Aprèn - J. Ramírez-Casas

Los pavimentos de mosaico cerámico Nolla son unos pavimentos formados por piezas cerámicas encáusticas, monocromas y de diferentes formas geométricas que se colocan pieza por pieza para terminar formando diferentes mosaicos, dando otro aspecto y finalidad a los suelos, los cuales eran muy demandados para la época, por personas de la clase noble. Estos materiales tuvieron su máxima popularidad a finales del s. XIX y se utilizaron hasta principios del s. XX. Pues existe un patrimonio construido con este tipo de mosaico que debe preservarse, pero que, en algunas ocasiones, en edificios objeto de rehabilitación o similares y por necesidad estructural del mismo edificio, es necesario extraer el pavimento para posteriormente volverlo a colocar. Todo este trabajo puede resultar un desastre si no hay una buena planificación y organización de las tareas y los materiales a utilizar. Las piezas cerámicas tipo Nolla siguen siendo piezas famosas y muy demandadas dado su riqueza cultural, por eso se protegen a gran escala, aunque suponga un coste elevado tratándose de unas piezas antiguas. Una de las maneras de proteger este patrimonio es utilizando materiales de la construcción que estén acorde a la naturaleza del material, respetando sus características y propiedades, y aportando beneficios en su colocación, buscando siempre la reversibilidad de la pieza, recuperar la pieza cuando se necesite, sin causar daños al resto de construcción. Ante este afán de conservar estas piezas, vimos la necesidad de poder diseñar materiales acordes al producto, como es el mortero de colocación. Un material necesario para la colocación, la base resistente de todo el conjunto que ha de funcionar en armonía, donde cada material ejerce su función estructural, pero respetando el factor de tradicionalidad que se le nombró, en su momento, a cada pieza cerámica. El trabajo que se expone en este documento, es un trabajo amplio estudio donde se estudian las diferentes propiedades con las que, como mínimo, ha de contar nuestro mortero, pero previamente, tendremos que conocer cómo eran esos morteros que han mantenido en pie a estas piezas cerámicas hasta el día de hoy. Por esa razón, decidimos dividir el proyecto en dos apartados claramente diferenciados, una parte dedicada a estudiar el mortero histórico des de unas muestras recuperadas de un Edificio Histórico de Barcelona como es el Edificio Condeminas, sometiendo a los morteros a unos ensayos exigentes como la Termogravimetría (TGA) y la difracción de rayos X (DRX) para así, en la segunda parte, poder proponer y diseñar, un mortero similar y de mejores prestaciones que el mortero antiguo.

Eco estabilización de taludes mediante mezcla con cemento natural y fibras vegetales

Treball Final de Grau

Vega García, Anthony

Tutor/a - Director/a: Ramírez-Casas, J.; Navarro Ezquerra, Antonia

Data de publicació: 2021

Escola Politècnica Superior d'Edificació de Barcelona (EPSEB)

Veure detall Accés al text complet

Eco estabilización de taludes mediante mezcla con cal hidráulica y fibras vegetales

Treball Final de Grau

Alcaraz Aguilar, Germán

Tutor/a - Director/a: Ramírez-Casas, J.; Navarro Ezquerra, Antonia

Data de publicació: 2021

Escola Politècnica Superior d'Edificació de Barcelona (EPSEB)

Veure detall Accés al text complet

Estudi, catalogació i valoració dels estucs esgrafiats en el patrimoni construït de la comarca de L'Anoia

Treball Final de Grau

González Herrero, Mairena

Tutor/a - Director/a: Navarro Ezquerra, Antonia; Ramírez-Casas, J.

Data de publicació: 2021

Escola Politècnica Superior d'Edificació de Barcelona (EPSEB)

Veure detall Accés al text complet

Eco estabilización de taludes mediante mezcla con tierra y fibras vegetales

Treball Final de Grau

Trallero Canela, Albert

Tutor/a - Director/a: Ramírez-Casas, J.; Navarro Ezquerra, Antonia

Data de publicació: 2021

Escola Politècnica Superior d'Edificació de Barcelona (EPSEB)

Veure detall Accés al text complet

Estudi, catalogació i caracterització dels paviments de mosaic ceràmic d'un edifici del carrer Mallorca de Barcelona

Treball Final de Grau

Viñallonga López, Claudia

Tutor/a - Director/a: Ramírez-Casas, J.; Pavón García, Susana

Data de publicació: 2020

Escola Politècnica Superior d'Edificació de Barcelona (EPSEB)

Veure detall Accés al text complet

Guia d'adaptació de l'entorn arquitectònic al malalt d'alzheimer

Treball Final de Grau

Noguera Cortés, Josep Àngel

Tutor/a - Director/a: Ramírez-Casas, J.; Rodríguez Cantalapiedra, Inma

Data de publicació: 2020

Escola Politècnica Superior d'Edificació de Barcelona (EPSEB)

Veure detall Accés al text complet

Estudi històric i caracterització del ciment mallorquí. Segona part

Projecte Final de Màster Oficial

Solivellas Mateu, Joan

Tutor/a - Director/a: Ramírez-Casas, J.; Rosell Amigó, Juan Ramón

Data de publicació: 2020

Escola Politècnica Superior d'Edificació de Barcelona (EPSEB)

Veure detall Accés al text complet

Després d'haver realitzat l'estudi i la caracterització del ciment natural de Mallorca, produït a Campos, s'ha seguit l'estudi d'aquest lligant autòcton de l'illa mallorquina, el qual te dues parts. La primera, és la recerca històrica d'aquest material. S'han estudiat informes realitzats any rere any, des de 1895 fins a 1968, per l'Instituto Geológico y Minero de España, el qual s'encarregava d'enregistrar les dades productives i econòmiques relacionades amb aquesta indústria. S'han enregistrat dades de més de 40 cimenteres que existiren des del 1850 fins a dia d'avui i de les quals encara en queden restes, algunes en molt bon estat de conservació. S'han estudiat les infraestructures de les fàbriques, des de les tècniques d'extracció de la pedra, el procés de cocció i de micronització, a més d'estudiar l'evolució històrica que van tindre algunes fàbriques, analitzant el procés productiu de cada una d'elles. A més a més s'ha entrevistat a mestres d'obres actuals i de jubilats, que han descrit com utilitzaven aquest material, per a que el feien servir, i com eren les seves característiques mecàniques i impermeabilitzants que té. La segona part, és la continuació d'algunes de línies d'investigació que quedaren pendents al treball de final de grau “Estudi i caracterització del ciment mallorquí[1].” S'ha realitzat una campanya experimental on s'han analitzat diferents propietats mecàniques i fisicoquímiques de dos morters de ciment mallorquí, un pastat amb aigua de mar i l'altre amb aigua d'aixeta. S'ha utilitzat la norma d'amassat del ciment Portland UNE-EN 196-1, amb alguna modificació soferta aplicant la norma d'amassat dels ciments natural UNE-EN 80116.

After having carried out the study and characterization of the natural cement of Mallorca, produced in Campos, the study of this native binder of the Mallorcan island, which has two parts, has been followed. The first is the historical research of this material. Reports have been studied year after year, from 1895 to 1968, by the Instituto Geológico y Minero de España, which was responsible for recording the productive and economic data related to this industry. Data have been recorded on more than 40 cement plants that existed from 1850 to the present day and of which there are still remains, some in very good condition. The infrastructures of the factories have been studied, from the techniques of extraction of the stone, the process of firing and micronization, in addition to studying the historical evolution that had some factories, analyzing the productive process of each one of them. He also interviewed current and retired master builders, who described how they used this material, what they used it for, and what its mechanical and waterproofing characteristics were. The second part is the continuation of some lines of research that were pending in the final degree project Study and characterization of Mallorcan cement [1]. An experimental campaign has been carried out in which different mechanical and physicochemical properties of two Mallorcan cement mortars have been analyzed, one kneaded with seawater and the other with tap water. The Portland cement kneading standard UNE-EN 196-1 has been used, with some modifications being applied applying the UNE-EN 80116 natural cement kneading standard.

Mosaic llevat: història, técnica, patrimoni i coneixement del material

Treball Final de Grau

Fernández Mas, Gerard

Tutor/a - Director/a: Ramírez-Casas, J.

Data de publicació: 2020

Escola Politècnica Superior d'Edificació de Barcelona (EPSEB)

Veure detall Accés al text complet

A partir de l'estudi realitzat a l'assignatura de Materials I, del procés d'elaboració del mosaic hidràulic, es planteja la idea de saber d'on apareix aquesta manera de fer. Quines van ser les inspiracions dels mestres artesans per elaborar aquelles peces. Per tant es decideix que,per a començar a esbossar l'embrió de l'índex del PFG, cal plantejar quina era la situació, en el territori català, d'altres paviments artesans en el període anterior a aquest tipus d'acabat. Es constata que existeixen moltes publicacions on s'ha investigat i profunditzat el suficient sobre el mosaic hidràulic, molt lligat al període conegut com a corrent modernista, aconseguint que aquest paviment torni a tenir un prestigi similar al que va tenir durant la seva època d'implantació. En canvi, de paviments tradicionals anteriors a aquest mosaic, dins l'àmbit català, se'n sap molt poca cosa i només es té constància d'un paviment provinent de València anomenat “Cerámica Nolla”de principis del segle XIX. La característica d'aquest paviment es que està elaborat amb argila cuita i no amb ciment, com s'elabora la peça hidràulica, i que per muntar el mosaic s'utilitzava un conjunt de petites peces ceràmiques que conformaven la figura i les sanefes. Així doncs s'intentarà trobar alguna referència de paviment, semblant al “Cerámica Nolla” però català. L'equip de recerca d'aquest estudi es posa en contacte amb l'arquitecta Marta Urbiola, experta en restauració i patrimoni, perquè pugui ajudar aportant al projecte informació necessària a la investigació. Ella ha dut a terme un estudi d'aquesta “Cerámica Nolla” juntament amb altres col·legues de professió especialistes en aquest camp. Aquest grup d'experts liderat per l'arquitecte Xavier Laumain, president del “Centro de Investigación y Difusión de la Cerámica Nolla”, han celebrat diferents congressos – el primer a Meliana, València, bressol de la fàbrica de l'empresari reusenc Miguel Nolla, pare de la “Cerámica Nolla”- per a donar a conèixer aquest tipus de paviment oblidat sorprenentment per molts, ja que va ser un fenomen econòmic i artístic del segle XIX fruit de la industrialització espanyola,molt reconegut per l'aristocràcia i la burgesia durant el transcurs d'aquell segle a Espanya, especialment a València, i a part de l'estranger gràcies a les exportacions del producte. Arrel d'aquest fenomen, molts ceramistes van voler aprofitar la demanda que existia per obrir-se mercat.

Estudi històric-constructiu del pavelló Av. Maria del Recinte de la Maternitat (1891-1896)

Treball Final de Grau

Sanjuan Rábano, Jordi

Tutor/a - Director/a: Ramírez-Casas, J.

Data de publicació: 2020

Escola Politècnica Superior d'Edificació de Barcelona (EPSEB)

Veure detall Accés al text complet

Estudio y caracterización de cementos naturales: revisión de procedimientos de ensayo

Treball Final de Grau

Pacheco de Apraiz, César

Tutor/a - Director/a: Ramírez-Casas, J.

Data de publicació: 2020

Escola Politècnica Superior d'Edificació de Barcelona (EPSEB)

Veure detall Accés al text complet

Patrimoni escultòric de Subirachs a Catalunya: estudi previ de conservació Part 01

Treball Final de Grau

Garrido Moreno, Javier

Tutor/a - Director/a: Ramírez-Casas, J.

Data de publicació: 2020

Escola Politècnica Superior d'Edificació de Barcelona (EPSEB)

Veure detall Accés al text complet

Proposta de consolidació i adequació sostenible de masies al parc de Collserola i recuperació de l'activitat agrària. Masia de Can Furriol, Sant Feliu de Llogregat

Treball Final de Grau

Zambrano Esteve, Àlber

Tutor/a - Director/a: Ramírez-Casas, J.

Data de publicació: 2019

Escola Politècnica Superior d'Edificació de Barcelona (EPSEB)

Veure detall Accés al text complet

L'objectiu d'aquest projecte és aplicar tècniques arquitectòniques i constructives, sostenibles i biodinàmiques, per a la consolidació de masies típiques catalanes situades al Parc Natural de la Serra de Collserola, i recuperar així, l'entorn agrícola i rural de la finca. La masia objecte d'aquest estudi és la masia de Can Furriol, situada dins l'àmbit del Parc Natural que pertany al terme municipal de Sant Feliu de Llobregat. Can Furriol - o Can Ferriol, com també és coneguda- , és una masia d'estil modern del segle XVIII situada al nord-est del terme municipal de Sant Feliu. Es tracta d'un conjunt de cossos independents amb un volum principal, on actualment hi ha ús específic de masoveria i una explotació agrícola decadent. Aquesta masia al llarg dels últims anys ha patit diverses rehabilitacions puntuals en aquelles parts més danyades, executades pel Consorci del Parc de Collserola i l'Escola Taller Collserola, en dues fases i períodes de temps diferents. Per tal de recuperar l'activitat econòmica, agrícola, rural i turística de la masia, és imprescindible enumerar i definir les diferents lesions i nivell de degradació que es presenta en elements estructurals i d'acabats d'aquesta; per tal de poder frenar i revertir aquest procés de decadència amb el menor cost ambiental i econòmic possible. Partint de la premissa que la masia ha estat intervinguda en els darrers 25 anys en vàries ocasions, la tasca actual és acabar de resoldre les lesions que, a dia d'avui, encara no s'han solucionat. La metodologia seguida es basa en un diagnosi acurat i individual de tot tipus de lesions, i en realitzar propostes d'execució respectuoses amb el medi ambient i integradores amb l'entorn. El projecte inclou la recuperació biodinàmica de les parts de la finca on actualment es cultiva regadiu, i altres zones que antigament servien de cultiu de secà, com ara la vinya. La conclusió d'aquest anàlisi, ha estat arribar a una proposta d'intervenció, valorant les necessitats i possibilitats per prendre decisions en base a criteris de sostenibilitat. Aquesta proposta vol ser una forma de mantenir la masia amb la mínima inversió de recursos, a l'espera de que pugui ser ocupada i desenvolupar un ús relacionat amb el turisme rural, l'explotació agrícola, l'elaboració de productes alimentaris amb segell Parc de Collserola i, per últim, ser un lloc de referència medi ambiental a la comarca del Baix Llobregat. Amb aquesta activitat econòmica rural, es pretén rendibilitzar la masia de manera autosuficient durant un llarg període de temps.

Análisis histórico, arquitectónico y constructivo de la Colonia Güell

Treball Final de Grau

Rubeo, Federica

Tutor/a - Director/a: Ramírez-Casas, J.

Data de publicació: 2019

Escola Politècnica Superior d'Edificació de Barcelona (EPSEB)

Veure detall Accés al text complet

Catalunya desempeñó un papel fundamental en la historia de la economía española. Esta región fue de las primeras en hacer posible un proceso de industrialización del sector textil ya iniciado en el siglo XVIII. Los nuevos procesos productivos se basaban en la utilización de grandes máquinas, y por eso se necesitaba n nuevos edificios adecuados y nuevas fuentes de energía como el carbón. Así, en los años treinta del siglo XIX, las nuevas fábricas se ubicaron cerca de los puertos, donde arribaba el algodón, y después alrededor de 1870 se iniciaron a situar en la cuenca de los ríos Ter y Llobregat, para aprovechar la energía hidráulica, una forma de energía más barata del carbón. Durante est e periodo nacieron las colonias industriales, núcleos urbanos constituidos por la fábrica, por las viviendas de los obreros y también por todos los servicios necesario para la supervivencia de los trabajadores y para garantizar la paz social. En la comarca del Baix Llobregat se puede encontrar la colonia Güell, fundada en 1890 por el empresario y mecenas burgués Eusebi Güell. Esta colonia se puede considerar un gran proyecto empresarial y un experimento sociológico de la época. Su fundador, además de dotar el pueblo de equipamientos culturales y religiosos, aplicó su condición de mecenas de la cultura incorporando la corriente modernista a las nuevas construcciones, encargando el proyecto a Antoni Gaudí y sus colaboradores. La fábrica de la colonia Güell fue una de las mejores de toda España en el sector textil hasta el final de su actividad en 1973, en el marco de la crisis del sector textil. El cierre de la fábrica provocó un gran impacto social en la colonia, que se quedó casi despoblada. En 1990 el conjunto de la colonia Güell fue declarado Bien de Interés Cultural y Conjunto Histórico estableciéndose la protección de los edificios más relevantes, así como de las características generales de la edificación. Con esto trabajo se prevé desarrollar suficiente información del conjunto patrimonial necesario para realizar posteriormente en la Universidad de Roma “La Sapienza” un proyecto de rehabilitación y reutilización del recinto industrial de la colonia Güell y asimismo se pretende averiguar la máxima información sobre el uso de los diferentes conglomerantes presentes en los morteros de los diferentes sistemas constructivos de como mínimo uno de los edificios fabriles del conjunto.