APRÈN. Portal de la producció docent del professorat de la UPC

Es va determinar l'efecte nematicida d'un biopreparat fet a partir de material de mantell de bosc autòcton, tècnica coneguda com a Activació de Microorganismes de Muntanya, sobre una població de Meloidogyne javanica, en cultiu de tomàquet cv. Durinta, en condicions de semicamp i sota hivernacle. Es van realitzar 5 aplicacions de biopreparat actiu (MMactivat) i el mateix biopreparat esterilitzat en autoclau (MMautoclavat) en un volum d'1L de sorra de riera autoclavada a raó de 8,4 mL per planta. La primera aplicació es va fer just desprès de trasplantar el conreu i una setmana abans d'inocular 1 J2·cm-3 de sòl, i els quatre tractaments restants amb cadència setmanal. Paral·lelament, es va determinar les unitats formadores de colònia de fongs i bacteris del biopreparat actiu i esterilitzat, així com la presència de coliformes fecals. Al final de l'assaig, desprès que el nematode completés una generació, es va avaluar el pes sec aeri i el pes fresc de les arrels, el nombre d'ous per planta, i la freqüència d'aïllament de fongs endòfits d'arrel i tija de tomaquera. El pH del biopreparat era de 3,7. Les mostres contenien nivells superiors a 107 UFC ml-1 tant de fongs com de bactèries. No es va detectar la presència de coliformes totals obtenint un valor < 3 NMP/mL amb p≤0,05. No es van aïllar colònies de bacteris termodúrics ni de Pseudomonas aureginosa ni P. fluorescens que poguessin actuar com a organismes de control biològic. El biopreparat no va mostrar cap efecte sobre el desenvolupament aeri i radicular de la planta. La producció d'ous en les plantes tractades amb el biopreparat actiu i esterilitzat va ser un 63% i un 67% menor que en el testimoni sense tractar. Es van detectar fongs endòfits en arrel i tija de tomaquera en la majoria de les mostres sense atendre a cap tractament, inclòs el control sense tractar.

La codigestió anaeròbica de fangs d'estacions depuradores d'aigües residuals urbanes (EDAR) amb residus de diferent origen i naturalesa, amb característiques complementaries, és una pràctica poc habitual a les plantes de tractament, tot i els bons resultats obtinguts. La glicerina és un subproducte de la producció de bio diesel, que barrejat amb els fangs produeix una major producció de biogàs durant la de digestió. La sortida majoritària dels fangs estabilitzats és l'aplicació al sòl, com a adob o esmena orgànica. Una forma de conèixer l'aportació de nitrogen dels fertilitzants orgànics, prèvia aplicació al camp és mitjançant incubacions aeròbies. L'objectiu d'aquest treball és estimar l'efecte de la digestió i codigestió anaeròbia amb glicerina sobre la mineralització del N i del C de fang d'EDAR mitjançant incubacions aeròbies de llarga durada. Per quantificar el N aparentment mineralitzat del fang de depuradora, es van utilitzar diferents fangs: fang fresc, fang digerit anaeròbiament, fang fresc barrejat amb glicerina, fang amb glicerina codigerit a dosis de 100 Kg N ha‐1 i 220 Kg N ha‐1. Simultàniament es va avaluar el C mineralitzat mitjançant respirometries. La taxa de mineralització del C s'ajusta a un model exponencial, en canvi el nitrogen aparentment mineralitzat es manté relativament constant. Els resultats obtinguts ens indicaven que la quantitat de C orgànic mineralitzat en els tractaments de fangs no estabilitzats, amb i sense glicerina, i ambdues dosis han estat superiors al control, en canvi en els fangs digerits o codigerits no es van trobar diferències significatives. El N aparentment mineralitzat en tots els tractaments van ser inferiors al control però només essent significativament diferents del control en les dosis altes de fang fresc amb i sense glicerina, fang digerit, i la dosi baixa de fang fresc digerit. La glicerina no va afectar a la mineralització del N. Aquesta baixa recuperació de nitrogen dels fangs, amb una quantitat elevada de matèria orgànica làbil, i les condicions ambientals ens van indicar que durant la incubació van haver‐hi pèrdues de nitrogen mineral per desnitrificació, i que la digestió anaeròbia no va estabilitzar suficientment la matèria orgànica dels fangs.

El present Treball final de Màster en Sistemes Agrícoles Periurbans, es centra en estudiar l'espai i en presentar una proposta de producció agroecològica per la finca de Can Monmany a Sant Cugat del Vallès, espai que encaixa, quasi paradigmàticament, en les diverses definicions de sistemes agrícoles periurbans. El treball pretén exposar les condicions actuals de Can Monmany i les possibles alternatives per a recuperar aquesta finca per a la producció agroecològica i per a l'ús sociocultural dels habitants de Sant Cugat. Una de les motivacions que han promogut aquest treball, és l'aterratge que varem fer l'any 2009, en la finca erma de Can Monmany, tres companys (Ignasi, Kevin i el que subscriu) amb formació agroecològica i amb clara vocació de recuperar agrícolament aquest espai. A més, l'Ignasi ja havia fet un primer estudi que ha servit de guia i base per aquest nou treball. Es pretén mostrar que aquest espai periurbà presenta tot un món de possibilitats per a fer agricultura de proximitat; oferir productes de temporada, mitjançant canals de comercialització curts que en permetin reduir el temps de conservació; i formar els alumnes d'escoles i els ciutadans de Sant Cugat i el seu entorn en l'agricultura ecològica. A partir de la recuperació d'aquests espais periurbans com el de Can Monmany, potser es podrà projectar un nou model agrícola més sostenible i participatiu que s'escampi a d'altres àrees periurbanes i que ens apropi de nou al medi natural.

La Casa do Gaiato es una organización sin ánimo de lucro que trabaja en la acogida y educación de jóvenes procedentes de las calles, actualmente dispone de una explotación agropecuaria con una extensión aproximada de 800 ha que les proporciona parte de la alimentación necesaria para la manutención de los jóvenes. Actualmente no se lleva a cabo una gestión de la actividad agrícola que les permita identificar aquellas producciones que no son rentables. En este sentido, el volumen de recursos económicos que necesita la explotación aumenta cada año, aunque las producciones se mantienen en el mismo nivel, en el mejor de los casos. En este contexto urge la necesidad de llevar una gestión que permita a la Casa do Gaiato tomar decisiones en base a criterios económicos. Mediante un estudio económico, como primer paso hacia este modelo de gestión, queda patente aquellas actividades que requieren una atención por parte de los responsables. Por lo tanto, la mejora de los resultados económicos de la explotación implica, en primer lugar, un modelo de gestión que permita identificar estas actividades de rentabilidad cuestionable, y en segundo lugar, mejorar técnicamente estas producciones.

Els beneficis obtinguts pels pagesos del Baix Llobregat són, en la majoria dels casos, insuficients per a garantir, a llarg termini, la viabilitat econòmica de les seves explotacions. Donat que un dels cultius de major èxit a la zona és el de la carxofa, qualsevol avenç en el tipus de germoplasma, pot millorar la situació. A la zona coexisteixen alguns pocs presumptes clons seleccionats pels productors, amb una gran diversitat d'altres presumptes clons procedents de la zona de Tudela. Això es podria millorar confegint un ideotip i fent selecció, començant primer, per explorar la variabilitat existent. A partir d'un ideotip proposat pels productors basat en plantes amb tres cardets (tiges) i tres fillols (branques principals) per cardet s'ha fet una prospecció per identificar les plantes que més s'hi acosten, comparant-les amb les que no presenten aquesta morfologia. A més, s'han identificat diversos presumptes clons que presenten aspectes interessants de la carxofa i s'ha constatar que a part d'aquestes característiques no tenen altres aspectes morfològics diferencials respecte a les plantes estàndard. Queda per estudiar si realment les diferències que presenten els suposats clons diferents respecte a la mitjana de la població són degudes a efectes genètics o a efectes ambientals.