Informació
Ajuda per a la cerca:
- Les paraules separades per espais se cerquen de manera independent als diferents camps de cerca. És a dir, si cerques 'càlculs numèrics', se't mostraran els resultats que continguin 'càlculs numèrics', 'càlculs' i 'numèrics'.
- La cerca és per aproximació, és a dir, si cerques la paraula 'càlculs', també et trobarà resultats que continguin paraules derivades com 'càlcul', 'calcular', etc.
- Per fer una cerca per frase i no per paraules, engloba totes les paraules entre cometes dobles. Exemple: "formació d'un enginyer civil".
- La cerca és insensible a accents i majúscules.
Erica Beatriz Sogbe Mora
Correu electrònic
erica.sogbeupc.edu
Dades de contacte
Contingut docent
Treball Final de Grau
Miñarro Hernández, Sergio
Tutor/a - Director/a: Sogbe Mora, Erica Beatriz
Data de publicació: 2024
Escola Tècnica Superior d'Arquitectura de Barcelona (ETSAB)
Veure detall Accés al text complet
L'arquitecte nord-americà John Hejduk, el 1984, presenta la seva entrada per al concurs convocat per la IBA (Internationale Bauausstellung) de Berlín per a la construcció d'un memorial dedicat a les víctimes de l'Holocaust. Decideix crear una de les seves mascarades, en què els edificis vindrien a rememorar, a través de la ficció i l'especulació imaginària, algunes de les víctimes que van patir les conseqüències de l'establiment del Règim Nacional-Socialista a Alemanya entre 1939 i 1945.
En realitzar un reconeixement ràpid del llibre de Víctimes, es constata la presència d'una sèrie d'arquitectures predeterminades i reconeixibles pel seu caràcter anònim –no presentant cap tipus d'intervenció de projecte per part de Hejduk o, que si existeixen, aquestes són mínimes–. Aquests elements conserven les característiques dels seus objectes d'origen –responent a una mena de tipus–, constituint una compilació o catàleg de peces com la nòria, el carrusel o el braç mecànic, identificables en fires de tot el món i que, en el cas de Berlín, són col·locades en el solar com una Víctima més, en un arranjament dispers que els camufla dins el mar d'objectes projectats específicament per l'autor.
Sobre aquesta base es planteja l'argument de la investigació, partint d'un escenari en què la fira constitueixi una semàntica capaç d'explicar les masques en general i el projecte de Víctimes de manera específica, en el marc de la producció habitualment escurridissa de John Hejduk.
El arquitecto norteamericano John Hejduk, en 1984, presenta su entrada para el concurso convocado por la IBA (Internationale Bauausstellung) de Berlín para la construcción de un memorial dedicado a las víctimas del Holocausto. Decide crear una de sus mascaradas, en la que los edificios vendrían a rememorar, a través de la ficción y la especulación imaginaria, a algunas de las víctimas que sufrieron las consecuencias del establecimiento del Régimen Nacional-Socialista en Alemania entre 1939 y 1945.
Al realizar un reconocimiento rápido del libro de Víctimas, resulta constatable la presencia de una serie de arquitecturas predeterminadas y reconocibles por su carácter anónimo –no presentando ningún tipo de intervención de proyecto por parte de Hejduk o, que si existen, estas son mínimas–. Estos elementos conservan las características de sus objetos de origen –respondiendo a una suerte de tipo–, constituyendo una compilación o catálogo de piezas como la noria, el carrusel o el brazo mecánico, identificables en ferias de todo el mundo y que, en el caso de Berlín, son colocadas en el solar como una Víctima más, en un arreglo disperso que les camufla dentro del mar de objetos proyectados específicamente por el autor.
Sobre esta base se plantea el argumento de la investigación, partiendo de un escenario en el que la feria constituya una semántica capaz de explicar las masques en general y el proyecto de Víctimas de manera específica, en el marco de la producción habitualmente escurridiza de John Hejduk.
In 1984, the American architect John Hejduk submitted his entry for the competition organised by the IBA (Internationale Bauausstellung) in Berlin for the construction of a memorial dedicated to the victims of the Holocaust. He decides to create one of his masquerades, in which the buildings would come to commemorate, through fiction and imaginary speculation, some of the victims who suffered the consequences of the establishment of the National-Socialist Regime in Germany between 1939 and 1945.
A quick survey of the book of Victims reveals the presence of a series of predetermined architectures recognisable by their anonymous character –with no, or minimal, project intervention of any kind by Hejduk–. These elements conserve the characteristics of their original objects –responding to a sort of type–, constituting a compilation or catalogue of pieces such as the Ferris Wheel, the Carousel or the Mechanical Arm, identifiable at fairs all over the world. Which, in the case of Berlin, are placed on the site as just as another Victim, in a dispersed arrangement that camouflages them within the sea of objects specifically designed by the author.
It is on this basis that the argument of the research is set out, starting from a scenario in which the fair constitutes a semantics capable of explaining the masques in general, and the Victims project in particular, within the framework of the usually elusive production of John Hejduk.
Treball Final de Grau
Ayllon Martínez, Yago
Tutor/a - Director/a: Sogbe Mora, Erica Beatriz
Data de publicació: 2024
Escola Tècnica Superior d'Arquitectura del Vallès (ETSAV)
Veure detall Accés al text complet
Esta investigación explora la convergencia conceptual entre el diorama y los concursos presentados, en los años 1977 y 1979, por Juan Navarro Baldeweg en la Shinkenchiku Residential Design Competition. A partir del estudio del diorama, presentado en texto del concurso para la casa de Karl Friederich Schinkel, se ha constituïdo una base conceptual mediante definiciones y la revisión de los dioramas de Daguerre, para indentificar los mecanismos de las pinturas que permitian ver a través de sus estáticas superfícies. El anàlisi se servirá de contenido original de los concursos para aplicar los conceptos que definen diorama, a su vez que ampliará la terminología definida mediante la introducción de artistas y arquitectos tangenciales a las teorías conceptuales y formales de Juan Navarro Baldeweg. De esta forma, se expondrán las obras de Duchamp, los procedimientos de ensamblaje formal de Stirling, incluso los meca nismos de construcción pintoresca de Schinkel, con el objetivo de ampliar, lo visiblemente descriptible en los proyectos, y de descifrar, las estructuras dinámicas y ambivalentes presentes en los proyectos. Finalmente, al coincidir ambas propuestas con el período postformativo del arquitecto como investigador en el CAVS (1971-1975), de la mano de Gyorgy Kepes, se trazarà la relación conceptual y estructurante entre la síntesis teórica de una década de formación, y las capacidades ilusorias del diorama. Así pues, se pretenden superponer las preocupaciones, de Juan Navarro Baldeweg, sobre como expresar los fundamentos del medio físico que nos rodea, y las capacidades de intensificación de la experiencia de la observación del diorama.
Treball Final de Grau
Poy Ros, Júlia
Tutor/a - Director/a: Sogbe Mora, Erica Beatriz
Data de publicació: 2024
Escola Tècnica Superior d'Arquitectura del Vallès (ETSAV)
Veure detall Accés al text complet
Identificar els motius -i els valors- de l'aparició en el debat arquitectònic de criteris projectuals en relació amb: l'organització de projectes des de fluxos i moviments, circulacions, nous paràmetres d'ordre; i en relació a la identificació dels individus com a agents en l'arquitectura. En el context de postguerra britànic. Entre el 1950 i el 1966.
Treball Final de Grau
Segura Niñerola, Guillem
Tutor/a - Director/a: Sogbe Mora, Erica Beatriz
Data de publicació: 2024
Escola Tècnica Superior d'Arquitectura del Vallès (ETSAV)
Veure detall Accés al text complet
Anàlisi de com pot ser la introducció a l'arquitectura per als estudiants de primer curs.
Treball Final de Grau
Monclús Casado, Jaume
Tutor/a - Director/a: Sogbe Mora, Erica Beatriz
Data de publicació: 2024
Escola Tècnica Superior d'Arquitectura del Vallès (ETSAV)
Veure detall Accés al text complet
Un marc sociocultural propiciat per l'evolució tecnològica, el final de la Segona Guerra Mundial i la posterior recuperació econòmica, va incentivar un període de llibertat individual a partir dels anys seixanta que es va alinear amb certs valors estètics, els quals van ser adoptats per l'arquitectura i desenvolupats en un llenguatge que presentava noves formes radicals de plantejar la ciutat. En aquest marc, la revista d'Archigram, elaborada per un grup de sis arquitectes anglesos, sorgeix com a resposta a l'encorsetament del paradigma arquitectònic britànic. Entre altres aportacions, Archigram va expressar l'arquitectura i la ciutat amb megaestructures transformables on es mostrava un paper predominant de la tecnologia, les quals, més enllà d'elaborar propostes d'alta rigorositat tècnica, mostraven les grans possibilitats que oferia la tecnologia per a un canvi de model de la societat. El contingut d'aquest estudi es centra en el projecte de Computer City, publicat a la revista d'Archigram l'any 1964 del qual és autor l'arquitecte i integrant del grup Dennis Crompton. El projecte es basava en el treball cooperatiu de l'ordinador i l'individu social en la generació d'un entorn responsiu i canviant. A partir del marc històric i dels treballs previs del grup s'analitza la gènesi de Computer City per a entendre i explicar el paper de l'ordinador en el disseny de la ciutat segons Dennis Crompton. A més, es compararà el seu projecte amb el corrent cibernètic de l'època, i la seva evolució, així com la representació diagramàtica dels fluxos d'informació de la ciutat, tot avaluant la seva transcendència com un primer pas en la cibernètica i l'arquitectura digital.
Un marco sociocultural propiciado por la evolución tecnológica, el fin de la Segunda Guerra Mundial y la posterior la recuperación económica, incentivó un período de libertad individual a partir de los años sesenta que se alineó con ciertos valores estéticos, que fueron adoptados por la arquitectura y desarrollados en un lenguaje que presentaba nuevas formas radicales de plantear la ciudad. En este marco, la revista de Archigram, elaborada por un grupo de seis arquitectos ingleses, surge como respuesta al encorsetamiento del paradigma arquitectónico británico. Entre otras aportaciones, Archigram expresó la arquitectura y la ciudad con megaestructuras transformables donde se mostraba un papel predominante de la tecnología, las cuales, más allá de elaborar propuestas de alta rigurosidad técnica, mostraban las grandes posibilidades que ofrecía la tecnología a un cambio de modelo de la sociedad. El contenido de este estudio se centra en el proyecto de Computer City, publicado en la revista de Archigram en 1964 del cual es autor el arquitecto e integrante del grupo Dennis Crompton. El proyecto se basaba en el trabajo cooperativo del ordenador y el individuo social en la generación de un entorno responsivo y cambiante. A partir del marco histórico y de los trabajos previos del grupo, se analiza la génesis de Computer City para entender y explicar el papel del ordenador en el diseño de la ciudad según Dennis Crompton. Además, se comparará su proyecto con la corriente cibernética de la época y su evolución así como la representación diagramática de los flujos de información de la ciudad, evaluando su trascendencia como un primer paso en la cibernética y la arquitectura digital.
A socio-cultural framework favored by technological evolution, the end of the Second World War and the subsequent economic recovery, encouraged a period of individual freedom from the sixties that aligned with certain aesthetic values, which were adopted by architecture and developed in a language that presented radical new ways of thinking about the city. In this context, the Archigram magazine, produced by a group of six English architects, arises as a response to the corsseting of the British architectural paradigm. Among other contributions, Archigram expressed architecture and the city with transformable megastructures where technology played a predominant role, which, beyond preparing proposals of high technical rigor, showed the great possibilities offered by technology for to a change in the model of society. The content of this study focuses on the Computer City project, published in Archigram magazine in 1964 and authored by the architect and group member Dennis Crompton. The project was based on the cooperative work of the computer and the social individual in the generation of a responsive and changing environment. Based on the historical framework and the previous work of the group, the genesis of Computer City is analyzed to understand and explain the role of the computer in the design of the city according to Dennis Crompton. In addition, his project will be compared with the cybernetic current of the time and its evolution as well as the diagrammatic representation of the city's information flows, while evaluating its significance as a first step in cybernetics and architecture digital.
Treball Final de Grau
Jori de Miguel, Deel
Tutor/a - Director/a: Sogbe Mora, Erica Beatriz
Data de publicació: 2024
Escola Tècnica Superior d'Arquitectura del Vallès (ETSAV)
Veure detall Accés al text complet
Es pren a un autor, Ffei Otto, com a paradígma per a l'estudi i la determinació d'uns valors i uns principis configuradors de l'Arquitectura Paramètrica.
Treball Final de Grau
Vinyals Riubrugent, Arnau
Tutor/a - Director/a: Sogbe Mora, Erica Beatriz
Data de publicació: 2024
Escola Tècnica Superior d'Arquitectura del Vallès (ETSAV)
Veure detall Accés al text complet
Tant pot ser per la situació privilegiada del municipi com per la seva història, Matadepera alberga un seguit d'obres construïdes durant la segona meitat del segle passat amb trets característics comuns, que defineixen un model d'habitatge que ja ha passat a la història. Jan Baca i Pericot, nascut a Terrassa el 1934 i actiu professionalment des del 1958 fins a l'actualitat, és l'arquitecte autor dels projectes que es recullen en aquest document.
El treball es divideix en dues parts diferenciades. La primera consta d'una introducció que explica el context històric de les obres que s'analitzen posteriorment, així com una biografia de l'autor i una entrevista personal. Aquest apartat té la intenció de contextualitzar les obres i l'arquitecte.
La segona part, sense oblidar la trajectòria completa de l'arquitecte Jan Baca i Pericot, és un recull i anàlisi de sis casos d'estudi seleccionats. La selecció es tracta de sis habitatges unifamiliars construïts en els anys compresos entre 1972 i 1990 a Matadepera que, amb criteri personal i l'acompanyament de l'autor, han estat agrupades, convertint-se en el principal objecte d'estudi de la recerca.
Finalment, l'objectiu de l'estudi serà extreure els trets diferencials d'aquesta producció arquitectònica concreta, analitzant els seus precedents i les seves derivacions en l'àmbit arquitectònic local.
Both because of the privileged location of the municipality and its history, Matadepera contains a series of works built during the second half of the last century with common features, defining a housing model that has already gone down in history. Jan Baca i Pericot, born in Terrassa in 1934 and professionally active from 1958 to the present day, is the architect behind the projects included in this document.
The work is divided into two distinct parts. The first consists of an introduction that explains the historical context of the works that are subsequently analyzed, as well as a biography of the author and a personal interview. This section is intended to contextualize the works and the architect.
The second part, without forgetting the complete trajectory of the architect Jan Baca i Pericot, is a compilation and analysis of six selected case studies. The selection consists of six single-family houses built in the years between 1972 and 1990 in Matadepera which, with personal criteria and the author's accompaniment, have been grouped together, becoming the main object of study of the research.
Finally, the aim of the study will be to extract the differential features of this specific architectural production, analyzing its precedents and its derivations in the local architectural field.
Treball Final de Grau
Quiñones Cairampoma, Sergio - Arturo
Tutor/a - Director/a: Sogbe Mora, Erica Beatriz
Data de publicació: 2024
Escola Tècnica Superior d'Arquitectura del Vallès (ETSAV)
Veure detall Accés al text complet
En la contemporaneïtat, les ciutats emergeixen com uns organismes complexos que són el resultat de la unió de múltiples cultures i experiències.
Podem parlar d'una ciutat heterogènia; una ciutat que està constituïda per capes que se superposen i manifesten una sensació de ‘collage',que, a mesura que passa el temps, es fa més latent.
Una condició que ha estat produïda arran dels diversos moviments sociopolítics i avenços tecnològics dels darrers segles. La conseqüència d'aquests actes ha estat la proliferació d'uns entorns que manquen d'identitat.
Falta un lligam entre les diferents capes de la ciutat. Aquestes capes són els espais naturals, les persones i la cultura. Nosaltres les persones ens hem anat allunyant d'allà on pertanyem, la natura. Hem adoptat un paper d'éssers
superiors, oblidant-nos, d'ella, i ara, quan més la necessitem, no la trobem. Aquest treball promou la voluntat d'intentar entendre com podem coexistir la natura, la ciutat i les persones en un mateix ambient. Fent valdre les diferències i virtuts de les tres.
Així doncs, davant l'oblit de la naturalesa, l'objectiu principal serà entendre la composició espacial d'aquesta davant la dinàmica evolutiva constant de les ciutats.
En la contemporaneidad, las ciudades emergen como unos organismos complejos que son el resultado de la unión de múltiples culturas y experiencias.
Podemos hablar de una ciudad heterogénea; una ciudad que está constituida por capas que se superponen y manifiestan una sensación de 'collage', que, a medida que pasa el tiempo, se hace más latente.
Una condición que ha sido producida a raíz de los varios movimientos sociopolíticos y adelantos tecnológicos de los últimos siglos. La consecuencia de estos actos ha sido la proliferación de unos entornos que carecen de identidad.
Falta un vínculo entre las diferentes capas de la ciudad. Estas capas son los espacios naturales, las personas y la cultura. Nosotras las personas nos hemos ido alejando de allá donde pertenecemos, la naturaleza. Hemos adoptado un papel de seres
superiores, olvidándonos, de ella, y ahora, cuando más la necesitamos, no la encontramos. Este trabajo promueve la voluntad de intentar entender como podemos coexistir la naturaleza, la ciudad y las personas en un mismo ambiente. Haciendo valer las diferencias y virtudes de las tres.
Así pues, ante el olvido de la naturaleza, el objetivo principal será entender la composición espacial de esta ante la dinámica evolutiva constante de las ciudades.
In contemporary times, cities emerge as complex organisms that are the result of the union of multiple cultures and experiences.
We can speak of a heterogeneous city; a city that is made up of layers that overlap and manifest a sense of 'collage', which, as time goes by, becomes more latent.
A condition that has been brought about by the various socio-political movements and technological advances of the last few centuries. The consequence of these acts has been the proliferation of environments that lack identity.
There is a lack of a link between the different layers of the city. These layers are natural spaces, people and culture. We people have moved away from where we belong, nature. We have adopted the role of superior beings
We have adopted the role of superior beings, forgetting about it, and now, when we need it most, we cannot find it. This work promotes the will to try to understand how nature, the city and people can coexist in the same environment. Validating the differences and virtues of all three.
So, faced with the oblivion of nature, the main objective will be to understand the spatial composition of nature in the face of the constant evolutionary dynamics of cities.
Treball Final de Grau
Rodríguez Urbano, Òscar
Tutor/a - Director/a: Sogbe Mora, Erica Beatriz
Data de publicació: 2023
Escola Tècnica Superior d'Arquitectura del Vallès (ETSAV)
Veure detall Accés al text complet
Aquest treball aborda la transformació social i urbana de Rubí, explorant les preexistències i els vestigis d'un passat que ha influït en la societat rubinenca, així com l'evolució paral·lela de l'espai físic. L'objectiu és aprofundir en la identitat de Rubí i revelar les dinàmiques que han configurat la seva realitat actual
Treball Final de Grau
Macià Roger, Antoni
Tutor/a - Director/a: Sogbe Mora, Erica Beatriz
Data de publicació: 2023
Escola Tècnica Superior d'Arquitectura del Vallès (ETSAV)
Veure detall Accés al text complet
El present exercici planteja una aproximació teòrica a un element arquitectònic de caràcter anònim, un mur de construcció ciclòpia fotografiat de manera fortuïta als voltants de la localitat pirinenca de Angoustrine-Villeneuve-des-Escaldes. L'imatge emmagatzemada digitalment adquireix el nom de IMG-1354.
L'aproximació teòrica a aquest element empra per a la seva descomposició formal i analítica el fonament teòric exposat en el capítol II del Llibre I de De Architectura, escrit entre el 35 i 25 a. C. per Vitruvi.
El procediment resultant planteja una finalitat última des de l'anàlisi de l'element arquitectònic en qüestió: la comprensió de la seva manera d'operar, establerta des de les relacions entre els elements que el composen (funció, material i emplaçament).
El presente ejercicio plantea una aproximación teórica a un elemento arquitectónico de carácter anónimo, un muro de construcción ciclópea fotografiado de manera fortuita en los alrededores de la localidad pirenaica de Angoustrine-Villeneuve-des-Escaldes. Cuya imagen almacenada digitalmente adquiere el nombre de IMG-1354.
La aproximación teórica a dicho elemento emplea para su descomposición formal y analítica el fundamento teórico expuesto en el capítulo II del Libro I de De Architectura, escrito entre el 35 y 25 a.C. por Vitruvio.
El procedimiento resultante, plantea una finalidad última desde el análisis del elemento arquitectónico en cuestión: la comprensión de su modo de operar establecida desde las relaciones entre los elementos que lo componen (función, material y emplazamiento).
Treball Final de Grau
Romero Ribas, Sara
Tutor/a - Director/a: Sogbe Mora, Erica Beatriz
Data de publicació: 2023
Escola Tècnica Superior d'Arquitectura del Vallès (ETSAV)
Veure detall Accés al text complet
El present treball es centra a investigar el rol de la imatge dins del camp del paisatge, com a component històricament vinculat al concepte i recentment reformulat amb noves connotacions. Des d'aquesta perspectiva, es realitza l'anàlisi dels Jardins del Pedregal de Luis Barragán, on s'exemplifica com aquest arquitecte utilitza la imatge com eina projectual i quins èxits n'obté. La voluntat és de posar en valor la component visual del paisatge (entenent que no és única) com a indispensable per a la creació de paisatges de qualitat.
El presente trabajo se centra en investigar el papel de la imagen dentro del campo del paisaje, como un componente históricamente vinculado al concepto y recientemente reformado con nuevas connotaciones. Desde esta perspectiva, se realiza el análisis de los Jardines del Pedregal de Luis Barragán, donde se ejemplifica cómo este arquitecto utiliza la imagen como algo proyectual y qué éxitos obtiene. La voluntad es poner en valor el componente visual del paisaje (entendiendo que no es único) como imprescindible para la creación de paisajes de calidad.
This paper focuses on investigating the role of the image within the field of landscape, as a component historically linked to the concept and recently reformed with new connotations. From this perspective, an analysis is made of Luis Barragán's Jardines del Pedregal, where it is exemplified how this architect uses the image as something projective and what successes he obtains. The aim is to value the visual component of the landscape (understanding that it is not unique) as essential for the creation of quality landscapes.
Treball Final de Grau
Salas Beltran, Josep
Tutor/a - Director/a: Sogbe Mora, Erica Beatriz
Data de publicació: 2023
Escola Tècnica Superior d'Arquitectura de Barcelona (ETSAB)
Veure detall Accés al text complet
El treball pretén estudiar el pàrquing com a element constitutiu de l'estructura urbana. Entendre, a partir de la història del darrer segle, com el pàrquing ha anat evolucionant i configurant-se a les nostres ciutats, en paral·lel a l'increment exponencial a la presència de l'automòbil. L'anàlisi històrica es relaciona directament amb els casos d'estudi que sorgeixen d'una mirada a través d'una selecció cinematogràfica de road movies del director alemany Wim Wenders.
Aquest treball pretén ser un inici -a causa de la seva laxa indagació fins ara- a l'estudi d'un espai que malauradament té una presència significativa a les ciutats. L'anàlisi es plantejarà des de la perspectiva occidental en el marc de la irrupció de l'Antropocè, indagant en la relació que el pàrquing té amb si mateix i amb el seu entorn, i de les diverses realitats que li han donat origen, caràcter i forma. El pàrquing s'entendrà com un altre dels elements urbans que configuren la ciutat, derivant en unes conclusions que orientin el seu futur en base a una millor relació amb l'entorn o, si no, apuntin a la desaparició que ja molts auguren.
El trabajo pretende estudiar al parking como elemento constitutivo de la estructura urbana. Entender, a partir de la historia del último siglo, como el parking ha ido evolucionando y configurándose en nuestras ciudades, en paralelo al incremento exponencial en la presencia del automóvil. El análisis histórico se relaciona directamente con los casos de estudio que surgirán de una mirada a través de una selección cinematográfica de road movies del director alemán Wim Wenders.
Este trabajo pretende ser un inicio -debido a su laxa indagación hasta la fecha- al estudio de un espacio que desgraciadamente tiene una presencia significativa en las ciudades. El análisis se planteará desde la perspectiva occidental en el marco de la irrupción del Antropoceno, indagando en la relación que el parking tiene consigo mismo y con su entorno, y de las realidades diversas que le han dado origen, carácter y forma. El parking se entenderá como otro de los elementos urbanos que configuran la ciudad, derivando en unas conclusiones que orienten su futuro en base a una mejor relación con el entorno o, en su defecto, apunten a la desaparición que ya muchos auguran.
The work intends to study parking as a constitutive element of the urban structure. Understand, from the history of the last century, how parking has been evolving and taking shape in our cities, in parallel to the exponential increase in the presence of the automobile. The historical analysis is directly related to the case studies that will emerge from a glance through a selection of road movies by the German director Wim Wenders.
This work aims to be a start -due to its lax investigation to date- to the study of a space that unfortunately has a significant presence in cities. The analysis will be considered from the western perspective in the framework of the irruption of the Anthropocene, investigating the relationship that the parking lot has with itself and with its environment, and the diverse realities that have given it its origin, character and form. Parking will be understood as another of the urban elements that make up the city, leading to conclusions that guide its future based on a better relationship with the environment or, failing that, point to the disappearance that many predict.
Treball Final de Grau
Martínez Pellicer, Gal·la
Tutor/a - Director/a: Sogbe Mora, Erica Beatriz
Data de publicació: 2022
Escola Tècnica Superior d'Arquitectura del Vallès (ETSAV)
Veure detall Accés al text complet
A través de la present investigació s'ha proposat una anàlisi de la naturalesa del cicle de l'aigua i la seva posada en valor en relació amb la pràctica del projecte arquitectònic i paisatgístic en un moment de clara emergència climàtica. Es realitzarà un recorregut per diferents casos d'estudis considerats com a paradigmàtics a diferents escales, en el marc de pràctiques professionals diverses i mecanismes d'actuació específics, utilitzant les troballes per a repensar la ciutat contemporània en relació a l'aigua, les seves dinàmiques i oscil·lacions constants en paral·lel als processos de l'entorn edificat. La ciutat de Barcelona serà el marc d'aplicació, arribant a la conclusió que la interacció del cicle amb el funcionament actual de la ciutat és superficial i incompatible.
A través de la presente investigación se ha propuesto un análisis de la naturaleza del ciclo del agua y su puesta en valor en relación a la práctica del proyecto arquitectónico y paisajístico en un momento de clara emergencia climática. Se realizará un recorrido por diferentes casos de estudios considerados como paradigmáticos a diferentes escalas, en el marco de prácticas profesionales diversas y mecanismos de actuación específicos, utilizando los hallazgos para repensar la ciudad contemporánea en relación al agua, sus dinámicas y oscilaciones constantes en paralelo a los procesos del entorno edificado. La ciudad de Barcelona será el marco de aplicación, llegando a la conclusión de que la interacción del ciclo con el funcionamiento actual de la ciudad es superficial e incompatible.
- ...
- ...
Filtra els resultats
TipusInformació
Filtre que permet refinar la cerca pel tipus de continguts que es mostren actualment.
El llistat conté els diversos tipus de continguts, ordenats descendentment pel nombre de documents.
Al costat de cada tipus hi trobareu una indicació del nombre de continguts que obtindríeu si apliqueu el filtre per a aquest tipus.
Informació
Filtre que permet refinar la cerca pel tipus de continguts que es mostren actualment.
El llistat conté els diversos tipus de continguts, ordenats descendentment pel nombre de documents.
Al costat de cada tipus hi trobareu una indicació del nombre de continguts que obtindríeu si apliqueu el filtre per a aquest tipus.
DataInformació
Filtre que permet refinar la cerca pel tipus de continguts que es mostren actualment.
El llistat conté els diversos tipus de continguts, ordenats descendentment pel nombre de documents.
Al costat de cada tipus hi trobareu una indicació del nombre de continguts que obtindríeu si apliqueu el filtre per a aquest tipus.
Informació
Filtre que permet refinar la cerca pel tipus de continguts que es mostren actualment.
El llistat conté els diversos tipus de continguts, ordenats descendentment pel nombre de documents.
Al costat de cada tipus hi trobareu una indicació del nombre de continguts que obtindríeu si apliqueu el filtre per a aquest tipus.
Condicions d'accésInformació
Filtre que permet refinar la cerca per les condicions d’accés que tenen els continguts.
Es mostra un llistat amb els diferents nivells d’accés que tenen els continguts, ordenats descendentment pel nombre de continguts.
Al costat de cada condició d’accés hi trobareu una indicació del nombre de continguts que obtindríeu si apliqueu el filtre per a aquesta condició.
Informació
Filtre que permet refinar la cerca per les condicions d’accés que tenen els continguts.
Es mostra un llistat amb els diferents nivells d’accés que tenen els continguts, ordenats descendentment pel nombre de continguts.
Al costat de cada condició d’accés hi trobareu una indicació del nombre de continguts que obtindríeu si apliqueu el filtre per a aquesta condició.
Accés obert 13
IdiomesInformació
Filtre que permet refinar la cerca a partir de l’idioma del contingut.
Es mostra un llistat amb els diferents idiomes en què s’han elaborat els continguts, ordenats descendentment pel nombre de continguts.
Al costat de cada idioma hi trobareu una indicació del nombre de continguts que obtindríeu si apliqueu el filtre per a aquesta condició.
Informació
Filtre que permet refinar la cerca a partir de l’idioma del contingut.
Es mostra un llistat amb els diferents idiomes en què s’han elaborat els continguts, ordenats descendentment pel nombre de continguts.
Al costat de cada idioma hi trobareu una indicació del nombre de continguts que obtindríeu si apliqueu el filtre per a aquesta condició.
Àrees temàtiquesInformació
Filtre que permet refinar la cerca a partir dels àmbits de coneixement propis de la UPC.
Es mostra un llistat amb els diferents àmbits de coneixement assignats als continguts, ordenats descendentment pel nombre de continguts.
Al costat de cada àmbit hi trobareu una indicació del nombre de continguts que obtindríeu si apliqueu el filtre per a aquesta condició.
Informació
Filtre que permet refinar la cerca a partir dels àmbits de coneixement propis de la UPC.
Es mostra un llistat amb els diferents àmbits de coneixement assignats als continguts, ordenats descendentment pel nombre de continguts.
Al costat de cada àmbit hi trobareu una indicació del nombre de continguts que obtindríeu si apliqueu el filtre per a aquesta condició.
Marc acadèmic
ProfessoratInformació
Filtre que permet refinar la cerca pel professorat que ha participat en l’elaboració d’algun dels continguts que es mostren actualment.
Es mostra un llistat del professorat que ha participat més en l’elaboració dels continguts que es mostren actualment.
Al costat de cada professor o professora hi trobareu una indicació del nombre de continguts que obtindríeu si apliqueu el filtre i, en alguns casos, també hi trobareu una icona que us permetrà anar a la fitxa del professor o professora dins de l’Aprèn.
Informació
Filtre que permet refinar la cerca pel professorat que ha participat en l’elaboració d’algun dels continguts que es mostren actualment.
Es mostra un llistat del professorat que ha participat més en l’elaboració dels continguts que es mostren actualment.
Al costat de cada professor o professora hi trobareu una indicació del nombre de continguts que obtindríeu si apliqueu el filtre i, en alguns casos, també hi trobareu una icona que us permetrà anar a la fitxa del professor o professora dins de l’Aprèn.
Centre DocentInformació
Filtre que permet refinar la cerca pels centres docents relacionats amb algun dels continguts que es mostren actualment.
Es mostra un llistat dels centres docents que estan relacionats amb més dels continguts que es mostren actualment.
Al costat de cada centre docent hi trobareu una indicació del nombre de continguts que obtindríeu si apliqueu el filtre per a aquest centre docent i, en alguns casos, també hi trobareu una icona que us permetrà anar a la fitxa del centre docent dins de l’Aprèn.
Informació
Filtre que permet refinar la cerca pels centres docents relacionats amb algun dels continguts que es mostren actualment.
Es mostra un llistat dels centres docents que estan relacionats amb més dels continguts que es mostren actualment.
Al costat de cada centre docent hi trobareu una indicació del nombre de continguts que obtindríeu si apliqueu el filtre per a aquest centre docent i, en alguns casos, també hi trobareu una icona que us permetrà anar a la fitxa del centre docent dins de l’Aprèn.
DepartamentInformació
Filtre que permet refinar la cerca pels departaments relacionats amb algun dels continguts que es mostren actualment.
Al costat de cada departament hi trobareu una indicació del nombre de continguts que obtindríeu si apliqueu el filtre per a aquest departament i, en alguns casos, també hi trobareu una icona que us permetrà anar a la fitxa del departament dins de l’Aprèn.
Informació
Filtre que permet refinar la cerca pels departaments relacionats amb algun dels continguts que es mostren actualment.
Al costat de cada departament hi trobareu una indicació del nombre de continguts que obtindríeu si apliqueu el filtre per a aquest departament i, en alguns casos, també hi trobareu una icona que us permetrà anar a la fitxa del departament dins de l’Aprèn.
CampusInformació
Filtre que permet refinar la cerca pels campus relacionats amb alguns dels continguts que es mostren actualment.
Al costat de cada campus hi trobareu una indicació del nombre de continguts que obtindríeu si apliqueu el filtre i, en alguns casos, també hi trobareu una icona que us permetrà anar a la fitxa del campus dins de l’Aprèn.
Informació
Filtre que permet refinar la cerca pels campus relacionats amb alguns dels continguts que es mostren actualment.
Al costat de cada campus hi trobareu una indicació del nombre de continguts que obtindríeu si apliqueu el filtre i, en alguns casos, també hi trobareu una icona que us permetrà anar a la fitxa del campus dins de l’Aprèn.
TitulacióInformació
Filtre que permet refinar la cerca per les titulacions actives relacionades amb alguns dels continguts que es mostren actualment.
Al costat de cada titulació hi trobareu una indicació del nombre de continguts que obtindríeu si apliqueu el filtre i, en alguns casos, també hi trobareu una icona que us permetrà anar a la fitxa de la titulació dins de l’Aprèn.
Informació
Filtre que permet refinar la cerca per les titulacions actives relacionades amb alguns dels continguts que es mostren actualment.
Al costat de cada titulació hi trobareu una indicació del nombre de continguts que obtindríeu si apliqueu el filtre i, en alguns casos, també hi trobareu una icona que us permetrà anar a la fitxa de la titulació dins de l’Aprèn.