APRÈN. Portal de la producció docent del professorat de la UPC

El següent Treball de Fi de Grau presenta una simulació detallada d'una planta de revalorització de diòxid de carboni (CO2) y producció d'hidrocarburs utilitzant hidrogen verd generat per un electrolitzador de membrana d'intercanvi de protons (PEM). El treball s'emmarca en el context de l'Acord de París de 2015, que subratlla la necessitat de reduir les emissions de gasos d'efecte hivernacle i limitar l'escalfament global. Aquest projecte també s'alinea amb diversos Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) de l'ONU: l'ODS 7 (Energia assequible i no contaminant), l'ODS 12 (Producció i consum responsable) i l'ODS 13 (Acció per el clima). La planta proposada té com a objectiu contribuir a aquests objectius mitjançant la reutilització de CO2, un subproducte industrial, i la seva conversió en productes útils, reduint així la petjada de carboni i promovent una economia circular. Utilitzant el software d'ASPEN HYSYS, es modela el procés, des de l'entrada de CO2 a planta fins la producció d'hidrocarburs líquids, passant per la producció de gas síntesi (CO i H2) mitjançant la reacció Reverse Water-Gas Shift (RWGS) i la síntesi de Fischer-Tropsch (FTS) per la generació dels hidrocarburs desitjats. La simulació d'ASPEN HYSYS permet optimitzar les condiciones operatives i avaluar la viabilitat tècnica del procés, proporcionant una base solida per futures investigacions en projectes de revalorització de CO2 i producció sostenible d'energia.

El siguiente Trabajo de Fin de Grado presenta una simulación detallada de una planta de revalorización de dióxido de carbono (CO₂) y producción de hidrocarburos utilizando hidrógeno verde generado por un electrolizador de membrana de intercambio de protones (PEM). El proyecto se enmarca en el contexto del Acuerdo de París de 2015, que subraya la necesidad de reducir las emisiones de gases de efecto invernadero y limitar el calentamiento global. Este trabajo también se alinea con varios Objetivos de Desarrollo Sostenible (ODS) de la ONU: el ODS 7 (Energía asequible y no contaminante), el ODS 12 (Producción y consumo responsables) y el ODS 13 (Acción por el clima). La planta propuesta busca contribuir a estos objetivos mediante la reutilización de CO₂, un subproducto industrial, y su conversión en productos útiles, reduciendo así la huella de carbono y promoviendo una economía circular. Utilizando el software de ASPEN HYSYS, se modela todo el proceso, desde la entrada del CO2 en planta hasta la producción de hidrocarburos líquidos, pasando por la producción de gas síntesis (CO y H₂) mediante la reacción Reverse Water-Gas Shift (RWGS) y la síntesis de Fischer-Tropsch (FTS) para la generación de hidrocarburos. La simulación en ASPEN HYSYS permite optimizar las condiciones operativas y evaluar la viabilidad técnica del proceso, proporcionando una base sólida para futuras investigaciones en proyectos de revalorización de CO₂ y producción sostenible de energía.

En el present treball d'investigació, s'ha dut a terme una anàlisi exhaustiva d'un conjunt divers de dades tèrmicas, utilitzant per a això diverses tècniques d'anàlisi univariable. L'objectiu d'aquest estudi ha estat extreure informació rellevant i patrons significatius a partir de les variables tècniques seleccionades, la qual cosa ha permès obtenir una comprensió més profunda del comportament de les dades en qüestió. El treball consta de dues parts, la primera té com a objectiu analitzar el comportament tèrmic d'un conjunt d'habitatges, tant amb calefacció de gas com amb calefacció elèctrica i la segona, analitzar un intercanviador de calor de plaques. Per poder realitzar la part referent als habitatges, s'ha fet un estudi univariable on s'ha comparat la mitjana mòbil, els ocupants de cada habitatge i la renda normalitzada amb les variables mesurades i les variables generades (que aquestes variables han estat obtingudes gràcies a companys d'anys anteriors) per poder comparar cada habitatge amb la de referència, la que té eficiència A (habitatge del carrer Parellada). Per la part de l'intercanviador de calor de plaques, s'ha aconseguit un conjunt de dades amb 32 variables diferents i s'ha comparat la calor total transferida i la calor per unitat amb la resta de variables. Per a tots dos casos s'ha utilitzat la funció p-valor per tal de poder obtenir uns valors, on, depenent de la magnitud del valor, se li ha assignat un nombre d'estrelles per poder finalment realitzar un semàfor on la comparativa es pugui veure més fàcilment.

En el presente trabajo de investigación, se ha llevado a cabo un análisis exhaustivo de un conjunto diverso de datos térmicos, utilizando para ello diversas técnicas de análisis univariable. El objetivo de este estudio ha sido extraer información relevante y patrones significativos a partir de las variables térmicas seleccionadas, lo cual ha permitido obtener una comprensión más profunda del comportamiento de los datos en cuestión. Consta de dos partes, donde la primera tiene el objetivo de analizar el comportamiento térmico de un conjunto de viviendas, tanto de calefacción a gas como de calefacción a electricidad y la segunda, tiene el objetivo de poder analizar un intercambiador de calor de placas. Para poder realizar la parte referente a las viviendas, se ha realizado un estudio univariable donde se ha comparado la media móvil, los ocupantes de cada vivienda y la renta normalizada con las variables medidas y las variables generadas (que estas variables han sido obtenidas gracias a compañeros de años anteriores) para poder comparar cada vivienda con la de referencia, la que tiene eficiencia A (vivienda de la calle Parellada). Para la parte del intercambiador de calor de placas, se ha conseguido un dataset con 32 variables diferentes y se ha comparado el calor total transferido y el calor por unidad con la resta de variables. Para ambos casos se ha utilizado la función p-valor para que pudiese dar unos valores, donde, dependiendo de la magnitud del valor, se le ha asignado un número de estrellas para poder así finalmente realizar un semáforo donde la comparativa se vea más fácilmente.

Un dels Objectius de Desenvolupament Sostenible de l'Agenda 2030 és desenvolupar processos que permetin una gestió eficient del cicle integral de l'aigua. Part d'aquesta gestió passa pel tractament de contaminants no degradables mitjançant els tractaments convencionals. Els Processos d'Oxidació Avançada (AOPs) han demostrat ser una bona alternativa per a la degradació i si es possible mineralització dels mateixos. Aquest treball té per objectius l'experimentació i el desenvolupament, ajust, explotació i validació de models d'AOPs que permetin entendre i millorar aquests processos. S'estudien exemples particulars corresponents als casos paradigmàtics de la catàlisi homogènia i la catàlisi heterogènia. Els AOPs proposats són en primer lloc la Fotocatàlisi Heterogènia catalitzada per diòxid de titani i llum solar i el proces foto-Fenton Homogeni amb dosificació variable de peròxid d'hidrogen. Per al cas de la Fotocatàlisi Heterogènia, s'ha desenvolupat un model dinàmic de primer ordre per predir l'evolució del contaminant respecte la concentració i la intensitat lumínica del qual s'ha pogut determinar el seu paràmetre cinètic. En canvi, per al procés foto-Fenton Homogeni s'ha explotat un model previ que amb l'objectiu de trobar els perfils de dosificació de peròxid d'hidrogen que permetin una major mineralització de la matèria orgànica. S' ha aconseguit millorar el cas base, 4 hores experimentals del 57,15% al 79,00% de mineralització.

Uno de los Objetivos de Desarrollo Sostenible de la Agenda 2030 es desarrollar procesos que permitan una gestión eficiente del ciclo integral del agua. Parte de esta gestión involucra el tratamiento de contaminantes no degradables a través de tratamientos convencionales. Los Procesos de Oxidación Avanzada (AOPs) han demostrado ser una buena alternativa para la degradación y, si es posible, mineralización de estos. Este trabajo tiene como objetivos la experimentación y el desarrollo, ajuste, explotación y validación de modelos de AOPs que permitan comprender y mejorar estos procesos. Se estudian ejemplos particulares correspondientes a los casos paradigmáticos de la catálisis homogénea y la catálisis heterogénea. Los AOPs propuestos son, en primer lugar, la Fotocatálisis Heterogénea catalizada por dióxido de titanio y luz solar, y el proceso foto-Fenton Homogéneo con dosificación variable de peróxido de hidrógeno. Para el caso de la Fotocatálisis Heterogénea, se ha desarrollado un modelo dinámico de primer orden para predecir la evolución del contaminante respecto la concentración y la intensidad lumínica del cual se ha podido determinar su parámetro cinético. En cambio, para el proceso foto-Fenton Homogéneo, se ha aprovechado un modelo previo con el objetivo de encontrar los perfiles de dosificación de peróxido de hidrógeno que permitan una mayor mineralización de la materia orgánica. Se ha logrado mejorar el caso base, de 4 horas experimentales del 57,15% al 79,00% de mineralización.

Aquest projecte de final de grau té com a objectiu desenvolupar una eina d'anàlisi per al procés d'obtenció d'hidrogen a partir del reformat de metanol utilitzant un reactor de membrana catalítica (CMR) experimental dissenyat per investigadors de la UPC a la EEBE. L'eina de simulació creada en Aspen HYSYS permet analitzar el disseny de la planta pilot considerant dues variables de decisió. La metodologia seguida per a aquest anàlisi implica la presentació inicial del model per implementar-lo en Aspen HYSYS. Un cop implementat, es realitza una explotació de la simulació per obtenir resultats específics per al disseny de la planta. A més, s'explora el potencial d'una eina d'optimització en relació amb possibles objectius futurs de la planta, com ara l'aspecte econòmic o l'estalvi energètic. Finalment, es realitza un anàlisi preliminar d'integració energètica mitjançant el mètode pinch per una futura millora de l'eficiència del procés. Amb aquest enfocament metodològic, es busca aconseguir una millora significativa en el disseny i l'operació del sistema. Amb aquest resum, s'assoleixen les metes del projecte, oferint una eina completa per analitzar i millorar el procés d'obtenció d'hidrogen a partir del reformat de metanol amb el CMR experimental, i tenint en compte les possibilitats d'optimització i integració energètica per a un rendiment òptim de la planta en el futur.

Este proyecto de fin de grado tiene como objetivo desarrollar una herramienta de análisis para el proceso de obtención de hidrógeno a partir del reformado de metanol utilizando un reactor de membrana catalítica (CMR) experimental diseñado por investigadores de la UPC en la EEBE. La herramienta de simulación creada en Aspen HYSYS permite analizar el diseño de la planta piloto considerando dos variables de decisión. La metodología seguida para este análisis implica la presentación inicial del modelo para su implementación en Aspen HYSYS. Una vez implementado, se realiza una explotación de la simulación para obtener resultados específicos para el diseño de la planta. Además, se explora el potencial de una herramienta de optimización en relación con posibles objetivos futuros de la planta, como el aspecto económico o el ahorro energético. Por último, se lleva a cabo un análisis preliminar de integración energética mediante el método pinch para mejorar la eficiencia del proceso en el futuro. Con este enfoque metodológico, se busca lograr una mejora significativa en el diseño y operación del sistema. Con este resumen, se alcanzan las metas del proyecto, ofreciendo una herramienta completa para analizar y mejorar el proceso de obtención de hidrógeno a partir del reformado de metanol con el CMR experimental, teniendo en cuenta las posibilidades de optimización e integración energética para un rendimiento óptimo de la planta en el futuro.

L'Administració ha modificat els límits d'abocament d'aigües residuals resultant en la baixada de la quantitat de salinitat, expressat en concentració de clorurs. El client, empresa fabricant a nivell europeu de colorants, blanquejadors òptics i auxiliars destinats principalmente a les indústries del papel, textil i cuir. Es veu obligat a reduir la salinitat de les aigües residuals, i per tant, a reduir la quantitat que s'utilitza en el procés productiu. Actualment, el procés de purificació consta d'una etapa de precipitació-filtració-redissolució que té com a principal inconvenient l'addició de clorurs en forma de NaCl i HCl per forçar la precipitació del colorant en forma de sal sòdica. Un cop precipitat, el colorant es filtra per tornar-lo a redissoldre en aigua i per formular el producte comercial. El flux residual són aigües salines que es tracten a la planta depuradora i augmenten la salinitat de les aigües residuals. L'objectiu d'aquest TFG és substituir l'etapa de purificació actual mitjançant l'addició de clorurs per una diafilitració de la solució del colorant concentrat resultant de la síntesi.

La Administración ha modificado los límites de vertido de aguas residuales, lo que ha resultado en la reducción de la cantidad de salinidad, expresada en concentración de cloruros. El cliente, empresa fabricante a nivel europeo de colorantes, blanqueantes ópticos y auxiliares destinados principalmente a las industrias del papel, textil y cuero. Se ve obligado a reducir la salinidad de las aguas residuales y, por lo tanto, la cantidad utilizada en el proceso productivo. Actualmente, el proceso de purificación consta de una etapa de precipitación-filtración-redisolución que tiene como principal inconveniente la adición de cloruros en forma de NaCl y HCl para inducir la precipitación del colorante en forma de sal sódica. Una vez precipitado, el colorante se filtra para volver a disolverlo en agua y formular el producto comercial. El flujo residual consiste en aguas salinas que se tratan en la planta depuradora y aumentan la salinidad de las aguas residuales. El objetivo de este TFG es sustituir la etapa actual de depuración, que implica la adición de cloruros, por una diafiltración de la solución concentrada del colorante resultante de la síntesis.

En el món de la industria química, les tècniques de separació de components són operacions crucials per a la purificació, producció i reciclatge de milers de productes químics. Les tecnologies de separació són àmplies i variades, i es seleccionen en funció de la naturalesa de les mescles així com la seva composició. No obstant, l'azeotropia presenta un gran obstacle a l'hora d'utilitzar diverses mescles, que requereixen de l'aplicació de noves tecnologies per tal de solventar-la. Davant de la complexitat que presenten aquests tipus de tecnologies, es presenten diferents eines de simulació de processos químics que permet realitzar un primer disseny alhora d'enfrontar-se a una mescla de naturalesa azeotropa. En aquest projecte de final de grau, s'apliquen els coneixements adquirit en el programari Aspen PLUS V12 (un software especialitzat en la simulació i anàlisis de processos químics) per simular dos mètodes similars que tracten de separar una mescla conformada per benzè i ciclohexà. A continuació, es realitza una estimació del cost d'ambdós mètodes (així com una estimació del balanç econòmic total i el balanç ambiental) utilitzant eines internes del propi programari per comparar-los i determinar quin d'ells proporciona millors resultats.

En el mundo de la industria química, las técnicas de separación de componentes son operaciones cruciales para la purificación, producción y reciclaje de miles de productos químicos. Las tecnologías de separación son amplias y variadas, y se seleccionan en función de la naturaleza de las mezclas, así como su composición. No obstante, la azeotropía presenta un gran obstáculo en el momento de usar distintas mezclas, que requieren de la aplicación de nuevas tecnologías para solventarla. Ante la complejidad que presentan estos tipos de tecnologías, se presentan diferentes herramientas de simulación de procesos químicos que permiten realizar un primer diseño al enfrentarse a una mezcla de naturaleza azeotrópica. En este proyecto de final de grado, se aplican los conocimientos adquiridos en el programa Aspen PLUS V12 (un software especializado en la simulación y análisis de procesos químicos) para simular dos métodos similares que tratan de separar una mezcla conformada por benceno y ciclohexano. A continuación, se realiza una estimación del coste de ambos métodos (así como una estimación del balance económico total y el balance ambiental) utilizando herramientas internas del propio programa para compararlos y determinar cuál de ellos proporciona mejores resultados.

En las industrias de procesos se considera el control y monitorización como una herramienta fundamental para la transformación digital de las industrias existentes y de acoplarse a la tendencia de la industria 4.0, donde se caracteriza por arquitecturas de mayor escala, procesos cada vez más complejos y sistemas cada vez más automatizados. De forma complementaria a esta tendencia, se han surgido sistemas informáticos y algoritmos con funcionalidades diversas para asistir a las industrias de realizar innumerables operaciones de forma más automática. Uno de los campos más importantes de una planta industrial, después de su validación y construcción, es el correcto mantenimiento de sus equipos de forma periódica para mantener en sus mejores condiciones de operación. Este proceso es de gran interés económico, ya que dicho coste anual puede alcanzar entre 3% ~ 5% en respecto a la inversión inicial del equipo, contemplando un ciclo de vida útil entre 10 y 20 años[2], lo que corresponde a una cifra sustancial en la inversión. Actualmente, se está llevando a cabo diferentes estrategias de mantenimiento de las instalaciones, ahora como mantenimiento reactivo, mantenimiento planificado o proactivo, pero todas estas, o resulta un tiempo de reacción excesivo, o puede estar realizando un mantenimiento por exceso, que conlleva un coste operacional extra. Ú ltimamente con la integración de sistemas informáticos y control computarizados en el contexto de la producción industrial, ha hecho posible la recopilación de cantidades masivas de datos crudos para monitorizar el estado operativo y la eficiencia de los equipos. Dichos datos, que poseen la naturaleza de una serie temporal, es posible realizar predicciones del estado de funcionamiento del equipo a futuros momentos, lo que le permite organizar mantenimientos y pausa de línea en los mejores momentos. Dicho esto, en el presente artículo se ha focalizado la visión en la última estrategia de mantenimiento, mantenimiento preventivo. Se construirá y validará una arquitectura donde se involucran sistemas de simulación de plantas virtuales, su intercomunicación con plataformas de almacenamiento de datos y de procesamiento de datos, y en la que se construirán prototipos informáticos capacitados para pronosticar y predecir anomalías del equipo planificar intervenciones técnicas en el momento idóneo

A les indústries de processos es considera el control i monitorització com una eina fonamental per a la transformació digital de les indústries existents i d'acoblar-se a la tendència de la indústria 4.0, on es caracteritza per arquitectures de cada vegada més gran escala, processos cada vegada més complexos i sistemes cada cop més automatitzats. Complementàriament a aquesta tendència, s'han sorgit sistemes informàtics i algorismes amb funcionalitats diverses per assistir a les indústries de realitzar innombrables operacions de forma més automàtica. Un dels camps més importants d'una planta industrial, després de la validació i la construcció, és el correcte manteniment dels seus equips de forma periòdica per mantenir en les millors condicions d'operació. Aquest procés és de gran interès econòmic, ja que aquest cost anual pot assolir entre el 3% i el 5% respecte a la inversió inicial de l'equip, contemplant un cicle de vida útil entre 10 i 20 anys[2], la qual cosa correspon a una xifra substancial. Actualment, s'està duent a terme diferents estratègies de manteniment de les instal·lacions, ara com a manteniment reactiu, manteniment planificat o proactiu, però totes aquestes, o resulta un temps de reacció excessiu, o pot estar realitzant un manteniment per excés, que comporta un cost operacional extra. Darrerament amb la integració de sistemes informàtics i control computats en el context de la producció industrial fa possible la recopilació de quantitats massives de dades crues per monitoritzar l'estat operatiu i l'eficiència dels equips. Aquestes dades, que tenen la naturalesa d'una sèrie temporal, és possible fer una predicció de l'estat de funcionament de l'equip a moments futurs, cosa que permet la possibilitat d'organitzar manteniments en el moment adequat. Dit això, en aquest article s'ha focalitzat la visió en la darrera estratègia de manteniment, manteniment preventiu. Es construirà i validarà una arquitectura on s'involucren sistemes de simulació de plantes virtuals, la seva intercomunicació amb plataformes d'emmagatzematge de dades i de processament de dades, i en què es construiran prototips informàtics capacitats p

Els processos de separació són una part molt important del sector químic, hi ha un gran nombre de mescles que no es poden separar pels mètodes convencionals pel fet que presenten azeotrops que impedeixen l'obtenció dels productes amb el nivell de puresa requerit per a les diferents aplicacions en les quals siguin necessaris. En aquest projecte es realitza un estudi amb la barreja acetonitril-aigua que s'obté com a subproducte de l'obtenció d'acrilonitril. Per a trobar un mètode eficient de separació d' acetonitril (compost de gran importància en la indústria farmacèutica i com a solvent) es comparen diferents opcions viables de separació de mescles que presentis un punt azeotròpic. S'han triat les dues més prometedores que en aquest cas són la separació per canvis de pressió i la destil·lació extractiva per a dissenyar uns processos optimitzant tots els elements que conformin el sistema a través del simulador ASPEN PLUS V12. Finalment, s'analitzen diferents opcions per a reduir l'energia requerida per les diferents columnes de destil·lació i bescanviadors de calor i es calculen tant els costos com l'impacte ambiental que puguin tenir cadascuna de les simulacions per a poder discernir quin projecte finalment seria el més adequat per a dur-se a terme.

Los procesos de separación son una parte muy importante del sector químico, hay un gran número de mezclas que no se pueden separar por los métodos convencionales debido a que presentan azeotropos que impiden la obtención de los productos con el nivel de pureza requerido para las diferentes aplicaciones en las que sean necesario. En este proyecto se realiza un estudio a con la mezcla acetonitrilo-agua que se obtiene como subproducto de la obtención de acrilonitrilo. Para encontrar un método eficiente de obtención de acetonitrilo (compuesto de gran importancia en la industria farmacéutica y como solvente) se comparan diferentes opciones viables de separación de mezclas que presentes un punto azeotrópico, donde se ha acabado eligiendo las dos más prometedoras que en este caso son la separación por cambios de presión y la destilación extractiva para diseñar unos procesos optimizando todos los elementos que conformen el sistema a través del simulador ASPEN PLUS V12. Finalmente, se analizan diferentes opciones para reducir la energía requerida por las diferentes columnas de destilación e intercambiadores de calor y se calculan tanto los costes como el impacto ambiental que puedan tener cada una de las simulaciones para poder discernir qué proyecto finalmente sería el más adecuado para llevarse a cabo.

Aquest projecte de final de grau consisteix en simular un procés d'obtenció d'hidrogen a partir de metanol mitjançant un equip reactor de membrana catalítica (CMR) experimental dissenyat per investigadors de la UPC a la EEBE. L'objectiu principal del treball doncs, és dur a terme la simulació d'un model que s'aproximi al procés real esmenat per tal d'entendre com es comporta el sistema complet. Per tant, s'han analitzat totes les variables del sistema així com la seva variació en funció de la modificació d'altres variables. La metodologia emprada ha estat, una vegada realitzats una sèrie de passos previs indispensables, seguir una pauta de: realització de prototip, avaluació i rectificació del prototip. D'aquesta manera s'han anat resolent els problemes sorgits. Els resultats obtinguts s'han analitzat i discutit amb els encarregats del disseny del CMR qui estan interessats en veure com es comporta aquest per a consensuar millores del model i rectificacions finals. Finalment s'ha conclòs el projecte amb les eines necessàries per a continuar el projecte amb una segona part d'optimització, avaluació de viabilitat econòmica... S'han fixat alguns dels graus de llibertat del sistema i els variables s'ha vist en quines franges s'han de moure o variar per a obtenir el major rendiment depèn del que es busqui en el sistema.

Este proyecto de final de grado consiste en simular un proceso de obtención de hidrógeno a partir de metanol mediante un equipo reactor de membrana catalítica (CMR) experimental diseñado por investigadores de la UPC en la EEBE. El objetivo principal del trabajo es llevar a cabo la simulación de un modelo que se aproxime al proceso real nombrado anteriormente para entender como se comporta el sistema completo. Por lo tanto, se han analizado todas las variables del sistema, así como su variación en función de la modificación otras variables. La metodología utilizada ha consistido en, una vez realizados una serie de pasos previos indispensables, seguir una pauta de: realización de prototipo, evaluación de éste y rectificación del prototipo. De este modo se han ido resolviendo los problemas surgidos durante el proceso. Los resultados obtenidos se han analizado y discutido con los encargados del diseño del CMR quiénes están interesados en ver como se comporta éste para consensuar mejoras del modelo y rectificaciones finales. Finalmente se ha concluido el proyecto con las herramientas necesarias para continuar el proyecto con una posible segunda parte de optimización, evaluación de viabilidad económica... Además, se han fijado algunos de los grados de libertad del sistema y las variables se han visto en qué franjas se tienen que mover o variar para obtener el mayor rendimiento depende de lo que se busque en el sistema.

L'objectiu d'aquest treball és contribuir a un tractament d'aigües més eficient i sostenible. El procés foto-Fenton ha demostrat ser molt eficient per al tractament d'aigües recalcitrants i no biodegradables. Diverses investigacions han demostrat la importància de la dosificació de peròxid d'hidrogen (H2O2) en la millora del rendiment del procés, ja que pot evitar o reduir l'activació de reaccions ineficients. Per trobar la dosificació òptima, no és possible provar experimentalment tots els tipus de dosificació, per la qual cosa cal desenvolupar i implementar un model que pugui predir el procés. En aquest projecte s'ha explotat un model dinàmic de foto-Fenton que inclou el subministrament flexible de peròxid d'hidrogen per determinar un perfil de dosificació millorat per a un tractament fotoFenton determinat. S'adopta del treball presentat per Nasr Esfahani et al., (2022), en què es va ampliar i adoptar el model foto-Fenton de Cabrera-Reina et al. (2012) i Audino et al. (2019). Utilitza les dades experimentals obtingudes per Yu et al., (2020) utilitzant diferents esquemes de dosificació per a la mineralització de solucions de paracetamol (PCT) a escala de planta pilot. Després de validar el model amb alguns dels experiments utilitzats per al calibratge, es va realitzar la seva explotació simulant noves situacions ampliant els rangs de les variables de decisió en comparació dels experiments de Yu et al., (2020). El temps de reacció, la quantitat total de peròxid d'hidrogen i el perfil de dosificació van ser les variables utilitzades per a la presa de decisions. L'anàlisi i la discussió dels resultats es van fer principalment utilitzant les concentracions de peròxid d'hidrogen, el carboni orgànic total (COT) i l'oxigen dissolt (OD). Les concentracions d'OD permeten una explicació més completa de la naturalesa del procés. Dins de les situacions estudiades, els resultats de les simulacions van mostrar que el perfil de dosificació tenia poc efecte a la mineralització final. En augmentar el temps del procés, es van observar millores significatives en la mineralització dels contaminants, així com quan es va augmentar la quantitat de peròxid d'hidrogen, encara que l'experiència i la literatura desaconsellen afegir massa oxidant per tenir un bon rendiment. De la simulació es van seleccionar dues de les estratègies millorades per ser validades a la planta pilot. L'objectiu del primer experiment era comprovar l'efecte positiu en l'eliminació de COT de l'addició d'una quantitat de peròxid d'hidrogen superior a l'estequiomètrica. Com era d'esperar i d'acord amb l'experiència i la literatura, afegir massa oxidant no va millorar els resultats de mineralització a la planta pilot. El segon experiment volia comprovar si l'augment del temps de reacció mentre s'utilitzava la quantitat estequiomètrica total de H2O2 beneficiaria els resultats. En aquest cas, els resultats de les simulacions sí que van coincidir amb els de la planta pilot, obtenint una mineralització del 80%. Així doncs, utilitzant el model s'ha trobat una estratègia de dosificació més eficaç.

El objetivo de este trabajo es contribuir a un tratamiento de aguas más eficiente y sostenible. El proceso foto-Fenton ha demostrado ser altamente eficiente para el tratamiento de aguas recalcitrantes y no biodegradables. Varias investigaciones han demostrado la importancia de la dosis de peróxido de hidrógeno (H2O2) en la mejora del rendimiento del proceso, ya que puede evitar o reducir la activación de reacciones ineficientes. Para encontrar la dosis óptima, no es posible probar experimentalmente todos los tipos de dosis, por lo que es necesario desarrollar e implementar un modelo que pueda predecir el proceso. En este proyecto se ha explotado un modelo dinámico de foto-Fenton que incluye el suministro flexible de peróxido de hidrógeno para determinar un perfil de dosificación mejorado para un tratamiento foto-Fenton determinado. Se adopta del trabajo presentado por Nasr Esfahani et al., (2022), en el que se amplió y adoptó el modelo foto-Fenton de Cabrera-Reina et al. (2012) y Audino et al. (2019). Utiliza los datos experimentales obtenidos por Yu et al., (2020) utilizando diferentes esquemas de dosificación para la mineralización de soluciones de paracetamol (PCT) a escala de planta piloto. Después de validar el modelo con algunos de los experimentos utilizados para su calibración, se realizó su explotación simulando nuevas situaciones ampliando los rangos de las variables de decisión con respeto a las de los experimentos de Yu et al., (2020). El tiempo de reacción, la cantidad total de peróxido de hidrógeno y el perfil de dosificación fueron las variables utilizadas para la toma de decisiones. El análisis y la discusión de los resultados se realizaron principalmente utilizando las concentraciones de peróxido de hidrógeno, el carbono orgánico total (COT) y el oxígeno disuelto (OD). Las concentraciones de OD permiten una explicación más completa de la naturaleza del proceso. Dentro de las situaciones estudiadas, los resultados de las simulaciones mostraron que el perfil de dosificación tenía poco efecto en la mineralización final. Al aumentar el tiempo del proceso, se observaron mejoras significativas en la mineralización de los contaminantes, así como cuando se aumentó la cantidad de peróxido de hidrógeno, aunque la experiencia y la literatura desaconsejan añadir demasiado oxidante para tener un buen rendimiento. De la simulación se seleccionaron dos de las estrategias mejoradas para ser validadas en la planta piloto. El objetivo del primer experimento era comprobar el efecto positivo en la eliminación de COT de la adición de una cantidad de peróxido de hidrógeno superior a la estequiométrica. Como era de esperar y de acuerdo con la experiencia y la literatura, añadir demasiado oxidante no mejoró los resultados de mineralización en la planta piloto. El segundo experimento quería comprobar si el aumento del tiempo de reacción mientras se utilizaba la cantidad estequiométrica total de H2O2 beneficiaría los resultados. En este caso, los resultados de las simulaciones sí coincidieron con los de la planta piloto, obteniendo una mineralización del 80%. Por consiguiente, utilizando el modelo, se ha encontrado una estrategia de dosificación más eficaz.

L'objectiu principal d'aquest projecte és aconseguir reduir el temps invertit en les neteges d'uns equips destinats a la homogeneïtzació de les fabricacions d'una planta de producció de fragàncies. Per aconseguir-ho s'estudiaran diverses opcions per tal de reduir aquest temps amb la condició de no comprometre la qualitat de les neteges. Per a arribar a l'objectiu d'aquest projecte, es treballaran tres opcions diferents com són: modificar la substància amb la que es realitzen les neteges, modificar el procés de neteja actual i modificar les instal·lacions actuals. El projecte s'estructurarà en diferents parts: una primera introducció on es detallen els objectius del treball i l'abast del projecte, una part explicativa de les diferents accions que prendrà l'empresa així com el càlcul del temps de cicle, una explicació del procés de fabricació i de les neteges dels equips, una explicació de les diferents propostes realitzades i un anàlisis de les propostes estudiades. Es important mencionar que les propostes seleccionades, estaran influïdes per les necessitats per part de l'empresa, ja que s'introdueixen diferents requisits com, per exemple, el temps necessari d'implementar les millores o la inversió a realitzar.  

El objetivo principal de este proyecto es lograr la reducción del tiempo invertido en las limpiezas de los equipos destinados a la homogeneización de las fabricaciones de una planta de producción de fragancias. Para conseguirlo, se estudiarán diferentes opciones con la finalidad de reducir el tiempo teniendo en cuenta la condición de no comprometer la calidad de las limpiezas. Para llegar al objetivo de este proyecto, se trabajarán tres opciones distintes como son: modificar la substancia con la que se realizan las limpiezas, modificar el proceso de limpieza actual y modificar las instalaciones actuales El proyecto se estructurará en diferentes partes que son: una primera introducción donde se detallarán los objetivos del trabajo i el alcance del proyecto, una parte explicativa de les diferentes acciones que tomará la empresa, así como el cálculo del tiempo de ciclo, una explicación del proceso de fabricación y de las limpiezas de los equipos y un análisis de las propuestas estudiadas. Añadir que, las propuestas seleccionadas estarán influenciadas por las necesidades por parte de la empresa, debido a que se introducen diferentes requisitos como el tiempo necesario para la implementación de las mejoras o la inversión a realizar.

Aquest projecte té com a objectiu la ideació d'un prototip de programa per a la creació d'un sistema d'entrenament i aplicació de models predictius per a plantes de producció, amb la intenció de crear un detector de fallades en controlador. Per aquest cas en concret, es va seleccionar el sistema de control anti-surge, ja que és un sistema utilitzat en moltes plantes químiques. Aquest programa buscarà usar els nous mitjans que ofereixen els serveis integrats al núvol per a estudiar com aquestes aplicacions poden beneficiar a les fàbriques a gestionar de manera deslocalitzada les seves dades. Després d'un estudi de les diferents tecnologies possibles amb les quals es podria realitzar aquesta tasca es va escollir utilitzar les eines d'Unisim per a la Simulació d'una planta, Python per a la gestió de les dades i el control dels diferents programes, Azure (Conjunt de serveis integrats al núvol creat per Microsoft) per l'emmagatzematge de dades, la creació del model, i la implementació d'aquest. El programa ha estat ideat per a poder funcionar tant amb Unisim com amb una suposada planta real, ja que es farà servir el protocol MQTT (Message Queuing Telemetry Transport), un protocol de missatgeria que està sent utilitzat actualment en la indústria. S'ha aconseguit generar un programa útil per a la detecció d'errors, amb el qual es demostra la capacitat de les tecnologies de Machine Learning per a la creació de plantes intel·ligents, amb poca intervenció humana.

Este proyecto tiene como objetivo la ideación de un prototipo de programa para la creación de un sistema de entrenamiento y aplicación de modelos predictivos para plantas de producción, con la intención de crear un detector de fallos en controlador. Por este caso en concreto, se seleccionó el sistema de control anti-surge, puesto que se un sistema simple utilizado en muchas plantas químicas. Este programa buscará utilizar los nuevos medios que ofrecen los servicios integrados en la nube para estudiar como estas aplicaciones pueden beneficiar a las fábricas a gestionar de manera deslocalizada sus datos. Después de un estudio de las diferentes tecnologías posibles con las que se podría realizar esta tarea se escogió utilizar las herramientas de Unisim para la Simulación de una planta, Python para la gestión de los datos y el control de los diferentes programas, Azure (Conjunto de servicios integrados a la nube creada por Microsoft) por el almacenamiento de datos, la creación del modelo, y la implementación del mismo. El programa ha sido ideado para poder funcionar tanto con Unisim como con una supuesta planta real, puesto que se utilizará el protocolo MQTT (Message Queuing Telemetry Transporte), un protocolo de mensajería que está siendo utilizado actualmente en la industria. Se ha conseguido generar un programa útil para la detección de errores, con el cual se demuestra la capacidad de las tecnologías de Machine Learning para la creación de plantas inteligentes, con poca intervención humana.

A l'empresa Moehs Catalana es troben iniciant la l'evolució dels processos de fabricació dels seus productes. Aquesta evolució consisteix en l'automatització de processos químics mitjançant Software proporcionat per l'empresa Rockwell Automation. La primera automatització que s'està duent a terme és correspon amb el procés de dues variants de metoprolol, el tartrat i el succinat. Es tracta de dos processos relativament simples en comparació a la resta de productes de la fàbrica. Actualment s'ha realitzat la semi-automatització de la línia de producció de metoprolol succinat, que ha aportat una millora significativa de la productivitat del procés, i la línia de producció del metoprolol tartrat es troba en construcció. Durant la implementació de l'automatització que es va realitzar per el metoprolol succinat, van sortir a la llum uns inconvenients relacionats amb la organització de la informació que retardaven la posada en marxa del procés. Al document s'han emprat conceptes de l'estàndard ISA-88 per tal d'organitzar la informació d'utilitat per a la implementació de l'automatització referent al procés de producció de metoprolol. La informació més rellevant recopilada és referent al model físic del procés, els recursos disponibles d'aquest i les receptes. Finalment, mitjançant l'estàndard, s'aconsegueix recollir la informació necessària per facilitar el procés d'automatització.

En la empresa Moehs Catalana se encuentran iniciando la evolución de los procesos de fabricación de sus productos. Esta evolución consiste en la automatización de procesos químicos mediante Software proporcionado por la empresa Rockwell Automation. La primera automatización que se está realizando se corresponde con el proceso de dos variantes de metoprolol, el tartrato y el succinato. Se trata de dos procesos relativamente fáciles en comparación el resto de productos de la fábrica. Actualmente se ha realizado la semi automatización de la línea de producción del metoprolol succinato, la cual ha supuesto una mejora significativa de la productividad del proceso, y la línea de producción del metoprolol tartrato se encuentra en construcción. Durante la implementación de la automatización que se realizó por el metoprolol succinato, salieron a la luz unos inconvenientes relacionados con la organización de la información que retrasaban la puesta en marcha del proceso. En el documento se han empleado conceptos del estándar ISA-88 para organizar la información de utilidad para la implementación de la automatización en lo referente al proceso de producción de metoprolol. La información más relevante recopilada es referente al modelo físico del proceso, los recursos disponibles del mismo y las recetas. Por último, mediante el estándar, se consigue recoger la información necesaria para facilitar el proceso de automatización.

In the present work, the thermodynamic properties of speed of sound, density and isobaric heat capacity are reported for the 3:1 methanol - ethanol mixture at temperatures between 298.15 and 333.15 K and pressures up to 20 MPa. The project has dealt with the effort to acquire new knowledge and build accurate correlations that can be extrapolated to situations in which measuring directly is a tedious and complex task as well as to improve and adjust implemented equations of state which predict the properties for the mixture under study. Density and isobaric heat capacity are experimentally measured as a function of temperature, in intervals of 5K for each isotherm, at a reference pressure of 0.1 MPa. For the density measurement, a vibrating tube densimeter is used, while the isobaric heat capacity measures are carried out with a differential calorimeter. The precision of the measurements is 0.01 kg·m-3 and 0.06 J·kg-1 ·K-1 , for each property respectively. Speed of sound measurements are carried out with the double path pulse - echo technique with an expanded relative uncertainty of (1.01 to 0.74) m·s-1 . Speed of sound data combined with the other measurements are numerically integrated to yield both density and isobaric heat capacity at pressures up to 20 MPa, for which direct measurements are no possible with conventional devices. Three correlations for the respective thermodynamic properties are presented in the pressure and temperature range established. No comparison with the literature is made as there are no data available for the present mixture. Furthermore, the correlations made for the three properties are compared with the predictions of an existing equation of state to provide evidence of the need to improve the available equation of state for methanol and ethanol and thus, to adjust it. The project has a detailed theoretical explanation of the techniques employed in the experimental measurements, as well as for the methodology used. A detailed theoretical framework is presented, supplemented with information from other works. The process to obtain the thermodynamic properties from numerical integration is shown step by step. Software such as MATLAB and LabVIEW are the tools used to implement and run numerical data. Finally, the results are presented and discussed.

Aquest treball presenta les propietats termodinàmiques de velocitat del so, densitat i capacitat calorífica per a la mescla 3:1 de metanol - etanol a temperatures entre 298.15 i 333.15 K i a pressions de fins a 20 MPa. Aquest projecte ha suposat un gran esforç en adquirir extensos coneixements i en implementar noves correlacions que poden ser extrapolades a situacions en les que realitzar mesures experimentals de forma directa resulta una tasca tediosa i complexa, així com amb el objectiu de millorar i ajustar equacions d'estat ja implementades que prediuen les propietats termodinàmiques per la mescla que s'estudia. La densitat i la capacitat calorífica isobàrica es mesuren experimentalment, en intervals de 5 K per a cada isoterma, a una pressió constant de 0.1 MPa. Per a les mesures de densitat s'utilitza un densímetre de tub vibrant, mentre que les mesures de capacitat calorífica es duen a terme amb un calorímetre diferencial. La precisió de les mesures són de 0.01 kg·m -3 i 0.06 J·kg-1 ·K -1 , respectivament per a cada propietat. En quant a les mesures de la velocitat del so, s'utilitza la tècnica de doble trajectòria amb pols de ressò, mesures que presenten una incertesa de (1,01 a 0,74) m·s -1 a un 95% de confiança. Les dades experimentals de la velocitat del so, combinades amb les altres mesures a pressió constant, s'integren numèricament per tal d'obtenir la densitat i la capacitat calorífica fins a la pressió de 20 MPa, per les quals no es poden fer mesures directes amb els instruments de mesura convencionals. S'obtenen tres correlacions per a les tres respectives propietats termodinàmiques en el rang de pressió i temperatura establerts. No es fan comparacions amb altres referències bibliogràfiques ja que no hi ha dades disponibles per a la mescla estudiada. A més a més, les correlacions presentades per les tres propietats termodinàmiques es comparen amb els valors predits per a una equació d'estat ja existent amb la fi de provar la necessitat de millorar tals equacions per a la mescla de metanol i etanol i així, ajustar-les. El projecte compta amb una detallada explicació teòrica de les tècniques utilitzades en l'execució de les mesures experimentals, així com en la metodologia emprada. Es presenta un marc teòric detallat complementat amb informació d'altres treballs. El procés per obtenir les propietats termodinàmiques a partir d'integració numèrica es descriu pas a pas. Softwares com MATLAB i LabVIEW faciliten la implementació i execució de dades numèriques. Finalment, els resultats són exposats i explicats.

L'objectiu principal d'aquest projecte consisteix en la regulació automàtica d'una vàlvula “anti surge” des d'un codi escrit en Pytohn que té la funció de controlar el correcte funcionament d'un compressor centrífug radial que es troba en un entorn de simulació virtual, concretmanet en UniSim. Aquest projecte dóna la continuació a un Treball de Fi de Màster de l'escola en el qual es va aconseguir establir connexió entre els programes de UniSim y Python, on es va aconseguir fer una sèrie de funcions, concretament: obrir el cas de simulació, llegir valors de la simulació en el codi provinents de UniSim i modificar valors de la simulació des de Pytohn. Per a aquest treball s'han estudiat els diferents tipus de fallades que es poden produir en un compressor, dels quals s'ha triat a tractar els fenòmens de “surge” i “stone wall” que, encara que siguin diferents estan molt relacionats entre ells. Per a la realització del treball en si mitjançant els valors llegits en Python del cas de simulació, aquests són tractats mitjançant un model matemàtic el qual determina en quina zona de treball es troba el compressor, si es troba en zona de treball no actúa, no obstant això, al trovar-se en zones de trball no desitjades, mitjançant el codi escrit en Python regula la vàlvula “anti surge” del cas de simulació per a tornar a portar el compressor a la zona de treball correcta. A més s'ha implementat una xarxa neuronal per a millorar l'eficiència del procés, ja que en implementar aquesta xarxa el sistema funciona de forma més ràpida i eficient. En la finalització d'aquest treball s'ha obtingut el sistema de regulación de la vàlvual “anti surge” de forma satisfactòria, així com la xarxa neuronal. També s'ha realitzat una guia d'usuari perquè en futurs treballs relactionats amb el tema sigui més fàcil i ràpid comprender el funcionament de la utilització del codi abans de posar-se a programar.

El objetivo principal de este proyecto consiste en la regulación automática de una válvula “anti surge” desde un código escrito en Python que tiene la función de controlar el correcto funcionamiento de un compresor centrífugo radial que se encuentra en un entorno de simulación virtual, concretamente en UniSim. Este proyecto da continuación a un Trabajo de Fin de Máster de la escuela en el cual se consiguió establecer conexión entre los programas de UniSim y Python, donde se consiguió hacer una serie de funciones, concretamente: abrir el caso de simulación, leer valores de la simulación en el código provenientes de UniSim y modificar valores de la simulación desde Python. Para este trabajo se han estudiado los diferentes tipos de fallos que se pueden producir en un compresor, de los cuales se ha elegido a tratar los fenómenos de “surge” y “stone wall” que, aunque sean diferentes están muy relacionados entre ellos. Para la realización del trabajo en sí, mediante los valores leídos en Python del caso de simulación, estos son tratados mediante un modelo matemático el cual determina en que zona de trabajo se encuentra el compresor, si se encuentra en zona de trabajo no actúa, sin embargo, el encontrarse en zonas de trabajo no deseadas, mediante el código escrito en Python regula la válvula “anti surge” del caso de simulación para volver a llevar el compresor a la zona de trabajo correcta. Además, se ha implementado una red neuronal para mejorar la eficiencia del proceso, ya que al implementar esta red el sistema funciona de forma más rápida y eficiente. En la finalización de este trabajo se ha obtenido el sistema de regulación de la válvula “anti surge” de forma satisfactoria, así como de la red neuronal. También se ha realizado una guía de usuario para que en futuros trabajos relacionados con el tema sea más fácil y rápido comprender el funcionamiento de la utilización del código antes de ponerse a programar.

Actualment les resines fenòliques es produeixen en grans quantitats fent servir processos discontinus. Tot i això, investigacions prèvies centrades en la transició del procés discontinu a un en continu suggereixen que aquest nou mètode de fabricació és factible. La fabricació en continu de novolacs no només suposa un interessant repte d'enginyeria si no que també és una excel·lent oportunitat per innovar i eventualment millorar l'actual procés de fabricació. La simulació de la fabricació de resines fenòliques en continu s'ha portat a terme emprant models matemàtics. Concretament, s'ha estudiat la fabricació catalitzada per àcid de novolacs termoplàstiques obtingudes per mitjà de la policondensació d'hidroxibenzè amb dissolucions aquoses de formaldehid. Amb aquest objectiu en ment, s'han implementat dades industrials i de la bibliografia en diversos models matemàtics. S'ha dissenyat un entorn de simulació que permet tenir en compte les diverses propietats físiques i la cinètica química. Cal ressaltar els models desenvolupats en aquets projecte per la viscositat del polímer fos i en solució així com la predicció del rendiment de fabricació.

Actualmente las resinas fenólicas se producen en grandes cantidades en procesos discontinuos por lotes. A pesar de esto, investigaciones previas relacionadas con la transición del proceso discontinuo a uno continuo sugieren que este novedoso método de fabricación es factible. La fabricación en continuo de resinas fenólicas no solo supone un interesante reto ingenieril, sino que también brinda una excelente oportunidad para innovar y eventualmente mejorar el actual proceso de fabricación. Se ha simulado la fabricación en continuo de resinas fenólicas por medio de modelos matemáticos. Particularmente, se ha estudiado la fabricación catalizada por ácido de novolacas termoplásticas obtenidas por medio de la policondensación de hidroxibenceno y disoluciones acuosas de formaldehído. Con este objetivo, se han implementado en diversos modelos matemáticos datos industriales y de la bibliografía. Se ha diseñado un entorno de simulación donde se tienen en cuenta las propiedades físicas y la cinética de reacción. Entre los modelos diseñados en este trabajo deben resaltarse los modelos de viscosidad del polímero fundido y disuelto, así como la predicción del rendimiento de fabricación.

En aquest projecte, s'ha validat la possibilitat de realitzar la monitorització de dades i el diagnòstic d'errors en línia (mentre s'executa la simulació) d'una planta química simulada (Digital Twin, en Anglès). La simulació es troba funcionant a un ordinador remot, mentre que s'accedeixen als resultats de la monitorització de dades i el diagnòstic d'errors per mitjà de l'accés, amb un ordinador personal, al núvol, més conegut com a ‘Cloud' pel seu terme en Anglès. En primer lloc, s'explica la implementació, mòdul a mòdul, del prototipus modular proposat i emprat per a l'intercanvi d'informació des del ‘Digital Twin' cap al núvol, el qual permet la monitorització de dades. Per a cada mòdul, s'introdueixen els programes o eines de programació necessaris per a la creació i/o execució. Les raons considerades alhora d'escollir aquests programes o eines de programació també s'exposen. A més a més, s'introdueix la plataforma on s'allotja el núvol junt amb els diferents servicis que ofereix el núvol, els quals han sigut utilitzats per a mostrar els resultats de la monitorització de dades. En segon lloc, els algorismes d'aprenentatge automàtic (Machine Learning en Anglès) i d'anàlisi de dades (Data Analysis en Anglès), que han sigut implementats pel diagnòstic d'errors en la planta simulada, són comentats des dels punts de vista teòric i d'implementació. També, s'explica el desenvolupament de les eines de monitorització per a la diagnosi d'errors, les quals són el resultat de combinar els algorismes anteriors amb el prototipus modular encarregat de l'intercanvi d'informació. Finalment, es documenta una prova de concepte del prototipus global que permet demostrar que aquestes tecnologies son factibles i fiables per a la realització de la monitorització de dades i el diagnòstic d'errors. Addicionalment, s'inclouen pautes a seguir per a millorar el prototipus.

En este proyecto, se ha validado la posibilidad de realizar la monitorización de datos y el diagnóstico de errores en línea (mientras se ejecuta la simulación) de una planta química simulada (Digital Twin en Inglés). La simulación se encuentra funcionando en un ordenador remoto, mientras que se accede a los resultados de la monitorización de datos y el diagnóstico de errores por medio del acceso, con un ordenador personal, a la nube, más conocida como ‘Cloud' por su término en Inglés. En primer lugar, se explica la implementación, módulo a módulo, del prototipo modular propuesto y empleado para el intercambio de información desde el ‘Digital Twin' hacia la nube (Cloud), lo que permite la monitorización de datos. Para cada módulo, se introducen los programas y herramientas de programación necesarios para crear y/o ejecutar el módulo. Las razones para seleccionar los programas y las herramientas también son expuestas. Además, se introduce la plataforma donde se aloja la nube empleada junto con los diferentes servicios disponibles en la nube, los cuales se han usado para mostrar los resultados de la monitorización de datos. En segundo lugar, los algoritmos de aprendizaje automático (Machine Learning en Inglés) y de análisis de datos (Data Analysis en Inglés), implementados para el diagnóstico de fallos, se comentan desde los puntos de vista teórico y de implementación. Además, se explica el desarrollo de las herramientas de monitorización para el diagnóstico de fallos, que consiste en la combinación de los anteriores algoritmos con el prototipo modular encargado del intercambio de información. Finalmente, se documenta una prueba de concepto del prototipo en global, que demuestra que estas tecnologías son factibles y fiables para la monitorización de datos y el diagnóstico de fallos. Adicionalmente, se incluyen unas pautas a seguir para mejorar el prototipo.

Aquest document recull el desenvolupament i els resultats d'un projecte de monitorització i simulació d'una planta experimental de tractament d'aigua que opera amb osmosis directa i nanofiltració. El principal problema d'aquest projecte és que no hi ha definit un objectiu clar per part dels responsables de planta. Per tant, aquest projecte constitueix un anàlisis per guiar la presa de decisions dels responsables de planta. En primer lloc, s'ordenen les dades que s'extreuen de la planta utilitzant MSExcel per poder fer-ne un tractament adequat i poder comparar-les amb les dades que extraurà la simulació. Tot seguit, es fa una simulació prototipus que està feta amb Matlab Simulink. En poques paraules, el projecte pretén obtenir un model vàlid amb la intenció d'obtenir una interface d'usuari que permeti, posteriorment, predir i optimitzar el funcionament de la planta.

Este documento recoge el desarrollo y los resultados de un proyecto de monitorización y simulación de una planta experimental de tratamiento de agua que opera con osmosis directa y nanofiltración. El principal problema de este proyecto es que no hay definido un objetivo claro por parte de los responsables de planta. Por lo tanto, este proyecto constituye un análisis para guiar la toma de decisiones de los responsables de planta. En primer lugar, se ordenan los datos que se extraen de la planta utilizando MSExcel para poder hacer un tratamiento adecuado y poder compararlas con los datos que extraerá la simulación. A continuación, se hace una simulación prototipo que está hecha con Matlab Simulink. En pocas palabras, el proyecto pretende obtener un modelo válido con la intención de obtener una interfaz de usuario que permita, posteriormente, predecir y optimizar el funcionamiento de la planta.