Aprèn - Francesc Pla Ferrer

El model actual és insostenible, ja que no té en compte el seu context social ni ambiental. Som éssers ecodependents i interdependents, i per això cal transformar l'estructura que organitza la nostra manera de viure per promoure una habitabilitat més resilient i holística. Aquesta transformació, però, ha de garantir-se de manera equitativa, sense deixar ningú enrere. Si abordem aquesta habitabilitat des de la perspectiva de l'habitatge, podem identificar tres pilars fonamentals: l'envoltant, els sistemes i la gestió. Actualment, la rehabilitació dels edificis se centra principalment en la millora dels dos primers aspectes: la millora de l'envolupant i la incorporació de sistemes més eficients, sovint connectats a la xarxa elèctrica per facilitar l'ús d'energies renovables. Aquest enfocament, però, sovint oblida la importància d'una millor gestió de l'edifici i dels canvis d'hàbits que aquesta pot generar. El nostre projecte posa l'accent en la rehabilitació a través de la gestió, proposant una nova manera d'habitar en col·lectiu. Aprofitem cada intervenció en l'edifici com una oportunitat per fomentar nous hàbits de consum i alimentació, reconeixent les necessitats ambientals i socials de les persones. Aquesta visió no només busca una resposta sostenible, sinó que també vol reduir els costos econòmics associats a l'habitabilitat. Si analitzem la distribució dels costos, veiem que cal posar el focus en l'alimentació i en l'ús de l'edifici. Amb aquesta premissa, la proposta planteja un nou model basat en la col·lectivització de les cuines com a motor de canvi cap a una habitabilitat comuna. La concentració dels punts de màxim consum emergeix com l'estratègia principal per reduir la demanda energètica i optimitzar els recursos.

El modelo actual es insostenible, ya que no tiene en cuenta su contexto social ni ambiental. Somos seres ecodependientes e interdependientes, y por ello debemos transformar la estructura que organiza nuestra manera de vivir para promover una habitabilidad más resiliente y holística. Esta transformación, sin embargo, debe garantizarse de manera equitativa, sin dejar a nadie atrás. Si abordamos esta habitabilidad desde la perspectiva de la vivienda, podemos identificar tres pilares fundamentales: la envolvente, los sistemas y la gestión. Actualmente, la rehabilitación de los edificios se centra principalmente en la mejora de los dos primeros aspectos: la mejora del envolvente y la incorporación de sistemas más eficientes, incluso conectados a la red eléctrica para facilitar el uso de energías renovables. Este enfoque deja de lado la importancia de una mejor gestión del edificio y de los costes de energía que este puede generar. Nuestro proyecto pone el acento en la rehabilitación a través de la gestión, proponiendo una nueva manera de habitar en colectividad. Se aprovecha cada intervención en el edificio como una oportunidad para fomentar nuevos hábitos de consumo y alimentación, reconociendo las necesidades ambientales y social de las personas. Esta visión no solo busca una respuesta sostenible, sino que también quiere reducir los costes económicos asociados a la habitabilidad. Si analizamos la distribución de los costes, vemos que hay que poner el foco en la alimentación y en el uso del edificio. Con esta premisa, la propuesta plantea un nuevo modelo basado en la colectivización de las viviendas como motor de cambio hacia una habitabilidad comunitaria. La concentración de los puntos de máximo consumo surge como la estrategia principal para reducir la demanda energética y optimizar los recursos.

The current model is unsustainable, as it does not take into account its social or environmental context. We are ecodependent and interdependent beings, and therefore it is necessary to transform the structure that organizes our way of life to promote more resilient and holistic habitability. This transformation, however, must be ensured equitably, leaving no one behind. If we approach this habitability from the perspective of housing, we can identify three fundamental pillars: the envelope, the systems, and the management. Currently, building rehabilitation primarily focuses on improving the first two aspects: enhancing the envelope and incorporating more efficient systems, often connected to the electrical grid to facilitate the use of renewable energy. This approach, however, often overlooks the importance of better building management and the changes in habits it can generate. Our project emphasizes rehabilitation through management, proposing a new way of living collectively. Each intervention in the building is used as an opportunity to encourage new consumption and eating habits, recognizing the environmental and social needs of people. This vision not only seeks a sustainable response, but also aims to reduce the economic costs associated with habitability. If we analyze the distribution of costs, we see that the focus must be placed on food and the use of the building. With this premise, the proposal proposes a new model based on the collectivization of housing as a driver of change towards a communal habitability. The concentration of the points of maximum consumption emerges as the main strategy to reduce energy demand and optimize resources.

Comunitat de proximitat : transformació de la ciutat esportiva Dani Jarque a través de la construcció de 147 habitatges temporals i la reintroducció de l'espai agrari a la ciutat

Projecte Final de Màster Oficial

Álvarez Tomàs, Jan; Cuscó Vives, Pol

Tutor/a - Director/a: Pla Ferrer, Francesc

Data de publicació: 2025

Escola Tècnica Superior d'Arquitectura del Vallès (ETSAV)

Veure detall Accés al text complet

El projecte proposa la transformació de la Ciutat Esportiva Dani Jarque en un parc equipat. L'objectiu és redefinir aquest entorn mitjançant la implantació d'horts urbans i la construcció de 147 habitatges socials. Inicialment destinats a allotjaments temporals per als residents del barri de La Pau durant la rehabilitació dels seus habitatges, aquests evolucionaran en una oferta d'habitatge social d'emergència. La proposta respon a la pèrdua de biodiversitat i funcionalitat causada per l'expansionisme urbà desmesurat del darrer segle que ha anat acumulant infraestructures i altres elements incòmodes però necessaris per la ciutat a les afores d'aquesta, recuperant l'essència d'un territori que, històricament, ha estat més harmònic amb el medi ambient, en especial com a espai agrícola part del delta del riu Besòs. Aquest projecte no només aborda els reptes urbanístics i mediambientals sinó que també busca generar una experiència educativa i transformadora per a la comunitat. A través d'una intervenció temporal però estratègicament dissenyada, es busca sensibilitzar la població sobre els beneficis d'un estil de vida més sostenible, tant en l'àmbit individual com col·lectiu. Això inclou l'eficiència energètica, la salut, les relacions veïnals i la gestió climàtica passiva dels habitatges. Aquesta proposta s'emmarca dins del Projecte Final de Màster de la Doble Titulació del MArqETSAV + MISMeC, un fet que ha estat determinant en la concepció del projecte. Els criteris de sostenibilitat han estat presents en totes les fases de desenvolupament, des del procés creatiu fins a l'elecció dels sistemes constructius. Aquesta metodologia, que es desglossa al llarg de la memòria, assegura que la proposta no només compleixi els estàndards habituals, sinó que esdevingui en un projecte realment sostenible i compromés socialment.

El proyecto propone la transformación de la Ciudad Deportiva Dani Jarque en un parque equipado. El objetivo es redefinir este entorno mediante la implantación de huertos urbanos y la construcción de 147 viviendas sociales. Inicialmente destinados a alojamientos temporales para los residentes del barrio de La Pau durante la rehabilitación de sus viviendas, éstas evolucionarán en una oferta de vivienda social de emergencia. La propuesta responde a la pérdida de biodiversidad y funcionalidad causada por el expansionismo urbano desmedido del último siglo que ha ido acumulando infraestructuras y otros elementos incómodos pero necesarios por la ciudad en las afueras de ésta, recuperando la esencia de un territorio que , históricamente, ha sido más armónico con el medio ambiente, en especial como espacio agrícola parte del delta del río Besòs. Este proyecto no sólo aborda los retos urbanísticos y medioambientales, sino que también busca generar una experiencia educativa y transformadora para la comunidad. A través de una intervención temporal pero estratégicamente diseñada, se busca sensibilizar a la población sobre los beneficios de un estilo de vida más sostenible, tanto a nivel individual como colectivo. Esto incluye la eficiencia energética, la salud, las relaciones vecinales y la gestión climática pasiva de las viviendas. Esta propuesta se enmarca dentro del Proyecto Final de Máster de la Doble Titulación del MArqETSAV + MISMeC, algo que ha sido determinante en la concepción del proyecto. Los criterios de sostenibilidad han estado presentes en todas las fases de desarrollo, desde el proceso creativo hasta la elección de los sistemas constructivos. Esta metodología, que se desglosa a lo largo de la memoria, asegura que la propuesta no sólo cumpla los estándares habituales, sino que se convierta en un proyecto realmente sostenible y comprometido socialmente.

The project proposes the transformation of the Ciudad Deportiva Dani Jarque into an equipped park. The aim is to redefine this environment through the implementation of urban orchards and the construction of 147 social housing units. Initially intended as temporary accommodation for the residents of the La Pau neighbourhood during the renovation of their homes, these will evolve into an emergency social housing offer. The proposal responds to the loss of biodiversity and functionality caused by the excessive urban expansionism of the last century, which has accumulated infrastructures and other uncomfortable but necessary elements on the outskirts of the city, recovering the essence of a territory that, historically, has been more harmonious with the environment, especially as an agricultural space in the delta of the Besòs River. This project not only addresses urban and environmental challenges, but also seeks to generate an educational and transformative experience for the community. Through a temporary but strategically designed intervention, it seeks to raise awareness of the benefits of a more sustainable lifestyle, both individually and collectively. This includes energy efficiency, health, neighbourhood relations and passive climate management of housing. This proposal is part of the Final Master's Project of the MArqETSAV + MISMeC Double Degree, something that has been a determining factor in the conception of the project. Sustainability criteria have been present in all phases of development, from the creative process to the choice of construction systems. This methodology, which is detailed throughout the report, ensures that the proposal not only meets the usual standards, but also that it becomes a truly sustainable and socially committed project.

Orgànicament : una reinterpretació del cicle de la matèria orgànica cap a un model descentralitzat, regeneratiu i sostenible del barri de La Pau

Projecte Final de Màster Oficial

Prujà Mayà, Sílvia; Moya Soler, Eric

Tutor/a - Director/a: Pla Ferrer, Francesc

Data de publicació: 2025

Escola Tècnica Superior d'Arquitectura del Vallès (ETSAV)

Veure detall Accés al text complet

Barcelona, com moltes altres ciutats, està immersa en una transició cap a models urbans més sostenibles i autosuficients. La gestió tradicional dels residus, basada en sistemes centralitzats, genera elevats costos ambientals i perpetua una visió lineal dels recursos. El projecte Orgànicament planteja una alternativa descentralitzada i regenerativa per al barri de La Pau, transformant la matèria orgànica en un recurs útil per a l'espai públic i la comunitat. Mitjançant una anàlisi estratificada del territori, aquest treball identifica les potencialitats del barri, un espai amb un passat agrícola transformat en un polígon residencial de gran densitat. Aquesta evolució ha provocat la pèrdua de connexió amb l'entorn natural i una degradació de les infraestructures verdes. No obstant això, aquest context obre una oportunitat per redefinir el metabolisme urbà del barri i promoure un sistema més circular i participatiu. El model proposat es basa en tres fases: pre-compostatge, centrada en la sensibilització i formació; durant compostatge, que desplega infraestructures i logística de recollida eficient; i post-compostatge, on es reincorpora el compost als espais verds, horts urbans i àrees comunitàries. Aquest sistema redueix emissions, enriqueix el sòl urbà i fomenta la cohesió veïnal, convertint la gestió de residus en un motor de transformació urbana. El projecte demostra que la sostenibilitat urbana no depèn només de l'expansió, sinó de la reutilització i regeneració dels recursos propis. La proposta de La Pau es presenta com un model flexible i escalable, capaç d'inspirar altres barris amb necessitats similars, reforçant la identitat local i promovent una economia circular de proximitat.

Barcelona, like many other cities, is undergoing a transition towards more sustainable and self-sufficient urban models. Traditional waste management, based on centralized systems, results in high environmental costs and perpetuates a linear view of resources. The Orgànicament project proposes a decentralized and regenerative alternative for the La Pau neighborhood, transforming organic waste into a valuable resource for public space and the community. Through a stratified territorial analysis, this work identifies the neighborhood's potential—an area with an agricultural past now transformed into a high-density residential zone. This evolution has led to a loss of connection with the natural environment and degradation of green infrastructure. However, this context presents an opportunity to redefine the neighborhood's urban metabolism and promote a more circular and participatory system. The proposed model is based on three phases: pre-composting, focused on awareness and education; composting, which deploys efficient collection infrastructure and logistics; and post-composting, where the compost is reintegrated into green spaces, urban gardens, and community areas. This system reduces emissions, enriches urban soil, and fosters neighborhood cohesion, turning waste management into a driver for urban transformation. The project demonstrates that urban sustainability depends not only on expansion but on the reuse and regeneration of local resources. The La Pau proposal is presented as a flexible and scalable model, capable of inspiring other neighborhoods with similar needs, reinforcing local identity, and promoting a circular economy rooted in proximity.

Paisatge viu, territori resilient : estratègies de gestió sostenible de la conca de la Riera de Palafolls a Malgrat de Mar mitjançant la incorporació de la ramaderia

Projecte Final de Màster Oficial

Arsac Vicente, Júlia

Tutor/a - Director/a: Pla Ferrer, Francesc

Data de publicació: 2025

Escola Tècnica Superior d'Arquitectura del Vallès (ETSAV)

Veure detall Accés al text complet

El present treball de fi de màster proposa estratègies de gestió sostenible del territori a Malgrat de Mar a partir de la renaturalització de la riera de Palafolls i la integració d'un ramat d'ovelles per a la gestió del paisatge. La investigació parteix d'una anàlisi territorial que inclou la identificació d'infraestructures verdes, blaves i grises, zones agràries, edificacions i riscos d'inundació. A partir d'aquesta diagnosi, es plantegen intervencions que recuperin les dinàmiques històriques del territori amb una visió resilient i autosuficient. Es parteix d'aquest marc teòric per desenvolupar una resposta constructiva i estructural a la implantació d'un estable de nova planta dins del territori d'actuació. Aquest estable es planteja com un element integrat en l'entorn, responent a les necessitats del ramat i a la gestió eficient del paisatge. A més, té la voluntat de funcionar com un centre pedagògic on es pugui mostrar a la població com recuperar les lògiques territorials tradicionals perdudes. L'objectiu és garantir el benestar animal, la compatibilitat amb les activitats agràries existents i la preservació dels valors ecològics de la zona. El projecte es fonamenta en la interacció entre el medi natural i les activitats humanes, adoptant una visió sistèmica que vincula la gestió de l'aigua, la producció agrària i la protecció dels ecosistemes locals. En aquest sentit, es proposa una estratègia flexible i adaptable a les dinàmiques del territori, posant en valor la seva capacitat de transformació i resiliència davant els reptes ambientals actuals i futurs.

El presente trabajo de fin de máster propone estrategias de gestión sostenible del territorio en Malgrat de Mar a partir de la renaturalización de la riera de Palafolls y la integración de un rebaño de ovejas para la gestión del paisaje. La investigación parte de un análisis territorial que incluye la identificación de infraestructuras verdes, azules y grises, zonas agrarias, edificaciones y riesgos de inundación. A partir de este diagnóstico, se plantean intervenciones que recuperen las dinámicas históricas del territorio con una visión resiliente y autosuficiente. Se parte de este marco teórico para desarrollar una respuesta constructiva y estructural a la implantación de un establo de nueva planta dentro del territorio de actuación. Este establo se plantea como un elemento integrado en el entorno, respondiendo a las necesidades del rebaño y a la gestión eficiente del paisaje. Además, tiene la voluntad de funcionar como un centro pedagógico donde se pueda mostrar a la población cómo recuperar las lógicas territoriales tradicionales perdidas. El objetivo es garantizar el bienestar animal, la compatibilidad con las actividades agrarias existentes y la preservación de los valores ecológicos de la zona. El proyecto se fundamenta en la interacción entre el medio natural y las actividades humanas, adoptando una visión sistémica que vincula la gestión del agua, la producción agraria y la protección de los ecosistemas locales. En este sentido, se propone una estrategia flexible y adaptable a las dinámicas del territorio, poniendo en valor su capacidad de transformación y resiliencia ante los retos ambientales actuales y futuros.

This master's thesis proposes sustainable land management strategies in Malgrat de Mar through the renaturalization of the Riera de Palafolls and the integration of a sheep flock for landscape management. The research is based on a territorial analysis that includes the identification of green, blue, and gray infrastructures, agricultural areas, buildings, and flood risks. Based on this diagnosis, interventions are proposed to recover the historical dynamics of the territory with a resilient and self-sufficient vision. This theoretical framework serves as the basis for developing a constructive and structural response to the implementation of a newly built stable within the intervention area. This stable is conceived as an element integrated into the environment, responding to the needs of the flock and the efficient management of the landscape. Additionally, it aims to function as an educational center where the local population can learn how to recover lost traditional territorial logics. The objective is to ensure animal welfare, compatibility with existing agricultural activities, and the preservation of the area's ecological values. The project is based on the interaction between the natural environment and human activities, adopting a systemic vision that links water management, agricultural production, and the protection of local ecosystems. In this regard, a flexible and adaptable strategy is proposed to accommodate the dynamics of the territory, highlighting its capacity for transformation and resilience in the face of current and future environmental challenges.

Entre espacios y alturas : activación comunitaria mediante la accesibilidad y circulación vertical y horizontal en La Pau

Projecte Final de Màster Oficial

Forns Albuixech, Aida; Pérez de la Corte, María

Tutor/a - Director/a: Pla Ferrer, Francesc

Data de publicació: 2025

Escola Tècnica Superior d'Arquitectura del Vallès (ETSAV)

Veure detall Accés al text complet

El barri de la Pau afronta múltiples problemàtiques derivades de factors socials, econòmics i urbans que han condicionat el seu desenvolupament. Entre aquestes, destaquen la manca d'accessibilitat als habitatges, la sensació d'inseguretat i l'abandonament de grans àrees verdes, que, en lloc de fomentar la convivència, han contribuït a l'aïllament social. A això s'hi suma la degradació de l'entorn construït, amb edificis que presenten deficiències estructurals i energètiques, afectant l'habitabilitat i la sostenibilitat del barri. El projecte aborda aquestes problemàtiques mitjançant una intervenció integral basada en tres estratègies principals: millorar l'accessibilitat als edificis, revitalitzar els espais públics i crear nous usos comunitaris. Aprofitant la intervenció necessària per garantir l'accessibilitat, es proposa instal·lar nuclis amb ascensors que no només eliminen barreres arquitectòniques, sinó que també connecten els blocs entre si mitjançant passarel·les, creant un flux continu de mobilitat i convivència. Aquestes solucions generen nous punts de trobada, com ara zones comunes i àrees de descans, fomentant la cohesió social i revitalitzant la vida comunitària. A més, a nivell de bloc, la intervenció reactivarà espais infrautilitzats com les cobertes i els soterranis, transformant-los en àrees funcionals on els veïns podran gaudir d'espais compartits com bugaderies, sales d'estudi i zones d'oci. Aquestes intervencions enfortiran els vincles veïnals, mentre que la instal·lació de plaques solars i sistemes de recollida d'aigües pluvials reduirà l'impacte ambiental i millorarà la sostenibilitat del barri. En resum, el projecte no només millora l'accessibilitat, sinó que també actua com un catalitzador per a la convivència social i la sostenibilitat. Començant als blocs D9 i H5 com a pilot, es presenta com un model replicable per transformar el barri en un entorn més accessible, segur i dinàmic fomentant la seva convivència.

El barrio de la Pau enfrenta múltiples problemáticas derivadas de factores sociales, económicos y urbanos que han condicionado su desarrollo. Entre ellas, destacan la falta de accesibilidad en las viviendas, la sensación de inseguridad y el abandono de amplias áreas verdes, que, en lugar de fomentar la convivencia, han contribuido al aislamiento social. A esto se suma la degradación del entorno construido, con edificios que presentan deficiencias estructurales y energéticas, afectando la habitabilidad y la sostenibilidad del barrio. El proyecto aborda estas problemáticas mediante una intervención integral basada en tres estrategias principales: mejorar la accesibilidad en los edificios, revitalizar los espacios públicos y crear nuevos usos comunitarios. Aprovechando la intervención necesaria para garantizar accesibilidad, se plantea instalar núcleos con ascensores que no solo eliminan barreras arquitectónicas, sino que también conectan los bloques entre sí mediante pasarelas, creando un flujo continuo de movilidad y convivencia. Estas soluciones generan nuevos puntos de encuentro, como áreas comunes y zonas de descanso, fomentando la cohesión social y revitalizando la vida comunitaria. Además, a nivel de bloque, la intervención reactivará espacios infrautilizados como las cubiertas y los sótanos, transformándolos en áreas funcionales donde los vecinos podrán disfrutar de espacios compartidos como lavanderías, salas de estudio y zonas de ocio. Estas intervenciones fortalecerán los lazos vecinales, mientras que la instalación de placas solares y sistemas de recolección de aguas pluviales reducirá el impacto ambiental y mejorará la sostenibilidad del barrio. En resumen, el proyecto no solo mejora la accesibilidad, sino que también actúa como un catalizador para la convivencia social y la sostenibilidad. Comenzando en los bloques D9 y H5 como piloto, se presenta como un modelo replicable para transformar el barrio en un entorno más accesible, seguro y dinámico fomentand

The neighborhood of La Pau faces multiple challenges stemming from social, economic, and urban factors that have shaped its development. Among these, the lack of accessibility in housing, the feeling of insecurity, and the neglect of large green areas stand out. Instead of fostering social interaction, these issues have contributed to social isolation. Additionally, the deterioration of the built environment, with buildings suffering from structural and energy deficiencies, affects both the livability and sustainability of the neighborhood. The project addresses these challenges through a comprehensive intervention based on three main strategies: improving building accessibility, revitalizing public spaces, and creating new community uses. Taking advantage of the necessary interventions to ensure accessibility, the project proposes installing elevator cores that not only remove architectural barriers but also connect the blocks through walkways, creating a continuous flow of mobility and interaction. These solutions generate new meeting points, such as communal areas and rest zones, fostering social cohesion and revitalizing community life. Furthermore, at the building level, the intervention will reactivate underutilized spaces such as rooftops and basements, transforming them into functional areas where residents can enjoy shared spaces like laundries, study rooms, and leisure areas. These interventions will strengthen neighborhood ties, while the installation of solar panels and rainwater collection systems will reduce environmental impact and enhance the neighborhood's sustainability. In summary, the project not only improves accessibility but also serves as a catalyst for social interaction and sustainability. Starting with blocks D9 and H5 as a pilot, it presents a replicable model to transform the neighborhood into a more accessible, safe, and dynamic environment that fosters social cohesion.

Que corri l'aire : revitalització i condicionament del barri la Muntanyeta de Can Sant Joan (Montcada i Reixac)

Projecte Final de Màster Oficial

Fiol Munar, Miquel; Mateu Fernández, Alba

Tutor/a - Director/a: Pla Ferrer, Francesc; Sánchez-Villanueva Beuter, Manuel

Data de publicació: 2024

Escola Tècnica Superior d'Arquitectura del Vallès (ETSAV)

Veure detall Accés al text complet

El barri de Can Sant Joan a Montcada i Reixac ha passat de ser un nucli d'estiueig als anys 50 a un barri densificat i vulnerable. Aquest creixement descontrolat va donar lloc a construccions de baixa qualitat, amb una habitabilitat deficient i una vulnerabilitat accentuada. El projecte urbanístic s'emmarca en aquest entorn complex, on l'accessibilitat limitada i la degradació per falta de manteniment són factors clau. A això s'afegeix una estricta regulació urbanística que pretén fer taula rasa. No obstant això, la proposta es basa en una anàlisi detallada que identifica construccions irrecuperables, permetent la reconfiguració del conjunt urbà i preservant tant els veïns com la identitat del lloc, evitant el desplaçament forçat de la comunitat. Es plantegen diverses estratègies per millorar les condicions d'habitabilitat, com l'esponjament dels volums construïts, que obre l'oportunitat d'intervenir en les parets mitgeres adjacents i projectar nous espais oberts. Aquesta reconfiguració genera nous itineraris intersticials, transformant-se en terrasses comunitàries que fomenten les relacions entre veïns. A més, la incorporació d'un nou element arquitectònic permet connectar els diferents habitatges, millorant l'aïllament tèrmic, la qualitat de vida i l'accessibilitat, especialment per a persones amb mobilitat reduïda. El projecte defensa la necessitat de dissenyar i planificar l'urbanisme a partir de les necessitats reals, més enllà de la teoria. Així, es busca fer arquitectura amb petits gestos que millorin les condicions de vida, preservant els elements identitaris que defineixen Can Sant Joan i mantenint l'atmosfera de petit poble que caracteritza el barri.

El barrio de Can Sant Joan en Montcada i Reixac ha pasado de ser un núcleo de veraneo en 50 en un barrio densificado y vulnerable. Este crecimiento descontrolado dio lugar a construcciones de baja calidad, con una habitabilidad deficiente y una vulnerabilidad acentuada. El proyecto urbanístico se enmarca en este entorno complejo, donde la accesibilidad limitada y la degradación por falta de mantenimiento son factores clave. A esto se añade una estricta regulación urbanística que pretende hacer mesa raída. Sin embargo, la propuesta se basa en un análisis detallado que identifica construcciones irrecuperables, permitiendo la reconfiguración del conjunto urbano y preservando tanto los vecinos como la identidad del lugar, evitando el desplazamiento forzado de la comunidad. Se plantean varias estrategias para mejorar las condiciones de habitabilidad, como la extracción de los volúmenes construidos, que abre la oportunidad de intervenir en las paredes medianeras adyacentes y proyectar nuevos espacios abiertos. Esta reconfiguración genera nuevos itinerarios intersticiales, transformándose en terrazas comunitarias que fomentan las relaciones entre vecinos. Además, la incorporación de un nuevo elemento arquitectónico permite conectar las diferentes viviendas, mejorando el aislamiento térmico, la calidad de vida y la accesibilidad, especialmente para personas con movilidad reducida. El proyecto defiende la necesidad de diseñar y planificar el urbanismo a partir de las necesidades reales, más allá de la teoría. Así, se busca hacer arquitectura con pequeños gestos que mejoren las condiciones de vida, preservando los elementos identitarios que definen Can Sant Joan y manteniendo la atmósfera de pequeño pueblo que caracteriza el barrio.

The Can Sant Joan neighbourhood in Montcada i Reixac has gone from being a summer resort to a densified and vulnerable neighbourhood. This uncontrolled growth gave rise to low-quality constructions, with poor habitability and accentuated vulnerability. The urban development project is framed in this complex environment, where limited accessibility and degradation due to lack of maintenance are key factors. This is compounded by strict urban planning regulations that are intended to make the table threadbare. However, the proposal is based on a detailed analysis that identifies irrecoverable constructions, allowing the reconfiguration of the urban ensemble and preserving both the neighbours and the identity of the place, avoiding the forced displacement of the community. Several strategies are proposed to improve the conditions of habitability, such as the extraction of the built volumes, which opens up the opportunity to intervene in the adjacent party walls and project new open spaces. This reconfiguration generates new interstitial itineraries, transforming them into communal terraces that encourage relations between neighbours. In addition, the incorporation of a new architectural element connects the different dwellings, improving thermal insulation, quality of life and accessibility, especially for people with reduced mobility. The project defends the need to design and plan urban planning based on real needs, beyond theory. Thus, the aim is to create architecture with small gestures that improve living conditions, preserving the identifying elements that define Can Sant Joan and maintaining the atmosphere of a small village that characterises the neighbourhood.

Boulevard vertical : regeneració urbana de la Muntanyeta de Can Sant Joan equipant la col·lecció de replans que conformen el nou eix de centralitat

Projecte Final de Màster Oficial

Costa Simó, Laia; López Medina, Leisy

Tutor/a - Director/a: Sánchez-Villanueva Beuter, Manuel; Pla Ferrer, Francesc

Data de publicació: 2024

Escola Tècnica Superior d'Arquitectura del Vallès (ETSAV)

Veure detall Accés al text complet

La Muntanyeta de Can Sant Joan és un barri de cases autoconstruïdes amb problemes d'infrahabitatge i accessibilitat. Es proposa una intervenció en l'espai públic que pretén donar una resposta interescalar als diversos problemes del barri. Es genera una xarxa de replans, ja que en un barri amb tanta pendent l'horitzontalitat és un tresor. Juntament amb una renaturalització dels carrers i espais buits, s'equipen amb mobiliari urbà i amb elements d'accessibilitat mecànica. Es milloren alguns i generen altres replans i accessos als habitatges, que milloren els ulls del boulevard, és a dir, les façanes, amb una rehabilitació tant energètica, com d'habitabilitat i paissatgística.

La Muntanyeta de Can Sant Joan es un barrio de casas autoconstruidas con problemas de infravivienda y accesibilidad. Se propone una intervención en el espacio público que pretende dar una respuesta interescalar a los diversos problemas del barrio. Se genera una red de rellanos, ya que en un barrio con tanto pendiente la horizontalidad es un tesoro. Junto con una renaturalización de las calles y espacios vacíos, se equipan con mobiliario urbano y elementos de accesibilidad mecánica. Se mejoran algunos y se generan otros rellanos y accesos a las viviendas, que mejoran los ojos del boulevard, es decir, las fachadas, con una rehabilitación tanto energética, como de habitabilidad y paisajística.

La Muntanyeta de Can Sant Joan is a neighborhood of self-built houses with substandard housing and accessibility problems. This project suggests an intervention in the public space that aims to provide an inter-scalar response to the various problems of the neighborhood. A network of flat areas is generated, since in a neighborhood with such a slope, horizontality is a treasure. Together with a renaturation of the streets and empty spaces, they are supplied with street furniture and mechanical accessibility elements. Some flat areas are improved and others are created for accesses to the homes. Those improve the eyes of the boulevard, that are the facades, with an energetic, habitability and landscaping renovation.

Interconnector a Montcada i Reixac

Projecte Final de Màster Oficial

Jaroslavsky Sardà, Gaspar; Socastro Nogué, Oscar

Tutor/a - Director/a: Pla Ferrer, Francesc; Sánchez-Villanueva Beuter, Manuel

Data de publicació: 2024

Escola Tècnica Superior d'Arquitectura del Vallès (ETSAV)

Veure detall Accés al text complet

Aismalibar : revitalización urbana del barrio de Mas Rampinyo a través de la rehabilitación de la antigua fábrica Aismalibar

Projecte Final de Màster Oficial

El Mernissi Abdel-Lah, Tasnim; Pérez i Gil, Sergi

Tutor/a - Director/a: Pla Ferrer, Francesc; Sánchez-Villanueva Beuter, Manuel

Data de publicació: 2024

Escola Tècnica Superior d'Arquitectura del Vallès (ETSAV)

Veure detall Accés al text complet

El proyecto propone la reactivación de un antiguo enclave industrial como núcleo de regeneración social y urbana en Mas Rampinyo. Esta fábrica, que en su momento fue el corazón económico, social y cultural del barrio, quedó abandonada tras su cierre en 2019. Aislada por las vías del tren al este y el Torrent de Can Durán al oeste, su ubicación estratégica entre el tejido residencial e industrial la convierte en una bisagra territorial que el proyecto busca potenciar. La intervención opera en múltiples escalas. Desde la reorganización urbana a través de un entramado de patios, calles, zonas verdes y espacios sociales, hasta la conexión de la fábrica con el tejido urbano. Este concepto se abstrae también dentro de la fábrica, donde “vaciados” estratégicos transforman la nave en un espacio flexible y permeable. Estos vacíos, en forma de claustros abiertos, permiten organizar las actividades alrededor de ellos, mejorando la iluminación natural y la conexión entre el interior y el exterior. La reutilización de los materiales de las ruinas refuerza el enfoque sostenible del proyecto, integrando estrategias de economía circular y promoviendo la conservación de recursos. Este proceso revaloriza lo existente mientras habilita nuevos usos que revitalizan la fábrica como un espacio dinámico y multifuncional. Además, se implementan soluciones ecológicas como la gestión del agua en la parcela, asegurando una intervención que no solo optimiza los recursos, sino que también establece una continuidad biológica con el entorno natural del Pla de Reixac. La fábrica se transforma en un lugar que atrae a una diversidad de usuarios, activando tanto lo social como lo económico. Se convierte en un nodo de actividades que van desde programas comunitarios y culturales hasta comerciales y formativos. El proyecto equilibra la regeneración urbana y la revitalización de los espacios interiores, preservando la memoria histórica de Aismalibar mientras proyecta un nuevo futuro para Mas Rampinyo.

Del hito al monumento : el futuro postindustrial de la cementera de Montcada

Projecte Final de Màster Oficial

Hernández Ruíz, Álvaro; Vakaruk, Oleksandra

Tutor/a - Director/a: Sánchez-Villanueva Beuter, Manuel; Pla Ferrer, Francesc

Data de publicació: 2024

Escola Tècnica Superior d'Arquitectura del Vallès (ETSAV)

Veure detall Accés al text complet

De la Fita al Monument és un exercici que, mitjançant la gestió de recursos naturals de proximitat, eficiència energètica i aprofitament estructural, cerca un nou plantejament per a cimenteres com la de Montcada i Reixach, que molt probablement cauran en desús en un futur cada dia més proper. El projecte emplaça una central de cogeneració que és alimentada mitjançant biomassa i que proporciona energia i calor per a generar una xarxa de calefacció urbana en el barri de Ca Sant Joan. Al seu torn, aquesta producció de calor també alimenta un nou circuit hídric que es situa dins de les sitges de ciment i les seves naus industrials. Una activitat sensorial que transcorre en altura i que proporciona continuïtat i íntegrament, oferint, també, un nou punt de connexió amb Ca Sant Joan. Una idea que pot anar creixent en el temps mitjançant l'ocupació gradual dels edificis preexistents i que representa una antelació progressiva a l'activitat industrial del ciment per a donar pas a un nou tipus de plantejament de la gestió dels recursos i de l'espai.

Del Hito al Monumento es un ejercicio que, mediante la gestión de recursos naturales de proximidad, la eficiencia energética y el aprovechamiento estructural, busca un nuevo planteamiento para cementeras como la de Montcada i Reixach que muy probablemente caigan en desuso en un futuro casa día más cercano. El proyecto emplaza una central de cogeneración que es alimentada mediante biomasa y que proporciona energía y calor para generar una red de calefacción urbana en el barrio de Can Sant Joan. A su vez, esta producción de calor también alimenta un nuevo circuito hídrico que se situa dentro de los silos de cemento y sus naves industriales. Una actividad sensorial que transcurre en altura y que proporciona continuidad en su totalidad ofreciendo, también, un nuevo punto de conexión con Can Sant Joan. Una idea que puede ir creciendo en el tiempo mediante la ocupación paulatina de los edificios preexistentes y que representa la des antelación progresiva de la actividad industrial del cemento para dar paso a un nuevo tipo de planteamiento de la gestión de los recursos y el espacio.

From the Landmark to the Monument is an exercise that, through the management of local natural resources, energy efficiency and structural use, seeks a new approach for cement factories such as Montcada i Reixach that will most likely fall into disuse in the near future. nearby. The project places a cogeneration plant that is powered by biomass and that provides energy and heat to generate an urban heating network in the Can Sant Joan neighborhood. In turn, this heat production also feeds a new water circuit that is located inside the cement silos and their industrial warehouses. A sensory activity that takes place at height and that provides continuity in its entirety, also offering a new connection point with Can Sant Joan. An idea that can grow over time through the gradual occupation of pre-existing buildings and that represents the progressive unanticipation of cement industrial activity to give way to a new type of approach to the management of resources and space.

Coser y reusar : estrategia regenerativa del tejido productivo Foinvasa hacia un modelo mixto y simbiótico

Projecte Final de Màster Oficial

Cánovas Amann, Jose; Cañizares Requena, Cristina

Tutor/a - Director/a: Sánchez-Villanueva Beuter, Manuel; Pla Ferrer, Francesc

Data de publicació: 2024

Escola Tècnica Superior d'Arquitectura del Vallès (ETSAV)

Veure detall Accés al text complet

Pasaje al olvido : adaptación de la masía de Torre de na Joana a su nuevo tejido productivo

Projecte Final de Màster Oficial

Palmucci Sanz, Victor Daniel; Román Muzás, Julia

Tutor/a - Director/a: Pla Ferrer, Francesc; Sánchez-Villanueva Beuter, Manuel

Data de publicació: 2024

Escola Tècnica Superior d'Arquitectura del Vallès (ETSAV)

Veure detall Accés al text complet

La Ribera 360 : directrius i estratègies per la rehabilitació integral i la consolidació del barri de La Ribera

Projecte Final de Màster Oficial

Elser Delgado, Lisa; Llongueras i Manso, Paula

Tutor/a - Director/a: Costales Calvo, Ignacio; Pla Ferrer, Francesc

Data de publicació: 2024

Escola Tècnica Superior d'Arquitectura del Vallès (ETSAV)

Veure detall Accés al text complet

De l'hotel a la mina : seqüència, recorregut i ús de l'espai i els equipaments en el traçat del Rec Comtal

Projecte Final de Màster Oficial

Comet i Raurich, Natàlia; Roig Seguí, Elena Anna

Tutor/a - Director/a: Pla Ferrer, Francesc; Sánchez-Villanueva Beuter, Manuel

Data de publicació: 2024

Escola Tècnica Superior d'Arquitectura del Vallès (ETSAV)

Veure detall Accés al text complet

L'existència del Rec Comtal al barri de Can Sant Joan ens apropa a la persistència veïnal de conservació d'un bé patrimonial minvant i sovint oblidat. Aquesta idea ens empeny a entendre quina és la forma en la qual aquest bé natural es relaciona amb la resta dels espais que s'empren popularment, i com es pot fer d'aquesta preexistent voluntat de les diverses entitats veïnals de promoure el carrer i l'equipament un motor generador d'un nou eix de connectivitat urbana transversal a tot el barri. Centrat en dues actuacions principals; el retornament d'una traça històrica del Rec Comtal d'una forma més literal amb la formació de refugis climàtics i espais de joc, i l'obertura de l'Hotel d'Entitats com a punt de ròtula primordial tant per la connexió més física del punt de sortida del Rec Comtal en contacte amb Barcelona i la resta del barri. L'estratègia per al desenvolupament de projecte es regeix per l'enteniment de l'espai públic i els equipaments com a potenciador de la vida social del barri i la necessitat que el Rec Comtal es llegeixi com a part d'aquesta xarxa productiva d'oci veïnal.

La existencia de la Reguera Condal al barrio de *Can Sant Joan nos acerca a la persistencia vecinal de conservación de un bien patrimonial menguante y a menudo olvidado. Esta idea nos empuja a entender cuál es la forma en la cual este bien natural se relaciona con el resto de los espacios que se emplean popularmente, y como se puede hacer de esta preexistente voluntad de las varias entidades vecinales de promover la calle y la equipación un motor generador de un nuevo eje de conectividad urbana transversal a todo el barrio. Centrado en dos actuaciones principales; el retorno de una traza histórica de la Reguera Condal de una forma más literal con la formación de refugios climáticos y espacios de juego, y la apertura del Hotel de Entidades como punto de rótula primordial tanto por la conexión más física del punto de salida de la Reguera Condal en contacto con Barcelona y el resto del barrio. La estrategia para el desarrollo de proyecto se rige por el entendimiento del espacio público y los equipamientos como potenciadores de la vida social del barrio y la necesidad que la Reguera Condal se lea como parte de esta red productiva de ocio vecinal.

The existence of the Rec Comtal in the Can Sant Joan district brings us closer to the persistence of neighbourhood conservation of a diminishing and often forgotten heritage asset. This idea pushes us to understand the way in which this natural good is related to the rest of the spaces that are popularly used, and how it can be made of this pre-existing desire of the various neighborhood entities to promote the street and the equipment a generator of a new axis of transversal urban connectivity throughout the neighborhood. Focused on two main actions; the return of a historical trace of Rec Comtal in a more literal way with the formation of climate shelters and play areas, and the opening of the Hotel d'Entitats as a primordial point of loop both for the more physical connection of the Rec Comtal starting point in contact with Barcelona and the rest of the neighborhood. The strategy for the development of the project is governed by the understanding of public space and facilities as an enhancer of the social life of the neighborhood and the need for the Rec Comtal to be read as part of this productive network of neighborhood leisure.

Un Jardí : la resolució del límit ciutat-muntanya a Malgrat de Mar a través d'un jardí i un centre d'arts escèniques a l'àrea de l'Escultor Clarà

Projecte Final de Màster Oficial

Pinyol i Sarrias, Irene; Ginot i Julià, Bernat

Tutor/a - Director/a: Pla Ferrer, Francesc; Costales Calvo, Ignacio

Data de publicació: 2023

Escola Tècnica Superior d'Arquitectura del Vallès (ETSAV)

Veure detall Accés al text complet

A Malgrat de Mar, una ubicació geogràfica amb gran potencial, però també altament vulnerable als canvis mediambientals, es troba un projecte en un emplaçament estratègic que actua com a límit entre la muntanya i la ciutat. La proposta busca ser un punt de transició entre aquests, consolidant un jardí existent amb un potencial sense explorar. La construcció d'un nou perímetre ofereix oportunitats per a activar la zona i connectar la ciutat amb el bosc, preservant al mateix temps la identitat del lloc i generant noves activitats. Es planteja la creació d'un edifici polivalent destinat principalment a activitats escèniques i culturals. Aquest edifici adopta un llenguatge arquitectònic que fusiona els tres elements que el defineixen: el món agrari, el cultural i l'escènic.

En Malgrat de Mar, una ubicación geográfica con gran potencial pero también altamente vulnerable a los cambios medioambientales, se encuentra un proyecto en un emplazamiento estratégico que actúa como límite entre la montaña y la ciudad. La propuesta busca ser un punto de transición entre la ciudad y la montaña, consolidando un jardín existente con un potencial sin explorar. La construcción de un nuevo perímetro ofrece oportunidades para activar la zona y conectar la ciudad con el bosque, preservando al mismo tiempo la identidad del lugar y generando nuevas actividades. Se plantea la creación de un edificio polivalente destinado principalmente a actividades escénicas y culturales. Este edificio adopta un lenguaje arquitectónico que fusiona los tres elementos que lo definen: el mundo agrario, el cultural y el escénico

In Malgrat de Mar, a geographical location with great potential but also highly vulnerable to environmental changes,a project is planned in a strategic location that acts as a boundary between the mountain and the city. The proposal seeks to be a transition point between these two, consolidating an existing garden with unexplored potential. Building a new perimeter offers opportunities to activate the area and connect the city to the forest, while preserving the identity of the site and generating new activities. The creation of a multi-purpose building aimed mainly at performing and cultural activities is planned. This building adopts an architectural language that merges the three defining elements: the agrarian, cultural and scenic worlds.

Empremtes : espais d'interacció entre el patrimoni històric i natural de la muntanya de Can Palomeres i els seus cohabitants

Projecte Final de Màster Oficial

Piqué Fandiño, Mònica; Rodríguez i Molina, Núria

Tutor/a - Director/a: Costales Calvo, Ignacio; Pla Ferrer, Francesc

Data de publicació: 2023

Escola Tècnica Superior d'Arquitectura del Vallès (ETSAV)

Veure detall Accés al text complet

Empremtes neix de la creença que Malgrat de Mar forma part d'una xarxa extensa de coneixement, història i interès patrimonial que el vincula amb el seu entorn. Part d'aquest valor rau en la muntanya de Can Palomeres, escenari d'activitats molt diverses al llarg de la història i on destaca l'activitat minera que es va dur a terme al segle XX, i que posteriorment ha permès que s'hi hagi desenvolupat un gran ecosistema de biodiversitat a les seves galeries. La intervenció busca donar resposta a l'abandonament del patrimoni històric i natural de la muntanya de Can Palomeres a través d'una mirada que permeti la seva divulgació, protecció i investigació. Es generen espais d'interacció amb els seus cohabitants per tal de reconsiderar el valor històric i protegir la riquesa natural.

Empremtes nace de la creencia que Malgrat de Mar forma parte de una red extensa de conocimiento, historia e interés patrimonial que lo vincula con su entorno. Parte de este valor rae en la montaña de Can Palomeres, escenario de actividades muy diversas a lo largo de la historia y dónde destaca la actividad minera que se llevó a cabo en el siglo XX, y que posteriormente ha permitido que se haya desarrollado un gran ecosistema de biodiversidad a sus galerías. La intervención busca dar respuesta al abandono del patrimonio histórico y natural de la montaña de Can Palomeres a través de una mirada que permita su divulgación, protección e investigación. Se generan espacios de interacción con sus cohabitantes para reconsiderar el valor histórico y proteger la riqueza natural.

Empremtes is a result of the belief that Malgrat de Mar is part of an extensive network of knowledge, history and patrimonial interest that connects it with its surroundings. Part of this value lies in the mountain of Can Palomeres, the scene of very diverse activities throughout history. The mining activity that took place in the twentieth century has subsequently allowed the development of a large ecosystem of biodiversity in its galleries. The intervention seeks to respond to the abandonment of the historical and natural heritage of the mountain of Can Palomeres through a look that allows its dissemination, protection and research. The project generates spaces for interaction with its co-inhabitants to reconsider the historical value and protect the natural wealth.

Entre 30 palmos : el patio como instrumento para la densificación y mejora de las casas de cós en el centro de Malgrat de Mar

Projecte Final de Màster Oficial

Madrid Ruiz, Enrique; Cordon Vieyra, María José

Tutor/a - Director/a: Costales Calvo, Ignacio; Pla Ferrer, Francesc

Data de publicació: 2023

Escola Tècnica Superior d'Arquitectura del Vallès (ETSAV)

Veure detall Accés al text complet

Lunch break : restauración de la actividad industrial en edificios existentes de la Baixa Tordera

Projecte Final de Màster Oficial

O'Connell, Emma Maev; Roig Pérez, Artur

Tutor/a - Director/a: Pla Ferrer, Francesc; Costales Calvo, Ignacio

Data de publicació: 2023

Escola Tècnica Superior d'Arquitectura del Vallès (ETSAV)

Veure detall Accés al text complet

Flux i fita : l'aigua com a matriu d'un paisatge pedagògic : reorganització de processos i centre d'interpretació en les infraestructures de tractament hídric de la Baixa Tordera

Projecte Final de Màster Oficial

Santana Usai, Niccoló; Peña Blanco, Èric

Tutor/a - Director/a: Pla Ferrer, Francesc; Costales Calvo, Ignacio

Data de publicació: 2023

Escola Tècnica Superior d'Arquitectura del Vallès (ETSAV)

Veure detall Accés al text complet

Com podem integrar les grans infraestructures en el nostre paisatge? Poden ser generadores de lloc? El projecte es basa en aprofitar l'aigua de les estacions de tractament hídric de la Baixa Tordera: una depuradora, una potabilitzadora i una dessalinitzadora. La coincidència única en el territori català d'aquests tres tipus d'estacions de tractament poden ser la clau per, a través d'un centre interpretatiu disgregat en el paisatge, entendre la xarxa d'abastament d'aigua en les seves múltiples escales i relacions. Tres infraestructures indispensables en els metabolismes contemporanis de les nostres ciutats, que ara mateix es troben a la riba d'un riu sovint sense aigua amb el qual no es relacionen. Aprofitem els moviments i les formes existents de l'aigua d'aquestes estacions per a crear un lloc i un paisatge amb valor natural, productiu i social. Tot això sense sacrificar el seu funcionament actual. Un paisatge poètic a partir dels fluxos i les fites ocultes, que es pugui integrar en l'imaginari col·lectiu del territori.

¿Cómo podemos integrar las grandes infraestructuras en nuestro paisaje? ¿Pueden ser generadoras de lugar? El proyecto se basa al aprovechar el agua de las estaciones de tratamiento hídrico de la Baja Tordera: una depuradora, una potabilizadora y una desalinizadora. La coincidencia única en el territorio catalán de estos tres tipos de estaciones de tratamiento pueden ser la clave para, a través de un centro interpretativo disgregado en el paisaje, entender la red de abastecimiento de agua en sus múltiples escalas y relaciones. Tres infraestructuras indispensables en los metabolismos contemporáneos de nuestras ciudades, que ahora mismo se encuentran a la orilla de un río a menudo sin agua con el cual no se relacionan. Aprovechamos los movimientos y las formas existentes del agua de estas estaciones para crear un lugar y un paisaje con valor natural, productivo y social. Todo esto sin sacrificar su funcionamiento actual. Un paisaje poético a partir de los flujos y los hitos ocultos, que se pueda integrar en el imaginario colectivo del territorio.

How can we integrate large infrastructures into our landscape? Can they be generators of place? The project harnesses water from the water treatment stations of the Baixa Tordera: a wastewater treatment plant, a drinking water treatment plant and a desalination plant. The unique coincidence in the Catalan territory of these three types of treatment stations can be the key to understanding the water supply network in its multiple scales and relationships, through a visitor center dispersed in the landscape. Three essential infrastructures in the contemporary metabolisms of our cities, which right now are located on the banks of an often dry river with which they do not interact. We take advantage of the movements and shapes of these plants' water to create place and landscape with natural, productive and social value. All this without sacrificing their current working order. A poetic landscape made from the flows and hidden landmarks, which can be integrated into the collective imaginary of the territory.