Informació
Ajuda per a la cerca:
1. Si escrius diverses paraules sense operadors, es farà una cerca per AND (totes les paraules han d'aparèixer), però pots posar AND explícitament si vols.
2. Pots usar OR per buscar qualsevol de les paraules.
3. Usa NOT per excloure paraules.
4. També pots utilitzar parèntesis per agrupar cerques i controlar l'ordre.
Olga Alcaraz Sendra
Centre Docent
Departament
Correu electrònic
olga.alcarazupc.edu
Dades de contacte
Assignatures
Titulacions
Contingut docent
Projecte Final de Màster Oficial
Mael, Mary Grace
Tutor/a - Director/a: Garola Crespo, Àlvar; Alcaraz Sendra, Olga
Data de publicació: 2024
Escola Tècnica Superior d'Enginyeria de Camins, Canals i Ports de Barcelona (ETSECCPB)
Veure detall Accés al text complet
A mesura que creix la urgència per a la descarbonització i la descolonització en el sector de la salut global, també ho fa la necessitat d'un examen crític sobre com les pràctiques actuals perpetuen dinàmiques de poder desiguals i contribueixen a emissions de carboni innecessàries. Aquest treball investiga els impactes complexos que la carbonització i la colonització tenen en el sector de la salut global, amb un enfocament específic en el paper dels finançadors per abordar aquests reptes. A través de la revisió de la literatura pertinent, aquesta obra pretén comprendre els factors que impulsen les emissions en el sector i els obstacles per reduir-les, alhora que explora les desigualtats perpetuades pels vestigis colonials encara presents en l'actual marc de salut global. Utilitzant com a estudi de cas l'assaig clínic de la Broad One Health Endectocide-based Malaria Intervention in Africa (BOHEMIA) a Kènia i Moçambic, es quantifiquen les emissions de viatges aeris relacionades amb el projecte i es valora la distribució del finançament entre els socis del projecte. Els resultats principals subratllen la necessitat d'una major consideració ambiental en la recerca clínica i de col·laboracions més justes per abordar els desequilibris de poder i les disparitats de finançament. Aquest estudi conclou oferint recomanacions per a la implementació de mesures de reducció de carboni i pràctiques de finançament equitatives, fent una crida als finançadors a liderar el canvi i avançar tant en la descarbonització com en la descolonització en la salut global.
A medida que aumenta la urgencia de la descarbonización y la descolonización en el sector de la salud global, también lo hace el imperativo del examen crítico de cómo las prácticas actuales perpetúan dinámicas de poder desiguales y contribuyen a emisiones de carbono innecesarias. Este trabajo investiga las complejas repercusiones que la carbonización y la colonización tienen en el sector de la salud global, centrándose específicamente en el papel de los financiadores a la hora de abordar estos retos. Mediante la revisión de la bibliografía pertinente, este trabajo trata de comprender los factores que impulsan las emisiones en el sector y los obstáculos que impiden reducirlas, junto con la exploración de las desigualdades perpetuadas por los restos coloniales que siguen arraigados en el marco de la salud global actual. Utilizando como estudio de caso el ensayo de investigación clínica Broad One Health Endectocide-based Malaria Intervention in Africa (BOHEMIA) en Kenia y Mozambique, se cuantifican las emisiones de los viajes por avión relacionados con el proyecto y se evalúa la distribución de la financiación entre los socios del proyecto. Las principales conclusiones ponen de relieve la necesidad de una mayor consideración medioambiental en la investigación clínica y de asociaciones de investigación más justas para abordar los desequilibrios de poder y las disparidades de financiación. Este estudio concluye ofreciendo recomendaciones para la aplicación de medidas de reducción de las emisiones de carbono y prácticas de financiación equitativas, instando a los financiadores a liderar la iniciativa y con el objetivo de avanzar tanto en la descarbonización como en la descolonización de la salud global.
As the urgency for decarbonization and decolonization in the global health sector grows, so does the imperative for the critical examination of how current practices perpetuate unequal power dynamics and contribute to unnecessary carbon emissions. This work investigates the complex impacts that carbonization and colonization have on the global health sector, with a concentrated focus on the role of funders in addressing these challenges. By reviewing pertinent literature, this work seeks to understand the drivers of emissions in the sector and the barriers to reducing them, alongside the exploration of the inequities perpetuated by the colonial remnants still embedded in the global health framework of today. Using the Broad One Health Endectocide-based Malaria Intervention in Africa (BOHEMIA) clinical research trial in Kenya and Mozambique as a case study, project-related air travel emissions are quantified and the funding distribution across project partners assessed. Key findings highlight the need for stronger environmental consideration in clinical research and more just research partnerships to address power imbalances and funding disparities. This study concludes by offering recommendations for the implementation of carbon reduction measures and equitable funding practices, calling on funders to lead the charge and aiming to advance both decarbonization and decolonization in global health.
Treball Final de Grau
Rubio Homs, Arnau
Tutor/a - Director/a: Alcaraz Sendra, Olga; Canela Duque, Ignasi
Data de publicació: 2024
Escola d'Enginyeria de Barcelona Est (EEBE)
Projecte Final de Màster Oficial
Rodrigues de Moura Barbosa, Danilo
Tutor/a - Director/a: Alcaraz Sendra, Olga
Data de publicació: 2024
Escola Tècnica Superior d'Enginyeria de Camins, Canals i Ports de Barcelona (ETSECCPB)
Veure detall Accés al text complet
Aquesta tesi examina les trajectòries potencials de les emissions de gasos amb efecte d'hivernacle dins del sector energètic del Brasil en comparació amb les NDC actualitzades del país en virtut de l'Acord de París. Com a important emissor global, el Brasil enfronta pressions per alinear les seves pràctiques energètiques amb objectius climàtics ambiciosos, apuntant a una reducció substancial de les emissions per al 2025 i el 2030. Aquest estudi empra una metodologia sòlida que integra anàlisi de dades històriques, models matemàtics i anàlisi de factors d'emisnoes per pronosticar escenaris futurs al sector energètic brasiler. La investigació identifica tendències clau, inclòs l'augment esperat de les capacitats d'energia renovable i una gradual disminució de la dependència dels combustibles fòssils, impulsades tant per les polítiques nacionals com pels canvis energètics globals. Les projeccions basades en escenaris de negocis habituals i camins alternatius ressalten els impactes potencials d'aquests canvis en el compliment dels objectius d'emissions per al 2025 i el 2030. A través d'una exploració detallada de l'oferta i la demanda d'energia del Brasil, aquesta tesi avalua la viabilitat dassolir aquests objectius a través de polítiques energètiques actuals i futures.
Les troballes suggereixen que sense canvis significatius en les polítiques i una incorporació d'energia renovable i nuclear més gran, les estratègies existents del Brasil poden no assolir els objectius establerts per la seva NDC actualitzada. La tesi culmina oferint idees sobre camins sostenibles i recomanacions de polítiques que podrien enfortir el paper del Brasil als esforços climàtics globals, advocant per un enfocament multifacètic per a la seguretat energètica i la reducció d'emissions. Aquest estudi no només contribueix al discurs acadèmic sinó que també ajuda els formuladors de polítiques a fer estratègies per a accions climàtiques eficaces.
Esta tesis examina las trayectorias potenciales de las emisiones de gases de efecto invernadero dentro del sector energético de Brasil en comparación con las NDC actualizadas del país en virtud del Acuerdo de París. Como importante emisor global, Brasil enfrenta pressiones para alinear sus prácticas energéticas con objetivos climáticos ambiciosos, apuntando a una reducción sustancial de las emisiones para 2025 y 2030. Este estudio emplea una metodología sólida que integra análisis de datos históricos, modelos matemáticos y análisis de factores de emisnoes para pronosticar escenarios futuros en el sector energético brasileño. La investigación identifica tendencias clave, incluido el aumento esperado de las capacidades de energía renovable y una disminución gradual de la dependencia de los combustibles fósiles, impulsadas tanto por las políticas nacionales como por los cambios energéticos globales. Las proyecciones basadas en escenarios de negocios habituales y caminos alternativos resaltan los impactos potenciales de estos cambios en el cumplimiento de los objetivos de emisiones para 2025 y 2030. A través de una exploración detallada de la oferta y demanda de energía de Brasil, esta tesis evalúa la viabilidad de lograr estos objetivos a través de políticas energéticas actuales y futuras.
Los hallazgos sugieren que sin cambios significativos en las políticas y una mayor incorporación de energía renovable y nuclear, las estrategias existentes de Brasil pueden no alcanzar los objetivos establecidos por su NDC actualizada. La tesis culmina ofreciendo ideas sobre caminos sostenibles y recomendaciones de políticas que podrían fortalecer el papel de Brasil en los esfuerzos climáticos globales, abogando por un enfoque multifacético para la seguridad energética y la reducción de emisiones. Este estudio no solo contribuye al discurso académico sino que también ayuda a los formuladores de políticas a hacer estrategias para acciones climáticas eficaces.
This thesis examines the potential trajectories of greenhouse gas emissions within Brazil's energy sector against the country's updated Nationally Determined Contributions under the Paris Agreement. As a significant global emitter, Brazil faces international and domestic pressures to align its energy practices with ambitious climate goals, aiming for a substantial reduction in emissions by 2025 and 2030. This study employs a robust methodology integrating historical data analysis, mathematical modeling, and emission factors to forecast future scenarios within Brazil's energy sector.
The research identifies key trends including the expected increase in renewable energy capacities and a gradual decrease in fossil fuel reliance, driven by both national policies and global energy shifts. Projections based on Business-As-Usual scenarios and alternative paths highlight the potential impacts of these changes on meeting the 2025 and 2030 emission targets. Through a detailed exploration of Brazil's energy supply and demand, this thesis evaluates the feasibility of achieving these targets through current and future energy policies.
Findings suggest that without significant policy shifts and increased incorporation of renewable and nuclear energy, Brazil's existing strategies may fall short of the ambitious targets set by its updated NDC. The thesis culminates in offering insights into sustainable pathways and policy recommendations that could strengthen Brazil's role in global climate efforts, advocating for a multifaceted approach to energy security and emission reductions. This study not only contributes to academic discourse but also aids policymakers in strategizing more effective climate actions.
Projecte Final de Màster Oficial
Tinoco Macedo, Katherine Omaira
Tutor/a - Director/a: Alcaraz Sendra, Olga
Data de publicació: 2023
Escola Tècnica Superior d'Enginyeria de Camins, Canals i Ports de Barcelona (ETSECCPB)
Veure detall Accés al text complet
L'objectiu de l'Acord de París (AP) està lluny de ser aconseguit encara amb els compromisos de mitigació presentats en les Contribucions Nacionals Determinades (NDCs). Per a garantir la seva qualitat, en la COP24 es va aprovar el Paris Rulebook, que conté les directrius sobre la “Informació destinada a facilitar la claredat, transparència i comprensió de les NDCs”, que seran obligatòries en el pròxim període d'actualització de les NDCs.
Un concepte que podria orientar la “repartició” equitativa de les emissions és el Pressupost de Carboni (PC), enfocament considerat pel Grup de Governança del Canvi Climàtic de la UPC per a dissenyar el Model de Justícia Climàtica (MJC). Aquesta metodologia assigna un percentatge del PC a cada país integrant criteris d'igualtat, responsabilitat històrica, capacitat i dret al desenvolupament.
El present treball va abordar aquest context a partir de tres components. Primer, es va avaluar la NDC del Perú en referència a les directrius esmentades del Paris Rulebook, trobant un 68% de compliment. Després, es va aplicar el MJC per a determinar el PC de cada departament del Perú, el valor agregat per regions va indicar xifres del 53.6% per a la costa, 33.5% per a la serra i 12.9% per a la selva.
Finalment es van estimar trajectòries de mitigació coherents amb el PC del Perú i el seu NDC. Es va determinar que, assumint una tendència lineal, el compromís de la NDC suposaria un PC de 2798 MtCO2 per a l'objectiu no condicionat i 2486 MtCO2 per a l'objectiu condicionat, xifres que excedeixen àmpliament el PC estimat amb el MJC (1591 MtCO2). No obstant això, en construir un escenari de zero emissions UTCUTS al 2030, aquests valors van canviar a 1462 MtCO2 per a l'objectiu no condicionat i 1340 MtCO2 per a l'objectiu condicionat; mostrant que sí que és possible compatibilitzar el compromís del Perú amb un PC just i ambiciós, en coherència amb l'AP.
El objetivo del Acuerdo de París (AP) está lejos de ser alcanzado aún con los compromisos de mitigación presentados en las Contribuciones Nacionales Determinadas (NDCs). Para garantizar su calidad, en la COP24 se aprobó el Paris Rulebook, que contiene las directrices sobre la “Información destinada a facilitar la claridad, transparencia y comprensión de las NDCs”, que serán obligatorias en el próximo periodo de actualización de las NDCs.
Un concepto que podría orientar la “repartición” equitativa de las emisiones es el Presupuesto de Carbono (PC), enfoque considerado por el Grupo de Gobernanza del Cambio Climático de la UPC para diseñar el Modelo de Justicia Climática (MJC). Esta metodología asigna un porcentaje del PC a cada país integrando criterios de igualdad, responsabilidad histórica, capacidad y derecho al desarrollo.
El presente trabajo abordó este contexto a partir de tres componentes. Primero, se evaluó la NDC del Perú en referencia a las directrices mencionadas del Paris Rulebook, encontrando un 68% de cumplimiento. Luego, se aplicó el MJC para determinar el PC de cada departamento del Perú, el valor agregado por regiones indicó cifras del 53.6% para la costa, 33.5% para la sierra y 12.9% para la selva.
Finalmente se estimaron trayectorias de mitigación coherentes con el PC de Perú y su NDC. Se determinó que, asumiendo una tendencia lineal, el compromiso de la NDC supondría un PC de 2798 MtCO2 para el objetivo no condicionado y 2486 MtCO2 para el objetivo condicionado, cifras que exceden ampliamente el PC estimado con el MJC (1591 MtCO2). No obstante, al construir un escenario de cero emisiones UTCUTS al 2030, estos valores cambiaron a 1462 MtCO2 para el objetivo no condicionado y 1340 MtCO2 para el objetivo condicionado; mostrando que sí es posible compatibilizar el compromiso del Perú con un PC justo y ambicioso, en coherencia con el AP.
The Paris Agreement target (PA) is far from being achieved even with the mitigation commitments presented in the Nationally Determined Contributions (NDCs). To ensure their quality, the Paris Rulebook was approved at COP24, containing guidelines on Information to facilitate clarity, transparency and understanding of NDCs, which will be mandatory in the next NDC update period.
One concept that could guide the equitable sharing of emissions is the Carbon Budget (CB), an approach considered by the UPC Climate Change Governance Group in designing the Climate Justice Model (MJC). This methodology assigns a percentage of the CB to each country integrating criteria of equality, historical responsibility, capacity and right to development.
This paper approached this context from three components. First, Peru's NDC was evaluated in reference to the aforementioned guidelines of the Paris Rulebook, finding 68% compliance. Then, the MJC was applied to determine the CB of each department of Peru, the aggregate value by regions indicated 53.6% for the coast, 33.5% for the highlands and 12.9% for the jungle.
Finally, mitigation trajectories consistent with Peru's CB and its NDC were estimated. It was determined that, assuming a linear trend, the NDC commitment would imply a Carbon Budget of 2798 MtCO2 for the unconditional target and 2486 MtCO2 for the conditional target, figures that far exceed the CB estimated with the MJC (1591 MtCO2). However, when constructing a LULUCF zero emissions scenario to 2030, these values changed to 1462 MtCO2 for the unconditional target and 1340 MtCO2 for the conditional target; showing that it is possible to make Peru's commitment compatible with a fair and ambitious CB, consistent with the PA.
Projecte Final de Màster Oficial
Karatsiompani, Maria Christina
Tutor/a - Director/a: Alcaraz Sendra, Olga; Palumbo Fernández, Mariana; Buenestado Caballero, Pablo
Data de publicació: 2023
Escola Tècnica Superior d'Enginyeria de Camins, Canals i Ports de Barcelona (ETSECCPB)
Veure detall Accés al text complet
El sector de la construcció té un gran potencial per reduir les emissions de gasos amb efecte d'hivernacle. Per aconseguir la seva descarbonització necessària es requereixen estudis detallats de les seves característiques i el seu comportament energètic a diferents escales. A Espanya, les estratègies nacionals de renovació energètica utilitzen enfocaments arquetípics per avaluar el consum energètic i prioritzar les intervencions. Models similars es fan servir a nivell de districte, però la seva precisió a aquesta escala és incerta.
L'objectiu principal d'aquest projecte és aplicar els mètodes de diagnòstic energètic dissenyats per a una escala nacional, a nivell de districte intermedi i avaluar fins a quin punt s'alineen amb la realitat del parc immobiliari a aquesta escala.
Per aconseguir-ho, s'ha desenvolupat una metodologia per comparar els valors U dels arquetips d'edificis residencials, tal com es defineixen als models nacionals, amb els valors U calculats a partir de dades a nivell d'habitatge, segons la base de dades de certificats eficiència energètica (EPC). El cas d'estudi per validar aquesta hipòtesi és la costa occidental del riu Besòs a Barcelona.
Es realitza una anàlisi comparativa mitjançant la representació gràfica dels resultats, utilitzant eines tant estadístiques com georeferenciades. Finalment, també es fa una clusterització dels valors U del cas d'estudi per identificar possibles patrons.
Els resultats van revelar diferències significatives entre els valors U predits pels models nacionals i els obtinguts dels EPC. Alhora, no es va trobar una relació directa entre els clústers produïts i les variables de segmentació utilitzades en els models nacionals. Els resultats confirmen que els criteris de segmentació proposats no expliquen completament la variabilitat del parc immobiliari a nivell de districte.
El sector de la construcción tiene un gran potencial para reducir las emisiones de gases de efecto invernadero. Para lograr su necesaria descarbonización se requieren estudios detallados de sus características y su comportamiento energético a diferentes escalas. En España, las estrategias nacionales de renovación energética utilizan enfoques arquetípicos para evaluar el consumo energético y priorizar las intervenciones. Modelos similares se emplean a nivel de distrito, pero su precisión a esta escala es incierta.
El objetivo principal de este proyecto es aplicar los métodos de diagnóstico energético diseñados para una escala nacional, a nivel de distrito y evaluar en qué medida se alinean con la realidad del parque inmobiliario a esta escala.
Para lograrlo, se ha desarrollado una metodología para comparar los valores U de los arquetipos de edificios residenciales, tal como se definen en los modelos nacionales, con los valores U calculados a partir de datos a nivel de vivienda, según la base de datos de certificados de eficiencia energética (EPC). El caso de estudio para validar esta hipótesis es la costa occidental del río Besòs en Barcelona.
Se realiza un análisis comparativo mediante la representación gráfica de los resultados, utilizando herramientas tanto estadísticas como georreferenciadas. Finalmente, también se realiza una clusterización de los valores U del caso de estudio, para identificar posibles patrones.
Los resultados revelaron diferencias significativas entre los valores U predichos por los modelos nacionales y los obtenidos de los EPC. Al mismo tiempo, no se encontró una relación directa entre los clústeres producidos y las variables de segmentación utilizadas en los modelos nacionales. Los resultados confirman que los criterios de segmentación propuestos no explican completamente la variabilidad del parque inmobiliario a nivel de distrito.
The building sector currently has the greatest potential to reduce greenhouse gas emissions. To achieve its necessary decarbonization, in-depth studies of its characteristics and its energy behavior across different scales are necessary. In Spain, national energy retrofitting strategies follow experience-based archetype approaches to assess energy use and prioritize interventions. Similar models are used at the district level, but their accuracy at this scale is unclear.
The main goal of this final project arises: to test national-scale energy diagnosis methods on an intermediate district level and assess to what extend they align with the reality of the building stock at this intermediate scale.
To accomplish this, a methodology has been developed to compare the U-values of residential building archetypes, as defined in the national models, with the U-values calculated from data at the dwelling level, according to the energy performance certificate database (EPC). The case study to validate this hypothesis is the western coast of Besòs river in Barcelona.
A comparison analysis is conducted through graphical representation of the results, using both statistical and georeferenced tools. Finally, a clustering classification of the case study U-values is also conducted, to group the building stock according to its U-values and explore potential patterns.
The results revealed significant differences between the predicted U-values from national models and those from EPC data. At the same time, no straightforward relationship was found between the produced clusters in the case study and the segmenting variables utilized in national models. The results validate the initial hypothesis that the proposed segmentation criteria don't fully explain the variability of the building stock at the district level.
Projecte Final de Màster Oficial
Lara, Aline
Tutor/a - Director/a: Sànchez-Marrè, Miquel; Alcaraz Sendra, Olga
Data de publicació: 2023
Escola Tècnica Superior d'Enginyeria de Camins, Canals i Ports de Barcelona (ETSECCPB)
Veure detall Accés al text complet
Brasil és l'únic país del món que porta el nom d'un arbre i, irònicament, és la nació que més ha
desforestat els seus boscos, i que de manera excepcional, això representa gairebé la meitat del
total de les emissions de gasos d'efecte hivernacle (GEI). S'estima que, en total, només a
l'Amazònia s'han perdut 842.000 km2 de vegetació autòctona (prop del 20% del bosc original) –
una superfície que representa gairebé dues vegades el territori d'Espanya i 26 vegades el de
Catalunya. La selva amazònica abriga prop d'un terç de la biodiversitat del planeta i produeix el
20% de l'aigua dolça del món, és crucial per a la humanitat i el clima global. En aquest sentit, sota
l'Acord de París (AP) el govern brasiler s'ha compromès a assolir la desforestació zero per al
2030. Aquest estudi té com a objectiu ajudar a assolir aquesta meta a partir del desenvolupament
d'un Sistema Intel·ligent de Suport a la Presa de Decisions en Sostenibilitat (ISDSS) utilitzant el
model Causal Loop Diagram (CLD). Per això s'han plantejat dues preguntes – la primera analitza
els factors clau que han influït en les taxes de desforestació entre 2004-2022 i la segona proposa
les millors accions que el govern ha de seguir per revertir la desforestació. S'ha dissenyat un model
CLD – al programari Vensim – per contestar cada pregunta. A partir de l'estudi s'ha fet possible
obtenir una comprensió de la complexa dinàmica de la desforestació a l'Amazònia brasilera i
proposar accions i prioritats que el govern haurà de seguir per revertir aquest escenari de
devastació i aconseguir el seu compromís a l'AP.
Brasil es el único país del mundo que lleva el nombre de un árbol y, irónicamente, es la nación
que más ha deforestado sus bosques, y que, de forma excepcional, eso representa casi la mitad
del total de sus emisiones de gases de efecto invernadero (GEI). Se estima que, en total, sólo en
la Amazonía se han perdido 842 mil km2 de vegetación autóctona (cerca del 20% del bosque
original) – una superficie que representa casi dos veces el territorio de España y 26 veces el de
Cataluña. La selva amazónica abriga cerca de un tercio de la biodiversidad del planeta y produce
20% del agua dulce del mundo siendo crucial para la humanidad y el clima global. En ese sentido,
bajo el Acuerdo de Paris (AP) el gobierno brasileño se ha comprometido a lograr la deforestación
cero para 2030. El presente estudio tiene como objetivo ayudar a alcanzar la esa meta a partir del
desarrollo de un Sistema Inteligente de Soporte a la Toma de Decisiones en Sostenibilidad
(ISDSS) utilizando el modelo Causal Loop Diagram (CLD). Para eso se ha planteado dos
preguntas – la primera analiza los factores clave que han influido en las tasas de deforestación en
entre 2004-2022 y la segunda propone las mejores acciones que el gobierno debe seguir para
revertir la deforestación. Se ha diseñado un modelo CLD – en el software Vensim – para contestar
a cada pregunta. A partir del estudio se ha hecho posible obtener una comprensión de la compleja
dinámica de la deforestación en la Amazonia brasileña y proponer acciones y prioridades que el
gobierno deberá seguir para revertir ese escenario de devastación y lograr su compromiso en el
AP.
Brazil is the only country in the world named after a tree and, ironically, it is the nation that has
deforested the most, accounting for almost half of its total greenhouse gas (GHG) emissions. It is
estimated that, in total, 842,000 km2 of native vegetation have been lost in the Amazon alone
(about 20% of the original forest) – an area almost twice the size of Spain and 26 times that of
Catalonia. The Amazon rainforest hosts nearly a third of the planet's biodiversity and produces
20% of the world's freshwater, making it crucial for humanity and the global climate. In that sense,
under the Paris Agreement (PA) the Brazilian government has committed to achieve zero
deforestation by 2030. This study aims to help achieve this goal through the development of an
Intelligent Sustainability Decision Support System (ISDSS) using the Causal Loop Diagram
(CLD) model. Two questions have been formulated – the first one analyzes the key factors that
have influenced deforestation rates between 2004-2022 and the second one proposes the best
actions that the government should follow to reverse deforestation. A CLD model has been
designed – in Vensim software – to answer each question. From the study it has become possible
to obtain a better understanding of the complex dynamics of deforestation in the Brazilian
Amazon and to propose actions and priorities that the government should follow to reverse this
scenario of devastation and achieve its commitment in the PA.
Projecte Final de Màster Oficial
Blasco Ladrero, Pablo
Tutor/a - Director/a: Alcaraz Sendra, Olga; Sureda Carbonell, Bàrbara
Data de publicació: 2023
Escola Tècnica Superior d'Enginyeria de Camins, Canals i Ports de Barcelona (ETSECCPB)
Veure detall Accés al text complet
En aquest estudi es presenta un model d'assignació d'emissions basat en el dret al desenvolupament sostenible (ARSD). El principal objectiu del model és l'assignació del pressupost global de carboni entre els països basant-se en el dret al desenvolupament sostenible, una de les quatre dimensions del principi d'equitat. A partir d'aquest objectiu, el dret al desenvolupament sostenible ha estat definit en aquest treball a partir de tres dimensions o definicions complementàries, el repartiment històric de l'atmosfera com a bé comú, el temps necessari que requereixen els països més pobres per a exercir i defensar el seu dret al desenvolupament, i els possibles impactes futurs que puguin impedir o restringir la implementació de projectes de desenvolupament sostenible.
Mitjançant l'ús del model ARSD, aquest estudi pretén definir i formalitzar el marc sobre el qual definir la distribució equitativa del pressupost global de carboni i fomentar una resposta global més justa al canvi climàtic.
En este estudio se presenta el modelo de asignación de emisiones basado en el derecho al desarrollo sostenible (ARSD). El principal objetivo del modelo es la asignación del presupuesto global de carbono entre los países basándose en el derecho al desarrollo sostenible, una de las cuatro dimensiones del principio de equidad. Con este objetivo en mente, el derecho al desarrollo sostenible ha sido definido en este trabajo basándose en tres dimensiones o definiciones complementarias, el reparto histórico de la atmósfera como bien común, el tiempo necesario que requieren los países más pobres para ejercer y defender su derecho al desarrollo, y los posibles impactos futuros que puedan impedir o restringir la implementación de proyectos de desarrollo sostenible en los países más vulnerables.
Mediante el uso del modelo ARSD, este estudio pretende definir y formalizar el marco sobre el cual definir la distribución equitativa del presupuesto global de carbono y fomentar una respuesta global más justa al cambio climático.
The present study focuses on the allocation of the remaining global carbon budget among countries based on the right to sustainable development, one of the four dimensions of the equity dimension. The Allocation based on the Right to Sustainable Development (ARSD) model is proposed as a framework for this purpose. The right to sustainable development principle is conceptualized under the ARSD model based on three dimensions or complementary definitions, the historical sharing of the atmosphere as a common resource, the time required for poor countries to fulfill their developmental rights, and the potential future impacts that may impede or constraint sustainable development projects implementation.
By employing the ARSD model, this study aims to provide insights and a theoretical framework that helps to define the equitable distribution of the remaining global carbon budget and fosters a fairer global response to climate change.
Treball Final de Grau
Pérez Lanzós, Daniel
Tutor/a - Director/a: Serrano Vázquez, Javier; Alcaraz Sendra, Olga
Data de publicació: 2023
Escola d'Enginyeria de Barcelona Est (EEBE)
Veure detall Accés al text complet
L'objectiu d'aquest treball és realitzar l'optimització del consum elèctric, els costos de factura i les
emissions de gasos d'efecte d'hivernacle associades a un domicili familiar que disposa d'una instal·lació
fotovoltaica en la modalitat d'autoconsum individual i venda d'excedents sobre la base del
funcionament del mercat elèctric espanyol. Per a realitzar l'estudi d'optimització, s'han realitzat tres
escenaris per analitzar diferents situacions possibles, variant les dimensions de la instal·lació
fotovoltaica i el consum elèctric del propi domicili. D'aquesta manera, s'ha pogut saber quina és la
millor opció per a optimitzar al màxim la instal·lació fotovoltaica tenint en consideració diferents
aspectes futurs com l'increment del consum o la volatilitat de preus del mercat elèctric espanyol. Els
principals resultats obtinguts han estat que si el domicili continua tenint el mateix consum elèctric que
ha tingut fins a 2022, la opció òptima és la instal·lació fotovoltaica del tercer escenari formada per
quatre mòduls solars, i si es preveu un augment del consum s'hauria d'utilitzar la instal·lació
fotovoltaica del primer i el segon escenari formada per vuit mòduls solars. A partir d'aquests resultats,
s'ha arribat a la conclusió que l'ús d'una instal·lació fotovoltaica en la modalitat d'autoconsum amb
excedents genera un gran estalvi de factura, redueix la dependència de la xarxa elèctrica i aconsegueix
disminuir significativament les emissions de gasos d'efecte d'hivernacle associades.
El objetivo de este trabajo es realizar la optimización del consumo eléctrico, los costes de factura y las
emisiones de gases de efecto invernadero asociadas a un domicilio familiar que dispone de una
instalación fotovoltaica en la modalidad de autoconsumo individual y venta de excedentes en base al
funcionamiento del mercado eléctrico español. Para realizar el estudio de optimización, se han
realizado tres escenarios para analizar diferentes situaciones posibles, variando las dimensiones de la
instalación fotovoltaica y el consumo eléctrico del propio domicilio. De este modo, se ha podido saber
cuál es la mejor opción para optimizar al máximo la instalación fotovoltaica teniendo en consideración
diferentes aspectos futuros como el incremento del consumo o la volatilidad de precios del mercado
eléctrico español. Los principales resultados obtenidos han estado que si el domicilio continúa
teniendo el mismo consumo eléctrico que ha tenido hasta 2022, la opción óptima es la instalación
fotovoltaica del tercer escenario formada por cuatro módulos solares, y si se prevé un aumento del
consumo se tendría que utilizar la instalación fotovoltaica del primero y el segundo escenario formada
por ocho módulos solares. A partir de estos resultados, se ha llegado a la conclusión que el uso de una
instalación fotovoltaica en la modalidad de autoconsumo con excedentes genera un gran ahorro de
factura, reduce la dependencia de la red eléctrica y consigue disminuir significativamente las emisiones
de gases de efecto invernadero asociadas.
The aim of this work is to optimise the electricity consumption, bill costs and greenhouse gas emissions
associated with a family home that has a photovoltaic installation in the form of individual selfconsumption and sale of surpluses based on the functioning of the Spanish electricity market. In order
to carry out the optimisation study, three scenarios were carried out to analyse different possible
situations, varying the size of the photovoltaic installation and the electricity consumption of the home
itself. In this way, it has been possible to find out which is the best option to optimise the photovoltaic
installation to the maximum, taking into account different future aspects such as the increase in
consumption or the price volatility of the Spanish electricity market. The main results obtained have
been that if the home continues to have the same electricity consumption as it has had until 2022, the
optimal option is the photovoltaic installation of the third scenario formed by four solar modules, and
if an increase in consumption is foreseen, the photovoltaic installation of the first and second scenarios
formed by eight solar modules would have to be used. Based on these results, it has been concluded
that the use of a photovoltaic system in the form of self-consumption with surplus generates large bill
savings, reduces dependence on the electricity grid and significantly reduces the associated
greenhouse gas emissions.
Treball Final de Grau
Rovira Casas, Marta
Tutor/a - Director/a: Alcaraz Sendra, Olga; Buenestado Caballero, Pablo
Data de publicació: 2023
Escola d'Enginyeria de Barcelona Est (EEBE)
Veure detall Accés al text complet
Des de fa dècades, l'energia és un recurs imprescindible pel funcionament de qualsevol ciutat, ja que és necessària per a una gran varietat d'activitats que van des de la il·luminació i la calefacció d'edificis fins al transport i la producció de béns i serveis.
L'anàlisi energètica d'una ciutat és un procés que consisteix a avaluar com s'utilitza i es consumeix l'energia en una ciutat amb la finalitat de poder determinar noves mesures d'eficiència energètica i reduir el consum energètic i les emissions de gasos efecte d'hivernacle. Per tal d'elaborar aquesta anàlisi, es consideren diversos factors com la quantitat i tipus d'edificis de la ciutat, el transport i la producció i distribució de l'energia entre d'altres.
Aquesta anàlisi permet identificar els punts febles i les oportunitats d'estalvi energètic en un edifici. Amb aquesta informació, es prenen decisions informades per reduir el consum d'energia, optimitzar l'ús dels recursos i minimitzar l'impacte ambiental. A més, aquesta anàlisi és útil per establir objectius d'eficiència energètica, per a la planificació i el disseny de noves instal·lacions, i per a la millora contínua del rendiment energètic en els sectors públic i privat.
Desde hace décadas, la energía es un recurso imprescindible para el funcionamiento de cualquier ciudad, puesto que es necesaria para una gran variedad de actividades que van desde la iluminación y la calefacción de edificios hasta el transporte y la producción de bienes y servicios.
El análisis energético de una ciudad es un proceso que consiste en evaluar cómo se utiliza y se consume la energía en una ciudad con el fin de poder determinar nuevas medidas de eficiencia energética y reducir el consumo energético y las emisiones de gases efecto invernadero. Para realizar este análisis, se consideran varios factores como la cantidad y tipo de edificios de la ciudad, el transporte y la producción y distribución de la energía, entre otros.
Este análisis permite identificar los puntos débiles y las oportunidades de ahorro energético en un edificio. Con esta información, se toman decisiones informadas para reducir el consumo de energía, optimizar el uso de los recursos y minimizar el impacto ambiental. Además, este análisis es útil para establecer objetivos de eficiencia energética, para la planificación y el diseño de nuevas instalaciones, y para la mejora continua del rendimiento energético en los sectores público y privado.
For decades, energy has been an essential resource for the operation of any city, as it is required for a wide range of activities, from lighting and heating buildings to transportation and the production of goods and services.
A city energy audit is a process of evaluating how energy is used and consumed in a city in order to identify new energy efficiency measures and reduce energy consumption and greenhouse gas emissions. The analysis takes into account a number of factors, including the number and type of buildings in the city, transport, and energy production and distribution.
This analysis makes it possible to identify weaknesses and opportunities for energy savings in a building. With this information, informed decisions can be made to reduce energy consumption, optimise resource use and minimise environmental impact. It is also useful for setting energy efficiency targets, planning and designing new facilities, and continuously improving energy performance in the public and private sectors.
Projecte Final de Màster Oficial
Herrera González, Oliver
Tutor/a - Director/a: Alcaraz Sendra, Olga; Retamal González, Cristian
Data de publicació: 2022
Escola Tècnica Superior d'Enginyeria de Camins, Canals i Ports de Barcelona (ETSECCPB)
Veure detall Accés al text complet
L'Acord de París es basa en les Contribucions Determinades a nivell Nacional (NDC), en les
quals els països, informen de les seves accions de reducció d'emissions. Aquestes,
representaran una progressió en el temps cap a la màxima ambició possible i es guiaran per
la justícia, per tal d'assolir l'objectiu de temperatura a llarg termini. De fet, segons les directrius
establertes a partir de desembre de 2018 al Paris Rulebook, les parts han d'informar sobre
com consideren que les seves NDC són justes i ambicioses a la llum de les seves
circumstàncies nacionals, dins de la informació per a facilitar la claredat, la transparència i la
comprensió (ICTU) d'aquestes.Tot i que aquestes directrius ja existeixen, no hi ha acord sobre com s'aplica la justícia i
l'ambició a les NDC i cada país utilitza diferents maneres de presentar les seves justificacions.
Així, aquest estudi pretén analitzar la informació sobre justícia i ambició en les NDC
presentades després de l'adopció del Paris Rulebook. En particular, analitza la manera com
es presenta la informació de l'ICTU, els indicadors utilitzats, així com les referències als
principis de justícia.Les dades obtingudes es desagreguen segons dos criteris: països de l'annex 1 de la
UNFCCC versus països no inclosos a l'annex 1 i el nivell d'ingressos. Es pot observar que tots
els països de l'Annex 1, així com els països d'alt nivell d'ingressos, tenen un apartat dedicat a
Justícia i Ambició, però presenten menys arguments basats en indicadors, així com menys
referències als principis de justícia. En general, es pot observar que les parts utilitzen
indicadors depenent d'allò que els resulta més convenient, mentre que ometen altres que
impliquen admetre una càrrega de responsabilitat més elevada. De la mateixa manera, es pot
dir que els països citen principis de justicia segons els seus propis interessos, per tal de
justificar no presentar contribucions més ambicioses.
El Acuerdo de París se basa en las Contribuciones Determinadas a nivel Nacional (NDC), en
las que los países informan sus acciones de reducción de emisiones. Éstas deben progresar
hacia la mayor ambición posible y ser guiadas por la justicia, para conseguir el objetivo de
temperatura de largo plazo. De hecho, según las directrices establecidas a diciembre de 2018
en el Paris Rulebook, las Partes deben informar sobre
cómo consideran que su NDC es justa y ambiciosa a la luz de sus circunstancias nacionales,
dentro de la información para facilitar la claridad, transparencia y comprensión (ICTU) de
éstas. A pesar de que ya existen estos lineamientos, no existe un acuerdo acerca de cómo se
operacionaliza la justicia y ambición en las NDC y cada país utiliza diferentes formas para
exponer sus argumentos. De este modo, el presente estudio tiene por objetivo analizar la
información sobre justicia y ambición que aparece en las NDC presentadas posteriormente a
la aprobación del Paris Rulebook. En particular, se analiza la forma en que se presenta la
información ICTU, los indicadores utilizados, así como las referencias a principios de justicia. Los datos obtenidos se desagregan a través de dos criterios: países pertenecientes al anexo
1 vs no-anexo 1 de la UNFCCC, y clasificación en función del Nivel de Ingreso. Se aprecia que todos los países del anexo 1, así como los países de Nivel de Ingreso alto
poseen una sección dedicada a la Justicia y Ambición, pero presentan menor cantidad de
argumentos en base a indicadores, así como menos referencias a principios de justicia. En
forma general, se observa que las partes utilizan indicadores de acuerdo a los cuales les
resulta más conveniente, al mismo tiempo que omiten otros que implican admitir una mayor
carga de responsabilidad. De la misma manera, es posible decir que los países citan a los
principios de justicia de acuerdo a sus propios intereses, para justificar no presentar
contribuciones más ambiciosas.
The Paris Agreement is based on Nationally Determined Contributions (NDCs), in which
countries report their emission reduction actions. These will represent a progression over time
towards the highest possible ambition and be guided by fairness, in order to achieve the long term temperature goal. Indeed, according to the guidelines set out as of December 2018 in the
Paris Rulebook, Parties are required to report on how they consider their NDCs to be fair and
ambitious in light of their national circumstances, within the information to facilitate clarity,
transparency and understanding (ICTU) of these. Although these guidelines already exist, there is no agreement on how fairness and ambition
are operationalised in NDCs and each country uses different ways to present their
justifications. Thus, this study aims to analyse the information on justice and ambition in the
NDCs submitted after the Paris Rulebook was adopted. In particular, it analyses the way in
which ICTU information is presented, indicators used, as well as the references to fairness
principles.Obtained data is disaggregated by two criteria: UNFCCC Annex 1 vs. non-Annex 1 countries,
and by income level. It can be seen that all Annex 1 countries, as well as high income level
countries, have a section dedicated to Justice and Ambition, but present fewer arguments
based on indicators, as well as fewer references to principles of justice. In general, it can be
observed that parties use indicators according to which they find it most convenient, while
omitting others that imply admitting a higher burden of responsibility. Similarly, it is possible to
say that countries cite fairness principles according to their own interests, in order to justify not
presenting more ambitious contributions.
Projecte Final de Màster Oficial
Balfegó Brull, Manel
Tutor/a - Director/a: Alcaraz Sendra, Olga; Terrados, Jorge
Data de publicació: 2022
Escola Tècnica Superior d'Enginyeria de Camins, Canals i Ports de Barcelona (ETSECCPB)
Veure detall Accés al text complet
Lo treball se basa en una investigació teòrica i pràctica de la replantació de posidonia oceanica com una eina viable i eficient per la mitigació i adaptació del canvi climàtic a Catalunya. La posidònia aporta molts serveis ecosistèmics a la societat en forma d'embornal de carboni, de protecció davant l'erosió de la costa, la neteja de l'aigua i d'hàbitat de cria de moltes espècies, entre altres beneficis. Les praderies d'esta planta marina de lent creixement, però, estan en retrocés per causes humanes. La restauració ecològica de les praderies de fanerògames, a més de tindre un impacte positiu per a la biodiversitat, representa una solució basada en la naturalesa útil per la lluita contra la crisi climàtica. No obstant això, los impediments legals, la falta d'eliminació de les pertorbacions i les elevades despeses associades als projectes solen ser un impediment pel desenvolupament a gran escala de projectes de replantat. La investigació ha permès detectar los impediments normatius, tècnics i econòmics i planteja una metodologia participativa innovadora per catalitzar la replicació del projecte. S'ha aplicat una metodologia d'innovació basada en la “quíntuple hèlix” o de col·laboració entre l'administració pública, les universitats, la societat civil, les entitats de defensa del medi ambient i les empreses. Amb esta metodologia, en primer lloc, s'han germinat 581 llavors recollides a les platges de Santa Pola després d'un temporal. En segon lloc, s'ha aconseguit una supervivència del 20.1 % després d'un any en tancs de circuit tancat a l'Ametlla de Mar. Finalment, s'ha obtingut una reducció del cost econòmic per plàntula supervivent de fins a un 64.7 % respecte al valor monetari de referència, que és més baix que los beneficis anuals que aporten les praderies. Per superar los obstacles legals, se recomana implementar los projectes dins d'una concessió marítima ja aprovada. Per promoure més estes tipologies de restauració s'encoratja a realitzar més proves pilot, a
El trabajo se basa en una investigación teórica y práctica de la replantación de posidonia oceanica como una herramienta viable y eficiente para la mitigación y adaptación del cambio climático en Cataluña. La posidonia aporta muchos servicios ecosistémicos a la sociedad en forma de sumidero de carbono, de protección ante la erosión de la costa, de limpieza del agua y de hábitat de cría de muchas especies, entre otros beneficios. Las praderías de esta planta marina de lento crecimiento, no obstante, están en retroceso por causas humanas. La restauración ecológica de las praderías de fanerógamas, además de tener un impacto positivo para la biodiversidad, representa una solución basada en la naturaleza útil para la lucha contra la crisis climática. Sin embargo, los impedimentos legales, la falta de eliminación de las perturbaciones y los elevados gastos asociados a los proyectos suelen ser un impedimento para el desarrollo a gran escala de proyectos de replantado. La investigación ha permitido detectar los impedimentos normativos, técnicos y económicos y plantea una metodología participativa innovadora para catalizar la replicación del proyecto. Se ha aplicado una metodología de innovación basada en la “quíntuple hélice” o de colaboración entre la administración pública, las universidades, la sociedad civil, las entidades de defensa del medio ambiente y las empresas. Con esta metodología, en primer lugar, se han germinado 581 entonces recogidas en las playas de Santa Pola después de un temporal. En segundo lugar, se ha conseguido una supervivencia del 20.1 % después de un año en tanques de circuito cerrado en l'Ametlla de Mar. Finalmente, se ha obtenido una reducción del coste económico por plántula superviviente de hasta un 64.7 % respecto al valor monetario de referencia, que es más bajo que los beneficios anuales que aportan las praderías. Para superar los obstáculos legales, se recomienda implementar los proyectos dentro de una concesión marítima ya aprobada. Para
The work is based on a theoretical and practical investigation of the replanting of posidonia oceanica as a viable and efficient tool for mitigation and adaptation to climate change in Catalonia. The Posidonia plant provides many ecosystem services to society in the form of carbon sink, protecting against coastal erosion, cleaning water and breeding habitat for many species, among other benefits. The extension of this slow-growing marine plant, however, is in retreat due to human causes. The ecological restoration of phanerogams, as well as having a positive impact on biodiversity, represents a nature-based solution useful for fighting against the climate crisis. However, legal impediments, not eliminating disturbances and the high costs associated with projects tend to be an obstacle to the large-scale development of replanting projects. This reaearch has allowed to detect regulatory, technical and economical impediments and provides an innovative participatory methodology to catalyse the replication of the project. An innovative methodology has been applied based on quintuple helix or collaboration between public administration, universities, civil society, environmental protection entities and companies. With this methodology, firstly, 581 seeds have been germinated, collected on Santa Pola's beaches after a storm. Secondly, a 20.1 % survivor rate has been achieved after a year in closed-circuit tanks in l'Ametlla de Mar. Finally, there has been a reduction in the economic cost per survivor seedling of up to 64.7 % compared with the reference monetary value, which is lower than the annual profits provided by the plant. To overcome legal obstacles, it is recommended to implement projects within an already approved maritime concession. To promote further restoration projects, further pilot testing, adapting the regulations to facilitate the implementation of projects and including the restoration of marine plants to Spanish and Catalan climate change mitigation a
Projecte Final de Màster Oficial
Cruanyes Hernández, Clàudia
Tutor/a - Director/a: Alcaraz Sendra, Olga; Sureda Carbonell, Bàrbara
Data de publicació: 2022
Escola Tècnica Superior d'Enginyeria de Camins, Canals i Ports de Barcelona (ETSECCPB)
Veure detall Accés al text complet
Seguint les peticions de l'Acord de París a la COP21 i del Pacte Climàtic de Glasgow a la COP26, les 197 parts han de presentar les seves estratègies de desenvolupament a llarg termini de baixes emissions de gasos d'efecte hivernacle (LT-LEDS) a mitjans de segle i com a molt tard el 2022. Des de la ratificació de l'Acord de París el novembre de 2016, només un total de 33 parts han presentat la seva estratègia LT-LEDS a la Secretaria de la UNFCCC. (UNFCCC, 2021).
Aquest treball de recerca va començar a mitjans de febrer de 2022 amb l'objectiu d'analitzar, sistematitzar i avaluar les estratègies presentades abans del 28 de febrer de 2022. El primer pas, l'anàlisi de les 33 LT-LEDS, va ajudar a sintetitzar tota la informació que les Parts van aportar dins de aquestes estratègies. En segon lloc, la sistematització ha estat clau per comparar els LT-LEDS entre si. Per fer-ho, s'ha utilitzat com a referència la “Llista de verificació de l'assegurament de la qualitat: per a estratègies de desenvolupament de baixes emissions de gasos d'efecte hivernacle a llarg termini” (PNUD, 2021), per veure quin tipus d'informació ha proporcionat cada part i, per contra, quina informació faltava.
La segona part d'aquest document va consistir en una avaluació de les promeses de zero emissions netes per al 2050. En total, 15 parts van oferir compromisos d'emissions netes zero per al 2050, que són Andorra, Austràlia, Cambodja, Xile, Colòmbia, Costa Rica i la Unió Europea (UE27), Fiji, Japó, Illes Marshall, República de Corea, Suïssa, Regne Unit, Estats Units i Uruguai.
L'avaluació es divideix en dos apartats diferents. En primer lloc, es va realitzar una estimació de les emissions de GEH d'aquestes Parts des del 2020 al 2050, tenint en compte les seves emissions històriques de GEH des del 1990 fins al 2019 i les seves promeses el 2030 i el 2050. I en segon lloc, aquests càlculs van permetre estimar quina part del pressupost global de carboni (GCB) utilitzarien.
Siguiendo las peticiones del Acuerdo de París en la COP21 y el Pacto Climático de Glasgow en la COP26, las 197 Partes deben presentar sus Estrategias de desarrollo de bajas emisiones de gases de efecto invernadero a largo plazo (LT-LEDS) de mediados de siglo a más tardar en 2022. Desde la ratificación de el Acuerdo de París en noviembre de 2016, solo un total de 33 Partes han presentado sus LT-LEDS a la Secretaría de la UNFCCC. (UNFCCC, 2021).
Este trabajo de investigación se inició a mediados de febrero de 2022 con el objetivo de analizar, sistematizar y evaluar las estrategias presentadas hasta el 28 de febrero de 2022. El primer paso, el análisis de los 33 LT-LEDS, ayudó a sintetizar toda la información que las Partes proporcionaron dentro estas estrategias. En segundo lugar, la sistematización ha sido clave para poder comparar las LT-LEDS entre sí. Para ello, se ha utilizado como referencia el “Quality Assurance Checklist: For Long-Term Low Greenhouse Gas Emission Development Strategies” (PNUD, 2021), para ver qué tipo de información aportaba cada Parte y, por el contrario, qué información faltaba.
La segunda parte de este documento consistió en una evaluación de los compromisos de emisiones netas cero para 2050. En total, 15 Partes proporcionaron compromisos de emisiones netas cero para 2050, que son Andorra, Australia, Camboya, Chile, Colombia, Costa Rica, la Unión Europea (EU27), Fiji, Japón, Islas Marshall, República de Corea, Suiza, Reino Unido, Estados Unidos y Uruguay.
La evaluación se divide en dos secciones diferenciadas. En primer lugar, se realizó una estimación de las emisiones de GEI de estas Partes de 2020 a 2050, teniendo en cuenta sus emisiones históricas de GEI desde 1990 hasta 2019 y sus compromisos de 2030 y 2050. Y en segundo lugar, estos cálculos permitieron estimar cuánto del Presupuesto Global de Carbono (GCB) tomarían.
Following the requests of the Paris Agreement in COP21 and the Glasgow Climate Pact in COP26, all 197 Parties need to present their mid-century Long-Term Low Greenhouse Gas Emissions Development Strategies (LT-LEDS) no later than 2022. Since the ratification of the Paris Agreement in November 2016, only a total of 33 Parties have submitted their LT-LEDS to the UNFCCC Secretariat. (UNFCCC, 2021).
This research paper started in mid-February 2022 with the aim to analyze, systematize and evaluate the strategies submitted by February 28th, 2022. The first step, the analysis of the 33 LT-LEDS, helped synthesize all the information that the Parties provided within these strategies. Secondly, the systematization has been key in order to compare the LT-LEDS between one another. To do so, the “Quality Assurance Checklist: For Long-Term Low Greenhouse Gas Emission Development Strategies” (UNDP, 2021), has been used as a reference to see which kind of information was provided by each Party and, on the contrary, which information was missing.
The second part of this paper consisted of an evaluation of the net-zero emission pledges by 2050. In total, 15 Parties provided net-zero commitments by 2050 which are Andorra, Australia, Cambodia, Chile, Colombia, Costa Rica, the European Union (EU27), Fiji, Japan, the Marshall Islands, the Republic of Korea, Switzerland, the United Kingdom, the United States, and Uruguay.
The evaluation is divided into two different sections. Firstly, an estimation of the GHG emissions of these Parties from 2020 to 2050 was performed, taking into account their historical GHG emissions from 1990 until 2019 and their 2030 and 2050 pledges. And secondly, these calculations made it possible to estimate how much of the Global Carbon Budget (GCB) they would take.
Treball Final de Grau
Carles i Marqueño, Agustí
Tutor/a - Director/a: Torner Ribé, Jordi; Alcaraz Sendra, Olga
Data de publicació: 2022
Escola d'Enginyeria de Barcelona Est (EEBE)
Veure detall Accés al text complet
El projecte pretén proposar un disseny òptim per a una màquina de reciclatge d'envasos, amb la finalitat de reciclar llaunes d'alumini i ampolles PET, i d'aquesta manera fomentar el reciclatge en la societat.
Durant el treball s'ha explicat pas a pas el procés pel que s'ha passat fins a obtenir una proposta del prototip. Des de l'estudi de l'estat actual del reciclatge a Catalunya, a estudiar diverses empreses especialitzades en aquest model de màquines, a finalment escollir les idees més adequades per tal de realitzar el disseny.
Aquest projecte no s'ha centrat en la part elèctrica i electrònica de la màquina, de manera que només s'esmenten algunes tecnologies que es podrien utilitzar. S'ha centrat més en el disseny mecànic, per tal de tenir un idea del funcionament i dimensionament d'aquestes màquines.
A part del disseny mecànic, una gran part del treball recau en l'estudi de l'impacte ambiental i en el problema actual del reciclatge d'envasos. També s'ha realitzat un pressupost aproximat del prototip dissenyat.
El proyecto pretende proponer un diseño óptimo para una máquina de reciclaje de envases, con el fin de reciclar latas de aluminio y botellas PET, fomentando así el reciclaje en la sociedad.
Durante el trabajo se ha explicado paso a paso el proceso por el que se ha pasado hasta obtener una propuesta del prototipo. Desde el estudio del estado actual del reciclaje en Catalunya, a estudiar diversas empresas especializadas en este modelo de máquinas, a finalmente escoger las ideas más adecuadas para realizar el diseño.
Este proyecto no se ha centrado en la parte eléctrica y electrónica de la máquina, por lo que sólo se mencionan algunas tecnologías que se podrían utilizar. Se ha centrado más en el diseño mecánico, con el fin de tener una idea del funcionamiento y dimensionamiento de estas máquinas.
A parte del diseño mecánico, gran parte del trabajo recae en el estudio del impacto ambiental y en el problema actual del reciclaje de envases. También se ha realizado un presupuesto aproximado del prototipo diseñado.
This project aims to propose an optimal design for a reverse vending machine, in order to recycle aluminium cans and PET bottles, and thus encourage recycling in society.
During this project, the process is explained step by step, until a prototype proposal has been obtained. From studying the current state of recycling in Catalunya, to studying different companies specializing in this kind of machine, to finally choosing the most appropriate ideas to carry out the design.
This project is not focused on the electrical and electronic part of the machine, so only a few technologies that could be used are mentioned. It is more focused on mechanical design, in order to get an idea of the operation and sizing of these machines.
Apart from mechanical design, a large part of the project is focused on the study of the environmental impact and the current problem of packaging recycling. An approximate budget of the designed prototype has also been made.
Treball Final de Grau
Chavarrías Creixenti, Sergi
Tutor/a - Director/a: Alcaraz Sendra, Olga
Data de publicació: 2022
Escola d'Enginyeria de Barcelona Est (EEBE)
Veure detall Accés al text complet
En aquest treball es realitza un anàlisi de les principals propostes plantejades per reduir les emissions de CO2 relacionades amb el transport per carretera a la província de Barcelona. Es realitzen previsions en l'evolució de les emissions de CO2 durant els pròxims 20 anys amb l'objectiu de valorar l'impacte de cadascuna de les propostes a llarg termini.
El càlcul es realitza per a 5 escenaris de futur diferents. En el primer cas es considera la implantació de mesures per la reducció del trànsit. Es contemplen dos escenaris d'electrificació del parc de vehicles amb tendències de creixement diferents. Els darrers dos escenaris contemplen la combinació de mesures de reducció del trànsit conjuntament amb el procés d'electrificació del parc de vehicles.
Les previsions sobre els escenaris d'electrificació del parc de vehicles mostren una reducció en les emissions de CO2 entre un 7% i un 18% en els pròxims 20 anys en funció de la tendència de creixement dels vehicles elèctrics al parc total.
Els resultats demostren la importància de la reducció del trànsit en la disminució de les emissions de CO2 associades al transport per carretera. En aquest cas, les emissions associades al transport per carretera es reduirien entre un 41% i un 50% en els pròxims 20 anys.
En este trabajo se realiza un análisis de las principales propuestas planteadas para reducir las emisiones de CO2 relacionadas con el transporte por carretera en la provincia de Barcelona. Se realizan previsiones en la evolución de las emisiones de CO2 en los próximos 20 años con el objetivo de valorar el impacto de cada una de las propuestas a largo plazo.
El cálculo se realiza para 5 escenarios de futuro distintos. En el primer caso se considerará la implantación de medidas por la reducción del tráfico. Se contemplan dos escenarios de electrificación del parque de vehículos con tendencias de crecimiento distintas. Los dos últimos escenarios contemplan la combinación de medidas de reducción del tráfico conjuntamente con el proceso de electrificación del parque de vehículos.
Las previsiones sobre los escenarios de electrificación del parque de vehículos muestran una reducción en las emisiones de CO2 entre un 7% y un 18% en los próximos 20 años en función de la tendencia de crecimiento de los vehículos eléctricos en el parque total.
Los resultados demuestran la importancia de la reducción del tráfico en la disminución de las emisiones de CO2 asociadas al transporte por carretera. En este caso, las emisiones asociadas al transporte por carretera se reducirían entre un 41% y un 50% en los próximos 20 años.
This paper analyzes the main proposals put forward to reduce CO2 emissions related to road transport in the province of Barcelona. Forecasts are made on the evolution of CO2 emissions over the next 20 years in order to assess the long-term impact of each of the proposals.
The calculation is made for 5 different future scenarios. In the first case, the implementation of measures to reduce traffic will be considered. Two scenarios of electrification of the vehicle fleet with different growth trends are contemplated. The last two scenarios contemplate the combination of measures to reduce traffic together with the electrification process of the vehicle fleet.
The forecasts on the vehicle fleet electrification scenarios show a reduction in CO2 emissions between 7% and 18% in the next 20 years depending on the growth trend of electric vehicles in the total vehicle fleet.
The results demonstrate the importance of decreasing traffic in reducing CO2 emissions associated with road transport. In that case, emissions associated with road transport would be reduced by 41% and up to 50% over the next 20 years.
Treball Final de Grau
López Molina, Eloi
Tutor/a - Director/a: Alcaraz Sendra, Olga
Data de publicació: 2022
Escola d'Enginyeria de Barcelona Est (EEBE)
Veure detall Accés al text complet
En el present document es troba el procediment que s'ha utilitzat per a l'anàlisi del procés de
producciód'Indústries Murtra S.A., una empresade la comarca delVallès Oriental que destina
la seva activitat al sector tèxtil i de la decoració. Posteriorment s'han realitzat varies propostes
de millora basades en els punts més crítics detectats tant al propi procés productiu com a la
gestió de recursos, residus i energia basades en la informació extreta de l'anàlisi a la fàbrica
realitzat anteriorment.
S'han realitzat diferents propostes referents a la gestió dels residus que la empresa no portava
a valorització, s'ha fet una comparativa dels pressupostos de diferents instal·lacions de
plaques fotovoltaiques per ajudar a la companyia a prendre una decisió i s'han estudiat
possibles millores del pressupost escollit. També s'han realitzat propostes per reduir el
consum d'aigua reaprofitant part de l'aigua que s'abocava al riu i per últim s'ha fet una proposta
per una millor eficiència tèrmica a una part del procés productiu.
En el presente documento se puede encontrar el procedimiento que se ha realizado para
analizar el proceso de producción de Indústries Murtra S.A., una empresa de la comarca del
Vallès Oriental que destina su actividad al sector textil y de la decoración. Posteriormente se
han realizado varias propuestas de mejora basadas en los puntos más críticos detectados
tanto en el propio proceso productivo como en la gestión de recursos, residuos y energía
basadas en la información extraída del análisis a la fábrica realizado anteriormente.
Se han realizado diferentes propuestas referentes a la gestión de los residuos que la empresa
no llevaba a valorización, se ha hecho una comparativa de los presupuestos de diferentes
instalaciones de plaques fotovoltaicas per ayudar a la compañía a tomar una decisión y se
han estudiado posibles mejoras del presupuesto elegido. També se han realizado propuestas
para reducir el consumo de agua reaprovechando parte del agua que se vierte al rio y por
último se ha hecho una propuesta para una mejor eficiencia térmica en una parte del proceso
producto.
In the following document you will be able to find the procedure that has been done to analyze
the productive process of Indústries Murtra S.A., a company located in the region named
Vallès Oriental that dedicates its activity to the textile and decoration sector. Subsequently,
several improvement proposals have been made based on the most critical points detected
both in the production process itself and in the management of resources, waste and energy
based on the information extracted from the analysis of the factory carried out previously.
Different proposals have been made regarding the management of waste that the company
did not take to recovery, a comparison of the budgets of different photovoltaic panel
installations has also been made to help the company make a decision and possible
improvements have been considered. Proposals have also been made to reduce water
consumption by reusing part of the water that is poured into the river in addition to a proposal
made for better thermal efficiency in a specific part of the product process.
Treball Final de Grau
Saldaña García, Albert
Tutor/a - Director/a: Alcaraz Sendra, Olga
Data de publicació: 2022
Escola d'Enginyeria de Barcelona Est (EEBE)
Veure detall Accés al text complet
El canvi climàtic és un fenomen que està canviant el clima de la Terra. Aquests canvis es donen per causes naturals o per accions humanes i es produeixen en paràmetres climàtics com per exemple: temperatura, precipitacions, etc. El principal motor del canvi climàtic són les emissions de tot tipus de gasos que arriben a l'atmosfera i que estan accelerant cada cop més aquest procés.
Les emissions poden venir de l'agricultura, els boscos, la indústria, el transport, la generació d'energia, etc. Aquest treball es vol centrar en la part de les emissions que provenen de la generació d'energia, ja que representen el percentatge més gran de les emissions a nivell mundial.
Primer de tot, s'han escollit 3 països amb 3 contextos diferents, ja siguin per població, economia, consum energètic, etc. El primer país de l'estudi és Espanya, un país desenvolupat; el segon país és Brasil, una potencia emergent; el tercer país és Etiòpia, un país en vies de desenvolupament.
Seguidament s'han analitzat l'ús de les fonts d'energia i les emissions provocades per aquestes en el període 1990 – 2018. Un cop analitzades les dades, s'estudia l'evolució de 4 factors importants que involucren directament les emissions, com poden ser la població, el PIB per càpita, les emissions per càpita i les emissions per PIB.
Finalment, s'han estudiat les polítiques de transició energètica dels 3 països segons els diversos tractats i polítiques de canvi climàtic, s'ha simulat el BAU i l'escenari alternatiu i s'ha buscat la compatibilitat amb l'escenari RCP2.6, l'únic que no permet que la temperatura superi els 2 C l'any 2100 respecte la temperatura de l'era preindustrial, segons especifica l'Acord de París.
El cambio climático es un fenómeno que está cambiando el clima de la Tierra. Estos cambios se dan por causas naturales o acciones humanas y se producen en parámetros climáticos como, por ejemplo: temperatura, precipitaciones, etc. El principal motor del cambio climático son las emisiones de todo tipo de gases que llegan a la atmosfera y que están acelerando cada vez más este proceso.
Las emisiones pueden venir de la agricultura, los bosques, la industria, el transporte, la generación de energía, etc. Este trabajo se quiere centrar en la parte de las emisiones que provienen de la generación de energía, ya que representan el porcentaje más alto de las emisiones a nivel mundial.
Primero de todo, se han elegido 3 países con 3 contextos diferentes, ya sean por población, economía, consumo energético, etc. El primer país del estudio es España, un país desarrollado; el segundo país es Brasil, una potencia emergente; el tercer país es Etiopía, un país en vías de desarrollo.
Seguidamente se han analizado el uso de las fuentes de energía i las emisiones provocadas por estas en el periodo de 1990 – 2018. Una vez analizados los datos, se estudia la evolución de 4 factores importantes que involucran directamente a las emisiones, como son la población, el PIB per cápita, las emisiones per cápita i las emisiones per PIB
Finalmente, se han estudiado las políticas de transición energética de los 3 países según los diferentes tratados y políticas de cambio climático, se ha simulado el BAU y el escenario alternativo y se ha buscado la compatibilidad con el escenario RCP2.6, el único que no permite que la temperatura supere los 2 C el año 2100 respecto la temperatura de la era preindustrial, según especifica el Acuerdo de París.
Climate change is a phenomenon that is changing the Earth's climate. These changes are due to natural causes or human actions and are produced in climatic parameters such as temperature, precipitation, etc. The main driver of climate change are the emissions of all types of gases that reach the atmosphere and are increasingly accelerating this process.
These emissions can come from agriculture, forestry, industry, transport, energy generation, etc. This paper focuses on the part of the emissions that come from energy generation, as they represent the largest percentage of global emissions.
First of all, 3 countries have been chosen with 3 different contexts, either by population, economy, energy consumption, etc. The first country of the study is Spain, a developed country; the second country is Brazil, a developing country; the third country is Ethiopia, a developing country.
Next, the use of energy sources and the emissions caused by them in the period 1990 - 2018 were analysed. Once the data have been analysed, the evolution of 4 important factors directly related to emissions, such as population, GDP per capita, emissions per capita and emissions per GDP, are studied.
Finally, the energy transition policies of the 3 countries have been studied according to the different treaties and climate change policies, the BAU and the alternative scenario have been simulated and compatibility with the RCP2.6 scenario has been sought, the only one that does not allow the temperature to exceed 2 °C in 2100 with respect to the temperature of the pre-industrial era, as specified in the Paris Agreement.
Projecte Final de Màster Oficial
Guzmán Rodríguez, Nataly Paola
Tutor/a - Director/a: Alcaraz Sendra, Olga; Saravia, Silvia
Data de publicació: 2021
Escola Tècnica Superior d'Enginyeria de Camins, Canals i Ports de Barcelona (ETSECCPB)
Veure detall Accés al text complet
Les Solucions basades en la Naturalesa (SbN) són un nou enfocament que la Unió Internacional per a la Conservació de la Naturalesa (UICN) defineix com totes les accions que es recolzen en els ecosistemes i els serveis que aquests proveeixen, per respondre a diversos desafiaments de la societat com el canvi climàtic, risc de desastres, desenvolupament econòmic i social, salut humana, la seguretat alimentària, la seguretat hídrica i degradació ambiental; proporcionant simultàniament beneficis per al benestar humà i la biodiversitat.
El present estudi s'enfoca en les SbN que es troben inspirades i recolzades per la natura i que s'utilitzen per contribuir a la gestió sostenible de l'aigua a la regió d'Amèrica Llatina i el Carib (ALC). La regió llatinoamericana alberga al voltant de la tercera part dels recursos hídrics mundials; però, aquesta situació es troba condicionada per la seva geografia, els usos productius, la feble governança i el canvi climàtic, que fan que afronti diferents desafiaments relacionats amb la disponibilitat del recurs, afectació de la qualitat i riscos de desastres. Per aquest motiu les SbN es presenten com una gran oportunitat per a ALC, ja que la regió alberga diversitat de recursos naturals que es troben amenaçats i amb capacitat de contribuir a la gestió sostenible de l'aigua. Amb aquest propòsit, en aquest estudi s'han identificat un total de 85 experiències en ALC que fan ús de SbN, i s'han seleccionat 8 experiències d'aquestes per una anàlisi més profunda.
Els resultats es mostren que les diferents SbN registrades permeten afrontar desafiaments hídrics, des que augmenten la disponibilitat d'aigua i milloren la qualitat a l'Amèrica del Sud; i reduir el risc de desastres a Amèrica del Nord i Amèrica Central.
Las Soluciones basadas en la Naturaleza (SbN) son un nuevo enfoque que UICN define como todas las acciones que se apoyan en los ecosistemas y los servicios que estos proveen, para responder a diversos desafíos de la sociedad como el cambio climático, riesgo de desastres, desarrollo económico y social, salud humana, la seguridad alimentaria, la seguridad hídrica y degradación ambiental; proporcionando simultáneamente beneficios para el bienestar humano y la biodiversidad. El presente estudio se enfoca en las SbN que se encuentran inspiradas y respaldadas por la naturaleza y que se utilizan para contribuir a la gestión sostenible del agua en la región de América Latina y el Caribe (ALC). La región latinoamericana alberga alrededor de la tercera parte de los recursos hídricos mundiales; sin embargo, dicha situación se encuentra condicionada por su geografía, los usos productivos, la débil gobernanza y el cambio climático, que hacen que afronte diferentes desafíos relacionados con la disponibilidad del recurso, afectación de la calidad y riesgos de desastres. De ahí que las SbN se presentan como una gran oportunidad para ALC, ya que la región alberga diversidad de recursos naturales que se encuentran amenazados y con capacidad de contribuir a la gestión sostenible del agua. Con ese propósito, en este estudio se han identificado un total de 85 experiencias en ALC que hacen uso de SbN, y se han seleccionado 8 experiencias de estas para un análisis más profundo. Los resultados demuestran que las diferentes SbN registradas permiten afrontar desafíos hídricos, desde aumentar la disponibilidad de agua y mejorar la calidad en America del Sur ; y reducir el riesgo de desastres en América del Norte y América del Centro.
Nature-based Solutions (NbS) are a new approach that the International Union for Conservation of Nature (IUCN) defines as all actions that rely on ecosystems and the services they provide, to respond to various challenges of society such as climate change, disaster risk, economic and social development, human health, food security, water security and environmental degradation; simultaneously providing benefits for human well-being and biodiversity.
This study focuses on NbS that are inspired and supported by nature and that are used to contribute to sustainable water management in the Latin America and the Caribbean (LAC) region. The Latin American region is home to around a third of the world's water resources; However, this situation is conditioned by its geography, productive uses, weak governance and climate change, which make it face different challenges related to the availability of the resource, quality affectation and disaster risks. Hence, the NbS are presented as a great opportunity for LAC, since the region is home to a diversity of natural resources that are threatened and with the capacity to contribute to sustainable water management. For this purpose, this study has identified a total of 85 experiences in LAC that make use of NbS, and 8 of these have been selected for a more in-depth analysis.
The results show that different Nbs registered make possible face water challenges, from increasing water availability and improving quality in South America; and reducing disaster risk in North and Central America.
Projecte Final de Màster Oficial
del Pino, Martin Ignacio
Tutor/a - Director/a: Alcaraz Sendra, Olga; Fuso-Nerini, Francesco; Ramirez Gomez, Camilo
Data de publicació: 2021
Escola Tècnica Superior d'Enginyeria de Camins, Canals i Ports de Barcelona (ETSECCPB)
Veure detall Accés al text complet
Los Objetivos de Desarrollo Sostenible pusieron como uno de sus objetivos alcanzar el
acceso universal a energía para el año 2030. Sin embargo, todavía 2 600 millones de
personas (cerca del 40% de la población mundial) no cuentan con acceso a energías para
cocinar limpias y modernas. Este segmento de la población, principalmente concentrado en
África sub-sahariana y el Asia en desarrollo, todavía dependen de tecnologías básicas y
tradicionales para cocinar. Principalmente estufas abiertas que utilizan leña como
combustible. La transición hacia energías limpias para cocinar es uno de los retos
principales para el desarrollo humano.
Esta actividad tiene múltiples impactos tanto en la sociedad como en el medio ambiente. Al
quemar la leña para cocinar, las personas se exponen a la contaminación del aire interno
dañando y deteriorando su salud y su bienestar. Se estima que cerca de 2.5 millones de
personas mueren de manera prematura cada año por la exposición a esta contaminación.
Por otra parte, las personas gastan mucho tiempo recolectando la leña para
autoabastecerse. Esta es una importante barrera para el desarrollo humano ya que este
tiempo no puede ser invertido en otras tareas productivas o sociales como el trabajo o la
educación. Estos impactos son distintos en las mujeres que en los hombres ya que son
ellas las que están a cargo de las tareas relacionadas a la cocina en los hogares.
Considerando los impactos ambientales, la tala insostenible de leña es uno de los
principales impulsores de la degradación forestal. Además, la quema de estos combustibles
de baja eficiencia produce gases de efecto invernadero que contribuyen al cambio climático
El objetivo de este trabajo de investigación es analizar la situación actual de las formas de
cocinar en Nepal, como caso de estudio, donde más de 16 millones de personas (cerca del
60% de la población) dependen de la leña como principal combustible para cocinar. En
específico, se busca estudiar los impactos sociales y ambientales de la actividad con una
perspectiva regional.
Para conseguir este objetivo, se tomó un enfoque geoespacial para analizar diferentes
bases de datos y conducir distintas metodologías con Sistemas de Información Geográfica.
Los objetivos de este enfoque son comparar los impactos entre las distintas regiones del
país y servir como herramienta de evaluación para los responsables políticos y cualquier
actor (ya sea del sector público, privado o del tercer sector) para liderar diferentes
estrategias para la transición hacia energías limpias para cocinar en cada región del país.
Els Objectius de Desenvolupament Sostenible van posar com un dels seus objectius assolir
l'accés universal a l'energia per a l'any 2030. No obstant això, encara 2 600 milions de
persones (prop de el 40% de la població mundial) no compten amb accés a energies per
cuinar netes i modernes. Aquest segment de la població, principalment concentrat a Àfrica
sub-sahariana i el Àsia en desenvolupament, encara depenen de tecnologies bàsiques i
tradicionals per cuinar. Principalment estufes obertes que utilitzen llenya com a combustible.
La transició cap a energies netes per cuinar és un dels reptes principals per al
desenvolupament humà.
Aquesta activitat té múltiples impactes tant en la societat com en el medi ambient. A l'cremar
la llenya per cuinar, les persones s'exposen a la contaminació de l'aire intern danyant i
deteriorant la seva salut i el seu benestar. S'estima que prop de 2.5 milions de persones
moren de manera prematura cada any per l'exposició a aquesta contaminació. D'altra
banda, les persones gasten molt de temps recollint la llenya per autoabastir. Aquesta és una
important barrera per al desenvolupament humà ja que aquest temps no pot ser invertit en
altres tasques productives o socials com el treball o l'educació. Aquests impactes són
diferents en les dones que en els homes ja que són elles les que estan a càrrec de les
tasques relacionades a la cuina a les llars. Considerant els impactes ambientals, la tala
insostenible de llenya és un dels principals impulsors de la degradació forestal. A més, la
crema d'aquests combustibles de baixa eficiència produeix gasos d'efecte hivernacle que
contribueixen a l'canvi climàtic
L'objectiu d'aquest treball d'investigació és analitzar la situació actual de les formes de
cuinar al Nepal, com a cas d'estudi, on més de 16 milions de persones (prop de el 60% de la
població) depenen de la llenya com a principal combustible per cuinar . En específic, es
busca estudiar els impactes socials i ambientals de l'activitat amb una perspectiva regional.
Per aconseguir aquest objectiu, es va prendre un enfocament geoespacial per analitzar
diferents bases de dades i conduir diferents metodologies amb Sistemes d'Informació
Geogràfica. Els objectius d'aquest enfocament són comparar els impactes entre les diferents
regions de país i servir com a eina d'avaluació per als responsables polítics i qualsevol actor
(ja sigui de el sector públic, privat o de tercer sector) per liderar diferents estratègies per a la
transició cap a energies netes per cuinar en cada regió de país.
The Sustainable Development Goals settled as one of its objectives to achieve universal
energy access by 2030. Yet, there are 2.6 billion people globally (almost 40% of global
population) that do not have access to modern and clean cooking energy. This segment of
the population, concentrated mainly in Sub-Saharan Africa and in Developing Asia, still rely
on traditional and basic technologies cooking in open cookstoves that use firewood as a fuel.
Transitioning to clean cooking technologies is one of the major challenges for human
development.
This activity has multiple impacts for the society and the environment. By burning firewood
for cooking, people are exposed to internal air pollution that is harming and deteriorating
their health and wellbeing. It is estimated that 2.5 million people die prematurely every year
because of the air pollution produced. People also spend high amounts of time collecting the
firewood for self supply. This is an important barrier for development by allocating that time
in other productive or social activities such as studying or working. This impacts differently in
women than men because they are in charge of the cooking activities, both in collection and
cooking. Considering environmental impact, unsustainable firewood logging is a main driver
for forest degradation. In addition to this, the burning of this low-efficiency fuels produces
greenhouse gases emissions contributing to climate change.
The purpose of this research is to analyze the current cooking situation in Nepal, as a case
study, where more than 16 million persons (60% of the population) still rely on firewood as
the main energy source for cooking. Specifically, to study the social and environmental
impacts of this activity with a regional perspective.
To achieve this objective, a geospatial approach was taken to analyse different data-sets.
Also, multiple methodologies were conducted with Geographical Information Systems. The
aim of this approach is to compare the impacts regionally and serve as a tool of assessment
for policy makers and every stakeholder (public sector, private sector, and NGOs) to conduct
different strategies for a clean cooking transition in each region of the country.
Projecte Final de Màster Oficial
Roig Rabadà, Martí
Tutor/a - Director/a: Alcaraz Sendra, Olga; Sureda Carbonell, Bàrbara
Data de publicació: 2021
Escola Tècnica Superior d'Enginyeria de Camins, Canals i Ports de Barcelona (ETSECCPB)
Veure detall Accés al text complet
This project has been carried out in collaboration with the Glasgow Agreement, which is a civilian initiative that strives to achieve a reduction of greenhouse gas emissions consistent with the principles of climate justice and its most ambitious climate objectives.
It includes a study to define the historical responsibilities of climate change, analyze the measures taken to deal with it and present the existing debates at the international level regarding climate justice.
Attending the Glasgow Agreement petition, I have created an inventory of Spanish emissions at facility and/or company level. The inventory has allowed me to analyze which are the most polluting installations and sectors, as well as their territorial distribution.
Finally, a brief analysis and personal assessment of Spain's situation is made, both in terms of its emissions and its international role, in accordance with climate justice.
Aquest treball s'ha realitzat a partir d'una col•laboració amb el Glasgow Agreement, que és una iniciativa de la societat civil que lluita per assolir una reducció de les emissions de gasos efecte hivernacle coherent amb els principis de justícia climàtica i els seus objectius climàtics més ambiciosos. Inclou un estudi per definir les responsabilitats històriques del canvi climàtic, analitzar les mesures realitzades per combatre'l i presentar els debats existents a nivell internacional al voltant de la justícia climàtica. Atenent a una petició feta pel Glasgow Agreement, s'ha realitzat un inventari d'emissions d'España a nivell d'instal•lació i/o empresa. Aquest inventari d'emissions ha permès analitzar quines són les instal•lacions i sectors més contaminants, així com la seva distribució territorial. Per últim es fa una petita anàlisi i valoració personal de la situació d'Espanya, tant pel que fa a les seves emissions, com pel seu paper internacional, en base a criteris de justícia climàtica.
Este trabajo se ha realizado a partir de una colaboración con el Glasgow Agreement, que es una iniciativa de la sociedad civil que lucha por una reducción de las emisiones de gases de efecto invernadero coherente con los principios de justica climática y sus objetivos climáticos más ambiciosos. Incluye un estudio para definir las responsabilidades históricas del cambio climático, analizar las medidas tomadas para combatirlo y presentar los debates que existen a nivel internacional entorno a la justicia climática. Atendiendo a una petición del Glasgow Agreement, se ha elaborado un inventario de emisiones de España a nivel de instalación y/o empresa. Este inventario de emisiones ha permitido analizar cuáles son las instalaciones y sectores más contaminantes, así como su distribución territorial. Por último se realiza un pequeño análisis y valoración personal de la situación de España, con respecto a sus emisiones y a su papel internacional, en base a criterios de justicia climática.
Treball Final de Grau
Miguel Alepuz, Eduardo de
Tutor/a - Director/a: López López, José; Alcaraz Sendra, Olga
Data de publicació: 2021
Escola d'Enginyeria de Barcelona Est (EEBE)
Veure detall Accés al text complet
L'objectiu d'aquest treball és el desenvolupament d'una eina mitjançant l'Excel que permeti respondre a la viabilitat econòmica d'un projecte d'autoconsum col·lectiu. S'ha aprofundit en el funcionament del sector elèctric i els agents que el formen, així com en la facturació elèctrica. Desenvolupant teòricament la figura de les comunitats energètiques i l'autoconsum col·lectiu, s'ha modelitzat un escenari real. Aquest es basa en el concurs Rubí: Indústria Circular proposat pel mateix ajuntament. A partir de les condicions establertes, s'ha desenvolupat i aplicat un model matemàtic que determina l'òptima distribució de l'autoconsum i la viabilitat financera del projecte. Finalment, s'han obtingut els resultats del model i s'han comparat amb els del finalista del mateix concurs.
El presente trabajo tiene como objetivo el desarrollo de una herramienta en Excel que permita responder a la viabilidad económica de un proyecto de autoconsumo colectivo. Se ha profundizado en el funcionamiento del sector y los agentes que lo componen, así como la facturación eléctrica. Mediante un desarrollo teórico de la figura de las comunidades energéticas y el consiguiente autoconsumo colectivo, se ha modelizado un escenario real. Este se basa en el concurso de Rubí: Industria Circular propuesto por el propio ayuntamiento de Rubí. A partir de las condiciones establecidas, se ha desarrollado y aplicado un modelo matemático, que determina la óptima distribución del autoconsumo y su viabilidad económica. Finalmente, se han obtenido los resultados del modelo y han sido comparados con los del finalista del mismo concurso.
The main objective of the present project is to develop an Excel tool that provides an answer to the economic viability of a project of collective self-consumption. It gives an insight into the functioning of the sector and the agents that form it, as well as the electrical invoicing. Through theoretical development of the figure of energetic communities and the consequent collective self-consumption, a real scenario has been modelled. It is based on the “Rubí: Circular Industry” contest, which was proposed by the city council. From the established conditions, a mathematical model of collective self-consumption has been developed and applied, which determines the optimal distribution of self-consumption and its economical viability. Ultimately, the results have been compared with those from the contest's finalist.
- ...
- ...
Filtra els resultats
TipusInformació
Filtre que permet refinar la cerca pel tipus de continguts que es mostren actualment.
El llistat conté els diversos tipus de continguts, ordenats descendentment pel nombre de documents.
Al costat de cada tipus hi trobareu una indicació del nombre de continguts que obtindríeu si apliqueu el filtre per a aquest tipus.
Informació
Filtre que permet refinar la cerca pel tipus de continguts que es mostren actualment.
El llistat conté els diversos tipus de continguts, ordenats descendentment pel nombre de documents.
Al costat de cada tipus hi trobareu una indicació del nombre de continguts que obtindríeu si apliqueu el filtre per a aquest tipus.
+ DataInformació
Filtre que permet refinar la cerca pel tipus de continguts que es mostren actualment.
El llistat conté els diversos tipus de continguts, ordenats descendentment pel nombre de documents.
Al costat de cada tipus hi trobareu una indicació del nombre de continguts que obtindríeu si apliqueu el filtre per a aquest tipus.
Informació
Filtre que permet refinar la cerca pel tipus de continguts que es mostren actualment.
El llistat conté els diversos tipus de continguts, ordenats descendentment pel nombre de documents.
Al costat de cada tipus hi trobareu una indicació del nombre de continguts que obtindríeu si apliqueu el filtre per a aquest tipus.
Condicions d'accésInformació
Filtre que permet refinar la cerca per les condicions d’accés que tenen els continguts.
Es mostra un llistat amb els diferents nivells d’accés que tenen els continguts, ordenats descendentment pel nombre de continguts.
Al costat de cada condició d’accés hi trobareu una indicació del nombre de continguts que obtindríeu si apliqueu el filtre per a aquesta condició.
Informació
Filtre que permet refinar la cerca per les condicions d’accés que tenen els continguts.
Es mostra un llistat amb els diferents nivells d’accés que tenen els continguts, ordenats descendentment pel nombre de continguts.
Al costat de cada condició d’accés hi trobareu una indicació del nombre de continguts que obtindríeu si apliqueu el filtre per a aquesta condició.
IdiomesInformació
Filtre que permet refinar la cerca a partir de l’idioma del contingut.
Es mostra un llistat amb els diferents idiomes en què s’han elaborat els continguts, ordenats descendentment pel nombre de continguts.
Al costat de cada idioma hi trobareu una indicació del nombre de continguts que obtindríeu si apliqueu el filtre per a aquesta condició.
Informació
Filtre que permet refinar la cerca a partir de l’idioma del contingut.
Es mostra un llistat amb els diferents idiomes en què s’han elaborat els continguts, ordenats descendentment pel nombre de continguts.
Al costat de cada idioma hi trobareu una indicació del nombre de continguts que obtindríeu si apliqueu el filtre per a aquesta condició.
+ Àrees temàtiquesInformació
Filtre que permet refinar la cerca a partir dels àmbits de coneixement propis de la UPC.
Es mostra un llistat amb els diferents àmbits de coneixement assignats als continguts, ordenats descendentment pel nombre de continguts.
Al costat de cada àmbit hi trobareu una indicació del nombre de continguts que obtindríeu si apliqueu el filtre per a aquesta condició.
Informació
Filtre que permet refinar la cerca a partir dels àmbits de coneixement propis de la UPC.
Es mostra un llistat amb els diferents àmbits de coneixement assignats als continguts, ordenats descendentment pel nombre de continguts.
Al costat de cada àmbit hi trobareu una indicació del nombre de continguts que obtindríeu si apliqueu el filtre per a aquesta condició.
Objectius de Desenvolupament SostenibleInformació
Filtre que permet refinar la cerca recuperant aquells continguts relacionats amb algun dels Objectius de Desenvolupamet Sostenible (ODS).
El llistat conté els objectius relacionats amb el continguts, ordenats descendenment pel número de continguts s'hi han relacionat, respecte dels continguts visualitzats actualment.
Al costat de cada objectiu trobareu una indicació del número de continguts que obtindríeu si apliqueu el filtre per aquell objectiu.
Informació
Filtre que permet refinar la cerca recuperant aquells continguts relacionats amb algun dels Objectius de Desenvolupamet Sostenible (ODS).
El llistat conté els objectius relacionats amb el continguts, ordenats descendenment pel número de continguts s'hi han relacionat, respecte dels continguts visualitzats actualment.
Al costat de cada objectiu trobareu una indicació del número de continguts que obtindríeu si apliqueu el filtre per aquell objectiu.
Marc acadèmic
+ ProfessoratInformació
Filtre que permet refinar la cerca pel professorat que ha participat en l’elaboració d’algun dels continguts que es mostren actualment.
Es mostra un llistat del professorat que ha participat més en l’elaboració dels continguts que es mostren actualment.
Al costat de cada professor o professora hi trobareu una indicació del nombre de continguts que obtindríeu si apliqueu el filtre i, en alguns casos, també hi trobareu una icona que us permetrà anar a la fitxa del professor o professora dins de l’Aprèn.
Informació
Filtre que permet refinar la cerca pel professorat que ha participat en l’elaboració d’algun dels continguts que es mostren actualment.
Es mostra un llistat del professorat que ha participat més en l’elaboració dels continguts que es mostren actualment.
Al costat de cada professor o professora hi trobareu una indicació del nombre de continguts que obtindríeu si apliqueu el filtre i, en alguns casos, també hi trobareu una icona que us permetrà anar a la fitxa del professor o professora dins de l’Aprèn.
Centre DocentInformació
Filtre que permet refinar la cerca pels centres docents relacionats amb algun dels continguts que es mostren actualment.
Es mostra un llistat dels centres docents que estan relacionats amb més dels continguts que es mostren actualment.
Al costat de cada centre docent hi trobareu una indicació del nombre de continguts que obtindríeu si apliqueu el filtre per a aquest centre docent i, en alguns casos, també hi trobareu una icona que us permetrà anar a la fitxa del centre docent dins de l’Aprèn.
Informació
Filtre que permet refinar la cerca pels centres docents relacionats amb algun dels continguts que es mostren actualment.
Es mostra un llistat dels centres docents que estan relacionats amb més dels continguts que es mostren actualment.
Al costat de cada centre docent hi trobareu una indicació del nombre de continguts que obtindríeu si apliqueu el filtre per a aquest centre docent i, en alguns casos, també hi trobareu una icona que us permetrà anar a la fitxa del centre docent dins de l’Aprèn.
DepartamentInformació
Filtre que permet refinar la cerca pels departaments relacionats amb algun dels continguts que es mostren actualment.
Al costat de cada departament hi trobareu una indicació del nombre de continguts que obtindríeu si apliqueu el filtre per a aquest departament i, en alguns casos, també hi trobareu una icona que us permetrà anar a la fitxa del departament dins de l’Aprèn.
Informació
Filtre que permet refinar la cerca pels departaments relacionats amb algun dels continguts que es mostren actualment.
Al costat de cada departament hi trobareu una indicació del nombre de continguts que obtindríeu si apliqueu el filtre per a aquest departament i, en alguns casos, també hi trobareu una icona que us permetrà anar a la fitxa del departament dins de l’Aprèn.
CampusInformació
Filtre que permet refinar la cerca pels campus relacionats amb alguns dels continguts que es mostren actualment.
Al costat de cada campus hi trobareu una indicació del nombre de continguts que obtindríeu si apliqueu el filtre i, en alguns casos, també hi trobareu una icona que us permetrà anar a la fitxa del campus dins de l’Aprèn.
Informació
Filtre que permet refinar la cerca pels campus relacionats amb alguns dels continguts que es mostren actualment.
Al costat de cada campus hi trobareu una indicació del nombre de continguts que obtindríeu si apliqueu el filtre i, en alguns casos, també hi trobareu una icona que us permetrà anar a la fitxa del campus dins de l’Aprèn.
AssignaturaInformació
Filtre que permet refinar la cerca per les assignatures relacionades amb alguns dels continguts que es mostren actualment.
Al costat de cada assignatura hi trobareu una indicació del nombre de continguts que obtindríeu si apliqueu el filtre i, en alguns casos, també hi trobareu una icona que us permetrà anar a la fitxa de l’assignatura dins de l’Aprèn.
Informació
Filtre que permet refinar la cerca per les assignatures relacionades amb alguns dels continguts que es mostren actualment.
Al costat de cada assignatura hi trobareu una indicació del nombre de continguts que obtindríeu si apliqueu el filtre i, en alguns casos, també hi trobareu una icona que us permetrà anar a la fitxa de l’assignatura dins de l’Aprèn.
+ TitulacióInformació
Filtre que permet refinar la cerca per les titulacions actives relacionades amb alguns dels continguts que es mostren actualment.
Al costat de cada titulació hi trobareu una indicació del nombre de continguts que obtindríeu si apliqueu el filtre i, en alguns casos, també hi trobareu una icona que us permetrà anar a la fitxa de la titulació dins de l’Aprèn.
Informació
Filtre que permet refinar la cerca per les titulacions actives relacionades amb alguns dels continguts que es mostren actualment.
Al costat de cada titulació hi trobareu una indicació del nombre de continguts que obtindríeu si apliqueu el filtre i, en alguns casos, també hi trobareu una icona que us permetrà anar a la fitxa de la titulació dins de l’Aprèn.
+ Titulació no activaInformació
Filtre que permet refinar la cerca per les titulacions no actives relacionades amb alguns dels continguts que es mostren actualment.
Al costat de cada titulació no activa hi trobareu una indicació del nombre de continguts que obtindríeu si apliqueu el filtre i, en alguns casos, també hi trobareu una icona que us permetrà anar a la fitxa de la titulació no activa dins de l’Aprèn.
Informació
Filtre que permet refinar la cerca per les titulacions no actives relacionades amb alguns dels continguts que es mostren actualment.
Al costat de cada titulació no activa hi trobareu una indicació del nombre de continguts que obtindríeu si apliqueu el filtre i, en alguns casos, també hi trobareu una icona que us permetrà anar a la fitxa de la titulació no activa dins de l’Aprèn.