APRÈN. Portal de la producció docent del professorat de la UPC

El presente Trabajo Final de Grado con modalidad B (prácticum) ha tenido como objetivo dentro del Área de Urbanismo y Vivienda del Ayuntamiento de Corbera de Llobregat, realizar un seguimiento de los procedimientos administrativos sobre la Protección de la Legalidad Urbanística, con el fin de la sistematización, ordenación e identificación de la información documental contenida en aquellos expedientes resultantes de incoación, gestionando la identificación de los procedimientos administrativos, asegurando de esta manera la resolución futura en términos de validez y eficacia. En el desarrollo de este proyecto, se hará referencia a las normativas aplicadas a la Protección de la Legalidad Urbanística, que tienen por finalidad prevenir e impedir cualquier forma de transgresión de la legalidad jurídico-urbanística y, en caso de llegar a producirse esta, restaurar la realidad urbanística infringida mediante la reposición de la realidad física alterada o trasformada al estado anterior a la actuación ilegal y, en su caso, la anulación de los actos administrativos en los que pueda ampararse dicha actuación ilegal. Para dar mejor compresión a todo lo que es el procedimiento administrativo, y con toda la teoría, se ha llegado a los concretos expedientes implicados en las ilegalidades urbanísticas, con todos los hitos procedimentales que han sido pertinentes una vez que han sido incoados.

La llei 30/1992, de 26 de novembre, de règim jurídic de les administracions públiques i procediment administratiu comú (LRJ-PAC), va establir una nova regulació, de caràcter bàsic, dels drets dels ciutadans en les seves relacions amb les administracions públiques i del règim jurídic aplicable a aquestes administracions. El desenvolupament progressiu de l'administració electrònica va dur al legislador estatal bàsic a revisar i adaptar la regulació dels drets dels ciutadans i del règim jurídic de les administracions públiques al nou context social i tecnològic, a través d'una norma específica: la llei 11/2007, de 22 de juny, d'accés electrònic dels ciutadans als serveis públics. Els drets dels ciutadans recollits a l'article 35 (LRJ-PAC)1 (Drets del ciutadà) i que es podran fer telemàticament són els d'obtenir informacions, realitzar consultes i al·legacions, formular sol·licituds, manifestar consentiment, entaular pretensions, efectuar pagaments, realitzar transaccions i oposar-se a les resolucions i actes administratius a través d'Internet. Actualment, s'està garantint aquest accés de tots els ciutadans als serveis electrònics, a través de diferents canals amb diferents seus electròniques creades i gestionades per diferents departaments i organismes públics i que es troben disponibles a través d'Internet. No obstant això, encara segueix existint una barrera que distancia el ciutadà de l'Administració pel que fa al temps i l'espai fent necessari per a realitzar molts tràmits habituals una primera informació que exigeix un desplaçament inicial, més d'altres posteriors. Avui en dia, això no té raó de ser i hauria d'estar superat amb les noves tecnologies. Tanmateix, la relació amb el ciutadà ha de ser, també, la cosa més ràpida i clara possible sense pèrdues de temps innecessàries. 1 Article 35 (LRJ-PAC) Drets dels ciutadans Els ciutadans, en les relacions amb les administracions públiques, tenen els drets següents: a) A conèixer, en qualsevol moment, l'estat de la tramitació dels procediments en els quals tenen la condició de persones interessades, i a obtenir còpies dels documents que contenen. b) A identificar les autoritats i el personal al servei de les administracions públiques sota la responsabilitat dels quals es tramitin els procediments. c) A obtenir una còpia segellada dels documents que presentin, que han d'aportar conjuntament amb els originals, i també que els siguin retornats, llevat que els originals hagin de figurar en el procediment. d) A utilitzar les llengües oficials en el territori de la seva comunitat autònoma, d'acord amb el que preveu aquesta Llei i la resta de l'ordenament jurídic. e) A formular al·legacions i a aportar documents en qualsevol fase del procediment anterior al tràmit d'audiència, que han de ser tinguts en compte per l'òrgan competent en el moment de redactar la proposta de resolució. f) A no presentar documents no exigits per les normes aplicables al procediment de què es tracta, o que ja es trobin en poder de l'administració actuant. g) A obtenir informació i orientació sobre els requisits jurídics o tècnics que les disposicions vigents imposin als projectes, a les actuacions o a les sol·licituds que es proposin dur a terme. h) A accedir als registres i arxius de les administracions públiques en els termes previstos en la Constitució i en aquesta o en altres lleis. i) A ser tractats amb respecte i deferència per les autoritats i els funcionaris, que han de facilitar-los l'exercici dels seus drets i el compliment de les seves obligacions. j) A exigir les responsabilitats de les administracions públiques i del personal al seu servei, quan així correspongui legalment. k) Tots els altres que els reconeguin la Constitució i les lleis.Aquest TFG té per objectiu elaborar unes preguntes freqüents (FAQs) que evitaran que es produeixin aquestes primeres barreres, i facilitaran la relació del ciutadà amb una administració que es pretén de proximitat com és el Departament d'Informació i Documentació de l'Ajuntament de Barcelona pel que fa als temes urbanístics més habituals. Tot plegat, donant una visió sobre el marc jurídic actual aplicable i situant-nos en el context urbanístic actual. Les preguntes més freqüents (FAQs) amb les seves respostes, estaran penjades al web d'urbanisme i seran actualitzades a mesura que canviï la normativa o els tràmits allà inclosos.

Aquest treball final de grau té com a objectiu presentar la problemàtica de les urbanitzacions difoses construïdes en sòl no urbanitzable i servir de base per conèixer quina és la legislació i la realitat física en el nostre territori. A l'inici del present projecte, s'explica les primeres legislacions urbanístiques que van sorgir al nostre país amb l'objectiu d'aplicar les noves teories higienistes i expansionistes que apareixen al final del segle XIX i a l'inici del XX. Aquesta primera experiència es van desenvolupar a les grans ciutats d'Espanya, com poden ser Madrid, Bilbao o Barcelona, etc. Tot hi això el gran salt es fa als anys 50 amb la promulgació de la primera Llei del sòl d'àmbit nacional que vol ordenar i regularitzar l'activitat urbana a tot el territori espanyol. Les Lleis del sòl que es redacten als anys 50 i 70 són de gran ambició, però la situació política del país fa que no s'arribin a aplicar com la pròpia Llei preveu, fent que aquestes fracassin. Fins l'arribada de la democràcia, on el text Constitucional del 78 estableix la divisió entre les competències que té el Govern Central en matèria de valoracions del sòl i els Governs Autonòmics en matèria d'urbanisme. Vist el marc normatiu del que parteix la legislació actual, s'ha volgut fer un anàlisis més acurat de la Llei del Sòl estatal i de la Llei d'Urbanisme de Catalunya, per tal de veure quines són les eines amb les que actua l'Administració en referència al sòl no urbanitzable, les sancions i els mitjans de que es disposa per ordenar el territori. Per altre banda, s'han buscat exemples pràctics d'urbanitzacions implantades en sòl no urbanitzable en territori català per tal de veure com les Administracions locals, la Diputació Provincial i la Generalitat de Catalunya aplica la legalitat vigent, gestiona la problemàtica presentada. La mostra s'ha fet a la comarca del Maresme i de la Selva, on durant els anys 60 i 70 s'hi va produí una forta activitat urbanística al marge, en molts casos, de la legalitat o a l'espera que pel simple fet d'iniciar aquest procés urbanitzador l'Administració actuaria a favor, fet que no es va donar. Per tal de completar l'estudi, finalment, s'ha realitzat un annex on es fa recull dels articles més destacats referits al procés de protecció de la legalitat amb l'objectiu d'ajudar al lector del present treball a comprendre quin camí ha de seguir una “edificació tipus” que es troba en sòl no urbanitzable per tal de legalitzar-la, o si s'escau, la restauració a l'estat anterior amb l'enderroc de la mateixa.