Aprèn - Djamel Rahmani

This study aims to analyze how the COVID-19 pandemic has influenced food purchasing and consumption behaviors in Spain, Italy, Germany and the United States. The research focuses on understanding consumer adaptations in the face of a global health crisis. The main objective is to assess changes in food purchasing and consumption habits due to COVID-19 and compare these changes between the four mentioned countries. The aim is to identify the differences and similarities in consumer responses and how these responses are related to various sociodemographic and socioeconomic factors. The study was carried out through an online questionnaire applied to 3684 people, stratified by sex, age and country, which was carried out in May 2020. The data analysis was structured in 5 blocks: sociodemographic and socioeconomic questions, purchasing habits and behaviors. , risk perception, knowledge and confidence, and emotional level. These blocks allowed us to obtain a comprehensive view of the effects of the pandemic on different aspects of consumer behavior. At a general level, the analysis showed that the COVID-19 pandemic has caused profound and varied changes in food purchasing and consumption habits in the countries studied. Differences in risk perception, economic situation, and geographic distribution have influenced how consumers have adapted their behaviors. This work offers a detailed and comparative understanding of these effects while providing valuable data.

Aquest estudi té com a finalitat analitzar com la pandèmia de COVID-19 ha influït en els comportaments de compra i consum d'aliments a Espanya, Itàlia, Alemanya i els Estats Units. La investigació se centra a entendre les adaptacions dels consumidors davant d'una crisi sanitària global. L'objectiu principal és avaluar els canvis als hàbits de compra i consum d'aliments a causa del COVID-19 i comparar aquests canvis entre els quatre països esmentats. Es busca identificar les diferències i similituds en la resposta dels consumidors i com aquestes respostes es relacionen amb els diversos factors sociodemogràfics i socioeconòmics. L'estudi es va realitzar mitjançant un qüestionari en línia aplicat a 3684 persones, estratificat per sexe, edat i país que es va dur a terme el maig del 2020. L'anàlisi de dades es va estructurar en 5 blocs: preguntes sociodemogràfiques i socioeconòmiques, hàbits i comportaments de compra , percepció del risc, coneixement i confiança, i nivell emocional. Aquests blocs van permetre obtenir una visió comprensiva dels efectes de la pandèmia en diferents aspectes del comportament del consumidor. A nivell general, l'anàlisi va demostrar que la pandèmia de COVID-19 ha provocat canvis profunds i variats als hàbits de compra i consum d'aliments als països estudiats. Les diferències en la percepció del risc, la situació econòmica i la distribució geogràfica han influït com els consumidors han adaptat els seus comportaments. Aquest treball ofereix una comprensió detallada i comparativa d'aquests efectes proporcionant alhora dades valuoses.

El presente estudio tiene como finalidad analizar cómo la pandemia de COVID-19 ha influido en los comportamientos de compra y consumo de alimentos en España, Italia, Alemania y Estados Unidos. La investigación se centra en entender las adaptaciones de los consumidores ante una crisis sanitaria global. El objetivo principal es evaluar los cambios en los hábitos de compra y consumo de alimentos debido al COVID-19 y comparar estos cambios entre los cuatro países mencionados. Se busca identificar las diferencias y similitudes en la respuesta de los consumidores y cómo estas respuestas se relacionan con los diversos factores sociodemográficos y socioeconómicos. El estudio se realizó mediante un cuestionario online aplicado a 3684 personas, estratificado por sexo, edad y país que se llevo a cabo en mayo del 2020. El análisis de datos se estructuró en 5 bloques: preguntas sociodemográficas y socioeconómicas, hábitos y comportamientos de compra, percepción del riesgo, conocimiento y confianza, y nivel emocional. Estos bloques permitieron obtener una visión comprensiva de los efectos de la pandemia en distintos aspectos del comportamiento del consumidor.

Estrategias de comunicación de riesgos y beneficios del consumo de pescado y marisco

Treball Final de Grau

Díaz Granero, Raquel

Tutor/a - Director/a: Rahmani, Djamel

Data de publicació: 2024

Escola d'Enginyeria Agroalimentària i de Biosistemes de Barcelona (EEABB)

Veure detall Accés al text complet

The study examines how information about the risks and benefits of fish and shellfish consumption can change the consumption of fish and shellfish in Spain. The aim of this work is to determine the impact of three information strategies on consumer attitudes and behavior in Spain. To carry out the study, an online survey was conducted with 600 fish and shellfish consumers who were divided into three different groups: - Group 1 received only information about the benefits of eating fish and shellfish. - Group 2 received information about the benefits and, to a lesser extent, the risks. - Group 3 received information about the benefits, the risks, and the regulations. Attitudes and intentions were measured before and after the information was provided, and responses were analyzed by comparing attitudes and intentions before and after the message to assess the impact of this information. The results showed that Group 1, who received information about the benefits of eating fish and shellfish, increased their intention to eat fish and shellfish the most. Group 2, who received information about both the benefits and the risks, had the smallest increase in their intention to eat fish and shellfish. Finally, Group 3, who received the same information as Group 2 but with additional information about regulation and control, showed a similar increase in their intentions to consume as Group 2. To summarize, we can conclude that providing information only about the benefits significantly increases the intention to consume fish and shellfish, while providing information about the risks significantly hinders this increase. Furthermore, providing additional information on existing controls and regulations cannot mitigate the effect of risk information in Spain.

L'estudi mostra com la informació sobre riscos i beneficis de consumir peix i marisc pot afectar el seu consum a Espanya. L'objectiu d'aquest treball es centra en determinar l'impacte de tres estratègies d'informació en les actituds i comportaments del consumidor a Espanya. Per poder dur a terme l'estudi es va realitzar un qüestionari en línia amb 600 consumidors de peix i marisc, dividits en tres grups: - El Grup 1 va rebre només informació sobre els beneficis del consum de peix i marisc. - El Grup 2 se li va proporcionar informació sobre els beneficis i els riscos en menor mesura. - El Grup 3 va rebre informació sobre els beneficis, els riscos i les regulacions. Es van mesurar les actituds i intencions abans i després de proporcionar la informació, i es van analitzar les respostes comparant les actituds i intencions abans i després del missatge per avaluar l'impacte d'aquesta informació. Els resultats van mostrar que el Grup 1, que va rebre informació sobre els beneficis del consum de peix i marisc, va ser el grup amb un major increment en la seva intenció de consumir peix i marisc. En canvi, el Grup 2, que va rebre informació sobre els beneficis i riscos, va ser el grup amb el menor increment en la seva intenció de consumir peix i marisc. Finalment, el Grup 3, que va rebre la mateixa informació que el Grup 2 però amb informació addicional sobre la regulació i el control, va registrar un augment similar al Grup 2 en les seves intencions de consum. En conclusió, podem afirmar que proporcionar informació només sobre els beneficis augmenta de manera significativa la intenció de consumir peix i marisc, mentre que proporcionar informació sobre els riscos frena de manera significativa aquest augment. A més, proporcionar informació addicional sobre els controls i la regulació existent no mitiga l'efecte de la informació sobre riscos.

El estudio muestra como la información sobre riesgos y beneficios de consumir pescado y marisco puede afectar su consumo. El objetivo de este trabajo se centra en determinar el impacto de tres estrategias de información en las actitudes y comportamientos del consumidor en España. Para poder llevar a cabo el estudio se realizó un cuestionario online con 600 consumidores de pescado y marisco, dividido en tres grupos. - El Grupo 1 recibió información sólo sobre los beneficios del consumo de pescado y marisco. - El Grupo 2 se le proporcionó información sobre los beneficios y los riesgos en menor medida. - El Grupo 3 recibió información sobre los beneficios, los riesgos y las regulaciones. Se midieron las actitudes e intenciones antes y después de proporcionar la información y se analizaron las respuestas comparando las actitudes e intenciones antes y después del mensaje para evaluar el impacto de esta información. Los resultados mostraron que el Grupo 1, que ha recibido información sólo sobre los beneficios del consumo de pescado y marisco, ha sido el grupo con mayor incremento en su intención de consumir pescado y marisco. Mientras que el Grupo 2, que recibió información sobre los beneficios y riesgos, ha sido el grupo con el menor incremento en su intención de consumir pescado y marisco. Por último, el Grupo 3 recibió la misma información que el grupo 2 pero con información adicional sobre la regulación y el control, ha registrado un aumento similar al Grupo 2 en sus intenciones de consumo. En conclusión, podemos afirmar que proporcionar información sólo sobre los beneficios aumenta de forma significativa la intención de consumir pescado y marisco, mientras que proporcionar información sobre los riesgos frena de forma significativa dicho aumento. Además, proporcionar información adicional sobre los controles y la regulación existente no mitiga el efecto de la información sobre riesgos.

Tendències en els comportaments de compra i consum d'aliments a Catalunya

Treball Final de Grau

Berrocal Corral, Ona Yuean

Tutor/a - Director/a: Rahmani, Djamel

Data de publicació: 2024

Escola d'Enginyeria Agroalimentària i de Biosistemes de Barcelona (EEABB)

Veure detall Accés al text complet

Consumer behavior is a process influenced by multiple factors such as individual preferences, cultural, social, and economic influences, as well as personal experiences. Consumers may make purchasing decisions rationally, emotionally, or a combination thereof, with their choices often motivated by basic needs or personal desires. During times of crisis, consumer behavior undergoes substantial changes, adjusting purchasing and consumption habits to adapt to adverse and uncertain circumstances. The primary objective of this study is to analyze the evolution of food purchasing and consumption behaviors in Catalonia over the past five years, particularly within the context of the COVID-19 crisis, drought, and international conflicts. A quantitative methodology was employed using a detailed questionnaire designed to provide a comprehensive insight into changes in food purchasing and consumption habits. The questionnaire was distributed to a sample of N = 2014 residents of Catalonia, selected to be representative of the population in terms of age, gender, geographical area, educational level, and economic situation, among other criteria. Although the questionnaire was conducted at the end of November 2023, it contained retrospective questions that allowed participants to provide information on how their habits and behaviors have changed over the past five years, thus allowing an analysis of trends over this period. The results demonstrate significant changes in Catalan consumers' food purchasing and consumption habits over the last five years. Consumers have developed heightened awareness regarding health and sustainability, showing a preference for fresh and nutritious foods while reducing consumption of processed products. The uncertain economic situation has encouraged more prudent spending practices, with particular attention to prices and promotions, and a preference for homemade meals. Additionally, there is increasing support for local products and greater efforts to minimize food waste.

El comportament del consumidor és un procés influenciat per múltiples factors com ara les preferències individuals, les influències culturals, socials i econòmiques, així com les experiències personals. Els consumidors poden prendre decisions de compra de manera racional, emocional o una combinació de totes dues, i les seves eleccions poden estar motivades per necessitats bàsiques o desitjos personals. En temps de crisi, el comportament del consumidor experimenta canvis substancials i ajusta els hàbits de compra i consum per adaptar-se a les circumstàncies adverses i d'incertesa. El principal objectiu d'aquest treball és analitzar com han evolucionat els comportaments de compra i consum d'aliments a Catalunya els darrers cinc anys, especialment en el context de crisi de la COVID-19, la sequera i els conflictes internacionals. S'ha utilitzat una metodologia quantitativa basada en un qüestionari detallat i dissenyat per tenir una visió àmplia en els aspectes dels canvis d'hàbits de compra i consum d'aliments. El qüestionari s'ha distribuït a una mostra de N = 2014 participants residents de Catalunya, representativa de la població de Catalunya en termes d'edat, gènere, àrea geogràfica, nivell d'estudis i situació econòmica, entre d'altres. Tot i que el qüestionari es va realitzar a finals de novembre de 2023, incloïa preguntes retrospectives que van permetre als participants proporcionar informació sobre com han canviat els seus hàbits i comportaments durant els darrers cinc anys, permetent així una anàlisi de les tendències en aquest període. Els resultats mostren que els consumidors catalans han canviat notablement els seus hàbits de compra i consum d'aliments en els darrers cinc anys. Els consumidors han desenvolupat una consciència més gran sobre la salut i la sostenibilitat, preferint aliments frescos i nutritius i reduint el consum de productes processats. La situació econòmica incerta ha fomentat pràctiques de despesa més prudents, amb una atenció especial als preus i les ofertes, i una preferència pel menjar casolà. A més, hi ha un suport creixent als productes locals i una major atenció a evitar el malbaratament alimentari.

El comportamiento del consumidor es un proceso influenciado por múltiples factores como las preferencias individuales, las influencias culturales, sociales y económicas, así como las experiencias personales. Los consumidores pueden tomar decisiones de compra de forma racional, emocional o una combinación de ambas, y sus elecciones pueden estar motivadas por necesidades básicas o deseos personales. En tiempos de crisis, el comportamiento del consumidor experimenta cambios sustanciales, ajustando los hábitos de compra y consumo para adaptarse a las circunstancias adversas y de incertidumbre. El principal objetivo de este trabajo es analizar cómo han evolucionado los comportamientos de compra y consumo de alimentos en Cataluña en los últimos cinco años, especialmente en el contexto de crisis de la COVID-19, la sequía y los conflictos internacionales. Se ha utilizado una metodología cuantitativa basada en un cuestionario detallado y diseñado para tener una amplia visión en los aspectos de los cambios de hábitos de compra y consumo de alimentos. El cuestionario se ha distribuido a una muestra de N = 2014 participantes residentes de Cataluña, representativa de la población de Cataluña en términos de edad, género, área geográfica, nivel de estudios y situación económica, entre otros. Aunque el cuestionario se realizó a finales de noviembre de 2023, incluía preguntas retrospectivas que permitieron a los participantes proporcionar información sobre cómo han cambiado sus hábitos y comportamientos durante los últimos cinco años, permitiendo así un análisis de las tendencias en este período. Los resultados muestran que los consumidores catalanes han cambiado notablemente sus hábitos de compra y consumo de alimentos en los últimos cinco años. Los consumidores han desarrollado una mayor conciencia sobre la salud y la sostenibilidad, prefiriendo alimentos frescos y nutritivos y reduciendo el consumo de productos procesados. La situación económica incierta ha fomentado prácticas de gasto más prudentes, con especial atención a los precios y las ofertas, y una preferencia por la comida casera. Además, existe un apoyo creciente a los productos locales y una mayor atención en evitar el desperdicio alimentario.

An ontology - driven conceptual modeling of olive oil supply chain

Treball Final de Grau

Tamayo López, Ailí Andrea

Tutor/a - Director/a: Rahmani, Djamel; Vitali, Giuliano

Data de publicació: 2023

Escola d'Enginyeria Agroalimentària i de Biosistemes de Barcelona (EEABB)

Veure detall Accés al text complet

The agri-food sector is one of the largest and most important sectors of today's industrial economy. Production and economic losses in the food market and along the food production chain are one of the main problems faced by this industry, mainly due to poor coordination among the different actors involved in a supply chain (SC). One of the innovative solutions that is starting to be developed to improve loss of information between industrial processes amongst people to people, people to machinery and machinery to machinery are ontologies. Ontologies are dictionaries of vocabulary related to a specific domain that define each word, called class or entity, by adding attributes and relationships with other classes. This vocabulary not only is understandable for humans but also for machines enabling to create a wide network that can introduce data attached to each class and analyse dynamically a process chain. This thesis begins with an introduction to a general analysis of supply chains, together with the relationship with value chains alongside their different objectives. Then, a study of the structure and functionality of ontologies based on the literature is addressed with a description of previous ontologies and the tools most useful for working with them. Finally, an attempt is made to create a new ontology for the field of olive oil SC.

El sector agroalimentari és un dels sectors més grans i importants de l'economia industrial actual. Les pèrdues productives i econòmiques al mercat d'aliments i al llarg de la cadena de producció d'aliments són un dels principals problemes als quals s'enfronta aquesta indústria, principalment a causa de la mala coordinació entre els diferents actors implicats en una cadena de subministrament . Una de les solucions innovadores que es comença a desenvolupar per millorar la pèrdua d'informació entre processos industrials entre persones, maquinària i persones i maquinària són les ontologies. Les ontologies són diccionaris de vocabulari relacionats amb un domini específic que defineixen cada paraula, anomenada classe o entitat, afegint atributs i relacions amb altres classes. Aquest vocabulari no només és comprensible per als humans sinó també per a les màquines que permeten crear una xarxa àmplia de vocabulari que pot introduir dades adjuntes a cada classe i analitzar dinàmicament una cadena de processos. Aquest treball comença amb una introducció a una anàlisi general de les cadenes de subministrament, juntament amb la relació amb les cadenes de valor i els seus diferents objectius. A continuació, s'aborda un estudi de l'estructura i funcionalitat de les ontologies a partir de la literatura amb una descripció de les ontologies anteriors i de les eines més útils per treballar-hi. Finalment, s'intenta crear una nova ontologia per a la cadena de producció de l'oli d'oliva.

El sector agroalimentario es uno de los sectores mayores e importantes de la economía industrial actual. Las pérdidas productivas y económicas en el mercado de alimentos ya lo largo de la cadena de producción de alimentos son uno de los principales problemas a los que se enfrenta esta industria, principalmente debido a la mala coordinación entre los distintos actores implicados en una cadena de suministro. Una de las soluciones innovadoras que empieza a desarrollarse para mejorar la pérdida de información entre procesos industriales entre personas, maquinaria y personas y maquinaria son las ontologías. Las ontologías son diccionarios de vocabulario relacionados con un dominio específico que definen a cada palabra, llamada clase o entidad, añadiendo atributos y relaciones con otras clases. Este vocabulario no sólo es comprensible para los humanos, sino también para las máquinas que permiten crear una red amplia de vocabulario que puede introducir datos adjuntos a cada clase y analizar dinámicamente una cadena de procesos. Este trabajo comienza con una introducción a un análisis general de las cadenas de suministro, junto con la relación con las cadenas de valor y sus distintos objetivos. A continuación, se aborda un estudio de la estructura y funcionalidad de las ontologías a partir de la literatura con una descripción de las ontologías anteriores y de las herramientas más útiles para su trabajo. Por último, se intenta crear una nueva ontología para la cadena de producción del aceite de oliva.

Food loss and waste along the zucchini value chain in Catalonia: quantification, causes and prevention

Projecte Final de Màster Oficial

Vercelli, Maia

Tutor/a - Director/a: Gil Roig, José María; Rahmani, Djamel

Data de publicació: 2022

Escola Tècnica Superior d'Enginyeria de Camins, Canals i Ports de Barcelona (ETSECCPB)

Accés al text complet

Detección de la piña golden por medio de visión artificial para la clasificación como materia prima de consumo para el área de Foodback en Mercabarna

Projecte Final de Màster Oficial

Fuentes Mera, Cristian Miguel

Tutor/a - Director/a: Rahmani, Djamel

Data de publicació: 2022

Escola d'Enginyeria Agroalimentària i de Biosistemes de Barcelona (EEABB)

Veure detall Accés al text complet

Every year, Mercabarna is concerned about the food waste that is generated. Due to this problem, the area called foodback has now been created. It is a new management system for organic vegetable matter, outside the marketing circuit with which it is used. gives a second life to surplus fruit and vegetables. The product is distributed to social entities, this being the first recipient, or it is transformed to be used to the maximum (Mercabarna, 2021). That is why they are in need of having a consumption classification according to the state in which this raw material is found, whether it is for human, animal, industrial use, or composting, giving maximum use to food. to get to the foodback. Thus, in order to optimize the productivity of this activity, the execution of an application that makes use of artificial intelligence (AI) is being presented, the same that has been developed with the support of Python software for the detection of images, in order to classify the raw material provided by the YOLO algorithm in its version 7 on which we have worked, giving favorable results to optimize the classification process through machine learning. This application has been executed with the Golden pineapple, because in the studies carried out by CREDA, regarding the quantification carried out in 2021, it was obtained as a result that the raw material with the greatest waste is the Golden pineapple, for the summer season. In this sense, and regarding food quality, it can be said that artificial intelligence is usable in the classification of raw materials, for this reason, this master's thesis seeks to make use of artificial intelligence to optimize said classification. for the aforementioned raw material (the Golden pineapple).

Mercabarna cada any es preocupa pel malbaratament alimentari que es generi, a causa d'aquesta problemàtica és que actualment s'ha creat l'àrea anomenada foodback, es tracta d'un nou sistema de gestió de matèria orgànica vegetal, fora del circuit de comercialització amb què es dóna una segona vida a les fruites i hortalisses excedentàries. El producte es distribueix a entitats socials, i aquest és el primer destinatari, o bé es transforma per ser aprofitada al màxim (Mercabarna, 2021). És per això que estan en la necessitat de tenir una classificació de consum d'acord amb l'estat en què es trobe aquesta matèria primera, ja sigui un fi de consum humà, animal, d'ús industrial o compostatge, donant el màxim aprofitament als aliments que arribi al foodback. És així que, per tal d'optimitzar la productivitat d'aquesta activitat, s'està presentant l'execució d'una aplicació que fa ús de la intel·ligència artificial (IA), el mateix que ha estat desenvolupat amb el suport del programari Python per a la detecció de imatges, per tal de classificar la matèria primera que ens brinda l'algorisme de YOLO en la versió 7 en la qual s'ha treballat, donant resultats favorables per optimitzar el procés de classificació a través d'aprenentatge automàtic. Aquest aplicatiu s'ha executat amb la pinya Golden, ja que en els estudis realitzats per CREDA, respecte a la quantificació desenvolupada l'any 2021, es va obtenir com a resultat que la matèria primera amb més malbaratament és la pinya Golden, per a la temporada d'estiu . En aquest sentit, i pel que fa a la qualitat en aliments, es pot dir que, la intel·ligència artificial és aprofitable en la classificació de matèria primera, per aquest motiu, aquest treball de fi de màster busca fer ús de la intel·ligència artificial per optimitzar aquesta classificació per a la matèria primera abans referida (la pinya Golden).

Mercabarna cada año se preocupa por el desperdicio alimentario que se genere, debido a esta problemática es que actualmente se ha creado el área denominado foodback, se trata de un nuevo sistema de gestión de materia orgánica vegetal, fuera del circuito de comercialización con el que se da una segunda vida a las frutas y hortalizas excedentarias. El producto se distribuye a entidades sociales, siendo éste el primer destinatario, o bien se transforma para ser aprovechada al máximo (Mercabarna, 2021). Es por ello que están en la necesidad de tener una clasificación de consumo de acuerdo al estado en que se encuentre esta materia prima, ya sea un fin de consumo humano, animal, de uso industrial, o compostaje, dando el máximo aprovechamiento a los alimentos que llegue al foodback. Es así que, con el fin de optimizar la productividad de esta actividad, se está presentando la ejecución de una aplicación que hace uso de la inteligencia artificial (IA), el mismo que ha sido desarrollado con el soporte del software Python para la detección de imágenes, con el fin de clasificar la materia prima que nos brinda el algoritmo de YOLO en su versión 7 en la cual se ha trabajado, dando resultados favorables para optimizar el proceso de clasificación a través de aprendizaje automático. Este aplicativo se ha ejecutado con la piña Golden, debido a que en los estudios realizados por CREDA, respecto a la cuantificación desarrollada el año 2021, se obtuvo como resultado que la materia prima con mayor desperdicio es la piña Golden, para la temporada de verano. En tal sentido, y respecto a la calidad en alimentos, se puede decir que, la inteligencia artificial es aprovechable en la clasificación de materia prima, por tal motivo, este trabajo de fin de master busca hacer uso de la inteligencia artificial para optimizar dicha clasificación para la materia prima antes referida (la piña Golden).

Impacte de la COVID-19 al comportament dels consumidors de la província de Barcelona

Treball Final de Grau

González Calvo, Aida

Tutor/a - Director/a: Rahmani, Djamel

Data de publicació: 2022

Escola d'Enginyeria Agroalimentària i de Biosistemes de Barcelona (EEABB)

Veure detall Accés al text complet

Purchase habits, perceptions and consumer attitudes are changing due to COVID-19. People have learned to live together in a health crisis with the result that consumption is adapted to the new circumstances. This study has tried to identify changes in the purchase and consumption of foods due to COVID-19, to purchase changes in purchasing habits before the pandemic, during lockdown and now in the province of Barcelona. To do this, a semi-structured and stratified online questionnaire for sex, age and comarca was performed in late December 2021. The questionnaire gathered information about current perceptions due to COVID-19, the major changes in purchase, food consumption, diet, personal habits and wastefulness. Also, the socio-demographic characteristics of respondents. This survey included 1,036 respondents (of a representative sample). According to this study, restrictions adopted by the authorities to curb the spread of COVID-19 forced consumers to decrease the frequency of purchase and increase the volume of purchase. Now, the frequency of purchase has been restored to the pre-pandemic level and the habits according to the respondents have not changed or changed very little. The most representative changes that have occurred during this period have been the increase in interest and motivations to consume proximity products

Los hábitos de compra, las percepciones y las actitudes de los consumidores están cambiando a causa de la COVID-19. La gente ha aprendido a convivir en una crisis sanitaria que comporta una adaptación del consumo a las nuevas circunstancias existentes. Este estudio pretendía identificar los cambios en la compra y el consumo de los alimentos a causa del COVID-19 y comparar los cambios de los hábitos de compra y consumo antes de la pandemia, durante el confinamiento y actualmente, en la provincia de Barcelona. Para hacerlo se realizó un cuestionario en línea semiestructurado y estratificado por sexo, edad y comarca que se realizó a finales de diciembre de 2021. El cuestionario recogió información sobre las percepciones actuales a cauda del COVID-19, los principales cambios de compra, consumo de alimentos, dieta, hábitos personales y desperdicio. Así mismo, las características sociodemográficas de los encuestados. Este estudio incluyó 1.036 encuestados (muestra representativa). Según este estudio, las restricciones adoptadas por las autoridades para frenar la propagación de la COVID-19 obligaron a los consumidores a disminuir la frecuencia de compra y aumentar el volumen de compra. Ahora, la frecuencia de compra se ha restablecido al nivel anterior a la pandemia y los hábitos según los encuestados no han cambiado o no han cambiado muy poco. Los cambios más representativos que se han dado durante este periodo han sido el aumento por el interés y la motivación para consumir los productos de proximidad.

Els hàbits de compra, les percepcions i les actituds dels consumidors estan canviant a causa de la COVID-19. La gent ha après a conviure en una crisi sanitària amb el que comporta una adaptació del consum a les noves circumstàncies existents. Aquest estudi pretenia identificar els canvis en la compra i el consum d'aliments a causa de la COVID-19 i comparar els canvis dels hàbits de compra i consum abans de la pandèmia, durant el confinament i actualment a la província de Barcelona. Per fer-ho es va realitzar un qüestionari en línia semiestructurat i estratificat per sexe, edat i comarca que es va realitzar a finals de desembre de 2021. El qüestionari va recollir informació sobre les percepcions actuals a causa de la COVID-19, els principals canvis de compra, consum d'aliments, dieta, hàbits personals i malbaratament. Així mateix, les característiques sociodemogràfiques dels enquestats. Aquest estudi va incloure 1.036 enquestats (mostra representativa). Segons aquest estudi, les restriccions adoptades per les autoritats per frenar la propagació de la COVID-19 van obligar als consumidors a disminuir la freqüència de compra i augmentar el volum de compra. Ara, la freqüència de compra s'ha restablert al nivell d'abans de la pandèmia i els hàbits segons els enquestats no ha canviat o ha canviat molt poc. Els canvis més representatius que s'han donat durant aquest període han estat l'augmenta per l'interès i la motivació per consumir productes de proximitat.

Impacto ambiental de la promoción sobre el comportamiento de compra de alimentos de la población mayor de 65 años

Treball Final de Grau

València Rios, Maria

Tutor/a - Director/a: Rahmani, Djamel; Mehaba, Wafa

Data de publicació: 2022

Escola d'Enginyeria Agroalimentària i de Biosistemes de Barcelona (EEABB)

Veure detall Accés al text complet

The present report is part of a study commissioned by the Ministerio de España to the Centre de Recerca en Economia I Desenvolupament Agroalimentari (CREDA). It assesses the purchasing behaviour of elderly Spanish who are above 65 years old and Carrefour hypermarkets customers. It also assesses the effect of promotion on purchasing behaviour and the environmental impact of promotion. In 2017, the market was able to incorporate new household buyers. Customers over 65 spent more money in the market, but without buying more products than needed except in Carrefour hypermarkets. The elder population was less influenced by promotion than other age profiles. Elderly people bought fewer promotional products. Composed dishes (prepared or precooked dishes, among others) was the food category with the largest environmental impact both in the market and in Carrefour hypermarkets, followed by milk and dairy products and then by fish and other seafood. The categories with the lowest environmental impact were starchy roots, tubers and oilseeds, snacks and other foods, and the residual category.

Este trabajo forma parte de un estudio encargado por el Ministerio de España al Centre de Recerca en Economia i Desenvolupament Agroalimentari (CREDA). Se analizan las principales características del comportamiento de compra del consumidor mayor de 65 años en España y en hipermercados Carrefour. Además, muestra cual es el impacto ambiental de este comportamiento. El mercado, en 2017, consigue incorporar hogares compradores. Los mayores de 65 invierten más dinero en realizar sus compras, pero sin comprar más cantidad de la necesaria, eso sí, no lo hacen mediante la cadena de hipermercados Carrefour. En cuanto al impacto de las promociones, los mayores impactan menos, en kg de producto y en kg de CO2, que otros perfiles de edad, ya que consumen menos productos en promoción. La categoría de alimentos que más emisiones de CO2 emite, ya sea en España o en hipermercados Carrefour, es la de platos compuestos (platos preparados o precocinados entre otros), seguida de la de leche y productos lácteos, y la de pescado y marisco. En contra, las que menos emisiones emiten al medio amiente son la de raíces, tubérculos y semillas oleaginosas, las de snacks y otros alimentos, y la categoría residual.

Aquest treball forma part d'un estudi encarregat pel Ministero de España al Centre de Recerca en Economia i Desenvolupament Agroalimentari (CREDA). S'analitzen les principals característiques del comportament de compra del consumidor major de 65 anys a Espanya i a hipermercats Carrefour. A més a més, mostra quin es l'impacte ambiental d'aquest comportament. El mercat, al 2017, aconsegueix incorporar llars compradores. Els majors de 65 anys inverteixen més diners en omplir la despensa, però sense comprar més quantitat de la necessària, això si, no ho fan amb la cadena d'hipermercats Carrefour. Pel que fa l'impacte de les promocions, els més grans de la societat impacten menys, en kg de producte i en kg de Co2, que els altres perfils de edat, ja que consumeixen menys productes en promoció. La categoria d'aliments que més emissions de CO2 emet, ja sigui a Espanya o a hipermercats Carrefour, es la de plats compostos (plats precuinats o preparats entre altres), seguida de la de llet y productes làctics, y la de peix i marisc. En contra, les que menys emissions emeten al medi ambient son les de arrels, tubercles i llavors oleaginoses, la de snacks i altres aliments, i la categoria residual.

Estudi del malbaratament alimentari a un centre de distribució alimentària

Treball Final de Grau

Escola Soles, Albert

Tutor/a - Director/a: Rahmani, Djamel

Data de publicació: 2022

Escola d'Enginyeria Agroalimentària i de Biosistemes de Barcelona (EEABB)

Accés al text complet

Opiniones de los consumidores musulmanes y no musulmanes acerca de una posible prohibición del sacrificio de los animales sin aturdimiento previo

Treball Final de Grau

Shagufta Khokhar, Shaher Bano

Tutor/a - Director/a: Rahmani, Djamel

Data de publicació: 2022

Escola d'Enginyeria Agroalimentària i de Biosistemes de Barcelona (EEABB)

Accés al text complet

Pèrdues i malbaratament alimentari en la cadena de valor de la carxofa: quantificació, impacte econòmic i prevenció

Treball Final de Grau

Bhagtani Bhagtani, Pooja

Tutor/a - Director/a: Rahmani, Djamel

Data de publicació: 2022

Escola d'Enginyeria Agroalimentària i de Biosistemes de Barcelona (EEABB)

Accés al text complet

Cuantificación de las pérdidas y el desperdicio alimentario en toda la cadena de valor del tomate producido en Cataluña

Projecte Final de Màster Oficial

Ciurana De San José, Raquel

Tutor/a - Director/a: Rahmani, Djamel

Data de publicació: 2022

Escola d'Enginyeria Agroalimentària i de Biosistemes de Barcelona (EEABB)

Accés al text complet

Avaluació de la percepció social dels diferents mètodes de degollament animal destinats al consum humà

Treball Final de Grau

Corral López, Eric

Tutor/a - Director/a: Rahmani, Djamel

Data de publicació: 2021

Escola d'Enginyeria Agroalimentària i de Biosistemes de Barcelona (EEABB)

Veure detall Accés al text complet

Animal welfare is one of the most important parameters to take into account in the food industry, where it is most relevant in the meat sector. This fact is due to the controversy given in the process in animal slaughtering, because consumers ask for a stunning system in order to alleviate animal suffering. On the other hand, there are consumer groups where they are subject to different cultural laws, so that by law they are prohibited from using a stunning system during the slaughter of the animal. Under European Union (EU) law, pre-slaughter stunning is required for all farm animals intended for human consumption, but an exception is granted for religious slaughter. As a main point, this study aims to evaluate the knowledge, perceptions and opinion of citizens about the different slaughter methods applied in slaughterhouses in Spain and the European Union. On the other hand, the project also wants to establish a foundation in relation to animal welfare and the organisms that regulate it, in addition to synthesizing the different laws in relation to animal welfare and establishing the differences between the different current slaughter systems.

El bienestar animal es uno de los parámetros a tener en cuenta en la industria alimentaria, donde tiene más relevancia en el sector cárnico. Este hecho es debido a la controversia dada en el proceso de degüello del animal, debido a que los consumidores piden un sistema de aturdimiento con el fin de paliar el sufrimiento animal. Por otro lado, existen grupos de consumidores donde estos están sometidos a unas leyes culturales y religiosas diferentes, de manera que tienen prohibido el uso de un sistema de aturdimiento durante el degüello del animal. Según la legislación de la Unión Europea (UE), se exige el aturdimiento previo al degüello de todos los animales de granja destinados al consumo humano, pero se concede una excepción para el degüello religioso. Como punto principal, este estudio te como objetivo evaluar el conocimiento, las percepciones y la opinión de los ciudadanos cabe los diferentes métodos de degüello aplicados en los mataderos de España y la Unión Europea. Por otro lado, el proyecto también quiere establecer unas bases en relación en el bienestar animal y los organismos que lo regulan, además de sintetizar las diferentes leyes en relación al bienestar animal y establecer las diferencias entre los diferentes sistemas de degüello actuales.

Pla de negoci per a la creació d'una empresa dedicada a la producció i venta de cervesa

Treball Final de Grau

Membrado I Cabre, Sergi

Tutor/a - Director/a: Rahmani, Djamel

Data de publicació: 2021

Escola d'Enginyeria Agroalimentària i de Biosistemes de Barcelona (EEABB)

Veure detall Accés al text complet

This work develops a business plan for the implementation of a company dedicated to producing and selling craft beer. It seeks an expansion in the Catalan market from an industry positioned in Barcelona, and throughout the work the necessary tools are provided to fulfill this objective. In order to carry out this business, it has been decided, first, to carry out an analysis of the market and the strategies to provide a differentiated product in a company that takes full advantage of its opportunities. On the other hand, a questionnaire has been carried out to obtain first-hand results to further satisfy the needs of the consumer. Regarding production, it has been determined that it must be high due to the high cost of making craft beer and competitiveness in the market, and based on this, all the operational and economic points of the project have been established. Finally, an economic study has shown us both its viability and ability to attract investors, as well as its profitability.

El presente trabajo desarrolla un plan de negocio para la implementación de una empresa dedicada a producir y vender cerveza artesana. En él se busca una expansión en el mercado catalán a partir de una industria posicionada en Barcelona, y a lo largo del trabajo se dan las herramientas necesarias para el cumplimiento de este objetivo. Para poder llevar adelante este negocio se ha decidido, primeramente, hacer un análisis del mercado y las estrategias para proporcionar un producto diferenciado en una empresa que aprovecha al máximo sus oportunidades. Por otra parte, se ha realizado un cuestionario para obtener resultados de primera mano para satisfacer aún más las necesidades del consumidor. Respecto a la producción se ha determinado que debe ser alta debido al elevado coste de hacer cerveza artesana y la competitividad en el mercado, y partiendo de esta se han establecido todos los puntos operacionales y económicos del proyecto. Finalmente, la realización de un estudio económico nos ha demostrado, tanto su viabilidad y capacidad para atraer inversores, como su rentabilidad.

El present treball desenvolupa un pla de negoci per a la implementació d'una empresa dedicada a produir i vendre cervesa artesana. En ell es busca una expansió en el mercat Català a partir d'una indústria posicionada a Barcelona, i al llarg del treball es donen les eines necessàries per al compliment d'aquest objectiu. Per poder dur endavant aquest negoci s'ha decidit, primerament, fer una anàlisi del mercat i les estratègies per tal de proporcionar un producte diferenciat en una empresa que aprofita al màxim les seves oportunitats. I d'altra banda s'ha realitzat un qüestionari per obtenir resultats de primera mà per tal de satisfer encara més les necessitats del consumidor. Respecte a la producció s'ha determinat que ha de ser alta a causa de l'elevat cost de fer cervesa artesana i la competitivitat en el mercat, i partint d'aquesta s'han establert tots els punts operacionals i econòmics del projecte. Finalment la realització d'un estudi econòmic ens ha demostrat, tant la seva viabilitat i capacitat per atreure inversionistes, com la seva rendibilitat.

Anàlisi de dades per la quantificació del malbaratament de fruites i hortalisses al recinte de Mercabarna

Treball Final de Grau

Domínguez Font, Judith

Tutor/a - Director/a: Rahmani, Djamel

Data de publicació: 2021

Escola d'Enginyeria Agroalimentària i de Biosistemes de Barcelona (EEABB)

Accés al text complet

Adopción y difusión de prácticas agroecológicas en la hortofruticultura en Cataluña

Treball Final de Grau

Polonio Punzano, Adrian

Tutor/a - Director/a: Rahmani, Djamel

Data de publicació: 2021

Escola d'Enginyeria Agroalimentària i de Biosistemes de Barcelona (EEABB)

Veure detall Accés al text complet

The environmental impact of conventional food production systems imposes the transition to sustainable production through the adoption of agroecological practices. The aim of this work has been to evaluate the adoption of agroecological practices in horticultural crops in Catalonia. First, the situation of agroecological practices in the area of Baix Llobregat, Vallès Occidental, Malgrat de Mar, Palafolls and Girona has been studied and the practices already adopted will be identified. Second, the possible barriers and the main factors driving the adoption of agroecological practices have been identified. Third, the future dissemination of potential agroecological practices has been evaluated. Fourth, a set of measures has been established that could help accelerate this transition phase towards more sustainable agriculture based on agroecological practices.

L'impacte ambiental dels sistemes convencionals de la producció d'aliments imposa la transició cap a una producció sostenible a través de l'adopció de pràctiques agroecològiques. L'objectiu d'aquest treball ha sigut avaluar l'adopció de pràctiques agroecològiques en els cultius hortofrutícoles a Catalunya. Primer, s'ha estudiat la situació de les pràctiques agroecològiques a la zona del Baix Llobregat, el Vallès Occidental, Malgrat de Mar, Palafolls i Girona i s'identificaran les pràctiques ja adoptades. Segon, s'ha identificat les possibles barreres i els principals factors que impulsen l'adopció de pràctiques agroecològiques. Tercer, s'ha avaluat la difusió futura de les potencials pràctiques agroecològiques. Quart, s'ha establert un conjunt de mesures que podrien ajudar a accelerar aquesta fase de transició cap a una agricultura més sostenible basada en pràctiques agroecològiques.

El impacto ambiental de los sistemas convencionales de producción de alimentos impone la transición hacia una producción sostenible a través de la adopción de prácticas agroecológicas. El objetivo del presente trabajo ha sido evaluar la adopción de prácticas agroecológicas en los cultivos hortofrutícolas en Cataluña. Primero, se ha estudiado la situación de las prácticas agroecológicas en la zona del Baix Llobregat, Vallès Occidental, Malgrat de Mar, Palafolls y Girona y se identificarán las prácticas ya adoptadas. Segundo, se han identificado las posibles barreras y los principales factores que impulsan la adopción de prácticas agroecológicas. Tercero, se han evaluado la difusión futura de las potenciales prácticas agroecológicas. Cuarto, se han establecido un conjunto de medidas que podrían ayudar a acelerar esa fase de transición hacia una agricultura más sostenible basada en prácticas agroecológicas.