Aprèn - Ángel Martín Ramos

En finalitzar la dècada de 1980, la Generalitat Valenciana, governada pel PSPV-PSOE, a instàncies de l'Ajuntament d'Alcoi, dirigit pel també socialista J. Sanus, va promoure un ambiciós programa de revitalització urbana sobre aquesta singular ciutat industrial de dimensió mitjana formulat i dirigit per l'arquitecte local V. M. Vidal: el Pla ARA (Arquitectura i Rehabilitació d'Alcoi). Aquest consistia en un instrument de recuperació de la ciutat el qual incloïa la requalificació de l'espai públic del centre històric, la provisió de nous parcs urbans ubicats en el límit d'aquest i en la perifèria, la dotació de distints equipaments en diversos barris de la ciutat i fora del seu casc, així com diverses actuacions de provisió d'habitatges socials en teixits urbans degradats del centre històric mitjançant projectes urbans encarregats a urbans, senyers arquitectes europeus (Siza, Colquhoun, Miller, Venezia, Rozzi, Carozzi i Solà-Morales van desenvolupar distints projectes; tot i que altres, com Moneo o Aymonino, encara que van participar en fases inicials, no van arribar a fer-ho finalment) que van formar equips amb altres arquitectes valencians. Els quatre factors que atorguen major rellevància a l'actuació són la singularitat de la fàbrica urbana sobre la que s'actuava, la considerable inversió pública destinada, l'enorme reputació dels projectistes que s'hi involucraren, i, per damunt de tot, la gran qualitat dels projectes elaborats. Tot i no haver-se materialitzat tots, la petjada del Pla ARA és perceptible avui en la ciutat com un dels millors episodis de la seua història. A més, es pretenia que el programa servira de model per a una especial i ambiciosa estratègia conjunta de regeneració urbana impulsada per la Generalitat Valenciana sobre altres ciutats rellevants, com ara Elx, Oriola, Gandia o Xàtiva (a Alacant i València es van desenvolupar llavors els plans RACHA i RIVA, amb uns plantejaments menys valuosos des de l'òptica disciplinar).

Atención a las parcelaciones de vivienda aislada de la región metropolitana de Barcelona

Llibre

Martín Ramos, Ángel; Florit Femenias, Joan; Rincón Riquelme, Ignasi

Data de publicació: 2021

ISBN: 9788498809787 (en línia); 9788498809770 (imprès)

Veure detall Accés al text complet

Previsiones de ciudad: ensayo de recuperación urbanística para Ciudad Pachacútec

Projecte Final de Màster Oficial

Sihuenta Otiniano, Jean Paul

Tutor/a - Director/a: Martín Ramos, Ángel

Data de publicació: 2021

Escola Tècnica Superior d'Arquitectura de Barcelona (ETSAB)

Veure detall Accés al text complet

Proyecto implícito : la contribución de la geografía humana a las ciencias del territorio

Llibre

Dematteis, Giuseppe

Data de publicació: 2020

ISBN: 9788498808605 (en línia); 9788417905477 (en línia); 9788417905460 (imprès); 9788498808599 (imprès)

Veure detall Accés al text complet

Cosiendo el territorio: estación Intermodal Hospitalet de llobregat

Treball Final de Grau

Pascual Peaguda, Alejandro

Tutor/a - Director/a: Casamor i Maldonado, Carles; Salvadó Cabré, Anton Maria; Martín Ramos, Ángel; Blasco Miguel, Jorge

Data de publicació: 2020

Escola Tècnica Superior d'Arquitectura de Barcelona (ETSAB)

Veure detall Accés al text complet

Europan 15 Vallbona

Treball Final de Grau

Cardona Peiró, Roger

Tutor/a - Director/a: Casamor i Maldonado, Carles; Salvadó Cabré, Anton Maria; Martín Ramos, Ángel; Blasco Miguel, Jorge

Data de publicació: 2020

Escola Tècnica Superior d'Arquitectura de Barcelona (ETSAB)

Veure detall Accés al text complet

Es pretén mantenir, potenciar i augmentar la superfície productiva de la Ponderosa, afavorida per l'alliberament de terrenys a causa del nou traçat ferroviari. Reconfiguració de l'horta com a extensió agrícola dins d'un context d'agricultura solidaria i equipament cultural. Entendre La Ponderosa com un espai verd públic amb l'horta com a protagonista. Condicionament i renaturalització de l'entorn del Rec Comtal, creant un recorregut peatonal tangencial, facilitant la connexió amb els barris de Trinitat Vella i Can Sant Joan. Obertura d'un nou eix urba de connexió entre el carrer Crista de Vallbona i el carrer del Carril de Can Sant Joan, passant per damunt del cobriment. Es planteja la possibilitat de donar resposta a les places d'aparcament eliminades amb l'obertura del nou eix. El riu Besós no és objecte de concurs, però es valorarà la capacitat de relació del projecte amb aquest espai natural. El casal de barrí, la planta de reciclatge i el camp de futbol queden afectats per la nova configuració ferroviària i es proposa el seu trasllat cap a altres punts estratègics dins del barrí. S'estima que l'increment d'habitants no excedeixi les 850 persones, amb la implantació de 300-350 habitatges, fomentant l'atracció d'estils de vida lligats a l'agricultura. Es prenen com a referència unitats d'habitatge de 40 i 90 m', amb la possibilitat de proposar tipologies obertes. sempre dins dels paràmetres del concurs. El tipus de promoció serà una combinació d'habitatge públic protegit i cooperatives en règim de cessió d'ús del sòl. Els edificis no superaran en cap cas l'altura de PB+5 i l'ús de les plantes baixes es pot considerar residencial degut al context. Es considerarà una superfície construïda de 28.000 m', amb aproximadament uns 20.000 m 1 útils. En el diàleg entre l'Ajuntament de Barcelona i els veïns. es va manifestar la preferència que la densificació residencial es trobi localitzada al sector 1 i es mantingui el sector 2 com a zona agrícola. Considerem que aquesta decisió pot ser reconsiderada i, per tant, no limitem els usos als sectors, entenent que aquests poden ser intercanviables i actuar de manera complementària. Recuperar l'antiga Granja del Ritz com a equipament de barri.

Estació intermodal a Torrassa

Treball Final de Grau

Juanola Rosselló, Jordi

Tutor/a - Director/a: Casamor i Maldonado, Carles; Salvadó Cabré, Anton Maria; Martín Ramos, Ángel; Blasco Miguel, Jorge

Data de publicació: 2020

Escola Tècnica Superior d'Arquitectura de Barcelona (ETSAB)

Veure detall Accés al text complet

Centre de serveis al Pont del Molinet: reinterpretant la Llera del Besòs

Treball Final de Grau

Garrido Peralta, Emilio Javier

Tutor/a - Director/a: Casamor i Maldonado, Carles; Ribas Seix, Carme; Salvadó Cabré, Anton Maria; Martín Ramos, Ángel

Data de publicació: 2020

Escola Tècnica Superior d'Arquitectura de Barcelona (ETSAB)

Accés al text complet

Transformació de l'entorn ferroviari entre Santa Eulàlia i La Torrassa

Treball Final de Grau

Toscas Frade, Alba

Tutor/a - Director/a: Casamor i Maldonado, Carles; Salvadó Cabré, Anton Maria; Martín Ramos, Ángel; Blasco Miguel, Jorge

Data de publicació: 2020

Escola Tècnica Superior d'Arquitectura de Barcelona (ETSAB)

Veure detall Accés al text complet

Façana fluvial : Parc Fluvial del Besòs entre Vallbona (Barcelona) i Can Sant Joan (Montcada i Reixac) : Urbanística IIIT, 2019+2020

Llibre

Moreno Sanz, Joan; Martín Ramos, Ángel; Sangenís García, Manuel; Albareda Fernández, Elena; Hurtado, Guillermo; Franquesa Sànchez, Jordi; Moro Domingo, Antonio; Vinyes Ballbé, Rosina; Pesoa Marcilla, Melisa; Zaldívar, Javier; Peremiquel Lluch, Francisco

Data de publicació: 2020

ISBN: 9788498808674 (en línia); 9788498808667 (imprès)

Veure detall Accés al text complet

Estanyar: conreus en terreny inundable i mercat km.0: un espai ecològic, lúdic i pedagògic

Treball Final de Grau

Ruiz Esbrí, Mar

Tutor/a - Director/a: Casamor i Maldonado, Carles; Salvadó Cabré, Anton Maria; Martín Ramos, Ángel; Blasco Miguel, Jorge

Data de publicació: 2020

Escola Tècnica Superior d'Arquitectura de Barcelona (ETSAB)

Accés al text complet

Equipament intergeneracional a l'Hospitalet

Treball Final de Grau

Llonch Vilaplana, Anna

Tutor/a - Director/a: Casamor i Maldonado, Carles; Salvadó Cabré, Anton Maria; Martín Ramos, Ángel; Blasco Miguel, Jorge

Data de publicació: 2020

Escola Tècnica Superior d'Arquitectura de Barcelona (ETSAB)

Accés al text complet

Biblioteca - Pont a Montcada

Treball Final de Grau

Gabarró Pastor, Mireia

Tutor/a - Director/a: Casamor i Maldonado, Carles; Salvadó Cabré, Anton Maria; Martín Ramos, Ángel; Blasco Miguel, Jorge

Data de publicació: 2020

Escola Tècnica Superior d'Arquitectura de Barcelona (ETSAB)

Accés al text complet

Centro de Estudio de Biotecnología Agrícola - CEBA

Treball Final de Grau

Fernandes Fernández, Sara Alejandra

Tutor/a - Director/a: Casamor i Maldonado, Carles; Salvadó Cabré, Anton Maria; Martín Ramos, Ángel; Blasco Miguel, Jorge

Data de publicació: 2020

Escola Tècnica Superior d'Arquitectura de Barcelona (ETSAB)

Accés al text complet

CAP y centro de día en Pl. Molina

Treball Final de Grau

Estela Andreu, Ariana

Tutor/a - Director/a: Casamor i Maldonado, Carles; Salvadó Cabré, Anton Maria; Martín Ramos, Ángel; Blasco Miguel, Jorge

Data de publicació: 2020

Escola Tècnica Superior d'Arquitectura de Barcelona (ETSAB)

Accés al text complet

Traças retas ou traças curvas? A cidade linear dentro do jardim: Maringá, Brasil

Projecte Final de Màster Oficial

Agostinho Barbosa, Raquel

Tutor/a - Director/a: Crosas Armengol, Carles; Galindo González, Julián; Castiñeira Palou, Isabel; García Estévez, Carolina Beatriz; Martín Ramos, Ángel

Data de publicació: 2019

Escola Tècnica Superior d'Arquitectura de Barcelona (ETSAB)

Veure detall Accés al text complet

La influencia de las vías principales en el desarrollo moderno de la aglomeración urbana de Quito: la Avenida 10 de Agosto y la Ruta de los Conquistadores

Projecte Final de Màster Oficial

Borja de la Torre, María Gracia

Tutor/a - Director/a: Martín Ramos, Ángel; Sagarra Trias, Ferran; Moreno Sanz, Joan; Álvarez Prozorovich, Fernando V.

Data de publicació: 2019

Escola Tècnica Superior d'Arquitectura de Barcelona (ETSAB)

Veure detall Accés al text complet

Al igual que muchas otras ciudades del mundo durante el siglo xx, Quito ha sido protagonista de un crecimiento urbano extraordinario. En efecto, durante este periodo de tiempo, la ciudad ha dejado de ocupar 173 hectáreas y de albergar 48.000 habitantes; para cubrir 20.206 hectáreas y alojar 1.617.280 residentes. Ante este panorama y entendiendo las implicaciones del fenómeno global de la endless city, el aglomerado urbano de Quito merece ser estudiado, ya que la comprensión de sus componentes constituye la única manera de orientar su porvenir. Por lo tanto, esta investigación pretende aportar al conocimiento de cómo se ha podido producir el vertiginoso crecimiento urbano de la capital ecuatoriana, al igual que entender cuáles son las claves que lo explican, cuáles son sus Componentes y cuáles son las características de la naturaleza urbana de su contenido. Para ello, el trabajo se centra en el análisis y comprensión de la influencia que tuvieron las vías principales de larga distancia en desarrollo urbano de la ciudad; ya que se considera que estos ejes constituyen la clave para entender la complejidad urbana de Quito, teniendo en cuenta su rol en el despliegue de la capital. Así, se han elegido dos de las cuatro avenidas principales que estructuran la urbe, a decir: la avenida 10 de Agosto y la ruta de Los Conquistadores. Esta selección responde, entre otras cosas, a que ambos ejes discurren por territorios muy distintos y dado que sus influencias tuvieron lugar en épocas diferentes. Dentro de este marco, teniendo en cuenta que el aglomerado urbano de Quito se conformó por extensión y que, por lo tanto, lleva en su esencia la repetición, tiene mucho sentido tipificar las influencias de cada una de las infraestructuras para profunditzar en su conocimiento. De esta manera, como medio de diferenciación para dicha tipificación, en esta investigación se utiliza el componente urbano de la división del suelo, puesto que es un elemento que tiende a permanecer a pesar del paso del tiempo, reflejando el proceso de desarrollo urbano de la ciudad y constituyendo la base para su funcionamiento actual y futuro.

Tres cuestiones fundamentales para la perspectiva de integración de las urbanizaciones residenciales de baja densidad en la Barcelona Metropolitana

Projecte Final de Màster Oficial

Rincón Riquelme, Ignacio

Tutor/a - Director/a: Martín Ramos, Ángel

Data de publicació: 2016

Escola Tècnica Superior d'Arquitectura de Barcelona (ETSAB)

Veure detall Accés al text complet

Las urbanizaciones residenciales extensivas de baja densidad tienen un gran impacto territorial en el ámbito metropolitano de la ciudad de Barcelona. Esto es debido principalmente al gran consumo de suelo que suponen, su diseminación y la proporción que representan respecto a la urbanización compacta. La relevancia de este fenómeno justifica por lo tanto el interés de su estudio. Este trabajo se centra en el análisis de tres de los factores que inciden en su relación con el territorio metropolitano y en su configuración interna. En primer lugar, se indaga en el proceso de formación de estos conjuntos a través del estudio de fuentes documentales históricas relativas a las infraestructuras y la división parcelaria, así como mediante datos geomorfológicos. En segundo lugar, se analizan las acciones individuales que contribuyeron a su forma interna, con relación al reparto del suelo y las características comunes de sus edificaciones. Finalmente, se ponen en evidencia las incorporaciones de carácter colectivo que han ido apareciendo a lo largo de su evolución. La lectura conjunta de los tres apartados ilustra de qué manera la repartición previa del suelo, las infraestructuras históricas y la topografía influyeron decisivamente en la definición de los límites físicos de estas urbanizaciones, así como en su configuración interna y en la disposición, tipología y morfología de sus espacios colectivos.

Low-density extensive residential urbanizations (the so-called urbanizaciones) have a substantial regional impact in the metropolitan area of Barcelona. This is due to the wide area of land that they consume, their disseminate location through the territory and the proportion on the total of urbanized area. Therefore, their significance justifies their relevance as a case of study. This research focuses on analyzing three of the fundamental factors that influenced the territorial integration and the internal organization of this kind of urban tissue. Firstly, the study explains the creation process of these settlements by examining historical sources regarding their historical infrastructures and land subdivision as well as geomorphological data. Secondly, it analyzes the individual actions that contributed to its internal organization, concerning the morphological common characteristics of its plots and building typologies. The last part of the research addresses the collective additions that appeared during its evolution. When put together, these three factors illustrate how the previous land subdivision, the historical infrastructures, and the topography had a decisive influence on the definition of the physical boundaries of this urbanizaciones, as well as in their internal configurations and on the arrangement, typology, and morphology of their collective spaces.

Sagüés, surf y ciudad. Centro de alto ren- dimiento de surf en la Zurriola, Donostia.

Projecte/Treball Final de Carrera

Pérez Palmerín, Aitana

Tutor/a - Director/a: Sabaté Bel, Joaquín; Peñín Llobell, Alberto; Urbano Salido, Jorge; Baquero Briz, Manuel; Martín Ramos, Ángel

Data de publicació: 2016

Escola Tècnica Superior d'Arquitectura de Barcelona (ETSAB)

Accés al text complet

Ensayo de búsqueda de un instrumento para el proyecto en la ciudad en la corona de la Barcelona metropolitana: la localización de los servicios al ciudadano

Projecte Final de Màster Oficial

Llovet Montardit, Samuel

Tutor/a - Director/a: Martín Ramos, Ángel

Data de publicació: 2016