APRÈN. Portal de la producció docent del professorat de la UPC

En este trabajo se propone el uso de la madera como material de construcción renovable, capaz de reducir el impacto medioambiental y las emisiones de C02. El sistema propuesto es el entramado ligero de madera con paneles prefabricados, con el objetivo de reducir los tiempos de ejecución y aumentar el control técnico de los procesos. Los sistemas constructivos de madera pueden alcanzar prestaciones equiparables a cualquier material de construcción convencional y cumplir con los requerimientos de las normativas de construcción, tal como se aprecia en países vecinos con más trayectoria en este tipo de sistemas como es el caso de Chile.

La propuesta de intervención planteada se ubica en uno de los municipios limítrofes de la ciudad de Barcelona: L'Hospitalet de Llobregat, y tiene por objetivo el análisis de soluciones que ayuden a solventar el actual estado de desconexión territorial que sufre el ámbito de estudio. En este sentido, el proyecto se ubica en el entorno de la Estación de Cercanías del Hospitalet de Llobregat, y plantea varias intervenciones encaradas a mejorar la conectividad entre barrios. Estas actuaciones albergan: la reforma profunda de la actual estación para proporcionarle un mayor grado de intermodalidad y de conectividad con su entorno, la creación de un nuevo paso sobre el trazado ferroviario, la transformación de todo el entorno de la infraestructura ferroviaria, la ubicación de nuevos equipamientos y la creación de un nuevo eje vertebrador para el municipio mediante la transformación de una de las avenidas principales.

Es pretén mantenir, potenciar i augmentar la superfície productiva de la Ponderosa, afavorida per l'alliberament de terrenys a causa del nou traçat ferroviari. Reconfiguració de l'horta com a extensió agrícola dins d'un context d'agricultura solidaria i equipament cultural. Entendre La Ponderosa com un espai verd públic amb l'horta com a protagonista. Condicionament i renaturalització de l'entorn del Rec Comtal, creant un recorregut peatonal tangencial, facilitant la connexió amb els barris de Trinitat Vella i Can Sant Joan. Obertura d'un nou eix urba de connexió entre el carrer Crista de Vallbona i el carrer del Carril de Can Sant Joan, passant per damunt del cobriment. Es planteja la possibilitat de donar resposta a les places d'aparcament eliminades amb l'obertura del nou eix. El riu Besós no és objecte de concurs, però es valorarà la capaci­tat de relació del projecte amb aquest espai natural. El casal de barrí, la planta de reciclatge i el camp de futbol queden afectats per la nova configuració ferroviària i es proposa el seu trasllat cap a altres punts estratègics dins del barrí. S'estima que l'increment d'habitants no excedeixi les 850 perso­nes, amb la implantació de 300-350 habitatges, fomentant l'atrac­ció d'estils de vida lligats a l'agricultura. Es prenen com a referència unitats d'habitatge de 40 i 90 m', amb la possibilitat de proposar tipologies obertes. sempre dins dels paràmetres del concurs. El tipus de promoció serà una combinació d'habitatge públic protegit i cooperatives en règim de cessió d'ús del sòl. Els edificis no superaran en cap cas l'altura de PB+5 i l'ús de les plantes baixes es pot considerar residencial degut al context. Es considerarà una superfície construïda de 28.000 m', amb apro­ximadament uns 20.000 m 1 útils. En el diàleg entre l'Ajuntament de Barcelona i els veïns. es va manifestar la preferència que la densificació residencial es trobi localitzada al sector 1 i es mantingui el sector 2 com a zona agrí­cola. Considerem que aquesta decisió pot ser reconsiderada i, per tant, no limitem els usos als sectors, entenent que aquests poden ser intercanviables i actuar de manera complementària. Recuperar l'antiga Granja del Ritz com a equipament de barri.

Aquest projecte s'emmarca en l'actual estació de metro de la Torrassa, pertanyent al municipi de l'Hospitalet del Llobregat. Concretament, el projecte planteja la incorporació d'un node intermodal a la Torrassa amb la creació d'una nova estació de tren i HUB cultural que connecta un territori actualment dividit per les vies ferroviàries. El projecte neix amb la voluntat de donar una resposta urbana que reverteixi l'actual situació de segregació urbana que hi ha en l'àmbit mencionat, convertint-lo en un nou focus social que catalitzi el potencial que circula al voltant de la Torrassa.

El projecte pretén estudiar la possibilitat del soterrament del tren entre els barris de Santa Eulàlia i La Torrassa a L'Hospitalet, i la conseqüent transformació de l'entorn immediat a la infraestructura. Es proposa la creació d'un eix verd vertebrador que parteix de l'inacabat passeig sobre l'anomenat “calaix de Sants” i s'endinsa en l'Hospitalet buscant el màxim possible de punts de connectivitat transversal entre barris. L'existència de nombrosos elements patrimonials en aquest entorn s'aprofita per incorporar usos mixtes, proposant la recuperació, rehabilitació i reconversió d'aquests en un conjunt de diferents equipaments que generen heterogeneïtat d'activitats en el nou espai públic. D'entre tots ells, els principals protagonistes són el Pont d'en Jordà i l'edifici de les Cotxeres de TMB, ja que emmarquen l'entorn de l'equipament escollit per treballar amb més detall. Es proposa emplaçar l'equipament esportiu necessari al barri de Santa Eulàlia en l'espai que s'allibera amb la remodelació de l'actual estació de metro de Santa Eulàlia i l'aparició del nou eix verd vertebrador. Donant, d'aquesta manera, una nova façana al carrer de Santa Eulàlia limítrof amb les vies i un nou nucli de connectivitat vertical per accedir al Pont d'en Jordà i connectar amb La Torras a través de l'espai públic proposat en l'entorn de l'antiga fàbrica SAS.

Este trabajo parte de la necesidad de alternativas constructivas que respondan adecuadamente en términos ambientalmente sostenibles, a la necesidad apremiante de vivienda asequible y de calidad que existe en las clases sociales más desfavorecidas de nuestro medio. La actual era tecnológica ha cambiado los procesos y el paradigma productivo en muchos ámbitos. Ha permitido dar paso a la evolución de la democratización del consumo a la democratización de la producción; donde el ciudadano común como actor directo, puede generar sus propios productos. La arquitectura y la construcción son ámbitos que están tomando fuerza en este sentido, y están permitiendo que la comunidad se integre en los procesos constructivos con sistemas prefabricados de fácil armado y montaje. Este proyecto se orienta a plantear una propuesta de sistema constructivo en madera que utilice la tecnología CNC para transformar tableros estructurales en un kit piezas; de modo que, con herramientas y técnicas básicas de construcción, se puedan armar y montar fácilmente configurando la estructura principal de la edificación. Esto se plantea con el objetivo de proponer una alternativa viable y real a la demanda de vivienda social que existe en el Ecuador.

This investigation seeks to generate a methodology to study different structural systems of wooden slabs, in order to verify which is the best in structural and environmental terms. The research begins with a structural taxonomy for wooden slabs This allows to arrange the different construction products, of which 6 are chosen. These are evaluated, in first instance, under purely structural variables (free span and use overload) on a proposed “scale of usual magnitudes”. In second instance, the variable of use is added, with its consequent habitability indicators (fire resistance; acoustic insulation against airborne and impact noise; and thermal insulation). In both cases the results are compared based on weight, volume, height and environmental impacts. In the desing process, it is discovered that a very determining factor, which is not directly due to structural or use conditions, is the decision to have exposed or covered structures, which in itself makes up a third category of study, aesthetics. The research seeks to be a tool that contributes structural and environmental criteria to the timber structures design process, and that allows to visualize the effects that decisions have in these terms.

Esta investigación busca crear un sistema constructivo liviano, económico y resistente en base a cartón, que permita albergar de una manera más digna a personas que deban abandonar sus hogares en caso de alguna catástrofe natural. Para ello, se analiza el marco teórico correspondiente a la arquitectura de emergencia y a la arquitectura de cartón; luego se describe el proceso de construcción de los prototipos y su testeo a cargas y, finalmente, se realiza un acotado proyecto de arquitectura. Si bien la viga no es capaz de soportar la luz y la carga a la que es sometida, el forjado cumple con las exigencias y el muro logra soportar con holgura las cargas.

Manuel vive en el tercero. El cumpleaños de Manuel fue la semana pasada y le regalaron un cuadro, pero no tiene taladro con el que colgarlo. Así que Manuel queda con su amiga Julia, que vive en la otra punta de la ciudad, para que se lo preste […] Pero volvamos al edificio de Manuel. En el segundo piso vive Marga. Marga tiene un taladro que casi no usa, pero esto Manuel no lo sabe porque apenas se han cruzado un par de veces en el portal… En algunas comunidades el portal es el único lugar de encuentro entre vecinas y vecinos. En Hacia un nuevo espacio individual: una comunidad autosuficiente proponemos salir del aislamiento y individualismo imperante en el mundo actual; para construir ciudadanía mediante el buen diseño de estos lugares de paso convirtiéndolos en una extensión de la vivienda. El cultivo de alimentos en cubierta no es menos importante. Su papel es dar el primer paso para una buena interacción entre vecinos. Teniendo en cuenta que la composición de los hogares familiares actuales no es uniforme, la vivienda también se ha de proyectar de acuerdo a esta ambigüedad. Es por este motivo que se abre a debate la noción de la autoridad sobre la vivienda. En esta comunidad podrás elegir si prefieres vivir en la planta baja, en un hogar permanente, un refugio temporal o co-vivir con 3 núcleos familiares más. ¿Pero por qué autosuficiente? Tres datos. El 80% de la inversión a lo largo de toda la vida útil de un edificio de viviendas se dedica al mantenimiento; sólo el 20% es la inversión inicial (construcción). Un 33% de nuestros ingresos lo invertimos en el consumo de la vivienda (alquiler, electricidad, etc.) y un 66% de nuestro impacto ambiental está directamente relacionado con las actividades de la casa. Lo que se propone es invertir la situación. En lugar de trabajar nosotros para nuestra vivienda, que nuestra vivienda trabaje para nosotros. Las estrategias proponen una vuelta a lo vernáculo, lo tradicional: reducción de la demanda energética al mínimo -8,20KWh/ año m2-; separación de aguas grises –mínimo 40% de ahorro-; almacenamiento del agua de lluvia; cultivos en la cubierta que aumentan la inercia térmica del conjunto y estructura de madera, desmontable, reciclable, etc. En definitiva, crear una comunidad que no perjudique el medio ambiente sino que lo restaure.

El estudio del trazado del ferrocarril en la salida de Barcelona por el lado del Llobregat ha sido el punto de partida de este trabajo, que plantea la intervención sobre uno de los àmbitos en los que la ciudad no ha sabido asimilar la presencia del tren como un elemento propio. La infraestructura, a la que se añaden un tejido industrial en declive y espacios verdes y equipamientos sin materializar, se ha convertido en un cúmulo de situaciones de abandono, que requieren de un proyecto que las reactive de forma que sean compatibles entre si y con el existente entorno residencial. La intervención se sitúa, entonces, justo antes de la bifurcación de las vias del tren entre los barrios de Santa Eulàlia y la Torrassa, en Hospitalet de Llobregat. Se propone como programa la restauración de los usos y las construcciones industriales existentes que lo permitan, así como la apertura de una nueva calle en paralelo al tren y construcción en ella de un nuevo frente, que contenga una estructura capaz de alojar diferentes actividades productivas y comerciales, cohesionando en torno al nuevo espacio público la vivienda, los equipamientos y la producción. Este nuevo frente construido también da lugar a un paso por encima del tren que conecta Santa Eulália y la nueva calle con el parque de la Torrassa, el cual se plantea completar e incorporarle el edificio y entorno de la subcentral de FECSA en desuso. El paso por encima del tren se apoya sobre un volumen que toma más altura que el resto del conjunto y está ocupado con un programa complementario, una escuela de FP. Se han previsto los espacios necesarios para el desarrollo de los módulos de las especialidades ‘Fabricación mecánica' y ‘Madera, mueble y corcho'. La construcción ha perseguido ser sistemática, eficiente y extensible a toda la intervención construida, por eso se ha resuelto mediante una estructura prefabricada y elementos modulares de cerramiento.

“No crec que ningú pugui fer entendre urbanísticament a un Ajuntament que el més bonic de la seva ciutat són precisament els llocs on ningú no ha fet res” Wim Wenders, Quaderns 177. En aquests llocs, la proximitat al riu permet el creixement d'una vegetació exuberant, més pròpia dels quadres que pintaven els pintors de la Colla del Safrà a finals del segle XIX a la Verneda, que no pas de la ciutat actual. El projecte es situa més enllà del pas soterrat on la Via Trajana creua amb el carrer Guipúscoa, zona pertanyent al terme municipal de Sant Adrià del Besòs. La proposta considera la rehabilitació de la Parròquia Santes Juliana i Semproniana i l'Escola associada a aquesta, així com l'adequació del seu entorn. Es planteja la redacció d'un Pla Especial per modificar el PGM de la zona La Verneda - Can Picas (1998) tenint en compte la situació actual pel que fa al projecte de la Sagrera. A la proposta guanyadora del concurs, la continuació de la Via Trajana, malgrat que podria ser un eix fort de connexió entre Sant Andreu i el Sud-oest del Besòs, tal com preveia ja al 98 el PGM amb la unió de la Ronda de Sant Ramon de Penyafort, culmina en un carrer pacificat. Tenint en compte aquest fet, mantenint la connexió proposada pel PGM, es considera en aquest punt, també, una pacificació de la via i, alhora, un canvi en el seu traçat per tal d'evitar l'enderroc de la Parròquia i l'Escola Santes Juliana i Semproniana. Aquest Pla Especial defineix la reordenació, el canvi d'equipament i el nou programa, i la seva motivació principal és la reactivació de l'activitat social d'una zona límit propulsant la connexió entre dos barris. Es proposa un equipament relacionat directament amb les tres escoles més pròximes, una Biblioteca amb dues parts diferenciades, una infantil i una altra especialitzada en pedagogia, encarada als professors i professionals d'aquests centres i d'arreu de l'àrea metropolitana. Com ja s'ha esmentat, l'equipament s'ubica a l'actual edifici de la Parròquia i Escola Santes Juliana i Semproniana, conjunt situat al baricentre que defineixen les tres escoles. L'acondicionament de l'espai públic adjacent a la Biblioteca és un punt clau del projecte. L'objectiu que es persegueix és que els alumnes i professors d'aquestes escoles puguin arribar a la Biblioteca travessant només un pas de zebra. A més a més, es preveu l'adequació d'un espai plaça on es pugui realitzar un mercat setmanal a l'aire lliure i un espai verd que faci de coixí i separador amb el solar de triatge de runa.

PER LA PORTA GRAN-CONNECTANT AMDUES BANDES DEL DELTA_PFC_LLUÍS FERRER AYUSO Avui en dia existeix una clara desvinculació important entre ambdues bandes del delta. El primer objectiu del projecte es plantejar una nova possibilitat de comunicació entre les dues bandes de Barcelona mitjançant una nova infraestructura: El tram. Una mitjà de transport lleuger, ecològic i amb possibilitat de transport d' un número important de viatgers. Per això es planteja la continuïtat del traçat del tramvia, fent-lo passar pel casc antic de Cornellà, adaptant-se a la línia de ferrocarril existent (BCN-Manresa) i fent-lo arribar a Sant Boi creuant el Llobregat i connectant posteriorment altres municipis. Una proposta que ja s'ha tingut en compte nombroses vegades, però que per diferents motius no s' ha dut a terme. 1)A banda d'altres actuacions incloses al PDI 2001-2010, el nou PDI introdueix la continuïtat del traçat de la T1 fins a Sant Boi. 2)El traçat inicial del Tram també es feia arribar fins a Sant Boi. 3)La Línia 12 o Línia Castelldefels - Sant Boi - Sarrià del metro de Barcelona és un projecte de línia de ferrocarril metropolità ideada a principis de la dècada del 2000 per la Generalitat de Catalunya. Permetin afegir una pregunta: Saben quin percentatge de la gent que surt a córrer per Barcelona ho fa pel centre de la ciutat? Un 70% de la gent ho fa envoltants de cotxes, contaminació... D' aquí neix el segon principi fonamental del projecte. Doncs existeix un gran pulmó verd dins de Barcelona molt desconegut per a nosaltres, un gran espai capaç d' albergar molts usos de diferents estils per als habitants de Barcelona: El parc del riu Llobregat. Precisament a Sant Boi, el primer punt que trepitjaríem a l'altre banda del riu, es on trobem la menor distància entre un municipi, el Parc i el Riu. El projecte neix doncs d' una clara elecció d' un punt amb moltes possibilitats on l'estratègia ve clarament desenvolupada per als seus usos: La combinació d'una nova estació intermodal entre (Tram, Tren i Busos) i un nou accés cap al parc del riu Llobregat. Amb tots els serveis que això comporta. Uns usos capaços de interrelacionar-se entre si i generar aquesta mescla. El projecte crearà un nou alçat per a la nova arribada a l'altre banda del delta molt respectuós, intentant adaptar-se a les condicions paisatgístiques donades. Un nou punt per a unir les dues bandes del Delta, avui en dia massa allunyades. Un nou punt verd amb fauna, vegetació, patrimoni, espai de lleure per a tots els ciutadans de Barcelona. Un nou punt per a tota la metròpolis de Barcelona.

Aquest projecte final de carrera neix durant el curs de projectes IX-X, en el marc de la línea de treball Infraestructura i ciutat. Durant aquest període, s'estudia i s'analitza en profunditat l'entorn del riu Manzanares de la ciutat de Madrid, fent especial èmfasi en els teixits urbans existents a ambdues vores del riu així com en la infraestructura viària M-30, i s'estudia i es qüestiona el projecte de soterrament de la via dut a terme en el 2007. D'aquesta forma, s'emprèn una tasca pràcticament arqueològica que durarà tot el curs i que assentarà les bases conceptuals per tal de poder desenvolupar el projecte final de carrera amb uns fonaments suficientment sòlids com per a justificar la magnitud del projecte resultant.

El projecte neix a partir de l'observació de la manifesta individualitat en un bloc residencial que aparentment és homogeni. Les petites individualitats analitzades són expressió de les vides privades de les persones que hi viuen. L'anàlisi de l'interior de cada habitatge mostraria, a la vegada, les múltiples personalitats dels seus habitants. És en aquest punt on neix el projecte d'Una habitació pròpia. Un espai que cada habitant s'apropiï, on pugui sentir-se acollit, créixer com a persona i ser ell mateix. Aquesta idea em fa concebre la construcció d'habitatges socials com a una sèrie d'agrupacions sense funció que permetin acollir qualsevol ús que se li vulgui donar. S'estudia la mida òptima de l'habitació a partir de la mida del mobiliari domèstic i de la seva distribució. L'accés a l'habitació busca aconseguir un plus d'intimitat. S'hi accedeix a través d'un armari que permet modificar el grau d'intimitat i de connexió de l'habitació amb l'espai comú. També es pensa com aquesta habitació mira a l'exterior. Les finestres es converteixen en espais habitables projectant-se a l'exterior i guanyant profunditat, esdevenint un racó més íntim dins la pròpia habitació. Aquestes habitacions giren a l'entorn del nucli de l'habitatge. La taula esdevé el centre de reunió i de relació recuperant el seu símbol, perdut actualment. El conjunt de dos habitatges formen un mòdul principal, format per planta baixa (d'habitatge o taller), tres plantes i coberta entesa com a espai verd i col•lectiu. Aquest mòdul es repeteix i s'adapta als nous traçats peatonals. Entre mòdul i mòdul se situa l'accés i el pas de les instal•lacions. Aquest accés funciona com a punt d'articulació entre mòduls. El projecte s'organitza a l'entorn d'un carrer i una plaça. Aquesta esdevé el punt central de relació de persones i activitats. A través de les plantes baixes es proporciona la permeabilitat i connexió necessària amb els dos eixos peatonals principals. En total hi ha 45 habitatges entre obra nova i rehabilitada.