Aprèn - Joan Goset Maldonado

INTRODUCCIÓ: Diversos estudis científics indiquen que el COVID persistent pot causar un deteriorament cognitiu, que pot afectar als moviments oculars. Les malalties neurodegeneratives poden afectar tant la cognició com la motilitat ocular. Els tests neuropsicològics actuals presenten certes limitacions, per la qual cosa, els moviments oculars, podrien ser biomarcadors de l'estat cognitiu. Aquest estudi té com a objectiu ampliar investigacions anteriors mitjançant l'avaluació dels moviments oculars registrats amb l'Eye tracker en pacients amb COVID persistent (PCC) durant una prova neuropsicològica com es el Trail Making Test (TMT). MÈTODES: Inicialment, es va realitzar un examen visual per garantir que la visió dels pacients fos adequada per observar els estímuls presents. El TMT, tradicionalment, es realitza amb un paper i llapis, i consisteix en la connexió de números (TMT-A) i lletres amb números (TMT-B) en ordre ascendent, amb la major velocitat possible. En el nostre estudi, aquesta prova va ser presentada en una pantalla i mentre es registraven els moviments oculars amb un Eye tracker. MATERIAL: En aquest estudi, van participar un total de 28 pacients del departament de neuropsicologia del Consorci Sanitari de Terrassa, que formaven part del projecte Rehab COVID, amb una edat mitjana de 50'67 ± 8'93 años. L'Eye tracker utilitzat va ser el EyeLink 1000 Plus, oferint una alta resolució i freqüència de mostreig per un un registre precís. És un sistema basat en infrarojos i processament d'imatges, amb la màxima resolució espacial del mercat. CONCLUSIÓ: Els resultats van mostrar diferències significatives de diversos paràmetres oculomotors en funció del temps durant el TMT, suggerint que aquests poden ser biomarcadors del deteriorament cognitiu. No obstant això, per obtenir conclusions fiables, és necessari comptar amb un tamany de mostra més gran, realitzar més investigacions i repetir les proves.

INTRODUCCIÓN: Diversos estudios científicos indican que el COVID persistente puede causar un deterioro cognitivo, que puede afectar a los movimientos oculares. Las enfermedades neurodegenerativas pueden afectar tanto a la cognición, como a la motilidad ocular. Los tests neuropsicológicos actuales presentan limitaciones, por lo que los movimientos oculares pueden ser biomarcadores del estado cognitivo. Este estudio busca ampliar investigaciones previas mediante la evaluación de los movimientos oculares registrados con el Eye tracker en pacientes con COVID persistente (PCC) durante una prueba neuropsicológica como es el Trail Making Test (TMT). MÉTODOS: Inicialmente, se realizó un examen visual para garantizar que la visión de los participantes fuera adecuada para observar los estímulos presentes. El TMT, tradicionalmente se realiza con un papel y lápiz y consiste en la conexión de números (TMT-A) y letras con números (TMT-B) en orden ascendente, con la mayor velocidad posible. En nuestro estudio, esta prueba fue presentada en una pantalla, mientras registraban los movimientos oculares con un Eye tracker. MATERIAL: En este estudio, participaron un total de 28 pacientes del departamento de neuropsicología del Consorci Sanitari de Terrassa, que formaban parte del proyecto Rehab COVID, con una edad media de 50'67 ± 8'93 años. El Eye tracker utilizado fue el EyeLink 1000 Plus, que ofrece una alta resolución y frecuencia de muestreo para un registro preciso. Es un sistema basado en infrarrojos y procesamiento de imágenes, con la máxima resolución espacial del mercado. CONCLUSIÓN: Los resultados mostraron diferencias significativas de varios parámetros oculomotores en función del tiempo durante el TMT, sugiriendo que estos podrían ser biomarcadores del deterioro cognitivo. Sin embargo, para poder obtener conclusiones fiables, es necesario contar con un tamaño de muestra mayor, realizar más investigaciones y repetir las pruebas.

INTRODUCTION: Several scientific studies indicate that persistent COVID may cause cognitive impairment, which can affect eye movements. Neurodegenerative diseases can affect both cognition and ocular motility. Current neuropsychological tests have limitations, which is why eye movements may serve as biomarkers for cognitive status. This study aims to expand on previous research by evaluating eye movements recorded with an Eye tracker in patients with persistent COVID (PCC) during a neuropsychological test, such as Trail Making Test (TMT). METHODS: Initially, a visual exam was performed to ensure that the participant's vision was adequate to observe the stimuli. The TMT, traditionally performed with paper and pencil, involves connecting numbers (TMT-A) and letters with numbers (TMT-B) in increasing order, as quickly as possible. In our study, this test was presented on a screen while eye movements were recorded using an Eye tracker. MATERIAL: A total of 28 participants from the neuropsychology department of the Consorci Sanitari de Terrassa, who were part of the Rehab COVID program, with a mean age of 50,67± 8,93 years. The Eye tracker used was the EyeLink 1000 Plus, which provides high resolution and sampling frequency for precise recording. It's an infrared-based system and image processing, with the highest spatial resolution available on the market. CONCLUSION: The results showed significant differences in several oculomotor parameters over time during the TMT, suggesting that these could be biomarkers of cognitive decline. However, to obtain reliable conclusions, a larger sample size is necessary, along with further research and the repetition of the tests.

Estudi dels moviments oculars sacàdics en persones amb COVID persistent

Projecte Final de Màster Oficial

Ortiz Juan, Lara

Tutor/a - Director/a: Viñuela Navarro, Valldeflors; Goset Maldonado, Joan

Data de publicació: 2024

Facultat d'Òptica i Optometria de Terrassa (FOOT)

Accés al text complet

Estudi de l'estabilitat de fixació en persones amb COVID persistent

Treball Final de Grau

De La Fuente Salvat, Raquel

Tutor/a - Director/a: Viñuela Navarro, Valldeflors; Goset Maldonado, Joan

Data de publicació: 2023

Facultat d'Òptica i Optometria de Terrassa (FOOT)

Veure detall Accés al text complet

Les malalties neurodegeneratives no tenen cura i un diagnòstic precoç és necessari per tractar-les el més aviat possible. Alguns estudis demostren que les alteracions dels moviments oculars poden ser un biomarcador de les malalties neurodegeneratives. La COVID persistent pot presentar dèficit cognitiu i provocar afectacions en l'acció dels músculs oculars. Consegüentment, aquest estudi analitzarà l'estabilitat de fixació en participants que formen part del projecte RehabCOVID que es realitza al Consorci Sanitari de Terrassa i té com a objectiu estudiar l'evolució de persones que presenten COVID-19 persistent amb deteriorament cognitiu i la seva rehabilitació. Les mesures que es realitzen són de fixació, de seguiment, de vergències, sacàdiques, de resposta pupil·lar i una de traçabilitat. Les fan pacients amb la COVID-19 persistent i pacients sans mitjançant un eye tracker procedent del CD6 (Center for Sensors, Instruments and Systems Development) de la Universitat Politècnica de Catalunya. Els objectius del treball són augmentar la mostra de l'estudi i millorar el procediment d'anàlisis de dades de l'estabilitat de fixació, elaborant un algoritme de MATLAB per poder analitzar noves variables. Durant aquest projecte s'han realitzat 60 noves mesures: 15 a participants sans, 10 a participants que van estar hospitalitzats durant la fase aguda de la infecció i 35 que no van requerir serveis hospitalaris. Els resultats mostren que algunes variables dels moviments de fixació difereixen entre els participants sans i els que presenten COVID-19 persistent amb dèficit cognitiu. El grup que presenta més alteracions, per tant, té menys estabilitat de fixació, és el que no va requerir serveis hospitalaris. Tot i així, cal augmentar la mostra de l'estudi i dissenyar algoritmes per analitzar més variables per tal d'obtenir resultats més concloents.

Las enfermedades neurodegenreativas no tienen cura y un diagnóstico precoz es necesario para tratarlas lo antes posible. Algunos estudios demuestran que las alteraciones de los movimientos oculares pueden ser biomarcadores de las enfermedades neurodegenerativas. La COVID persistente puede presentar déficit cognitivo y provocar afectaciones en la acción de los músculos oculares. Consecuentemente, este estudio analizará la estabilidad de fijación en pacientes que forman parte del proyecto RehabCOVID que se realiza en el Consorci Sanitari de Terrassa y tiene como objetivo estudiar la evolución de personas que presentan COVID-19 persistente con deterioro cognitivo y su rehabilitación. Las medidas que se realizan son de fijación, de seguimiento, de vergencias, sacádicas, de respuesta pupilar y una de trazabilidad. Las realizan pacientes con COVID-19 persistente y pacientes sanos mediante un eye tracker procedente del CD6 (Center for Sensores, Instruments and Systems Develpoment) de la Universitat Politècnica de Catalunya. Los objetivos del trabajo son aumentar la muestra del estudio y mejorar el procesamiento del análisis de datos de la estabilidad de fijación, elaborando un algoritmo de MATLAB para poder analizar nuevas variables. Durante este proyecto se han realizado 60 nuevas medidas: 15 a participantes sanos, 10 a participantes que estuvieron hospitalizados durante la fase aguda de la infección y 35 que no requirieron servicios hospitalarios. Los resultados muestran que algunas variables de los movimientos de fijación difieren entre los participantes sanos y los que presentan COVID-19 persistente con déficit cognitivo. El grupo que presenta más alteraciones, por tanto, tiene menos estabilidad de fijación, es el que no requirió servicios hospitalarios. Aún así, es necesario aumentar la muestra del estudio y diseñar algoritmos para analizar más variables y obtener resultados más concluyentes.

Neurodegenerative diseases have no cure and early diagnosis is necessary to treat them as soon as possible. Some studies show that alterations in eye movements may be biomarkers of neurodegenerative diseases. Persistent COVID may present cognitive deficits and cause impairments in ocular muscle action. Consequently, this study will analyze fixation stability in patients who are part of the RehabCOVID project carried out at the Consorci Sanitari de Terrassa and aims to study the evolution of people with persistent COVID-19 with cognitive impairment and their rehabilitation. The measurements performed are fixation, smooth pursuit, vergence, saccadic, pupillary response and scanning. Eye movements were recorded in patients with persistent COVID-19 and healthy patients using an eye tracker from CD6 (Center for Sensors, Instruments and Systems Development) of the Universitat Politècnica de Catalunya. The objectives of the work are to increase the study sample and to improve the processing of fixation stability data analysis, by developing a MATLAB algorithm to analyze new variables. During this project, 60 new measurements have been performed: 15 on healthy participants, 10 on participants who were hospitalized during the acute phase of the infection and 35 who did not require hospital services. The results show that some variables of fixation movements differ between healthy participants and those with persistent COVID- 19 with cognitive deficit. The group presenting more alterations, thus having less fixation stability, is the one that did not require hospital services. Even so, it is necessary to increase the study sample and design algorithms to analyze more variables and obtain more conclusive results.

Estudi de vergències en persones amb COVID persistent

Treball Final de Grau

Rivero Prieto, Inés

Tutor/a - Director/a: Viñuela Navarro, Valldeflors; Goset Maldonado, Joan; Garolera Freixa, Maite

Data de publicació: 2023

Facultat d'Òptica i Optometria de Terrassa (FOOT)

Veure detall Accés al text complet

Nombrosos estudis han investigat canvis en els moviments oculars com a resultat de trastorns neurològics. Avui en dia se sap que la COVID-19 pot resultar en afectacions cognitives en algunes persones i, per tant, és d'interès investigar possibles alteracions de la motilitat ocular relacionades amb aquesta condició. Avui dia, gràcies a la tecnologia d'eye tracking es poden avaluar els moviments oculars de manera objectiva, no invasiva i de forma precisa. Aquesta avaluació podria ser d'ajuda per al diagnòstic i seguiment de diverses malalties neurodegeneratives i neurològiques reconeixent afectacions cognitives segons l'anàlisi de la motilitat. L'objectiu del treball ha estat avaluar diferents moviments oculars amb l'eye tracker, i en aquest cas analitzar en detall els moviments de vergència en pacients amb COVID persistent i comparar aquests resultats amb els obtinguts persones sanes sense COVID persistent. Els resultats obtinguts corresponen a 57 participants: 16 controls i 41 amb COVID persistent que es divideixen en 31 que van passar la malaltia de manera lleu i 10 que van requerir hospitalització. Els resultats mostren algunes diferències en la velocitat i amplitud de les sacades entre participants amb COVID persistent i controls. Aquests dos paràmetres resulten més elevats en el cas dels moviments de divergència en el grup de COVID greu, i en els moviments de convergència en el grup de COVID lleu. També, però en menor grau, es troben diferències en els moviments de convergència en els paràmetres que avaluen la mitjana que d'angle dels ulls respecte de la posició del test, i els moviments de divergència el ratio de velocitat de l'estímul en relació amb la velocitat de seguiment del pacient. Malgrat les diferències trobades, diferència en la mida de la mostra de cada grup fa que els resultats no siguin del tot concloents.

Numerosos estudios han investigado cambios en los movimientos oculares como resultado de trastornos neurológicos. Hoy en día se sabe que la COVID-19 puede resultar en afectaciones cognitivas en algunas personas y, por lo tanto, es de interés investigar posibles alteraciones de la motilidad ocular relacionadas con esta condición. Hoy en día, gracias a la tecnología de eye tracking se pueden evaluar los movimientos oculares de manera objetiva, no invasiva y de forma precisa. Esta evaluación podría ser de ayuda para el diagnóstico y seguimiento de varias enfermedades neurodegenerativas y neurológicas reconociendo afectaciones cognitivas según el análisis de la motilidad. El objetivo del trabajo ha estado evaluar diferentes movimientos oculares con el eye tracker, y en este caso analizar en detalle los movimientos de vergencia en pacientes con COVID persistente y comparar estos resultados con los obtenidos en personas sanas sin COVID persistente. Los resultados obtenidos corresponden a 57 participantes: 16 controles y 41 con COVID persistente que se dividen en 31 que pasaron la enfermedad de manera leve y 10 que requirieron hospitalización. Los resultados muestran algunas diferencias en la velocidad y amplitud de las sacadas entre participantes con COVID persistente y controles. Estos dos parámetros resultan más elevados en el caso de los movimientos de divergencia en el grupo de COVID grave, y en los movimientos de convergencia en el grupo de COVID leve. También, pero en menor grado, se encuentran diferencias en los movimientos de convergencia en los parámetros que evalúan la media que de ángulo de los ojos respecto de la posición del test, y en los movimientos de divergencia lo ratio de velocidad del estímulo en relación con la velocidad de seguimiento del paciente. A pesar de las diferencias encontradas, diferencia en la medida de la muestra de cada grupo hace que los resultados no sean del todo concluyentes.

Many studies have investigated changes in eye movements as a result of neurological disorders. Today, it is known that COVID-19 can result in cognitive effects in some people, and it is therefore of interest to investigate possible alterations to eye motility related to this condition. Today, thanks to eye tracking technology, eye movements can be assessed objectively, non-invasively and precisely. This assessment could help in the diagnosis and monitoring of various neurodegenerative and neurological diseases by recognizing cognitive affects according to the analysis of motility. The aim of the work has been to evaluate different eye movements with the eye tracker, in which case to analyse in detail the movements of validity in patients with persistent COVID-19 and compare these results with those obtained by healthy people without persistent COVID. The results obtained correspond to 57 participants: 16 controls and 41 with persistent COVID 19 divided into 31 who passed the disease mildly and 10 who required hospitalization. The results show some differences in the speed and breadth of shaking between participants with persistent COVID and controls. These two parameters are higher in the case of divergence movements in the severe COVID group, and in the convergence movements in the mild COVID group. Also, but to a lesser degree, there are differences in convergence movements in the parameters that evaluate the average than the angle of the eyes with respect to the position of the test, and the divergence motions the rate of the stimulus relative to the patient's monitoring speed. Despite the differences found, the difference in the sample size of each group makes the results not entirely conclusive.

Development of eye tracking systems for medical diagnosis

Projecte Final de Màster Oficial

Figols Monlleó, Oriol

Tutor/a - Director/a: Vilaseca Ricart, Meritxell; Mestre Ferrer, Clara; Goset Maldonado, Joan

Data de publicació: 2023

Escola Tècnica Superior d'Enginyeria de Telecomunicació de Barcelona (ETSETB)

Veure detall Accés al text complet

Resposta pupil·lar en pacients amb COVID-19 persistent

Treball Final de Grau

Fontanillas Romero, Aina

Tutor/a - Director/a: Viñuela Navarro, Valldeflors; Garolera Freixa, Maite; Goset Maldonado, Joan

Data de publicació: 2023

Facultat d'Òptica i Optometria de Terrassa (FOOT)

Veure detall Accés al text complet

Estudis recents suggereixen que la COVID-19 pot presentar afectacions cognitives. D'altra banda, hi ha estudis que han demostrat que les malalties neurodegeneratives que presenten afectacions cognitives poden alterar els moviments oculars i la resposta pupil·lar. Avui en dia, gràcies a la tecnologia d'eye tracking, es poden avaluar els moviments oculars i la pupil·la d'una manera objectiva, no invasiva i eficaç, i aquesta ens podria ajudar en el diagnòstic de malalties neurodegeneratives i afectacions cognitives, en particular, en aquelles en què els moviments oculars es veuen alterats. Degut a que existeixen diferents estudis enfocats a l'estudi de la motilitat ocular en condicions neurològiques i dèficits cognitius, aquest treball es centra en l'avaluació de la resposta pupil·lar, ja que aquesta ha estat menys explorada. Durant l'estudi s'ha mesurat la resposta pupil·lar i els moviments oculars de 67 persones, 14 dels quals són participants controls, que no han patit la COVID-19, i 53 participants que han passat la COVID-19 i han estat diagnosticats amb COVID persistent. Aquest últim grup s'ha dividit en participants que van passar la malaltia de manera lleu i els que van requerir d'hospitalització. Els resultats obtinguts suggereixen que el temps de resposta pupil·lar és molt semblant en els tres grups, amb una diferència molt mínima que no arriba als 2 segons. Referent al diàmetre pupil·lar, si que s'han observat diferències: el grup COVID greu presenta una menor constricció i dilatació de la pupil·la que el grup control i el grup COVID lleu. Aquests resultats indiquen que alguns aspectes de la resposta pupil·lar poden veure's afectats en persones que han passat la malaltia de forma més greu.

Estudios recientes sugieren que la COVID-19 puede presentar afectaciones cognitivas. Por otro lado, hay estudios que han demostrado que las enfermedades neurodegenerativas, que presentan afectaciones cognitivas pueden alterar los movimientos oculares y la respuesta pupilar. Hoy en día, gracias a la tecnología de eye tracking, se pueden evaluar los movimientos oculares y la pupila de una manera objetiva, no invasiva y eficaz, y esta nos podría ayudar en el diagnóstico de enfermedades neurodegenerativas y afectaciones cognitivas, en particular, en aquellas en que los movimientos oculares se ven afectados. Debido a que existen diferentes estudios enfocados de la motilidad ocular en condiciones neurológicas y déficits cognitivos, este trabajo se centra en la evaluación de la respuesta pupilar, ya que esta ha estado menos explorada. Durante el estudio se ha medido la respuesta pupilar y los movimientos oculares a 67 personas, 14 de los cuales son participantes control, que no han estado sufrido la COVID-19, y 53 participantes que han pasado la COVID-19 y han estado diagnosticados con COVID-19 persistente. Este último grupo se ha dividido en participantes que pasaron la enfermedad de manera leve y lo que requirieron de hospitalización. Los resultados obtenidos sugieren que el tiempo de respuesta pupilar es muy parecido entre los tres grupos, con una diferencia muy mínima que no llega a los 2 segundos. En referencia al diámetro pupilar, si se han encontrado algunas diferencias: el grupo COVID grave presenta una menor constricción i dilatación de la pupila que el grupo control y el grupo COVID leve. Estos resultados indican que algunos aspectos de la respuesta pupilar pueden verse afectados en personas con COVID-19 persistente, y en particular en personas que han pasado la enfermedad de manera más grave.

Recent studies suggest that COVID-19 may be cognitively impaired. In addition, studies have shown that neurodegenerative diseases with cognitive impairment can impact on eye movements and pupillary response. Nowadays, thanks to eye tracking technology, eye movements and pupil response can be evaluated in an objective, non-invasive and effective way, and this could help us in the diagnosis of neurodegenerative diseases and cognitive impairment, particularly those in which eye movements are affected. As there are different studies focused on the study of ocular motility in neurological conditions and cognitive deficits, this work will focus on the evaluation of the pupillary response, as this has been less explored. During the study, pupillary response and eye movements have been measured in 67 people, 14 of whom are control participants, who have not suffered from COVID-19, and 53 participants who have passed COVID-19 and have been diagnosed with persistent COVID-19. The latter group has been divided into participants who had mild disease and those who required hospitalisation. The results obtained suggest that the pupillary response time is very similar between the three groups, with a very minimal difference of less than 2 seconds. With regard to pupil diameter, some differences were found: the severe COVID group showed less pupil constriction and dilation than the control group and the mild COVID group. These results indicate that some aspects of the pupillary response may be affected in people with persistent COVID-19, and in particular in people who have had more severe COVID.

Validació d'un nou instrument per a la mesura d'inestabilitat de la pel.lícula llagrimal

Treball Final de Grau

Ponsa Campanyà, Foix

Tutor/a - Director/a: Aldaba Arévalo, Mikel; Goset Maldonado, Joan

Data de publicació: 2022

Facultat d'Òptica i Optometria de Terrassa (FOOT)

Veure detall Accés al text complet

La mesura de la pel·lícula llagrimal és fonamental en la pràctica optomètrica. Les tècniques clíniques utilitzades fins avui per mesurar la qualitat de la pel·lícula llagrimal han implicat subjectivitat i invasivitat en la determinació dels valors com el BUT. Això ha dificultat el diagnòstic d'una de les patologies oculars més comuns, el síndrome d'ull sec. Es per això que s'ha vist necessari desenvolupar tecnologies per realitzar l'avaluació de la llàgrima de manera no invasiva i objectiva. Una d'aquestes tecnologies es la que presenta MYAH, un instrument que, entre altres coses, permet fer l'avaluació completa de la llàgrima a través de proves com el NIBUT, BUT, menisc llagrimal o observació de glàndules de Meibom. L'objectiu del treball ha sigut comprovar si el MYAH és vàlid per mesurar objectivament la pel·lícula llagrimal comparant-lo amb les tècniques més utilitzades, el BUT amb biomicroscopi i el NIBUT. Els resultats amb diferents tècniques eren similars. En l'anàlisi es va observar que les diferències eren significatives i per tant no podien intercanviar-se les tècniques a l'hora de mesurar la ruptura de la pel·lícula llagrimal. Els motius d'aquestes diferències podien ser la instil·lació de fluoresceïna en dues tècniques o la pròpia inestabilitat de la llàgrima. Els resultats mostraren que la diferència entre dues tècniques invasives era menor que entre una tècnica invasiva com el BUT amb biomicroscopi i una no invasiva, com el NIBUT en el MYAH.

La medida de la película lagrimal es fundamental en la práctica optométrica. Las técnicas clínicas utilizadas hasta hoy para medir la calidad de la película lagrimal han implicado subjetividad e invasividad en la determinación de valores como el BUT. Esto ha dificultado el diagnóstico de una de las patologías oculares más comunes, el síndrome de ojo seco. Es por eso que se ha visto necesario desarrollar tecnologías para evaluar la lágrima de manera no invasiva y objetiva. Una de estas tecnologías es la que presenta el MYAH, un instrumento que, entre otras cosas, permite hacer una evaluación completa de la película lagrimal a través de pruebas como el NIBUT, BUT, menisco lagrimal y observación de las glándulas de Meibomio. El objetivo del trabajo ha sido comprobar si el MYAH es válido para medir objetivamente la película lagrimal al compararlo con otras técnicas mas utilizadas, el BUT con biomicroscopio y NIBUT. Los resultados con diferentes técnicas eran similares. En el análisis se observó que las diferencias eran significativas y por tanto no podían intercambiarse las técnicas a la hora de medir el tiempo de ruptura lagrimal. Los motivos de estas diferencias podían deberse a la instilación de fluoresceína en dos técnicas o a la propia inestabilidad de la lágrima. Los resultados mostraron que la diferencia entre las dos técnicas invasivas era menor que entre técnica invasiva como el BUT y técnica no invasiva como el NIBUT.

Tear film measurement is fundamental in optometric practice. The clinical techniques used nowadays, such as the BUT technique are still invasive and subjective when it comes to tear film measurement. Because of this, one of the most common ocular conditions, the dry eye disease, has been more difficult to diagnose. Therefore, it has become necessary to develop non-invasive and objective technologies for tear measurement. One of these technologies is MYAH, an instrument that, among other things, allows a complete evaluation of the tear film through tests such as NIBUT, BUT, tear meniscus or observation of Meibom glands. The aim of the study was to test whether MYAH is valid for objectively measuring tear film by comparing it with the most common techniques: BUT with the slit lamp and NIBUT. The results were similar comparing different techniques. The analysis showed that the differences were significant and therefore the techniques used for measuring tear break up time could not be exchanged between them. Some reasons as why these differences exist could be the instillation of fluorescein into two techniques or the instability of the tear film itself. The results showed that the differences between the two invasive techniques was less than between an invasive technique such as BUT with slit lamp and a non-invasive one, such as NIBUT in MYAH.

Variabilidad del nibut en función de las condiciones de medida

Treball Final de Grau

López Alforja, Iker

Tutor/a - Director/a: Aldaba Arévalo, Mikel; Goset Maldonado, Joan

Data de publicació: 2022

Facultat d'Òptica i Optometria de Terrassa (FOOT)

Veure detall Accés al text complet

La mesura de la pel·lícula lacrimal és molt freqüent en els gabinets optomètrics. Per a això, existeixen dispositius cada vegada més complets, exactes i amb més tecnologia en el seu interior que es poden fer servir i es tenen a l'abast. En tots els manuals s'especifiquen tant la posició del pacient o del professional, els passos a seguir per a la presa de mesures o fins i tot les condicions d'il·luminació ambiental que cal tenir en compte, però no s'especifica quants parpellejos han d'haver-hi o és recomanable que hi hagi abans de cada mesura. Aquest factor pot ser important ja que és conegut que el parpelleig reparteix de manera uniforme la llàgrima sobre la superfície ocular. D'aquesta falta d'informació va sorgir el dubte de com pugui afectar el parpelleig al temps de ruptura lacrimal. L´objectiu d´aquest treball ha estat comparar els resultats de la mesura del temps de ruptura lacrimal en 3 condicions de parpelleig diferents: 1, 3 o 5 parpellejos previs a la mesura. Finalment, els resultats han estat en la comparació entre 1 i 3 parpelleigs mitjana de 0.65 segons en un interval de confiança (IC) del 95% de [-13,31s; 14,62s]. La comparació entre 3 i 5 parpellejos una mitjana de 0.79 i un IC del 95% de [-15,99s; 17,57s]. La comparació entre 5 i 1 parpellejos amb mitjana de -1.44 i un IC del 95% de [-16,97s; 14,09s]. Els intervals de confiança de les diferències entre les mesures són de l'ordre de 15s. Aquesta diferència és clínicament significativa i per tant es pot considerar que hi ha diferències entre les mesures amb diferents parpelleigs.

La medida de la película lagrimal es muy frecuente en los gabinetes optométricos. Para ello, existen dispositivos cada vez más completos, exactos y con más tecnología en su interior que se pueden utilizar y se tienen al alcance. En todos los manuales se especifican tanto la posición del paciente o la del profesional, los pasos a seguir para la toma de mediciones o incluso las condiciones de iluminación ambiental que hay que tener en cuenta, pero no se especifica cuantos parpadeos debe haber o es recomendable que haya previa a cada medida. Esto puede ser un factor importante ya que es sabido que el parpadeo reparte de forma uniforme la lágrima sobre la superficie ocular. De esta falta de información surgió la duda de como pueda afectar el parpadeo al tiempo de ruptura lagrimal. El objetivo de este trabajo ha sido comparar los resultados de la medida del tiempo de ruptura lagrimal en 3 condiciones de parpadeo diferentes: 1, 3 o 5 parpadeos previos a la medida. Los resultados en la comparación entre 1 y 3 parpadeos mostraron una diferencia media de 0.65s con un intervalo de confianza (IC) del 95% de [-13,31s; 14,62s]. En la comparación entre 3 y 5 parpadeos la diferencia media fue de 0.79s y un IC del 95% de [-15,99s; 17,57s]. La comparación entre 5 y 1 parpadeos dio una diferencia media de -1.44s y un IC del 95% de [-16,97s; 14,09s]. Los intervalos de confianza de las diferencias entre medidas son del orden de 15s. Esta diferencia es clínicamente significante y por tanto se puede considerar que hay diferencias entre las medidas con distintos parpadeos.

Tear film measurement is very common in optometric practices. Because of this, there are more complete and accurate devices within reach with more technology inside them that can be used. All manuals specify the patient's or professional's position, the steps to follow for taking measurements or even the ambient lighting conditions to be taken into account, but they do not specify how many blinks should or would be recommended to be made prior to each measurement. This may be an important factor as it is known that blinking spreads the tears evenly over the ocular surface. From this lack of information, the question arose as to how blinking may affect tear break-up time. The aim of this study was to compare the results of the tear break-up time measurement in 3 different blinking conditions: 1, 3 or 5 blinks prior to the measurement. The results in the comparison between 1 and 3 blinks showed a mean difference of 0.65s with a 95% confidence interval (CI) of [-13.31s; 14.62s]. In the comparison between 3 and 5 blinks the mean difference was 0.79s and a 95% CI of [-15.99s; 17.57s]. The comparison between 5 and 1 blinks gave a mean difference of -1.44s and a 95% CI of [-16.97s; 14.09s]. The confidence intervals of the differences between measurements are in the order of 15s. This difference is clinically significant and therefore it can be considered that there are differences between measurements with different blinks.