Aprèn - Roger Joan Sauquet Llonch

Les implicacions que la producció alimentària té sobre el territori, els costums dels seus habitants i la seva salut i economia són molt grans malgrat que sovint passen desapercebudes a ulls de la població. Amb l'aparició de la crisi climàtica i energètica, el debat sobre el model de gestió i la relació que l'agricultura té amb l'entorn urbà es tornen a posar en una primera plana a causa de la gran quantitat d'emissions de CO2 que se'ls hi atribueixen i a les desigualtats que fomenten. Aquesta tesina busca entendre l'evolució i els canvis que ha patit un sistema tan crucial per a la supervivència i tan intrínsecament relacionat amb tot el que fem. I ho fa a partir de la reconstrucció històrica dels fets, veient què és l'alimentació de proximitat i com aquest concepte es va crear i ha anat evolucionant d'ençà que, amb la revolució industrial, habitatge i producció de menjar es van desvincular inevitablement. Assenyalant els avanços tecnològics més importants que han permès aquesta separació i els principals esdeveniments i fets històrics que han anat modelant la societat i la seva manera de pensar, produir i consumir el menjar. L'estudi també analitza quatre teories urbanes del segle XX que posaven en el centre del debat el model de gestió i producció d'aliments amb la seva relació amb l'entorn urbà, buscant que aquests projectes ens puguin aportar solucions. Finalment, l'exercici de reinterpretar-les en l'actualitat permet entendre millor la seva viabilitat i veure la magnitud en què s'han sobrepassat els límits del territori.

Las implicaciones que la producción alimentaria tiene sobre el territorio, las costumbres de sus habitantes y su salud y economía son muy grandes aunque a menudo pasan desapercibidas a ojos de la población. Con la aparición de la crisis climática y energética, el debate sobre el modelo de gestión y la relación que la agricultura tiene con el entorno urbano vuelven a ponerse en una primera página debido a la gran cantidad de emisiones de CO2 que se les atribuyen y a las desigualdades que fomentan. Esta tesina busca entender la evolución y los cambios que ha sufrido un sistema tan crucial para la supervivencia y tan intrínsecamente relacionado con todo lo que hacemos. Y lo hace a partir de la reconstrucción histórica de los hechos, viendo qué es la alimentación de proximidad y cómo este concepto se creó y ha ido evolucionando desde que, con la revolución industrial, vivienda y producción de comida se desvincularon inevitablemente. Señalando los avances tecnológicos más importantes que han permitido esta separación y los principales acontecimientos y hechos históricos que han ido modelando la sociedad y su forma de pensar, producir y consumir la comida. El estudio también analiza cuatro teorías urbanas del siglo XX que ponían en el centro del debate el modelo de gestión y producción de alimentos con su relación con el entorno urbano, buscando que estos proyectos puedan aportarnos soluciones. Por último, el ejercicio de reinterpretarlas en la actualidad permite entender mejor su viabilidad y ver la magnitud en la que se han sobrepasado los límites del territorio.

The implications that food production has on the territory, the customs of its inhabitants and their health and economy are very great, although they often go unnoticed in the eyes of the population. With the emergence of the climate and energy crisis, the debate on the management model and the relationship that agriculture has with the urban environment is, once again, at the forefront due to the large amount of CO2 emissions attributed to it and the inequalities it fosters. This dissertation seeks to understand the evolution and changes that a system so crucial to survival and so intrinsically related to everything we do has undergone. It does so through a historical reconstruction of the facts, looking at what local food is and how this concept was created and has evolved since the industrial revolution, when housing and food production became inevitably disconnected. It points out the most important technological advances that have enabled this separation and the main historical events and facts that have shaped society and its way of thinking, producing and eating food. The study also analyses four 20th century urban theories that placed the model of food management and production and its relationship with the urban environment at the centre of the debate, looking at how these projects can provide us with solutions. Finally, the exercise of reinterpreting them today allows us to better understand their viability and to see the extent to which the limits of the territory have been exceeded.

Vida pagesa : anàlisi de la viabilitat econòmica de l'agricultura tradicional de finals del segle XX i nous models productius

Projecte Final de Màster Oficial

Castillo Casanovas, Marina

Tutor/a - Director/a: Sauquet Llonch, Roger Joan

Data de publicació: 2024

Escola Tècnica Superior d'Arquitectura del Vallès (ETSAV)

Veure detall Accés al text complet

Un gest pes Ges : projecte de millora del PR-C47 Camí Vora el Ges incloent gestió hidrològica, adaptació topogràfica per al control de riuades i un nou punt d'estada

Projecte Final de Màster Oficial

Brell Martínez, Bernat

Tutor/a - Director/a: Sauquet Llonch, Roger Joan

Data de publicació: 2024

Escola Tècnica Superior d'Arquitectura del Vallès (ETSAV)

Veure detall Accés al text complet

Al marge : transformació del Pla de Besòs en un parc multifuncional d'interacció entre espais oberts, d'estada i productius d'horta

Projecte Final de Màster Oficial

Grau i Fornt, Anna; Aguilella i Fuentes, Ariadna

Tutor/a - Director/a: Aquilué Junyent, Inés; Sauquet Llonch, Roger Joan

Data de publicació: 2024

Escola Tècnica Superior d'Arquitectura del Vallès (ETSAV)

Veure detall Accés al text complet

Entre aigua i ciutat : simbiosi entre medi urbà i medi natural per cosir el centre de Montcada i Reixac després del soterrament del tren

Projecte Final de Màster Oficial

Guillén Bellsolell, Núria Pilar; Ribot Sastre, Maria

Tutor/a - Director/a: Sauquet Llonch, Roger Joan; Aquilué Junyent, Inés

Data de publicació: 2024

Escola Tècnica Superior d'Arquitectura del Vallès (ETSAV)

Veure detall Accés al text complet

El soterrament de la línia R2 al pas de Montcada i Reixac ja és una realitat. Així doncs, una ciutat que s'ha vist fragmentada durant tants anys pel pas de les vies del tren es converteix en un exemple de reinvenció ja que el canvi obre una oportunitat per repensar un nou centre urbà. D'aquesta manera, s'inicia el debat: què passarà amb l'escletxa que deixarà l'excavació i, sobretot, una qüestió clau: seguim construïnt? Montcada i Reixac és una ciutat situada en un embut geogràfic que recull les aigües de la conca del riu Besós, fet que la deixa en una situació de risc imminent d'inundacions degut a les condicions extremes del clima mediterrani en temps de crisi climàtica. Amb l'amenaça i l'oportunitat com a motor de projecte neix Entre aigua i ciutat. Fruit d'una investigació sobre les possibilitats del model del ciutat esponja, el projecte busca demostrar que la solució no és sempre edificar i ho fa conformant una matriu que superposa dos sistemes en simbiosi sobre la ciutat: El sistema urbà busca connectar transversalment la ciutat fins ara separada pel tren mitjançant un conjunt de places contenedores d'aigua. Aquestes s'adapten a les necessitats i usos existents i salven la diferència topogràfica entre dos barris. El sistema natural. Es tracta de grans depressions en forma de bassa que donen un espai necessari a l'aigua formant un ecosistema d'estany i constituint un pulmó verd dins la ciutat. Aquests dos sistemes compondran un refugi climàtic en forma d'illes de frescor que serà capaç d'emmagatzemar aigua i reutilitzar-la. Apostem per un projecte que faci front a emergències actuals buscant l'equilibri necessari entre aigua i la ciutat.

El soterramiento de la línea R2 en el centro de Montcada i Reixac ya es una realidad. Así pues, una ciudad que se ha visto fragmentada durante tantos años por el paso de las vías del tren se convierte en un ejemplo de reinvención ya que el cambio abre una oportunidad para repensar un nuevo centro urbano. De este modo, se inicia el debate: ¿qué pasará con la brecha que dejará la excavación y, sobre todo, una cuestión clave: seguimos construyendo? Montcada i Reixac es una ciudad situada en un embudo geográfico que recoge las aguas de la cuenca del río Besós, lo que la deja en una situación de riesgo inminente de inundaciones debido a las condiciones extremas del clima mediterráneo en tiempos de crisis climática. Con la amenaza y oportunidad como motor de proyecto nace Entre agua y ciudad. Fruto de una investigación sobre las posibilidades del modelo de la ciudad esponja, el proyecto busca demostrar que la solución no es siempre edificar y lo hace conformando una matriz que superpone dos sistemas en simbiosis sobre la ciudad: El sistema urbano busca conectar transversalmente la ciudad hasta ahora separada por el tren mediante un conjunto de plazas contenedoras de agua. Éstas se adaptan a las necesidades y usos existentes y salvan la diferencia topográfica entre dos barrios. El sistema natural. Se trata de grandes depresiones que dan un espacio necesario al agua formando un ecosistema de humedal y constituyendo un pulmón verde en la ciudad. Estos dos sistemas compondrán un refugio climático en forma de oasis urbano que será capaz de almacenar agua y reutilizarla. Apostamos por un proyecto que haga frente a emergencias actuales buscando el equilibrio necesario entre agua y ciudad.

The burying of the R2 line at the Montcada i Reixac pass is already a reality. Thus, a city that has been fragmented for so many years by the passage of the train tracks becomes an example of reinvention since the change opens an opportunity to rethink a new urban center. At this point, the debate begins: what will happen to the void that will leave the excavation and, above all, a key question: should we continue to build? Montcada i Reixac is a city located in a geographical funnel that collects the waters of the Besós river basin, which leaves it in a situation of imminent risk of floods due to the extreme conditions of the Mediterranean climate in times of climate crisis. With the threat and opportunity as a project engine, Entre aigua i ciutat was born. As a result of research into the Sponge City model possibilities, the project seeks to demonstrate that the solution is not always building and does so by forming a matrix that overlaps two systems in symbiosis over the city: The urban system seeks to cross-link the city until now separated by the train by means of a set of water-containing squares. These are adapted to existing needs and uses and bridge the topographic difference between two neighbourhoods. The natural system. These are large depressions that give the water a necessary space forming a pond ecosystem and forming a green lung within the city. These two systems will make up a climate shelter in the form of ‘freshness islands' that will be able to store and reuse water. Entre aigua i ciutat is committed to a project that faces current emergencies seeking the necessary balance between water and the city.

Evolució en simbiosi : reconversió de Can Fontanet en una porta a la Serralada de Marina, amb un centre de visitants i alberg

Projecte Final de Màster Oficial

Cugat Barroso, Carles; Cabrera Viceño, Núria

Tutor/a - Director/a: Aquilué Junyent, Inés; Sauquet Llonch, Roger Joan

Data de publicació: 2024

Escola Tècnica Superior d'Arquitectura del Vallès (ETSAV)

Veure detall Accés al text complet

Rehabilitando Terranostra : transformación integral de un barrio inundable a través de la regeneración paisajística y urbana

Projecte Final de Màster Oficial

Gordon Alonso, Claudia; Sueiro Ramirez, Angela

Tutor/a - Director/a: Aquilué Junyent, Inés; Sauquet Llonch, Roger Joan

Data de publicació: 2024

Escola Tècnica Superior d'Arquitectura del Vallès (ETSAV)

Veure detall Accés al text complet

A la vora del Besòs : vers la regeneració paisatgística del parc fluvial a Montcada i Reixac

Projecte Final de Màster Oficial

Tobía Rubert, Lola; Faura Vila, Joan

Tutor/a - Director/a: Aquilué Junyent, Inés; Sauquet Llonch, Roger Joan

Data de publicació: 2024

Escola Tècnica Superior d'Arquitectura del Vallès (ETSAV)

Veure detall Accés al text complet

Aquest projecte d'intervenció paisatgística s'estén al tram del parc fluvial del Besòs comprès entre l'EDAR de la Llagosta fins a la de Montcada. El municipi de Montcada i Reixac està situat entre els grans parcs naturals de la serralada de Marina i Collserola, a la vora del riu Besòs. L'objectiu del projecte és establir noves connexions amb les tres infraestructures naturals que l'envolten. La intervenció l'hem basada en les capes de l'aigua, biòtica i social. Hem establert unes connexions per preservar els ecosistemes naturals vulnerables i regenerar els que estan en més mal estat, fet que genera alhora uns espais de gaudi per als veïns. Amb aquest objectiu, proposem transformar les vores del riu Besòs i activar nodes al llarg d'aquestes per potenciar estratègicament la gestió de l'aigua, d'hàbitats o fluxos, en funció de les necessitats de l'àmbit. Pel que fa a la gestió de l'aigua, apostem per integrar les EDAR al parc com a supraestructures generadores de paisatge, que milloren la qualitat del medi fluvial i esdevenen punts educatius i de conscienciació ambiental per als ciutadans. Respecte a la gestió d'hàbitats, proposem biodiversificar l'àmbit promovent el desenvolupament d'espècies autòctones perquè el parc sigui resilient i autosuficient pel que fa al manteniment. Finalment, plantegem una nova organització de fluxos que diferenciïn les diverses mobilitats, ràpida i lenta, mitjançant la transformació de les vies principals i l'establiment d'unes portes equipades que concentrin els accessos tant al parc fluvial com a la serralada de Marina. Les intervencions proposades actuen com a impulsors inicials, generen un paisatge resilient que evoluciona amb el pas del temps. Això permetrà que els diversos hàbitats i espais socials s'estableixin i desenvolupin de manera natural, regenerant el parc fluvial del Besòs com a un fonamental servei ecosistèmic i social de qualitat per al municipi.

Este proyecto de intervención paisajística se extiende al tramo del parque fluvial del Besòs comprendido entre el EDAR de la Llagosta hasta la de Moncada. El municipio de Montcada y Reixac está situado entre los grandes parques naturales de la cordillera de Marina y Collserola, al lado del río Besòs. El objetivo del proyecto es establecer nuevas conexiones con las tres infraestructuras naturales que lo rodean. La intervención la hemos basado en las capas del agua, biótica y social. Hemos establecido unas conexiones para preservar los ecosistemas naturales vulnerables y regenerar los que están en más mal estado, hecho que genera a la vez unos espacios de goce para los vecinos. Con este objetivo, proponemos transformar los bordes del río Besòs y activar nodos a lo largo de estas para potenciar estratégicamente la gestión del agua, de hábitats o flujos, en función de las necesidades del ámbito. En cuanto a la gestión del agua, apostamos para integrar las EDAR al parque como supraestructuras generadoras de paisaje, que mejoran la calidad del medio fluvial y acontecen puntos educativos y de concienciación ambiental para los ciudadanos. Respecto a la gestión de hábitats, proponemos biodiversificar el ámbito promoviendo el desarrollo de especies autóctonas para que el parque sea resiliente y autosuficiente en cuanto al mantenimiento. Finalmente, planteamos una nueva organización de flujos que diferencien las diversas movilidades, rápida y lenta, mediante la transformación de las vías principales y el establecimiento de unas puertas equipadas que concentren los accesos tanto en el parque fluvial como la cordillera de Marina. Las intervenciones propuestas actúan como impulsores iniciales, generan un paisaje resiliente que evoluciona con el paso del tiempo. Esto permitirá que los diversos hábitats se establezcan y desarrollen de manera natural, regenerando el parque fluvial del Besòs como un fundamental servicio ecosistémico y social de calidad para el municipio.

This landscape intervention project extends to the section of the Besòs river park from the Besòs river park between the Llagosta WWTP and the Moncada WWTP. Moncada. The municipality of Montcada i Reixac is located between the large natural the large natural parks of the Marina and Collserola mountain ranges, next to the Besòs river. Besòs river. The aim of the project is to establish new connections with the three natural infrastructures that surround it. The intervention has been based on the water, biotic and social layers. We have established connections to preserve the vulnerable natural ecosystems and regenerate those in and regenerate those that are in poorer condition, which in turn generates spaces for at the same time generates spaces of enjoyment for the neighbors. With this objective in mind, we propose transforming the edges of the Besòs River and activating nodes along these to strategically enhance the management of water, habitats or flows, depending on the needs of the or flows, depending on the needs of the area. In terms of water water management, we are committed to integrating the WWTPs into the park as landscape-generating landscape generating superstructures, which improve the quality of the fluvial and provide educational and environmental awareness points for the citizens. With respect to habitat management, we propose to biodiversify the area by the area by promoting the development of autochthonous species to make the park to make the park resilient and self-sufficient in terms of maintenance. Finally, we propose a new organization of flows that differentiates the different mobilities, fast and slow, by transforming and slow mobility, by transforming the main roads and setting up equipped the main roads and the establishment of equipped gates that concentrate access to both the river park and the Marina accesses to both the river park and the Marina mountain range.

En[raiz]ar : de las barracas del Besòs a las masías en desuso de Montcada i Reixac

Projecte Final de Màster Oficial

Rodrigues Imakuma, Ian; Gala Licona, Carlota

Tutor/a - Director/a: Sauquet Llonch, Roger Joan; Gimferrer Vilaplana, Xavier

Data de publicació: 2024

Escola Tècnica Superior d'Arquitectura del Vallès (ETSAV)

Veure detall Accés al text complet

Meanwhile : estratègies i intervencions temporals : solucions de millora enfront del risc d'inundabilitat en el Pla del Besòs

Projecte Final de Màster Oficial

Martínez Aragay, Júlia; García Vidal, Pol

Tutor/a - Director/a: Sauquet Llonch, Roger Joan; Aquilué Junyent, Inés

Data de publicació: 2024

Escola Tècnica Superior d'Arquitectura del Vallès (ETSAV)

Veure detall Accés al text complet

By-pass hídrico : intervención en el polígono industrial La Ferrería para la mejora de la gestión del agua a través de intervenciones urbanas

Projecte Final de Màster Oficial

Faus Bosch, Mireia; Vivas Álvarez, Sara

Tutor/a - Director/a: Sauquet Llonch, Roger Joan; Aquilué Junyent, Inés

Data de publicació: 2024

Escola Tècnica Superior d'Arquitectura del Vallès (ETSAV)

Veure detall Accés al text complet

Paisatges alimentaris, el cas del tomàquet : anàlisi visual comparat segons la distància física i temporal en la producció i consum de tomàquets

Projecte Final de Màster Oficial

De Pouplana Civil, Guillermo

Tutor/a - Director/a: Sauquet Llonch, Roger Joan; Fuertes Pérez, Pere

Data de publicació: 2024

Escola Tècnica Superior d'Arquitectura del Vallès (ETSAV)

Veure detall Accés al text complet

La conformació del Malgrat de Mar actual : del paisatge de l'agricultura al del turisme; mirada urbanística i territorial en tres moments clau

Projecte Final de Màster Oficial

Arsac Vicente, Júlia

Tutor/a - Director/a: Sauquet Llonch, Roger Joan

Data de publicació: 2024

Escola Tècnica Superior d'Arquitectura del Vallès (ETSAV)

Veure detall Accés al text complet

El creixement urbanístic de les ciutats properes a Barcelona, com ara la comarca del Maresme, ha estat profundament influenciat per l'expansió de la capital catalana, especialment durant el segle XX, quan Barcelona es va consolidar com un centre econòmic i cultural de gran importància al sud d'Europa. Aquest desenvolupament va generar una creixent demanda d'espais residencials i industrials, cosa que va portar a l'expansió cap a les àrees circumdants. El Maresme, gràcies a la seva proximitat a Barcelona i les excel·lents connexions de transport, va experimentar un creixement paral·lel. Municipis com Malgrat de Mar van veure augmentar i diversificar la seva població amb nous residents que buscaven habitatges més assequibles i un entorn de vida més tranquil fora de la metròpoli. Aquest procés d'urbanització va transformar significativament el paisatge del Maresme, amb terres agrícoles convertint-se en àrees residencials i industrials, marcant la transició d'una economia agrícola a una més industrial i de serveis. La proximitat al mar i el clima favorable també van impulsar el desenvolupament del turisme, un motor econòmic crucial per a la regió. Aquesta tesina té com a objectiu proporcionar una visió general de les característiques sociourbanes actuals de Malgrat de Mar, analitzant l'evolució del municipi com un exemple d'entorns metropolitans amb dinàmica econòmica consolidada. Mitjançant una retrospectiva històrica, s'identifiquen els elements clau de l'evolució històrica, econòmica i demogràfica de Malgrat, per comprendre les tendències urbanes actuals. L'estudi se centra en tres moments clau que han marcat la transició de Malgrat de Mar d'un paisatge agrícola a un entorn turístic dinàmic, oferint una comprensió profunda dels processos de transformació que han modelat la configuració urbana i territorial actual del municipi.

El crecimiento urbanístico de las ciudades cercanas a Barcelona, como la comarca del Maresme, ha sido profundamente influenciado por la expansión de la capital catalana, especialmente durante el siglo XX, cuando Barcelona se consolidó como un centro económico y cultural de gran importancia en el sur de Europa. Este desarrollo generó una creciente demanda de espacios residenciales e industriales, lo que llevó a la expansión hacia las áreas circundantes. El Maresme, gracias a su proximidad a Barcelona y sus excelentes conexiones de transporte, experimentó un crecimiento paralelo. Municipios como Malgrat de Mar vieron aumentar y diversificar su población con nuevos residentes que buscaban viviendas más asequibles y un entorno de vida más tranquilo fuera de la metrópoli. Este proceso de urbanización transformó significativamente el paisaje del Maresme, con tierras agrícolas convirtiéndose en áreas residenciales e industriales, marcando la transición de una economía agrícola a una más industrial y de servicios. La proximidad al mar y el clima favorable también impulsaron el desarrollo del turismo, un motor económico crucial para la región. Esta tesina tiene como objetivo proporcionar una visión general de las características socio-urbanas actuales de Malgrat de Mar, analizando la evolución del municipio como un ejemplo de entornos metropolitanos con dinámica económica consolidada. A través de una retrospectiva histórica, se identifican los elementos clave de la evolución histórica, económica y demográfica de Malgrat, para comprender las tendencias urbanas actuales. El estudio se centra en tres momentos clave que han marcado la transición de Malgrat de Mar de un paisaje agrícola a un entorno turístico dinámico, ofreciendo una comprensión profunda de los procesos de transformación que han modelado la configuración urbana y territorial actual del municipio.

The urban growth of the cities near Barcelona, such as the Maresme region, has been profoundly influenced by the expansion of the Catalan capital, especially during the 20th century, when Barcelona established itself as a major economic and cultural center in southern Europe. This development generated a growing demand for residential and industrial spaces, leading to expansion into the surrounding areas. The Maresme region, thanks to its proximity to Barcelona and excellent transport connections, experienced parallel growth. Municipalities like Malgrat de Mar saw their population increase and diversify with new residents seeking more affordable housing and a quieter living environment outside the metropolis. This urbanization process significantly transformed the landscape of the Maresme, with agricultural lands being converted into residential and industrial areas, marking the transition from an agricultural economy to a more industrial and service-oriented one. The proximity to the sea and the favorable climate also boosted the development of tourism, a crucial economic driver for the region. This thesis aims to provide a general overview of the current socio-urban characteristics of Malgrat de Mar, analyzing the evolution of the municipality as an example of metropolitan environments with a consolidated economic dynamic. Through a historical retrospective, the key elements of Malgrat's historical, economic, and demographic evolution are identified to understand the current urban trends. The study focuses on three key moments that have marked the transition of Malgrat de Mar from an agricultural landscape to a dynamic tourist environment, offering a deep understanding of the transformation processes that have shaped the current urban and territorial configuration of the municipality.

L'alimentació com a vector de canvi : estudi preliminar del sistema alimentari de Malgrat de Mar i propostes d'intervenció per a un model més sostenible

Projecte Final de Màster Oficial

Durán Vilalta, Júlia

Tutor/a - Director/a: Sauquet Llonch, Roger Joan

Data de publicació: 2024

Escola Tècnica Superior d'Arquitectura del Vallès (ETSAV)

Veure detall Accés al text complet

La complexitat actual del sistema alimentari transcorre des dels camps de conreu o hivernacles extensius, passant per les botigues i arribant (o no) fins a les nostres llars, on majoritàriament se'n perd la pista. Els aliments ocupen de manera sistemàtica tant els espais productius com reproductius, els espais públics, les llars, els espais privats a on es desenvolupa l'oci, i fins i tot aquells espais que titllem de residuals, condicionant-los, definint-los i ocupant-los. El present treball de final de màster pretén establir un marc general sobre el sistema alimentari de Malgrat de Mar a partir de l'estudi de les diferents fases que el conformen, per tal de poder ser utilitzat com a referència per a futurs estudis sobre l'alimentació amb la finalitat de plantejar un Pla Estratègic en matèria d'alimentació. S'estudia l'organització i característiques principals de les fases en l'àmbit municipal, així com els agents que hi estan involucrats i l'edat de construcció de les edificacions associades, per tal d'acabar definint l'ocupació construïda que el model alimentari actual té en planta baixa com a àrea necessària per a donar-hi resposta. S'investiga sobre quina és la repercussió que té l'alimentació a l'espai públic i s'analitza en quines ocasions és ocupat i si està preparat per acollir les accions que en deriven. En línies generals, es tracta d'un treball informatiu i divulgatiu, tot i que també hi ha parts d'anàlisi i un recull d'iniciatives a poder estudiar per a la transformació del sistema alimentari de Malgrat de Mar cap a un model més sostenible, saludable i accessible que garanteixi el Dret Bàsic a l'Alimentació.

La complejidad actual del sistema alimentario transcurre desde los campos de cultivo o invernaderos extensivos, pasando por las tiendas y llegando (o no) hasta nuestros hogares, donde mayoritariamente se pierde la pista. Los alimentos ocupan de manera sistemática tanto los espacios productivos como reproductivos, los espacios públicos, los hogares, los espacios privados donde se desarrolla el ocio, e incluso aquellos espacios que tildamos de residuales, condicionándolos, definiéndolos y ocupándolos. El presente trabajo de final de máster pretende establecer un marco general sobre el sistema alimentario de Malgrat de Mar a partir del estudio de las diferentes fases que lo conforman, para poder ser utilizado como referencia para futuros estudios sobre la alimentación con el fin de plantear un Plan Estratégico en materia de alimentación. Se estudia la organización y características principales de las fases en el ámbito municipal, así como los agentes que están involucrados y la edad de construcción de las edificaciones asociadas, para acabar definiendo la ocupación construida que el modelo alimentario actual tiene en planta baja como área necesaria para dar respuesta. Se investiga sobre cuál es la repercusión que tiene la alimentación en el espacio público y se analiza en qué ocasiones es ocupado y si está preparado para acoger las acciones que derivan. En líneas generales, se trata de un trabajo informativo y divulgativo, a pesar de que también hay partes de análisis y una compilación de iniciativas a poder estudiar para la transformación del sistema alimentario de Malgrat de Mar hacia un modelo más sostenible, saludable y accesible que garantice el Derecho Básico a la Alimentación.

The current complexity of the food system runs from the crop fields or extensive greenhouses, through the shops and arriving (or not) to our homes, where the track is mostly lost. Food systematically occupies both productive and reproductive spaces, public spaces, homes, private spaces where leisure takes place, and even those spaces that we call residual spaces, conditioning, defining and occupying them. This master's thesis aims to establish a general framework on the Malgrat de Mar food system based on the study of the different phases that make it up, in order to be used as a reference for future studies on food in order to propose a Strategic Plan in terms of food. The main organization and characteristics of the phases at the municipal level are studied, as well as the agents involved and the age of construction of the associated buildings, in order to finish defining the built occupation that the current food model has on the ground floor as an area necessary to respond to it. Research is carried out on the impact of food on public space and it is analyzed on which occasions it is occupied and whether it is prepared to host the actions that result from it. In general, it is an informative and informative work, although there are also parts of analysis and a collection of initiatives to be able to study for the transformation of the food system of Malgrat de Mar towards a more sustainable, healthy and accessible model that guarantees the Basic Law on Food.

Hacia un desarrollo urbano sostenible : comparación de políticas y agenda urbana entre la Unión Europea y China

Projecte Final de Màster Oficial

Yu, Xiao

Tutor/a - Director/a: Sauquet Llonch, Roger Joan

Data de publicació: 2024

Escola Tècnica Superior d'Arquitectura del Vallès (ETSAV)

Veure detall Accés al text complet

Con la aceleración del desarrollo urbano y la urbanización, las ciudades enfrentan problemas como la distribución espacial irrazonable, la propagación, la crisis energética y la contaminación ambiental. Estos problemas restringen seriamente el desarrollo sostenible de las ciudades. Reconocer los principales factores de afectación bajo diferentes contextos es esencial para mejorar de manera precisa el nivel de desarrollo sostenible de las ciudades. Este trabajo presenta primero las teorías relevantes del desarrollo sostenible, resume los conceptos relevantes del desarrollo urbano a nivel internacional y analiza las aplicaciones de estos conceptos en los países desarrollados. En segundo lugar, al estudiar las políticas y agendas urbanas de desarrollo sostenible entre China y la Unión Europea, y seleccionar seis ciudades típicas para estudiar sus estrategias y experiencias, se resumen los principios y modelos de implementación de planes de desarrollo urbano sostenible en diferentes contextos y sobre todo detectar las diferencias y similitudes en los diferentes orígenes sociales y modelos políticos. Y finalmente se basa en una variedad de valores para explorar qué es una ciudad verdaderamente sostenible, y bajo este valor, se comparan las condiciones que debe tener una ciudad sostenible a través de un método de comparación por pares, que aporta una nueva perspectiva para evaluar el nivel de desarrollo urbano sostenible.

With the acceleration of urban development and urbanization, cities are facing problems such as unreasonable spatial distribution, spread, energy crisis and environmental pollution. These problems seriously restrict the sustainable development of cities. Recognizing the main factors of impact under different contexts is essential to accurately improve the level of sustainable development of cities. This paper firstly presents the relevant theories of sustainable development, summarizes the relevant concepts of urban development at the international level and analyzes the applications of these concepts in developed countries. Secondly, by studying the urban sustainable development policies and agendas between China and the European Union, and selecting six typical cities to study their strategies and experiences, the principles and models of implementing sustainable urban development plans in different contexts are summarized and especially to detect the differences and similarities in different social origins and political models. And finally, it is based on a variety of values to explore what a truly sustainable city is, and under this value, the conditions that a sustainable city should have are compared through a peer-to-peer comparison method, which provides a new perspective to evaluate the level of sustainable urban development.

Quantificació comparativa de l'impacte ambiental entre expansió urbana i densificació : anàlisi comparatiu entre la construcció d'un bloc d'habitatges d'alt grau d'ocupació i la transformació de la Casa de Cós a Malgrat de Mar

Projecte Final de Màster Oficial

Piera Díaz, Alex

Tutor/a - Director/a: Sauquet Llonch, Roger Joan

Data de publicació: 2024

Escola Tècnica Superior d'Arquitectura del Vallès (ETSAV)

Veure detall Accés al text complet

Aquest estudi ofereix un anàlisi quantitatiu i comparatiu sobre l'impacte ambiental per usuari entre dues maneres d'enfrontar l'augment d'habitatge: densificar la infraestructura existent, versus l'expansió urbana amb nous blocs residencials. S'utilitza Malgrat de Mar i la Casa de Cós -una edificació típica del seu nucli antic- com a cas d'estudi. S'analitza l'impacte global, les diferències específiques entre solucions constructives i les causes d'aquestes variacions, emprant indicadors de CO2eq i Energia embeguda per a cada cas. Emmarcat en teories de regeneració urbana i ciutats compactes per combatre el canvi climàtic, subratlla la importància de pràctiques de desenvolupament més sostenibles i basades en l'ús més eficient dels recursos ja existents.

Este estudio ofrece un análisis cuantitativo y comparativo acerca del impacto ambiental por usuario entre dos formas de afrontar el aumento de vivienda: densificar la infraestructura existente, versus la expansión urbana con nuevos bloques residenciales. Se usa Malgrat de Mar y la Casa de Cós -una edificación típica de su casco antiguo- como caso de estudio. Se analiza el impacto global, las diferencias específicas entre soluciones constructivas y las causas de estas variaciones, empleando indicadores de CO2eq y Energía embebida para cada caso. Enmarcado en teorías de regeneración urbana y ciudades compactas para combatir el cambio climático, subraya la importancia de prácticas de desarrollo más sostenibles y basadas en el uso más eficiente de los recursos ya existentes. La introducción de viviendas plurifamiliares no solo asegura un uso continuo de estos edificios históricos, sino que también redefine la dinámica urbana al integrar nuevas circulaciones y los ya referidos espacios verdes. Este enfoque, además de preservar el patrimonio cultural y arquitectónico, estudia de manera integral las demandas contemporáneas. La propuesta no únicamente rescata las “casas de cós” del desuso, sino que contribuye al desarrollo sostenible del municipio de Malgrat de Mar, proyecta una nueva identidad urbana que equilibra la tradición con las necesidades presentes y futuras. Este proyecto no solo plantea una evolución necesaria para las casas de cós, sino que garantiza que su valor patrimonial perdure en el tiempo, sirviendo como puente entre la tradición y las demandas actuales.

This study offers a quantitative and comparative analysis on the environmental impact per user between two approaches to addressing housing growth: densifying existing infrastructure versus urban expansion with new residential blocks. Malgrat de Mar and Casa de Cós - a typical edification of its old town - are used as case studies. It examines the overall impact, specific differences between construction solutions, and the causes of these variations, using CO2eq and Embodied Energy indicators for each case. Framed within theories of urban regeneration and compact cities to combat climate change, it underscores the importance of more sustainable development practices and efficient use of existing resources.