Informació
Ajuda per a la cerca:
1. Si escrius diverses paraules sense operadors, es farà una cerca per AND (totes les paraules han d'aparèixer), però pots posar AND explícitament si vols.
2. Pots usar OR per buscar qualsevol de les paraules.
3. Usa NOT per excloure paraules.
4. També pots utilitzar parèntesis per agrupar cerques i controlar l'ordre.
Núria Cañameras Riba
Correu electrònic
nuria.canamerasupc.edu
Dades de contacte
Titulacions
Contingut docent
Treball Final de Grau
Arias Sojo, Clara
Tutor/a - Director/a: Cañameras Riba, Núria
Data de publicació: 2021
Escola d'Enginyeria Agroalimentària i de Biosistemes de Barcelona (EEABB)
Veure detall Accés al text complet
The study analyzes the effects that can be generated by various culture media in the multiplication phase of Cannabis sativa cv. Carmagnola. The culture media used were the Murashigue and Skoog (1962) medium and the ß medium provided by the company Valenveras S.L., with the addition of thidiazuron in different concentrations. Two assays have been performed, one for each culture medium, where various treatments are applied combining the cytokine concentration, the type of agar and culture vessel used. Various parameters have been analyzed such as the length, total rate, viable rate, fresh weight, dry weight and water content of the vegetal material obtained. Other variables have also been quantified such as flowering, callus formation, the presence of scent and the appearance of hyperhydricity. Acoording to the results obtained, different behaviors are observed depending on the subculture. In addition, it is not possible to establish a culture medium that allows high rates to be obtained
En el estudio realizado se analizan los efectos que pueden generar diversos medios de cultivo en la fase de multiplicación de Cannabis sativa cv Carmagnola. Los medios de cultivo utilizados han sido el medio de Murashige y Skoog (1962) y el medio ß proporcionado por la empresa Valenveras S.L., con la adición de thidiazurón en diferentes concentraciones. Se han realizado dos ensayos, uno para cada medio de cultivo, donde se aplican diversos tratamientos combinando la concentración de citoquinina, el tipo de agar y recipiente de cultivo utilizado. Se han analizado diversos parámetros como la longitud, tasa total, tasa viable, peso fresco, peso seco y contenido hídrico de los microbrotes obtenidos. También, se han cuantificado variables como la floración, la formación de calus, la presencia de aroma y la aparición de hiperhidricidad. En los resultados obtenidos, se observan diferentes comportamientos según el subcultivo. Además, no se puede establecer un medio de cultivo que permita obtener tasas elevadas.
En l'estudi realitzat s'analitzen els efectes que poden generar diversos medis de cultiu en la fase de multiplicació de Cannabis sativa cv. Carmagnola. Els medis de cultiu emprats han estat el medi de Murashigue i Skoog (1962) i el medi ß proporcionat per l'empresa Valenveras S.L., amb l'addició de thidiazurón a diferents concentracions. S'han realitzat dos assajos, un per a cada medi de cultiu, on s'apliquen diversos tractaments combinant la concentració de citoquinina, el tipus d'agar i recipient de cultiu utilitzat. S'han analitzat diversos paràmetres com la longitud, taxa total, taxa viable, pes fresc, pes sec i contingut hídric dels microbrots obtinguts. També s'han quantificat altres variables com la floració, la formació de cal·lus, la presencia d'aroma i l'aparició d'hiperhidricitat. D'acord amb resultats obtinguts, s'observa diferents comportaments segons el subcultiu. A més a més, no es pot establir un medi de cultiu que permeti obtenir taxes elevades.
Treball Final de Grau
Bonet Martín, Júlia
Tutor/a - Director/a: Cañameras Riba, Núria
Data de publicació: 2021
Escola d'Enginyeria Agroalimentària i de Biosistemes de Barcelona (EEABB)
Veure detall Accés al text complet
Phosphorus is an essential element to all living organisms, and a limited resource; the overexploitation of phosphate rock to produce fertilizers, cleaning products and other substances is leading to a depletion of the resource. The excessive discharge of phosphates into the aquatic environment has become one of the major environmental problems, known as eutrophication. Consequently, there has been a tightening of the regulations governing the characteristics of the water leaving the WWTPs. Therefore, efficient techniques are required to reduce phosphorus from wastewater, recover it and reuse. Currently, the most widely used techniques are biological and physicochemical treatments. These methods have some drawbacks and are not very effective in removing phosphates at low concentrations. However, recent studies have shown that absorption is an efficient recovery technique at low concentrations. In addition, the process is economical, simple and environmentally friendly; ideal for phosphate retention during sludge stabilization in WWTPs or in natural water treatment systems such as stabilization ponds and constructed wetlands. In this study, laboratory-scale experiments have been carried out to study the feasibility of different phosphorus adsorption technologies using materials that have been chosen for their high cation exchange capacity. Four by-products have been used in different granulometry: steel slag, fly ash and two types of biochar. To determine the absorption potential of the materials, were placed in contact with water containing different initial concentrations of orthophosphate for 24 hours and the final concentrations were analysed by the standard ascorbic acid method. The data obtained were fitted by Langmuir and Freundlich isotherm models to determine the efficiency of the different by-products. Favorable results have been obtained for small granulometry slag, fly ash and PG biochar, reaching removal percentages of up to 98,6% in the case of slag.
El fòsfor és un element essencial per als éssers vius i un recurs limitat; la sobreexplotació de la roca fosfàtica per a la producció de fertilitzants, productes de neteja i altres substàncies, està provocant un esgotament del recurs. La descàrrega excessiva de fosfats al medi aquàtic s¿ha convertit en un dels principals problemes ambientals, conegut sota el nom d¿eutrofització. Com a conseqüència, s¿ha produït un enduriment de la normativa que regula les característiques de les aigües de sortida de les EDARs. Es requereixen per tant, tècniques eficients per reduir el fòsfor present en les aigües residuals, recuperar-lo i reutilitzar-lo. Actualment, les tècniques més utilitzades són els tractaments biològics i fisicoquímics. Aquests mètodes tenen alguns inconvenients i no són gaire efectius en l¿eliminació de fosfats a baixes concentracions. No obstant, estudis recents han demostrat que l¿adsorció és una tècnica de recuperació eficient en concentracions baixes. A més, es tracta d¿un procés econòmic, senzill i respectuós amb el medi ambient; ideal per a la retenció de fosfats durant l¿estabilització de fangs en les EDARs o en sistemes naturals de tractaments d¿aigua com les llacunes d¿estabilització i els aiguamolls artificials. En aquest estudi, s¿han realitzat experiments a escala de laboratori per tal d¿estudiar la viabilitat de diferents tecnologies d¿adsorció de fòsfor utilitzant materials que han estat escollits per la seva alta capacitat d¿intercanvi catiònic. S¿han utilitzat quatre subproductes i en diferents granulometries: l¿escòria d¿acer, les cendres volants i dos tipologies de biochar. Per determinar el potencial d¿adsorció dels materials, s¿han posat en contacte amb aigües de diferents concentracions inicials d¿ortofosfat durant 24h i s¿han analitzat les concentracions finals mitjançant el mètode estàndard de l¿àcid ascòrbic. Les dades obtingudes s¿han ajustat mitjançant els models d¿isoterma de Langmuir i Freundlich per determinar l¿eficiència dels diferents materials. S¿han obtingut resultats favorables per a l¿escòria de granulometria petita, les cendres volants i el biochar de tipus PG, assolint percentatges d'eliminació de fins el 98,6% en el cas de l¿escòria.
El fósforo es un elemento esencial para los seres vivos y un recurso limitado; la sobreexplotación de la roca fosfática para la producción de fertilizantes, productos de limpieza y otras sustancias, está provocando un agotamiento del recurso. La descarga excesiva de fosfato al medio acuoso se ha convertido en uno de los principales problemas ambientales, conocido bajo el nombre de eutrofización. Como consecuencia, se ha producido un endurecimiento de la normativa que regula las características de las aguas de salida de las EDARs. Por ello, se requieren técnicas eficientes para reducir el fósforo presente en las aguas residuales, recuperarlo y reutilizarlo. Actualmente, las técnicas más utilizadas son los tratamientos biológicos y fisicoquímicos. Estos métodos tienen algunos inconvenientes y no son muy efectivos en la eliminación de fosfatos a bajas concentraciones. No obstante, estudios recientes han demostrado que la adsorción es una técnica de recuperación eficiente en concentraciones bajas. Además, se trata de un proceso económico, simple y respetuoso con el medio ambiente; ideal para la retención de fosfatos durante la estabilización de fangos en EDARs o en sistemas naturales de tratamiento de agua como las lagunas de estabilización y los humedales artificiales. En este estudio, se han realizado experimentos a escala de laboratorio con el objetivo de estudiar la viabilidad de diferentes tecnologías de adsorción de fósforo utilizando materiales que han sido escogidos por su alta capacidad de intercambio catiónico. Se han utilizado cuatro subproductos y en diferentes granulometrías: escoria de acero, cenizas volantes y dos tipologías de biochar. Para determinar el potencial de adsorción de los materiales, se han puesto en contacto con aguas de diferentes concentraciones iniciales de ortofosfato durante 24h y se han analizado las concentraciones finales mediante el método estándar del ácido ascórbico. Los datos obtenidos se han ajustado mediante los modelos de isoterma de Langmuir y Freundlich para determinar la eficiencia de los materiales. Se han obtenido resultados favorables para la escoria de granulometría pequeña, las cenizas volantes y el biochar de tipo PG, alcanzando porcentajes de eliminación de hasta el 98,6% en el caso de la escoria.
Treball Final de Grau
Pérez Carrascal, Rocío
Tutor/a - Director/a: Cañameras Riba, Núria
Data de publicació: 2021
Escola d'Enginyeria Agroalimentària i de Biosistemes de Barcelona (EEABB)
Veure detall Accés al text complet
The consumption of fresh water is likely to become unsustainable, especially for the agricultural sector, which represents the sector with the highest demand and consumption of water worldwide (70% of withdrawals). Consequently, efficient reuse of reclaimed wastewater becomes an essential challenge. The presence of xenobiotics and pathogens in the reuse of reclaimed water for irrigation means that these can affect the environment. To reduce the accumulation of these pollutants in the soil, in the crop, and in groundwater, different technologies can be used to reduce their presence in irrigation water, including direct osmosis.). The main objective of this work has been to evaluate the effects of the use of different types of water on growth and development, content of chlorophylls, nitrates, carbohydrates, lipids and proteins in a cultivation of marigold lettuce. The essay was carried out on a plot in Agròpolis (Parque-UPC, Viladecans). Two types of irrigation water have been used. One from the farm's well-reservoir (mostly rainwater) and the other from the C-33 slide (canal water). Canal water is a mixture of different types of water (reclaimed, runoff, drainage, and rain). During the cultivation time, the evolution of the number of leaves and the length of the longest leaf were evaluated. After harvest the biomass, and the chlorophyll and nitrate content were quantified. In the laboratories of the IDAEA-CISC research center, the content of carbohydrates, lipids and proteins was determined. No significant differences have been observed in the development and growth of the plants watered with the two types of water; There were no differences in the synthesis of chlorophylls either. In the case of the content of nitrates and proteins, significant differences were observed according to the applied treatment, being the plants irrigated with well water those that accumulated a higher concentration. In the case of carbohydrate and lipid content, there were no significant differences according to the treatment applied.
Es probable que el consumo de agua dulce se vuelva insostenible, sobre todo para el sector agrícola que representa a nivel mundial el sector con más demanda y consumo de agua (70% de las extracciones). En consecuencia, una reutilización eficaz del agua residual regenerada se convierte en un reto imprescindible. La presencia de xenobióticos y patógenos en la reutilización de las aguas regeneradas para riego hace que éstos puedan afectar al medio ambiente. Para reducir la acumulación de estos contaminantes en el suelo, en el cultivo, y en las aguas subterráneas, se pueden emplear diferentes tecnologías para reducir su presencia en las aguas de riego, entre ellas la ósmosis directa. El objetivo principal de este trabajo ha sido evaluar los efectos de la utilización de diferentes tipos de aguas en el crecimiento y desarrollo, contenido de clorofilas, nitratos, carbohidratos, lípidos y proteínas en un cultivo de lechuga variedad maravilla. El ensayo se realizó en una parcela de Agròpolis (Parque-UPC, Viladecans). Se han utilizado dos tipos de agua de riego. Una procedente del depósito-pozo de la finca (mayoritariamente agua de lluvia) y el otro de la corredera C-33 (agua de canal). El agua del canal es una mezcla de diferentes tipos de agua (regenerada, escorrentía, drenaje y lluvia). Durante el tiempo de cultivo se evaluó la evolución del número de hojas y la longitud de la hoja más larga. Después de la cosecha se cuantificó la biomasa, y el contenido clorofílico y de nitratos. En los laboratorios de centro de investigación IDAEA-CISC, se determinó el contenido de carbohidratos, lípidos y proteínas. No se han observado diferencias significativas en el desarrollo y crecimiento de las plantas regadas con los dos tipos de agua; tampoco se apreciaron diferencias en la síntesis de clorofilas. En el vaso del contenido de nitratos y proteínas, si se observaron diferencias significativas según el tratamiento aplicado, siendo las plantas regadas con agua de pozo las que acumularon una mayor concentración. En el caso del contenido de carbohidratos y lípidos no se presentaron diferencias significativas según el tratamiento aplicado.
És probable que el consum d'aigua dolça es torni insostenible, sobretot per al sector agrícola que representa a nivell mundial el sector amb més demanda i consum d'aigua (70% de les extraccions). En conseqüència, una reutilització eficaç de l'aigua residual regenerada esdevé un repte imprescindible. La presència de xenobiòtics i patògens en la reutilització de les aigües regenerades per a reg fa que aquests puguin afectar al medi ambient. Per reduir l'acumulació d'aquests contaminants en el sòl, en el cultiu, i en les aigües subterrànies, es poden emprar diferents tecnologies per reduir la seva presència en les aigües de reg, entre d'elles l'osmosi directa. L'objectiu principal d'aquest treball ha estat avaluar els efectes de la utilització de diferents tipus d'aigües en el creixement i desenvolupament, contingut de clorofil•les, nitrats, carbohidrats, lípids i proteïnes en un cultiu d'enciam varietat meravella. L'assaig s'ha realitzar en una parcel•la d'Agropòlis (Parc-UPC, Viladecans). S'han utilitzat dos tipus d'aigua de reg. Una procedent del dipòsit-pou de la finca (majoritàriament aigua de pluja) i l'altre de la corredora C-33 (aigua de canal). L'aigua del canal és una barreja de diferents tipus d'aigua (regenerada, escolament, drenatge i pluja). Durant el temps de cultiu es va avaluar l'evolució del nombre de fulles i la longitud de la fulla més llarga. Després de la collita es va quantificar la biomassa, i el contingut clorofíl•lic i de nitrats. En els laboratoris de centre d'investigació IDAEA-CISC, es va determinar el contingut de carbohidrats, lípids i proteïnes. No s'han observat diferències significatives en el desenvolupament i creixement de les plantes regades amb els dos tipus d'aigua; tampoc es van apreciar diferències en la síntesi de clorofil•les. En el cas del contingut de nitrats i proteïnes si que es van observar diferències significatives segons el tractament aplicat, sent les plantes regades amb aigua de pou les que van acumular una major concentració. En el cas del contingut de carbohidrats i lípids no es van presentar diferències significatives segons el tractament aplicat.
Treball Final de Grau
Pons Cejalbo, Anna
Tutor/a - Director/a: Cañameras Riba, Núria
Data de publicació: 2021
Escola d'Enginyeria Agroalimentària i de Biosistemes de Barcelona (EEABB)
Veure detall Accés al text complet
The rise of population in recent decades has resulted in an increase of water consumption and the consequent generation of wastewater. Wastewater treatment and regeneration processes involve the production of a large amount of waste (treated, regenerated water and sewage sludge) that is difficult to manage and can affect the environmental balance. This increase in the production of WWTP (Wastewater Treatment Plant) sludge has led to a rethinking of its use. One of the ways to recover the sludge, consists in being used for agronomic purposes, including gardening and restoration of degraded land and public works. In these cases, nutrients that are necessary for the crops as well as organic matter are supplied to the plant. Despite the many advantages of agronomic recovery of sludge, one of the main problems detected is the presence of antibiotics adhered to the soil, causing toxicological effects. The intensive use of antibiotics for human, veterinary and agricultural purposes results in the continuous release of these drugs into the environment. For this reason, this project consists in a bibliographic research that includes several published reviews related to the effect of the use of sewage sludge as organic fertilizers and the accumulation of antibiotics in the soils or crops. Problems related to antibiotic resistance genes and resistant bacteria have also been considered.
El aumento poblacional que ha tenido lugar en las últimas décadas ha provocado un consumo creciente de agua y la consecuente generación de aguas residuales. Los procesos de depuración y regeneración de aguas residuales conllevan la producción de una gran cantidad de residuos (aguas depuradas, regeneradas y lodos de depuradora) difíciles de gestionar y que pueden afectar al equilibrio medioambiental. Este incremento de la producción de lodos de depuradora (EDAR) ha provocado un replanteamiento del uso de éstos. Una de las alternativas de valorización de los lodos es su uso con finalidades agronómicas, incluyendo la jardinería, la restauración de terrenos degradados y en obra pública. En estos casos se busca la aportación de nutrientes y de materia orgánica que son necesarios para los cultivos. A pesar de las numerosas ventajas que tiene la valorización agronómica de los lodos, uno de los principales problemas detectados es la presencia de antibióticos que se adhieren al suelo, provocando afectaciones toxicológicas. El uso intensivo de antibióticos con finalidades humanas, veterinarias y agrícolas provoca una liberación continua de estos fármacos en el medioambiente. Por este motivo, en este proyecto se ha realizado una revisión bibliográfica en la que se recoge un conjunto de artículos publicados relacionados con el efecto del uso de lodos de depuradora como fertilizantes orgánicos y la acumulación de antibióticos en los suelos o los cultivos. También se ha considerado la problemática vinculada a los genes de resistencia a los antibióticos y de las bacterias resistentes.
L'augment poblacional esdevingut en les últimes dècades ha tingut com a conseqüència un consum creixent d'aigua i la generació conseqüent d'aigües residuals. Els processos de depuració i regeneració d'aigües residuals comporten la producció d'una gran quantitat de residus (aigües depurades, regenerades i fangs de depuradora) difícils de gestionar i que poden afectar l'equilibri mediambiental. Aquest increment de la producció de fangs d'EDAR ha provocat un replantejament en l'ús d'aquests. Una de les vies de valorització dels fangs és el seu ús amb finalitats agronòmiques , incloent jardineria i restauració de terrenys degradats i obra pública. En aquests casos es busca l'aportació de nutrients que són necessaris pels cultius així com de matèria orgànica. Tot i els molts avantatges que té la valorització agronòmica dels fangs un dels principals problemes detectats és la presència d'antibiòtics que s'adhereixen al sòl provocant afectacions toxicològiques. L'ús intensiu d'antibiòtics amb finalitats humanes, veterinàries i agrícoles, provoca un alliberament continu d'aquests fàrmacs al medi ambient. Per aquest motiu, en aquest projecte s'ha realitzat una revisió bibliogràfica on es recull tot un seguit dels articles publicats relacionats amb l'efecte de l'ús de fangs de depuradora com a fertilitzants orgànics i l'acumulació d'antibiòtics en els sòls o cultius. També s'ha considerat la problemàtica vinculada a gens de resistència als antibiòtics i de bacteris resistents.
Treball Final de Grau
Granado Herrador, Nerea
Tutor/a - Director/a: Cañameras Riba, Núria
Data de publicació: 2021
Escola d'Enginyeria Agroalimentària i de Biosistemes de Barcelona (EEABB)
Veure detall Accés al text complet
Organic fertilizers contain a number of essential nutrients for the development of plant species. It is important to know, before carrying out a fertilization program, their total nutrient content and how they will be liberalized in the soil in order to ensure a good crop growth and yield. However, organic fertilizers, depending on their origin, may contain different xenobiotics, including trace elements, pharmaceuticals, such as antibiotics, and personal care products. The objective of this work is to quantify the effect of pig slurry (liquid fraction) added with different concentrations of antibiotics on plant development and the content of carbohydrates, lipids and chlorophylls of lettuce (Lactuca sativa L.), cultivar Maravilla grown in greenhouses. Mineral fertilizer (ammonium nitrate) and organic fertilizer (liquid fraction of pig slurry) added with different antibiotics at different concentrations were used in the greenhouse cultivation of Maravilla lettuce. The crop was grown in inverted glass bottles with the base cut off and was subjected to daily drip irrigation with water from a rainwater tank. The soil used came from a plot located in the Parc-UPC Agròpolis farm. Throughout the trial, the evolution of the number of leaves and the length of the longest leaf were evaluated weekly. After harvesting the crop, biomass and chlorophyll content were quantified. In addition, lipid and carbohydrate content was determined in the laboratories of the IDAEA-CSIC research center. Significant differences were observed with respect to the length of the longest leaf between control plants and plants with dose 4 (50 µg/g) of the treatment. However, no differences in the total number of leaves were observed between the different treatments. With respect to crop biomass, significant differences were observed between the control plants and the rest of the plants. On the other hand, with reference to chlorophyll content, no significant differences were observed between the different treatments, but significant differences were observed according to the position of the leaf. Regarding carbohydrate and lipid content, differences were observed between treatments.
Els fertilitzants orgànics contenen una quantitat de nutrients essencials per al desenvolupament de les espècies vegetals. És important conèixer, abans de realitzar un programa de fertilització, el seu contingut total en nutrients i com serà la seva liberalització al sòl per poder assegurar un bon creixement i rendiment dels cultius. No obstant això, els fertilitzants orgànics, depenent del seu origen, poden contenir diferents xenobiòtics, entre ells elements traça, productes farmacèutics, com els antibiòtics, i de cura personal. L'objectiu d'aquest treball és quantificar l'efecte de purins de porc (fracció líquida) addicionat amb diferents concentracions d'antibiòtics sobre el desenvolupament vegetal i el contingut d'hidrats de carboni, lípids i clorofil·les d¿ enciam (Lactuca sativa L.), cultivar Meravella conreada en hivernacle. Per dur a terme l'assaig s'ha utilitzat fertilitzant mineral (nitrat amònic) i fertilitzant orgànic (fracció líquida de purins de porc) addicionat amb diferents antibiòtics a diferents concentracions en el cultiu d'enciam Meravella en hivernacle. El cultiu es va efectuar en ampolles de vidre invertides amb la base tallada i va ser sotmès diàriament a reg per degoteig amb aigua procedent d'un dipòsit d'aigua de pluja. El sòl utilitzat procedia d'una parcel·la situada a la finca Parc-UPC Agròpolis. Al llarg de l'assaig, es va avaluar setmanalment l'evolució del nombre de fulles i de la longitud de la fulla més llarga. Posteriorment a la recollida del cultiu, es va quantificar la biomassa i el contingut clorofíl·lic. A més, en els laboratoris del centre d'investigació IDAEA-CSIC, es va determinar el contingut de lípids i carbohidrats. S'han observat diferències significatives respecte a la longitud de la fulla més llarga entre les plantes control i les plantes amb dosis 4 (50 µg/g) del tractament. No obstant això, no s'han observat diferències del nombre total de fulles entre els diferents tractaments. Respecte a la biomassa del cultiu s¿han observat diferències significatives entre les plantes control i la resta de plantes. En canvi, fent referència al contingut clorofíl·lic no s'han observat diferències significatives entre els diferents tractaments però si, segons la posició de la fulla. Pel que fa al contingut de carbohidrats i lípids s'han observat diferències entre els diferents tractaments.
Los fertilizantes orgánicos contienen una cantidad de nutrientes esenciales para el desarrollo de las especies vegetales. Es importante conocer, antes de realizar un programa de fertilización, su contenido total en nutrientes y cómo será su liberalización en el suelo para poder asegurar un buen crecimiento y rendimiento de los cultivos. No obstante, los fertilizantes orgánicos, dependiendo de su origen, pueden contener distintos xenobióticos, entre ellos elementos traza, productos farmacéuticos, como los antibióticos, y de cuidado personal. El objetivo de este trabajo es cuantificar el efecto del purín de cerdo (fracción líquida) adicionado con diferentes concentraciones de antibióticos sobre el desarrollo vegetal y el contenido de hidratos de carbono, lípidos y clorofilas de lechuga (Lactuca sativa L.), cultivar Maravilla cultivada en invernadero. Para llevar a cabo el ensayo se ha utilizado fertilizante mineral (nitrato amónico) y fertilizante orgánico (fracción líquida de purín de cerdo) adicionado con distintos antibióticos a diferentes concentraciones en el cultivo de lechuga Maravilla en invernadero. El cultivo se efectuó en botellas de vidrio invertidas con la base cortada y fue sometido diariamente a riego por goteo con agua procedente de un depósito de agua de lluvia. El suelo utilizado procedía de una parcela situada en la finca ¿Parc-UPC Agròpolis¿. A lo largo del ensayo, se evaluó semanalmente la evolución del número de hojas y de la longitud de la hoja más larga. Posteriormente a la recogida del cultivo, se cuantificó la biomasa y el contenido clorofílico. Además, en los laboratorios del centro de investigación IDAEA-CSIC, se determinó el contenido de lípidos y carbohidratos. Se han observado diferencias significativas respecto a la longitud de la hoja más larga entre las plantas control y las plantas con dosis 4 (50 µg/g) del tratamiento. Sin embargo, no se han observado diferencias del número total de hojas entre los distintos tratamientos. Respecto a la biomasa del cultivo se han observado diferencias significativas entre las plantas control y el resto de plantas. En cambio, haciendo referencia al contenido clorofílico no se han observado diferencias significativas entre los distintos tratamientos, pero sí, según la posición de la hoja. Respecto al contenido de carbohidratos y lípidos se han observado diferencias entre los distintos tratamientos.
Treball Final de Grau
Fernández García, Yáiza
Tutor/a - Director/a: Cañameras Riba, Núria
Data de publicació: 2021
Escola d'Enginyeria Agroalimentària i de Biosistemes de Barcelona (EEABB)
Veure detall Accés al text complet
In the present work, the methodology for the micropropagation of Cannabis sativa L. is studied in order to establish a protocol for the introduction and multiplication in vitro of this species. The means used have been elaborated from the base medium of Murashigue and Skoog (1962), adding with different hormonal compositions, of a cytokine nature. Three tests are carried out where the effect of the type of bud (apical or lateral) and the introduced varieties (Carmagnola, O2 and Carmagnola selectionata), the effect of the mineral composition and degree of solidification of the culture medium and the effect of the hormonal composition of the culture medium. The results obtained showed that the tests carried out did not allow the establishment of a culture medium or a suitable growth regulator for the in vitro cultivation of Cannabis sativa L.
En el present treball s'estudia la metodologia per a la micropropagació de Cannabis sativa L. amb la finalitat d'establir un protocol d'introducció i multiplicació in vitro d'aquesta espècie. Els medis utilitzats s'han elaborat a partir del medi base de Murashigue i Skoog (1962), addicionant amb diferents composicions hormonals, de naturalesa citoquínica. Es realitzen tres assajos on s'evaluen l'efecte del tipus de gemma (apical o lateral) i les varietats introduïdes (Carmagnola, O2 i Carmagnola Selectionata), l'efecte de la composició mineral i el grau de solidificació del medi de cultiu i l'efecte de la composició hormonal del medi de cultiu. Els resultats obtinguts van mostrar que els assajos realitzats no van permetre establir un medi de cultiu, ni un regulador de creixement adequat per al cultiu in vitro de Cannabis sativa L.
En el presente trabajo se estudia la metodología para la micropropagación de Cannabis sativa L. con el fin de establecer un protocolo de introducción y multiplicación in vitro de esta especie. Los medios utilizados se han elaborado a partir del medio base de Murashigue y Skoog (1962), adicionando con diferentes composiciones hormonales, de naturaleza citoquínica. Se realizan tres ensayos donde se evaluan el efecto del tipo de yema (apical o lateral) y las variedades introducidas (Carmagnola, O2 i Carmagnola selectionata), el efecto de la composición mineral y grado de solidificación del medio de cultivo y el efecto de la composición hormonal del medio de cultivo. Los resultados obtenidos mostraron que los ensayos realizados no permitieron establecer un medio de cultivo, ni un regulador de crecimiento adecuado para el cultivo in vitro de Cannabis sativa L.
Treball Final de Grau
Soriano Esqué, Carla
Tutor/a - Director/a: Cañameras Riba, Núria
Data de publicació: 2020
Escola d'Enginyeria Agroalimentària i de Biosistemes de Barcelona (EEABB)
Veure detall Accés al text complet
97 % of water on earth is surface water, of which only 2,6 % is fresh water. Fresh water is essential for our daily life and ecosystems, which makes the scarcity of this resource highly worrying. As global water demand has been increasing since 1980, several studies point to using reclaimed water as a new water source. However, the growing presence of contaminants in such water, for example antibiotics, can present risks to the environment and to human health. The main aims of this work are to conduct a bibliographic review of the literature on the presence of antibiotics in reclaimed water used for irrigation, and evaluate their impact on soils and crops. During this project several scientific papers and other sources of information regarding antibiotics in reclaimed water, soil and crops have been reviewed. The formation of antibiotic-resistant genes and bacteria are also discussed as an associated problem. Continued, excessive and inadequate antibiotic use, and the antibacterial effects of antibiotics have negative impacts on the environment. These problems make it important to develop efficient elimination processes for antibiotics in wastewater treatment plants, in order to prevent the presence of antibiotics in soils and crops after irrigation with treated water. Moreover antibiotics can affect humans directly via the food supply chain, causing, in some cases, mutations, generating antibiotic resistance genes (ARG) and creating antibiotic-resistant bacterias (ARB). The bibliographic review found that most relevant studies were done in experimental conditions. In addition, there are few references to antibiotic metabolism in plants or to the possibly toxic effects of antibiotic accumulation in soils.
El 97% del agua que se encuentra en la tierra es superficial y de esta, solo el 2,6% es agua dulce. Este porcentaje tan bajo de agua dulce es un dato alarmante, ya que se trata de un recurso imprescindible en nuestra vida diaria i en cada uno de los ecosistemas que forman nuestro entorno. Desde 1980, la demanda de agua a nivel mundial ha ido aumentando. El uso de las aguas regeneradas se presenta como un recurso mas de disponibilidad hídrica. No obstante, la presencia de contaminantes emergentes, entre otros los antibióticos, en estas aguas representan un factor de riesgo para el medio ambiente y la salud humana. El objetivo principal del trabajo es hacer una revisión bibliográfica sobre la presencia de antibióticos en las agua regeneradas utilizadas para regar y su impacto en el suelo y en los cultivos. En concreto, se han revisado artículos y otras fuentes documentales que contemplaran la presencia de antibióticos en las aguas regeneradas, en el suelo y en los cultivos, la afectación de estos en el suelo, los cultivos y en los seres vivos. También se ha considerado la problemática vinculada a los genes de resistencia y a las bacterias resistentes. Los principales problemas de los antibióticos son el uso continuado, excesivo e inadecuado antropogenicamente y la conservación de sus propiedades antibacterianas activas a bajas concentraciones que afectan de manera importante al medio ambiente. Por eso, la falta de eficiencia en la eliminación de los antibióticos en las estacione depuradoras de aguas residuaes (EDAR) supone un problema importante, ya que a través de la irrigación con aguas depuradas y regeneradas los antibióticos pueden llegar al suelo y a los cultivos. Además, a través de la cadena alimentaria, llegan a los seres vivos pudiendo provocar la aparición, mediante la presión selectiva con mutaciones al azar, la formación de genes de resistencia a los antibióticos (ARG) y a la vez formando bacterias resistentes (ARB). La investigación bibliográfica realizada nos muestra que la mayoría de los estudios realizados están hechos en condiciones experimentales. Prácticamente, no hay bibliográfica vinculada al metabolismo de los antibióticos por las plantas, así como, también faltan referencias que permitan evaluar de forma firme posibles efectos tóxicos de su acumulación en los suelos.
El 97% de l'aigua que es troba a la Terra és aigua superficial i, d'aquesta, només el 2.6% és aigua dolça. Aquest percentatge tan baix d'aigua dolça és una dada alertant, ja que es tracta d'un recurs imprescindible en la nostra vida diària i en cada un dels ecosistemes que formen el nostre entorn. Des del 1980, la demanda d'aigua a escala mundial ha anat augmentat. L'ús de les aigües regenerades es presenta com un recurs més de disponibilitat hídrica. Malgrat això, la presència de contaminants emergents, entre d'altres els antibiòtics, en aquestes aigües representen un factor de risc pel medi ambient i per la salut humana. L'objectiu principal del treball és fer una revisió bibliogràfica sobre la presència d'antibiòtics en les aigües regenerades emprades per regar i el seu impacte en el sòl i en els cultius. En concret, s'han revisat articles i altres fonts documentals que contemplessin la presència d'antibiòtics en les aigües regenerades, en el sòl i en els cultius i l'afectació d'aquests en els sòls, en els cultius i en els éssers vius. També s'ha considerat la problemàtica vinculada a gens de resistència als antibiòtics i de bacteris resistents. Els principals problemes dels antibiòtics són l'ús continuat, excessiu i inadequat antropogènicament i la conservació de les seves propietats antibacterianes actives a baixes concentracions que afecten de manera important el medi ambient. Per això, la manca d'eficiència en l'eliminació dels antibiòtics a les estacions depuradores d'aigües residuals (EDAR) suposa un problema important, ja que a través de la irrigació amb aigües depurades i regenerades els antibiòtics poden arribar al sòl i als cultius. A més a més, a través de la cadena alimentària, arriben als éssers humans podent provocant l'aparició, mitjançant la pressió selectiva amb mutacions a l'atzar, la formació de gens de resistència als antibiòtics (ARG) i alhora formant bacteris resistents (ARB). La recerca bibliogràfica realitzada ens mostra que la major part dels estudis realitzats estan fets en condicions experimentals. Pràcticament, no hi ha bibliografia vinculada al metabolisme dels antibiòtics per les plantes, així com, també falten referències que permetin avaluar de forma ferma possibles efectes tòxics de la seva acumulació en els sòls.
Treball Final de Grau
Grech Hernández, Carmen
Tutor/a - Director/a: Cañameras Riba, Núria; Sans Molins, Sílvia
Data de publicació: 2020
Escola d'Enginyeria Agroalimentària i de Biosistemes de Barcelona (EEABB)
Veure detall Accés al text complet
Fertilization affects the development, yield and quality of the crop. The excessive use of synthetic fertilisers causes a deterioration in the quality of the soil. As a result, it is advisable to develop alternative models of agriculture that are sustainable. One of these involves the use of organic waste as a source of nutrients for the crops. This may foster the reuse of such waste as it is being used as an alternative fertiliser to synthetic ones. The principal aim of this work is to evaluate the effects of the use of different types of organic fertilization in contrast to mineral fertilization on plant growth and development, chlorophyll, carbohydrate and lipid content in a wonder lettuce crop. Mineral and organic fertilizers (organic fraction of urban solid waste, pig manure and digested sewage sludge) were used for the trial and applied to a lettuce plot located on the Parc - UPC Agròpolis farm. During the cultivation time, the evolution of the number of leaves and the length of the longest leaf were evaluated. After the crop was harvested, the biomass and its chlorophyll content were quantified, and the absorbances in the plant material were determined using near-infrared technology. In the laboratories of the IDAEA-CISC research centre, the content of carbohydrates and lipids was measured. No significant differences were observed in the development and growth of the plants fertilized with the mineral treatment and the organic treatments. Nevertheless, differences were observed in the chlorophyll content of the lettuces fertilized with the FO-RSU and the mineral fertilizer: the latter being the ones with the highest chlorophyll content. Regarding the content of carbohydrates and lipids, the results showed significant differences according to the treatment applied, with FO-RSU fertilization producing greater percentages of these macromolecules. The use of near-infrared spectroscopy has allowed us to observe the creation of groups corresponding to which treatment was applied.
La fertilització afecta al desenvolupament, rendiment i qualitat del cultiu. L'ús excessiu d'abonaments de síntesis provoca una deterioració en la qualitat del sòl. Com a conseqüència s'aconsella desenvolupar models d'agricultura alternatius que siguin sostenibles. Un d'ells és la valorització de residus orgànics com a font de nutrients dels cultius de manera que es possibiliti el seu reaprofitament i utilització com a fertilitzant alternatiu als de síntesis. L'objectiu principal d'aquest treball és avaluar els efectes de la utilització de diferents tipus de fertilització orgànica enfront d'una fertilització mineral en el creixement i desenvolupament vegetal, contingut de clorofil·les, carbohidrats i lípids en un cultiu d'enciam meravella. Per a l'assaig s'han utilitzat fertilitzants minerals i fertilitzants orgànics (fracció orgànica dels residus sòlids urbans, purins de porc i fangs de depuradora digerits) i s'han aplicat en una parcel·la d'enciams situada en la finca Parc ¿ UPC Agròpolis. Durant el temps de cultiu es va avaluar l'evolució del nombre de fulles i la longitud de la fulla més llarga. Després de la collita del cultiu es va quantificar la biomassa i el seu contingut clorofíl·lic i es va determinar mitjançant tecnologia de l'infraroig pròxim les absorbàncies del material vegetal. En els laboratoris del centre de recerca IDAEA-CISC, es va determinar el contingut de carbohidrats i lípids. No s'han observat diferències significatives en el desenvolupament i creixement de les plantes adobades amb el tractament mineral i els tractaments orgànics; en canvi sí que es van apreciar diferències en el contingut de clorofil·les dels enciams abonats amb la FO-RSU i el fertilitzant mineral, sent aquestes últimes les que van presentar un major contingut clorofíl·lic. En el cas del contingut de carbohidrats i lípids sí que van presentar diferències significatives segons el tractament aplicat, sent la fertilització amb FO-RSU la que produeix un major percentatge d'aquestes macromolècules. L'ús de l'espectroscòpia de l'infraroig pròxim ha permès observar la creació de grups segons el tractament aplicat.
La fertilización afecta al desarrollo, rendimiento y calidad del cultivo. El uso excesivo de abonos de síntesis provoca un deterioro en la calidad del suelo. Como consecuencia se aconseja desarrollar modelos de agricultura alternativos que sean sostenibles. Uno de ellos es la valorización de residuos orgánicos como fuente de nutrientes de los cultivos de modo que se posibilite su reaprovechamiento y utilización como fertilizante alternativo a los de síntesis. El objetivo principal de este trabajo es evaluar los efectos de la utilización de diferentes tipos de fertilización orgánica frente a una fertilización mineral en el crecimiento y desarrollo vegetal, contenido de clorofilas, carbohidratos y lípidos en un cultivo de lechuga variedad maravilla. Para el ensayo se han utilizado fertilizantes minerales y fertilizantes orgánicos (fracción orgánica de los residuos sólidos urbanos (FO-RSU), purines de cerdo y fangos de depuradora digeridos) y se han aplicado en una parcela de lechugas situada en la finca ¿Parc ¿ UPC Agròpolis¿. Durante el tiempo de cultivo se evaluó la evolución del número de hojas y la longitud de la hoja más larga. Después de la cosecha del cultivo se cuantificó la biomasa y su contenido clorofílico y se determinó mediante tecnología del infrarrojo cercano las absorbancias del material vegetal. En los laboratorios del centro de investigación IDAEA-CISC, se determinó el contenido de carbohidratos y lípidos. No se han observado diferencias significativas en el desarrollo y crecimiento de las plantas abonadas con el tratamiento mineral y los tratamientos orgánicos; en cambio sí que se apreciaron diferencias en el contenido de clorofilas de las lechugas abonadas con la FO-RSU y el fertilizante mineral, siendo éstas últimas las que presentaron un mayor contenido clorofílico. En el caso del contenido de carbohidratos y lípidos sí que presentaron diferencias significativas según el tratamiento aplicado, siendo la fertilización con FO-RSU la que produce un mayor porcentaje de estas macromoléculas. El uso de la espectroscopía del infrarrojo cercano ha permitido observar la creación de grupos según el tratamiento aplicado.
Treball Final de Grau
Morella I Giménez, Ariadna
Tutor/a - Director/a: Cañameras Riba, Núria
Data de publicació: 2020
Escola d'Enginyeria Agroalimentària i de Biosistemes de Barcelona (EEABB)
Treball Final de Grau
Perdomo Vargas, Andres Mauricio
Tutor/a - Director/a: Cañameras Riba, Núria
Data de publicació: 2020
Escola d'Enginyeria Agroalimentària i de Biosistemes de Barcelona (EEABB)
Veure detall Accés al text complet
Pollution of environment with heavy metals it is a global concern. These metals can accumulate in soil, water sources and can be assimilated by plants in their ionic form. The problems derived from metal contamination not only involve the plant species, they can also affect humans that use vegetables like source of food. Anthropogenic activities cause the concentration of metals to increase, for example, with fertilization of soil and the use of pesticides in an uncontrolled way. The aim of this study is to evaluate the effect of two heavy metals, zinc and copper (Zn and Cu), has on the development and content of lipids, sugars and chlorophylls in a greenhouse vegetable crops fertilized with sewage sludge from a wastewater treatment plant. Three different doses of metals were used, the plant species used were lettuce (Latuca sativa L. var. Maravilla) and radish (Raphanus sativus round red type), both grown in containers. The crops were submitted to daily irrigation with water. The soil used came from a plot in Agrópolis (UPC scientific-technical unit). Lettuces and radishes were harvested after 57 and 36 days, respectively. From lettuces, statistical analysis of different parameters such as plant growth, chlorophyll, lipid and carbohydrate content did not show significant differences. Either not apparent toxicity symptoms were observed. Regarding radishes, significant differences were found in the chlorophyll content, being the plants treated with medium dose those with a lower content than rest. Other parameters such as biomass, and lipid and carbohydrate content did not show significant differences.
La contaminación del medioambiente con metales pesados es un tema que concierne a nivel mundial. Estos metales se pueden acumular en el suelo, fuentes de agua y ser asimilados por las plantas en su forma iónica. Los problemas derivados de contaminación por metales no sólo implican a la especie vegetal, también puede afectar a los humanos que hacen de los vegetales una fuente de alimento. Las actividades antropogénicas hacen que la concentración de metales aumente, por ejemplo, la fertilización del suelo y uso de pesticidas de forma no controlada. El objetivo principal de este trabajo es evaluar el efecto que tiene la adición de dos metales pesados, zinc y cobre (Zn y Cu), en el desarrollo y contenido de lípidos, azúcares y clorofilas en cultivos de hortalizas en invernadero fertilizados con lodos de depuradora. Se utilizaron tres dosis diferentes de metales, siendo las especies vegetales utilizadas la lechuga (Latuca sativa L. variedad Maravilla) y el rábano (Raphanus sativus tipo redondo rojo), ambas cultivadas en contenedor. Los cultivos fueron sometidos a riego diario. El suelo utilizado procedía de una parcela de Agrópolis (unidad científico técnica de la UPC). Las lechugas y los rábanos se cosecharon pasados 57 y 36 días, respectivamente. En las lechugas, el análisis estadístico de diferentes parámetros como crecimiento vegetal, contenido de clorofilas, lípidos y carbohidratos no resulta ser significativo. Tampoco se observaron síntomas aparentes de toxicidad. En cuanto a los rábanos, se encontraron diferencias significativas en el contenido de clorofila, siendo las plantas tratadas con dosis media las que tenían un contenido inferior al resto. El resto de parámetros de biomasa y contenido de lípidos y carbohidratos no mostraron diferencias significativas.
La contaminació del medi ambient amb metalls pesants és un tema que afecta a nivell
mundial. Aquests metalls es poden acumular al sòl, a les fonts d'aigua i a més poden
ser assimilats per les plantes en la seva forma iònica. Els problemes derivats de la
contaminació amb metalls no impliquen tan sols a l'espècie vegetal, sinó que també
poden afectar als humans que aprofiten els vegetals com a font d'aliment. Les
activitats antropogèniques fan que les concentracions de metalls augmentin, per
exemple, amb la fertilització del sòl y l'ús de pesticides de forma no controlada.
L'objectiu principal d'aquest treball és avaluar l'efecte que té l'adició de dos metalls
pesants, zinc y coure (Zn y Cu), en el desenvolupament y contingut de lípids, sucres i
clorofil·les en cultius d'hortalisses en hivernacle fertilitzats amb fangs de depuradora.
Es van emprar tres dosis diferents de metalls, sent les espècies vegetals utilitzades
l'enciam (Latuca sativa L. varietat Meravella) i el rave (Raphanus sativus tipus rodó
vermell), les dues van ser cultivades en contenidor. Els cultius van ser sotmesos a reg
diari. El sòl emprat provenia d'una parcel·la d'Agròpolis (unitat científic-tècnica de la
UPC). La collita dels enciams i els raves va ser passats 57 i 36 dies, respectivament.
En els enciams, l'anàlisi estadístic de diferents paràmetres com el creixement vegetal,
contingut de clorofil·les, lípids i carbohidrats no va resultar ser significatiu. Tampoc es
van observar símptomes aparents de toxicitat. Respecte als raves, es van trobar
diferencies significatives en el contingut de clorofil·la. Les plantes tractades amb dosis
mitja van resultar en contingut inferior de clorofil·la. La resta de paràmetres de
biomassa i contingut de lípids i carbohidrats no van mostrar diferencies significatives
Treball Final de Grau
Touray Kijera, Nyema
Tutor/a - Director/a: Cañameras Riba, Núria; Comas Angelet, Jordi
Data de publicació: 2019
Escola d'Enginyeria Agroalimentària i de Biosistemes de Barcelona (EEABB)
Veure detall Accés al text complet
This study has been carried out thanks to the collaboration and support of the Consell Assessor for the Sustainable Development and the Escola Superior d'Agricultura de Barcelona (UPC). The objective is to make a first estimation of the reactive nitrogen contribution on the pig sector in Catalonia during the period 2004-2008. In the reactive nitrogen balance performed, are considered as inputs of the system the animal feed and the meat import; and as outputs the pork consumed in households, the slurry generated and the meat export. This data has been extracted from the Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació of the Generalitat de Catalunya and DataComex of the Ministerio de Industria, Comercio y Turismo. Reactive nitrogen has been estimated for each of these variables. In general, the results obtained show that in the inputs and in the outputs there is an annual increase in reactive nitrogen. However, the difference between these two values indicates a decrease of the reactive nitrogen that remains in Catalonia.
Treball Final de Grau
Barroso Garcia, Blanca
Tutor/a - Director/a: Cañameras Riba, Núria; Comas Angelet, Jordi
Data de publicació: 2019
Escola d'Enginyeria Agroalimentària i de Biosistemes de Barcelona (EEABB)
Veure detall Accés al text complet
In the next decade, a 3% increase in agricultural production is expected in Western Europe, without increasing the cultivated area, which implies the use of right quality seeds, fertilizers and other technologies to increase the production (OCDE/FAO, 2018), while the regulatory bases are increasingly strict. Cultivation without soil together with the use of LED with customized spectra, allows the control of all parameters that influence the physiological and morphological growth of the crop. Many studies have exposed the effects that blue and red light has on plant growth, but less are those that talk about the effect of other wavelengths not only in physiologic but also in nutritional growth. This work aims to study the effect of the interaction between various lighting variables, in a controlled environment, such as: the spectrum (using 4 different light spectra, 3 of which are specific for plant cultivation), intensity (2 or 4 lamps) and the photoperiod (16 or 24 hours of light exposure) in the nitrate content at the end of the growth of Chycorium intybus microgreens, of the purple oak leaf lettuce variety. Trying to clarify in some way which one is the most favourable light treatment for the cultivation of microgreens of this variety and therefore the one that generates healthier seedlings for human consumption. It was obtained that the most favourable light treatment for a lower nitrate concentration is the VEG spectrum, which is one of the specific spectra for agricultural cultivation, with an intensity of 4 lamps and a 24-hour photoperiod. This same spectrum generated significantly different results from the rest of treatments in 2 of its 4 possible combinations between intensity and photoperiod. There was a clear tendency to accumulate fewer nitrates in those treatments that, regardless of the spectrum and intensity, were grown under a 24-hour photoperiod.
Treball Final de Grau
Teran Palacios, Andrea
Tutor/a - Director/a: Cañameras Riba, Núria; Comas Angelet, Jordi
Data de publicació: 2019
Escola d'Enginyeria Agroalimentària i de Biosistemes de Barcelona (EEABB)
Veure detall Accés al text complet
Every year in Catalonia, half a million tons of sludge from urban and industrial waste is generated (Agència Catalana de l’Aigua, 2019). Its management is carried out in different ways, with agronomic valorization being an effective disposition in terms of environmental compensation and pollution reduction. For studying the potential of sewage sludge as fertilizer for agricultural use, it has been chosen the use of sewage sludge from food industry instead of urban sludge, as these have shown higher rates of toxic contamination and accumulation (Bayona, et .al., 2017). The study is focused on evaluating the depuration process that is carried out in a industrial water treatment plant from pig slaughterhouse sewage in order to examine the quality of the sludge, as well as analyses other aspects relevant to its use, such as: the stability degree and the agronomic potential of the sludge. For the determination of the stability degree, there were used two methods: The Klanson method (MAB, 1971), which had been used by the Agència de Residus de Catalunya to establish the required parameter in terms of stability degree (GE), and the Van Soest method (Binner, 1997) in order to contrast both methods. Finally, a test was conducted where the effect of purified sludge on the performance and evolution of a radish crop (Raphanus sativus) in a greenhouse was analyzed and compared to a mineral fertilizer or a control crop.
Cada año en Cataluña se genera medio millón de toneladas de lodos provenientes de los residuos urbanos e industriales (Agència Catalana de l’Aigua, 2019). Su gestión se lleva a cabo por distintas vías, siendo la valorización agronómica una disposición eficaz en cuanto a retribución al medio ambiente y reducción de la contaminación. Para el estudio del potencial de los lodos depurados como fertilizantes para uso agrícola, se ha elegido utilizar lodos procedentes de la industria alimentaria en lugar de los lodos urbanos, debido a que estos han mostrado mayores índices de contaminación y acumulación de tóxicos (Bayona, et. al., 2017). El estudio se centró en evaluar la línea de depuración que se realiza en una estación depuradora de aguas residuales procedentes de un matadero de porcino con el objeto de examinar la calidad de los lodos depurados, así como analizar otros aspectos relevantes para su uso, como lo son: el grado de estabilidad y el potencial agronómico de los lodos. Para la determinación del grado de estabilidad, se utilizaron dos métodos: el método Klanson (MAB, 1971), el cual fue utilizado por la Agència Residus de Catalunya para establecer el parámetro exigible en cuanto a grado de estabilidad (GE), y el método Van Soest (Binner, 1997) para contrastar ambos métodos. Por último, se realizó un ensayo en invernadero donde se analizó el efecto de los fangos depurados en el rendimiento y evolución del cultivo de rábanos rojos (Raphanus sativus) comparándolos con un fertilizante mineral o un cultivo control.
Cada any a Catalunya es genera mig milió de tones de fangs procedents de residus urbans i industrials (Agència Catalana de l'Aigua, 2019). La seva gestió es porta a terme per diferents vies, sent la valorització agronòmica una disposició eficaç quant a retribució del Medi Ambient y reducció de la contaminació. Per l' estudi del potencial dels fangs depurats com a fertilitzants per a ús agrícola, s'ha escollit utilitzar fangs procedents de la indústria alimentària en comptes de fangs urbans, degut a que aquests han mostrat majors índex de contaminació i acumulació de tòxics (Bayona, et. al., 2017). L'estudi es centrà en avaluar la línia de depuració que es realitza en una estació depuradora d' aigües residuals procedents d' un escorxador porcí amb l'objecte d' examinar la qualitat dels fangs depurats, així como analitzar altres aspectes rellevants pel seu ús, tals com: el grau d' estabilitat i el potencial agronòmic dels fangs. Per la determinació del grau d'estabilitat, s'han utilitzat dos mètodes: el mètode Klanson (MAB, 1971), el qual va utilitzar l' Agència de Residus de Catalunya per establir el paràmetre exigible quant a grau d' estabilitat (GE), i el mètode Van Soest (Binner, 1997) per contrastar ambdós mètodes. Finalment, es realitzà un assaig en hivernacle on s' analitzà l'efecte dels fangs depurats en el rendiment i evolució del cultiu de rave vermell (Raphanus sativus) en comparació amb un fertilitzant mineral o un cultiu control.
Treball Final de Grau
Torrico Vidal, Oscar Frank
Tutor/a - Director/a: Cañameras Riba, Núria; Serrat Gurrera, Xavier
Data de publicació: 2019
Escola d'Enginyeria Agroalimentària i de Biosistemes de Barcelona (EEABB)
Veure detall Accés al text complet
The technology of haploids and double haploids can help plant breeding programs by accelerating the production of homozygous lines. Haploid plants of any species have half the normal number of chromosomes; we obtained the haploid plants by in situ partogenesis with irradiated pollen, followed by in vitro culture of the rescued parthenogenetic embryos. In this project, seven genotypes of melon with pollen irradiated by γ rays at 250 Gy were pollinated. Pollination with irradiated pollen induced the formation of parthenocarpic fruits and the development of parthenogenetic embryos. The development of embryos is stimulated by the germination of the pollen on the stigma and the growth of the pollen tube within the style. The parthenogenetic embryos extracted from the seeds were cultivated in vitro and germinated; from these germinated embryos we were able to obtain haploid, mixoploid and double haploid spontaneous. With in situ parthenogenesis with irradiated pollen we were able to obtain 19 haploid plants, 6 spontaneous double haploid and one mixoploid plant. The chromosomal duplication of the haploid plants was carried out by means of treatments with two antimitotic agents, colchicine and oryzalin. Duplication treatments were carried out in vitro with colchicine and oryzalin, and in vivo with colchicine. With these techniques we were able to successfully obtain at least one haploid double plant of each genotype.
La tecnologia dels haploids i doble haploids poden ajudar als programes de fitomillorament accelerant la producció de línies homozigòtiques. Les plantes haploides de qualsevol espècie tenen la meitat del nombre normal de cromosomes, nosaltres vam obtenir les plantes haploides mitjançant la parteogenesis in situ amb pol·len irradiat, seguit del cultiu in vitro dels embrions partenogenéticos rescatats. En aquest projecte, es van pol·linitzar 7 genotips de meló amb pol·len irradiat per raigs γ a 250 Gy. La pol·linització amb el pol·len irradiat va induir la formació de fruits partenocàrpics i el desenvolupament d'embrions partenogenétics. El desenvolupament d'embrions és estimulat per la germinació del pol·len sobre l'estigma i el creixement del tub pol·línic dins de l'estil. Els embrions partenogenétics extrets de les llavors van ser cultivats in vitro i germinats, d'aquests embrions germinats vam poder obtenir plàntules haploids, mixoploids i doble haploids espontanis. Amb la partenogènesi in situ amb pol·len irradiat vam poder obtenir 19 plantes haploids, 6 doble haploids espontànies i una planta mixoploide. La duplicació cromosòmica de les plantes haploids es va realitzar mitjançant tractaments amb dos agents antimitòtics, la colquicina i la oryzalina. Es van realitzar tractaments de duplicació en in vitro amb colquicina i oryzalina, i en in vivo amb colquicina. Amb aquestes tècniques vam poder obtenir amb èxit almenys una planta doble haploide de cada genotip.
La tecnología de los haploides y doble haploides pueden ayudar a los programas de fitomejoramiento acelerando la producción de líneas homocigóticas. Las plantas haploides de cualquier especie tienen la mitad del número normal de cromosomas, nosotros obtuvimos las plantas haploides mediante la parteogenesis in situ con polen irradiado, seguido del cultivo in vitro de los embriones partenogenéticos rescatados. En este proyecto, se polinizaron siete genotipos de melón con polen irradiado por rayos γ a 250 Gy. La polinización con el polen irradiado indujo la formación de frutos partenocárpicos y el desarrollo de embriones partenogenéticos. El desarrollo de embriones es estimulado por la germinación del polen sobre el estigma y el crecimiento del tubo polínico dentro del estilo. Los embriones partenogenéticos extraídos de las semillas fueron cultivados in vitro y germinados, de estos embriones germinados pudimos obtener plántulas haploides, mixoploides y doble haploides espontáneos. Con la partenogénesis in situ con polen irradiado pudimos obtener 19 plantas haploides, 6 doble haploides espontaneas y una planta mixoploide. La duplicación cromosómica de las plantas haploides se realizó mediante tratamientos con dos agentes antimitóticos, la colchicina y la oryzalina. Se realizaron tratamientos de duplicación en in vitro con colchicina y oryzalina, y en in vivo con colchicina. Con estas técnicas pudimos obtener con éxito al menos una planta doble haploide de cada genotipo.
Treball Final de Grau
Frigola Tepe, Pere
Tutor/a - Director/a: Cañameras Riba, Núria; Comas Angelet, Jordi
Data de publicació: 2019
Escola d'Enginyeria Agroalimentària i de Biosistemes de Barcelona (EEABB)
Veure detall Accés al text complet
El presente estudio quiere determinar si el polvo de extintor caducado se puede reciclar como abono mineral. El estudio compara el crecimiento de Lactuca sativa cv. Trocadero utilizando un fertilizante mineral (S.A.) y un fertilizante a base de polvo de extintor (N.P.) con una concentración equivalente de sulfato amónico y fosfato mono amónico. De este modo, realizando 5 tratamientos, se quiere determinar si el polvo de extintor puede ser utilizado como fertilizante con interés agronómico. La cantidad de nitrógeno en la parte aérea de la lechuga no se ve influida por el tipo de fertilizante pero en la dosis triple se observan valores significativamente superiores para el tratamiento con fertilizante mineral. El N aportado con la solución nutritiva de Hoagland cubre las necesidades de las lechugas. Por el contrario, las lechugas tratadas con fertilizante mineral, absorben mejor el calcio, el magnesio, el azufre y el fósforo, pero, no absorbe tan bien el potasio. En cuanto a los micronutrientes, las lechugas tratadas con fertilizante mineral absorben mejor el Mn y el Cu que los otros tratamientos. En cambio, por el micronutrientes Fe y Zn, no se han observado diferencias significativas. Finalmente por el B, no se han obtenido diferencias significativas entre tratamientos. En general, la cantidad de macronutrientes y micronutrientes en los experimentos tratados con polvo de extintor no presentan diferencias significativamente relevantes con el cultivo control. Aunque el fertilizante a base de polvo de extintor no puede substituir cualitativamente el fertilizante mineral, se puede utilizar de forma satisfactoria como abono agronómico.
El present estudi vol determinar si la pols d'extintor caducada es pot reciclar com a adob mineral. L'estudi compara el creixement de Lactuca sativa cv. Trocadero utilitzant un fertilitzant mineral (S.A.) i un fertilitzant a base de pols d'extintor (N.P.) amb una concentració equivalent de sulfat amònic i fosfat mono amònic. D'aquesta manera, realitzant 5 tractaments, es vol determinar si la pols d'extintor pot ser utilitzada com a fertilitzant amb interès agronòmic. La quantitat de nitrogen a la part aèria de l'enciam no es veu influïda significativament pel tipus tractament, però en la dosi triple s'observen valors significativament superiors pel tractament amb fertilitzant mineral. El N aportat amb la solució nutritiva de Hoagland cobreix les necessitats dels enciams. Pel contrari, els enciams tractats amb fertilitzant mineral, absorbeixen millor el calci, el magnesi, el sofre i el fòsfor, però en canvi, no absorbeixen tant bé el potassi. Pel que fa als micronutrients, els enciams tractats amb fertilitzant mineral absorbeixen millor el Mn i el Cu que els altres tractaments. En canvi, pels micronutrients Fe i Zn, no s'han observat diferències significatives entre tractaments. Finalment pel B, no s'han obtingut diferències significatives entre tractaments. En general, la quantitat de macronutrients i micronutrients en els experiments tractats amb pols d'extintor no presenten diferències significativament rellevants amb el cultiu control. Tot i que el fertilitzant a base de pols d'extintor no pot substituir qualitativament el fertilitzant mineral, es pot utilitzar de forma satisfactòria com a adob agronòmic.
The present study seeks to determine if the expired extinguisher powder can be recycled as a mineral fertilizer. The study compares the growth of Lactuca sativa cv. Trocadero using a mineral fertilizer (S.A.) and a fertilizer based on extinguisher powder (N.P.) with an equivalent concentration of ammonium sulfate and ammonium phosphate. Realizing 5 treatments, we want to determine if the dust of fire extinguisher can be used as a fertilizer with agronomic interest. The amount of nitrogen in the aerial part of the lettuce is not influenced by the type of fertilizer but in the triple dose we can see significantly higher values for the treatment with mineral fertilizer. The N contributed with Hoagland's nourishing solution covers the needs of the lettuce. On the contrary, lettuces treated with mineral fertilizers better absorb calcium, magnesium, sulfur and phosphorus, but on the other hand, it doesn't absorb potassium so well. Regarding micronutrients, lettuces treated with mineral fertilizers absorbed better Mn and Cu than the other experiments. On the other hand, no significant differences between treatments have been observed on the absorption of Fe, Zn and B. In general, the amount of macronutrients and micronutrients in the experiments treated with extinguishing powder do not present significant differences with the control culture. Although the fertilizer based on extinguisher powder can't be replaced qualitatively the mineral fertilizer, we conclude that extinguishing powder can be used satisfactorily as an agronomic fertilizer.
Treball Final de Grau
Dorrego Martinez, Gemma
Tutor/a - Director/a: Cañameras Riba, Núria
Data de publicació: 2019
Escola d'Enginyeria Agroalimentària i de Biosistemes de Barcelona (EEABB)
Veure detall Accés al text complet
The European Union is currently the second global producing region in world apple production, a pome fruit crop with high economical value. For this reason, concern has risen due to the different factors that can affect the crop and its production, being the leaf blotch and fruit spot disease, caused by different species of the fungus Alternaria, one of the most worrying threats. The disease causes the necrosis of the infected tissues and can cause an early defoliation of the tree, as well as a reduction in fruit quality and yield, and it can accumulate a low productivity in future seasons. The aim of this study was to identify the different Alternaria species affecting apple orchards in Catalonia, by combining different morphological and molecular study techniques. A collection of 31 Alternaria strains has been used as starting point, obtained from symptomatic apple leaves and fruits. Regarding the morphological study, fungal colonies have been described and characterised, together with the corresponding reproductive structures. Regarding the molecular study, DNA from fungal strains has been extracted and two nuclear genes have been sequenced (endopolygalacturonase [endoPG] and Alternaria major allergen a1 Alta1). Subsequently, phylogenetic analyses have been carried out, by means of Bayesian inference, to determine the phylogenetic relations between the studied strains and their potential identification. The results obtained in this study have not allowed to find consistent concordances between the morphologic and molecular identifications. In view of the results, it has been considered necessary to delve further into the studies of this genus; the number of analysed regions of the genome should be increased, as well as the number of Alternaria strains to be studied. Hence, the resolution of the phylogenetic analyses would be improved and a better knowledge about the fungi causing the leaf blotch and fruit spot disease could be achieved.
Actualmente, la Unión Europea es la segunda potencia mundial en producción de manzano, un cultivo de fruta dulce económicamente muy importante. Por esta razón, ha aumentado la preocupación por los diferentes factores que pueden afectar al cultivo y su producción. Entre ellos se encuentra la enfermedad de la mancha foliar y el moteado del fruto, causada por diferentes especies del hongo Alternaria. Esta enfermedad provoca la necrosis de los tejidos infectados y puede causar la defoliación prematura del árbol, así como reducir la calidad del fruto y la cosecha, acumulando así una baja productividad en temporadas futuras. El objetivo de este trabajo ha sido el de combinar técnicas de estudio morfológicas y moleculares para intentar identificar las especies de Alternaria que afectan al manzano en Cataluña. Se ha partido de una colección de 31 cepas de Alternaria obtenidas de hojas y frutos de manzano con síntomas. En cuanto al estudio morfológico, se han descrito y caracterizado las colonias fúngicas, así como las correspondientes estructuras reproductivas. En cuanto al estudio molecular, se han realizado extracciones de ADN del micelio de las colonias y se han secuenciado dos genes nucleares (el de la endopoligalacturonasa [endoPG] y el del alergógeno a1 [Alta1]). Posteriormente, se han realizado análisis filogenéticos entre las cepas estudiadas, mediante inferencia bayesiana, para determinar su potencial identificación. Los resultados obtenidos en el trabajo no han permitido encontrar concordancias sólidas entre la clasificación morfológica y la clasificación molecular. A la vista de los resultados, se ha considerado que hay que profundizar más en los estudios de este género; hay que incrementar el número de regiones del genoma a analizar, así como el número de cepas de Alternaria a estudiar. Todo ello para mejorar la resolución de los análisis filogenéticos y tener así un mejor conocimiento sobre los hongos causantes de la mancha foliar y el moteado del fruto.
Actualment, la Unió Europea és la segona potència mundial en producció de pomera, un cultiu de fruita dolça econòmicament molt important. Per aquesta raó, ha augmentat la preocupació pels diferents factors que poden afectar al cultiu i la seva producció. Entre ells s'hi troba la malaltia de la taca foliar i el motejat del fruit, causada per diferents espècies del fong Alternaria. La malaltia provoca la necrosi dels teixits infectats i pot causar la defoliació prematura de l'arbre, així com reduir la qualitat del fruit i la collita, tot acumulant una baixa productivitat en temporades futures. L'objectiu d'aquest treball ha estat el de combinar tècniques d'estudi morfològiques i moleculars per intentar identificar les espècies d'Alternaria que afecten les pomeres del territori català. S'ha partit d'una col·lecció de 31 soques d'Alternaria obtingudes de fulles i fruits de pomera amb símptomes. Quant a l'estudi morfològic, s'han descrit i caracteritzat les colònies fúngiques, així com les corresponents estructures reproductives. Quant a l'estudi molecular, s'han realitzat extraccions d'ADN del miceli de les colònies i s'han seqüenciat dos gens nuclears (el de l'endopoligalacturonasa [endoPG] i el de l'al·lergogen a1 [Alta1]). Posteriorment, s'han realitzat anàlisis filogenètiques, mitjançant inferència Bayesiana, per a determinar-ne les relacions filogenètiques entre les soques estudiades i la seva potencial identificació. Els resultats obtinguts en el treball no han permès trobar concordances sòlides entre la classificació morfològica i la classificació molecular. En vista dels resultats, s'ha considerat que cal aprofundir més en els estudis d'aquest gènere; cal incrementar el nombre de les regions del genoma a analitzar, així com el nombre de soques d'Alternaria a estudiar. Tot plegat, per a millorar la resolució de les anàlisis filogenètiques i tenir així un millor coneixement sobre els fongs causants de la taca foliar i el motejat del fruit.
Treball Final de Grau
Martinez Ruiz, Marcos
Tutor/a - Director/a: Cañameras Riba, Núria
Data de publicació: 2018
Escola d'Enginyeria Agroalimentària i de Biosistemes de Barcelona (EEABB)
Veure detall Accés al text complet
The fungus Plasmopara viticola commonly called grapevine downy mildew has caused serious perjury throughout its history in Europe and other viticultural areas of the world. Currently, through epidemiological prediction models, the appearance and theoretical development of the parasite can be calculated, reducing the damage and avoiding the indiscriminate use of phytosanitary products. This paper describes the development of the adaptation of the epidemiological model P.I.S-Strizyk Wintering Phase in a geographic information system, in order to improve the spatial accuracy of the current phytosanitary warnings. Through the use of geoprocessing tools, those are, computer tools that allow the generation and processing of georeferenced information, it has been concluded that the technical methodology used is viable. However, after the creation of different interpolated maps of the meteorological variables required by the system, such as accumulated precipitation and average temperature of the study months, it has been found that the process of generating precision information requires a large amount of data. After using the necessary records of 17 agrometeorological stations in the study area, the variability presented after comparing the results has been very high. The map of the Potential Infection Status (P.I.S) of the fungus generated at the end of winter has presented unreliable values.
El fong Plasmopara viticola comunament anomenat Mildiu de la vinya ha ocasionat greus perjudicis al llarg de la seva historia tant a Europa com a altres zones viticoles del mon. Actualment mitjancant els models de prediccio epidemiologics es pot calcular l'aparicio i el desenvolupament del parasit. Reduint i evitant l'us indiscriminat de fitosanitaris. En aquest treball es descriu el desenvolupament de l'adaptacio del model epidemiologic E.P.I-Strizyk Fase Hivernant en un Sistema d'Informacio Geografica, amb la finalitat de millorar la precisio espacial dels avisos fitosanitaris actuals. Mitjancant l'us d'eines de geoprocessament, es a dir, eines informatiques que permeten generar i tractar informacio georreferenciada, s'ha concluit que la metodologia tecnica emprada es viable. No obstant, despres de la creacio de diferents mapes interpolats de les variables meteorologiques requereides pel sistema, com ara la precipitacio acumulada i la temperatura mitjana dels mesos d'estudi, s'ha constatat que el proces de generacio d'informacio de precisio requereix de gran cuantitat de dades. Despres de fer servir els registres de dades meteorologiques necessaris de 17 estacions agrometeorologiques de la zona d'estudi, la variabilitat presentada comparant els resultats ha estat molt elevada. El mapa de l'Estat Potencial d'Infeccio (E.P.I) del fong a la sortida d'hivern generat ha presentat valors poc fiables.
El hongo Plasmopara viticola comunmente llamado Mildiu de la vid ha ocasionado graves perjucios a lo largo de su historia en Europa y otras zonas viticolas del mundo. Actualmente mediante los modelos de prediccion epidemiologicos se puede calcular la aparicion y el desarrollo teorico del parasito, reduciendo el daño y evitando el uso indiscriminado de fitosanitarios. En este trabajo se describe el desarrollo de la adaptacion del modelo epidemiologico E.P.I-Strizyk Fase Invernante en un Sistema de Informacion Geografica (S.I.G), con el fin de mejorar la precision espacial de los avisos fitosanitarios actuales. Mediante el uso de herramientas de geoprocesamiento, es decir, herramientas informaticas que permiten generar y tratar informacion georreferenciada, se ha concluido que la metodologia tecnica empleada es viable. No obstante, tras la creacion de diferentes mapas interpolados de las variables meteorologicas requeridas por el sistema, tales como precipitacion acumulada y temperatura promedio de los meses de estudio, se ha constatado que el proceso de generacion de de informacion de precision requiere gran cantidad de datos. Tras emplear los registros meteorologicos necesarios de 17 estaciones agrometeorologicas de la zona de estudio, la variabilidad presentada tras comparar los resultados ha sido muy elevada. El mapa del Estado Potencial de Infeccion (E.P.I) del hongo a la salida de invierno generado ha presentado valores poco fiables.
Treball Final de Grau
Escudero Leiva, Hector
Tutor/a - Director/a: Cañameras Riba, Núria
Data de publicació: 2018
Escola d'Enginyeria Agroalimentària i de Biosistemes de Barcelona (EEABB)
Veure detall Accés al text complet
The present final project seeks to provide a tool to understand the agriculture of Bhimphedi, Nepal; where the Escola Superior d’Agricultura de Barcelona (ESAB) and the NGO Amics del Nepal, will led a two years long project together starting on August 2017 in order to improve the management of the kitchen garden held by the NGO in the village and simultaneously, improve farming management in the local households. The present study was conducted during the first couple of ESAB students stage in Bhimphedi, from August 2017 to February 2018. The author, helped by 5 interpreters, conducted 25 random interviews in the village, in order to describe the local farming and socio-economic aspects that could conditionate the project. Most of the families practiced some kind of farming in a similar way that they had learnt from their ancestors. However, new technologies, such as the use of chemical fertilizers and pesticides, commercial medicines for livestock or mechanical implements, are becoming of popular access among professional and non-professional farmers. Moreover, there have been described some locally available and specific alternatives, of different duration and scope, to some of the farmers concerns like plagues or weeding. There were visited public and private agriculture development initiatives. We concluded that some initiatives could be adapted to the specific requirements and resources of Bhimphedi, in order to decline the described deficits.
El present treball de fi de grau preten esdevenir una eina per entendre l’agricultura de Bhimphedi, Nepal; on l’Escola Superior d’Agricultura de Barcelona, junt amb l’ONG Amics del Nepal, liderara un projecte de dos anys de durada a partir d’agost del 2017. Aquest treball es va realitzar durant la primera estada d’estudiants de l’ESAB, de l’agost de 2017 fins al Febrer de 2018. L’objectiu del qual va ser descriure l’agricultura local i factors socioeconomics que poguessin condicionar el desenvolupament del projecte, mitjancant entrevistes a 25 families de la localitat triades a l’atzar amb l’ajut de fins a 5 interprets. La majoria de families practicaven alguna mena d’agricultura i ramaderia de manera similar als seus ancestres. Tot i aixo, noves tecnologies, com l’us de fertilitzants quimics i pesticides, medicines comercials pels animals o eines mecaniques, estan esdevenint progressivament mes accessible tant per pagesos professionals, com no professionals. A mes a mes, s’han descrit diverses alternatives, de diferent durada i abast, als problemes detectats i manifestats per les families, com problemes amb el control de plagues o el desherbatge. Amb aquest objecte, es van visitar diferents iniciatives, tant publiques com privades, que pretenen impulsar el desenvolupament agrari al pais. Es va determinar que aquestes iniciatives es poden adaptar al context i recursos de Bhimphedi, per tal de minvar els deficits descrits.
El presente trabajo de fin de grado pretende acontecer una herramienta para comprender la agricultura de Bhimphedi, Nepal; donde la Escuela Superior de Agricultura de Barcelona (ESAB), junto con el ONG Amigos del Nepal, liderara un proyecto de dos años de duracion a partir de agosto del 2017, con el objetivo de dinamizar el huerto y la agricultura de la localidad. Este trabajo se realizo durante la estancia de los dos primeros estudiantes de la ESAB desplazados a Nepal, desde agosto de 2017 hasta Febrero de 2018. El objetivo del cual fue describir la agricultura local ademas de, factores socioeconomicos que pudieran condicionar el desarrollo del proyecto, mediante 25 entrevistas a familias de la localidad, realizadas al azar por el autor con la ayuda de interpretes locales. La mayoria de familias practicaban algun tipo de agricultura y ganaderia de manera similar a sus ancestros. Aun asi, nuevas tecnologias, como el uso de fertilizantes quimicos y pesticidas, medicinas comerciales por los animales o herramientas mecanicas, son progresivamente mas accesibles para agricultores profesionales y no profesionales. Ademas, se describieron diferentes alternativas, de diferente duracion y alcance, a los problemas detectados y manifestados por las familias, como problemas con plagas o desherbado. Fueron visitados diferentes iniciativas, tanto publicas como privadas, que pretende impulsar el desarrollo agrario en el pais. Se determino que dichas iniciativas se pueden adaptar al contexto y recursos de Bhimphedi, para menguar los deficits descritos.
Treball Final de Grau
Masats Viladoms, Julià
Tutor/a - Director/a: Ornat Longarón, Cèsar; Cañameras Riba, Núria
Data de publicació: 2017
Escola d'Enginyeria Agroalimentària i de Biosistemes de Barcelona (EEABB)
Veure detall Accés al text complet
This paper describes the installation and set-up of an agrometeorological station of the Campbell Scientific company, which will serve the Agropolis complex. The station will be equipped with a set of sensors that will allow to measure different variables (temperature, relative humidity, net radiation, wind speed and direction, rainfall, soil temperature in two depths and soil moisture), which will make it possible to carry out a series of readings associated with the activities of the place. The installed sensors record the different variables at intervals of 10 seconds and these data, once processed, are available on the Internet for any user. The reading of the variables in real time, and the average, maximum and minimum historical values, daily and hour reading, constitute the visible data. This paper describes the two applications used to configure and consult the data, and to ensure reliability, it also compares the readings obtained. The start of the station took place at May 2016. After this date, work has continued to be complemented with all the sensors chosen, ensuring the proper functioning of them and giving an appropiate construction finish to the zone. However, the correct operation of all the sensors installed has not been fully achieved since the rainfall and the humidity sensor of the ground perform erroneous readings. Finally, we propose a series of actions to develop a second project for the improvement and maintenance of this station. Key words: agrometeorological station, temperature, humidity, wind, radiation, rain, set-up.
En aquest treball es realitza la instal·lació i posta en marxa d'una estació agrometeorològica de la marca Campbell Scientific, que donarà servei a la finca Agropolis. L'estació estarà dotada d'un conjunt de sensors que permetran mesurar diferents variables (temperatura, humitat relativa, radiació neta, velocitat i direcció del vent, pluviometria, temperatura del sòl en dues profunditats i humitat del sòl), que faran possible una sèrie de lectures associades a les activitats del complex. Els sensors instal·lats registren les diferents variables en intervals de 10 segons, i aquestes dades una vegada processades, són consultables a internet per qualsevol usuari. Les dades visibles són la lectura de les variables a temps real, i els valors històrics mitjans, màxims i mínims, tant horaris com diaris. En el document també es descriuen les dues aplicacions emprades per a configurar i consultar les dades, així com es realitza una comparativa per a emmarcar la fiabilitat de les lectures obtingudes. L'arrencada de l'estació es va fer el mes de maig del 2016. Després d'aquesta data s'ha continuat treballant complementant-la amb tots els sensors escollits, procurant el bon funcionament dels mateixos i donant un acabat constructiu adequat a la zona. No obstant, el funcionament correcte de tots els sensors instal·lats no s'ha aconseguit plenament ja que el pluviòmetre i el sensor d'humitat del sòl efectuen lectures errònies. Per acabar es contemplen una sèrie de propostes que farien possible un segon projecte de millora i manteniment d'aquesta estació. Paraules clau: estació agrometeorològica, temperatura, humitat, vent, radiació, pluja, posta en marxa.
En este trabajo se realiza la instalación y puesta en marcha de una estación agrometeorológica de la marca Campbell Scientific, que dará servicio a la finca Agropolis. La estación estará dotada de un conjunto de sensores que permitirán medir diferentes variables (temperatura, humedad relativa, radiación neta, velocidad y dirección del viento, pluviometría, temperatura del suelo en dos profundidades y humedad del suelo), que harán posible una serie de lecturas asociadas a las actividades del complejo. Los sensores instalados registran las diferentes variables en intervalos de 10 segundos, y estos datos una vez procesadas, son consultables en internet por cualquier usuario. Los datos visibles son la lectura de las variables a tiempo real, y los valores históricos medios, máximos y mínimos, tanto horarios como diarios. En el documento también se describen las dos aplicaciones utilizadas para configurar y consultar los datos, así como se realiza una comparativa para enmarcar la fiabilidad de las lecturas obtenidas. El arranque de la estación se hizo el mes de mayo de 2016. Después de esta fecha se ha seguido trabajando complementándola con todos los sensores escogidos, procurando el buen funcionamiento de los mismos y dando un acabado constructivo adecuado a la zona. Sin embargo, el funcionamiento correcto de todos los sensores instalados no se ha conseguido plenamente ya que el pluviómetro y el sensor de humedad del suelo efectúan lecturas erróneas. Para terminar se contemplan una serie de propuestas que harían posible un segundo proyecto de mejora y mantenimiento de esta estación. Palabras clave: estación agrometeorológica, temperatura, humedad, viento, radiación, lluvia, puesta en marcha.
Treball Final de Grau
Rodriguez Serra, Ariadna
Tutor/a - Director/a: Cañameras Riba, Núria; Verdú González, Antoni Maria Claret
Data de publicació: 2017
Escola d'Enginyeria Agroalimentària i de Biosistemes de Barcelona (EEABB)
Veure detall Accés al text complet
Fagopyrum esculentum Moench is an interesting plant for its potential as food ingredient, medical attributes or even a landscape interest. This bachelor thesis aims to evaluate the effect of in vitro culture media on the micropropagation of buckwheat, as well as to determine its content in polyphenolic compounds. Two cultivars of buckwheat were acquired (white and red flowers cultivars). In vitro and ex vitro germination trials were performed to determine favourable germination conditions. The in vitro basal culture medium used for germination was Murashinge and Skoog (1962) without growth regulators. The effect of four benzylaminopurine (BAP) concentrations was tested in the multiplication phase (0, 5, 10 and 20 µM). Later, shoots were placed on rooting medium (1/2 MS) supplemented with 0 and 5 µM butyric indole acid (IBA). The effect of BAP concentration, used during multiplication phase, was evaluated in the rooting phase. The determination of the polyphenols content was carried out with the shoots obtained during the multiplication and rooting tests. In general, the concentration of 20 μM of BAP stimulates the total number of leaves formed, total proliferation rate and callus formation. Therefore it causes smaller shoots and anomalous leaves. In all the rooting treatments roots were produced, but the percentages of rooting were low. It has been observed that 5 μM of IBA generates thicker roots than those formed by shoots developed in the control environment. The presence of routine and quercetin in most samples analyzed is detected, except for shoots obtained with 20 μM BAP, in which only routine has been quantified.
Fagopyrum esculentum Moench és una planta que té molt d'interès per al consum humà en diferents àmbits (culinari, medicinal, paisatgístic...). Aquest treball té com a objectiu avaluar l'efecte de la composició dels medis de cultiu in vitro en la multiplicació i arrelament d'aquesta espècie i determinar el seu contingut en compostos polifenòlics. Es realitzen assajos de germinació (in vitro i ex vitro) per tal de seleccionar la varietat comercial amb la que es faran els assajos de multiplicació i arrelament in vitro. Aquests assajos de desenvolupament in vitro es fan amb la varietat de flor blanca. En l'assaig de multiplicació s'usa com a medi base el medi MS (Murashige i Skoog, 1962) amb diferents concentracions de bencilaminopuria (BAP) (0, 5, 10 i 20 µM). En l'assaig d'arrelament es cultiven els microbrots obtinguts en l'assaig de multiplicació (identificant l'origen) en un medi formulat amb el mateix medi base que el utilitzat durant la fase de multiplicació però amb les solucions de macronutrientes MS diluïdes a la meitat addicionat amb àcid indolbutíric (IBA) (0, 5 µM). Es determina el contingut de polifenols del material vegetal desenvolupat en la fase de multiplicació i en la fase d'arrelament. En general, la concentració de 20 µM de BAP afavoreix la formació de fulles totals, la taxa de multiplicació total i l'aparició de calls però en canvi provoca microbrots més petits i fulles anòmales. En tots els tractaments d'arrelament s'han obtingut microbrots arrelats, però els percentatges d'arrelament han estat baixos. S'ha pogut observar que 5 µM d'IBA genera arrels més gruixudes que les formades pels microbrots desenvolupats en el medi control. Es detecta presència de rutina i quercetina en la majoria de mostres analitzades, llevat dels microbrots obtinguts amb 20 µM de BAP, en els que tant sols s'ha quantificat rutina.
Fagopyrum esculenum Moench es una planta que tiene mucho interés para el consumo humano en diferentes ámbitos (culinario, medicinal, paisajístico...). Este trabajo tiene como evaluar el efecto de la composición de los medios de cultivo in vitro en la multiplicación y arraigamiento de esta especie y determinar su contenido en compuestos polifenólicos. Se realizan ensayos de germinación (in vitro y ex vitro) con tal de seleccionar la variedad comercial y las condiciones con la que se harán los ensayos de multiplicación y arraigamiento in vitro. Estos ensayos de desarrollo in vitro se realizan con la variedad de flor blanca. En el ensayo de multiplicación se usa como medio base MS (Murashinge y Skoog, 1962) con diferentes concentraciones de bencilaminopurina (BAP) (0, 5, 10 y 20 µM). En el ensayo de arraigamiento se cultivan los microbrotes obtenidos en el ensayo de multiplicación (identificando el origen) en un medio formulado con el mismo medio base que el usado durante la fase de multiplicación pero con las soluciones de macronutrientes MS diluidas a la mitad adicionado con ácido indolbutírico (IBA) (0 y 5 µM). Se determina el contenido en polifenoles del material vegetal desarrollado en la fase de multiplicación y en la fase de arraigamiento. En general, la concentración de 20 µM de BAP favorece la formación de hojas totales, la tasa de multiplicación total y la aparición de callos pero en cambio provoca microbrotes más pequeños y hojas anómalas. En todos los tratamientos de arraigamiento se han obtenido microbrotes arraigados, pero los porcentajes de arraigamiento han sido bajos. Se ha podido observar que 5 µM de IBA genera raíces más gordas que las formadas por los microbrotes desarrollados en el medio control. Se detecta presencia de rutina y quercetina en la mayoría de las muestras analizadas, salvo los microbrotes obtenidos con 20 µM de BAP, en los que solo se ha cuantificado rutina.
- ...
- ...
Filtra els resultats
TipusInformació
Filtre que permet refinar la cerca pel tipus de continguts que es mostren actualment.
El llistat conté els diversos tipus de continguts, ordenats descendentment pel nombre de documents.
Al costat de cada tipus hi trobareu una indicació del nombre de continguts que obtindríeu si apliqueu el filtre per a aquest tipus.
Informació
Filtre que permet refinar la cerca pel tipus de continguts que es mostren actualment.
El llistat conté els diversos tipus de continguts, ordenats descendentment pel nombre de documents.
Al costat de cada tipus hi trobareu una indicació del nombre de continguts que obtindríeu si apliqueu el filtre per a aquest tipus.
+ DataInformació
Filtre que permet refinar la cerca pel tipus de continguts que es mostren actualment.
El llistat conté els diversos tipus de continguts, ordenats descendentment pel nombre de documents.
Al costat de cada tipus hi trobareu una indicació del nombre de continguts que obtindríeu si apliqueu el filtre per a aquest tipus.
Informació
Filtre que permet refinar la cerca pel tipus de continguts que es mostren actualment.
El llistat conté els diversos tipus de continguts, ordenats descendentment pel nombre de documents.
Al costat de cada tipus hi trobareu una indicació del nombre de continguts que obtindríeu si apliqueu el filtre per a aquest tipus.
Condicions d'accésInformació
Filtre que permet refinar la cerca per les condicions d’accés que tenen els continguts.
Es mostra un llistat amb els diferents nivells d’accés que tenen els continguts, ordenats descendentment pel nombre de continguts.
Al costat de cada condició d’accés hi trobareu una indicació del nombre de continguts que obtindríeu si apliqueu el filtre per a aquesta condició.
Informació
Filtre que permet refinar la cerca per les condicions d’accés que tenen els continguts.
Es mostra un llistat amb els diferents nivells d’accés que tenen els continguts, ordenats descendentment pel nombre de continguts.
Al costat de cada condició d’accés hi trobareu una indicació del nombre de continguts que obtindríeu si apliqueu el filtre per a aquesta condició.
IdiomesInformació
Filtre que permet refinar la cerca a partir de l’idioma del contingut.
Es mostra un llistat amb els diferents idiomes en què s’han elaborat els continguts, ordenats descendentment pel nombre de continguts.
Al costat de cada idioma hi trobareu una indicació del nombre de continguts que obtindríeu si apliqueu el filtre per a aquesta condició.
Informació
Filtre que permet refinar la cerca a partir de l’idioma del contingut.
Es mostra un llistat amb els diferents idiomes en què s’han elaborat els continguts, ordenats descendentment pel nombre de continguts.
Al costat de cada idioma hi trobareu una indicació del nombre de continguts que obtindríeu si apliqueu el filtre per a aquesta condició.
Àrees temàtiquesInformació
Filtre que permet refinar la cerca a partir dels àmbits de coneixement propis de la UPC.
Es mostra un llistat amb els diferents àmbits de coneixement assignats als continguts, ordenats descendentment pel nombre de continguts.
Al costat de cada àmbit hi trobareu una indicació del nombre de continguts que obtindríeu si apliqueu el filtre per a aquesta condició.
Informació
Filtre que permet refinar la cerca a partir dels àmbits de coneixement propis de la UPC.
Es mostra un llistat amb els diferents àmbits de coneixement assignats als continguts, ordenats descendentment pel nombre de continguts.
Al costat de cada àmbit hi trobareu una indicació del nombre de continguts que obtindríeu si apliqueu el filtre per a aquesta condició.
Objectius de Desenvolupament SostenibleInformació
Filtre que permet refinar la cerca recuperant aquells continguts relacionats amb algun dels Objectius de Desenvolupamet Sostenible (ODS).
El llistat conté els objectius relacionats amb el continguts, ordenats descendenment pel número de continguts s'hi han relacionat, respecte dels continguts visualitzats actualment.
Al costat de cada objectiu trobareu una indicació del número de continguts que obtindríeu si apliqueu el filtre per aquell objectiu.
Informació
Filtre que permet refinar la cerca recuperant aquells continguts relacionats amb algun dels Objectius de Desenvolupamet Sostenible (ODS).
El llistat conté els objectius relacionats amb el continguts, ordenats descendenment pel número de continguts s'hi han relacionat, respecte dels continguts visualitzats actualment.
Al costat de cada objectiu trobareu una indicació del número de continguts que obtindríeu si apliqueu el filtre per aquell objectiu.
Marc acadèmic
+ ProfessoratInformació
Filtre que permet refinar la cerca pel professorat que ha participat en l’elaboració d’algun dels continguts que es mostren actualment.
Es mostra un llistat del professorat que ha participat més en l’elaboració dels continguts que es mostren actualment.
Al costat de cada professor o professora hi trobareu una indicació del nombre de continguts que obtindríeu si apliqueu el filtre i, en alguns casos, també hi trobareu una icona que us permetrà anar a la fitxa del professor o professora dins de l’Aprèn.
Informació
Filtre que permet refinar la cerca pel professorat que ha participat en l’elaboració d’algun dels continguts que es mostren actualment.
Es mostra un llistat del professorat que ha participat més en l’elaboració dels continguts que es mostren actualment.
Al costat de cada professor o professora hi trobareu una indicació del nombre de continguts que obtindríeu si apliqueu el filtre i, en alguns casos, també hi trobareu una icona que us permetrà anar a la fitxa del professor o professora dins de l’Aprèn.
Centre DocentInformació
Filtre que permet refinar la cerca pels centres docents relacionats amb algun dels continguts que es mostren actualment.
Es mostra un llistat dels centres docents que estan relacionats amb més dels continguts que es mostren actualment.
Al costat de cada centre docent hi trobareu una indicació del nombre de continguts que obtindríeu si apliqueu el filtre per a aquest centre docent i, en alguns casos, també hi trobareu una icona que us permetrà anar a la fitxa del centre docent dins de l’Aprèn.
Informació
Filtre que permet refinar la cerca pels centres docents relacionats amb algun dels continguts que es mostren actualment.
Es mostra un llistat dels centres docents que estan relacionats amb més dels continguts que es mostren actualment.
Al costat de cada centre docent hi trobareu una indicació del nombre de continguts que obtindríeu si apliqueu el filtre per a aquest centre docent i, en alguns casos, també hi trobareu una icona que us permetrà anar a la fitxa del centre docent dins de l’Aprèn.
DepartamentInformació
Filtre que permet refinar la cerca pels departaments relacionats amb algun dels continguts que es mostren actualment.
Al costat de cada departament hi trobareu una indicació del nombre de continguts que obtindríeu si apliqueu el filtre per a aquest departament i, en alguns casos, també hi trobareu una icona que us permetrà anar a la fitxa del departament dins de l’Aprèn.
Informació
Filtre que permet refinar la cerca pels departaments relacionats amb algun dels continguts que es mostren actualment.
Al costat de cada departament hi trobareu una indicació del nombre de continguts que obtindríeu si apliqueu el filtre per a aquest departament i, en alguns casos, també hi trobareu una icona que us permetrà anar a la fitxa del departament dins de l’Aprèn.
CampusInformació
Filtre que permet refinar la cerca pels campus relacionats amb alguns dels continguts que es mostren actualment.
Al costat de cada campus hi trobareu una indicació del nombre de continguts que obtindríeu si apliqueu el filtre i, en alguns casos, també hi trobareu una icona que us permetrà anar a la fitxa del campus dins de l’Aprèn.
Informació
Filtre que permet refinar la cerca pels campus relacionats amb alguns dels continguts que es mostren actualment.
Al costat de cada campus hi trobareu una indicació del nombre de continguts que obtindríeu si apliqueu el filtre i, en alguns casos, també hi trobareu una icona que us permetrà anar a la fitxa del campus dins de l’Aprèn.
TitulacióInformació
Filtre que permet refinar la cerca per les titulacions actives relacionades amb alguns dels continguts que es mostren actualment.
Al costat de cada titulació hi trobareu una indicació del nombre de continguts que obtindríeu si apliqueu el filtre i, en alguns casos, també hi trobareu una icona que us permetrà anar a la fitxa de la titulació dins de l’Aprèn.
Informació
Filtre que permet refinar la cerca per les titulacions actives relacionades amb alguns dels continguts que es mostren actualment.
Al costat de cada titulació hi trobareu una indicació del nombre de continguts que obtindríeu si apliqueu el filtre i, en alguns casos, també hi trobareu una icona que us permetrà anar a la fitxa de la titulació dins de l’Aprèn.
Titulació no activaInformació
Filtre que permet refinar la cerca per les titulacions no actives relacionades amb alguns dels continguts que es mostren actualment.
Al costat de cada titulació no activa hi trobareu una indicació del nombre de continguts que obtindríeu si apliqueu el filtre i, en alguns casos, també hi trobareu una icona que us permetrà anar a la fitxa de la titulació no activa dins de l’Aprèn.
Informació
Filtre que permet refinar la cerca per les titulacions no actives relacionades amb alguns dels continguts que es mostren actualment.
Al costat de cada titulació no activa hi trobareu una indicació del nombre de continguts que obtindríeu si apliqueu el filtre i, en alguns casos, també hi trobareu una icona que us permetrà anar a la fitxa de la titulació no activa dins de l’Aprèn.