APRÈN. Portal de la producció docent del professorat de la UPC

Las empresas llevan mucho tiempo en una búsqueda continua de rendimiento. Sin embargo, en los últimos años y tras la crisis sanitaria, la naturaleza del trabajo ha cambiado, lo que ha provocado una evolución en el diseño de los espacios de trabajo. Dado que el principal recurso de la empresa es su capital humano, es interesante entender el vínculo entre los espacios de trabajo y la cualidad del trabajo de los empleados. El objetivo de este trabajo de investigación es entender el impacto, positivo o negativo, de los diferentes espacios de trabajo en los empleados. En esta tesis queremos profundizar en la investigación existente estudiando un nuevo espacio de trabajo que cada vez está más implantado en las empresas: la oficina flexible. A través de un estudio cualitativo realizado en una empresa, hemos podido conocer el interés de la implantación de la oficina flexible para las empresas, sus puntos fuertes y débiles relacionados con los empleados y, por tanto, los posibles puntos de mejora. Tras comparar estos resultados con las teorías existentes, pudimos hacer una serie de recomendaciones a las empresas para que sean conscientes de los problemas relacionados con la oficina flexible y para ayudarles a remediarlos.

La competitivitat és cada cop més exigent en els àmbits de producció, degut a que el mercat ha anat evolucionant cap a uns objectius de reducció de costos, mitjançant millors organitzacions, millors tecnologies... Aquesta reducció de costos és important per l'empresa, ja que permet augmentar el seu marge sobre el producte o mantenir-lo si la seva estratègia és la de reducció de preus de venda. És per això que aquest treball té com a objectiu millorar el rendiment de les línies de muntatge. Aquest rendiment es tradueix en augmentar l'eficàcia, en disminuir costos i en millorar la qualitat i el control del producte fabricat, mitjançant una metodologia de Lean Manufacturing. La metodologia seguida ha estat la DMAIC, que es compon de 5 etapes: definir, mesurar, analitzar, implantar i controlar. Essencialment, aquesta tècnica de Lean Manufacturing es basa en: posar en context el motiu pel qual es realitza el projecte, conèixer quins són els problemes i quin pes tenen en la globalitat del problema d'estudi, conèixer la causa arrel dels problemes identificats, aplicar accions que eliminin o redueixin els motius de causa arrel del problema i controlar i fer seguiment de l'evolució dels indicadors que s'han fixat al inici del projecte, per tal d'arribar a l'objectiu plantejat. El motiu pel qual es decideix fer aquest projecte és perquè hi ha una previsió d'augment de les vendes d'aquest producte i el rendiment de les línies de producció és baix. Després d'haver fet una mesura en la planta, s'observa que el 40% dels problemes són deguts a temes de qualitat, el 25% relacionat a temes de logística interna i els altres són deguts a temes de gestió de línia i mètodes de treball. Un cop analitzades les causes arrel dels problemes anteriors es decideixen fer accions concretes i precises per eliminar-les/reduir-les, i fer un seguiment setmanal de les accions planificades i un seguiment de l'evolució dels indicadors fixats. Els resultats obtinguts han estat el increment de l'eficàcia de les línies del 47%, una disminució del nivell de reposicions en un 10% i un increment en la primera bona peça produïda del 13%, que ens ha fet arribar al 81% de BPC. A més a més, s'han creat estàndards que es poden aplicar a la resta de línies de muntatge. Un cop finalitzat el projecte, es conclou que s'ha millorat substancialment la situació inicial, i es llança la proposta de continuar amb aquesta línia de projectes de millora contínua que acostumen a tenir un retorn d'inversió ràpid i permeten incrementar el rendiment en un curt període de temps

Se observa, conjuntamente con el profesorado del centro donde se realizan las prácticas, una baja ocupación de la rama de tecnología por parte del alumnado femenino y también la desconexión de la mayor parte del alumnado con respecto al mundo natural. La finalidad de este trabajo es dar a conocer la tecnología desde las posibilidades que ofrece en el ámbito natural un huerto urbano con construcciones sostenibles. Se quiere mostrar al alumnado la tecnología de forma amable, cercana y compatible con la sostenibilidad. Se quiere contribuir a que el alumnado sienta la tecnología como integrante de aspectos básicos de su día a día y acercar al alumnado a la naturaleza real (no digital). El objetivo de este trabajo es diseñar una excursión a un huerto urbano para 3o de la ESO, donde se realicen actividades y se trabajen competencias del ámbito científico-tecnológico, junto con otras competencias transversales. Actividades que forman parte de un proyecto realizado en clase. Se diseña para tercero de la ESO porque en este curso el alumnado empieza a decidir la especialidad por la que decantarse. Los resultados de este trabajo son: el enunciado de un proyecto transversal para las asignaturas de Tecnología, Biología y Educación Plástica y Visual, acompañado de la temporización y guía de éste; una ficha rellenable para una salida al huerto urbano ConnectHort, acompañada de material de soporte para el profesorado; y rúbricas de evaluación para el proyecto transversal.

El sector de la construcción evoluciona inexorablemente, siguiendo nuevas tecnologías, descubrimientos y tendencias del mercado. El sector avanza y con él las formas en las que se ejecutan los proyectos y las obras. Por lo general, se conocen cuáles son las normativas y procedimientos estipulados a nivel profesional que deben llevarse a cabo en proyectos de edificación. En el presente trabajo se realiza una revisión acerca de cuáles son las fases pertenecientes a proyectos de edificación (en concreto, de construcción de oficinas) y de cuál es la metodología o procesos a seguir para su desarrollo. De la misma manera, a través de un estudio cualitativo se recoge información relevante respecto al desempeño en proyectos de edificación a partir de la experiencia de profesionales de la empresa Elecnor S.A, una de las principales corporaciones globales en el desarrollo, construcción y operación de proyectos. Por último, se proponen mejoras en la metodología ejecutada por la empresa en la realización de proyectos

Este proyecto parte de la voluntad de aplicar técnicas de mejora continua, ampliamente utilizadas en la automoción, en el sector de la sanidad, en concreto, en los servicios de farmacia hospitalaria (SFH). Así como de la necesidad de automatizar algunos de sus procesos con el objetivo de minimizar aquellas tareas de poco valor añadido que realizan los profesionales de la salud. El objetivo principal es analizar y proponer un catálogo de mejoras para la seguridad, la calidad y el coste de un servicio de farmacia hospitalaria (SFH), mediante el análisis de sus procesos actuales, y su posterior evaluación técnica y económica.

El objetivo del presente proyecto es analizar los procesos de un servicio de farmacia hospitalaria (SFH) y proponer un catálogo de mejoras para reducir sus deficiencias de gestión. Para identificar el problema real y definir el caso: Se revisa, en la literatura especializada, cuáles son los retos actuales que deben afrontar los SFH, identificando la calidad, la seguridad y el coste como los pilares principales a reforzar para garantizar su sostenibilidad en el tiempo. Se define un SFH de tamaño medio como caso base de estudio y se describen sus procesos logísticos, detallando todas las tareas que se llevan a cabo y cuantificando sus recursos en tiempo y personal. Para analizar los procesos del SFH se define y desarrolla una metodología propia combinando la definición de indicadores con la selección de distintas herramientas de diagnóstico, tales como: los Cursogramas analíticos, el Análisis Modal de Fallos y Efectos, y los Diagramas de Yamazumi. Esta metodología ha permitido analizar los procesos del SFH base en tres dimensiones: la calidad, la seguridad y el coste. Tras definir y desarrollar la metodología de análisis de procesos, esta se aplica al caso base de SFH de tamaño medio descrito: Se identifican las oportunidades de mejora en cada una de las tres dimensiones para cada proceso. Se propone un catálogo de mejoras que incluye la automatización de procesos y la aplicación de técnicas lean. Se ofrece una posible solución viable a nivel técnico y económico, que supera gran parte de las deficiencias de gestión del sistema inicial. Finalmente, se realiza una estimación de la potencial mejora en la calidad, la seguridad y el coste, comparando deficiencias de gestión del sistema inicial y el sistema solución con los mismos indicadores antes y después de la hipotética aplicación de las mejoras propuestas

Les competències emocionals juntament amb diversos factors com els estereotips de gènere, el context sociocultural, la influència familiar i la manca de referents d'èxit, entre d'altres, s'inclouen entre les causes que poden explicar l'autopercepció infravalorada de les estudiants, pel que fa a les seves competències tecnològiques i les diferències de gènere observades en l'àmbit científic tecnològic,. La baixa presència de les noies en aquestes disciplines, és motiu de preocupació acadèmica i social. L'objectiu d'aquest treball és proposar eines i recursos d'educació emocional a l'aula de tecnologia, que millorin les competències d'autonomia emocional com ara: l'autoestima, l'automotivació i l'autoeficàcia dels nois i les noies, així com l'actitud positiva vers l'assignatura. Mitjançant enquestes a alumnes de 4t d'Educació Secundària Obligatòria, d'un Institut de Barcelona, es valoren des d'una perspectiva de gènere, les competències emocionals de l'alumnat i la seva percepció cap a la tecnologia. La cerca d'informació de l'estat de la ciència respecte a la bretxa tecnològica existent arreu del món, permeten orientar el coneixement cap a els factors que hi incideixen i enfocar el treball a la cerca de solucions que es puguin activar des de l'aula. Els resultats obtinguts reflecteixen que en general, hi ha un gran potencial de millora pel que fa al desenvolupament de les competències emocionals de regulació i d'autonomia emocional dels estudiants enquestats.

El pla d'acollida és un document on el centre preveu unes mesures perquè els alumnes nouvinguts i les seves famílies puguin sentir-se ben acollits i integrar-se després de l'arribada a un nou entorn social i cultural. El pla d'acollida del centre d'estudi presenta alguna problemàtica. Tot i que aquest preveu tant si l'alumne arriba a l'inici com a mitjans de curs, la realitat és que no es pot aplicar correctament quan l'alumne arriba a mig curs, ja que tots els tràmits semblen més lents, i la incorporació de l'alumnat més ràpida; això afecta tant a l'alumne nouvingut com al professorat, que moltes vegades no sap que hi haurà un alumne nou fins hores abans que arribi. Resultant de l'auditoria interna de centre realitzada el gener de 2018, el professorat fa notar que vol ser més partícip d'aquest pla i de les decisions que es prenen respecte als alumnes acollits. L'objectiu de l'estudi és fer una proposta de nova versió del pla d'acollida pel centre d'estudi, amb la finalitat d'ajudar a resoldre els problemes que s'han detectat i afavorir que aquest s'apliqui tal com estableixi el document. La metodologia seguida ha estat: revisió i anàlisi del pla d'estudi, realització de qüestionaris a la tutora d'aula d'acollida i al professorat, i realització d'un joc de rol. Amb això s'ha comprovat el que traslladava el professorat i s'han identificat noves problemàtiques. El resultat ha sigut unes propostes per millorar el pla d'acollida del centre i la redacció d'una nova versió.

Este documento recoge la memoria del Trabajo Fin de Máster de Ingeniería en Organización Industrial titulado Implementación de la Oficina de Gestión de Proyectos (PMO) en una empresa del sector farmacéutico. El proyecto está enmarcado en el área de gestión de proyectos y detalla el proceso de análisis, definición e implementación de una PMO que se adapta a las necesidades de la empresa farmacéutica. Se entiende por PMO (Project Management Office) aquel ente de la organización dedicado a la definición, auditoria y mantenimiento de los procesos estándares de gestión de proyectos. El objeto de este trabajo es redefinir coherentemente la relación entre los tres ejes: procesos, personas y herramientas que se está llevando a cabo actualmente en la organización, a fin de mejorar la gestión de proyectos. La reestructuración de la empresa originada por la última crisis económica ha despertado el interés de la dirección en cuanto a la gestión eficiente de los proyectos, para la consecución de mejoras tangibles en las operaciones del día a día. Por ello se decide invertir en la implementación de una PMO para estandarizar los procedimientos de gestión de proyectos y permitir la gestión de un mayor volumen y diversidad de proyectos, sin necesidad de incrementar los recursos actualmente disponibles. Las acciones que se realizan para la consecución del objetivo propuesto se agrupan en tres fases: Primera fase de análisis de la situación actual (AS IS), realizado a partir de la inmersión en el día a día y la recogida de las diferentes experiencias de los involucrados. Segunda fase de definición de las oportunidades de mejora identificadas, así como de evaluación de las diferentes propuestas de solución. Tercera fase de detalle del proceso de implementación de la solución escogida, donde se describe la nueva estructura organizativa, las funciones y responsabilidades correspondientes, el mapa de procesos con los respectivos procedimientos y las herramientas a utilizar para constituir el modelo de gestión de proyectos (TO BE). La solución escogida se fundamenta en el mapa de procesos del departamento y en la nueva estructura organizativa a partir de los que se derivan de forma coherente un conjunto de procedimientos estándares de trabajo (SOP) y una serie de ficheros de seguimiento y control, que permiten organizar, trazar y comunicar los avances, riesgos o problemas de cada uno de los sub-portafolios del departamento de forma eficiente.

La sostenibilitat mediambiental és un aspecte que apareix de manera repetida a les competències bàsiques de l'assignatura de Tecnologia, tres de les quatre principals l'inclouen de manera explícita. Quan passem a analitzar el currículum normatiu i la relació de les competències amb els continguts clau, observem que tots els continguts curriculars inclouen competències relacionades amb la sostenibilitat mediambiental, i per tant tots i cadascun dels blocs curriculars haurien de tenir en compte aquesta component en el seu desenvolupament. En aquest treball de fi de màster (TFM) pretén desenvolupar unes pautes que permetin a qualsevol centre determinar quins són els seus punts febles des del punt de vista de la sostenibilitat, per a poder reflexionar sobre els mateixos i introduir canvis a la programació, a les activitats i als projectes que duen a terme a l'assignatura de tecnologia amb l'objectiu de fer reflexionar els alumnes en el seu entorn proper i millorar-lo. Les pautes s'aplicaran al centre de pràctiques i amb l'ajut de les mateixes es desenvoluparan activitats o projectes que contribueixin a la introducció de la sostenibilitat en la programació consolidada al centre, i a l'hora puguin contribuir en la millora del mateix. Prenent com a punt de partida els dos problemes de caire genèric exposats a la introducció, els objectius d'aquest treball són: - Introduir la sostenibilitat a l'assignatura de Tecnologia de manera transversal.

Al centre de pràctiques he observat que hi ha un baix número d'alumnat femení fent itinerari tecnològic. Davant d'aquesta problemàtica el Treball de Final de Màster es planteja 3 objectius. (1) Esbrinar per què les noies no trien un itinerari tecnològic i si existeix relació amb l'assignatura de tecnologia. (2) Proposar pautes i metodologies docents per millorar l'ensenyament de tecnologia contemplant la diversitat nois-noies. (3) Millorar el projecte realitzat a pràctiques posant atenció en la diversitat nois-noies. La metodologia utilitzada per assolir aquests objectius ha consistit a realitzar una enquesta. Analitzant els resultats de l'enquesta es pretén obtenir respostes al primer objectiu. A partir d'aquest anàlisi s'ha sintetitzat un conjunt de pautes que contemplin tots els resultats. Finalment s'han utilitzat les pautes elaborades per millorar el projecte principal dut a terme durant la meva intervenció al centre de pràctiques. El tret més destacat de l'enquesta és que tant nois com noies troben poc útil l'assignatura de Tecnologia. Durant l'anàlisi de resultats també s'han obtingut les branques clau a les quals el sector femení (que sembla fugir de les branques tecnològiques) es vol dedicar. També es mostra el nivell d'interès i de dificultat a l'assignatura per part de nois i noies, a on s'ha observat lleugerament desfavorable per les noies. Amb tots aquests trets s'han elaborat aportacions docents que tractin la diversitat nois-noies de manera implícita.

Al centre de pràctiques, l'assignatura de Tecnologia participa per primera vegada el curs 2014-2015 en el Pla Integrat de Llengües Estrangeres (PILE) «ANALYSING THE WORLD» de 3r d'ESO, un projecte interdisciplinari impulsat per les assignatures d'Anglès i de Ciències Socials que utilitza la metodologia AICLE. La incorporació del departament de tecnologia a aquest projecte va ser valorada molt positivament i es vol continuar en la línia positiva de participació de l'àrea de Tecnologia en el PILE. L'objectiu d'aquest projecte és realitzar, durant el curs 2015-2016 l'estudi de la participació de l'assignatura en el projecte, identificar els punts forts i febles de la intervenció i elaborar propostes de millora i adequació per ser implementades el curs vinent. L'aportació de l'assignatura de Tecnologia al projecte es centra en la creació d'una pàgina web i altres documents en línia de treball col·laboratiu, integrant continguts de l'assignatura de Ciències Socials i utilitzant com a llengua vehicular l'anglès. La metodologia utilitzada per dur a terme l'estudi s'ha basat en l'observació directa de la dinàmica del projecte en el transcurs de les dues setmanes en el que es posa en pràctica, la realització d'entrevistes al professorat involucrat, enquestes a l'alumnat un cop acabat el PILE per tal d'aprofundir i ratificar les observacions i la utilització del full de càlcul com a eina per extreure els resultats numèrics de les enquestes realitzades. Els resultats obtinguts mostren unes mancances importants, tant en l'assimilació de continguts per l'alumnat com en els materials didàctics. S'ha detectat que l'ús d'eines tecnològiques durant la realització de l'activitat no implica que l'alumne sigui conscient d'estar formant-se en el currículum de l'assignatura de Tecnologia. Les conclusions extretes de l'estudi permeten aportar propostes per tal de millorar la participació de l'àrea de Tecnologia en el projecte. Juntament amb les propostes s'han creat materials didàctics per a l'alumnat, eines d'avaluació tant per a l'alumnat com per al professorat (rúbrica), test de coneixements basats en la gamificació i suggeriment en l'ús de les eines i protocols per millorar la participació del professorat. Totes aquestes accions estan enfocades a aconseguir que l'aprenentatge de l'alumnat sigui més significatiu, i siguin més conscients dels continguts i coneixements a assolir en l'àrea de Tecnologia.

La empresa Whisbi S.A., dedicada a la comercialización de un software propietario, tiene problemas calidad en su departamento de Tecnología de la Información (TI) en lo que a soporte técnico se refiere: los clientes se quejan por una atención lenta y poco eficiente y comunicativa. Debido a la importancia estratégica que la atención al cliente tiene para la organización, la Dirección de Whisbi procede a formar un equipo de trabajo interno para definir un nuevo sistema de soporte. El objetivo de este proyecto es la definición de un sistema que permita ofrecer soluciones de valor a los clientes de manera rápida y eficiente, y que esté dotado de herramientas para auto-controlar su calidad de servicio. Para cumplir con estos objetivos se realiza un estudio previo de los procesos actuales de resolución de incidencias y se concluyen de él los aspectos a mejorar. Se estudian también los marcos de referencia internacionales que definen procesos y funciones para sistemas de soporte de servicios de TI y se alinea su contenido con las necesidades de la organización. Tras estos estudios se procede a elaborar una propuesta de sistema de soporte, que se decide llamar Whisbi Help Desk, basado en el marco de referencia internacional ITIL V3. Se definen: qué procesos se contemplan, los equipos de trabajo involucrados, los productos y servicios a los que se les dará soporte, los usuarios del sistema, los canales de comunicación, las herramientas informáticas y los indicadores de rendimiento y seguimiento para asegurar el control del sistema propuesto. Finalmente, se presentan aspectos económicos a considerar para la puesta en marcha y mantenimiento mensual del Whisbi Help Desk. La documentación del trabajo realizado para la propuesta y la propuesta en sí se presentan en la siguiente memoria como Proyecto Final de Carrera de la autora para la titulación en Ingeniería en Organización Industrial.

En aquest TFM es desenvolupa tot el procés d'elaboració d'un nou treball de síntesi per a l'alumnat de 3r d'ESO real. S'ha partit de l'observació de l'o centre on he realitzat les forts i punts febles. Aquests del nou TS mantenint els punts forts i resolent En el TFM s'inclouen continguts vinculats amb el TS programació didàctica del nou TS on s'especifiquen treballen, la temporització planificades, les activitats plantejades i el sistema d'avaluació Als annexes (no publicables) d'aquest TFM s'adjunta tota la documentació del resultat final del TS amb el material, tant per al professora centre per tal que el puguin dur a la pràctica l'any vinent. S'adjunta també tota la documentació de l'actual TS realitzat en el curs acadèmic 2014 millor la situació inicial.