Aprèn - Xavier Fàbregas Bargalló

This document reflects the proposal for a modular sensory garden focused on early childhood education (from 3 to 6 years old). Starting from a standardized model, where all the modules are organized and unified into single space, the proposal is then exemplified in a real case, the Escola Castell in the municipality of Dosrius (Catalonia). Therefore, the standard model is redesigned to adapt to the conditions of this environment. The design is developed from a theoretical framework based on bibliographic research on sensory gardens, sensory development in early childhood (second cycle), and the educational and therapeutic benefits of the sensory garden for children. With these knowledge foundartions, a review of existing sensory gardens is madre, both in the private and public spheres in Catalonia, the rest of Spain and some cases abroad. Complementing the research, three experts in the naturalization of school playgrounds, sensory gardens and social and therapeutic horticulture are interviewed. Regarding the design of the standardized model, the elements that make up the proposal are detailed, along with their functionality and distribution. Aspects such as accessibility, materials used, criteria for species selections and the irrigation system are also specified. For the implementation of the design at Escola Castell the project's foundations are outlined, and the proposal is explained. Since this Final Degree Project is part of the studies in agricultural engineering, emphasis is placed on the selection of plant species. Additionally, an estimated timeline of the construction phases is presented, along with an approximation of costs and the sustainability of the project. Finally, a section dedicated to future lines of research is included, where suggestions derived from the creation of the modular sensory garden for children are provided, with the aim of offering ideas for the continuation and expansion of this work.

Aquest document reflecteix la proposta d'un jardí sensorial modular enfocat a l'educació infantil de segon cicle (de 3 a 6 anys). Partint d'un model estandarditzat, on tots els mòduls s'organitzen i s'unifiquen en un sol espai, s'exemplifica la proposta en un cas real, a l'Escola Castell del municipi de Dosrius (Catalunya). Per tant, el model estàndard es redissenya per adaptar-se a les condicions d'aquest entorn. El disseny es desenvolupa a partir d'un marc teòric que consisteix en la recerca bibliogràfica sobre els jardins sensorials, el desenvolupament sensorial en l'etapa infantil de segon cicle i els beneficis educatius i terapèutics del jardí sensorial d'infants. Amb aquestes bases de coneixement, s'elabora una revisió de jardins sensorials existents, tant en l'àmbit privat com públic a Catalunya, a la resta de l'Estat Espanyol i alguns casos a l'estranger. Complementant a la recerca, s'entrevisten tres expertes en la naturalització dels patis escolars, els jardins sensorials i l'horticultura social i terapèutica. Pel que fa al disseny del model estandarditzat, es detallen els elements que configuren la proposta, juntament amb la seva funcionalitat i distribució. Així mateix, es precisen aspectes com l'accessibilitat, els materials emprats, els criteris de selecció d'espècies i el sistema de reg. Per a la implementació del disseny a l'Escola Castell, es detallen les bases del projecte i s'explica la proposta. Atès que aquest Treball de Fi de Grau forma part dels estudis en enginyeria de ciències agronòmiques, s'hi fa èmfasi en la selecció d'espècies vegetals. També, es confecciona un cronograma estimat de les fases de construcció, acompanyat d'una aproximació de costos i la sostenibilitat del projecte. Finalment, s'inclou un apartat dedicat a futures línies d'investigació, on es detallen suggeriments derivats de l'elaboració del jardí sensorial modular infantil, amb l'objectiu d'aportar idees per a la continuació i expansió d'aquest treball.

Este documento refleja la propuesta de un jardín sensorial modular enfocado a la educación infantil de segundo ciclo (de 3 a 6 años). Partiendo de un modelo estandarizado, donde todos los módulos se organizan y unifican en un solo espacio, se ejemplifica la propuesta en un caso real, a la Escola Castell del municipio de Dosrius (Cataluña). Por tanto, el modelo estándar se rediseña para adaptarse a las condiciones de este entorno. El diseño se desarrolla a partir de un marco teórico que consiste en la investigación bibliográfica sobre los jardines sensoriales, el desarrollo sensorial en la etapa infantil de segundo ciclo y los beneficios educativos y terapéuticos del jardín sensorial de infantes. Con estas bases de conocimiento, se elabora una revisión de jardines sensoriales existentes, tanto en el ámbito privado como público en Cataluña, el resto de España y algunos casos en el extranjero. Complementando la investigación, se entrevistan a tres expertas en la naturalización de los patios escolares, los jardines sensoriales y la horticultura social y terapéutica. En cuanto al diseño del modelo estandarizado, se detallan los elementos que configuran la propuesta, junto con su funcionalidad y distribución. También se precisan aspectos como la accesibilidad, los materiales empleados, los criterios de selección de especias y el sistema de riego. Para la implementación del diseño en la Escola Castell, se detallan las bases del proyecto y se explica la propuesta. Dado que este Trabajo de Fin de Grado forma parte de los estudios en ingeniería de ciencias agronómicas, se hace hincapié en la selección de especies vegetales. Asimismo, se confecciona un cronograma estimado de las fases de construcción, acompañado de una aproximación de costes y la sostenibilidad del proyecto. Finalmente, se incluye un apartado dedicado a futuras líneas de investigación, donde se detallan sugerencias derivadas de la elaboración del jardín sensorial modular infantil, con el objetivo de aportar ideas para la continuación y expansión de este trabajo.

Els camins de l'aigua a Molins de Rei

Treball Final de Grau

Ramon Tort, Gerard

Tutor/a - Director/a: Fàbregas Bargalló, Xavier

Data de publicació: 2024

Escola d'Enginyeria Agroalimentària i de Biosistemes de Barcelona (EEABB)

Veure detall Accés al text complet

Molins de Rei has an urban structure delimited by the river course and torrents that run from the Serra de Collserola Natural Park to the Llobregat River. This river network is surrounded by paths, trails, margins, agricultural fields, and forested areas, shaping the agroforestry mosaic of the municipality and delimiting its constructive volume along the north-western slope. The network of paths, around 21 km, connecting the town of Molins de Rei with the Collserola Natural Park, remains in a state of considerable degradation. This situation means that many of the citizens do not use this green infrastructure for accessing to the nature, contributing to its abandonment and stimulating the illegal occupation of plots adjacent to the roads. The proposal aims to organize the entire set of passage elements through small interventions of low impact and multifunctional character, distributed throughout the peri-urban network; opening of new passageways, elimination of invasive vegetation present within the space to be treated, actions to preserve the existing trees, cleaning and removal of debris, construction waste and barracks, creation of new rest spaces, restoration of degraded spaces through bioengineering techniques, delimitation of new passage areas, implementation of a new signaling system and opening of viewpoints. These set of actions will open up a new citizen mobility and provide the villagers with a collection of ecosystem services linked to the virtue of the territory. The proposal includes the integrated management of all the green infrastructure with the aim of actively involving the citizens of Molins de Rei in the management, conservation and sociocultural exploitation of the various spaces grouped within the proposal.

Molins de Rei disposa d'una estructura urbanística delimitada per lleres de rieres i torrents que discorrent des del Parc natural de la Serra de Collserola fins el riu Llobregat. Aquesta xarxa fluvial està envoltada de camins, corriols, marges, camps agrícoles i massa forestal, configurant el mosaic agroforestal del municipi i delimitant el seu volum constructiu per la vessant nord-occidental. El conjunt de camins que formen una xarxa de 21 km i connecten el municipi de Molins de Rei amb el parc natural de la serra de Collserola romanen en un grau de degradació elevat. Aquesta situació comporta que molts dels vilatans/es del municipi no utilitzin aquesta infraestructura verda d'accés a la natura, afavorint el seu abandonament i estimulant l'ocupació il·legal de parcel·les adjacents als camins. La proposta pretén ordenar tot el conjunt d'elements de pas a través de petites intervencions de baix impacte i caràcter multifuncional repartides per tota la xarxa periurbana; obertura de nous camins de pas, eliminació de la vegetació invasora present dins els diversos espais a tractar, actuacions per a preservar l'arbrat existent, neteja i retirada de runa, residus d'obra i barraques, creació de nous espais de descans, restauració d'espais degradats mitjançant tècniques de bioenginyeria, delimitació de noves àrees de pas, implementació d'un nou sistema de senyalització i obertura de miradors. Aquest conjunt d'actuacions permetran obrir una nova mobilitat ciutadana i proveir als vilatans/es d'un recull de serveis ecosistèmics lligats a la virtut del territori. La proposta inclou la gestió integrada de tota la infraestructura verda amb l'objectiu d'implicar activament la ciutadania de Molins de Rei en la gestió, conservació i explotació sociocultural dels diversos espais agrupats dins la proposta.

Molins de Rei dispone de una estructura urbanística delimitada por cauces de rieras y torrentes que discurren desde el Parque natural de la Sierra de Collserola hasta el río Llobregat. Esta red fluvial está rodeada de caminos, senderos, márgenes, campos agrícolas y masa forestal, configurando el mosaico agroforestal del municipio y delimitando su volumen constructivo por la vertiente noroccidental. El conjunto de caminos que forman una red de 21 km y conectan el municipio de Molins de Rei con el parque natural de la sierra de Collserola permanecen en un grado de degradación elevado. Esta situación provoca que muchos de los ciudadanos del municipio no utilicen esta infraestructura verde de acceso a la naturaleza, favoreciendo su abandono y estimulando la ocupación ilegal de parcelas adyacentes a los caminos. La propuesta pretende ordenar todo el conjunto de elementos de paso a través de pequeñas intervenciones de bajo impacto y carácter multifuncional repartidas por toda la red periurbana; abertura de nueva caminos de paso, eliminación de la vegetación invasora presenten dentro del espacio a tratar, actuaciones para preservar el arbolado existente, limpieza y retirada de runa, residuos de obra y barracas, creación de nuevos espacios de descanso, restauración de espacios degradados mediante técnicas de bioingeniería, delimitación de nuevas áreas de paso, implementación de un nuevo sistema de señalización y abertura de miradores. Este conjunto de actuaciones permitirá abrir una nueva movilidad ciudadana y proveer a los ciudadanos de una recopilación de servicios ecosistémicos ligados a la virtud del territorio. La propuesta incluye la gestión integrada de toda la infraestructura verde con el objetivo de implicar activamente a la ciudadanía de Molins de Rei en la gestión, conservación y explotación sociocultural de los diversos espacios agrupados dentro de la propuesta.

Examen final Restricted access to the UPC academic community

Examen

Corbella Sanahuja, Ignasi; Fàbregas Bargalló, Xavier; Vall-Llossera Ferran, Mercedes Magdalena

Data de publicació: 2024

Facultat de Matemàtiques i Estadística (FME)
Facultat d'Informàtica de Barcelona (FIB)
Escola Tècnica Superior d'Enginyeria de Telecomunicació de Barcelona (ETSETB)

RADIACIÓ I PROPAGACIÓ - 230013

Accés al text complet

Proposta d'intervenció al límit de la ciutat de Roquetas de Mar

Treball Final de Grau

Rovira Herrero, Gisela

Tutor/a - Director/a: Fàbregas Bargalló, Xavier

Data de publicació: 2023

Escola d'Enginyeria Agroalimentària i de Biosistemes de Barcelona (EEABB)

Veure detall Accés al text complet

Roquetas de Mar és una de les ciutats situades al conegut mar de plàstic, a la província d'Almeria. És també un exemple de ciutat resultant d'un model de creixement basat en la productivitat enlloc del confort dels seus habitants: l'agricultura i l'especulació urbanística han creat un conflicte i una situació de desigualtat entre aquests dos teixits. Aquest model ha tingut conseqüències devastadores pel paisatge i el medi ambient, tot i haver estat un factor positiu per l'economia. La proposta pretén donar resposta a un límit que confronta ciutat i hivernacles. L'objectiu passa per projectar un nou model de creixement per a les ciutats del mar de plàstic, aportant solucions urbanístiques, socials i mediambientals mitjançant una transició progressiva entre agricultura i ciutat. Aquesta proposta d'intervenció tracta principalment d'establir un traçat circular al límit de la ciutat i els hivernacles a través d'un anell verd que reconeix la naturalesa i el paisatge existents: connecta, naturalitza i activa el límit.

Roquetas de Mar es una de las ciudades situadas en el conocido mar de plástico, en la provincia de Almería. Es también un ejemplo de ciudad resultante de un modelo de crecimiento basado en la productividad en lugar del confort de sus habitantes: la agricultura y la especulación urbanística han creado un conflicto y una situación de desigualdad entre estos dos tejidos. Este modelo ha tenido consecuencias devastadoras por el paisaje y el medio ambiente, a pesar de haber sido un factor positivo para la economía. La propuesta pretende dar respuesta a un límite que confronta ciudad e invernaderos. El objetivo pasa por proyectar un nuevo modelo de crecimiento para las ciudades del mar de plástico, aportando soluciones urbanísticas, sociales y medioambientales mediante una transición progresiva entre agricultura y ciudad. Esta propuesta de intervención trata principalmente de establecer un trazado circular en el límite de la ciudad y los invernaderos a través de un anillo verde que reconoce la naturaleza y el paisaje existentes: conecta, naturaliza y activa el límite.

Roquetas de Mar is one of the cities located in the well-known 'sea of plastic', in the province of Almeria, Spain. It is also an example of a city resulting from a growth model based on productivity instead of the comfort of its inhabitants: agriculture and urban speculation have created a conflict and a situation of inequality between these two fabrics. This model has had devastating consequences for the landscape and the environment, despite its positive economic impact. The proposal aims to respond to a boundary tat confronts the city and the greenhouses. The aim is to project a new growth model for the cities of the plastic sea, providing urban, social and environmental solutions through a progressive transition between agriculture and the city. This intervention proposal is mainly about establishing a circular route at the limit of the city between buildings and greenhouses through a green ring that recognizes the existing nature and landscape: it connects, naturalizes and activates the boundary.

Control de la galeruca de l'om (Xanthogaleruca luteola) mitjançant l'afavoriment de la presència d'ocells insectívors

Treball Final de Grau

Farina Bedós, Joan

Tutor/a - Director/a: Fàbregas Bargalló, Xavier; Pons, Xavier

Data de publicació: 2022

Escola d'Enginyeria Agroalimentària i de Biosistemes de Barcelona (EEABB)

Veure detall Accés al text complet

Assaig de diferents varietats de cespitoses

Treball Final de Grau

Pons Porcel, Anna

Tutor/a - Director/a: Fàbregas Bargalló, Xavier

Data de publicació: 2022

Escola d'Enginyeria Agroalimentària i de Biosistemes de Barcelona (EEABB)

Veure detall Accés al text complet

Lawns are traditionally very demanding crops with water needs, and they prefer climates where there are no dry seasons. In the Mediterranean climate we have mild temperatures, but in the summers there are periods of drought that hinder their growth and force them to add water. The multinational seed company DLF, based in Denmark, proposes to the Barcelona School of Agro-Food Engineering and Biosystems to carry out a trial to observe the possibility of planting different varieties and species of lawns and to see their viability and resistance in the Mediterranean climate and under different irrigation regimes, to assess drought resistance. This work focuses on the implementation of this trial, from the preparation of the land, to the moment of differentiating the irrigations. The germination of all tested varieties was correct except for the Bermuda varieties that did not germinate until after 9 months. The maximum values are found in the varieties of Lollium perenne, Festuca arrundinacea and Agrostis stolonifera. The Poa varieties had a very slow establishment. In terms of implementation, after 10 months of starting the test, the best results were obtained with the varieties of Festuca arrundinacea with an overall rating close to the maximum possible value. The Lollium variety, Quickston, has not been implanted correctly and has the worst values in all parameters. We do not have evaluations of the implementation of bermudas due to their slow implementation.

Los céspedes son cultivos tradicionalmente muy exigentes con las necesidades hídricas, y prefieren climas donde no haya estaciones secas. En clima mediterráneo tenemos temperaturas suaves, pero en verano hay épocas de sequía que dificultan su crecimiento y obligan a realizar aportaciones de agua. La empresa multinacional de semillas DLF, con sede en Dinamarca, propone a la Escuela de Ingeniería Agroalimentaria y de Biosistemas de Barcelona realizar un ensayo para observar la posibilidad de implantar diferentes variedades y especies de céspedes y ver su viabilidad y resistencia en el clima Mediterráneo y bajo diferentes regímenes de riegos, para valorar la resistencia a la sequía. Este trabajo se centra en la implantación de este ensayo, desde la preparación del terreno hasta el momento de diferenciar los riegos. La germinación de todas las variedades ensayadas fue correcta excepto por las variedades de Bermuda que no llegaron a germinar hasta después de 9 meses. Los máximos valores se encuentran en las variedades de Lollium perenne, Festuca arrundinacea y Agrostis stolonifera. Las variedades de Poa tuvieron una implantación muy lenta. En cuanto a la implantación, a los 10 meses de la puesta en marcha del ensayo los mejores resultados se han obtenido con las variedades de Festuca arrundinacea con una valoración global cercana al máximo valor posible. La variedad Lollium, Quickston, no se ha implantado correctamente y presenta los peores valores en todos los parámetros. No tenemos valoraciones de la implantación de las bermudas por su lenta implantación.

Les gespes són cultius tradicionalment molt exigents amb les necessitats hídriques, i prefereixen climes on no hi hagi estacions seques. En clima mediterrani tenim temperatures suaus, però als estius hi ha èpoques de sequera que dificulten el seu creixement i obliguen a fer aportacions d'aigua. L'empresa multinacional de llavors DLF, amb seu a Dinamarca, proposa a l'Escola d'Enginyeria Agroalimentaria i de Biosistemes de Barcelona realitzar un assaig per observar la possibilitat d'implantar diferents varietats i espècies de gespes i veure la seva viabilitat i resistència al clima Mediterrani i sota diferents règims de regs, per valorar la resistència a la sequera. Aquest treball se centra en la implantació d'aquest assaig, des de la preparació del terreny, fins al moment de diferenciar els regs. La germinació de totes les varietats assajades va ser correcte excepte per les varietats de Bermuda que no van arribar a germinar fins al cap de 9 mesos. Els màxims valors els trobem en les varietats de Lollium perenne, Festuca arrundinacea i Agrostis stolonifera. Les varietats de Poa van tenir una implantació molt lenta. Pel que fa a la implantació, al cap de 10 mesos de la posada en marxa de l'assaig els millors resultats s'han obtingut amb les varietats de Festuca arrundinacea amb una valoració global propera al màxim valor possible. La varietat de Lollium, Quickston, no s'ha implantat correctament i presenta els pitjors valors en tots els paràmetres. No tenim valoracions de la implantació de les bermudes per la seva lenta implantació.

Directrius i criteris des de la gestió per a la redacció de projectes de parcs públics

Treball Final de Grau

Alsawi Abboud, Dina

Tutor/a - Director/a: Fàbregas Bargalló, Xavier

Data de publicació: 2022

Escola d'Enginyeria Agroalimentària i de Biosistemes de Barcelona (EEABB)

Veure detall Accés al text complet

The work aims to collect, define and justify criteria to be applied in the design of green spaces for public use, in particular those that condition the management and improve the quality and value of urban parks. These criteria are the result of monitoring and experiences generated from the management of the comprehensive maintenance of the network of metropolitan parks managed by the Barcelona Metropolitan Area. The collection of criteria is presented as a practical guide for those responsible for the project and construction phases with a main objective, to create environmentally and economically sustainable green spaces with the greatest possible social acceptance. These recommendations must not only make it possible to achieve quality urban greenery of great social and environmental value, but also reduce the conflicts that may arise between the vegetation and other elements present in these green spaces, thus optimizing their subsequent management. We must keep in mind that we are living in a time of exponential growth of green areas and public facilities, subject to high demand and high level of demand from the public, and that the resources allocated to the management of public space are limited, many sometimes insufficient. To this must be added that making modifications or corrective measures in a space in use and available to the public can be costly and complex to execute, in some cases it can even be rejected making it impossible to execute. It is important that the projects incorporate criteria that allow to achieve the desired image of the future from a correct definition of its execution, that optimizes its later management, and of some environmental and social directives, that promote the acceptance and the 'use by the citizenry. The collection of criteria is presented broken down according to the different areas present in a public park (vegetation, furniture, civil works, facilities, building), with a prior definition of the functions and objectives to be achieved in each area and its justification. based on deficiencies or needs detected in the management phase that are easy to amend in the project phase.

El trabajo quiere recoger, definir y justificar criterios a aplicar en el diseño de espacios verdes de uso público, en concreto los que condicionan la gestión y mejoran la calidad y el valor de los parques urbanos. Estos criterios son resultado del seguimiento y experiencias generadas a partir de la gestión del mantenimiento integral de la red de parques metropolitanos gestionados por el Área Metropolitana de Barcelona. La recopilación de criterios se presenta como una guía práctica destinada a los responsables de las fases de proyecto y obra con un objetivo principal, el de crear espacios verdes ambiental y económicamente sostenibles con la mayor aceptación social posible. Estas recomendaciones no sólo deben permitir alcanzar un verde urbano de calidad y de gran valor social y ambiental sino también reducir los conflictos que puedan generarse entre la vegetación y otros elementos presentes en estos espacios del verde, optimizando así su gestión posterior. Hay que tener presente que vivimos un momento de crecimiento exponencial de áreas verdes y equipamientos públicos, objeto de gran demanda y alto nivel de exigencia por parte de la ciudadanía, y que los recursos destinados a la gestión del espacio público son limitados, muchas veces insuficientes. A esto hay que añadir que realizar modificaciones o medidas correctoras en un espacio en uso ya disposición de la ciudadanía puede ser costoso y complejo de ejecutar, en algunos casos incluso puede ser rechazado imposibilitando su ejecución. Es importante que los proyectos incorporen criterios que permitan alcanzar la imagen de futuro deseada a partir de una correcta definición de su ejecución, que optimice su gestión posterior, y de unas directrices ambientales y sociales, que potencien la aceptación y la uso por parte de la ciudadanía. La recopilación de criterios se presenta desglosada en función de los diferentes ámbitos presentes en un parque público (vegetación, mobiliario, obra civil, instalaciones, edificación), previa definición de las funciones y objetivos a alcanzar en cada ámbito y su justificación en base a deficiencias o necesidades detectadas en fase de gestión que son de fácil subsanación en fase de proyecto.

El treball vol recollir, definir i justificar criteris a aplicar en el disseny de espais verds d'ús públic, en concret els que condicionen la gestió i milloren la qualitat i valor dels parcs urbans. Aquests criteris són resultat del seguiment i experiències generats a partir de la gestió del manteniment integral de la xarxa de parcs metropolitans gestionats per l'Àrea Metropolitana de Barcelona. El recull de criteris es presenta com una guia pràctica destinada als responsables de les fases de projecte i obra amb un objectiu principal, el de crear espais verds ambientalment i econòmicament sostenibles amb la major acceptació social possible. Aquestes recomanacions no només han de permetre assolir un verd urbà de qualitat i de gran valor social i ambiental sinó també reduir els conflictes que es puguin generar entre la vegetació i altres elements presents en aquests espais del verd, optimitzant així la seva gestió posterior. Cal tenir present que vivim un moment de creixement exponencial d'àrees verdes i equipaments públics, objecte de gran demanda i alt nivell d'exigència per part de la ciutadania, i que els recursos destinats a la gestió d'espai públic són limitats, moltes vegades insuficients. A això cal afegir que realitzar modificacions o mesures correctores en un espai en ús i a disposició de la ciutadania pot ser costós i complex d'executar, en alguns casos fins i tot pot ser rebutjat impossibilitant la seva execució. És important que els projectes incorporin criteris que permetin assolir la imatge de futur desitjada a partir d'una correcte definició de la seva execució, que optimitzi la seva gestió posterior, i d'unes directrius ambientals i socials, que potenciïn l'acceptació i l'ús per part de la ciutadania. El recull de criteris es presenta desglossat en funció dels diferents àmbits presents en un parc públic (vegetació, mobiliari, obra civil, instal·lacions, edificació), amb una definició prèvia de les funcions i objectius a assolir en cada àmbit i la seva justificació en base a deficiències o necessitats detectades en fase de gestió que són de fàcil esmena en fase de projecte.

Protocol for the transition from chemical management to integrated management of eucallipterus tiliae

Treball Final de Grau

Ruiz I Villanueva, Aida

Tutor/a - Director/a: Fàbregas Bargalló, Xavier

Data de publicació: 2022

Escola d'Enginyeria Agroalimentària i de Biosistemes de Barcelona (EEABB)

Veure detall Accés al text complet

Proposta tècnica d'incorporació d'arbrat per la compensació de la petjada de carboni

Treball Final de Grau

Pintó Espín, Laia

Tutor/a - Director/a: Fàbregas Bargalló, Xavier

Data de publicació: 2022

Escola d'Enginyeria Agroalimentària i de Biosistemes de Barcelona (EEABB)

Veure detall Accés al text complet

The present work has been elaborated under the direction of the Diputació de Girona to solve the problem of the excess of carbon dioxide emissions into the atmosphere during the last years, through a pilot tree planting project in the schools and town hall of the different counties of Girona, to fulfil the SDGs of the 2030 Agenda and with its Mandate Plan. The initial proposal, which responded to the needs raised, proposed 9 climatic zones that divided and characterized the territory, depending on the altitude and whether the municipality was located in an inland or coastal area. Three alternatives are proposed, each containing two tree species adapted to each zone. Subsequently, and through a more detailed study of the landscape of the province of Girona, the 9 climates are included in the classification made by the Catàleg del Paisatge de les Comarques Gironines (Landscape Catalog of the Girona Counties), which, through its study, analysis and evaluation, distinguishes 26 differentiated landscape units. The selection of the different tree species has been made priorizing their climatic, edaphological adaptation, and to its different conditions, giving priority to those species that have a greater capacity for CO2 capture.

El presente Trabajo ha sido elaborado a raíz del encargo de la Diputación de Girona para resolver la problemática del exceso de emisiones producidas de dióxido de carbono en la atmosfera durante los últimos años, mediante un proyecto piloto de plantación de arbolado en las escuelas y los ayuntamientos de las distintas comarcas de Girona, para cumplir con los ODS de la Agenda 2030 y con su Plan de Mandato. La propuesta inicial, que respondía a las necesidades planteadas, proponía 9 zonas climáticas que dividían y caracterizaban el territorio, en función de la altitud y de si el municipio se localizaba en una zona de interior o de costa. Se proponen tres alternativas que contienen, cada una de ellas, dos especies arbóreas adaptadas a cada zona. Posteriormente, y a través de un estudio más detallado del paisaje de la provincia de Girona, se incluyen las 9 climáticas dentro de la clasificación que realiza el Catálogo del Paisaje de las Comarcas de Girona que, mediante su estudio, análisis y evaluación, distingue 26 unidades del paisaje diferenciadas. La selección de las diferentes especies arbóreas se ha realizado priorizando su adaptación climática, edafológica y a los diferentes condicionantes, primando aquellas especies que tienen una mayor capacidad de captación de CO2.

El present treball ha estat elaborat arrel de l'encàrrec de la Diputació de Girona per a resoldre la problemàtica de l'excés d'emissions produïdes de diòxid de carboni a l'atmosfera durant els darrers anys, mitjançant un projecte pilot de plantació d'arbrat a les escoles i els ajuntaments de les diferents comarques de Girona, per acomplir els ODS de l'Agenda 2030 i amb el seu Pla de Mandat. La proposta inicial, que responia a les necessitats plantejades, proposava 9 zones climàtiques que dividien i caracteritzaven el territori, en funció de l'altitud i de si el municipi es localitzava en una zona interior o costanera. Es proposen tres alternatives que contenen, cadascuna d'elles, dues espècies arbòries adaptades a cada zona. Posteriorment, i a través d'un estudi més detallat del paisatge de la província de Girona, s'inclouen les 9 climàtiques dins la classificació que realitza el Catàleg del Paisatge de les Comarques Gironines que, mitjançant el seu estudi, anàlisi i avaluació, distingeix 26 unitats del paisatge diferenciades. La selecció de les diferents espècies arbòries s'ha realitzat prioritzant la seva adaptació climàtica, edafològica i als diferents condicionants, primant aquelles espècies que tenen una major capacitat de captació de CO2.

Anàlisi de la vegetació de Parcs Metropolitans de Barcelona com a recurs de millora de la biodiversitat

Treball Final de Grau

Sellarès Rubio, Berta

Tutor/a - Director/a: Fàbregas Bargalló, Xavier

Data de publicació: 2021

Escola d'Enginyeria Agroalimentària i de Biosistemes de Barcelona (EEABB)

Veure detall Accés al text complet

En este estudio se han elegido tres parques metropolitanos de Barcelona: dos urbanos (Fontsanta y Tramvia) y uno histórico (Torreblanca), los tres de características distintas en cuanto a la composición y estructura vegetal. La investigación ha girado alrededor de los factores y condicionantes que pueden mejorar el potencial de atracción de los parques para las especies bioindicadoras, en concreto de aves y mariposas. Estos grupos faunísticos son fáciles de estudiar e identificar y su presencia en parques periurbanos nos permite conocer cuál es su estado de conservación y la importancia biológica que tiene. El análisis de la vegetación se ha basado en la creación de un inventario general de las especies de arbolado y arbustiva actual de cada parque, de su abundancia, distribución e interés para la floración y fructificación, presencia de especies nutricias y otras características que permiten atraer aves y mariposas. A su vez, se ha tenido en cuenta otros factores y componentes que configuran los parques, como su complejidad estructural. La información extraída sobre la vegetación se ha complementado con el análisis de datos de las observaciones de aves y mariposas realizadas a cada parque con el objetivo de poder interrelacionarlo con los datos de los inventarios de vegetación. Desafortunadamente, los datos faunísticos no presentan homogeneidad y no nos sirven para hacer un diagnóstico real del estado de biodiversidad de los parques. Aun así se concluye que el parque de Torreblanca es el que presenta características más favorables para atraer mayor biodiversidad. El parque de Fontsanta también muestra resultados bastante óptimos. Tramvia es el que tiene unos resultados más pobres. Para finalizar el estudio, se plantean propuestas de mejora en la composición y selección de especies vegetales para favorecer la presencia de especies bioindicadoras.

En aquest estudi s'han escollit tres parcs metropolitans de Barcelona: dos urbans (Fontsanta i Tramvia) i un històric (Torreblanca), tots tres amb característiques diverses de composició i estructura vegetal. La recerca ha girat al voltant dels factors i condicionants que poden millorar el potencial d'atracció dels parcs d'estudi per a espècies bioindicadores, en concret d'ocells i papallones. Aquests grups faunístics són fàcils d'estudiar i identificar i la seva presència en parcs periurbans ens permet conèixer quin és el seu estat de conservació i quina és la importància biològica del parc. L'anàlisi de la vegetació present als parcs s'ha basat en la creació d'un inventari general de les espècies d'arbres i d'arbustiva de cada parc, de l'abundància, distribució, interès per la floració i la fructificació, presència d'espècies nutrícies i altres característiques que permeten atraure ocells i papallones. S'ha tingut també en compte altres factors i components que configuren els parcs, com la seva complexitat estructural. La informació extreta sobre la vegetació s'ha complementat amb l'anàlisi de dades d'observacions d'ocells i papallones realitzades a cada parc amb l'objectiu de poder interrelacionar-ho amb les dades dels inventaris de vegetació Malauradament, les dades faunístiques no presenten homogeneïtat i no ens serveixen per fer una diagnosi real de l'estat de biodiversitat dels parcs. Es conclou però, que el parc de Torreblanca és el que presenta característiques més favorables per atraure major biodiversitat. El parc de Fontsanta també mostra resultats força òptims. Tramvia és el que té uns resultats més pobres. Per a finalitzar l'estudi, es plantegen propostes de millora en la composició i en la selecció d'espècies vegetals als parcs per afavorir la presència d'espècies bioindicadores.

In this study, three Barcelona metropolitan parks have been chosen: two are urban parks (Fontsanta and Tramvia) and the other is an historical one (Torreblanca). These parks has different composition and green structure each one. The research is been based on the conditioners and factors that can improve the attraction potential of these parks for bioindicators, such as birds and butterflies. These are animals easy to study and identify and their presence in periurban parks allows us to know their conservation degree and the biological importance of these parks. The analysis of the vegetation is been made on the creation of plants and trees inventory of each park, their distribution, their abundance, their interest for blooming and fructification, the presence of nutrient plants and other characteristics that attract birds and butterflies. At the same time, factors such as structural complexity of the parks has been taken into account. This information is been complemented with the analysis of birds and butterflies observations in each park in order to interrelate them with data from plants and trees inventory. Unfortunately, the fauna observations don't show homogeneity and they can't be used to make a real diagnostic of the biodiversity condition of these parks. Nevertheless, conclusions have been made. Torreblanca's park is the one that shows better results in order to attract more biodiversity. Fontsanta's park also shows good results. Tramvia's park is the one with poorest results. At the end of the study, proposals for improvement are proposed and they are related with the composition of the parks and a better selection of plants that attracts birds and butterflies.

Anàlisi ambiental i eliminació de la contaminació atmosfèrica a partir de l'arbrat urbà de Barcelona

Treball Final de Grau

Garcia Ruiz, Clemente

Tutor/a - Director/a: Fàbregas Bargalló, Xavier

Data de publicació: 2021

Escola d'Enginyeria Agroalimentària i de Biosistemes de Barcelona (EEABB)

Veure detall Accés al text complet

La contaminación urbana está empezando a interesar a la población por sus efectos inmediatos en la sociedad y en los de largo plazo en temas como la salud. Esta contaminación tiene diferentes causas, orígenes, y según su tipo de emisión, diferentes consecuencias. Se están tomando una serie de medidas para combatirla y muchas veces se nombra al verde urbano como parte de la solución. ¿Es eso cierto? Si es así, ¿qué vías tiene la vegetación para fijar o eliminar contaminantes? ¿Qué especies son las que más colaboran y se adaptan al clima de Barcelona? ¿Sería posible hacer una estrategia vegetal de este tipo en la ciudad? En este trabajo se ha estudiado el caso específico de Barcelona, haciendo un análisis de los niveles de contaminación, una descripción de las zonas más afectades y de las medidas que se están tomando actualmente, Se han realizado una serie de simulaciones para estudiar el comportamiento biológico y físico de los árboles a nivel viario en diferentes ubicaciones. Los resultados demuestran una actuación positiva clara, en el que el plátano de sombra (Platanus x acerifolia) prepondera en la retención biológica y en la actuación como barrera física. Donde más carbono se elimina por vía biológica es en Nou Barris, y donde más ozono troposférico, en las cercanías de Port Vell. Por medios físicos destaca l'Eixample, donde el tipo de arbolado y disposición en la vía elimina hasta un 6,5 % de partículas en suspensión, comparado con un mismo emplazamiento sin arbolado viario.

The concept of urban pollution is beginning to interest the population due to its immediate effects on society and long term on issues such as health. This pollution has different causes, origins, and depending on its type of emission, different consequences. A group of measures are being taken to fight against it and urban green is often called as part of the solution. That's right? If so, what ways does the vegetation have to remove pollutants? What species are the ones that most collaborate and adapt to the climate of Barcelona? Would it be possible to make a plant strategy of this type in the city? In this work, we studied the Barrios specific case of Barcelona, making a pollution level analysis, a description of the most affected areas and the measures that are currently being taken. A series of simulations have been carried out to study the biological behaviour and physics of the trees at the road level in different locations. The results show a clear positive performance, in which the London plane (Platanus x acerifolia) predominates in biological retention and acting as a physical barrier. Where more carbon is removed by a biological way is in Nou Barris, and where more tropospheric ozone, in the vicinity of Port Vell. By physical means, l'Eixample stands out, where the type of trees and layout on the road eliminates up to 6.5% of suspended particles, compared to the same location without trees on the road.

La contaminació urbana està començant a interessar a la població pels seus efectes immediats en la societat i en temes específics com la salut. Aquesta contaminació té diferents causes, orígens, i segons el tipus d'emissió, diferents conseqüències. S'estan prenent un seguit de mesures per combatre-la, i molts cops s'esmenta el verd urbà com part de la solució. És això cert? Si és així, quines vies té la vegetació per fixar o eliminar contaminants? Quines espècies són les que més col·laboren i es podrien adaptar al clima barceloní? Seria possible fer una estratègia vegetal d'aquest tipus a Barcelona? En aquest treball s'ha estudiat el cas específic de Barcelona, fent una anàlisi dels nivells de contaminació, descripció de les zones més afectades i les mesures que s'estan prenent actualment. S'han realitzat un seguit de simulacions per estudiar el comportament biològic i físic dels arbres a nivell viari en diferents ubicacions. Els resultats demostren que sí hi ha una actuació positiva clara, on el plàtan d'ombra (Platanus x acerifolia) prepondera tant a la retenció biològica com actuant de barrera física. On més carboni s'elimina per mitjans biològics és a l'emplaçament de Nou Barris, i on més ozó troposfèric a l'entorn del Port Vell. Per mitjans físics destaca l'Eixample, on el tipus d'arbrat i disposició al carrer elimina fins a un 6,5 % de partícules en suspensió comparat amb un mateix enclavament sense arbrat viari.

Examen Final Restricted access to the UPC academic community

Examen

Fàbregas Bargalló, Xavier

Data de publicació: 2021

Escola Tècnica Superior d'Enginyeria de Telecomunicació de Barcelona (ETSETB)

INTRODUCCIÓ ALS CIRCUITS D'ALTA FREQÜÈNCIA - 230917

Accés al text complet

Examen de Reavaluació Restricted access to the UPC academic community

Examen

Fàbregas Bargalló, Xavier

Data de publicació: 2021

Escola Tècnica Superior d'Enginyeria de Telecomunicació de Barcelona (ETSETB)

INTRODUCCIÓ ALS CIRCUITS D'ALTA FREQÜÈNCIA - 230917

Accés al text complet

Proposta d'espai verd a la zona esportiva, La Granada (Alt Penedès)

Treball Final de Grau

Montserrat Font, Meritxell

Tutor/a - Director/a: Fàbregas Bargalló, Xavier

Data de publicació: 2021

Escola d'Enginyeria Agroalimentària i de Biosistemes de Barcelona (EEABB)

Veure detall Accés al text complet

A green space is proposed on a plot of 7477 m2 that is currently an unused field in La Granada (Alt Penedès), taking advantage of the lack of green parks in the town and the constant growth of the habitants. The site is conditioned by a road that passes through the west, from which the park is isolated, and by a narrowing in the center that divides i tinto two very marked areas, a wider one, which is to the north of the proposal, and a longer one, which is to the south of the proposal. In the wide are, a líving area is projected in the shape of a flowered meadow and a children¿s leisure space. In the elongated area, a líving area is projected with benches, bushes and fruit trees. The goal is to adapt the space for the population of all ages and to make the most of it in addition tot impove the environament of the sports area. It is analydes which is the bes Distribution of the space and what can be more potential. Different new spices are proposed, suitable for the climàtic and soil conditions of the area, to be introduced in order tot create a design for the area thathighlights and improves the biodiversity of the place. New furniture facilities, children¿s games, an insect hotel and buildins are also proposed so taht everyone can maje a good use of it.

Se propone un espacio verde en un solar de 7477 m2 que actualmente es un descampado sin uso en La Granada (Alt Penedés) aprovechando la falta de parques verdes en el municipio y el crecimiento constante de la población. El solar está condicionado por una carretera que pasa por el oeste, de la cual de procura que el parque quede aislado, y por un estrechamiento en el centro que lo divide en dos zonas muy marcadas, una más ancha, que queda al norte de la propuesta, y otra más alargada, que queda al sud de la propuesta. En la zona ancha se proyecta una zona de estancia con forma de pradera florecida y un espacio de ocio infantil. En la zona alargada, se proyecta una zona de estancia con bancos, arbustos y frutales para acompañar. El objetivo es adecuar el espacio para la población de todas las edades y que se pueda sacar el máximo provecho además de mejorar el entorno de la zona deportiva. Se analiza cual es la mejor distribución del espacio y cuál puede ser su utilidad con más potencial. Se proponen diferentes nuevas especias, adecuadas por las condiciones climáticas y edáficas de la zona, a introducir por tal de crear un diseño de la zona que destaque y mejore la biodiversidad del lugar. También se proponen nuevas instalaciones de mobiliario, juegos infantiles y construcciones para que todo el mundo pueda hacer un buen uso, así como un hotel para insectos.

Es proposa un espai verd en un solar de 7477 m2 que actualment és un descampat sense cap ús a La Granada (Alt Penedès) aprofitant la mancança de parcs verds al municipi i el constant creixement de població. El solar està condicionat per la carretera que passa per l'oest, de la qual es procura que el parc en quedi aïllat, i per un estranyament en el centre que el divideix en dues zones molt marcades, una de més ampla, que queda al nord de la proposta, i l'altra més allargada, que queda al sud de la proposta. En la zona més ampla s'hi projecta una zona d'estada en forma de prat florit i un espai de lleure infantil. En la zona allargada, s'hi projecte una zona d'estada amb bancs, arbustives i fruiters per acompanyar. L'objectiu és adequar l'espai per la població de totes les edats i que se'n pugui treure profit a més de millorar l'entorn de la zona esportiva. S'analitza quina és la millor distribució de l'espai i quina pot ser la seva utilitat més potencial. Es proposen diferents noves espècies, adequades per les condicions climàtiques i edàfiques de la zona, a introduir per tal de crear un disseny de la zona que destaqui i millori la biodiversitat del lloc. També es proposen noves instal·lacions de mobiliari, jocs infantils i construccions per que tothom en pugui fer un bon ús, així com un hotel d'insectes.

Estudi de l'arbrat viari de Sant Just Desvern i proposta de remodelació de dos carrers

Treball Final de Grau

Concellón Nieto, Maria

Tutor/a - Director/a: Fàbregas Bargalló, Xavier

Data de publicació: 2020

Escola d'Enginyeria Agroalimentària i de Biosistemes de Barcelona (EEABB)

Veure detall Accés al text complet

Actualment s'ha vist la importància de la presència de vegetació a les ciutats per al benestar de la població. És per això que el present treball es centra en l'anàlisi i l'avaluació de l'arbrat viari de Sant Just Desvern i es fan propostes concretes de millora. Al llarg de tot aquest document s'analitzen les característiques generals i l'estat dels arbres des del respecte cap al medi ambient i seguint les noves condicions ambientals adoptades pels canvis en el clima que estem patint. Es fan dues propostes de remodelació en dos carrers del poble de característiques molt diverses però amb l'objectiu comú de millorar la presència del verd i generar masses importants de vegetació. En el carrer Caçadors, s'aprofitarà la seva proximitat a Collserola per tal d'introduir vegetació de la zona, com els aurons negres o l'albellatge. D'altra banda, en el carrer Ponce de León, s'apostarà per a fer servir espècies més comunes d'arbrat, com el lledoner o els plàtans de carrer, de gran desenvolupament de capçada i adequades per a grans avingudes. En aquest carrer s'introdueixen els jardins d'aigua, superfícies vegetades amb herbàcies i arbustives, que tenen com a objectiu aprofitar al màxim l'aigua de pluja, regular la capacitat d'infiltració de l'aigua i disminuir la seva velocitat.

Nowadays we have seen the importance of the presence of the vegetation in the cities for the population's welfare. Is for this reason that the actual work is based in the analysis and the evaluation of the street woodland of Sant Just Desvern and there are made some specific proposals to improve. Throughout all the document there are some general characteristics that are analyzed as well as the condition of the trees from the respect for the environment and following the new environmental conditions adopted for the changes in the climate which we are suffering. More over two other remodelation proposals are going to be made in two streets of the town with different characteristics but with a common objective of improving the green appearance and to generate important vegetal mass. In the Caçadors street, we will take advantage of its proximity to Collserola in order to introduce the vegetation of the zone, such as the Montpellier maple or the Coolatai grass. In the other hand, in Ponce de León's street we will bet for using more common species of trees, such as the lote tree and the street London plane tree, of big crown development and adequate for the big avenues. In this street, we are going to introduce the rainwater gardens, vegetated areas with herbaceous and bushy, which have as objective to make the most of the rainwater, regulate the infiltration capacity and to reduce the growing velocity.

Actualmente se ha visto la importancia de la presencia de vegetación en las ciudades para el bienestar de la población. Es por este motivo que el presente trabajo se centra en el análisis y la evaluación del arbolado viario de Sant Just Desvern y se hacen propuestas concretas de mejora. A lo largo de todo este documento se analizan las características generales y el estado de los árboles desde el respeto hacia el medio ambiente y siguiendo las nuevas condiciones ambientales adoptadas por los cambios en el clima que estamos sufriendo. Además, se harán dos propuestas de remodelación en dos calles del pueblo de características muy diversas, pero con el objetivo común de mejorar la presencia del verde y generar masas importantes de vegetación. En la calle Caçadors, se aprovechará su proximidad con Collserola para introducir vegetación de la zona, como los arces de Montpellier o el cerrillo. Por otro lado, en la calle Ponce de León, se apostará por hacer servir especies más comunes de arbolado, como el almez o los plátanos de calle, de gran desarrollo de copa y adecuados para grandes avenidas. En esta calle se introducen los jardines de agua, superficies vegetadas con herbáceas y arbustivas, que tienen como objetivo aprovechar al máximo el agua de lluvia, para regular la capacidad de infiltración y disminuir su velocidad.

Resposta de Platanus x acerifolia a la incorporació d'un tensioactiu amb el reg

Treball Final de Grau

Andujar Lopez, Ferran

Tutor/a - Director/a: Fàbregas Bargalló, Xavier

Data de publicació: 2020

Escola d'Enginyeria Agroalimentària i de Biosistemes de Barcelona (EEABB)

Accés al text complet

Anàlisi dels criteris i paràmetres del mètode de valoració d'arbrat Norma Granada i la seva aplicació a Barcelona

Treball Final de Grau

Val Marti, Joan

Tutor/a - Director/a: Fàbregas Bargalló, Xavier

Data de publicació: 2020

Escola d'Enginyeria Agroalimentària i de Biosistemes de Barcelona (EEABB)

Veure detall Accés al text complet

This work proposes the analysis of the procedure established by the Norma Granada for the assessment of ornamental trees and their application in the city of Barcelona. As a method of valuation, the Norma Granada aims to achieve an assessment as real as possible, without the subjectivity of the appraiser intervening or doing so in a minor way. The work is divided into four sections, where three of them are analysed and proposed modifications for different aspects of the Norma, and new considerations for application in the city of Barcelona. And the last section where it shows how the modifications affect the value of the ornamental trees according to the Norma Granada.

Aquest treball es proposa l'anàlisi del procediment fixat per la Norma Granada a la valoració d'arbrat ornamental i la seva aplicació a la ciutat de Barcelona. Com a mètode de valoració, la Norma Granada té per objectiu aconseguir una valoració el més real possible, sense que la subjectivitat del taxador intervingui o ho faci de forma ínfima. El treball es divideix en quatre apartats, on tres dels quals, s'analitza i es proposen modificacions per a diferents aspectes o criteris de la Norma Granada i noves consideracions per a la aplicació a la ciutat de Barcelona. I l'últim apartat on es mostra com afecten les modificacions al valor de l'arbrat ornamental segons la Norma Granada.

Este trabajo se propone el análisis del procedimiento fijado por la Norma Granada, método de valoración de arbolado ornamental, y su aplicación en la ciudad de Barcelona. Como método de valoración, la Norma Granada, tiene por objetivo conseguir una valoración lo más real posible, sin que la subjetividad del tasador intervenga, o lo haga de forma ínfima. El trabajo se divide en cuatro apartados, en tres de los cuales, se analizan i proponen modificaciones para distintos aspectos de la Norma Granada y nuevas consideraciones para su aplicación en la ciudad de Barcelona. El último apartado muestra como afectan las modificaciones al valor del arbolado ornamental según la Norma Granada.

Anàlisi de l'arbrat viari del Poble Sec i proposta de millora del carrer Cabanes i el carrer de la França xica

Treball Final de Grau

Martí Gomila, Ester

Tutor/a - Director/a: Fàbregas Bargalló, Xavier

Data de publicació: 2020

Escola d'Enginyeria Agroalimentària i de Biosistemes de Barcelona (EEABB)

Veure detall Accés al text complet

In a delimited area of the Poble Sec district of Barcelona, a general study is carried out of the state of the roadway trees, making a count of streets with roadway trees and of faults and damaged trees that exist. The typologies of streets and the species planted are analysed. New species are proposed to be introduced into the neighbourhood to improve biodiversity with climate-resistant species also adapted to the characteristics of the city which tends toward climate change. Once the trees have been analysed, improvements are proposed for two streets. In Cabanes Street, which is now bare of vegetation, it is proposed to introduce trees in flower beds planted with different bushes, and in França Xica Street it is proposed to renew the existing aged trees, combining two species of trees and two species of bushes for the flower beds. In all cases the climatic and edaphic conditions of the city are taken into account, and it is ensured that the vegetation can develop correctly and thus provide benefits to the inhabitants. The aesthetic component is also considered by playing with the different trees and bush ports, and the colours of the flowers or colour-changing leaves that the same vegetation offers, always referring to the passage of the seasons that we still have in our climate.

En este trabajo delimita una zona del barrio Poble Sec de Barcelona y se lleva a cabo un estudio general del estado del arbolado viario, haciendo un recuento de las calles con arbolado y las fallas y árboles dañados que contiene. Se analizan las tipologías de calles y las especies que hay plantadas. Se proponen nuevas especies a introducir al barrio para mejorar la biodiversidad con especies más resistentes al clima y a las características que presenta la ciudad teniendo en cuenta la venida del cambio climático. Una vez analizado el arbolado viario se proponen mejoras a dos calles. A la calle Cabanes, que actualmente no tiene vegetación, se proponen introducir arbolado plantado en parterres plantados con diferentes arbustivas y a la calle de la França Xica se propone la renovación del arbolado envejecido existente, combinando dos especies de arbolado y dos especies de arbustiva para los parterres. En toda ocasión se tienen en cuenta las condiciones climáticas y edáficas que presenta la ciudad, y se procura que la vegetación pueda desarrollarse correctamente y de esta forma aporte mayores beneficios a los habitantes. También se ha considerado el componente estético optando por diferentes portes de arbustiva y arbolado, con colores de floraciones o hojas cambiantes que hacen referencia al paso de las estaciones que todavía tenemos en nuestra ciudad.

En aquest treball es limita una zona del barri del Poble Sec de Barcelona i es fa un estudi general de l'estat de l'arbrat viari, fent un recompte de carrers amb arbrat viari i de falles i arbres danyats que hi ha. S'analitzen les tipologies de carrers i les espècies que hi ha plantades. Es proposen noves espècies a introduir al barri per tal de millorar la biodiversitat amb espècies resistents al clima i les característiques que presenta la ciutat amb mires al canvi climàtic. Un cop analitzat l'arbrat es proposen millores a dos carrers. Al carrer Cabanes, actualment nu de vegetació, es proposa introduir arbrat en parterres plantats amb diferents arbustives i al carrer de la França Xica es proposa renovar l'arbrat envellit ja existent, combinant dues espècies d'arbrat i dues espècies d'arbustiva per als parterres. En tots els casos es té en compte les condicions climàtiques i edàfiques de la ciutat, i es procura que la vegetació pugui desenvolupar-se correctament i així aporti beneficis als habitants. També es té en compte el component estètic jugant amb els diferents ports d'arbustiva i arbrat i els colors de floracions o de fulles canviants que ofereix la mateixa vegetació, fent referència sempre al pas de les estacions que encara tenim al nostre clima.