APRÈN. Portal de la producció docent del professorat de la UPC

En el marc de col·laboració entre els productors de pomes a la Vall de Lord i l'ESAB, aquest projecte pretén caracteritzar dues de les varietats que ja tenen en producció, en concret la Golden PARSI i la Gala SCHNIGA (anomenades aquí com varietats de Muntanya) i veure la seva acceptació entre els consumidors. Mitjançant enquestes de perfil de consumidor, de valoració visual i olfactiva i de valoració de tast hem constatat l'acceptació de les propietats organolèptiques d'aquestes pomes. En el mateix estudi, hem posat en contraposició pomes de la mateixa varietat provinents de grans superfícies (anomenades aquí varietats de Lleida) i dues varietats (Renoir i Story) proposades per l'IRTA com a susceptibles d'adaptar-se al cultiu en alçada que presenta la Vall de Lord. El que s'ha detectat es que les produccions actuals tenen bona acceptació i superen les valoracions obtingudes per les pomes provinents de canals de distribució convencionals. Entre les dues varietats en producció que hem estudiat, la Golden Muntanya ha obtingut la millor valoració i ambdues han superat les provinents de grans superfícies. Les dues varietats proposades per l'IRTA per a ser cultivades en alçada han obtingut resultats molt diferenciats. Mentre STORY ha obtingut valoracions molt semblants- en alguns aspectes superiors- a les de la Golden Muntanya, la RENOIR no ha donat valoracions satisfactòries. Per tant, entre les dues varietats podem concloure que per a implantacions futures STORY es una molt bona candidata. Fruit de l'anàlisi fisicoquímic que s'ha realitzat a totes les varietats, hem pogut constatar que dos paràmetres - duresa i acidesa- estan directament relacionats amb les valoracions organolèptiques de les pomes, cosa que ens porta a concloure que pomes amb alta duresa i crocància i amb nivell alts d'acidesa tindrien millor acceptació per part del consumidor. Dins de l'estudi, hem quantificat el increment en el preu de venda que podria representar si s'oferís el mateix producte amb segell de producció ecològica. Hem constatat que malgrat gairebé un 20% dels consumidors enquestats no estava disposat a pagar cap increment de preu pel fet de ser ecològic, prop d'un 80% ha manifestat estar disposat a pagar increments de preu d'entre el 25% i el 50% . Per aquest motiu, creiem que caldria contemplar la possibilitat de certificar la producció donat que el marge d'absorció d'increments de costos de producció es alt. El perfil del consumidor que valora més les pomes de Muntanya en producció actualment hem vist que són homes amb més de 50 anys, mentre la Story, agrada més a dones també més grans de 50 anys. Finalment, els canals de comercialització que hem detectat com a idonis per a arribar al consumidor que més valorarà el producte son fruiteries de barri, i en cas de que s'adoptés la certificació ecològica, els punts de venda on es pogués adquirir ecològic i convencional a la vegada son els que mostren més potencial d'obtenir millors preus de venda. Cal fomentar també els canals que fomentin les relacions directes entre productors i consumidors (mercadillos, fires i internet).

Actualment, la gestió de residus és una pràctica força estesa, en la que la societat està cada vegada més conscienciada. Els residus orgànics generats per diferents activitats són matèries aprofitables que, després de la seva transformació, possibiliten l'obtenció d'un producte que pot ser aprofitable en agricultura. Aquest tipus de pràctiques, si són adequades, fomenten una ètica lligada a la sostenibilitat i a la conservació del medi ambient. El present Treball Final de Carrera (TFC) s'emmarca dins el projecte INIA (Ministerio de Economia y Competitividad) de referència RTA2010-00112-00-00: Optimización del compostaje de subproductos orgánicos orientado a la obtención de sustratos. Aquest treball ha consistit en el seguiment del procés de compostatge durant 6 mesos de dos tipologies de residus orgànics que es generen a Catalunya, i la determinació de les principals característiques del compost resultant. Els subproductes estudiats van ser les restes vegetals de jardineria (RJ) i la fracció sòlida de purins de vaquí (FSPV). L'objectiu general va consistir en determinar l'efecte de diferents proporcions d'aquestes primeres matèries sobre: la conducció del procés compostatge, la nitrificació durant el mateix i l'aptitud dels composts resultants per al seu ús com a substrat. El seguiment es va realitzar en dues piles estàtiques en les que es van co-compostar dues barreges amb les següents proporcions (volum/volum) de primeres matèries: (a) 25% de RJ amb 75% de FSPV (RJ25) i (b) 75% de RJ amb 25% de FSPV (RJ75). Els resultats obtinguts permeten afirmar que és fonamental conèixer les característiques de les primeres matèries per a determinar la complementarietat dels components de la barreja que s'ha de compostar. S'ha vist la influència de la diferent proporció dels materials sobre la durada del compostatge i sobre la necessitat d'humectar el material. També s'ha determinat que, en totes dues piles, hi va haver nitrificació; la intensitat de la mateixa va ser més elevada en el material amb més proporció de FSPV (RJ25) degut a què el seu contingut de N era superior. La intensa nitrificació en RJ25 va comportar una disminució apreciable del pH que afavoreix l'ús del material com a substrat. En general, les propietats físiques dels composts es van trobar dins dels valors òptims per a la seva utilització com substrat.

Seguint amb la visió del president dels ADF de l'Empordà de que el foc s'apaga a l'hivern, el que es planteja el següent document és de trobar una alternativa al pla de gestió usat tradicionalment per a efectuar els tallafocs, àrees estratègiques per a la prevenció d'incendis, en els quals s'inverteixen grans pressupostos en treballs forestals encarats a trencar la continuïtat de combustible. Els diners destinats a la creació dels tallafocs tradicionals, són per a efectuar, majoritàriament, feines de desbrossa, tant emprant l'ús de mitjans mecànics com manuals. Un cop dutes a terme aquestes labors, en la majoria dels casos, no es du a terme cap tipus d'intervenció per a mantenir un control de la vegetació fins al cap d'uns anys. Quan es repeteix l'operació descrita anteriorment. Aquest procediment emprat per la creació d'aquestes àrees tallafoc genera una despesa enorme per les organitzacions públiques, i que no genera un contra cost significatiu que pugui finançar parcial o totalment la seva execució. Per tal d'intentar posar el nostre gra de sorra en la lluita contra els grans incendis forestals (GIF), en aquest document es proposa una manera alternativa al procediment tradicional, per a la gestió d'aquestes àrees tallafocs. Com que per a ser efectius en el control dels GIF cal generar una àrea de baixa càrrega de combustible d'unes grans extensions. La zona a gestionar descrita a continuació, reforçarà una de les àrees actualment ja gestionades com a àrees de protecció prioritària dins del PPP G1, reforçant així la labor d'impedir la propagació de l'incendi tipus de la zona. Per dur a terme aquesta funció sense generar una despesa econòmica tan gran com la que significaria desenvolupar aquesta àrea emprant la forma usada tradicionalment. S'optarà per un ús mixt de l'agricultura i la ramaderia, una alternativa que a simple vista sembla que pot dur mes beneficis que la gestió tradicional, i que ja es du a terme en algunes de les àrees estratègiques construïdes més recentment a Catalunya. El que es planteja en el següent document es una comparació entre el manteniment del tallafocs a través del sistema tradicional, i el manteniment efectuat a través d'un ús conjunt de l'agricultura i la ramaderia, duent a terme les accions destinades a trencar la continuïtat de combustible, sense generar una despesa econòmica tan elevada ni un impacte tant gran sobre el medi ambient i el paisatge. Si s'estengués la creació d'àrees estratègiques d'aquest tipus es contribuiria a recuperar els usos tradicionals del sòl, i conseqüentment l'antic paisatge de la zona.

Se han analizado diferentes aspectos del proyecto `Qualeterrae´: Contrastar los datos facilitados por su responsable con la bibliografía seleccionada. Se ha comprobado que la información utilizada por `Qualeterrae´ tiene rigor científico aunque las fuentes de obtención no. Su sistema de documentar las materias primas utilizados (especies vegetales y otros compuestos) y la manera de elaborar cada preparado. Ha mejorado, en cuanto a eficiencia y practicidad, con la elaboración de un método de recogida y clasificación de este tipo de información etnobotánica. Se ha comparado la información obtenida con las utilidades recomendadas en sus preparaciones medicinales y cosméticas. La evaluación ha sido, en general, muy positiva; y se han realizado las correcciones y propuestas oportunas.

Se estudiaron las fases de enraizamiento in vitro y aclimatización de Gentiana lutea, L. En los ensayos de enraizamiento el medio de cultivo empleado fue el MS (Murashige y Skoog, 1962) adicionado con auxinas IBA (ácido indolbutírico) y NAA (ácido naftanelacético) en diferentes concentraciones (10, 20 y 40 μM en IBA y 5 y 10 μM en NAA). También se diferenciaron los microbrotes por su tamaño (grande, mediano y pequeño) según ensayo. El material vegetal fue subcultivado en una cámara de incubación a una temperatura de unos 22ºC ± 2ºC y un fotoperiodo de 16 h de luz y 8 h de oscuridad entre 4 y 7 semanas según ensayo. En la fase de aclimatización, los microbrotes fueron trasplantados en bandejas alveolares con diferentes substratos - S1: turba rubia (sphagnum) tamizada y perlita en proporción 2:1 (v/v), S2: turba encalada y S3: turba encalada y tierra natural de genciana en proporción 3:1 (v/v) - y permanecieron bajo condiciones de doble túnel en invernadero o cámara de incubación. Los resultados obtenidos indican que la presencia de IBA en los medios de enraizamiento favorecieron la posterior aclimatización de los microbrotes. La supervivencia del material vegetal en la fase de aclimatización es elevada durante las primeras 5 – 6 semanas. La mejor combinación tamaño microbrote-substrato, en relación a la supervivencia, fue la que combinó tamaño grande y turba, no obstante, el mejor porcentaje de microbrotes aclimatados (enraizados y vivos) se obtuvo en el substrato que contenía tierra natural y con un tamaño de microbrotes pequeño. Sin embargo, los microbrotes aclimatados en turba presentaron un mayor número de hojas, más altura y mayores pesos aéreos, mientras que el substrato que contenía tierra permitió obtener mayor número de raíces.

Aquest treball final de carrera d'Enginyeria Tècnica Agrícola sorgeix entre d'altres de la necessitat de millorar l'alimentació de la població senegalesa, que en els llocs més aïllats del país, presenten greus problemes de malnutrició sobretot dones i nens. Aquesta malnutrició provoca alhora cansament i impedeix el treball dels individus per la subsistència de la família. La causa principal d'aquest problema radica de l'escassa varietat en l'alimentació, basada normalment en productes rics amb hidrats de carboni, principalment mill i arròs, però deficients en proteïnes i d'altres nutrients bàsics. El present treball s'emmarca dins un projecte de cooperació entre la UPC i la fundació educació solidària, amb el suport del Centre de Cooperació per al Desenvolupament de la UPC, amb l'objectiu de planificar una plantació de cultius hortícoles per tal d'avançar la producció hortícola un mes i arribar així abans a mercat. El treball es va planificar i iniciar a Barcelona i l'estada, sobre terreny, es va dur a terme entre els mesos de juliol i setembre de 2012, a la granja escola di Kandong, emplaçada a la comunitat rural d' M'lomp. Aquesta comunitat es troba al departament d' Oussouye dins de la regió de Ziguinchor, al sud de Senegal. El treball consta d'una fase d'intervenció i una d'estudi i planificació. A la primera etapa es va adequar l'hivernacle construït en un projecte anterior, per tal de millorar les instal·lacions. Això ens va permetre, a la segona fase, poder avaluar les germinacions de diferents espècies hortícoles, amb la finalitat d'optimitzar, a la llarga, les plantacions just desprès de l'època de pluges. L'anàlisi de les corbes de germinació ens ha permès conèixer les espècies més i menys viables en les condicions disponibles i en aquesta primera fase de cultiu, així com els factors que poden ser condicionants en cada cas. Aquestes dades seran útils per poder millorar les plantacions de la granja escola i enfortir indirectament el sistema agrícola de proximitat.

S'ha elaborat artesanalment unadob orgànic a base d'ortiga per maceració aeròbica de la part aèria de la planta (tiges i fulles) en aigua. De l'extracte obtingut s'ha dut a terme la caracterització química i microbiològica per tal de calcular les dosis de fertilització.

L'augment continu de la generació de residus està intrínsecament lligada a l'augment de la població de la societat actual, motiu pel qual la correcta gestió d'aquests s'ha convertit en un tema clau a l'hora de minimitzar costos i millorar rendiments en tots els àmbits, en especial en el àmbit de l'agricultura. El TFC es troba emmarcat dins la convocatòria Projecte Llavor 2010 de la UPC, contemplat pel Pla de Sostenibilitat 2015, en el projecte titulat “Valorització en origen de residus orgànics en el Parc Mediterrani de la Tecnologia (Campus del Baix Llobregat)” i dins de la convocatòria dels projectes de la Diputació de Barcelona per a Promoció de la Sostenibilitat amb el projecte titulat “Campanya de sensibilització per a la separació i valorització en origen dels residus orgànics municipals i de la resta de fraccions valoritzables dins la comunitat del Parc Mediterrani de la Tecnologia (PMT)”. Aquest treball ha consistit primerament en dur a terme la quantificació dels residus generats al bar restaurant (4,5 mesos), i paral·lelament avaluar l'efecte d'una campanya de sensibilització “cara a cara” dintre del període. En segon lloc fer la posada en marxa i el seguiment del procés de compostatge (4 mesos) de dos compostadors, i així obtenir dades suficients per poder dimensionar el volum necessari per la quantitat generada, i obtenir un producte final de qualitat. Per fer el procés es va procedir a fer una barreja inicial amb fracció orgànica (FO) provinent del menjador del bar-restaurant del PMT, amb restes vegetals (RTV) proporció volum 1/1. Les dades obtingudes revelen de que l'efecte d'una campanya de sensibilització cara a cara és efectiva. I quant al procés que es possible obtenir una bona qualitat i quantitat de producte amb un procés net i sense olors, però que caldria al voltant de 4,5 mesos per obtenir un producte estable.

S'estudia la resposta de Platanus x acerifolia a 4 tipus de terres de plantació diferents (terra origen T1, terra tipus Amsterdam T2, terra vegetal T3 i terra origen millorada T4) i 3 tipus de millores (capa de grava al fons del forat de plantació B, aportació d'hidrogel C i aplicació amb el reg d'un producte coadjuvant D). Per tal de determinar els efectes s'han mesurat diferents paràmetres: perímetre del tronc, mesures de potencial hídric (abans de la sortida del sol i al migdia), número i longitud de branques i branquillons, número de fulles. També s'han fet valoracions visuals sobre l'estat dels arbres i un seguiment fotogràfic. Es presenten els resultats dels dos primers anys de creixement. Es pot indicar que el tipus de terra emprat en aquest assaig té molt poc efecte sobre els paràmetres de creixement analitzats. No obstant , es podria suggerir una certa millora amb la Terra 4, especialment en el perímetre dels arbres i número de fulles i una tendència a un millor comportament de la terra control (T3) pel que fa al número i longitud de branques en els dos primers controls. La tendència a presentar menors creixements s'associa a la Terra 2. Els resultats respecte a les millores indiquen que l'addició de gel de poliacrilamida al substrat de plantació (millora D) comporta un increment del creixement com a mínim en els dos primers anys des de la plantació. També s'observa increment respecte el testimoni quan s'aplica un tensioactiu en l'aigua de reg (millora C).

Las comunidades del Kukra River, en la región caribeña de Nicaragua, son unos territorios caracterizados por un gran aislamiento físico y social, presentando amplias tasas de pobreza, y una agricultura de subsistencia con técnicas rudimentarias y poco sostenibles, aspecto que, sumado a los potentes limitantes edafoclimáticos, condiciona considerablemente la productividad de los cultivos y la sostenibilidad del agrosistema. La ONG DESOS Opción Solidaria lleva trabajando en la zona desde el 2001, y ha colaborado en la constitución de una cooperativa de productores cuyo logro más destacable es la adquisición de un trillo de arroz del que obtiene beneficio económico. En este contexto, el presente proyecto actúa sobre dos líneas productivas. En primer lugar, busca la modificación de los métodos de cultivo de granos básicos (básicamente arroz y frijol), introduciendo prácticas agrícolas sostenibles como la rotación de ambos cultivos, la aplicación de abono orgánico y mineral, el manejo integrado de plagas y enfermedades, la reducción del uso de agroquímicos, la adecuada conservación del grano, etc. Se pretende que ayuden a frenar el avance de la frontera agrícola y que aumenten los rendimientos a largo plazo. Para esto, se ofrecerán capacitaciones sobre buenas prácticas agrícolas y asistencia técnica periódica, además de apoyar a los beneficiarios (10 familias) con los materiales necesarios. El aumento previsto de productividad, además de afianzar la subsistencia familiar, permitirá la venta del excedente por parte de los campesinos a la cooperativa, quien transformará el producto y lo comercializará a las tiendas de las propias comunidades a precios competitivos con los del mercado exterior del que actualmente se abastecen. Se espera así que tanto productores como cooperativistas obtengan beneficio económico. En segundo lugar, se pretende crear un pequeño mercado local de hortalizas. Se ha diseñado un prototipo de huerto de apenas 2.000 m2, debido a la dificultad económica y logística de usar maquinaria e instalaciones, que se quiere establecer en las fincas de 5 productores. Será cultivado con técnicas cercanas a la agricultura orgánica, para las cuales los beneficiarios serán capacitados y dotados con los materiales necesarios,además de recibir el apoyo técnico periódico. La familia campesina venderá las hortalizas a la cooperativa que, tras hacer acopio, las volverá a vender a los comercios locales a precios similares a los de la obtención actual. De esta manera, tanto productor como cooperativa obtendrán ingresos de dicha actividad, además de motivar la existencia de hortalizas entre una población poco acostumbrada a su consumo.

El present Treball Final de Carrera (TFC) s'ha realitzat en el marc de dos projectes: Valorització en origen de residus orgànics en el Parc Mediterrani de la Tecnologia , finançat per l'Institut de Sostenibilitat de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC), i “Campanya de sensibilització per a la separació en origen dels residus orgànics municipals i de la resta de fraccions valoritzables dins la comunitat del Parc Mediterrani de la Tecnologia (PMT)”, finançat per la Diputació de Barcelona. En aquest context el TFC té com a objectiu realitzar una campanya de sensibilització ambiental per a la promoció i millora de la recollida selectiva de residus al PMT de la UPC. El treball s'inicia amb una introducció sobre la recollida selectiva des d'un punt de vista més holístic. Recull documentació sobre el marc legislatiu, tant a nivell de la Comunitat Europea com de l'Estat Espanyol i Catalunya, sobre els sistemes de recollida més habituals i sobre les campanyes de sensibilització promogudes per l'Agència de Residus de Catalunya (ARC). La metodologia emprada pel treball de camp consta de tres seccions: a) recopilació d'informació sobre els residus en el PMT; b) elaboració de materials de difusió per promoure la recollida selectiva de residus al PMT i execució d'una campanya “cara a cara” per posar en marxa la recollida selectiva de la fracció orgànica i millorar la d'envasos i vidre en el bar-restaurant del PMT; i c) disseny i anàlisi d'una enquesta per tal d'avaluar el grau de conscienciació ambiental dels usuaris del PMT, amb especial èmfasi en els hàbits relatius a la generació i reciclatge de residus, però també altres aspectes relacionats amb l'alimentació i la vida saludable. Així mateix l'enquesta pretén avaluar el grau de coneixement que tenen els usuaris del PMT del Projecte Llavor i de la campanya “cara a cara”. Els resultats de les dues primeres seccions han permès determinar la dotació de contenidors de residus existent als carrers i a l'interior de cadascun dels edificis del PMT; editar material de difusió en format paper i elaborar una pàgina web per tal de promoure la recollida selectiva de residus al PMT; implementar 7 punts de recollida selectiva al bar-restaurant del PMT (fracció orgànica, envasos lleugers i vidre); realitzar una campanya “Cara a Cara”per tal de millorar la recollida selectiva de residus que com s'indica ha donat molt bons resultats; i quantificar la massa de les fraccions recollides separadament abans i després de fer la campanya. Com a síntesi global dels resultats de l'enquesta es pot concloure que una gran part dels usuaris del PMT tenen un grau alt de sensibilitat ambiental i que desenvolupen hàbits sostenibles pel que fa a la generació de residus i l'ús de recursos. No obstant, s'observa que una petita però sensible part dels usuaris del PMT té hàbits inadequats en el marc de la sostenibilitat. Pel que fa als segments de la població estudiada, s'observa que les persones que estudien/treballen a l'Escola d'Enginyeria de Telecomunicació i Aeroespacial de Castelldefels (EETAC) estan menys conscienciades amb el medi ambient i fan menys recollida selectiva dels residus que generen a casa que les que estudien/treballen en els altres edificis del PMT.

Grow for Victory sorgeix a partir de conèixer el moviment social que es va forjar a la Segona Guerra Mundial al Regne Unit, EEUU i Canada “Dig for Victory”, que va consistir en transformar jardins públics i privats com a font de producció de l'aliment per a la població. Aquest concepte ens ha fet reflexionar i hem trobat moltes analogies i paral·lelismes amb la situació actual en la que ens trobem. Amb aquest projecte volem crear un document didàctic pràctic del que entenem com a model de jardineria privada aportant una visió holística de conceptes com permacultura, agronomia,paisatgisme, aigua, sòl,... En primer lloc, definirem tal i com entenem els diferents conceptes, per després entrar i aprofundir en un cas pràctic, a Can Viera. Afrontar les diferents problemàtiques i definir les millors solucions.

The current work is focused in the study of one of the active ingredients of the herbicide that seem to have an important control effect of this weed: clomazone. The experimental design of the test has been based on the application of the herbicide in pre-emergency at different doses applications, with the aim of establishing a dose-response relationship between the herbicide and the different studied species, evaluate damages over the cultivation and determine which application dose entails an effective control of weed in two of the subspecies that have most commonly been described in Spanish rice fields in recent years: Leptochloa fusca ssp. fascicularis and Leptochloa fusca spp. uninervia. In addition, effect over pea, tomato and carrot plants has been evaluated.

L'avaluació de riscos laborals és una obligació empresarial establerta per la Llei 31/1995, de 8 de novembre, de Prevenció de Riscos Laborals (LPRL) i una eina fonamental per a la prevenció de danys a la salut i la seguretat dels treballadors. És el procés dirigit a estimar la magnitud d'aquells riscos que no s'han pogut evitar. Primerament, es defineixen els llocs de treball que ocupen els 20 treballadors d'una empresa de jardineria urbana (que s'ocupa del manteniment i neteja del 85% dels parcs i jardins d'un municipi de 34 Km2), mitjançant la descripció de les feines de cadascun d'ells, els productes i les eines i equips utilitzats. A continuació, i com a part principal d'aquest treball, s'avaluen, en compliment de la LPRL, els riscos als què estan exposats aquests treballadors com a conseqüència del desenvolupament de la seva activitat laboral. La seva finalitat és la de controlar, reduir i fins i tot eliminar aquests riscos, mitjançant la determinació del seu nivell de risc (a través de la metodologia de l'INSHT (Instituto Nacional de Seguridad e Higiene en el Trabajo)), establint, a aquest efecte, les mesures preventives pertinents. Com a conseqüència dels resultats de l'avaluació de riscos s'elabora una introducció a la planificació de l'activitat preventiva, és a dir, la implantació de recursos, responsables i terminis per a cada una de les mesures preventives establertes. De la mateixa manera es donen algunes pinzellades sobre altres temes, com ara la coordinació d'activitats empresarials.

La fusta de diverses espècies de frondoses valorades com a “nobles” està en clar declivi productiu, degut a factors com la sobreexplotació i l'augment de la demanda dels mercats globals. Una de les solucions que s'està plantejant és la de plantar nogueres en espais agrícoles o forestals amb un règim de gestió silvícola dirigit a la reducció del torn de tallada i a l'obtenció de grans volums de fusta de qualitat, és a dir, homogènia i sense defectes. Les poques experiències que existeixen en la poda de nogueres per a fusta han estat realitzades a França. No obstant, cap d'aquests tipus l'intervencions s'adapta el suficient a les necessitats de les noves plantacions. L' Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries (IRTA) i el Centre Tecnològic Forestal de Catalunya (CTFC) en el marc d'una col·laboració en un projecte INIA van instal·lar l'any 2008 un assaig a la finca Torre Marimon (Caldes de Montbui), per tal de respondre algunes de les qüestions relacionades amb l'esporga i l'obtenció de fusta de qualitat de noguera. Els tractaments de poda proposats són quatre a raó de quatre arbres per sistema, tres repeticions i utilitzant dos materials vegetals diferents. Aquest assaig ha estat monitoritzat des d'un començament però no és fins a aquest moment, 4 anys d'edat, en que les dades que es puguin registrar i l'avaluació dels resultats poden permetre obtenir unes conclusions pràctiques prou definitives.

La despesa en aigua és avui un tema preocupant a la nostra societat tant econòmicament com “sosteniblement” parlant. En Jardineria s'avança cap a sistemes més eficients i ben gestionats per tal de reduir-ne l'ús en el reg. Un bon sistema de reg és aquell que permet adaptar-se a les necessitats de la planta coneixent-ne les necessitats hídriques reals o estimant-la segons el tipus de vegetació i el període de l'any, amb l'objectiu que la planta estigui en un estat òptim. En el moment de calcular la dosi de reg en un gespa es busca satisfer les necessitats hídriques en el punt més desfavorable, de manera que com més uniforme sigui el reg, la dosi d'aigua aplicada s'ajustarà més a la necessitada per a tota la gespa i es podrà reduir el volum requerit. El treball avalua l'eficiència del reg en tres espais verds d'Esplugues de Llobregat ja consolidats, on s'ha determinat la quantitat d'aigua aportada per cada sector de reg (pluviometria real en l/m2h), la uniformitat del reg mitjançant el factor de Christiansen i la valoració de la instal·lació de reg pròpiament. S'ha comprovat si és possible la simplificació dels mètodes agrícoles per determinar la uniformitat d'un reg en jardineria disminuint el nombre de pluviòmetres utilitzats. S'ha fet un estudi agroclimàtic de la zona i proves texturals del sòl per tal d'adaptarnos exactament a les situacions particulars de cada espai treballat i s'ha proposat un nou calendari de reg per cadascuna de les zones estudiades.

Avui en dia Catalunya i la Denominació Penedès s'han convertit en una de les zones més importants del cultiu de vinya a nivell Espanyol. Per arribar fins aquí la viticultura ha patit importants canvis, s'han tingut que adaptar a noves tendències. El nostre projecte és una investigació que busca innovar en el sistema de maneig del sòl. S'ha observat que en aquest aspecte l'agricultura Espanyola i Catalana encara segueix utilitzant els mètodes tradicionals i es pretén trobar una alternativa a la gestió del sòl tradicional i responsable, valorant aspectes cada cop més importants com és el medi ambient i buscant una vitivinicultura de qualitat. Aquest estudi proposa observar el funcionament i la implantació de la coberta vegetal en vinya de secà i en la varietat de ceps Merlot. L'objectiu general del treball és determinar els efectes que té mantenir capa herbosa entre els rengles de vinya, sobre la producció i la qualitat del raïm així com també sobre el desenvolupament vegetatiu dels ceps.

Aquest és un treball on mitjançant l'observació, pretén identificar la comunitat de males herbes presents en un cultiu de blat i un de gira-sol. Les parcel·les es troben situades al camp experimental d'Agròpolis (ESAB-UPC), al terme municipal de Viladecans (Baix Llobregat). Es tracta d'un camp que durant un temps que desconeixem va restar abandonat. L' estudi pretén identificar la comunitat arvense específica de la zona. S'han observat en el conjunt del camp 35 espècies de males herbes, que pertanyen a 20 famílies botàniques diferents. S'han observat representants de les quatre formes vitals de Raunkjaer (teròfites, camèfites, hemicriptòfites i geòfites). Les espècies més freqüents han sigut Lotus corniculatus, Convolvulus arvensis, Chenopodium album, Aster squamatus, Anagallis arvensis, Polygonum aviculare, Xanthium spinosum, per ordre d'importància. Les espècies teròfites no arriben a representar el 50% de la comunitat arvense. No hem observat males herbes a les parcel·les de gira-sol de la part baixa del camp, en gran part degut a una meteorologia anòmala durant els mesos de Gener a Abril, on el camp va estar inundat durant un període de temps. La riquesa específica en el conjunt de les parcel·les de blat és de 34 espècies per 14 espècies en les parcel·les del cultiu Gira-sol (part alta). Les espècies de males herbes amb més biomassa total han estat Chenopodium album, Aster squamatus, Convolvulus arvensis, Lotus corniculatus, Polygonum aviculare i Xanthium spinosum. No han estat detectats efectes de competència, entre males herbes i els cultius. Aquest treball, en certa manera, té una continuïtat amb el treball de l'alumne Ricard Sabà (Sabà, 2009), sobre l'estudi del banc de llavors del sòl, realitzat a les mateixes parcel·les que les nostres. Les seves dades seran orientatives i mai seran definitòries de la nostre experiència ja que molt probablement no hem sondejat exactament els mateixos punts.

Estudis previs duts a terme a Agròpolis van posar de manifest tot un seguit de problemàtiques, localitzades a diferents zones de la finca, que tenien afectació sobre el rendiment i desenvolupament de diferents cultius. Diferents anàlisis del sòl van desembocar en la hipòtesi de que el problema estava relacionat amb la fertilitat física del sòl. Aquest treball parteix del concepte de Non-Limiting Water Range desenvolupat per Letey que relaciona la humitat (punt de marciment permanent i capacitat de camp), la impedància mecànica (capacitat de les arrels per desenvolupar-se en funció de la compactació) i la porositat lliure d'aigua del sòl (estat d'aireació de les arrels) per tal de determinar els dies favorables per a un determinat cultiu. Tots aquests factors van ser mesurats a camp de manera periòdica durant tot un cicle de cultiu, diferenciant dues zones de la finca que presentaven grans diferències en el desenvolupament d'aquests. Seguidament es van comparar i avaluar, paràmetre a paràmetre, per tal de determinar si presentaven diferències significatives entre les parcel·les i observar els moments en que, cada factor, era favorable o no per el cultiu en cadascuna d'elles. Els resultats obtinguts permeten determinar quines són algunes de les possibles causes que afecten al desenvolupament dels cultius dins la finca d'Agròpolis i, per tant, el sentit que haurien de prendre accions futures per tal frenar aquestes problemàtiques.