APRÈN. Portal de la producció docent del professorat de la UPC

The Textile industry is a significant consumer of water especially in the dyeing and finishing processes. This raises significant environmental challenges. Creative methods are required to address this environmental challenge to minimize the release of contaminants and reduce water usage. This study investigated the efficacy of electrochemical treatment techniques for the reuse of water with reactive dyes, thereby addressing these problems. This project's main goal was to determine if electrooxidation treatment can effectively break down dye contaminants so that wastewater can be reused for other dyeing processes. This strategy could significantly reduce the textile industry's dependability on freshwater. In this work, Synthetic effluents containing reactive dyes—crimson, yellow, blue, and a mixture of the three—were treated using electrochemical methods. For crimson dye, a reduction of 85.79% was achieved in 9 minutes, while for yellow and blue dyes, significant reductions were also observed. In water reuse tests, fabrics dyed with yellow and blue dyes maintained a color difference below 1, meeting textile industry standards when 100% treated water was reused However, for crimson dye, acceptable color consistency was not achieved, indicating challenges in its treatment. Additionally, the use of raw material was reduced more than 50%, highlighting further improvements in raw material efficiency. It can be concluded that electrooxidation is a promising technique for treating and reusing water in the textile industry. Overall outcomes indicate that this technology can potentially encourage more environmentally friendly and resource-efficient practices in the textile industry

La producció i consum de productes tèxtils estan en augment, incrementant també el seu impacte ambiental. Entre 2000 i 2015, la producció mundial de tèxtils gairebé es va duplicar i es preveu un augment del 63% en el consum de roba i calçat per al 2030. A la UE es descarten anualment 5,8 milions de tones de tèxtils, aproximadament 11 kg per persona. Enfront del context climàtic urgent, es destaca la importància de reduir l'impacte ambiental tant per part dels individus, prioritzant la qualitat, durabilitat i reciclabilitat dels productes, com dels fabricants, que han de minimitzar el consum d'aigua i energia, utilitzar materials reciclats i generar menys residus. Aquest treball se centra en el càlcul i l'anàlisi de la petjada de carboni d'una empresa tèxtil dedicada a la venda de teixits per a moda masculina. Utilitzant la calculadora publicada per l'Oficina Catalana del Canvi Climàtic, s'han avaluat les emissions de gasos d'efecte hivernacle (GEH) generades durant l'any 2023. Aquest anàlisi abasta les emissions directes i indirectes, conforme a la classificació de la ISO 14064-1, i inclou una revisió exhaustiva de les activitats de l'empresa que contribueixen a aquestes emissions. L'estudi revela que les emissions indirectes, derivades principalment de la compra de bens a tercers i del transport, representen una proporció significativa del total d'emissions de GEH. En resposta a aquests resultats, s'han proposat diverses mesures de millora, com la compra de llana reciclada en lloc de llana verge, l'optimització de les importacions des de la Xina, i la millora en l'organització del transport de distribució. La implementació d'aquestes mesures podria reduir significativament les emissions de CO2 eq, promovent un model de producció més sostenible. A més, s'ha avaluat el cost econòmic de realitzar aquest estudi, i s'ha estimat un cost total estimat del projecte de 5.525,00 €, incloent la recopilació de dades, la introducció d'aquestes en la calculadora, i la redacció de l'informe final

En aquest treball s'ha estudiat la valorització de fangs procedents del tractament d'aigües residuals d'origen tèxtil per a la producció de biogàs com a mitjà de gestió d'aquest efluent residual. Aquest estudi es va dividir en 3 parts. En la primera part, es va determinar la viabilitat de l'ús de fangs procedents del tractament de l'aigua residual produïda en un industria d'acabats tèxtils per a la producció de biogàs, a través d'un procés de digestió anaeròbia. La viabilitat d'aquest procés es va avaluar comparant la producció de biogàs utilitzant fangs procedents del tractament d'aigües residuals d'origen urbà i d'origen tèxtil. Aquest estudi es va realitzar utilitzant 3 relacions diferents entre l'inòcul (quantitat de fangs procedents d'un procés de digestió anaeròbia) i el substrat (fangs procedents del tractament de les aigües residuals). Els resultats d'aquest estudi van demostrar que els fangs procedents del tractament d'aigües residuals del procés tèxtil podien ser utilitzats per a la producció de biogàs. En la segona part, es va avaluar la relació entre l'inòcul i substrat òptima per a la producció de biogàs. Amb aquesta finalitat, es van realitzar experiment variant la relació inòcul/substrat entre 1,0 i 2,0 g SSV inòcul/g SSV substrat. Els resultats van demostrar que, en les condicions de treball establertes, la relació òptima era de 1,75 g SSV inòcul/g SSV substrat . A més, es va estudiar la influència de la càrrega orgànica inicial en la producció de biogàs. Es van fixar dos escenaris: 0.648 g i 0.162 g de sòlids en suspensió volàtils inicials. En aquests resultats es va poder observar com la producció de biogàs augmentava amb l'increment de relació inòcul/substrat, fins la relació de 1,75 g SSV inòcul/g SSV substrat, i de la càrrega orgànica introduïda inicialment. D'una altra banda, es va avaluar la possibilitat d'incloure en el procés de valorització un efluent secundari del procés tèxtil. Per a quest estudi, es va seleccionar l'efluent del procés de descruat que presenta un elevat contingut d'alcohol polivinílic (PVA), que es un residu orgànic. La co-digestió dels fangs procedents del tractament d'aigües tèxtils i un efluent sintètic de PVA es va estudiar utilitzant els dos valors de càrrega orgànica inicials i amb una relació inòcul/substrat de 1,5 g SSV inòcul/g SSV substrat. La quantitat de biogàs produïda en el procés de co-digestió es va comparar amb la producció de biogàs en el procés de digestió de fangs, obtenint-se produccions equivalents. Finalment, es va analitzar la composició del biogàs produït al llarg dels diferents estudis mitjançant cromatografia de gasos. Els resultats van revelar el percentatge en volum de diòxid de carboni i metà augmentaven amb l'increment de la relació inòcul/substrat. Tot i això, es va comprovar que quan la càrrega orgànica inicial augmentava, la relació entre el metà i el diòxid de carboni disminuïa, per tant la riquesa del biogàs en metà era inferior

It is widely assumed that clean water is becoming a scarce resource. In order to alleviate the water crisis and reduce environmental pollution, countries around the world have taken positive and effective measures, and textile waste water reuse is one of the important initiatives. Textile wastewater recycling is a significant method of waste resource recovery. Not only can it reduce pollution, but it can also increase the amount of usable water resources, with obvious economic, social, and environmental benefits. It is of great importance in today's severe water shortage. However, currently, most of the water after wastewater treatment does not have a high dyeing effect, resulting in dyed fabrics that do not always meet the established quality standards. There's little research on the best dyeing conditions for reused water. As a result, we conduct a more in-depth examination of the wastewater generated during the printing and dyeing processes. First, different concentrations of NaCl and surfactant were added to simulate the printing and dyeing wastewater treated with AOPs (electrochemical treatment). The water was used in the washing process of four reactive dyes dyed in cotton fabrics (PB,PC,RB,Trichromic). The effects of different salt and surfactant concentrations in reuse water on the dyeing effect were investigated in order to determine the optimal salt and surfactant concentrations in reuse water. After the work, we found that in order to get the standard sample with color difference less than 1, we need to control the concentration of NaCl in the reuse wastewater of PB dye within 80g/L and the concentration of surfactant within 0.1g/L. For the PC dye, the proper concentration of the effluents is NaCl ≤ 8g/L, surfactant≤ 0.1g/L. For the black dye, the concentration of NaCl should be controlled below 100g/L and the concentration of surfactant should be controlled within 0.1g/L.Besides, the concentration of NaCl should be less than 20g/L, and the concentration of surfactant should be controlled within 1g/L in trichromic dye

Reactive dyes are widely used in the dyeing of cellulosic fiber mainly due to their high fastnesses and wide range of colors. The dyeing process carried out with this type of dyes requires the addition of high amounts of salt and the presence of an alkaline medium, generating wastewater generally characterized by its high coloration and salinity. The conventional treatments currently applied for the treatment of these wastewaters allow meet with discharge regulations, but do not allow the water to be reused in new dyeing processes. In order to reuse water in new production processes, advanced purification processes must be applied. To the best of our knowledge, the reuse of water after electrochemical treatments has been successfully implemented in the dyeing process, making it possible to reduce 100% of the dyeing water and up to 72% of the salts. However, few studies have evaluated the reuse of the treated effluents in the washing processes after the dyeing step. In order to know the effect of the presence of salts in the washing water of the post-dyeing processes, in this work 3 reactive dyes have been selected, which have been studied both in monochromies and in trichromies. For each of them, the maximum concentration of salt that the treated effluent can contain to be reused was selected. The fabrics carried out with reused water were compared in terms of color difference with references made with fresh water. It was found that the maximum salt concentration varies between 5 g/l and 20 g/l depending on the dye. It should be noted that the concentration of dye used in the dyeing process is not a key factor in the effect of the presence of residual salt in the subsequent washing stages

Al present treball, s'hi ha realitzat principals característiques de les ecoetiquetes més utilitzades en el sector tèxtil. Per avaluar i comparar aquestes ca ecoetiqueta i una taula comparativa. els paràmetres que tenen en compte les ecoe normatives que compleix, en Seguidament, s'ha realitzat una enquesta sobre ecoetiquetes i la seva influència en els consumidors a la regió alemanya del Rin del Nord de Westfàlia i a Espanya. Aquesta enquesta permet veure la gran diferència coneixement sobre les ecoet presenten un grau de coneixement molt més elevat que els enquestats espanyols. En canvi, a nivell d'influència, ecoetiquetes en realitzar compres tèxtils. influenciats per les ecoetiquetes, presenten més dubtes respecte a pagar més per un article certificat per una ecoetiqueta que els enquestats alem Després de finalitzar els apartats anteriors, es crea el prototip d'una nova ecoetiqueta que englobi totes les ecoetiquetes estudiades i, per tant, sigui més global. Aquesta ecoetiqueta és una ecoetiqueta de grup I que té en compte tot el cicle de vi producte. A través de les fitxes tècniques i la taula comparativa ambientals, socials i de salut necessaris per a l'ecoetiqueta i també s'observen els que manquen en les ecoetiquetes actuals com és el benestar animal. L'enq adaptar la nova ecoetiqueta a la societat segons el grau de coneixement, la influència i el cost extra que estarien disposats a pagar. En conclusió, actualment hi ha moltes ecoetiquetes per al sector tèxtil en el mercat però no n'hi ha cap que tingui un caràcter més global que es pugui considerar l'ecoetiqueta definitiva. Aquesta gran quantitat d'ecoetiquetes que es poden trobar en productes tèxtils dificulta al comprador l'identificació correcta dels productes menys negatius per al medi ambient. La creació de la ja que englobaria tots els paràmetres de les altres ecoetiquetes. L'estudi sobre el grau de coneixement de les ecoetiquetes i la seva influència en el comprador perme abans del llançament de l'ecoetiqueta a Espanya campanyes per millorar el grau de coneixement sobre les ecoetiquetes en la societat i així augmentar la seva influència en el comprador. En el cas de la societa aquestes campanyes estarien principalment enfocades a ecoetiquetes en el comprador. i s'hi ha realitzat, en primer lloc, l'avaluació i comparativa de les principals característiques de les ecoetiquetes més utilitzades en el sector tèxtil. Per avaluar i comparar aquestes característiques s'ha realitzat una fitxa tècnica per a c una taula comparativa. En aquest apartat es troba tota la informació sobre els paràmetres que tenen en compte les ecoetiquetes, les etapes del procés normatives que compleix, entre d'altres. 'ha realitzat una enquesta sobre el grau de coneixement de les ecoetiquetes i la seva influència en els consumidors a la regió alemanya del Rin del Nord de Westfàlia i a Espanya. Aquesta enquesta permet veure la gran diferència coneixement sobre les ecoetiquetes entre aquests dos països. Els enquestats alemanys presenten un grau de coneixement molt més elevat que els enquestats espanyols. En els enquestats espanyols mostren una major in realitzar compres tèxtils. Ara bé, els enquestats espanyols, tot i estar més influenciats per les ecoetiquetes, presenten més dubtes respecte a pagar més per un article certificat per una ecoetiqueta que els enquestats alemanys. Després de finalitzar els apartats anteriors, es crea el prototip d'una nova ecoetiqueta que englobi totes les ecoetiquetes estudiades i, per tant, sigui més global. Aquesta ecoetiqueta és una ecoetiqueta de grup I que té en compte tot el cicle de vi producte. A través de les fitxes tècniques i la taula comparativa, s'obtenen els paràmetres ambientals, socials i de salut necessaris per a l'ecoetiqueta i també s'observen els que manquen en les ecoetiquetes actuals com és el benestar animal. L'enq adaptar la nova ecoetiqueta a la societat segons el grau de coneixement, la influència i el cost extra que estarien disposats a pagar. En conclusió, actualment hi ha moltes ecoetiquetes per al sector tèxtil en el mercat però que tingui un caràcter més global que es pugui considerar l'ecoetiqueta definitiva. Aquesta gran quantitat d'ecoetiquetes que es poden trobar en productes tèxtils dificulta al comprador l'identificació correcta dels productes menys negatius per al medi bient. La creació de la nova ecoetiqueta facilitaria la identificació d' englobaria tots els paràmetres de les altres ecoetiquetes. L'estudi sobre el grau de coneixement de les ecoetiquetes i la seva influència en el comprador perme abans del llançament de l'ecoetiqueta a Espanya s'haurien de realitzar una sèrie campanyes per millorar el grau de coneixement sobre les ecoetiquetes en la societat i així augmentar la seva influència en el comprador. En el cas de la societa arien principalment enfocades a augmentar la influència de les ecoetiquetes en el comprador

Microplastics are small particles that come from larger plastics or plastic products and whose presence in our environment generates a great negative impact. These microplastics are now present in the sea, in the air and in the water. In this project, a study has been carried out in which the amount of microparticles and microplastics that are deposited in of the city of Terrassa has been quantified. In order to do this, different working methodologies have been evaluated and, based on these, a methodology has been designed to be able to obtain samples and to be able to extract the microplastics from them. Finally, the influence of weather conditions on the greater or lesser deposition of microplastics has been studied.

Aquest projecte se centra en el tractament d'efluents de tintures tèxtils de l'empresa Vincolor S.A. per tal de reutilitzar-los en nous processos de tintura i reproduir una tricromia d'aquesta mateixa empresa amb l'efluent tractat satisfactòriament. En primer lloc es van fer tractaments electroquímics dels efluents generats en el procés de tintura amb colorants directes obtenint decoloracions superiors al 60%. Els efluents tractats es van reutilitzar en nous processos de tintura tant en monocromies com en tricromies. L'estudi de reutilització es va portar a terme amb el 50% i el 100% de l'efluent tractat. Les diferències de color respecte de les tintures de referència realitzades amb el 100% d'aigua descalcificada van presentar valors inferiors a 1 (criteri d'acceptació establert per l'empresa), tant en les tintures individuals com en les tricromies. A més, la reutilització dels efluents tractats permet reutilitzar la sal present en el efluents. En aquest estudi s'ha aconseguit reutilitzar fins al 57.6% de sal. Posteriorment, es va tractar un efluent amb colorants directes i dispersos mitjançant processos electroquímics. En aquest cas també es van aconseguir valors de decoloració superiors al 60%, però la reutilització de l'efluent, tant en monocromies com en tricromies, va presentar diferències de colors superiors a 1, límit establert per l'empresa. Per altra banda, s'ha estudiat la viabilitat de les membranes d'ultrafiltració per al tractament d'un efluent que contia colorants directes i colorants dispersos. Amb això es va obtenir una decoloració del 97.23%. Finalment, s'ha estudiat la viabilitat econòmica d'aplicar els mètodes electroquímics en el tractament i reutilització dels efluents de tintura procedents de l'empresa