica en que la producción de H2 mediante electrólisis consume demasiados recursos como para plantear una solución realista.

En aquest TFG s'ha realitzat la identificació, l'anàlisi i la semiquantificació dels compostos de la fracció orgànica dels bacteris Acidithiobacillus, concretament els Ferrooxidans i els Thiooxidans. Per a la determinació d'aquests compostos, s'ha seguit un seguit de processos per preparar la mostra per poder ser injectada en el cromatògraf de gasos acoblat en l'espectròmetre de masses (CG-EM). Aquests processos consisteixen en la preparació del cultiu de bacteris seguit de la liofilització d'una mostra d'aquests cultius. A continuació, l'extracció de la fracció orgànica, la seva concentració i derivatització. Per últim, la injecció de les mostres en el CG-EM, on s'obtenen els cromatogrames i els espectres de masses que s'han analitzat en aquesta memòria. En l'anàlisi dels resultats, s'han identificat àcids, alcohols, alcans i algun hidroxiàcid en els dos bacteris. Els quals s'han comparat amb articles per determinar quins s'han detectat i identificat prèviament i quins, s'han detectat nous. En aquest TFG s'han detectat compostos nous, alcohols i alcans, que no s'havien detectat prèviament.

En este TFG se ha realizado la identificación, el análisis y la semicuantificación de los compuestos de la fracción orgánica de las bacterias Acidithiobacillus, concretamente los Ferrooxidans y los Thiooxidans. Para la determinación de estos compuestos, se ha seguido una serie de procesos para preparar la muestra para poder ser inyectada en el cromatógrafo de gases acoplado en el espectrómetro de masas (CG-EM). Estos procesos consisten en la preparación del cultivo de bacterias seguido de la liofilización de una muestra de estos cultivos. A continuación, la extracción de la fracción orgánica, su concentración y derivatización. Por último, la inyección de las muestras en el CG-ME, donde se obtienen los cromatogramas y los espectros de masas que se han analizado en esta memoria. En el análisis de los resultados, se han identificado ácidos, alcoholes, alcanos y algún hidroxiácido en las dos bacterias. Los cuales se han comparado con artículos para determinar qué compuestos se han detectado previamente, y cuáles se han detectado nuevos. En este TFG se han detectado compuestos nuevos, alcoholes y alcanos, que no se habían detectado previamente.

Aquest estudi té com a objectiu analitzar i caracteritzar els olis essencials de diferents mostres de plantes aromàtiques i medicinals del Solsonès. En particular, les plantes estudiades són el Rosmarinus officinalis (romaní), la Salvia officinalis (sàlvia), l'Origanum vulgare (orenga), la Satureja montana (sajolida), l'Hyssopus officinalis (hisop), la Lavandula angustifolia (espígol), la Lavandula latifolia (barballó) i la Lavandula x intermedia (Lavandí). Mitjançant la hidrodestil·lació amb un aparell Clevenger, s'han extret els olis essencials d'aquestes plantes. A continuació, s'han identificat i quantificat els components principals presents en aquests olis mitjançant la cromatografia de gasos acoblada a l'espectrometria de masses. Amb els resultats obtinguts, s'han realitzat comparacions qualitatives i semiquantitatives per avaluar les diferències entre les diverses mostres. Els resultats d'aquest estudi proporcionen coneixements sobre el rendiment i la composició dels olis essencials de les mostres vegetals recollides al Solsonès. S'ha observat una variabilitat significativa en la composició dels olis essencials evidenciant la influència de diversos factors, com ara l'estat fenològic, la regió de procedència o les condicions climatològiques de la població. Aquesta informació és útil per a futures aplicacions en àmbits com ara la indústria farmacèutica, cosmètica i gastronòmica.

Aquest projecte va estudiar el procés de compounding i la utilització de l'aigua per la planta en què es duu a terme. L'estudi va determinar un malbaratament de l'aigua en un dels equips que es troba en totes les línies de producció, ja que implicava el buidat de la mateixa en els dipòsits, cada vegada que es canviava la formulació a produir. El projecte es va centrar en buscar alternatives per al tractament d'aquest recurs i en fer una comparació sobre la més viable en funció de les característiques de l'aigua rebutjada.

En este TFG se realizará el estudio de los compuestos de un cultivo de bacterias denominada Acidithiobacillus ferroxidans. En este trabajo se ha podido encontrar la presencia de Ácidos, Alcanos y Alcoholes. Para ello se recogerá 5 muestras de esta bacteria, cada una de estas muestras se liofilizará y se llevará a cabo diferentes técnicas de laboratorio como la extracción solida-liquida, extracción liquida-liquida y derivatización. Después de haber realizado todas estas técnicas, serán analizados mediante cromatografía de gases y espectrometría de masas (CG-MS), que nos permitirá identificar los compuestos lipídicos de la muestra. Sobre todo, buscaremos compuestos mas comunes en este tipo de bacterias como son los ácidos, los alcanos y los alcoholes. Una vez encontrados los diferentes compuestos se realizará una comparativa con otros artículos relacionados con este tipo de bacterias

Aquest treball és el fruit de la identificació i l'anàlisi dels compostos lipídics del Combretum micranthum conegut com a kinkeliba. En aquesta anàlisi hem pogut destacar la gran presència d'alcans, alcohols, àcids, terpenoides i esterols com el β- sitosterol( un compost important en la biomedicina) i també a part de la presència de la vitamina E comú de les plantes verdes, s'ha pogut identificar la vitamina K de gran importància que serveix com a cofactor en l'activació de la proteïna en el cos humà.

Este trabajo es el fruto de la identificación y análisis de los compuestos lipídicos del Combretum micranthum conocido como kinkeliba. En este análisis hemos podido destacar la gran presencia de alcanos, alcoholes, ácidos, terpenoides y esteroles como el β- sitosterol (un compuesto importante en la biomedicina) y también aparte de la presencia de la vitamina E común de las plantas verdes, se ha podido identificar la vitamina K de gran calado que sirve como cofactor en la activación de la proteína en el cuerpo humano.

En aquest TFG s'estudiaran les Plantes aromàtiques i medicinals ubicades a la Serra de Queralt. Es recolliran mostres i se n'extraurà el seu oli essencial utilitzant un sistema d'hidrodestil·lació (Clevenger). Després aquests olis seran analitzats mitjançant les tècniques de cromatografia de gasos i espectrometria de masses. S'han estudiat a fons l'espígol, la sajolida, l'espernallac, el timó, el fonoll, el ginebró i el romaní. Un cop hem tingut llistats els 20 components majoritaris que es troben en els olis essencials d'aquestes plantes s'han realitzat comparacions qualitatives i quantitatives d'aquests amb referències bibliogràfiques. També s'han recollir i intentat estudiar altres plantes però no s'ha arribat a extreure oli essencial. En aquest estudi s'han trobat diversos components que coincideixen amb les dades dels articles de referència i amb els resultats d'aquest TFG, però també se n'han trobat que només estan presents en un dels dos. Aquest fet pot ser provocat a que les plantes poden presentar diferents quimiotips i a que s'han recollit en zones geogràfiques diferents.

En aquest estudi s'ha fet una anàlisi qualitativa i semiquantitativa dels components de mostres de camamilla ‘Matricaria Recutita' de diferents orígens. En una anàlisi estadística, s'ha mirat la varietat i proporció dels diversos grups funcionals presents a les mostres. També s'ha mirat com les dades experimentals s'ajusten a fonaments teòrics (proporcionalitat del temps de retenció i la massa molecular dels compostos) i les diferències regionals entre mostres.

En este estudio se ha hecho un análisis cualitativo y semicuantitativo de los diferentes componentes de muestras de manzanilla de la especie 'Matricaria Recutita' provenientes de diferentes orígenes. En un análisis estadístico, se ha mirado la variedad y la proporción de los diversos grupos funcionales presentes en las muestras. También se ha mirado como los datos experimentales se ajustan a fundamentos teóricos (proporcionalidad entre tiempo de retención y masa molecular) y las diferencias regionales entre las muestras.

La millora contínua en els processos de producció de les corretges de transmissió de potència és clau per mantenir un producte competitiu en el mercat. L'objectiu d'aquest treball és optimitzar el procés de vulcanització d'aquest producte. El procés de vulcanització és actualment el coll d'ampolla de la producció de les corretges. La finalitat és reduir el temps d'aquest procés i reduir-ne l'energia necessària que s'utilitza avui, mantenint-ne les propietats actuals. Per fer-ho, s'ha dut a terme un estudi en l'empresa Gates PT Spain, Balsareny, en el qual s'han utilitzar peròxids que descomponen a baixa temperatura. Amb els resultats obtinguts, es demostra el potencial de millora en el procés de vulcanització podent reduir el temps en 10 minuts i 35 segons, o baixant la temperatura de tot el cicle 14,45ºC respecte l'actual. Aquesta millora contribuirà a incrementar la competitivitat econòmica del producte en qüestió.

Debido al gran momento por el que pasa la industria peletera, unido a la gran tradición de algunas empresas, España se ha situado entre los principales países con una tradición peletera más competitivos. La amplia tradición existente en el tratamiento de la piel se ve reflejado en un alto grado de conocimiento y especialización de las empresas del sector, aun así, la industria curtidora actual es una industria poco evolucionada, en el sentido en que muchas de las operaciones aun se realizan de forma manual actualmente, y teniendo en cuenta las fuertes exigencias del mercado internacional, en cuanto a calidad de productos, precios y condiciones ambientales, se han generan nuevos desafíos de sostenibilidad para este tipo de empresas, lo que obliga a que se especialicen para obtener procesos altamente optimizados, con un elevado aprovechamiento de materias primas y una mínima o nula emisión de residuos al medio ambiente. Cabe destacar tambien el papel ecológico de las adoberías, ya que recuperan un producto que en ausencia de la industria del cuero tendría que ser eliminado, y esto conlleva una gran similitud con el papel que llevan a cabo las indústrias del reciclaje, que unido a una alta formación, utilización de maquinaria moderna y productos químicos auxiliares, así como una protección medioambiental avanzada y responsabilidad social, representan una parte fundamental de las estrategias de las empresas del curtido en la línea del desarrollo sostenible, donde cada vez más, la piel es considerada un valioso material de origen renovable que se produce a través de procesos cada vez más limpios, en los que se consume cada vez menos energía, menos agua y menos productos químicos que en el pasado, alcanzando excelentes niveles de reutilización y reciclaje de los residuos producidos. Aun teniendo en cuenta todas estas consideraciones, es imprescindible el uso de productos químicos en algunas partes del proceso, por lo tanto, es necesario llevar a cabo un procedimiento de purificación antes de la eliminación de los residuos. En este trabajo se lleva a cabo un analisis del contenido del disolvente (lactato de etilo) utilizado en el proceso de desengrase de la piel. El disolvente comercial analizado contiene un 93,8% de lactato de etilo. Cuando se ha finalizado el desengrase, su valor desciende hasta un 85,7%. Finalmente este disolvente se destila para ser reutilizado, donde se llega a conseguir un 93,1% de lactato de etilo para su posterior reintroducción al inicio del desengrase.

Degut al gran moment en el que es troba la indústria pelletera, juntament amb la gran tradició d'algunes empreses, Espanya s'ha situat entre els països més competitius pel que fa a la tradició pelletera. L'amplia tradició en el tractament de la pell, es veu reflexat en un alt grau de coneixement i especialització de les empreses del sector, tot i així, la indústria curtidora actual és una indústria poc evolucionada, ja que actualment moltes de les operacions encara es realitzen manualment. Si tenim en compte les fortes exigències del mercat internacional, pel que fa a la qualitat dels productes, preus i condicions ambientals, s'han generat nous reptes de sostenibilitat per a aquests tipus d'empreses, fet que les obliga a una major especialització per tal d'obtenir processos altament optimitzats, amb un alt aprofitament de les matèries primeres, així com una mínima o nul·la emissió de residus al medi ambient. És important també assenyalar el paper ecològic de les adoberies, ja que recuperen un producte que si no fos per aquestes empreses hauria de ser eliminat. Aquest fet comporta una gran semblança amb la tasca realitzada per les indústries del reciclatge, que juntament amb una alta formació del personal, la utilització de maquinària moderna i els productes químics auxiliars, així com una protecció mediambiental avançada i responsabilitat social, representen una part fonamental de les estratègies de les empreses del curtit en la línia del desenvolupament sostenible, on cada vegada més, la pell és considerada com un material valuós d'origen renovable que es produeix a través de processos cada cop més nets, on es consumeix cada vegada menys energia, menys aigua i menys productes químics que en el passat, assolint així uns exel·lents nivells de reutilització i reciclatge dels residus produïts. Tot i tenint en compte totes aquestes consideracions, és imprescindible la utilització de productes químics en algunes parts del procés, per tant, és necessari dur a terme un procediment de purificació abans d'eliminar els residus. En aquest treball es du a termr una anàlisi del contingut de dissolvent (lactat d'etil) utilitzat en el procés de desengreix de la pell. El dissolvent comercial analitzat conté un 93,8 % de lactat d'etil. Quan s'ha finalitzat el desengreix, el seu valor disminueix fins un 85,7 %. Finalment, aquest dissolvent es destil·la per a ser reutilitzat, on s'arriba a aconseguir fins un 93,1 % de lactat d'etil per a la seva posterior reintroducció a l'inici del desgreixatge.