APRÈN. Portal de la producció docent del professorat de la UPC

El sistema agrícola català pateix actualment un episodi d'inestabilitat a causa de l'irreversible canvi climàtic i la falta de suport institucional. És per això que el present Treball de Final de Grau té l'objectiu de reconèixer quins canvis han causat tant el context actual del sistema agroalimentari com el mateix canvi climàtic al paisatge agrícola, i trobar possibles solucions d'adaptació des de la planificació del paisatge. El treball comença explicant el context del sistema agrícola català, i seguidament s'estructura en dues línies d'obtenció d'informació a diferents escales. La primera, l'anàlisi del planejament proposat des del govern per fer front la situació en l'àmbit català; i la segona, l'estudi gràfic, històric i concret d'un territori acotat, la Plana d'Urgell. Posant en comú les dues línies, es formalitzen les primeres conclusions mitjançant una diagnosi que explica l'estat actual del paisatge agrícola del territori escollit. A partir d'aquí, es busquen idees d'actuació a partir de referències de projectes de planificació del paisatge i d'investigació agrícola, per trobar possibles línies d'acció aplicables al territori estudiat. Finalment, les conclusions del treball proposen una metodologia d'aplicació de la informació obtinguda al territori, mitjançant dues línies estratègiques: un masterplan paisatgístic per proposar canvis directes al territori, i propostes de promoció del producte local per impulsar al sistema agrícola a funcionar d'una manera més sostenible. Amb aquestes mesures es declara que el paisatge agrícola pot millorar la situació agroalimentària mitjançant l'impuls del comerç local i l'autoestima alimentària, i l'increment de la infraestructura verda i millora dels sistemes de reg als territoris agrícoles.

L'esma d'aquest estudi rau en explorar, a través d'una anàlisi bibliogràfic, com s'han interpretat algunes de les rivalitats més emblemàtiques (Brunelleschi i Ghiberti, Bramante i Miguel Ángel, i Vignola i Della Porta) al llarg dels segles. L'objectiu no és estudiar l'impacte tècnic i estilístic d'aquestes competències, sinó com els relats han evolucionat segons les prioritats culturals de cada època. Cada cas d'estudi s'organitza en tres parts: introducció contextual, anàlisi bibliogràfic i síntesi de resultats. Es presta especial atenció a com la competència va estimular avenços en disseny i proporcions, tècniques constructives i enfocaments estètics. Aquest enfocament permet connectar el context històric amb les interpretacions modernes, proporcionant una visió completa del fenomen. L'anàlisi bibliogràfic revela com les narratives de rivalitat, des de autors de l'època fins a fons actuals, van passar de relats heroics a interpretacions filosòfiques, demostrant que aquestes disputes, més enllà del seu caràcter personal, van impulsar innovacions significatives a l'arquitectura renaixentista.

El ánimo de este estudio radica en explorar, a través de un análisis bibliográfico, cómo se han interpretado algunas de las rivalidades más emblemáticas (Brunelleschi y Ghiberti, Bramante y Miguel Ángel, y Vignola y Della Porta) a lo largo de los siglos. Cada caso de estudio se organiza en tres partes: introducción contextual, análisis bibliográfico y síntesis de resultados. Se presta especial atención a cómo la competencia estimuló avances en diseño y proporciones, técnicas constructivas y enfoques estéticos. Este enfoque permite conectar el contexto histórico con las interpretaciones modernas, proporcionando una visión completa del fenómeno. El análisis bibliográfico revela cómo las narrativas de rivalidad, desde autores de la época hasta fondos actuales, pasaron de relatos heroicos a interpretaciones filosóficas, demostrando que estas disputas, más allá de su carácter personal, impulsaron innovaciones significativas en la arquitectura renacentista.

Este trabajo explora la ciudad como un espacio jugable, inclusivo y participativo, donde la arquitectura juega un papel clave en la transformación social. Se plantea la necesidad de concebir la ciudad desde una perspectiva que favorezca la accesibilidad, la interacción y la justicia social, con un enfoque en los derechos fundamentales de las infancias, las minorías invisibilizadas y la perspectiva de género.La jugabilidad, entendida como una convergencia de enfoques urbanos, filosóficos, antropológicos y sociológicos, se presenta como un eje central para la definición de un espacio público que promueva la inclusión y el ejercicio de los derechos ciudadanos.El trabajo aborda la relación entre arquitectura y responsabilidad social, proponiendo que los diseños urbanos deben garantizar derechos fundamentales como el derecho a la ciudad, el derecho al juego y el derecho a ser escuchado..A través de una reflexión crítica sobre el espacio público, se exploran metodologías colaborativas y herramientas de diseño que permitan la co-creación de espacios que sean, a la vez, sostenibles, accesibles y sensibles a las necesidades de las comunidades.En particular, se profundiza en los procesos participativos y co-gestionados, tomando como referencia el Taller Ciudad Espacio Público e Infancias en Oaxaca, que me permitió aprender de metodologías de co-diseño para la implicación activa de los ciudadanos, con un enfoque especial en las infancias, como protagonistas clave en la construcción de su entorno.La investigación propone una mirada integral de la ciudad jugable como una respuesta a las demandas contemporáneas de una arquitectura comprometida con los derechos sociales, y aboga por una visión de la ciudad que reconozca las múltiples voces y necesidades de sus habitantes, generando un espacio público que sea reflejo de una sociedad inclusiva, equitativa y capaz de transformar las dinámicas urbanas existentes.

Aquest treball ha permès fer una investigació sobre la recuperació d'una colònia minera al Berguedà, la colònia de la Consolació - Sant Josep ubicada a Cercs. Amb aquest estudi es vol fer valdre i conservar el patrimoni industrial que va deixar l'explotació de les mines a aquesta comarca de Catalunya. El motiu pel qual s'ha decidit enfocar el treball al municipi de Cercs ha estat gràcies al mapa de les 7 cares del Pedraforca. Aquesta proposta d'eco-viatge entorn de la muntanya emblemàtica del Pedraforca, contempla una sèrie d'activitats enfocades al turisme. L'objectiu principal d'aquesta proposta va ser el d'atraure més gent a l'Alt Berguedà, i per tant aconseguir que els visitants no només contemplessin el Pedraforca sinó altres punts d'interès a la comarca. Però tot i ser Cercs la porta d'accés a l'Alt Berguedà en la direcció Berga-Guardiola, la proposta de les 7 cares del Pedraforca no contempla el municipi com a referent turístic. I és per això que es volen mostrar tots els llocs d'interès que aquest municipi podria aportar al turisme del país. Un d'aquests punts d'interès són les mines de carbó que hi va haver a la zona i, per tant, les colònies mineres dels treballadors i les famílies que s'hi van instal·lar. A Cercs trobem la colònia minera de Sant Corneli la qual un cop finalitzada l'activitat minera de la mina Sant Romà l'any 1964, ha continuat funcionant com a petit poble. Però la colònia veïna de la Consolació-Sant Josep va quedar parcialment abandonada, trobant avui dia el barri de Sant Josep habitatges de segona residència i el barri de la Consolació totalment abandonat i en ruïnes. S'han analitzat i valorat cada un d'aquests edificis abandonats, des de l'estructura, l'envolupant i la distribució interior fins a l'accessibilitat i l'espai exterior dels edificis. Amb aquest treball s'han pogut treure unes conclusions respecte a la viabilitat en rehabilitar les edificacions, i per tant decidir quins usos es podrien incorporar. Per decidir quins usos/activitats convindria més a la zona, s'ha fet un estudi previ dels serveis actuals al municipi i les activitats turístiques de la comarca. Tot això s'ha fet pensant en el turisme, però també en els habitants locals i les oportunitats que el territori els pot oferir. Per tant, es podria resumir aquest treball com una reivindicació del patrimoni industrial que s'està perdent en aquesta colònia minera. Fent un tanteig de petites propostes per reactivar aquest nucli industrial i reconvertir-ho en un referent pel que fa a la història i turisme del Berguedà.

Actualment les zones rurals d'arreu estan patint un despoblament progressiu i incessant cap als nuclis majors o ciutats. La tendència en les últimes dècades indica que la major part de les inversions han tendit a anar cap a les grans ciutats i nuclis urbans, oblidant reforçar els territoris rurals per a generar una xarxa suficientment potent i desenvolupada per a poder captar nous habitants. Això ha desembocat a una emigració, sobretot per part dels joves, en la recerca d'igualtat d'oportunitats per a desenvolupar un projecte de vida en les millors condicions possibles. Aquest treball de fi de grau es podria separar en dues fases amb objectius diferenciats. En primer lloc, es pretén estudiar i analitzar la situació actual dels àmbits rurals de la comarca de les Garrigues, per entendre les diferents propostes projectades pel programa Arrelament al Territori sobre els municipis de les Garrigues Altes. En segon lloc, s'identifica una altra zona de la comarca amb alt risc de despoblament basant-se en les dinàmiques demogràfiques dels darrers anys i es realitza una hipòtesis d'acord amb els mètodes empleats pel programa d'Arrelament per intentar frenar l'èxode rural.

Durant la primera meitat del segle XX, el districte del Bronx a Nova York va convertir-se en la llar de les famílies d'immigrants europeus que, des de finals del segle XIX, s'assentaven per comunitats per treballar a l'illa de Manhattan. La Gran Depressió va colpejar al país durant la dècada dels trenta, i el Bronx es va veure fortament afectat, accelerant la degradació urbana. En aquest context, amb l'augment de la migració afroamericana cap a zones urbanes al nord dels Estats Units, moltes famílies es van establir al districte del Bronx, fet que va generar tensions i enfrontaments entre comunitats, creant un ambient on creixia la inseguretat. A través de l'anàlisi de la pel·lícula A Bronx Tale (1993), aquest treball té com a objectiu explorar com la identitat de la comunitat italiana assentada a Fordham condiciona la construcció de la identitat individual dels personatges. Posant especial èmfasi en els conflictes derivats de la interacció amb altres comunitats i en com, malgrat les fronteres simbòliques i culturals que separen els personatges, la convivència pot esdevenir una realitat a través de les decisions i accions dels personatges.

Aquesta investigació analitza els jardins públics situats als interiors d'illa de l'Eixample de Barcelona. La cerca arrenca explorant l'evolució dels patis; des de la concepció original del Pla Cerdà fins a la seva configuració actual, fent atenció a les condicions normatives vigents a la ciutat de Barcelona. L'estudi es basa en un treball de camp amb ànim exhaustiu, amb la visita i documentació fotogràfica de tots els interiors d'illa públics del Districte, complementat amb una anàlisi de dades urbanístiques i normatives. Aquest recull d'informació es categoritza en sis seccions que permeten avaluar els espais: l'ús, els accessos, el límit, els equipaments, la senyalització i el mobiliari urbà. Els resultats de l'anàlisi permeten establir patrons que potencien els d'interiors d'illa en termes d'usabilitat i qualitat ambiental. En última instància, el treball posa de manifest quines formes podrien optimitzar aquests jardins per potenciar el seu ús i contribució a la qualitat de vida de la ciutat, alhora que evidencia aspectes a millorar en la planificació urbana de Barcelona.

Esta investigación analiza los jardines públicos situados en los interiores de manzana del Eixample de Barcelona. La búsqueda comienza explorando la evolución de los patios; desde la concepción original del Plan Cerdà hasta su configuración actual, prestando atención a las condiciones normativas vigentes en la ciudad de Barcelona. El estudio se basa en un trabajo de campo exhaustivo, con la visita y documentación fotográfica de todos los interiores de manzana públicos del distrito, complementado con un análisis de datos urbanísticos y normativos. Este conjunto de información se categoriza en seis secciones que permiten evaluar los espacios: el uso, la accesibilidad, el límite, los equipamientos, la señalización y el mobiliario urbano. Los resultados del análisis permiten establecer patrones que definen qué tipologías de interiores de manzana son más eficientes en términos de usabilidad y calidad ambiental. En última instancia, el trabajo pone de manifiesto cuál es la forma óptima que deberían tener estos jardines para potenciar su uso y contribución a la calidad de vida de la ciudad, al mismo tiempo que evidencia aspectos a mejorar en la planificación urbana de Barcelona.

El treball parteix de la hipòtesi que el creixement d'Esplugues respon a una dinàmica singular, en què la morfologia del teixit urbà es configura com a resultat de la interacció entre la topografia, l'estructura urbana i les infraestructures viàries. El treball, a partir de planimetries, fotografies i l'anàlisi fa un exercici per confirmar aquest plantejament i extreure unes conclusions.

El trabajo parte de la hipótesis de que el crecimiento de Esplugues responde a una dinámica singular, en la que la morfología del tejido urbano se configura como resultado de la interacción entre la topografía, la estructura urbana y las infraestructuras viarias. El trabajo, a partir de planimetrías, fotografías y el análisis realiza un ejercicio para confirmar este planteamiento y extraer unas conclusiones.

Bilbao, situada en el norte de España, ha sido históricamente un importante enclave industrial y portuario que ha desempeñado un papel clave en el desarrollo económico de la región. Sin embargo, la crisis económica de los años 80 supuso un punto de inflexión para la ciudad, ya que desencadenó la obsolescencia de gran parte del tejido industrial. Este proceso de declive acabó reflejándose en el abandono de numerosas infraestructuras fabriles y portuarias, dejando extensas hectáreas de suelo en desuso. Esta desindustrialización también afectó a la estructura socioeconómica de la ciudad, creando la necesidad de un cambio en ella, un proceso de regeneración urbana que transformaría Bilbao en las décadas posteriores. (González 2017) El presente trabajo de final de grado aborda la comprensión de dos cuestiones. En primer lugar, estudia el proceso de transformación de algunos suelos que quedaron obsoletos en Bilbao y su entorno metropolitano debido al proceso de desindustrialización. En segundo lugar, analiza estrategias y herramientas de transformación urbana que se han aplicado en estos espacios para poder ser revitalizados y evalúa su eficacia al paso de los años. En referencia a este proceso, destaca el papel que juega la planificación territorial que buscó las alternativas al modelo de territorio que se había ido ejecutando a lo largo del tiempo. El contexto histórico 1.1 RESUMEN del tercer cuarto del siglo XX fue la clave desencadenante que motivó la necesidad de ese proceso en el que el urbanismo se ha demostrado necesario para encontrar los suelos en desuso y verlos como zonas de oportunidad. Por lo que respecta a los instrumentos para la revitalización es importante comprender el papel de Bilbao Ría 2000 o como uno de los agentes y las acciones desarrolladas por el mismo. Por un lado, hay que situar a Bilbao Ría 2000 como la empresa pública responsable de la ejecución de los proyectos urbanos necesarios, y por otro, hay que estudiar en detalle alguna de las actuaciones de infraestructuras y urbanísticas ya ejecutadas por esa entidad desde hace varios años, como es el caso de Ametzola y las torres de Garellano. (Duque 2023) El trabajo evalúa cualitativamente el impacto de la transformación urbana de Bilbao y, mediante el estudio de uno de los ámitos de transformación urbana más destacados, el barrio de Ametzola, se verifica la efectividad de las estrategias aplicadas y su posible replicabilidad en otros contextos urbanos con características similares. La eficiencia en la revitalización de Bilbao y su entorno metropolitano ha dependido de dos condiciones. En primer lugar, dejar el tiempo necesario para elegir e implementar las acciones planificadas y, en segundo lugar, tener acierto en la determinación de parámetros urbanísticos en los proyectos urbanos como son: la densidad de viviendas la proporción de vivienda protegida, la mezcla de usos, la cantidad y calidad del espacio público, el papel del transporte público y la relación de las plantas bajas de la edificación con el espacio urbano. En definitiva, las claves de la llamada ciudad de las tres C: compacta, compleja y cohesionada.

Des de les primeres cabanes fins als gratacels contemporanis, l'entorn construït ha estat projectat tenint en compte un element inevitable: la gravetat terrestre. Un fenomen físic fonamental en el disseny arquitectònic al llarg de la història, que condiciona la disposició material de totes les formes de vida, incloent-nos a nosaltres mateixos, i de totes les formes inorgàniques, incloent els entorns arquitectònics que construïm per habitar. Però, què passaria si aquest element essencial canviés o desaparegués? Durant tota la història de l'arquitectura aquesta ha estat una fantasia que ha fet volar la imaginació dels arquitectes, pensant que alliberar-se de la gravetat donaria una llibertat formal inimaginable a l'arquitectura. Avui dia ja existeixen entorns construïts a habitar: les estacions espacials. Aquestes ens han obligat a adonar-nos de què l'absència de gravetat (o microgravetat) no és tan utòpica. Suposa molts inconvenients per a la nostra salut i, a més, altera de manera fonamental la nostra percepció i relació amb l'espai. Aquest treball de recerca busca explorar com la gravetat, i sobretot la seva absència, impacta en la percepció i la configuració de l'espai i el disseny arquitectònic. En aquest context, sorgeixen diverses preguntes: Com canviaria l'arquitectura si no hi hagués gravetat i, per tant, la matèria no pesés ni tendís a caure? Com canviaria la configuració de l'espai si poguéssim generar gravetat artificial? Com podria això transformar la nostra percepció dels espais interiors i exteriors? Aquestes qüestions, on els conceptes espacials tradicionals estan invertits, obren la porta a noves formes de pensar l'arquitectura. I aquesta exploració es pot desenvolupar a través de les indagacions ja realitzades en l'àmbit de l'exploració aeroespacial.

Desde las primeras cabañas hasta los rascacielos contemporáneos, el entorno construido ha sido proyectado teniendo en cuenta un elemento inevitable: la gravedad terrestre. Un fenómeno físico fundamental en el diseño arquitectónico a lo largo de la historia, que condiciona la disposición material de todas las formas de vida, incluyéndonos a nosotros mismos, y de todas las formas inorgánicas, incluyendo los entornos arquitectónicos que construimos para habitar. Pero, ¿qué pasaría si ese elemento esencial cambiara o desapareciera? Durante toda la historia de la arquitectura ésta ha sido una fantasía que ha hecho volar la imaginación de los arquitectos, pensando que liberarse de la gravedad daría una libertad formal inimaginable a la arquitectura. Hoy en día existen entornos construidos a habitar: las estaciones espaciales. Éstas nos han obligado a darnos cuenta de que la ausencia de gravedad (o microgravedad) no es tan utópica. Supone muchos inconvenientes para nuestra salud y, además, altera de forma fundamental nuestra percepción y relación con el espacio. Este trabajo de investigación busca explorar cómo la gravedad, y sobre todo su ausencia, impacta en la percepción y la configuración del espacio y el diseño arquitectónico. En este contexto, surgen varias preguntas: ¿Cómo cambiaría la arquitectura si no hubiera gravedad y, por tanto, la materia no pesara ni tendiera a caer? ¿Cómo cambiaría la configuración del espacio si pudiéramos generar gravedad artificial? ¿Cómo podría transformar nuestra percepción de los espacios interiores y exteriores? Estas cuestiones, en las que los conceptos espaciales tradicionales están invertidos, abren la puerta a nuevas formas de pensar la arquitectura. Y esta exploración puede desarrollarse a través de las indagaciones ya realizadas en el ámbito de la exploración aeroespacial.

Aquest treball consisteix en l'anàlisi del creixement urbanístic de la ciutat de Ciutadella de Menorca, centrat en el canvi que ha patit des de la segona meitat del segle XX fins a dia d'avui. Durant aquest període, el nucli urbà es va anar expandint considerablement i poc a poc va anar absorbint l'entorn rural més proper, suposant l'ocupació de diversos llocs, nom que reben les tradicionals finques menorquines. El treball es centrarà en l'anàlisi detallat de cada un d'aquests llocs afectats per l'expansió urbana. A través de l'anàlisi minuciós de cada cas en concret, s'estudiaran les condicions inicials dels llocs, la transformació que han patit amb el creixement urbanístic i les causes de la seva invasió. Trobarem que la majoria d'aquests han perdut la funció de lloc i han convertit el sòl en altres tipus d'usos: zones residencials, comercials, industrials, d'equipaments públics, o deixant el sòl sense una utilització clara. A partir d'aquesta recerca, es vol arribar a obtenir una visió general de com l'urbanisme ha afectat a l'entorn rural de Ciutadella, transformant el que llavors era part del paisatge característic de Menorca.

Este trabajo consiste en el análisis del crecimiento urbanístico de la ciudad de Ciutadella de Menorca, centrado en el cambio que ha experimentado desde la segunda mitad del siglo XX hasta el día de hoy. Durante este período, el núcleo urbano se fue expandiendo considerablemente y poco a poco fue absorbiendo el entorno rural más cercano, lo que supuso la ocupación de varios “llocs”, nombre que reciben las tradicionales fincas menorquinas. El trabajo se centrará en el análisis detallado de cada uno de estos llocs afectados por la expansión urbana. A través de un análisis minucioso de cada caso en particular, se estudiarán las condiciones iniciales de los “llocs”, la transformación que han sufrido con el crecimiento urbanístico y las causas de su invasión. Veremos que la mayoría de estos han perdido la función de “lloc” y han convertido el suelo en otros tipos de usos: zonas residenciales, comerciales, industriales, de equipamientos públicos, o dejando el suelo sin una utilización clara. A partir de esta investigación, se pretende obtener una visión general de cómo el urbanismo ha afectado al entorno rural de Ciutadella, transformando lo que antes era parte del paisaje característico de Menorca.

Con este trabajo pretendo ofrecer una aproximación histórica a los jardines privados de Cantabria entre los siglos XVII y XX, destacando su valor como parte del patrimonio cultural de la región. La investigación clasifica y analiza jardines de palacetes, casonas y otras edificaciones privadas, considerando su arquitectura, diseño y sus elementos. Hago un estudio de la historia de Cantabria, haciendo especial énfasis en la influencia de los Indianos. Esta se complementa con un análisis del territorio de la región para entender la ubicación de estos jardines privados. En el análisis incluyo casos como los jardines de la finca de Ocharan, el Palacio de los Hornillos o la Finca del Marqués de Valdecilla, como ejemplo de espacios que reflejan aspiraciones estéticas, transformaciones sociales y económicas. Finalmente hago hincapié en la importancia de preservar estos jardines, ya que no solo representan la relación histórica entre naturaleza y cultura, sino que también forman parte de la historia de Cantabria.

L'objectiu d'aquest treball és demostrar, analitzar i identificar de manera detallada la utilització dels polígons regulars en l'eix vertical de la Casa Bofarull de Josep Maria Jujol. A través d'una observació meticulosa i un estudi profund, es pretén desxifrar com aquests polígons no només compleixen una funció estructural o decorativa, sinó també com adquireixen un significat simbòlic dins del conjunt arquitectònic. Per a dur a terme aquesta anàlisi, seguiré un ordre meticulós en l'estudi de la casa Bofarull. Començaré amb la planta baixa, on em concentro en la cerca de geometries triangulars, seguides per la identificació de geometries rectangulars en el primer pis. En el següent nivell, específicament a la torre mirador, em centraré en la presència de formes hexagonals, mentre que en el segon nivell i l'exterior de la torre, identificaré la prevalença de la forma octogonal. Finalment, en el nivell de la coberta, es destacarà la forma circular. Aquesta anàlisi s'estructurarà segons un ordre ascendent, reflectint l'orde en com es construeix l'arquitectura i en com està estructurada la pròpia vista a la Casa Bofarull. Finalment, es conclou que l'ampliació de la Casa Bofarull és una miniaturització del món rural, tots dos mons, el terrenal i el celestial. Una representació d'aquests mons a escala humana, per tal de poder-se experimentar en un sol projecte. Per la transformació de la Casa Bofarull en una miniaturització del món rural, l'arquitecte assigna a cada nivell un polígon regular com a punt de partida, per l'elaboració dels diferents elements amb arrels geomètriques compartides. Així, és com els elements de cada nivell pertanyen a un mateix medi i el lloc es construeix a partir de la simbiosi d'aquests. Podem veure com els polígons regulars estructuren una aproximació arquitectònica del món. El treball es fonamenta amb aixecaments dels elements on la dita geometria apareix de forma explícita, com interpretacions gràfiques, petits exercicis reflexius acom

El objetivo de este trabajo es demostrar, analizar e identificar de forma detallada la utilización de los polígonos regulares en el eje vertical de la Casa Bofarull de Josep Maria Jujol. A través de una observación meticulosa y un estudio profundo, se pretende descifrar cómo estos polígonos no sólo cumplen una función estructural o decorativa, sino también cómo adquieren un significado simbólico dentro del conjunto arquitectónico. Para realizar este análisis, seguiré un orden meticuloso en el estudio de la casa Bofarull. Empezaré con la planta baja, donde me concentro en la búsqueda de geometrías triangulares, seguidas por la identificación de geometrías rectangulares en el primer piso. En el siguiente nivel, específicamente en la torre mirador, me centraré en la presencia de formas hexagonales, mientras que en el segundo nivel y el exterior de la torre, identificaré la prevalencia de la forma octogonal. Por último, en el nivel de la cubierta, se destacará la forma circular. Este análisis se estructurará según un orden ascendente, reflejando el orden en cómo se construye la arquitectura y en cómo está estructurada la propia vista en la Casa Bofarull. Por último, se concluye que la ampliación de la Casa Bofarull es una miniaturización del mundo rural, ambos mundos, el terrenal y el celestial. Una representación de estos mundos a escala humana, para poder experimentarse en un solo proyecto. Para la transformación de la Casa Bofarull en una miniaturización del mundo rural, el arquitecto asigna a cada nivel un polígono regular como punto de partida, por la elaboración de los distintos elementos con raíces geométricas compartidas. cada nivel pertenecen a un mismo medio y el sitio se construye a partir de la simbiosis de éstos. Podemos ver cómo los polígonos regulares estructuran una aproximación arquitectónica del mundo. El trabajo se fundamenta con levantamientos de los elementos donde dicha geometría aparece de forma explícita, como interpretaciones gráficas, pequeñ

Aquest treball analitza l'obra d'Alvar Aalto des d'una perspectiva crítica que integra l'estudi tipològic proposat per Rafael Moneo, amb l'objectiu de destacar la coherència i la continuïtat conceptual dels seus projectes. Com a punt de partida, es pren la conferència de Moneo de 1981 sobre els conceptes i les idees de l'arquitecte fi nlandès, seguida d'una part pràctica basada en l'anàlisi de diferents casos d'estudi. Finalment, es proposen una sèrie de conclusions relacionades amb l'aparent diversitat formal de les obres d'Aalto, i com aquestes poden ser recollides, analitzades i reinterpretades per entendre millor les seves idees. Els objectius específi cs de l'estudi són, d'una banda, explicar en què consisteix l'estudi tipològic de Moneo; d'altra banda, extreure conclusions de la seva conferència sobre Aalto i seleccionar els punts clau per a l'anàlisi dels projectes d'Aalto. A més, es presenta una aportació gràfi ca que sintetitza els resultats de la investigació i enriqueix la comprensió visual dels conceptes tractats. A través d'una metodologia qualitativa, que consta d'una part teòrica que aborda els conceptes i les idees, i d'una part pràctica basada en l'anàlisi de diferents casos d'estudi, es proposen una sèrie de conclusions sobre la diversitat formal aparent de les obres d'Aalto, analitzades des d'una nova perspectiva.

Este trabajo analiza la obra de Alvar Aalto desde una perspectiva crítica que integra el estudio tipológico propuesto por Rafael Moneo, con el objetivo de destacar la coherencia y la continuidad conceptual de sus proyectos. Como punto de partida, se toma la conferencia de Moneo de 1981 sobre los conceptos y las ideas del arquitecto finlandés, seguida de una parte práctica basada en el análisis de distintos casos de estudio. Por último, se proponen una serie de conclusiones relacionadas con la aparente diversidad formal de las obras de Aalto, y cómo éstas pueden ser recogidas, analizadas y reinterpretadas para entender mejor sus ideas. Los objetivos específi cos del estudio son, por un lado, explicar en qué consiste el estudio tipológico de Moneo; por otra parte, extraer conclusiones de su conferencia sobre Aalto y seleccionar los puntos clave para el análisis de los proyectos de Aalto. Además, se presenta una aportación gráfica que sintetiza los resultados de la investigación y enriquece la comprensión visual de los conceptos tratados. A través de una metodología cualitativa, que consta de una parte teórica que aborda los conceptos y las ideas, y de una parte práctica basada en el análisis de diferentes casos de estudio, se proponen una serie de conclusiones sobre la diversidad formal aparente de las obras de Aalto, analizadas desde una nueva perspectiva.