Informació
Ajuda per a la cerca:
- Les paraules separades per espais se cerquen de manera independent als diferents camps de cerca. És a dir, si cerques 'càlculs numèrics', se't mostraran els resultats que continguin 'càlculs numèrics', 'càlculs' i 'numèrics'.
- La cerca és per aproximació, és a dir, si cerques la paraula 'càlculs', també et trobarà resultats que continguin paraules derivades com 'càlcul', 'calcular', etc.
- Per fer una cerca per frase i no per paraules, engloba totes les paraules entre cometes dobles. Exemple: "formació d'un enginyer civil".
- La cerca és insensible a accents i majúscules.
MÀSTER UNIVERSITARI EN MOBILITAT URBANA (Pla 2020)
Nom
MÀSTER UNIVERSITARI EN MOBILITAT URBANA (Pla 2020)
Sigles
250MURBMOB
Activa
Si
Pla d'estudis
2020
Nivell d'estudis
Màster
Contingut docent
Exercici de pràctiques
Codina Sancho, Esteve
Data de publicació: 2025
Escola Tècnica Superior d'Enginyeria de Camins, Canals i Ports de Barcelona (ETSECCPB)
MODELS D'OPTIMITZACIÓ PER A XARXES DE TRANSPORT - 250MUM017
Apunts
Codina Sancho, Esteve
Data de publicació: 2025
Escola Tècnica Superior d'Enginyeria de Camins, Canals i Ports de Barcelona (ETSECCPB)
MODELS D'OPTIMITZACIÓ PER A XARXES DE TRANSPORT - 250MUM017
Treball Final de Grau
López Grajales, Yuranny
Tutor/a - Director/a: Saurí Marchán, Sergi; Majoral Oller, Genís
Data de publicació: 2024
Escola Tècnica Superior d'Enginyeria de Camins, Canals i Ports de Barcelona (ETSECCPB)
Veure detall Accés al text complet
En la present tesi, s'investiga l'ús de dades de localització de dispositius mòbils (MDLD) per a la creació de models de demanda de transport a Catalunya. Tradicionalment, s'han utilitzat dades d'enquestes en llars i altres mètodes. No obstant això, aquestes fonts de dades tenen importants limitacions. A partir de dades obtingudes del MITMA (creada amb MDLD), dades socioeconòmiques de l'INE i usos del sòl del SIOSE, es genera una base de dades per a Catalunya. Es realitzen anàlisi dels patrons de viatges i posteriorment serveix per a desenvolupar models de demanda de transport. El resultat són quatre models: generació i atracció per al pic del matí i generació i atracció per al pic de la tarda.
En els models desenvolupats, es va trobar que les variables més influents són la població de cada zona i les seves interaccions amb les categories socioeconòmiques dels municipis als quals pertanyen. A més, els usos del sòl, com les àrees comercials i d'oficines, també contribueixen als patrons de mobilitat, particularment en els horaris laborals. Això demostra que, a major població i categoria socioeconòmica de l'àrea, es generen i atreuen més viatges durant les hores pico. Però que, a més, això varia depenent de l'estructura urbana i les activitats econòmiques de les zones.
Malgrat les limitacions trobades, es va observar que els MDLD ofereixen una eina poderosa i més precisa en comparació amb les enquestes tradicionals. Els models generats en aquest estudi no sols permeten estimar la demanda de transport de manera més eficient, sinó que també brinden una major granularitat temporal i espacial, la qual cosa pot ajudar els governs locals a prendre decisions de planificació més informades i ajustades a les necessitats reals de la població. Implementar aquests models podria reduir costos de recol·lecció de dades i millorar significativament la precisió en el disseny de polítiques de mobilitat.
En la presente tesis, se investiga el uso de datos de localización de dispositivos móviles (MDLD) para la creación de modelos de demanda de transporte en Cataluña. Tradicionalmente, se han utilizado datos de encuestas en hogares y otros métodos. Sin embargo, estas fuentes de datos tienen importantes limitaciones. A partir de datos obtenidos del MITMA (creada con MDLD), datos socioeconómicos del INE y usos del suelo del SIOSE, se genera una base de datos para Cataluña. Se realizan análisis de los patrones de viajes y posteriormente sirve para desarrollar modelos de demanda de transporte. El resultado son cuatro modelos: generación y atracción para el pico de la mañana y generación y atracción para el pico de la tarde.
En los modelos desarrollados, se encontró que las variables más influyentes son la población de cada zona y sus interacciones con las categorías socioeconómicas de los municipios a los que pertenecen. Además, los usos del suelo, como las áreas comerciales y de oficinas, también contribuyen a los patrones de movilidad, particularmente en los horarios laborales. Esto demuestra que, a mayor población y categoría socioeconómica del área, se generan y atraen más viajes durante las horas pico. Pero que, además, esto varía dependiendo de la estructura urbana y las actividades económicas de las zonas.
A pesar de las limitaciones encontradas, se observó que los MDLD ofrecen una herramienta poderosa y más precisa en comparación con las encuestas tradicionales. Los modelos generados en este estudio no solo permiten estimar la demanda de transporte de manera más eficiente, sino que también brindan una mayor granularidad temporal y espacial, lo que puede ayudar a los gobiernos locales a tomar decisiones de planificación más informadas y ajustadas a las necesidades reales de la población. Implementar estos modelos podría reducir costos de recolección de datos y mejorar significativamente la precisión en el diseño de políticas de movilidad.
This thesis investigates the use of Mobile Device Location Data (MDLD) for creating transportation demand models in Catalonia. Traditionally, data from household surveys and other methods have been used. However, these data sources have significant limitations explained in the document. A database for Catalonia is generated based on data obtained from MITMA (created with MDLD), socioeconomic data from INE, and land uses SIOSE. Travel patterns are analyzed from this database, which subsequently serves to develop transportation demand models. The result is four models: trip generation and attraction for the morning peak and trip generation and attraction for the afternoon peak.
In the developed models, it was found that the most influential variables are the population of each area and its interactions with the socioeconomic categories of the municipalities to which they belong. Land uses, such as commercial and office areas, also contribute to mobility patterns, particularly during working hours. This demonstrates that higher population and socioeconomic status in an area lead to more trips being generated and attracted during peak hours. However, this also varies depending on the urban structure and the economic activities of the areas.
Despite the limitations encountered, MDLD proved to be a powerful and more accurate tool compared to traditional surveys. The models generated in this study not only allow for more efficient transportation demand estimation but also offer greater temporal and spatial granularity, which can help local governments make more informed planning decisions tailored to the real needs of the population. Implementing these models could reduce data collection costs and significantly improve the accuracy of mobility policy design.
Projecte Final de Màster Oficial
Caro Giraldo, Nicolas
Tutor/a - Director/a: Jovanovic, Petar
Data de publicació: 2024
Escola Tècnica Superior d'Enginyeria de Camins, Canals i Ports de Barcelona (ETSECCPB)
Veure detall Accés al text complet
Aquesta tesi explora la generació de matrius Origen-Destinació (OD) utilitzant dades de targetes de transport públic i el mètode d'encadenament de viatges. Les matrius OD són fonamentals per comprendre els patrons de viatge urbans i millorar la planificació del transport. Els mètodes tradicionals, com les enquestes, són costosos i lents, mentre que les dades de targetes intel·ligents ofereixen una alternativa més eficient. En enllaçar viatges successius, el mètode d'encadenament de viatges captura amb precisió els recorreguts dels passatgers. Utilitzant dades del País Basc, la tesi demostra l'eficàcia d'aquest mètode i inclou una eina de visualització interactiva per millorar la interpretació dels resultats i la planificació del transport.
Esta tesis explora la generación de matrices de Origen-Destino (OD) utilizando datos de tarjetas de transporte público y el método de encadenamiento de viajes. Las matrices OD son cruciales para comprender los patrones de viaje urbanos y mejorar la planificación del transporte. Los métodos tradicionales, como las encuestas, son costosos y lentos, mientras que los datos de tarjetas inteligentes ofrecen una alternativa más eficiente. Al vincular viajes sucesivos, el método de encadenamiento de viajes captura con precisión los recorridos de los pasajeros. Usando datos del País Vasco, la tesis demuestra la efectividad de este método e incluye una herramienta de visualización interactiva para mejorar la interpretación de los resultados y la planificación del transporte.
This thesis explores the generation of Origin-Destination (OD) matrices using public transportation card data and the trip chaining method. OD matrices are crucial for understanding urban travel patterns and improving transportation planning. Traditional methods, like surveys, are costly and slow, while smart card data offers a more efficient alternative. By linking successive trips, the trip chaining method accurately captures passenger journeys. Using data from the Basque Country, the thesis demonstrates this method's effectiveness and includes an interactive visualization tool to enhance the interpretation of the results for better transportation planning.
Projecte Final de Màster Oficial
León Acevedo, Carlos Arturo
Tutor/a - Director/a: Soriguera Martí, Francesc
Data de publicació: 2024
Escola Tècnica Superior d'Enginyeria de Camins, Canals i Ports de Barcelona (ETSECCPB)
Veure detall Accés al text complet
Aquesta tesi critica la idea que centrar-se únicament en els llindars de temps de desplaçament, com ara el model de ciutat de 10 o 15 minuts, és insuficient per aconseguir una accessibilitat integral. Defensa una estratègia més àmplia i integrada que millori les infraestructures, la distribució de serveis i l'accessibilitat a l'habitatge. Utilitzant el marc PEAI, l‟estudi subratlla que l‟accessibilitat implica més que proximitat; requereix inclusió i funcionalitat per a tots els grups socioeconòmics. Un estudi de cas a Vancouver il·lustra com persisteixen les llacunes en l'accessibilitat malgrat els temps de viatge favorables, a causa de la dependència de l'automòbil i la inversió municipal desigual. La investigació avalua l'accessibilitat dels serveis urbans essencials a peu i amb bicicleta tenint en compte les capacitats d'amenitat per calcular els temps de viatge. En identificar les llacunes daccessibilitat, lestudi suggereix estratègies per a una distribució més equitativa dels serveis, contribuint a una planificació urbana sostenible ia la creació de ciutats més sanes i habitables.
Esta tesis critica la idea de que centrarse únicamente en los umbrales de tiempo de desplazamiento, como el modelo de ciudad de 10 ó 15 minutos, es insuficiente para lograr una accesibilidad integral. Defiende una estrategia más amplia e integrada que mejore las infraestructuras, la distribución de servicios y la accesibilidad a la vivienda. Utilizando el marco PEAI, el estudio subraya que la accesibilidad implica más que proximidad; requiere inclusión y funcionalidad para todos los grupos socioeconómicos. Un estudio de caso en Vancouver ilustra cómo persisten las lagunas en la accesibilidad a pesar de los tiempos de viaje favorables, debido a la dependencia del automóvil y a la inversión municipal desigual. La investigación evalúa la accesibilidad de los servicios urbanos esenciales a pie y en bicicleta, teniendo en cuenta las capacidades de amenidad para calcular los tiempos de viaje. Al identificar las lagunas de accesibilidad, el estudio sugiere estrategias para una distribución más equitativa de los servicios, contribuyendo a una planificación urbana sostenible y a la creación de ciudades más sanas y habitables.
This thesis critiques the notion that focusing solely on travel time thresholds, such as the 10- or 15-minute city model, is insufficient for achieving compre-hensive accessibility. It argues for a broader, more integrated strategy that improves infrastructure, service distribution, and housing affordability. Using the PEAI framework, the study emphasizes that accessibility involves more than proximity; it requires inclusivity and functionality for all socio-economic groups.A case study in Vancouver illustrates how gaps in accessibility persist despite favorable travel times, due to car dependency and uneven municipal investment. The research assesses the accessibility of essential urban services by walking and cycling, factoring in amenity capacities to calculate travel times. By identifying accessibility gaps, the study suggests strategies for more equitable service distribution, contributing to sustainable urban planning and the creation of healthier and livable cities
Projecte Final de Màster Oficial
Acosta Carrascal, Henry Yitzhak
Data de publicació: 2024
Escola Tècnica Superior d'Enginyeria de Camins, Canals i Ports de Barcelona (ETSECCPB)
Veure detall Accés al text complet
This thesis explores the intersection of shared micro-mobility services and gender with a focus on the nighttime in Stockholm, Sweden. Research has found a gender gap in user characteristics, with safety, affordability, and vehicle quality affection adoption. This study explores the differences in motivations and barriers to usage, contributing to sustainable and inclusive transportation. This was achieved through a quantitative-qualitative approach that combined responses from 164 people, 60 open comments, and 15 interviews. The research found Public Transport and socializing as the primary mode and purpose of night trips among men and women, with women having a slightly higher preference. Time-saving, convenience and reliability, ease of access and use, and the complementarity of other modes of transport are relevant for users regardless of gender. Women seem to be more regular users than men. Women also seem to be more sensitive to pricing and safety issues, both positive and negative aspects of the services. Among users who avoid the service at night, parking restrictions, unusefulness and impracticality, expensiveness, owning a bike, consuming alcohol, and socio-political aspects are the main motivations for doing so. The last three also apply to non-users. Men seem to be more sensitive to parking restrictions and women to unusefulness and impracticality and carrying bags and travelling with children. Finally, this document suggests strategies to increase overall, nighttime, and female usage of this service, focused on the shared micro-mobility operators and municipalities.
Esta tesis explora la intersección de los servicios compartidos de micro movilidad y el género, con un enfoque en la noche en Estocolmo, Suecia. La investigación ha encontrado una brecha de género en las características de los usuarios, con la seguridad, la asequibilidad y la calidad de los vehículos afectando la adopción. Este estudio tiene como objetivo analizar las diferencias en las motivaciones y barreras para su uso, contribuyendo así al transporte sostenible e inclusivo. Esto se logró a través de un enfoque cuantitativo-cualitativo que combinó respuestas de 164 personas, 60 comentarios abiertos y 15 entrevistas. La investigación encontró que el transporte público y la socialización son el modo y el propósito primarios de los viajes nocturnos tanto para hombres como para mujeres, con una ligera preferencia por parte de las mujeres. El ahorro de tiempo, la conveniencia y la confiabilidad, la facilidad de acceso y uso, y la complementariedad con otros modos de transporte son relevantes para los usuarios, independientemente de su género. Las mujeres parecen ser usuarios más regulares que los hombres. También parecen ser más sensibles a cuestiones de precios y seguridad, tanto en aspectos positivos como negativos de los servicios. Entre los usuarios que evitan el servicio por la noche, las restricciones de estacionamiento, la falta de utilidad e impracticabilidad, el costo, poseer una bicicleta, el consumo de alcohol y aspectos sociopolíticos son las principales motivaciones para hacerlo. Los tres últimos también se aplican a los no usuarios. Los hombres parecen ser más sensibles a las restricciones de estacionamiento, mientras que las mujeres lo son a la falta de utilidad, impracticabilidad y al llevar bolsas y viajar con niños. Finalmente, este documento sugiere estrategias para aumentar el uso en general, durante la noche y por parte de mujeres de este servicio, centrándose en los operadores de micro movilidad compartida y los municipios.
Projecte Final de Màster Oficial
Gencarelli, Daila
Tutor/a - Director/a: Lemardele, Clement; Estrada Romeu, Miguel Ángel
Data de publicació: 2024
Escola Tècnica Superior d'Enginyeria de Camins, Canals i Ports de Barcelona (ETSECCPB)
Veure detall Accés al text complet
L'objectiu d'aquesta investigació és esbrinar la ubicació òptima dels hubs compartits per al lliurament d'última milla al municipi de Barcelona. L'estudi es realitza per orientar posteriorment la solució de cerca a través de vehicles elèctrics automatitzats. L'objectiu és aconseguir un major volum de demanda d'una manera eficient sense violar les limitacions operatives clau com ara la capacitat del vehicle, la capacitat del concentrador i els límits de temps de lliurament.
El objetivo de esta investigación es conocer la ubicación óptima de los centros compartidos para la entrega de última milla en el municipio de Barcelona. El estudio se lleva a cabo para posteriormente orientar la búsqueda de una solución a través de vehículos eléctricos automatizados. El objetivo es conseguir un mayor volumen de demanda de forma eficiente sin vulnerar restricciones operativas clave como la capacidad de los vehículos, la capacidad de los centros y los límites de tiempo de entrega.
The aim of this research is to find out the optimal location of shared hubs for last-mile delivery in the municipality of Barcelona. The study is conducted to later target the search solution through electric automated vehicles. The goal is to achieve a greater volume of demand in an efficient way without violating key operational constraints such as vehicle capacity, hub capacity, and delivery time limits.
Projecte Final de Màster Oficial
Babjak, Samuel
Tutor/a - Director/a: Trapote Barreira, César
Data de publicació: 2024
Escola Tècnica Superior d'Enginyeria de Camins, Canals i Ports de Barcelona (ETSECCPB)
Veure detall Accés al text complet
Resum
La transició al transport públic de baixes emissions és imprescindible per mitigar la contaminació de l'aire urbà i reduir les emissions de gasos d'efecte hivernacle. Aquesta tesi examina de manera crítica les dimensions tecnològiques, ambientals, econòmiques i operatives d'integrar els autobusos elèctrics de bateria (BEB), els autobusos elèctrics de pila de combustible (FCEB), els autobusos elèctrics híbrids (HEB) i els híbrids de trolebusos (TBH) dins del transport públic urbà. sistemes d'Eslovàquia i República Txeca. Mitjançant una revisió extensa de la literatura sobre tecnologies de propulsió, infraestructura de càrrega, avaluacions del cicle de vida (LCA) i cost total de propietat (TCO), aquest estudi avalua els impactes de les tecnologies de propulsió elèctrica sobre les emissions i la contaminació acústica.
Els estudis de cas tant de les grans ciutats com de les petites ciutats que han implementat autobusos elèctrics en diferents graus il·lustren diversos enfocaments influenciats per les polítiques locals i els mecanismes de finançament. Aquesta investigació incorpora dades qualitatives d'entrevistes semiestructurades amb 15 experts i 6 usuaris, proporcionant una visió exhaustiva dels reptes operatius i l'acceptació pública des de múltiples perspectives.
Els resultats destaquen el paper crític dels marcs legislatius de suport i les inversions estratègiques en infraestructures per facilitar l'adopció d'autobusos elèctrics. Els reptes clau identificats inclouen la gestió de costos inicials elevats, la garantia d'un subministrament d'energia fiable i l'afrontament dels requisits específics de manteniment. Les futures recomanacions d'investigació emfatitzen la necessitat d'ampliar la infraestructura, optimitzar les estratègies operatives i la legislació, i ampliar l'abast dels estudis per incloure més parts interessades. A més, es proposa la creació d'una base de dades centralitzada per compartir informació entre les ciutats per reduir les barreres a l'
Resumen
La transición a un transporte público de bajas emisiones es imperativa para mitigar la contaminación del aire urbano y reducir las emisiones de gases de efecto invernadero. Esta tesis examina críticamente las dimensiones tecnológicas, ambientales, económicas y operativas de la integración de autobuses eléctricos de batería (BEB), autobuses eléctricos de pila de combustible (FCEB), autobuses eléctricos híbridos (HEB) y trolebuses híbridos (TBH) en los sistemas de transporte público urbano de Eslovaquia y la República Checa. A través de una revisión exhaustiva de la literatura sobre tecnologías de sistemas de propulsión, infraestructura de carga, evaluaciones del ciclo de vida (LCA) y el costo total de propiedad (TCO), este estudio evalúa los impactos de las tecnologías de propulsión eléctrica en las emisiones y la contaminación acústica.
Los estudios de caso de ciudades importantes y de pueblos más pequeños que han implementado autobuses eléctricos en diversos grados ilustran diversos enfoques influenciados por las políticas locales y los mecanismos de financiación. Esta investigación incorpora datos cualitativos de entrevistas semiestructuradas con 15 expertos y 6 usuarios, que brindan información integral sobre los desafíos operativos y la aceptación pública desde múltiples perspectivas.
Los resultados destacan el papel fundamental de los marcos legislativos de apoyo y las inversiones estratégicas en infraestructura para facilitar la adopción de autobuses eléctricos. Entre los desafíos clave identificados se incluyen la gestión de los altos costos iniciales, la garantía de un suministro de energía confiable y la atención de requisitos específicos de mantenimiento. Las recomendaciones para futuras investigaciones enfatizan la necesidad de expandir la infraestructura, optimizar las estrategias operativas y la legislación y ampliar el alcance de los estudios para incluir a más partes interesadas. Además, se sugiere la creación de una base de datos centra
Abstract
The transition to low-emission public transport is imperative for mitigating urban air pollution and reducing greenhouse gas emissions. This thesis critically examines the technological, environmental, economic, and operational dimensions of integrating Battery Electric Buses (BEBs), Fuel Cell Electric Buses (FCEBs), Hybrid Electric Buses (HEBs), and Trolley Bus Hybrids (TBHs) within the urban public transport systems of Slovakia and the Czech Republic. Through an extensive review of the literature on powertrain technologies, charging infrastructure, Life Cycle Assessments (LCA), and Total Cost of Ownership (TCO), this study evaluates the impacts of electric propulsion technologies on emissions and noise pollution.
Case studies from both major cities and smaller towns that have implemented electric buses to varying degrees illustrate diverse approaches influenced by local policies and funding mechanisms. This research incorporates qualitative data from semi-structured interviews with 15 experts and 6 users, providing comprehensive insights into operational challenges and public acceptance from multiple perspectives.
The findings highlight the critical role of supportive legislative frameworks and strategic infrastructure investments in facilitating the adoption of electric buses. Key challenges identified include managing high initial costs, ensuring a reliable energy supply, and addressing specific maintenance requirements. Future research recommendations emphasize the need for expanding infrastructure, optimizing operational strategies and legislation, and broadening the scope of studies to include more stakeholders. Furthermore, the creation of a centralized database for information sharing among cities is suggested to reduce barriers to the adoption of electric buses.
Projecte Final de Màster Oficial
Ferran Carpintero, Víctor
Data de publicació: 2024
Escola Tècnica Superior d'Enginyeria de Camins, Canals i Ports de Barcelona (ETSECCPB)
Projecte Final de Màster Oficial
Tottala, Joshitha Sai Lakshmi
Tutor/a - Director/a: Badia Rodríguez, Hugo; Martínez Díaz, Margarita
Data de publicació: 2024
Escola Tècnica Superior d'Enginyeria de Camins, Canals i Ports de Barcelona (ETSECCPB)
Veure detall Accés al text complet
L'augment de les activitats de transport de mercaderies a les zones urbanes ha intensificat el problema de la congestió urbana, un repte que afronten actualment moltes ciutats que lluiten per una distribució sostenible de béns. Per abordar el problema de la congestió urbana i millorar l'eficiència, l'estalvi de costos i l'impacte ambiental de les operacions de transport de mercaderies, diverses mesures innovadores s'han convertit recentment en el centre de la recerca. En aquest estudi ens centrem en una d'aquestes mesures, que avalua els beneficis econòmics i mediambientals de la posada en comú de la demanda en el transport de mercaderies. La tesi estima l'estalvi de costos i els impactes ambientals de la implementació d'una estratègia de posada en comú a l'Hospitalet de Llobregat, dins de l'Àrea Metropolitana de Barcelona, considerant petites empreses com farmàcies i comerços. Es du a terme una anàlisi comparativa entre tres escenaris: lliuraments independents (escenari 1) i estratègies col·laboratives de posada en comú amb dipòsits a la Farga (escenari 2) i Gran Via 2 (escenari 3). Els resultats revelen que una estratègia de posada en comú redueix significativament tant els costos de transport com els externs i que millora la sostenibilitat ambiental de les operacions de transport de mercaderies. L'estudi demostra que les operacions col·laboratives de transport de mercaderies condueixen a xarxes logístiques més eficients, a la reducció de la mida de les flotes i a un menor recorregut de vehicles. Entre les estratègies de posada en comú considerades en l'àmbit d'aquest estudi, la creació d'un dipòsit a la Farga emergeix com la més avantatjosa en termes de rendibilitat i impacte ambiental.
El aumento de las actividades de transporte de mercancías en las zonas urbanas ha intensificado el problema de la congestión urbana, un desafío que enfrentan actualmente muchas ciudades que luchan por una distribución sostenible de bienes. Para abordar el problema de la congestión urbana y mejorar la eficiencia, el ahorro de costes y el impacto medioambiental de las operaciones de transporte de mercancías, diversas medidas innovadoras se han convertido recientemente en el centro de la investigación. En este estudio nos centramos en una de estas medidas, que evalúa los beneficios económicos y medioambientales de la agrupación de la demanda en el transporte de mercancías. La tesis estima el ahorro de costes y los impactos medioambientales de la implementación de una estrategia de agrupamiento en L'Hospitalet de Llobregat, dentro del Área Metropolitana de Barcelona, considerando a pequeñas empresas como farmacias y tiendas minoristas. Se realiza un análisis comparativo entre tres escenarios: reparto independiente (Escenario 1), y estrategias colaborativas de agrupamiento con depósitos en La Farga (Escenario 2) y Gran Vía 2 (Escenario 3). Los resultados revelan que una estrategia de agrupamiento reduce significativamente tanto los costes de transporte como los externos, mientras también mejora la sostenibilidad medioambiental de las operaciones de transporte de mercancías. El estudio demuestra que las operaciones de cargas colaborativas de transporte de mercancías conducen a redes logísticas más eficientes, a la reducción del tamaño de las flotas y a un menor recorrido de vehículos. Entre las estrategias de agrupamiento consideradas en el ámbito de este estudio, la creación de un depósito en La Farga se presenta como la más ventajosa en términos de rentabilidad e impacto medioambiental.
The increased freight activities in urban areas have intensified the problem of urban congestion, a challenge currently faced by many cities striving for sustainable urban goods distribution. To address the issue of urban congestion and enhance the efficiency, cost savings, and environmental impact of freight operations, various innovative measures have recently become the focus of research. In this study we focus on one of the such measures that evaluates economic and environmental benefits of demand pooling in freight transport. The thesis estimates the cost savings and environmental impacts of implementing a pooling strategy in L'Hospitalet de Llobregat, within the Metropolitan Area of Barcelona, by considering small businesses like pharmacies, retail shops. A comparative analysis is conducted among three scenarios: independent deliveries (Scenario1), and collaborative pooling strategies with depots at La Farga (Scenario2) and Gran Via 2 (Scenario 3).The findings reveal that a pooling strategy significantly reduces both transportation and external costs while improving environmental sustainability of freight operations. The study demonstrates that collaborative freight operations lead to more efficient logistics networks, reduced fleet sizes, and lower vehicle miles travelled (VMT). Among the pooling strategies considered in the scope of this study, setting up a depot at La Farga emerges as the most advantageous in terms of cost efficiency and environmental impact.
Projecte Final de Màster Oficial
D'Alessandro, Francesca
Tutor/a - Director/a: Montero Mercadé, Lídia; Martínez Díaz, Margarita; Barceló Bugeda, Jaime
Data de publicació: 2024
Escola Tècnica Superior d'Enginyeria de Camins, Canals i Ports de Barcelona (ETSECCPB)
Veure detall Accés al text complet
Entendre la relació entre les seqüències d'activitats diàries i els patrons de mobilitat individuals és crucial per desenvolupar polítiques efectives de planificació del transport. La següent Tesi de Màster investiga aquesta connexió mitjançant l'ús de l'anàlisi de seqüències com a eina robusta per descobrir els factors subjacents que donen forma als comportaments de mobilitat de les persones en el cas de l'Àrea Metropolitana de Barcelona. L'estudi utilitza dades de les Enquestes de Mobilitat en Dia Laborable (EMEF) proporcionades per l'Autoritat del Transport Metropolità (ATM) i realitzades entre el 2018 i el 2022. Es posa especial èmfasi en comprendre com la estructura familiar, en particular les dinàmiques de gènere, influeix en els patrons de mobilitat. Mitjançant l'anàlisi de les seqüències d'activitats, aquesta investigació pretén: identificar perfils de mobilitat diferents associats a diferents estructures familiars i rols de gènere; explicar les raons subjacents d'aquests patrons de viatge diversos; avaluar l'eficàcia de les polítiques de transport actuals per atendre les necessitats diverses dels habitants de Barcelona. Un dels resultats d'aquesta investigació és que la distribució de les activitats de les dones canvia considerablement en diferents etapes de la vida, segons les responsabilitats de cura i l'estructura del llar. Això demostra que tenint en compte no només l'aspecte tècnic del transport, sinó també integrant el gènere, el cicle de vida de les persones i la dinàmica familiar, es poden implementar millors polítiques de mobilitat.
La comprensión del vinculo entre las secuencias de actividades diarias y los patrones de movilidad individuales es crucial para desarrollar políticas efectivas de planificación del transporte. La siguiente tesis de master investiga esta conexión mediante el empleo del análisis de secuencias como una herramienta sólida para desentrañar los factores subyacentes que dan forma a los comportamientos de movilidad de las personas en el caso de la Región Metropolitana de Barcelona. El estudio utiliza datos de la Encuesta de Movilidad en Día Laborable (EMEF) proporcionadas por la Autoridad del Transporte Metropolitano de Barcelona (ATM) y realizadas entre el 2018 y el 2022. Se hace hincapié en comprender cómo la estructura familiar, particularmente las dinámicas de género, influye en los patrones de movilidad. Mediante el análisis de las secuencias de actividades, esta investigación: identifica perfiles de movilidad distintos asociados a diferentes estructuras familiares y roles de género; explica las razones subyacentes a estos patrones de viaje diversos; evalúa la eficacia de las políticas de transporte actuales para atender las necesidades diversas de los habitantes de Barcelona. Entre los hallazgos de esta investigación se encuentra que la distribución de las actividades de las mujeres cambia considerablemente en diferentes etapas de la vida, dependiendo de las responsabilidades de cuidado y la estructura del hogar. Esto demuestra que al considerar no solo el aspecto técnico del transporte, sino también integrar el género, el ciclo de vida individual y la dinámica familiar, se pueden implementar mejores políticas de movilidad.
Understanding the link between daily activity sequences and individual mobility patterns is crucial to develop effective transportation planning policies. This Master Thesis investigates this connection by the use of sequence analysis as a robust tool to unravel the underlying factors shaping individuals' mobility behaviours in the case of the Barcelona Metropolitan Region. The study utilizes data from the Working Day Mobility Surveys (EMEFs) provided by the Barcelona Metropolitan Transport Authority (ATM) and conducted between 2018 and 2022. Emphasis is placed on understanding how family structure, particularly gender dynamics, influences mobility patters. By analysing sequential patterns of activities, this research: identifies distinct mobility profiles associated with different age groups and gender roles; explains the underlying reasons for these diverse travel patterns and evaluate the impact of family's structure on the diverse needs of Barcelona's inhabitants. Among this research's findings is that women activities' distribution greatly changes in different life periods, depending on the caring responsibilities and household structure. It goes to show that by taking into account not only technical transport aspect, but also integrating gender, the individuals life cycle and family dynamics, better mobility policies can be implemented.
Projecte Final de Màster Oficial
Van Baardewijk, Pim
Tutor/a - Director/a: Mercadé Aloy, Josep
Data de publicació: 2024
Escola Tècnica Superior d'Enginyeria de Camins, Canals i Ports de Barcelona (ETSECCPB)
Veure detall Accés al text complet
La tesi aborda la significativa empremta de carboni de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC), amb un 65% de les emissions provinents del transport diari. L'objectiu és reduir aquestes emissions millorant les opcions de mobilitat activa, com caminar i anar en bicicleta, per accedir als campus Nord i Sud. La pregunta principal és: Com es pot optimitzar l'accessibilitat als campus Nord i Sud de la UPC per a la mobilitat activa i així reduir l'empremta de carboni generada pel transport diari?
S'ha utilitzat un enfocament de mètodes mixtes, amb investigació quantitativa i qualitativa. S'han emprat eines de Sistema d'Informació Geogràfica (SIG), concretament QGIS, per analitzar l'accessibilitat, incloent la preparació de dades, càlcul de persones dins de la distància ciclable, càlcul de instal·lacions d'aparcament i visualització de rutes ciclistes. Les enquestes i revisions bibliogràfiques han proporcionat informació addicional sobre el comportament i la infraestructura de transport.
Els resultats revelen que molts empleats i estudiants de la UPC viuen a una distància ciclable, però el ciclisme continua sent un mètode de transport minoritari. Les barreres inclouen infraestructura inadequada i manca d'incentius. L'anàlisi identifica mancances i proposa millores per fer el ciclisme més atractiu.
Millorar la infraestructura ciclista i oferir incentius pot augmentar significativament la mobilitat activa. Un canvi de l'ús de vehicles privats a la mobilitat activa del 15-20% és realitzable mitjançant mesures específiques.
Les recomanacions inclouen gamificació, millores en infraestructura, instal·lacions com dutxes i aparcament segur per a bicicletes, i incentius financers. Es recomana investigar solucions per a altres campus, millores en infraestructura i la Teoria del Comportament Planificat en relació amb el ciclisme. També es recomana quantificar els beneficis ambientals i de salut.
La tesis aborda la significativa huella de carbono de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC), con un 65% de las emisiones provenientes del transporte diario. El objetivo es reducir estas emisiones mejorando las opciones de movilidad activa, como caminar y andar en bicicleta, para acceder a los campus Nord y Sud. La pregunta principal es: ¿Cómo se puede optimizar la accesibilidad a los campus Nord y Sud de la UPC para la movilidad activa y así reducir la huella de carbono generada por el transporte diario?
Se utilizó un enfoque de métodos mixtos, con investigación cuantitativa y cualitativa. Se emplearon herramientas de Sistema de Información Geográfica (SIG), específicamente QGIS, para analizar la accesibilidad, incluyendo la preparación de datos, cálculo de personas dentro de la distancia ciclable, cálculo de instalaciones de estacionamiento y visualización de rutas ciclistas. Las encuestas y revisiones bibliográficas proporcionaron información adicional sobre el comportamiento y la infraestructura de transporte.
Los resultados revelan que muchos empleados y estudiantes de la UPC viven a una distancia ciclable, pero el ciclismo sigue siendo un método de transporte minoritario. Las barreras incluyen infraestructura inadecuada y falta de incentivos. El análisis identifica brechas y propone mejoras para hacer el ciclismo más atractivo.
Mejorar la infraestructura ciclista y ofrecer incentivos puede aumentar la movilidad activa. Un cambio del uso de vehículos privados a la movilidad activa del 15-20% es alcanzable mediante medidas específicas.
Las recomendaciones incluyen gamificación, mejoras en infraestructura, instalaciones como duchas y estacionamiento seguro para bicicletas, e incentivos financieros. Se recomienda investigar soluciones para otros campus, mejoras en infraestructura y la Teoría del Comportamiento Planificado en relación con el ciclismo. También se recomienda cuantificar los beneficios ambientales y de salud.
The thesis addresses the significant carbon footprint of Universitat Politècnica de Catalunya (UPC), with 65% of emissions from commuting. The goal is to reduce these emissions by enhancing active mobility options, such as walking and cycling, for accessing Campus Nord and Campus Sud. The primary research question is: How can the accessibility of UPC Campus Nord and Campus Sud be optimized for active mobility to address the significant carbon footprint generated by commuting?
A mixed-method approach, incorporating both quantitative and qualitative research, was used. Geographic Information System (GIS) tools, specifically QGIS, analyzed accessibility, including data preparation, calculating the number of people within cycling distance, parking facilities calculations, and visualizing cycling routes. Surveys and literature reviews provided additional insights into commuting behavior and infrastructure.
Key findings reveal that many UPC staff and students live within cycling distance, yet cycling remains a minor commuting method. Barriers include inadequate infrastructure and lack of incentives. The analysis identifies gaps and proposes enhancements to make cycling more attractive.
Improving cycling infrastructure and providing incentives can significantly increase active mobility. A modal shift from private vehicle use to active mobility by 15-20% is achievable through targeted measures.
Recommendations include gamification strategies, improved infrastructure, facilities like showers and secure bike parking, and financial incentives. Further research should explore tailored solutions for other campuses, infrastructure improvements, and the Theory of Planned Behaviour in relation to cycling. Quantifying environmental and health benefits is also recommended.
Projecte Final de Màster Oficial
Chao, Bryce
Tutor/a - Director/a: Soriguera Martí, Francesc
Data de publicació: 2024
Escola Tècnica Superior d'Enginyeria de Camins, Canals i Ports de Barcelona (ETSECCPB)
Veure detall Accés al text complet
Aquest article se centra a analitzar les estratègies de gestió dels carrils de pelotons per a vehicles autònoms (CAV) i com aquestes estratègies afecten el flux global i el comportament del trànsit una carretera urbana. Es van executar diversos escenaris amb AIMSUN Vehicle Simulation i una circular estructura d'autovia que simula vies de circumval·lació de zones urbanes. Utilitzant diferents nivells d'exigència percentatges amb CAV i demanda creixent, vam recopilar estadístiques de flux de trànsit per a 11 hores d'activitat simulada d'autopista. Els resultats van mostrar que els carrils de pelotons mixtes que incorporen Valorar tant els vehicles normals com el CAV milloren significativament la capacitat dels carrils individuals. A més, a mesura que el CAV esdevé el tipus de vehicle majoritari en termes de demanda, més organitzacions La gestió i la gestió esdevenen evidentment necessàries. Aquestes troballes mostren encara més com afegir Les polítiques i la gestió específiques dels carrils poden afectar i millorar el flux de trànsit en el futur més vehicles incorporen més tecnologia
Este artículo se centra en analizar las estrategias de gestión de carriles de pelotón para vehículos conectados autonómicos (CAV) y cómo esas estrategias impactan el flujo y el comportamiento general del tráfico en una carretera urbana. Se ejecutaron varios escenarios con simulación de vehículos AIMSUN y una circular. Estructura vial que simula circunvalaciones de zonas urbanas. Utilizando diferentes niveles de exigencia porcentajes con CAV y demanda creciente, recopilamos estadísticas de flujo de tráfico para 11 horas de actividad simulada en carretera. Los resultados mostraron que los carriles de pelotón mixto que incorporan Calificar tanto a los vehículos normales como a los CAV juntos mejora significativamente la capacidad de los carriles individuales. Además, a medida que los CAV se convierten en el tipo de vehículo mayoritario en términos de demanda, más organizaciones La gestión y la gestión se vuelven evidentemente necesarias. Estos hallazgos muestran aún más cómo agregar Las políticas y la gestión específicas de carriles pueden impactar y mejorar el flujo de tráfico en el futuro a medida que avanzan. Cada vez más vehículos incorporan más tecnología.
This paper focuses on analyzing management strategies of platoon lanes for connected autonomous vehicles (CAV) and how those strategies impact overall traffic flow and behavior on a urban highway. Various scenarios were run with AIMSUN Vehicle Simulation and a circular highway structure that simulates ring roads of urban areas. Using different levels of demand percentages with CAVs and increasing demand, we collected statistics of traffic flow for 11 hours of simulated highway activity. Results showed that mixed platoon lanes that incorpo- rate both normal vehicles and CAV together improve individual lane capacity significantly. Additionally, as CAV become the majority type of vehicle in terms of demand, more organiza- tion and management becomes evidently necessary. These findings further exhibit how adding lane specific policies and management can impact and improve traffic flow in the future as more vehicles incorporate more technology.
Projecte Final de Màster Oficial
Aradóttir, Eyrún
Tutor/a - Director/a: Grande Andrade, Zacarias
Data de publicació: 2024
Escola Tècnica Superior d'Enginyeria de Camins, Canals i Ports de Barcelona (ETSECCPB)
Veure detall Accés al text complet
La tesi explora la viabilitat d'implementar un sistema de metro lleuger a Reykjavík, la capital
d'Islàndia. Com moltes altres ciutats, Reykjavík s'enfronta a reptes relacionats amb la congestió
del trànsit i l'expansió urbana. El sistema de metro lleuger s'analitza mitjançant una anàlisi cost-
benefici. L'estudi examina els sistemes de metro lleuger d'altres ciutats petites i mitjanes, com
Rennes a França i Lausana a Suïssa. Es presta atenció a com un metro lleuger pot beneficiar
Reykjavík canviant la distribució modal cap a un major nombre de persones en transport públic.
El CBA revela beneficis potencials significatius per a la ciutat, principalment mitjançant la
reducció de l'ús del cotxe privat. Tanmateix, en el futur seran necessàries estimacions de costos
més precises. En conclusió, un metro lleuger podria resultar beneficiós per a Reykjavík.
La tesis explora la viabilidad de implementar un sistema de metro ligero en Reykjavík, la capital
de Islandia. Como muchas otras ciudades, Reykjavík enfrenta desafíos relacionados con la
congestión del tráfico y la expansión urbana. El sistema de metro ligero se analiza a través de un
análisis de costo-beneficio. El estudio analiza los sistemas de metro ligero en otras ciudades
pequeñas y medianas, como Rennes en Francia y Lausana en Suiza. Se presta atención a cómo un
metro ligero podría beneficiar a Reykjavík al cambiar la distribución modal hacia un mayor
número de pasajeros del transporte público. El análisis de costo-beneficio revela importantes
beneficios potenciales, principalmente a través de la reducción del uso del automóvil privado. Sin
embargo, serán necesarias estimaciones de costo y beneficio más precisas en el futuro. En
conclusión, un metro ligero podría resultar beneficioso para Reykjavík.
The thesis explores the feasibility of implementing a light metro system in Reykjavík, the capital
of Iceland. Like many other cities, Reykjavík faces challenges related to traffic congestion and
urban sprawl. The light metro system is analyzed through a cost-benefit analysis. The study looks
at light metro systems in other small and mid-sized cities, such as Rennes in France and Lausanne
in Switzerland. Attention is given to how a light metro might benefit Reykjavík by shifting the
modal split towards increased public transit ridership. The CBA reveals significant potential
benefits, primarily through reduced private car usage. However, more accurate cost and beneftit
estimations will be necessary in the future. In conclusion, a light metro could prove beneficial for
Reykjavík.
Apunts
Montero Mercadé, Lídia
Data de publicació: 2024
Escola Tècnica Superior d'Enginyeria de Camins, Canals i Ports de Barcelona (ETSECCPB)
ANÀLISI DE DADES EN SISTEMES DE TRANSPORT - 250MUM013
Apunts
Montero Mercadé, Lídia
Data de publicació: 2024
Escola Tècnica Superior d'Enginyeria de Camins, Canals i Ports de Barcelona (ETSECCPB)
ANÀLISI DE DADES EN SISTEMES DE TRANSPORT - 250MUM013
Apunts
Montero Mercadé, Lídia
Data de publicació: 2024
Escola Tècnica Superior d'Enginyeria de Camins, Canals i Ports de Barcelona (ETSECCPB)
ANÀLISI DE DADES EN SISTEMES DE TRANSPORT - 250MUM013
Apunts
Montero Mercadé, Lídia
Data de publicació: 2024
Escola Tècnica Superior d'Enginyeria de Camins, Canals i Ports de Barcelona (ETSECCPB)
ANÀLISI DE DADES EN SISTEMES DE TRANSPORT - 250MUM013
Apunts
Montero Mercadé, Lídia
Data de publicació: 2024
Escola Tècnica Superior d'Enginyeria de Camins, Canals i Ports de Barcelona (ETSECCPB)
ANÀLISI DE DADES EN SISTEMES DE TRANSPORT - 250MUM013
Apunts
Montero Mercadé, Lídia
Data de publicació: 2024
Escola Tècnica Superior d'Enginyeria de Camins, Canals i Ports de Barcelona (ETSECCPB)
ANÀLISI DE DADES EN SISTEMES DE TRANSPORT - 250MUM013
- ...
- ...
Filtra els resultats
+ TipusInformació
Filtre que permet refinar la cerca pel tipus de continguts que es mostren actualment.
El llistat conté els diversos tipus de continguts, ordenats descendentment pel nombre de documents.
Al costat de cada tipus hi trobareu una indicació del nombre de continguts que obtindríeu si apliqueu el filtre per a aquest tipus.
Informació
Filtre que permet refinar la cerca pel tipus de continguts que es mostren actualment.
El llistat conté els diversos tipus de continguts, ordenats descendentment pel nombre de documents.
Al costat de cada tipus hi trobareu una indicació del nombre de continguts que obtindríeu si apliqueu el filtre per a aquest tipus.
DataInformació
Filtre que permet refinar la cerca pel tipus de continguts que es mostren actualment.
El llistat conté els diversos tipus de continguts, ordenats descendentment pel nombre de documents.
Al costat de cada tipus hi trobareu una indicació del nombre de continguts que obtindríeu si apliqueu el filtre per a aquest tipus.
Informació
Filtre que permet refinar la cerca pel tipus de continguts que es mostren actualment.
El llistat conté els diversos tipus de continguts, ordenats descendentment pel nombre de documents.
Al costat de cada tipus hi trobareu una indicació del nombre de continguts que obtindríeu si apliqueu el filtre per a aquest tipus.
Condicions d'accésInformació
Filtre que permet refinar la cerca per les condicions d’accés que tenen els continguts.
Es mostra un llistat amb els diferents nivells d’accés que tenen els continguts, ordenats descendentment pel nombre de continguts.
Al costat de cada condició d’accés hi trobareu una indicació del nombre de continguts que obtindríeu si apliqueu el filtre per a aquesta condició.
Informació
Filtre que permet refinar la cerca per les condicions d’accés que tenen els continguts.
Es mostra un llistat amb els diferents nivells d’accés que tenen els continguts, ordenats descendentment pel nombre de continguts.
Al costat de cada condició d’accés hi trobareu una indicació del nombre de continguts que obtindríeu si apliqueu el filtre per a aquesta condició.
IdiomesInformació
Filtre que permet refinar la cerca a partir de l’idioma del contingut.
Es mostra un llistat amb els diferents idiomes en què s’han elaborat els continguts, ordenats descendentment pel nombre de continguts.
Al costat de cada idioma hi trobareu una indicació del nombre de continguts que obtindríeu si apliqueu el filtre per a aquesta condició.
Informació
Filtre que permet refinar la cerca a partir de l’idioma del contingut.
Es mostra un llistat amb els diferents idiomes en què s’han elaborat els continguts, ordenats descendentment pel nombre de continguts.
Al costat de cada idioma hi trobareu una indicació del nombre de continguts que obtindríeu si apliqueu el filtre per a aquesta condició.
Anglès 46
Àrees temàtiquesInformació
Filtre que permet refinar la cerca a partir dels àmbits de coneixement propis de la UPC.
Es mostra un llistat amb els diferents àmbits de coneixement assignats als continguts, ordenats descendentment pel nombre de continguts.
Al costat de cada àmbit hi trobareu una indicació del nombre de continguts que obtindríeu si apliqueu el filtre per a aquesta condició.
Informació
Filtre que permet refinar la cerca a partir dels àmbits de coneixement propis de la UPC.
Es mostra un llistat amb els diferents àmbits de coneixement assignats als continguts, ordenats descendentment pel nombre de continguts.
Al costat de cada àmbit hi trobareu una indicació del nombre de continguts que obtindríeu si apliqueu el filtre per a aquesta condició.
Marc acadèmic
+ ProfessoratInformació
Filtre que permet refinar la cerca pel professorat que ha participat en l’elaboració d’algun dels continguts que es mostren actualment.
Es mostra un llistat del professorat que ha participat més en l’elaboració dels continguts que es mostren actualment.
Al costat de cada professor o professora hi trobareu una indicació del nombre de continguts que obtindríeu si apliqueu el filtre i, en alguns casos, també hi trobareu una icona que us permetrà anar a la fitxa del professor o professora dins de l’Aprèn.
Informació
Filtre que permet refinar la cerca pel professorat que ha participat en l’elaboració d’algun dels continguts que es mostren actualment.
Es mostra un llistat del professorat que ha participat més en l’elaboració dels continguts que es mostren actualment.
Al costat de cada professor o professora hi trobareu una indicació del nombre de continguts que obtindríeu si apliqueu el filtre i, en alguns casos, també hi trobareu una icona que us permetrà anar a la fitxa del professor o professora dins de l’Aprèn.
Centre DocentInformació
Filtre que permet refinar la cerca pels centres docents relacionats amb algun dels continguts que es mostren actualment.
Es mostra un llistat dels centres docents que estan relacionats amb més dels continguts que es mostren actualment.
Al costat de cada centre docent hi trobareu una indicació del nombre de continguts que obtindríeu si apliqueu el filtre per a aquest centre docent i, en alguns casos, també hi trobareu una icona que us permetrà anar a la fitxa del centre docent dins de l’Aprèn.
Informació
Filtre que permet refinar la cerca pels centres docents relacionats amb algun dels continguts que es mostren actualment.
Es mostra un llistat dels centres docents que estan relacionats amb més dels continguts que es mostren actualment.
Al costat de cada centre docent hi trobareu una indicació del nombre de continguts que obtindríeu si apliqueu el filtre per a aquest centre docent i, en alguns casos, també hi trobareu una icona que us permetrà anar a la fitxa del centre docent dins de l’Aprèn.
DepartamentInformació
Filtre que permet refinar la cerca pels departaments relacionats amb algun dels continguts que es mostren actualment.
Al costat de cada departament hi trobareu una indicació del nombre de continguts que obtindríeu si apliqueu el filtre per a aquest departament i, en alguns casos, també hi trobareu una icona que us permetrà anar a la fitxa del departament dins de l’Aprèn.
Informació
Filtre que permet refinar la cerca pels departaments relacionats amb algun dels continguts que es mostren actualment.
Al costat de cada departament hi trobareu una indicació del nombre de continguts que obtindríeu si apliqueu el filtre per a aquest departament i, en alguns casos, també hi trobareu una icona que us permetrà anar a la fitxa del departament dins de l’Aprèn.
CampusInformació
Filtre que permet refinar la cerca pels campus relacionats amb alguns dels continguts que es mostren actualment.
Al costat de cada campus hi trobareu una indicació del nombre de continguts que obtindríeu si apliqueu el filtre i, en alguns casos, també hi trobareu una icona que us permetrà anar a la fitxa del campus dins de l’Aprèn.
Informació
Filtre que permet refinar la cerca pels campus relacionats amb alguns dels continguts que es mostren actualment.
Al costat de cada campus hi trobareu una indicació del nombre de continguts que obtindríeu si apliqueu el filtre i, en alguns casos, també hi trobareu una icona que us permetrà anar a la fitxa del campus dins de l’Aprèn.
Campus Nord 46
AssignaturaInformació
Filtre que permet refinar la cerca per les assignatures relacionades amb alguns dels continguts que es mostren actualment.
Al costat de cada assignatura hi trobareu una indicació del nombre de continguts que obtindríeu si apliqueu el filtre i, en alguns casos, també hi trobareu una icona que us permetrà anar a la fitxa de l’assignatura dins de l’Aprèn.
Informació
Filtre que permet refinar la cerca per les assignatures relacionades amb alguns dels continguts que es mostren actualment.
Al costat de cada assignatura hi trobareu una indicació del nombre de continguts que obtindríeu si apliqueu el filtre i, en alguns casos, també hi trobareu una icona que us permetrà anar a la fitxa de l’assignatura dins de l’Aprèn.