APRÈN. Portal de la producció docent del professorat de la UPC

El siguiente trabajo toma como caso de estudio la ermita de Sant Antolí de Monistrol de Montserrat a la que se le aplicaron metodologías análogas y digitales de levantamiento y representación gráfica que sirvieron como soporte documental para proponer una intervención y reconstrucción hipotética. Este trabajo es copartícipe con el de Camila Quiroga titulado “Caracterización de materiales y propuesta de intervención de la Ermita de Sant Antolí de Monistrol” que estudiará la composición de los materiales utilizados en su construcción y una propuesta de intervención. La ermita fue construida con una técnica de tapia calicostrada y mampostería de sillares de piedra; su origen data entre los años 1334- 1348; cuenta con características del gótico y románico y se sitúa como una de las únicas construcciones de este tipo en la zona del bajo Llobregat en la comarca del Bages, donde se ubica. Para el levantamiento digital se utilizó fotogrametría aérea, se definieron los procesos para su ejecución, y se ahondó en la definición y funcionamiento de los algoritmos de procesamiento de nubes de puntos VisualSfM del software Agisoft Metashape y Iterative Closest Point (ICP) del software CloudCompare, mientras que para el modelado de la maqueta digital se utilizó el software Rhino 0. Para el diagnóstico del edificio se utilizaron los insumos digitales y análogos que sirvieron para comprender el origen de las lesiones, además confirmar que la integración de estas dos metodologías es fundamental para la comprensión general del edificio. Mientras que para la reconstrucción hipotética se utilizaron los criterios señalados en la carta de Venecia del 1964 respecto a la autenticidad del bien cultural, la conservación, integración de elementos adicionados, reversibilidad y documentación.

Aquest estudi investiga la integritat estructural del Moll de Barcelona, part del Port de Barcelona, mitjançant tècniques fotogramètriques. L'objectiu principal és comparar les ortofotografies del 2021 i 2024 per detectar augments d'esquerdes i altres deterioraments. Utilitzant càmeres fotogràfiques en un dron i una embarcació, dos receptors GNSS, una estació total, un nivell i un LiDAR, es van capturar i analitzar imatges d'alta resolució. Un algorisme de segmentació en llenguatge Python va processar aquestes imatges per identificar i quantificar els canvis al llarg del temps. Les troballes indiquen variacions de les superfícies d'algunes esquerdes inferiors a 3 mm, tot i que això està subjecte a un marge d'error del 7% aproximadament a causa de les limitacions de l'algorisme de segmentació. Un canvi notable en el desplaçament entre les ortofotografies del 2021 i 2024 també va afectar a la precisió de l'anàlisi. De les zones estudiades, el sector est del moll presenta les variacions de deteriorament més significatives. En conclusió, l'estudi confirma que no hi ha hagut un augment de deterioraments al llarg del temps entre els anys 2021 i 2024. L'estructura establerta es pot aprofitar per aplicar altres tipus d'algorisme, i facilitar la generació d'informes associats. Tanmateix, es recomana a l'hora d'utilitzar aquesta metodologia, dur a terme mesures per a la millora en la resolució d'imatge, l'estabilitat del vol en dron i la precisió de l'algorisme de segmentació per a estudis futurs.

L'edificació existent és part del patrimoni material del nostre entorn, conforma la fisonomia dels nostres pobles, ciutats o territoris. El seu coneixement és clau per poder valorar el paper que ha jugat en el temps, com és avui i com s'ha d'orientar la seva rehabilitació. En el cas del Mas d'en Quintana els sistemes constructius son els tradicionals de la zona, utilitzant els materials de proximitat, amb les fortaleses i les mancances inherents. Alhora ens mostren els diferents moments de construcció, amb les seves voltes, sostres, paredats, finestres, cobertes i altres. La diagnosi realitzada en el cas del Mas d'en Quintana ha permès copsar els valors intrínsecs que aquest conjunt representa. Preservar-lo, mitjançant una acurada rehabilitació, significarà mantenir un tret important del patrimoni de Bellcaire. Ara be, el mal estat d'alguns dels seus components recomanen una actuació de consolidació immediata, per evitar una pèrdua irreparable.

Implementació de tècniques fotogramètriques i rectificació d'imatges per a la vídeo mesura i arbitratge en la pràctica de l'Atletisme. Generació de resultats en concursos de salts horitzontals. Càlcul de diferents paràmetres en salts horitzontals i curses. L'objectiu principal d'aquest treball era aconseguir mesurar a temps real les distàncies d'un concurs de salts horitzontals de manera indirecta amb fotogrametria.

El objetivo del trabajo ha sido evaluar las capacidades de un sistema GNSS de bajo coste, C099-F9P de U-BLOX, para obtener un posicionamiento lo suficientemente preciso como para georreferenciar un levantamiento topográfico y fotogramétrico en una zona sin infraestructura GNSS de referencia cercana. Para evaluar el sistema se ha realizado un test en el área metropolitana de Barcelona, con observaciones, en tres zonas de condiciones diferentes. El método de observación ha sido estático con sesiones de entre 1 y 4 horas en distintas franjas horarias con el fin de calcular vectores independientes usando como referencia 9 estaciones permanentes de organismos regionales, nacionales e internacionales. Para ello se estableció tres radios en función de la distancia a los puntos de observación: „Cercano‟ (20 km), „Intermedio‟ (entre 150 y 220 km) y „Lejano‟ (entre 1300 y 2200 km). El post-procesamiento se realizó con el software comercial Magnet Tools de TOPCON. Los resultados se contrastaron con coordenadas obtenidas con un receptor geodésico TOPCON HiPer-Pro y con soluciones PPP del servicio online del CSRS-PPP (Canadian Spatial Reference System - Precise Point Positioning). Los cálculos han mostrado que para radio „Cercano‟ El post-procesamiento de vectores es equivalente al método PPP con 1 cm de diferencia en planimetría y altimetría. Para radio „Intermedio‟ 15 cm en planimetría y 25 cm en altimetría. Y para radio „Lejano‟ 30 y 50 cm respectivamente. En la segunda parte se ha puesto en práctica el método desarrollado en un poblado aislado de Guinea Ecuatorial usando una estación de referencia a una distancia „Intermedia‟ y una “Lejana”. Los resultados obtenidos del cálculo de vectores han sido de peor calidad de la esperada. Por medio de observaciones con estación total se comprobó que las soluciones PPP daban mejores resultados que el post-procesamiento debido a la intensa actividad ionosférica en latitud ecuatorial con diferencias de hasta 1 m contrastando con los 2 cm obtenidos por PPP. Gracias a estos resultados de PPP se ha podido georreferenciar los trabajos topográficos y fotogramétricos que han servido para documentar restos del antiguo poblado de Asok Abia en el interior de la selva. La conclusión es que, en este caso, no ha sido fiable emplear la placa C099-F9P para posicionamiento preciso basado en post-proceso de vectores largos, pero ha permitido obtener un posicionamiento de 2 cm de error mediante solución PPP pudiendo georreferenciar trabajos de campo incluso en latitudes con presencia de la anomalía ionosférica ecuatorial‟.

This final degree project explains the process for creating different scripts in Python, for obtaining orthoimages without the use commercial software.A methodology for capturing images and automating processes with a frame and four QR codes in the corners as reference points in the rectification of images taken obliquely to the plane.To test the programs created, the methodology is applied in a real case of photogrammetric survey on the Nolla ceramic floors located in a building on Carrer Mallorca 234 in Barcelona at the end of the 19th century.The results obtained are 9 orthoimages of 6 rooms and 3 corridors with different compositions of the ceramics mosaics.

El reconocimiento del patrimonio edificado es una herramienta de valoración y un instrumento que permite reforzar su estima y protección. Aproximarse al estudio de su cromatismo permite acceder a una cultura material que identifica cada uno de los pueblos y ciudades, y explica su devenir con sus matices y episodios particulares. Con este objetivo se plantea la realización de la carta de colores de Vilada, entendiendo el color como un medio de transformación y reafir-mación del patrimonio. El estudio pretende ser un instrumento metodológico válido para su apli-cación en otros lugares, transitando desde el reconocimiento de un núcleo urbano y su entorno, y el análisis de las circunstancias y características de su conformación, hasta la concreción y es-tudio de las fachadas como uno de los elementos constitutivos de su fisonomía y paisaje urbano. De esta forma, se procedió con el estudio de referentes, así como, con el análisis de sitio en las vertientes: geográfica, territorial, histórica, urbana y arquitectónica del caso de estudio. Poste-riormente se definieron y levantaron gráficamente ciertas edificaciones de especial interés; de las cuales, se obtuvieron muestras físicas que, junto con otras del territorio, fueron estudiadas en busca de la cromática base del pueblo, apoyándose también en fotografías, relatos y cartogra-fía antigua. En base a los colores obtenidos, se definieron pautas para la interpretación de los mismos, obteniendo como resultado la carta de colores de Vilada, presentada gráficamente y en notación MUNSELL y NCS. Como resultado del estudio se realizó una propuesta de aplicación de la carta de colores sobre los levantamientos de las edificaciones, y se concluye destacando la capacidad de las intervenciones cromáticas en pro de un desarrollo sostenible.

La carta de colors és una eina de reconeixement i valoració del patrimoni edificat i un instrument que permet reforçar la seva estima. Un recurs que identifica cada un dels pobles i el seu territori i permet unes intervencions curoses i integrades. El treball realitzat ha partit del reconeixement del nucli de Vilada. Des de les circumstàncies i característiques de la seva conformació fins a la concreció i l'estudi de les façanes com un dels elements constitutius de la seva fisonomia i del paisatge urbà. A partir de l'anàlisi dels colors originals de les façanes i dels materials naturals de l'entorn, es concreta una proposta cromàtica com a marc de referència per a futures intervencions en les edificacions existents -- Presentació

La digitalització del patrimoni és cada cop més important, amb l'objectiu de preservar-ho i difondre en el futur. En aquest treball està explicat pas per pas com es digitalitzaran les majòliques de Montserrat, més de noranta ornaments, dedicats a advocacions marianes de diferents pobles i ciutats, que es troben al Camí dels Degotalls. S'explicarà què són i com han anat evolucionant al pas del temps.Es mostrarà de forma ordenada i detallada el procés per la generació d'un model 3D de cadascuna de les Majòliques, com i quines dades s'han pres per la seva elaboració. També es veurà com es recolliren totes aquestes dades en una fitxes per tal d'entregar-les a L'Abadia de Montserrat, òrgan que regula la creació de noves construccions.Posteriorment aprofitant les dades que s'han pres a camp, es prepararà un plànol CAD per la visualització rapida i clara de la ubicació de cadascuna d'elles. I de la mateixa manera també es detallarà com transformar aquestes dades en un format “shapefile” on quedaran emmagatzemades totes les dades geomètriques i la corresponent informació de cadascuna de les Majòliques.Per concloure, s'importarà aquest arxiu a una base de dades, amb el qual podrem tractar tota la informació de manera ràpida per a qualsevol tipus de consulta.

The advances in technology are evolving at a really fast pace in regards of the techniques we used to use in the past decades. Such advances have been even more radical in the fields of geomatics that have reached such perfectioning limits only imaginable if coming from great revolutions, both in the scientific and technological fields. The new technologies, that were only used in a concrete field of work in the past, are now being used in other fields of work that were once unthinkable. Science based in ofimatica has made this progress easier by making these processes, once slow and expensive, much easier at the same time it has improved their results' precision. Thus obtaining an optimization and optimization that exponentially improved the topographic procedures and, along with it, of many other disciplines of the technologic and scientific side. All these improvements are being applied in the fields of topography, engineery, architecture and construction between many others. Technologies such as the 3D viewing of an object, thermographic cameras, along with all kinds of measurers, calculus programs, etc. that have spurred the worker's productivity along with the companies' itself, with the valuable add up of the improvement of the quality of human work. The Topography in concrete, this improvements, had made us go from chains, compasses, displacements and plumbs, to handling GPS's, 3D digital scanners and computer measurements along with the evolution of electronic devices. Thanks to the latter, such simple task as to get angles, is now way faster, more effective, and more precise than it was back in time. With the actual total stations a huge improvement has been made in the angular reading and distance reading, not forgetting the motorized point stakeout stations along with the robotized, that by using a search and following system for a prism allows the data collection without an operator handling the station. Without further ado to get even deeper inside the history of the evolution of the topographic measurement apparels, we cannot leave the development of the Global Positioning Systems without a mention. They have given us access to the realtime data collection with the Geographical Information Systems along with images captured from satellites giving way to new techniques in the remote sensing field. With everything said above, there is no doubt that we have greatly widened the old traditional limits that the measurement instruments and cartography itself once had. But, despite all these improvements and new technologies, along with the great changes in the applied methods used. The traditional concept of Topography still remains the same it was in Egiotian times. It is also curious how iside the same field it is still looked after a more artisan way of work, especially in the tasks of heritage architectural surveys, that would be needed for any project of subsidence, reform or cataloging, which is precisely the objective of this work. The objective of wich is the reconstruction of 3D model of the Roman ruins of La Llosa of Cambrils. Paper, pencil, and measuring tape are still considered useful field tools along with the photographic camera (to check the sketch). Photography and measuring tools converge in the field of photogrammetry with which we get the real magnitude represented in the photographic images allowing us to measure real distances over the graphical documentation obtained in the processing of the same. Photogrammetry has brought many advantages, especially by reducing the field work and by obtaining precise plans.

Este proyecto explica los procedimientos necesarios para obtener un modelo tridimensional mediante fotogrametría aérea y terrestre de la Ermita de Sant Pere de Vallhonesta, así como las explicaciones necesarias de los algoritmos y cuestiones teóricas fotogramétricas para obtener este modelo. La Ermita de Sant Pere de Vallhonesta es un bien cultural de interés local, este tipo de construcciones están ligadas de una forma u otra al colectivo humano, dándole un significado a la historia de los pueblos. Por este motivo, nace la necesidad de preservar el patrimonio para su conservación y restauración si fuera el caso. El proyecto se sustentará en la técnica fotogramétrica apoyada desde una plataforma RPAS y a mano alzada aplicada a objetos próximos. El resultado final del proceso será la obtención de un modelo tridimensional, a partir del cual se obtendrán ortofotografías de las fachadas de la ermita y de la planta, y varias vistas isométricas para visualizar la ermita, desde distintos puntos de vista.

Todavía se producen debates sobre los modelos 3D y las precisiones conseguidas al trabajar con captura masiva de datos espaciales mediante barrido láser, motivados por el uso cada vez más habitual de esta técnica, en contraposición a la captura discreta de información métrica topográfica. Por este motivo hemos realizado una serie de pruebas que recogemos en el presente proyecto, que muestran un levantamiento urbano mediante Láser Escáner Terrestre (TLS) y su control mediante topografía clásica con estación total. Los ensayos se han realizado en una fachada que se ubica en la calle Nicaragua 46 de Barcelona. Para efectuar estas pruebas se situaron varias dianas como puntos de apoyo y control métrico, donde se realizaron las medidas con diferentes instrumentos topográficos, concretamente una estación total LEICA modelo T15P de 3'' y un láser escáner de marca LEICA modelo P40. Todos los puntos de control y estaciones de referencia han sido georreferenciados con relación al sistema cartográfico oficial. Para ello se han utilizado tres receptores GNSS de doble frecuencia de la marca Leica, modelo GS15.

El present document pretén, a partir de la definició de les funcions d'una presa, fer una àmplia classificació de les preses atenent a diferents criteris, ja sigui segons el tipus de materials que la formen, la seva geometria o el risc potencial que representen. Donant així cabuda a tots els tipus de preses que puguem trobar o que es puguin arribar a projectar. Tant mateix, en base a la topologia de presa que considerem, s'analitzen els components bàsics que poden incorporar cada tipus de presa. A partir d'aquest punt, per a definir i analitzar els criteris de selecció en la tipologia d'una presa i el elements a tenir en compte en el seu disseny, l'estudi es recolza en la presa d'Escales utilitzant-la com a exemple. Finalment, en l'apartat de auscultació s'analitzen els paràmetres i variables a mesurar en aquestes infraestructures, on seguint amb l'exemple de la presa d'Escales i els seus antecedents, es mostren els mètodes de control i la importància d'aquesta auscultació en aquest tipus d'obres d'enginyeria. Aquest document, que parteix d'un ampli concepte com son les preses, va focalitzant-se en el camp de la auscultació de la ma de l'experiència professional personal al llarg de 9 anys, per acabar analitzant el resultat de les propostes de millora en el Pla de Auscultació que es va dur a terme a la presa d'Escales. No es tracta d'un document tècnic, tot i que en algun apartat apareix formulació i alguns aspectes del marc legislatiu, es un document que pretén donar a conèixer la importància de la auscultació en les grans infraestructures que ens envolten a partir de l'exemple d'una presa. Us animo a que segui llegint.

La cartografia d'una ciutat es un element viu, que es va modificant constantment, depenent tant de factor socials, com poden ser creixements de població, com de factors econòmics, molt lligats a èpoques de bonança. En aquest projecte de final de grau, el que es pretén es explicar la realització de la cartografia topografia municipal ,a escala 1/500, del barri de Volpelleres de Sant Cugat del Vallès, que es va crear en una zona que havien estat camps de conreu, i a on es volia consolidar un nou sector. S'anirà mostrant de forma ordenada com la cartografia s'anava generant a mida que es van anar produint els canvis. S'explicarà en primer lloc com es va plantejar la implantació de la Xarxa topogràfica municipal, per tal de que totes les tasques que s'havien de realitzar es dugessin a terme en el mateix sistema de referència. Seguidament s'indicarà, com aprofitant les dades provinents de l'asbuilt de les obres d'urbanització, que va resultar que era insuficient i poc detallat, i un cop superats uns controls de qualitat es va començar a dibuixar el que seria l'esquelet de la cartografia. Posteriorment es detalla com es va continuar completant la cartografia tant amb aixecaments amb topografia clàssica, com amb una presa de dades massiva amb GPS. Per concloure amb la generació de la cartografia, s'explicarà com es van completar les zones inaccessibles per fotogrametria a partir de diferents vols. També es fa esmena de com els interiors de parcel·la privats es van poder actualitzar a partir d'una clàusula en la llicencia de primera ocupació, la qual obligava als promotors a entregar un aixecament topogràfic un cop finalitzada l'obra. Per finalitzar aquest Projecte de Final de Grau, es farà una descripció del circuit d'actualització de cartografia, amb el qual s'intenta que els canvis generats al terreny quedin reflectits a la cartografia en el menor temps possible. També es farà una exposició de com actualment, s'està dotant a la cartografia topogràfica vectorial d'una sèrie de metadades per tal de poder tenir un control tant de la font de les dades que la ha generat, com del seu grau d'actualització. En definitiva en aquest treball s'intenta fer un repàs de com es genera de forma autònoma la cartografia per part del servei de topografia de l'Ajuntament de Sant Cugat del Vallès.

El proyecto consiste en realizar el levantamiento 3D del casco del barco Roca II mediante un escáner láser terrestre Leica P40 con el fin de realizar una evaluación de su estado, conocer su geometría y analizar su simetría. Según la legislación francesa para llevar a cabo un cambio de motor o una modificación en el casco de un navío hay que presentar la documentación y los planos del estado actual del barco ante la Administración Marítima Francesa. Por este motivo, se generan los planos que solicita la administración (plano general, sección longitudinal y perfiles transversales) para poder realizar el cambio del motor de propulsión al que se quiere someter el “Roca II”. El estudio previo del proyecto y los trabajos de campos se han realizado en 2 jornadas de trabajo y el resto del tiempo se ha dedicado al procesamiento de los datos espaciales, la redacción de la memoria, la elaboración de los planos y la preparación de los anejos. El tratamiento de los datos espaciales se ha llevado a cabo mediante 2 softwares: Cyclone y 3DReshaper. Cyclone permite la importación de los datos espaciales tomados en campo por el escáner láser escáner terrestre Leica P40. También se utiliza para hacer el registro de las nubes de puntos y exportar el fichero .pts, compatible con 3DReshaper. 3DReshaper es el programa que más importancia tiene en la elaboración de este proyecto porque con él se hace prácticamente todo el tratamiento de los datos espaciales, desde la fusión de las nubes de puntos, pasando por la creación de la malla 3D y terminando con la exportación la información en archivos Autocad. Además, con 3DReshaper se evalúa el estado y el deterioro del casco. Autocad se ha empleado principalmente para la elaboración de los planos y el análisis de la simetría del casco. Por otro lado, se ha utilizado el software Geomagic para hacer la impresión 3D del casco del “Roca II”. Un problema que se ha tenido que resolver mediante trabajo de oficina ha sido la falta de aplomo del barco. El barco se encuentra fuera del agua y no se ha tenido en consideración aplomarlo. Esto ha provocado la creación del eje y sus perfiles transversales dos veces: la primera vez para darme cuenta de esta falta de aplomo y la segunda vez para crear el eje y los perfiles transversales definitivos.

RESUM Aquest projecte final de grau descriu el control geomètric realitzat en una obra d'edificació diferenciant entre els treballs de l'oficina tècnica i la topografia. En primer lloc s'exposa la influència que té el departament d'oficina tècnica i topografia segons el tipus d'obra que es realitza. Es comença fent una descripció del rol que té l'oficina tècnica i la topografia en una empresa de construcció i es presenta una visió general de les tasques que realitza el departament. Es fa una classificació de les diferents obres, en aquest treball ens basem en la classificació que diferencia entre les obres d'edificació i les d'enginyeria civil. Finalment es veu la relació existent entre el departament i el tipus d'obra, la importància que pot adquirir en funció de l'obra que s'estigui executant. En segon lloc s'explica l'estructura organitzativa durant l'execució d'una obra d'edificació (OE). Es descriuen les funcions bàsiques i les relacions dels tres agents (la propietat, la direcció facultativa i la constructora) i dels seus participants que hem trobat en l'execució d'una OE. Ens permet ubicar el departament dins l'entramat empresarial que es genera en el procés constructiu i conèixer els rols més importants que hi apareixen. En la següent fase del projecte es tracten els treballs que realitza el departament en una obra d'edificació. Per això en primer lloc es descriu l'obra objecte d'estudi en aquest treball i posteriorment es passa a comentar els diferents treballs realitzats a cada una de les fases constructives. Les fases que s'estudien són: el moviment de terres i contenció, la fonamentació i xarxes soterrades i la fase d'estructura i envoltant. Cal dir que s'ha utilitzat alguna obra diferent a la principal per complementar alguna explicació Es fan unes pinzellades de la metodologia de treball BIM. Es comenta sobretot des del punt de vista de la topografia la seva aplicació en les feines del departament i com es poden agilitzar certes feines. Per finalitzar el treball es presenten les conclusions extretes amb l'elaboració d'aquest projecte.

L'objectiu del projecte és establir els punts principals de la gestió de projectes cartogràfics que recobreixen una gran extensió de terreny, tenen una llarga durada en el temps, maneguen grans volums de dades i són portats a terme per tècnics especialitzats agrupats en diferents equips. Es concreta amb el seguiment d'un projecte real de cobertura de dades LiDAR engegat per l'ICGC (Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya) durant l'any 2016 anomenat LiDARCAT2. La finalitat d'aquest projecte és la cobertura amb dades LiDAR de tota la superfície de Catalunya (32000km2) i la posterior elaboració i publicació dels productes derivats: arxius de núvols de punts, models digitals del terreny (DTM) i productes elaborats (Mapes de Variables Biofísiques de l'Arbrat de Catalunya). La metodologia de gestió que s'explica és la basada en el mètode tradicional de divisió del projecte en quatre fases: inici, planificació, execució i tancament, amb un seguiment i control en el temps per tal d'anar corregint les desviacions. En la fase d'inici, on un cop plantejat el projecte es fa una detecció de les necessitats que el motiven, un estudi dels productes i aplicacions i s'elabora un pressupost per decidir si el projecte és viable. Si és viable s'elabora l' estratègia a seguir i les fites que es volen assolir. En la fase de planificació es mostra com s'estudia i es tria la metodologia per a l'execució i la gestió del projecte. Es defineixen els fluxos de treball, s'analitzen els recursos humans, de maquinari i de programari que es necessitaran. Es realitza el cronograma o diagrama de Gantt on es relacionen la durada i les interdependències de les etapes. Seguidament la memòria entra en detall en la fase d'execució del projecte. On es redacten els processos tècnics que es realitzen en cada una de les etapes que el conformen: els desenvolupaments específics, l'adquisició i processament de les dades LiDAR i l'obtenció i la publicació dels diferents productes. De cada etapa es descriuen els fluxos de la informació, els controls de qualitat. S'explica també el control y seguiment d'aquesta fase que te l'objectiu de detectar les desviacions respecte a la planificació inicial per a poder aplicar correccions. La fase de tancament descriu les tasques a realitzar una vegada ja es disposa dels productes acabats: Informe de tancament, estudi de costos i emmagatzematge de les dades. La principal conclusió d'aquest Treball Fi de Grau és posar en valor la importància d'aplicar una metodologia de gestió per a projectes grans. Donant especial rellevància a l'etapa de planificació, i al control i seguiment de la fase d'execució, per poder corregir les possibles desviacions de la planificació inicial del projecte. També es conclou que un bon informe de tancament del projecte ens servirà per aprendre com millorar la gestió de futurs projectes de característiques similars.

Aquest projecte té com a finalitat aportar documents gràfics, tant bidimensionals com tridimensionals, del conjunt arqueològic del Castell de Besora i de l'església de Santa Maria; per tal de donar suport topogràfic als estudis arqueològics i de restauració realitzats, així com continuïtat i planificació. Els productes que s'han elaborat són l'ortoimatge i plànols així com un model 3D de tot el conjunt. Tots els documents cartogràfics realitzats estan georeferenciats en el sistema de referencia ETRS 89 i amb cotes ortomètriques. Aquest projecte s'ha portat a terme mitjançant tècniques fotogramètriques combinades; és a dir, fotogrametria aèria mitjançant un UAV (tant zenital com obliqua) i fotogrametria terrestre mitjançant una càmera reflex no mètrica. SUMMARY