Corren temps convulsos a nivell econòmic i els mercats financers són notícia dia rere
dia per les seves constants sacsejades. Les oscil·lacions en el preu dels aliments, les
pujades i baixades històriques en el preu del petroli, les fortes variacions en les
cotitzacions de les monedes, els mínims històrics en el tipus d'interès o el continu
vaivé de les matèries primeres i els metalls no només ocupen portades de diaris i
telenotícies, sinó que són motiu de gran preocupació per al correcte transcurs de
moltes economies, empreses i famílies.
En aquest context, les empreses mineres naveguen en un entorn de volatilitat i
incertesa superlatiu, que posa en dubte la salut financera de la companyia a curt i llarg
termini i que augmenta la dificultat en la valoració i gestió dels projectes.
Les causes d'aquesta major volatilitat s'expliquen perquè les polítiques monetàries de
creació de diner i baixada de tipus d'interès dels Bancs Centrals generen una situació
de diner barat i provoquen una sobre-inversió sense l'augment previ de l'estalvi de la
societat, cosa que genera un boom econòmic sense base real. Al no haver-hi base
real, es generen desequilibris en els preus dels béns, en l'organització dels factors i en
els processos productius, de manera que l'economia acaba sent insostenible fins a
caure en un col·lapse.
Aquesta successió de boom i col·lapse causat per l'expansió monetària i creditícia
afecta directament a la indústria de béns de capital i als seus proveïdors. Les
empreses mineres que extreuen minerals utilitzats com a matèries primeres de béns
de capital estan exposades a una màxima volatilitat cíclica causada per pertorbacions
monetàries, mentre que les que produeixen minerals per a béns de consum, com el
cas de la potassa que s'utilitza en agricultura, pateixen una relativa menor inestabilitat.
A això se li suma que la psicologia dels operadors i l'ús de productes financers amb
finalitats especuladores ajuda a incentivar aquests moviments.
A part del preu del mineral en sí, donat que existeix un equilibri entre els poders de
compra nacionals i exteriors dels països, variacions internes en els nivells de preus
provocades per males estratègies d'inversió es traslladen, a llarg termini, al tipus de
canvi de la moneda local, provocant alhora un increment de la volatilitat en el tipus de
canvi del país. Aquest increment de volatilitat en el tipus de canvi té les mateixes
implicacions quan l'empresa ha de vendre els seus productes a l'exterior.
La indústria minera és especialment sensible a aquestes variacions de preu, perquè
grans volatilitats generen un ambient de major incertesa, cosa que complica les
previsions d'ingressos futurs de l'explotació, i per tant, els anàlisis de viabilitat dels
projectes miners. L'elevada quantitat de costos fixos del sector miner fa que aquesta
existència de riscos financers sigui especialment crítica.
En aquesta direcció, s'identifiquen tres riscos financers diferents que afecten a les
empreses mineres mundials; les variacions en el preu de venda del mineral extret, les
variacions en el tipus de canvi entre la moneda local i la moneda de referència del
mercat (generalment el dòlar) i les variacions en el tipus d'interès.
La manera com les empreses mineres cobreixen els tres riscos financers detectats és
amb l'ús de productes financers derivats, que són instruments financers complexos
que permeten assegurar respectivament el preu, el tipus de canvi o el tipus d'interès
durant un període donat. Pel què fa al preu, s'utilitzen commodity forwards i commodity
options, pel tipus de canvi currency forwards i currency options i pel tipus d'interès
interest rate swaps i forward rate agreements.
En l'àmbit local, l'estudi realitzat a l'empresa ICL Iberia determina que, donades les
seves característiques de negociació amb els clients, exposició al mercat exterior, i
mètodes de finançament, els riscos financers de variació del preu del mineral i de tipus
d'interès es minimitzen, i és la variació del tipus de canvi euro-dòlar el principal risc
financer que pateix l'empresa. És per això que la seva estratègia de cobertura és la
d'assegurar el 100% de les seves posicions obertes amb moneda estrangera,
mitjançant contractes currency forward amb entitats bancàries, que li permeten garantir
la cotització futura del tipus de canvi euro-dòlar.
En la simulació realitzada es determina però, que aquesta estratègia de realitzar
cobertures totals no és la solució més eficient que pot prendre l'empresa en termes de
resultats, ja que a part d'existir un cost associat al fet de cobrir-se, certs moviments
poden afavorir el tipus de canvi rebut per l'empresa. Pel contrari, l'estudi determina que
una selecció de les cobertures, utilitzant mètodes de previsió de tipus de canvi és la
solució òptima en termes de resultats.
No obstant, l'estudi té en compte que cobertures totals aporten un valor intangible en
termes de tranquil·litat per a l'empresa, motiu pel qual es considera que s'haurien de
quantificar els beneficis – costos d'ambdues opcions per tal de determinar l'estratègia
òptima. Per una banda, s'haurien d'analitzar en termes monetaris els beneficis
addicionals de realitzar cobertures selectives així com els costos afegits de dur a terme
els estudis de previsió. Per l'altra, caldria quantificar el valor afegit que suposa per
l'empresa fugir de preocupacions i mantenir-se cobert el 100% del temps i determinar
quina de les dues opcions aporta més valor per a l'empresa.
En tots els casos però, l'estudi realitzat aconsella no utilitzar bancs convencionals com
a proveïdors de les cobertures, sinó utilitzar empreses de nova creació FinTech.
Aquestes ofereixen els mateixos serveis que els bancs convencionals però amb uns
costos de servei molt més reduïts, cosa que tindrà un impacte directe en els comptes
de resultats de l'empresa.