Aprèn - Ignacio Costales Calvo

Supercontintental respòn a la voluntat de repensar la relació entre ciutat, indústria i paisatge al municipi de la Llagosta. En un territori marcat per les grans infraestructures, els polígons i les comunicacions, es busca establir vincles entre allò existent i les previsions futures per tal de fer possible un desenvolupament més sostenible de l'activitat humana en aquest entorn. La intervenció pren com a punt de partida la particularitat del municipi d'haver d'incorporar una infraestructura logística clau del Corredor Mediterrani, una terminal intermodal de mercaderies d'escala europea actualment en construcció, i el planejament urbanístic que se'n deriva. Una sola peça de caràcter territorial concentra la superposició de programes a la vegada que permet alliberar i millorar l'accés als espais d'interès natural que l'envolten.

Supercontintental responde a la voluntad de repensar la relación entre ciudad, indústria y paisaje en el municipio de la Llagosta. En un territorio marcado por las grandes infraestructuras, los polígonos y las comunicaciones, se busca establecer vínculos entre lo existente y las previsiones futuras con tal de hacer posible un desarrollo más sostenible de la activtidad humana en este entorno. La intervención toma como punto punto de partida la particularidad del municipo de tener que incorporar una infraestructura logística clave del Corredor Mediterráneo, una terminal intermodal de mercancías de escala europea actualmente en construcción, y el planeamiento urbanístico que se deriva. Una sola pieza de carácter territorial concentra la superposición de programas a la vez que permite liberar y mejorar el acceso a los espacios de interés natural que lo rodean.

Supercontintental aims to rethink the relationship between city, industry and landscape in the municipality of la Llagosta. In a territory characterized by large infrastructures, industrial estates and communications, it is our intention to establish links between existing and future interventions to enable a more sustainable development of human activity in the environment. The intervention takes as its starting point the particularity of the municipality of having to incorporate a key logistics infrastructure of the Mediterranean Corridor, an intermodal freight terminal of European scale currently under construction. A single piece of territorial nature concentrates the superposition of programs at the same time as it allows freeing and improving the accessibility of the areas of natural interest that surround it.

Mas Rampinyo como rótula : unificación del barrio de Mas Rampinyo a partir de dos nuevos núcleos de actividad y un parque central

Projecte Final de Màster Oficial

Moreno Martín, Laura; Martínez Lanza, Mireia

Tutor/a - Director/a: Costales Calvo, Ignacio; Aguiló Aran, Claudi

Data de publicació: 2024

Escola Tècnica Superior d'Arquitectura del Vallès (ETSAV)

Veure detall Accés al text complet

El creixement de Montcada i Reixac s'ha vist condicionat per la seva situació territorial; en el seu interior es troben el riu Besós, el riu Ripoll, la riera de Sant Cugat, el Pla del Reixac, la Serralada de Marina i el turó de Montcada, i per les implantacions d'infraestructures que uneixen Barcelona amb la resta del territori català. Les infraestructures, una vegada entren en contacte amb el teixit urbà del municipi, generen situacions d'aïllament entre barris, la qual cosa pot comportar a una pèrdua d'identitat de barri, com succeeix en Mas Rampinyo. L'àmbit d'estudi es centra en les problemàtiques derivades de la implantació d'infraestructures en el barri de Mas Rampinyo, les diferents situacions de vulnerabilitat pels ciutadans i les desconnexions resultants. Aquest barri també es caracteritza per la lluita de la seva identitat i pels plans de futur, tant de creixement com de mobilitat. Lluny de ser un inconvenient, les nombroses tipologies de mobilitat en el barri poden ser una oportunitat per al futur. Mas Rampinyo com a ròtula és un projecte que, a través de la idea principal de la implantació d'una nova línia de tramvia i la reubicació de la R3, genera una nova centralitat a partir dels dos nous focus. Una centralitat que es basa principalment a recuperar el verd urbà en el centre de la ciutat i aportar connectivitat al conjunt, posant la mobilitat més pausada en el centre. És un projecte que busca transformar un espai que ha sucumbit a les infraestructures, en un espai on les mateixes infraestructures passen a ser focus d'activitat per a atreure fluxos, els quals articulen les relacions a l'interior del teixit.

El crecimiento de Montcada i Reixac se ha visto condicionado por su situación territorial; en su interior se encuentran el río Besos, el río Ripoll, la riera de Sant Cugat, el Pla del Reixac, la Serralada de Marina y el turó de Montcada, y por las implantaciones de infraestructuras que unen Barcelona con el resto del territorio catalán. Las infraestructuras, una vez entran en contacto con el tejido urbano del municipio, generan situaciones de aislamiento entre barrios, lo que puede conllevar a una pérdida de identidad de barrio, como ocurre en Mas Rampinyo. El ámbito de estudio se centra en las problemáticas derivadas de la implantación de infraestructuras en el barrio de Mas Rampinyo, las diferentes situaciones de vulnerabilidad para los ciudadanos y las desconexiones resultantes. Este barrio también se caracteriza por la lucha de su identidad y por los planes de futuro, tanto de crecimiento como de movilidad. Lejos de ser un inconveniente, las numerosas tipologías de movilidad en el barrio pueden ser una oportunidad para el futuro. Mas Rampinyo como rótula es un proyecto que, a través de la idea principal de la implantación de una nueva línea de tranvía y la reubicación de la R3, genera una nueva centralidad a partir de los dos nuevos focos. Una centralidad que se basa principalmente en recuperar el verde urbano en el centro de la ciudad y aportar conectividad al conjunto, poniendo la movilidad más pausada en el centro. Es un proyecto que busca transformar un espacio que ha sucumbido a las infraestructuras, en un espacio donde las mismas infraestructuras pasan a ser focos de actividad para atraer flujos, los cuales articulan las relaciones en el interior del tejido.

The growth of Montcada i Reixac has been conditioned by its territorial situation; within it are the Besos River, the Ripoll River, the Sant Cugat stream, the Pla del Reixac, the Marina mountain range and the Montcada turó, and by the infrastructure implementations that link Barcelona with the rest of the Catalan territory. The infrastructures, once they come into contact with the urban fabric of the municipality, generate situations of isolation between neighbourhoods, which can lead to a loss of neighbourhood identity, as is the case in Mas Rampinyo. The scope of study focuses on the problems arising from the implementation of infrastructures in the Mas Rampinyo neighbourhood, the different situations of vulnerability for citizens and the resulting disconnections. This neighbourhood is also characterised by the struggle for its identity and by plans for the future, both for growth and mobility. Far from being an inconvenience, the numerous types of mobility in the neighbourhood can be an opportunity for the future. Mas Rampinyo as a ball joint is a project that, through the main idea of the implementation of a new tram line and the relocation of the R3, generates a new centrality from the two new foci. A centrality that is mainly based on recovering the urban green in the city centre and providing connectivity to the whole, putting the slowest mobility in the centre. It is a project that seeks to transform a space that has succumbed to infrastructures, into a space where the infrastructures themselves become focal points of activity to attract flows, which articulate the relationships within the fabric.

La Ribera 360 : directrius i estratègies per la rehabilitació integral i la consolidació del barri de La Ribera

Projecte Final de Màster Oficial

Elser Delgado, Lisa; Llongueras i Manso, Paula

Tutor/a - Director/a: Costales Calvo, Ignacio; Pla Ferrer, Francesc

Data de publicació: 2024

Escola Tècnica Superior d'Arquitectura del Vallès (ETSAV)

Veure detall Accés al text complet

Rehabilitació de la Torre de na Joana i parc fluvial del Riu Ripoll : millora de les condicions d'inundabilitat a Montcada i Reixac i Ripollet

Projecte Final de Màster Oficial

Sabater i Nogué, Júlia; Boadas Sancho, Mariona

Tutor/a - Director/a: Costales Calvo, Ignacio; Maristany Jackson, Lorena

Data de publicació: 2024

Escola Tècnica Superior d'Arquitectura del Vallès (ETSAV)

Veure detall Accés al text complet

Nascut al municipi de Sant Llorenç Savall, el Ripoll és un riu de gairebé 40 quilòmetres de longitud. En el seu recorregut discorre pel municipi de Montcada i Reixac, on causa importants inundacions que, a més, s'accentuen per la trobada amb el riu Besòs. Davant d'aquesta realitat, aquest projecte té per objecte mitigar les inundacions provocades en aquesta àrea de Montcada i Reixac mitjançant la transformació de les zones verdes que es troben al marge de la llera del riu en àrees inundables controlades. Per executar aquesta transformació, el projecte implicarà un moviment de terres estratègicament planificat per crear espais que puguin retenir l'excés d'aigua durant els episodis de forts ruixats, reduint d'aquesta manera el risc d'inundacions en les àrees urbanes adjacents. A continuació, el projecte aborda també la projecció d'una proposta paisatgística en una d'aquestes zones verdes: el Parc dels Meandres. El seu nom prové de l'estratègia de redirigir el curs principal del riu, és a dir, alterar la forma dels seus meandres. Una de les qualitats de la zona verda objecte d'actuació és l'existència d'un edifici arquitectònic patrimonial en el seu interior. Es tracta d'una masia del segle XVI anomenada Torre de Na Joana i que en serà objecte de rehabilitació també en aquest projecte. En particular, la rehabilitació de la masia executada en aquest projecte se centrarà en la construcció d'un recorregut en el seu interior que permetrà la visualització complerta del Parc dels Meandres, culminant així la finalitat del projecte, que no és més que la reintegració del riu en l'espai urbà.

Nacido en el municipio de Sant Llorenç Savall, el Ripoll es un río de casi 40 kilómetros de longitud. En su recorrido discurre por el municipio de Montcada i Reixac, donde causa importantes inundaciones que, además, se acentúan por el encuentro con el río Besós. Ante esta realidad, este proyecto tiene por objeto mitigar las inundaciones provocadas en esta área de Montcada i Reixac mediante la transformación de las zonas verdes que se encuentran al margen del cauce del río en áreas inundables controladas. Para ejecutar esta transformación, el proyecto implicará un movimiento de tierras estratégicamente planificado para crear espacios que puedan retener el exceso de agua durante los episodios de fuertes chubascos, reduciendo de este modo el riesgo de inundaciones en las áreas urbanas adyacentes. A continuación, el proyecto aborda también la proyección de una propuesta paisajística en una de estas zonas verdes: el Parque de los Meandros. Su nombre proviene de la estrategia de redirigir el curso principal del río, es decir, alterar la forma de sus meandros. Una de las calidades de la zona verde objeto de actuación es la existencia de un edificio arquitectónico patrimonial en su interior. Se trata de una masía del siglo XVI llamada Torre de Joana y que será objeto de rehabilitación también en este proyecto. En particular, la rehabilitación de la masía ejecutada en este proyecto se centrará en la construcción de un recorrido en su interior que permitirá la visualización cumplida del Parque de los Meandros, culminando así la finalidad del proyecto, que no es más que la reintegración del río en el espacio urbano.

Born in the municipality of Sant Llorenç Savall, El Ripoll is a river almost 40 kilometers long. On its route it runs through the municipality of Montcada i Reixac, where it causes significant floods that, in addition, are emphasized by the meeting with the Besòs river. Faced with this reality, this project aims to mitigate the floods caused in this area of Montcada and Reixac by transforming the green areas that are located on the banks of the river into controlled flooding areas. To execute this transformation, the project will involve a strategically planned land movement to create spaces that can retain excess water during episodes of heavy showers, thus reducing the risk of flooding in adjacent urban areas. Next, the project also addresses the projection of a landscape proposal in one of these green areas: the Meandres Park. Its name comes from the strategy of redirecting the main course of the river, that is, altering the shape of its meanders. One of the qualities of the green area under action is the existence of a heritage architectural building inside. It is a 16th-century farmhouse called Torre de Na Joana and which will also be the object of rehabilitation in this project. In particular, the rehabilitation of the farmhouse executed in this project will focus on the construction of a tour inside that will allow the complete visualization of the Parc dels Meandres, thus culminating the purpose of the project, which is nothing more than the reintegration of the river into the urban space.

Escola fluvial : adaptació de l'escola Font Freda i la llera del Besòs a Montcada i Reixac

Projecte Final de Màster Oficial

Coloma Pérez, Arnau; Baulies Corona, Lluís

Tutor/a - Director/a: Aquilué Junyent, Inés; Costales Calvo, Ignacio

Data de publicació: 2024

Escola Tècnica Superior d'Arquitectura del Vallès (ETSAV)

Veure detall Accés al text complet

Un Jardí : la resolució del límit ciutat-muntanya a Malgrat de Mar a través d'un jardí i un centre d'arts escèniques a l'àrea de l'Escultor Clarà

Projecte Final de Màster Oficial

Pinyol i Sarrias, Irene; Ginot i Julià, Bernat

Tutor/a - Director/a: Pla Ferrer, Francesc; Costales Calvo, Ignacio

Data de publicació: 2023

Escola Tècnica Superior d'Arquitectura del Vallès (ETSAV)

Veure detall Accés al text complet

A Malgrat de Mar, una ubicació geogràfica amb gran potencial, però també altament vulnerable als canvis mediambientals, es troba un projecte en un emplaçament estratègic que actua com a límit entre la muntanya i la ciutat. La proposta busca ser un punt de transició entre aquests, consolidant un jardí existent amb un potencial sense explorar. La construcció d'un nou perímetre ofereix oportunitats per a activar la zona i connectar la ciutat amb el bosc, preservant al mateix temps la identitat del lloc i generant noves activitats. Es planteja la creació d'un edifici polivalent destinat principalment a activitats escèniques i culturals. Aquest edifici adopta un llenguatge arquitectònic que fusiona els tres elements que el defineixen: el món agrari, el cultural i l'escènic.

En Malgrat de Mar, una ubicación geográfica con gran potencial pero también altamente vulnerable a los cambios medioambientales, se encuentra un proyecto en un emplazamiento estratégico que actúa como límite entre la montaña y la ciudad. La propuesta busca ser un punto de transición entre la ciudad y la montaña, consolidando un jardín existente con un potencial sin explorar. La construcción de un nuevo perímetro ofrece oportunidades para activar la zona y conectar la ciudad con el bosque, preservando al mismo tiempo la identidad del lugar y generando nuevas actividades. Se plantea la creación de un edificio polivalente destinado principalmente a actividades escénicas y culturales. Este edificio adopta un lenguaje arquitectónico que fusiona los tres elementos que lo definen: el mundo agrario, el cultural y el escénico

In Malgrat de Mar, a geographical location with great potential but also highly vulnerable to environmental changes,a project is planned in a strategic location that acts as a boundary between the mountain and the city. The proposal seeks to be a transition point between these two, consolidating an existing garden with unexplored potential. Building a new perimeter offers opportunities to activate the area and connect the city to the forest, while preserving the identity of the site and generating new activities. The creation of a multi-purpose building aimed mainly at performing and cultural activities is planned. This building adopts an architectural language that merges the three defining elements: the agrarian, cultural and scenic worlds.

Empremtes : espais d'interacció entre el patrimoni històric i natural de la muntanya de Can Palomeres i els seus cohabitants

Projecte Final de Màster Oficial

Piqué Fandiño, Mònica; Rodríguez i Molina, Núria

Tutor/a - Director/a: Costales Calvo, Ignacio; Pla Ferrer, Francesc

Data de publicació: 2023

Escola Tècnica Superior d'Arquitectura del Vallès (ETSAV)

Veure detall Accés al text complet

Empremtes neix de la creença que Malgrat de Mar forma part d'una xarxa extensa de coneixement, història i interès patrimonial que el vincula amb el seu entorn. Part d'aquest valor rau en la muntanya de Can Palomeres, escenari d'activitats molt diverses al llarg de la història i on destaca l'activitat minera que es va dur a terme al segle XX, i que posteriorment ha permès que s'hi hagi desenvolupat un gran ecosistema de biodiversitat a les seves galeries. La intervenció busca donar resposta a l'abandonament del patrimoni històric i natural de la muntanya de Can Palomeres a través d'una mirada que permeti la seva divulgació, protecció i investigació. Es generen espais d'interacció amb els seus cohabitants per tal de reconsiderar el valor històric i protegir la riquesa natural.

Empremtes nace de la creencia que Malgrat de Mar forma parte de una red extensa de conocimiento, historia e interés patrimonial que lo vincula con su entorno. Parte de este valor rae en la montaña de Can Palomeres, escenario de actividades muy diversas a lo largo de la historia y dónde destaca la actividad minera que se llevó a cabo en el siglo XX, y que posteriormente ha permitido que se haya desarrollado un gran ecosistema de biodiversidad a sus galerías. La intervención busca dar respuesta al abandono del patrimonio histórico y natural de la montaña de Can Palomeres a través de una mirada que permita su divulgación, protección e investigación. Se generan espacios de interacción con sus cohabitantes para reconsiderar el valor histórico y proteger la riqueza natural.

Empremtes is a result of the belief that Malgrat de Mar is part of an extensive network of knowledge, history and patrimonial interest that connects it with its surroundings. Part of this value lies in the mountain of Can Palomeres, the scene of very diverse activities throughout history. The mining activity that took place in the twentieth century has subsequently allowed the development of a large ecosystem of biodiversity in its galleries. The intervention seeks to respond to the abandonment of the historical and natural heritage of the mountain of Can Palomeres through a look that allows its dissemination, protection and research. The project generates spaces for interaction with its co-inhabitants to reconsider the historical value and protect the natural wealth.

Entre 30 palmos : el patio como instrumento para la densificación y mejora de las casas de cós en el centro de Malgrat de Mar

Projecte Final de Màster Oficial

Madrid Ruiz, Enrique; Cordon Vieyra, María José

Tutor/a - Director/a: Costales Calvo, Ignacio; Pla Ferrer, Francesc

Data de publicació: 2023

Escola Tècnica Superior d'Arquitectura del Vallès (ETSAV)

Veure detall Accés al text complet

Lunch break : restauración de la actividad industrial en edificios existentes de la Baixa Tordera

Projecte Final de Màster Oficial

O'Connell, Emma Maev; Roig Pérez, Artur

Tutor/a - Director/a: Pla Ferrer, Francesc; Costales Calvo, Ignacio

Data de publicació: 2023

Escola Tècnica Superior d'Arquitectura del Vallès (ETSAV)

Veure detall Accés al text complet

Flux i fita : l'aigua com a matriu d'un paisatge pedagògic : reorganització de processos i centre d'interpretació en les infraestructures de tractament hídric de la Baixa Tordera

Projecte Final de Màster Oficial

Santana Usai, Niccoló; Peña Blanco, Èric

Tutor/a - Director/a: Pla Ferrer, Francesc; Costales Calvo, Ignacio

Data de publicació: 2023

Escola Tècnica Superior d'Arquitectura del Vallès (ETSAV)

Veure detall Accés al text complet

Com podem integrar les grans infraestructures en el nostre paisatge? Poden ser generadores de lloc? El projecte es basa en aprofitar l'aigua de les estacions de tractament hídric de la Baixa Tordera: una depuradora, una potabilitzadora i una dessalinitzadora. La coincidència única en el territori català d'aquests tres tipus d'estacions de tractament poden ser la clau per, a través d'un centre interpretatiu disgregat en el paisatge, entendre la xarxa d'abastament d'aigua en les seves múltiples escales i relacions. Tres infraestructures indispensables en els metabolismes contemporanis de les nostres ciutats, que ara mateix es troben a la riba d'un riu sovint sense aigua amb el qual no es relacionen. Aprofitem els moviments i les formes existents de l'aigua d'aquestes estacions per a crear un lloc i un paisatge amb valor natural, productiu i social. Tot això sense sacrificar el seu funcionament actual. Un paisatge poètic a partir dels fluxos i les fites ocultes, que es pugui integrar en l'imaginari col·lectiu del territori.

¿Cómo podemos integrar las grandes infraestructuras en nuestro paisaje? ¿Pueden ser generadoras de lugar? El proyecto se basa al aprovechar el agua de las estaciones de tratamiento hídrico de la Baja Tordera: una depuradora, una potabilizadora y una desalinizadora. La coincidencia única en el territorio catalán de estos tres tipos de estaciones de tratamiento pueden ser la clave para, a través de un centro interpretativo disgregado en el paisaje, entender la red de abastecimiento de agua en sus múltiples escalas y relaciones. Tres infraestructuras indispensables en los metabolismos contemporáneos de nuestras ciudades, que ahora mismo se encuentran a la orilla de un río a menudo sin agua con el cual no se relacionan. Aprovechamos los movimientos y las formas existentes del agua de estas estaciones para crear un lugar y un paisaje con valor natural, productivo y social. Todo esto sin sacrificar su funcionamiento actual. Un paisaje poético a partir de los flujos y los hitos ocultos, que se pueda integrar en el imaginario colectivo del territorio.

How can we integrate large infrastructures into our landscape? Can they be generators of place? The project harnesses water from the water treatment stations of the Baixa Tordera: a wastewater treatment plant, a drinking water treatment plant and a desalination plant. The unique coincidence in the Catalan territory of these three types of treatment stations can be the key to understanding the water supply network in its multiple scales and relationships, through a visitor center dispersed in the landscape. Three essential infrastructures in the contemporary metabolisms of our cities, which right now are located on the banks of an often dry river with which they do not interact. We take advantage of the movements and shapes of these plants' water to create place and landscape with natural, productive and social value. All this without sacrificing their current working order. A poetic landscape made from the flows and hidden landmarks, which can be integrated into the collective imaginary of the territory.

Projecte ferma

Projecte Final de Màster Oficial

Navas Torres, Marta; Mora Moncho, Xavier

Tutor/a - Director/a: Costales Calvo, Ignacio; Pla Ferrer, Francesc

Data de publicació: 2023

Escola Tècnica Superior d'Arquitectura del Vallès (ETSAV)

Accés al text complet

Malgrat 2050: proyecto de vivienda de envejecimiento activo en sinergia con el núcleo urbano de Malgrat de Mar

Projecte Final de Màster Oficial

Roca Fernández, Antoni; López Brizuela, Diego

Tutor/a - Director/a: Costales Calvo, Ignacio; Pla Ferrer, Francesc

Data de publicació: 2023

Escola Tècnica Superior d'Arquitectura del Vallès (ETSAV)

Veure detall Accés al text complet

El projecte proposa abordar dues problemàtiques relacionades: l'envelliment demogràfic als països desenvolupats i la inestabilitat poblacional en destinacions turístiques com Malgrat de Mar. La idea central és crear un projecte d'habitatge per a l'envelliment actiu que estigui connectat amb el context sociocultural i millores al municipi en conjunt. La proposta es divideix en dues parts. En primer lloc, es planteja la integració d'habitatges adaptats en parcel·les en desús o en mal estat del municipi, la qual cosa permetria renovar i posar en valor el casc antic. A més, es dissenyarien espais col·lectius que fomentin la comunitat i brindin ajuda i seguretat als residents més grans. En segon lloc, es busca desenvolupar el concepte d'envelliment actiu a nivell urbà, creant espais públics i equipaments que fomentin la interacció entre la societat i la tercera edat, millorant així la qualitat de vida de tots els habitants del municipi. La primera fase del projecte s'executa mitjançant la construcció d'un edifici central que funciona com a epicentre de l'activitat col·lectiva. En aquest edifici es barregen programes domèstics i col·lectius, així com espais públics i equipaments, com una biblioteca i una sala polivalent. Es busca preservar la identitat constructiva i cultural del teixit urbà en el qual es troba el projecte.

El proyecto propone abordar dos problemáticas relacionadas: el envejecimiento demográfico en los países desarrollados y la inestabilidad poblacional en destinos turísticos como Malgrat de Mar. La idea central es crear un proyecto de vivienda para el envejecimiento activo que esté conectado con el contexto sociocultural y mejore el municipio en su conjunto. La propuesta se divide en dos partes. En primer lugar, se plantea la integración de viviendas adaptadas en parcelas en desuso o en mal estado del municipio, lo que permitiría renovar y poner en valor el casco histórico. Además, se diseñarían espacios colectivos que fomenten la comunidad y brinden ayuda y seguridad a los residentes mayores. En segundo lugar, se busca desarrollar el concepto de envejecimiento activo a nivel urbano, creando espacios públicos y equipamientos que fomenten la interacción entre la sociedad y la tercera edad, mejorando así la calidad de vida de todos los habitantes del municipio. La primera fase del proyecto se ejecuta mediante la construcción de un edificio central que funciona como el epicentro de la actividad del colectivo. En este edificio se mezclan programas domésticos y colectivos, así como espacios públicos y equipamientos, como una biblioteca y una sala polivalente. Se busca preservar la identidad constructiva y cultural de la trama urbana en la que se encuentra el proyecto.

The project proposes to address two related issues: demographic aging in developed countries and population instability in tourist destinations like Malgrat de Mar. The central idea is to create a housing project for active aging that is connected to the socio-cultural context and improves the municipality as a whole. The proposal is divided into two parts. Firstly, the integration of Senior Cohousing in unused or dilapidated plots in the municipality is suggested, which would allow for the renovation and valorization of the historic town center. Additionally, collective spaces would be designed to foster community and provide assistance and security to older residents. Secondly, the aim is to develop the concept of active aging at an urban level by creating public spaces and facilities that promote interaction between society and the elderly, thus improving the quality of life for all inhabitants of the municipality. The first phase of the project is executed through the construction of a central building that serves as the epicenter of collective activity. This building combines domestic and collective programs, as well as public spaces and facilities such as a library and a multipurpose room. The goal is to preserve the constructive and cultural identity of the urban fabric in which the project is located.

Les Pobles: una via pedalable que uneix i transforma el territori, resolent una ròtula de l'Alt Maresme amb la implementació d'un nou centre de ceràmica al municipi de Santa Susanna

Projecte Final de Màster Oficial

Jané i Gutiérrez, Miranda; Serra Arroyo, Irena Yi

Tutor/a - Director/a: Pla Ferrer, Francesc; Costales Calvo, Ignacio

Data de publicació: 2023

Escola Tècnica Superior d'Arquitectura del Vallès (ETSAV)

Veure detall Accés al text complet

Aquest projecte té com a objectiu proporcionar una resposta adequada per a la recuperació del paisatge del Maresme. A través d'un exhaustiu anàlisi del territori, es proposa la creació d'un itinerari ciclable que travessa els quatre municipis: Calella, Pineda de Mar, Santa Susanna i Malgrat de Mar. Aquest recorregut s'adapta a un territori on la mobilitat en vehicles de motor és preferent. Un punt clau d'aquest recorregut permet identificar un dels punts estratègics en el territori: Les Pobles. El projecte aborda la transformació i rehabilitació d'una parcel·la coneguda com a Les Pobles, acull part del programa de festivitats del centre cultural Can Ratés i implementa la ceràmica de l'Anna Fonoll com a programa permanent. D'aquesta manera es crea un nou fluxe de gent que amb una sèrie d'intervencions a la riera que potencia l'eix cultural: es revitalitza la flora i fauna i s'estableix un programa integrat que combina natura, cultura, educació i esport. És a dir, es creen estacions catalitzadores que captin l'interès del públic i facilitin l'accés a la costa de Santa Susanna i al passeig marítim de l'Alt Maresme. Es posa un èmfasi especial en la promoció de la mobilitat sostenible, fomentant l'ús de mitjans de transport com caminar i la bicicleta tant dins de la nostra parcel·la com en l'accés a la mateixa

The aim of this project is to provide a suitable response for the recovery of the Maresme landscape. Through an exhaustive analysis of the territory, it is proposed the creation of a cycling itinerary that runs through the four municipalities: Calella, Pineda de Mar, Santa Susanna and Malgrat de Mar. This route is adapted to a territory where the mobility in motor vehicles is preferential. A key point of this cut allows to identify one of the strategic points in the territory: Les Pobles. The project tackles the transformation and rehabilitation of a plot of land known as Les Pobles, is part of the festivities programme of the cultural centre Can Ratés and implements the ceramics of l'Anna Fonoll as a permanent programme. In this way, a new flow of people is created with a series of interventions on the riverbank that strengthen the cultural axis: the flora and fauna are revitalised and an integrated programme is established that combines nature, culture, education and sport. In other words, catalyst stations are created that capture the public's interest and facilitate access to the coast of Santa Susanna and the Alt Maresme promenade. A special emphasis is placed on the promotion of sustainable mobility, encouraging the use of means of transport such as walking and cycling both within our area and in access to it.

Efecto ecotono : parque fluvial de tratamiento de aguas en la antigua colonia de Vila-seca

Projecte Final de Màster Oficial

Cervera Peribáñez, Irene; Benito Erdozain, Ane

Tutor/a - Director/a: Ricart Ulldemolins, Josep; Costales Calvo, Ignacio

Data de publicació: 2023

Escola Tècnica Superior d'Arquitectura del Vallès (ETSAV)

Veure detall Accés al text complet

Regeneración de la inundabilidad del Vall del Ges : recuperación del paisaje inundable del Molí de Viver

Projecte Final de Màster Oficial

Chacón Hermoso, Carmen

Tutor/a - Director/a: Ricart Ulldemolins, Josep; Costales Calvo, Ignacio

Data de publicació: 2023

Escola Tècnica Superior d'Arquitectura del Vallès (ETSAV)

Veure detall Accés al text complet

Canvi climàtic, antropització, Vall del Ges, Regeneració, riu, cabal de retorn, prevenció d'inundació, slow water, basses de laminació, infiltració, bio enginyeria, paisatgisme. A Torelló a l'octubre de l'any 1940 les precipitacions van aconseguir els 200 l/m², provocant nombroses inundacions aconseguint el màxim nivell al seu pas por la població 9,60 m en la conca del riu Ges. A Torelló es van perdre 84 indústries i van quedar momentàniament a l'atur 2.153 treballadors. Va haver-hi un total de 46 morts i 15 desapareguts. El Màster Pla consisteix en la regeneració natural i sostenible de la Vall del Ges, que originalment compta amb serioses problemàtiques relacionades amb l'antropització del seu llit, la contaminació del subsol, la inestabilitat del seu cabal i l'abandonament d'algunes estructures construïdes de caràcter patrimonial. La regeneració de la vall es basa en el retorn als processos fluvials en els que el riu pot recuperar la seva dinàmica i el seu funcionament més proper a allò natural. Les basses de laminació situades al llarg de la vall faciliten la dissipació de l'energia de l'aigua en situacions de risc d'inundació. La proposta se situa als voltants de l'antic Molí de Viver. Els dos objectius transversals en el projecte es materialitzen amb la restauració de les restes patrimonials, i la creació de volums inundables mitjançant la modificació de la topografia generant cèl·lules dissipadores i d'infiltració que ajuden a controlar el cabal del riu en cas de pluges abundants.

Cambio climático, antropización, Vall del Ges, Regeneración, río, caudal de retorno, prevención de inundación, “slow water”, balsas de laminación, infiltración, bioingeniería, paisajismo. En un contexto de emergencia climática, donde todas las previsiones indican un aumento de las temperaturas, el aumento de la frecuencia de los acontecimientos extremos como sequías y lluvias torrenciales y menos disponibilidad de agua, es urgente poner en marcha medidas de adaptación al cambio climático. En Torelló en octubre del año 1940 las precipitaciones alcanzaron los 200 l/m2, provocando numerosas inundaciones logrando el máximo nivel a su paso por la población 9,60 m en la cuenca del río Ges. En Torelló se perdieron 84 industrias y quedaron momentáneamente al paro 2.153 trabajadores. Hubo un total de 46 muertos y 15 desaparecidos. El Master Plan consiste en la regeneración natural y sostenible del Valle del Ges, que originalmente cuenta con una serie de problemáticas relacionadas con la antropización de su cauce, la contaminación del subsuelo, la inestabilidad de su caudal y el abandono de algunas estructuras construidas de carácter patrimonial. La regeneración del valle se basa en el retorno a los procesos fluviales con los que el río puede recuperar su dinámica y su funcionamiento más próximo al natural. Las balsas de laminación ubicadas a lo largo del valle facilitan la disipación de la energía del agua en situaciones de riesgo de inundación. La propuesta se ubica en los alrededores del antiguo Molí de Viver. Los dos objetivos transversales en el proyecto se materializan con la restauración de los restos patrimoniales, y la creación de volúmenes inundables mediante la modificación de la topografía generando células disipadoras y de infiltración que ayudan a controlar el caudal del río en caso de lluvias abundantes. En un contexto de emergencia climática, donde todas las previsiones indican un aumento de las temperaturas, el incremento de la frecuencia de los eventos extremos como las sequías y las lluvias torrenciales, menos disponibilidad de agua… es urgente poner en marcha medidas de adaptación al cambio climático.

Climate change, anthropization, Vall del Ges, Regeneration, river, return flow, flood prevention, slow water, lamination ponds, infiltration, bioengineering, landscaping. In a context of climate emergency, and the increase in temperatures, the increase in the frequency of extreme events such as droughts and torrential rains, and less availability of water, it is urgent to implement measures to adapt to climate change. In Torelló in October 1940 rainfall reached 200 l/m2, causing numerous floods reaching the maximum level as it passed through the town (9.60) . 84 industries were lost and 2,153 workers were temporarily unemployed. There were a total of 46 dead and 15 missing. The Master Plan consists of the natural and sustainable regeneration of the Ges Valley, which originally had a series of problems related to the anthropization of its channel, the contamination of the subsoil, the instability of its flow and the abandonment of some built structures of character patrimonial. The regeneration of the valley is based on the return to the fluvial natural processes. The lamination ponds located along the valley facilitate the dissipation of water energy in flood risk situations. The proposal is located in the surroundings of the old Molí de Viver. The two transversal objectives in the project materialize with the restoration of heritage remains, and the creation of floodable volumes by modifying the topography that will generate dissipating and infiltration cells that help control the flow of the river in case of abundant rainfall.

Túmul : nou cementiri a Sant Vicenç de Torelló

Projecte Final de Màster Oficial

Segura Soler, Mireia; Bobis Cid, Ainhoa

Tutor/a - Director/a: Ricart Ulldemolins, Josep; Costales Calvo, Ignacio

Data de publicació: 2023

Escola Tècnica Superior d'Arquitectura del Vallès (ETSAV)

Veure detall Accés al text complet

L'oportunitat de traslladar l'antic cementiri de Sant Vicenç de Torelló a un emplaçament de major capacitat i la falta de connexions peatonals entre els principals municipis de la Vall del Ges són el motor inicial d'aquest projecte. L'emplaçament que conforma l'àmbit d'actuació queda condicionat pel riu Ter i el Ges i el sediment industrial que ha quedat present al llarg del seu transcurs. La morfologia natural d'aquest terreny caracteritzada per la Plana de Vic s'emfatitza en aquest punt pel Turó del Pedró de Puig-Robí, que s'eleva estratègicament sobre el paisatge i a la vegada es condiciona per l'activitat agrària del Mas Jolis, que encara dóna vida en aquest indret. Les traces d'unes feixes existents que actualment estan en desús serveixen com a punt de partida per a millorar la connexió dels municipis amb el mínim impacte possible i resol la problemàtica del sòl no urbanitzable actual amb la construcció d'un nou equipament real necessari a dia d'avui: el nou cementiri de Sant Vicenç de Torelló. L'estudi de serveis i necessitats socials i econòmiques actuals comporta el planejament d'un projecte a triple escala que es composa d'un Parc, un Cementiri i un Tanatori que es complementaran entre ells.

La oportunidad de trasladar el antiguo cementerio de Sant Vicenç de Torelló a un emplazamiento de mayor capacidad y la falta de conexiones peatonales entre los principales municipios de la Vall del Ges son el motor inicial de este proyecto. El emplazamiento que conforma el ámbito de actuación queda condicionado por el río Ter y el Ges y el sedimento industrial que ha quedado presente a lo largo de su transcurso. La morfología natural de este terreno caracterizada por la Plana de Vic se enfatiza en este punto por el Turó del Pedró de Puig-Robí, que se eleva estratégicamente sobre el paisaje y al mismo tiempo se condiciona por la actividad agraria del Mas Jolis, que todavía da vida en ese lugar. Las trazas de unos bancales existentes que actualmente están en desuso sirven como punto de partida para mejorar la conexión de los municipios con el mínimo impacto posible y resuelve la problemática del suelo no urbanizable actual con la construcción de un nuevo equipamiento real necesario día de hoy: el nuevo cementerio de Sant Vicenç de Torelló. El estudio de servicios y necesidades sociales y económicas actuales comporta el planeamiento de un proyecto a triple escalera que se compone de un Parque, un Cementerio y un Tanatorio que se complementarán entre ellos.

The opportunity to move the old cemetery of Sant Vicenç de Torelló to a location with greater capacity and the lack of pedestrian connections between the main municipalities of the Vall del Ges are the initial driving force behind this project. The location that makes up the area of action is conditioned by the Ter and Ges rivers and the industrial sediment that has been present throughout its course. The natural morphology of this land, characterized by the Plana de Vic, is emphasized at this point by the Hill of Pedró de Puig-Robí, which rises strategically above the landscape and at the same time is conditioned by the agricultural activity of Mas Jolis, that still gives life in this place. The traces of some existing beams that are currently in disuse serve as a starting point to improve the connection of the municipalities with the least possible impact and solve the problem of the current non-developable land with the construction of a new real equipment necessary to today: the new cemetery of Sant Vicenç de Torelló. The study of current social and economic services and needs leads to the planning of a three-scale project consisting of a Park, a Cemetery and a Funeral Home that will complement each other.

Muralles del Capitalocè : estudi intervenció sobre els paisatges de la primera revolució industrial

Projecte Final de Màster Oficial

Alsedà Rodríguez, Clara

Tutor/a - Director/a: Ricart Ulldemolins, Josep; Costales Calvo, Ignacio

Data de publicació: 2023

Escola Tècnica Superior d'Arquitectura del Vallès (ETSAV)

Veure detall Accés al text complet

Meterse en un jardín. Els patis interiors d'illa com oportunitat de regeneració del nucli antic de Torelló.

Projecte Final de Màster Oficial

Contreras Torres, Fatima; Sorita Esteve, Maria

Tutor/a - Director/a: Ricart Ulldemolins, Josep; Costales Calvo, Ignacio

Data de publicació: 2023

Escola Tècnica Superior d'Arquitectura del Vallès (ETSAV)

Accés al text complet

Wet dreams : recuperación del agua atmosférica para la revitalización del río Ter y su acuífero

Projecte Final de Màster Oficial

Amador Granados, Fátima

Tutor/a - Director/a: Ricart Ulldemolins, Josep; Costales Calvo, Ignacio

Data de publicació: 2023

Escola Tècnica Superior d'Arquitectura del Vallès (ETSAV)

Veure detall Accés al text complet

Metabolización de la ruina : un ejercicio de reordenación territorial en el Valle del Ges a través del movimiento de materia

Projecte Final de Màster Oficial

Amor Martínez, José; Lorente Marti, Jerome

Tutor/a - Director/a: Ricart Ulldemolins, Josep; Costales Calvo, Ignacio

Data de publicació: 2023

Escola Tècnica Superior d'Arquitectura del Vallès (ETSAV)

Veure detall Accés al text complet

¿Pot allò abandonat activar una reordenació territorial? Metabolització de la Ruïna és un exercici de recerca especulativa sobre les possibilitats de transformació d'un territori, en aquest cas la Vall del Ges, a partir de la reutilització dels recursos materials de construccions ruïnoses. Gràcies al desplegament d'eines disciplinars de l'arquitectura, aquesta proposta de transformació transita diferents escales. L'anàlisi territorial de la xarxa de construccions abandonades i ruïnoses dóna pas a una investigació sobre la possibilitat d'integrar materials i tècniques de construcció tradicionals al circuit de l'economia circular mitjançant la seva tecnificació. Així, un cop processats els recursos de 10 casos de Ruïna, aquests es reagrupen en un desenvolupament urbanitzat però igualment abandonat en el context periurbà de Torelló. La sinergia dels dos estats de la Ruïna aconsegueix materialitzar un canvi significatiu en la forma urbana d'un límit complex, introduint allò permeable i la convivència interespècie a la taca urbana, alhora que es difuminen la frontera entre el públic i el privat. En aquest sentit el monocultiu residencial d'habitatges en filera es transforma en una successió d'unitats habitacionals col·lectives articulades al voltant d'unes façanes portants -en què es destina el material recuperat- i un pati cobert corregut al centre que aporten inèrcia tèrmica al conjunt. Finalment, Metabolització de la Ruïna torna la mirada sobre els 10 llocs d'origen per imaginar com l'operació de reaprofitament material també pot revertir en l'activació d'aquests paisatges de restes.

¿Puede lo abandonado activar una reordenación territorial? Metabolización de la Ruina es un ejercicio de investigación especulativa sobre las posibilidades de transformación de un territorio, en este caso el Valle del Ges, a partir de la reutilización de los recursos materiales de construcciones ruinosas. Gracias al despliegue de herramientas disciplinares de la arquitectura, esta propuesta de transformación transita distintas escalas; el análisis territorial de la red de construcciones abandonadas y ruinosas da paso a una investigación sobre la posibilidad de integrar materiales y técnicas de construcción tradicionales en el circuito de la economía circular mediante su tecnificación. Así, una vez procesados los recursos de 10 casos de Ruina, estos se reagrupan en un desarrollo urbanizado pero igualmente abandonado en el contexto periurbano de Torelló. La sinergia de ambos estados de la Ruina logra materializar un cambio significativo en la forma urbana de un límite complejo, introduciendo lo permeable y la convivencia interespecie en la mancha urbana al tiempo que se difuminan la frontera entre lo público y lo privado. En este sentido el monocultivo residencial de viviendas en hilera se transforma en una sucesión de unidades habitacionales colectivas articuladas en torno a un patio cubierto corrido en el centro y unas fachadas portantes -en las que se destina el material recuperado- que aportan inercia térmica al conjunto. Finalmente, Metabolización de la Ruina vuelve su mirada sobre los 10 lugares de origen para imaginar cómo la operación de reaprovechamiento material puede revertir también en la activación de estos paisajes de restos.

Can the abandoned activate a territorial reordering? Metabolization of Ruin is a speculative research on the possibilities of transforming a territory, in this case the Ges Valley (Catalunya), through the reuse of material resources from dilapidated buildings. Thanks to the deployment of disciplinary architecture tools, this transformation proposal transits different scales; The territorial analysis of the network of abandoned and dilapidated buildings gives way to an investigation on the possibility of integrating traditional construction materials and techniques into the circular economy circuit through its technification. Thus, once the resources of 10 Ruin cases have been processed, they are regrouped in an urbanized but equally abandoned development in the peri-urban context of Torelló. The synergy of both states of the Ruin manages to materialize a significant change in the urban form of a complex limit, introducing permeability and interspecies coexistence in the urban sprawl while blurring the border between the public and the private. In this sense, the residential monoculture of row houses is transformed into a succession of collective housing units articulated around a continuous covered patio in the center and load-bearing facades -in which the recovered material is used- that provide thermal inertia to the complex. . Finally, Metabolización de la Ruina looks back at the 10 places of origin to imagine how the material reuse operation can also reverse the activation of these landscapes of remains.