APRÈN. Portal de la producció docent del professorat de la UPC

Aquest treball té com a objectiu desenvolupar un model analític per predir la capacitat d'ancoratge de barres corrugades amb cap. Després d'una revisió de la literatura i les normes (ACI 318-19 i Eurocodi 2), el model integra tant la resistència d'adhesió com el contacte del cap amb el formigó, utilitzant equacions d'equilibri i lleis constitutives. Es van avaluar diferents modes de fallada: fallada elàstica, plàstica i fractura de la barra. El model es va validar amb 128 dades experimentals, mostrant una bona precisió, amb una ràtio mitjana d'1,32 entre resistència experimental i calculada. El codi ACI 318-19 va mostrar un millor rendiment estadístic en comparació amb l'Eurocodi 2. El model proposat ofereix una alternativa sòlida i eficient enfront d'altres models existents.

Este trabajo tiene como objetivo desarrollar un modelo analítico que permita predecir la capacidad de anclaje de varillas corrugadas con cabeza. Tras una revisión de la literatura y las normas (ACI 318-19 y Eurocódigo 2), el modelo integra la resistencia por adherencia y el contacto de la cabeza con el hormigón, utilizando ecuaciones de equilibrio y leyes constitutivas. Se evaluaron diferentes fallas: elásticas, plásticas y por fractura de la varilla. El modelo fue validado con 128 datos experimentales, mostrando una buena precisión, con una ratio media de 1.32 entre resistencia experimental y calculada . El código ACI 318-19 mostró mejor desempeño estadístico en comparación con el Eurocódigo 2. El modelo propuesto ofrece una alternativa sólida y eficiente frente a otros existentes.

Aquest estudi presenta els resultats de l'anàlisi estructural i el disseny de tres estructures d'acer de referència, centrant-se en la influència de la rigidesa de la connexió biga-columna. Normalment, en la pràctica professional, sovint se suposa que les connexions rígides tenen una rigidesa infinita. Tanmateix, aquest treball avalua el comportament real d'aquestes articulacions ja que és ben sabut que, en realitat, una gran varietat de connexions poden incloure cert grau de flexibilitat a la resposta global de les estructures.

Este estudio presenta los resultados del análisis estructural y diseño de tres estructuras de acero de referencia, centrándose en la influencia de la rigidez de la conexión viga-columna. Normalmente, en la práctica profesional, se suele suponer que las conexiones rígidas tienen una rigidez infinita. Sin embargo, este trabajo evalúa el comportamiento real de estas uniones ya que es bien sabido que, en la realidad, una amplia variedad de conexiones pueden incluir algún grado de flexibilidad a la respuesta global de las estructuras.

El projecte té com a objectiu investigar i detectar les principals causes dels danys i deformacions existents del viaducte de la Joncadella amb l'ús de núvols de punts, que es recullen mitjançant l'aplicació de l'escàner làser terrestre (TLS od LIDAR). L'objectiu inicial de la investigació és revisar breument el comportament estructural dels ponts d'arc de maçoneria, incloses les metodologies de construcció, i els defectes més comuns. A més, l'explicació de com l'ús de noves tecnologies que facilitin la construcció dels models 3D pot esdevenir una gran eina per identificar què es podria estar desenvolupant en l'estructura i trobar les causes dels danys existents en les estructures històriques. Es va dur a terme una revisió bibliogràfica a través de la identificació de com funcionen els arcs i la seva manera de desenvolupar mecanismes de fallada, i sobre l'enfocament dels mètodes no destructius que s'utilitzen per obtenir informació de les estructures històriques analitzades. Es va organitzar l'estudi de taula necessari per a l'estudi del pont de maçoneria, dins del qual es va incloure informació sobre el disseny i la construcció originals, els materials utilitzats, les intervencions realitzades en el passat i les modificacions geomètriques. El següent pas va ser la visita al lloc on es va recollir algun núvol de punts mitjançant escàner làser terrestre, es van prendre fotografies i es van fer mesures mètriques, totes aquestes eines són addicionals a la inspecció visual crucial. La informació recollida va permetre construir un model geomètric 3D de la part de maçoneria existent del Viaducte de la Joncadella, mostrant només les característiques externes del pont. Aquest model va ser analitzat posteriorment com un model bidimensional comparant formes ideals versus formes deformades reals.

El proyecto tiene como objetivo investigar y detectar las principales causas de los daños y deformaciones existentes en el Viaducto de la Joncadella con el uso de nubes de puntos, que se recogen mediante la aplicación de escáner láser terrestre (TLS o LIDAR). El objetivo inicial de la investigación es repasar brevemente cómo es el comportamiento estructural de los puentes arco de mampostería, incluyendo las metodologías constructivas, y los defectos más comunes. Además, la explicación de cómo el uso de las nuevas tecnologías que facilitan la construcción de modelos 3D puede convertirse en una gran herramienta para identificar lo que podría estar desarrollándose en la estructura y encontrar las causas de los daños existentes en las estructuras históricas. Se realizó una revisión bibliográfica a través de la identificación del funcionamiento de los arcos y su forma de desarrollar los mecanismos de fallo, y sobre el enfoque de los métodos no destructivos que se utilizan para obtener información de las estructuras históricas analizadas. Se organizó el estudio documental necesario para el puente de mampostería estudiado, en el que se incluyó información sobre el diseño y la construcción originales, los materiales utilizados, las intervenciones realizadas en el pasado y las modificaciones geométricas. El siguiente paso fue la visita a la obra, en la que se recopilaron nubes de puntos mediante un escáner láser terrestre, se tomaron fotografías y se realizaron mediciones métricas; todas estas herramientas son adicionales a la crucial inspección visual. La información recopilada permitió construir un modelo geométrico en 3D de la parte de mampostería existente del Viaducto de la Joncadella, mostrando únicamente las características externas del puente; este modelo se analizó posteriormente como modelo bidimensional

La present investigació consta de la caracterització del reforç amb TRM (Morter Reforçat amb Tèxtil) per a estructures de formigó sotmeses a corrosió. S'analitzen les propietats fisicomècaniques i el comportament del sistema de reforç compost per morters i tèxtils que s'utilitzen per millorar la resistència i durabilitat de les estructures de formigó pretesat que han estat afectades per agents externs o davant condicions adverses com la corrosió. S'avalua el comportament dels espècimens de TRM sota càrregues axials i la seva adhesió a superfícies de formigó, determinant els patrons de deformació i esforç en cada fase d'aplicació de la càrrega. A més, es verifica la correlació entre els resultats i el grau de dispersió dels mateixos.

La presente investigación consta de la caracterización del refuerzo con TRM (Textile Reinforced Mortar) para estructuras de hormigón sometidas a corrosión, en el cual se analizan las propiedades físico-mecánicas y el comportamiento del sistema de refuerzo compuesto por morteros y textiles que se utilizan para mejorar la resistencia y durabilidad de las estructuras de hormigón pretensado que se han visto afectadas por agentes externos o frente a las condiciones adversas como la corrosión. Se evalúa el comportamiento de los especímenes de TRM bajo cargas axiales y su adherencia a superficies de hormigón, determinando los patrones de deformación y esfuerzo en cada fase de aplicación de la carga. Además, se verifica la correlación entre los resultados y el grado de dispersión de los mismos.

Aquest treball de recerca se centra en la caracterització de les propietats mecàniques del reforç extern d'estructures de formigó mitjançant l'ús de morter reforçat amb malles tèxtils. Més específicament, s'avalua el comportament d'un sistema de reforç amb fibres naturals de cànem en comparació amb sistemes que utilitzen fibres convencionals com el carboni i el basalt. Es van dur a terme assajos experimentals utilitzant morter reforçat amb tèxtil (TRM) de carboni, basalt i cànem (9 i 6 filaments) amb l'objectiu de determinar el seu comportament en termes de resistència a la tracció i adherència. Primer, es va avaluar la resistència a la tracció de les diferents malles. Els resultats van indicar que la malla de carboni presenta la major resistència a tracció, seguida per la malla de basalt i la malla de cànem. A més, es va analitzar l'adherència del tèxtil al morter. Els resultats van mostrar que la millor adherència la té el tèxtil de basalt, amb desplaçaments menors. Es va utilitzar la correlació digital d'imatge (DIC) per analitzar patrons de fissuració i correlacionar deformacions amb altres mètodes de mesurament analògic. En aquest context, la malla de cànem amb 9 filaments va mostrar un bon rendiment en la transferència de càrregues i en la representació de les fases de tensió-deformació. Finalment, es conclou que el morter reforçat amb tèxtil de cànem amb 9 filaments pot ser competitiu amb tèxtils comercials com el basalt, especialment en termes de força màxima resistida. Això suggereix que el cànem ofereix una possible alternativa sostenible i efectiva per a aplicacions específiques.

Este trabajo de investigación se centra en la caracterización de las propiedades mecánicas del refuerzo externo de estructuras de hormigón mediante el uso de mortero reforzado con mallas textiles. Más específicamente se evalúa el comportamiento de un sistema de refuerzo con fibras naturales de cáñamo en comparación con sistemas que usan fibras convencionales como el carbono y basalto, se llevaron a cabo ensayos experimentales utilizando mortero reforzado con textil (TRM) de carbono, basalto y cáñamo (9 y 6 filamentos) con el objetivo de determinar su comportamiento en términos de resistencia a la tracción y adherencia. Primero, se evaluó la resistencia a la tracción de las diferentes mallas. Los resultados indicaron que la malla de carbono presenta la mayor resistencia a tracción, seguida por la malla de basalto y la malla de cáñamo. Además, se analizó la adherencia del textil al mortero. Los resultados mostraron que la mejor adherencia la tiene el textil de basalto, con deslizamientos menores. Se utilizó la correlación digital de imagen (DIC) para analizar patrones de fisuración y correlacionar deformaciones con otros métodos de medición analógica. En este contexto, la malla de cáñamo con 9 filamentos mostró un buen desempeño en la transferencia de cargas y en la representación de las fases de tensión-deformación. Finalmente, se concluye que el mortero reforzado con textil de cáñamo con 9 filamentos puede ser competitivo con textiles comerciales como el basalto, especialmente en términos de fuerza máxima resistida. Esto sugiere que el cáñamo ofrece una posible alternativa sostenible y efectiva para aplicaciones específicas.

El projecte Park & Ride Dissenyat en Estructura Metàl·lica en l'Estació de Sabadell Sud de Rodalies té com a objectiu l'estudi i disseny d'un bescanviador modal en format Park and Ride per a la ciutat de Sabadell, a Catalunya. Aquest projecte busca augmentar les places d'aparcament en els voltants de l'estació de Rodalies Sabadell Sud, promovent la reducció de l'ús del vehicle privat i disminuint el trànsit vehicular cap al centre de la ciutat. El projecte es justifica per un estudi realitzat per la Autoritat del Transport Metropolità (ATM) en 2008, que va identificar la falta de suficients places d'aparcament en estacions de RENFE RODALIES i FGC, recomanant la construcció de nous pàrquings i l'ampliació dels existents. L'estació de Rodalies de Sabadell Sud és una de les àrees amb major necessitat d'expansió de places d'aparcament, la qual cosa va motivar la selecció d'aquest emplaçament per al projecte. L'estructura metàl·lica del Park & Ride destaca per la seva durabilitat, eficiència, sostenibilitat i rapidesa en la fabricació i muntatge, la qual cosa permet una execució àgil i eficient del projecte. A més, l'estructura metàl·lica facilita futures modificacions o expansions, i l'ús de materials reciclables contribueix a la sostenibilitat del projecte. En resum, la construcció del Park and Ride en l'estació de Sabadell Sud representa una solució per a millorar l'accessibilitat i la intermodalitat del transport públic i privat a la regió metropolitana de Barcelona, promovent un sistema de transport més sostenible i eficient.

El proyecto Park & Ride Diseñado en Estructura Metálica en la Estación de Sabadell Sur de Rodalies tiene como objetivo el estudio y diseño de un intercambiador modal en formato Park and Ride para la ciudad de Sabadell, en Cataluña. Este proyecto busca aumentar las plazas de aparcamiento en las inmediaciones de la estación de Rodalies Sabadell Sur, promoviendo la reducción del uso del vehículo privado y disminuyendo el tráfico vehicular hacia el centro de la ciudad. El proyecto se justifica por un estudio realizado por la Autoritat del Transport Metropolità (ATM) en 2008, que identificó la falta de suficientes plazas de aparcamiento en estaciones de RENFE RODALIES y FGC, recomendando la construcción de nuevos parkings y la ampliación de los existentes. La estación de Rodalies de Sabadell Sur es una de las áreas con mayor necesidad de expansión de plazas de aparcamiento, lo que motivó la selección de este emplazamiento para el proyecto. La estructura metálica del Park & Ride destaca por su durabilidad, eficiencia, sostenibilidad y rapidez en la fabricación y montaje, lo que permite una ejecución ágil y eficiente del proyecto. Además, la estructura metálica facilita futuras modificaciones o expansiones, y el uso de materiales reciclables contribuye a la sostenibilidad del proyecto. En resumen, la construcción del Park and Ride en la estación de Sabadell Sur representa una solución para mejorar la accesibilidad y la intermodalidad del transporte público y privado en la región metropolitana de Barcelona, promoviendo un sistema de transporte más sostenible y eficiente.

L'objectiu d'aquest treball és estendre l'aplicabilitat del Mètode de Resistència Contínua (CSM) a elements d'acer d'alta resistència per permetre un disseny més eficient dels elements, incorporant l'enduriment per deformació en el disseny. Dins d'una col·laboració internacional de recerca, es calibren noves expressions per al paràmetre d'imperfecció del CSM per a acers d'alta resistència basades en dades recollides de extensos anàlisis numèrics i resultats experimentals, i la idoneïtat de les equacions proposades s'avalua a través de consideracions rellevants de fiabilitat estructural d'acord amb la EN 1990.

El objetivo de este trabajo es extender la aplicabilidad del Método de Resistencia Continua (CSM) a miembros de acero de alta resistencia para permitir un diseño más eficiente de los miembros, incorporando el endurecimiento por deformación en el diseño. Dentro de una colaboración internacional de investigación, se calibran nuevas expresiones para el parámetro de imperfección del CSM para aceros de alta resistencia basadas en datos recopilados de extensos análisis numéricos y resultados experimentales, y la idoneidad de las ecuaciones propuestas se evalúa a través de consideraciones relevantes de fiabilidad estructural de acuerdo con la EN 1990.

La indústria de la construcció es troba en un estat de creixement progressiu, si es compara amb altres indústries, es pot visualitzar que els sistemes aplicats actualment en la construcció no arriben a ser automàtics ni eficients. Una de les principals raons d'aquest esdeveniment, és la falta d'innovació tecnològica en les diferents fases d'un projecte i la nul·la col·laboració dels professionals involucrats en el projecte. Sobre la base d'aquest context, sorgeixen noves eines tecnològiques com el BIM (Building information Modelling), el qual busca innovar i digitalitzar els processos constructius, permetent d'aquesta manera generar una major eficiència i menor retard en l'execució dels projectes. Aquesta metodologia és cada vegada més utilitzada a nivell internacional com a nacional, en la qual s'han començat a crear normes per a regularitzar-la en pro del creixement de la indústria de la construcció. En el present treball de final de màster s'estudia la influència que té el BIM en un projecte de xarxes d'aigua freda i calor de district heating and cooling. Per a això, es realitzarà un modelatge 3D amb la informació rellevant del projecte en la qual es busca identificar interferències entre les diferents disciplines involucrades, arribant a concloure en un disseny detallat del tema abans esmentat.

La industria de la construcción se encuentra en un estado de crecimiento progresivo, si se compara con otras industrias, se puede visualizar que los sistemas aplicados actualmente en la construcción no llegan a ser automáticos ni eficientes. Una de las principales razones de este acontecimiento, es la falta de innovación tecnológica en las diferentes fases de un proyecto y la nula colaboración de los profesionales involucrados en el proyecto. En base a este contexto, surgen nuevas herramientas tecnológicas como el BIM (Building information Modelling), el cual busca innovar y digitalizar los procesos constructivos, permitiendo de esta manera generar una mayor eficiencia y menor retraso en la ejecución de los proyectos. Esta metodología es cada vez más utilizada a nivel internacional como nacional, en la cual se han comenzado a crear normas para regularizarla en pro del crecimiento de la industria de la construcción. En el presente trabajo de final de máster se estudia la influencia que tiene el BIM en un proyecto de redes de agua fría y calor de district heating and cooling. Para ello, se realizará un modelado 3D con la información relevante del proyecto en la cual se busca identificar interferencias entre las diferentes disciplinas involucradas, llegando a concluir en un diseño detallado del tema antes mencionado.

La tesi presenta un estudi exhaustiu sobre el desenvolupament d'un programari de Monitoratge de la Salut Estructural (SHM) per a l'Anàlisi Modal Operacional (OMA) a partir de mesures d'acceleracions. Monitoritzar l'estat dels ponts és crucial per a la detecció precoç de danys, l'optimització del manteniment i la garantia de seguretat. El SHM, i en particular l'OMA, s'utilitzen àmpliament en enginyeria civil per identificar propietats dinàmiques com freqüències modals, formes modals i raons d'amortiment a partir de dades de vibració. Desenvolupat en Matlab amb App Design per a la interfície, el programari SHM mostra els resultats dins del programa i permet l'exportació a Excel. A diferència dels programaris existents, que són costosos i de codi tancat, aquesta solució de codi obert està dissenyada per facilitar la seva modificació i l'anàlisi pràctica de ponts sense interrompre la seva funcionalitat. El programari incorpora dos mètodes per determinar propietats dinàmiques: Descomposició de Domini de Freqüència (FDD) i Identificació Estocàstica de Subespai – covariància (SSI-cov). FDD permet la selecció manual de freqüències pic, mentre que SSI-cov opera automàticament. Els resultats d'ambdós mètodes es poden comparar utilitzant la funció MAC per avaluar la correlació de les formes modals. A través de simulacions numèriques i estudis de cas del món real, es valida l'efectivitat del programari. L'estudi de cas 2 avalua una biga de fusta de 5,5 metres amb diferents configuracions de sensors per detectar diverses formes modals. L'estudi de cas 3 analitza un pont d'arc de maçoneria construït per al projecte de recerca PONT3. Els resultats demostren la capacitat del programari per analitzar amb precisió les vibracions ambientals i les dades de soroll blanc, destacant el seu potencial per a aplicacions pràctiques de SHM.

La tesis presenta un estudio exhaustivo sobre el desarrollo de un software de Monitoreo de la Salud Estructural (SHM) para el Análisis Modal Operacional (OMA) a partir de mediciones de aceleraciones. Monitorear el estado de los puentes es crucial para la detección temprana de daños, la optimización del mantenimiento y la garantía de seguridad. El SHM, y en particular el OMA, se utilizan ampliamente en ingeniería civil para identificar propiedades dinámicas como frecuencias modales, formas modales y razones de amortiguamiento a partir de datos de vibración. Desarrollado en Matlab con App Design para la interfaz, el software SHM muestra los resultados dentro del programa y permite la exportación a Excel. A diferencia de los software existentes, que son costosos y de código cerrado, esta solución de código abierto está diseñada para facilitar su modificación y el análisis práctico de puentes sin interrumpir su funcionalidad. El software incorpora dos métodos para determinar propiedades dinámicas: Descomposición de Dominio de Frecuencia (FDD) e Identificación Estocástica de Subespacio – covarianza (SSI-cov). FDD permite la selección manual de frecuencias pico, mientras que SSI-cov opera automáticamente. Los resultados de ambos métodos pueden compararse utilizando la función MAC para evaluar la correlación de las formas modales. A través de simulaciones numéricas y estudios de caso del mundo real, se valida la efectividad del software. El estudio de caso 2 evalúa una viga de madera de 5.5 metros con diferentes configuraciones de sensores para detectar varias formas modales. El estudio de caso 3 analiza un puente de arco de mampostería construido para el proyecto de investigación PONT3. Los resultados demuestran la capacidad del software para analizar con precisión las vibraciones ambientales y los datos de ruido blanco, destacando su potencial para aplicaciones prácticas de SHM.

Aquest Treball de Fi de Màster es va centrar en el desenvolupament d'una eina d'avaluació de risc per la qualitat de l'aire i en l'avaluació d'alternatives per millorar la capacitat de ventilació a les aules utilitzant el mètode multicriteri MIVES, avaluant requeriments econòmics, socials i ambientals. Es van avaluar dues classes d'una escola primària (6 a 12 anys), aplicant l'índex de risc per a dues situacions: una amb les finestres sempre tancades i l'altra amb les finestres obertes. Es va proposar per a ambdues classes la instal·lació d'una bomba de calor o un recuperador de calor. En la primera situació, es va observar la importància d'implementar ambdues solucions, millorant significativament la capacitat de ventilació, destacant l'efectivitat del recuperador de calor en termes d'impacte social. En la segona situació, amb l'aportació d'aire per les finestres, l'índex de risc va ser menor i les solucions no van puntuar de manera tan significativa com en la situació dràstica de la primera. L'estudi presenta resultats positius i destaca la seva versatilitat, mostrant que una vegada definit l'arbre de decisions, la metodologia pot adaptar-se a la realitat de diverses institucions d'interès públic.

Este Trabajo Fin de Máster se centró en el desarrollo de una herramienta de evaluación de riesgo por la calidad del aire y en la evaluación de alternativas para mejorar la capacidad de ventilación en aulas utilizando el método multicriterio MIVES, evaluando requerimientos economicos, sociales y ambientales.. Se evaluaron dos clases de una escuela primaria (6 a 12 años), aplicando el índice de riesgo para dos situaciones: una con las ventanas siempre cerradas y otra con las ventanas abiertas. Se propuso para ambas clases la instalación de una bomba de calor o un recuperador de calor. En la primera situación, se observó la importancia de implementar ambas soluciones, mejorando significativamente la capacidad de ventilación, destacando la efectividad del recuperador de calor en términos de impacto social. En la segunda situación, con el aporte de aire por las ventanas, el índice de riesgo fue menor y las soluciones no puntuaron de manera tan significativa como en la situación drástica de la primera. El estudio presenta resultados positivos y destaca su versatilidad, mostrando que una vez definido el árbol de decisiones, la metodología puede adaptarse a la realidad de diversas instituciones de interés público.

Aquest article explora l'eficàcia de l'ús de tecnologies de Realitat Virtual (RV) i gamificació per a la formació en seguretat en la indústria d'Arquitectura, Enginyeria, Construcció i Operacions (AECO). Amb l'avanç de la tecnologia, les classes magistrals tradicionals i els exercicis de simulació han esdevingut insuficients. La tecnologia de RV, simulat entorns de treball reals i escenaris de perill específics, proporciona retroalimentació en temps real en un entorn lliure de riscs, reduint significativament les taxes d'accidents. Mentre, la tecnologia de gamificació, mitjançant la introducció de recompenses i històries, transforma l'aprenentatge de seguretat en una experiència més atractiva, millorant la motivació i la participació dels aprenents. Aquesta recerca destaca el potencial de la RV i la gamificació per millorar la formació en seguretat dels treballadors, abordant qüestions com el baix compromís i la retenció insuficient de coneixement trobades en els mètodes de formació tradicionals. A mesura que la tecnologia evoluciona, estudis futurs poden explorar mètodes més avançats per millorar encara més els estàndards de seguretat i l'educació dels treballadors en la indústria de la construcció. En conclusió, els resultats d'aquest estudi indiquen que l'ús d'eines innovadores com la RV i la gamificació pot millorar significativament la formació i l'aprenentatge de seguretat per als treballadors en la indústria AECO, conduint a llocs de treball més segurs i més eficients.

Este artículo explora la efectividad del uso de tecnologías de Realidad Virtual (RV) y gamificación para la formación en seguridad en la industria de Arquitectura, Ingeniería, Construcción y Operaciones (AECO). Con el avance de la tecnología, las clases tradicionales y los ejercicios de simulación se han vuelto insuficientes. La tecnología de RV, al simular entornos de trabajo reales y escenarios peligrosos específicos, proporciona retroalimentación en tiempo real en un entorno sin riesgos, reduciendo significativamente las tasas de accidentes. Mientras tanto, la tecnología de gamificación, a través de la introducción de recompensas e historias, transforma el aprendizaje de seguridad en una experiencia más atractiva, mejorando la motivación y participación de los aprendices. Esta investigación destaca el potencial de la RV y la gamificación para mejorar la formación en seguridad de los trabajadores, abordando problemas como el bajo compromiso y la retención insuficiente de conocimientos encontrados en los métodos de capacitación tradicionales. A medida que la tecnología evoluciona, estudios futuros pueden explorar métodos más avanzados para mejorar aún más los estándares de seguridad y la educación de los trabajadores en la industria de la construcción. En conclusión, los hallazgos de este estudio indican que el uso de herramientas innovadoras como la RV y la gamificación puede mejorar significativamente la formación y el aprendizaje en seguridad para los trabajadores en la industria AECO, llevando a lugares de trabajo más seguros y eficientes.

L'objectiu d'aquest projecte és definir les actuacions necessàries per millorar la gestió de l'aigua pluvial i reduir les inundacions en una zona situada entre el riu Foix i el Torrent de Santa Maria, a Cubelles, mitjançant la construcció d'un dipòsit de retenció d'aigües pluvials. Actualment, la xarxa unitària no pot desguassar adequadament els cabals de pluja, a causa de la manca de separació de les aigües pluvials i residuals, el diàmetre reduït de les canonades i les diferències de cota respecte al desguàs natural de la zona. Aquesta situació provoca inundacions freqüents en el pas inferior de la via del tren del carrer Arles de Tec i el carrer Millera, especialment a la zona de l'Escola Vora el Mar. L'estudi hidràulic i hidrològic ha determinat els cabals punta i els volums d'aigua d'escorrentia per períodes de retorn de 2, 5 i 10 anys. Això ha permès dimensionar una nova xarxa separativa d'aigües pluvials i un dipòsit de laminació per evitar les inundacions actuals. Després d'analitzar diferents alternatives, s'ha decidit construir un dipòsit de retenció per gestionar les pluges de període de retorn de 5 anys i una xarxa separativa per a un període de retorn de 10 anys, que desembocarà en el dipòsit de retenció. Amb una capacitat de buidatge de 0,3 m³/s, el volum necessari del dipòsit ha estat calculat en 734,95 m³. Degut a les dimensions reduïdes del carrer Albert Virella i la proximitat dels habitatges, es planteja construir el dipòsit utilitzant murs pantalles, per evitar afectar els edificis existents. Aquesta solució considera les característiques geològiques del terreny i la presència del nivell freàtic proper a la superfície.

El objetivo de este proyecto es definir las actuaciones necesarias para mejorar la gestión del agua pluvial y reducir las inundaciones en una zona situada entre el río Foix y el Torrent de Santa Maria, en Cubelles, mediante la construcción de un depósito de retención de aguas pluviales. Actualmente, la red unitaria no puede evacuar adecuadamente los caudales de lluvia, debido a la falta de separación de las aguas pluviales y residuales, el reducido diámetro de las tuberías y las diferencias de cota respecto al desagüe natural de la zona. Esta situación provoca frecuentes inundaciones en el paso inferior de la vía del tren de la calle Arles de Tec y la calle Millera, especialmente en la zona de la Escuela Vora el Mar. El estudio hidráulico e hidrológico ha determinado los caudales punta y los volúmenes de agua de escorrentía para periodos de retorno de 2, 5 y 10 años. Esto ha permitido dimensionar una nueva red separativa de aguas pluviales y un depósito de laminación para evitar las inundaciones actuales. Después de analizar diferentes alternativas, se ha decidido construir un depósito de retención para gestionar las lluvias de periodo de retorno de 5 años y una red separativa para un periodo de retorno de 10 años, que desembocará en el depósito de retención. Con una capacidad de vaciado de 0,3 m³/s, el volumen necesario del depósito ha sido calculado en 734,95 m³. Debido a las reducidas dimensiones de la calle Albert Virella y la proximidad de las viviendas, se plantea construir el depósito utilizando muros pantalla, para evitar afectar a los edificios existentes. Esta solución considera las características geológicas del terreno y la presencia del nivel freático cercano a la superficie.

Resum En resposta a la necessitat urgent de desenvolupament sostenible en la indústria de la construcció, aquesta investigació examina dos mètodes de construcció de formigó prevalents: prefabricat i in situ, centrant-se en la seva aplicació en el estimat projecte de l'Hospital del Mar a Barcelona, Espanya. L'estudi té com a objectiu proporcionar una comparació objectiva i completa, considerant factors econòmics, ambientals i socials per determinar l'enfocament més sostenible. Basant-nos en el Model de Valor Integrat per a l'Avaluació de la Sostenibilitat (MIVES), avaluem la viabilitat econòmica, l'impacte ambiental i les implicacions socials de tots dos mètodes de construcció. A més, explorem la viabilitat d'utilitzar Declaracions Ambientals de Producte (EPDs) com a font fiable per a l'avaluació de l'impacte ambiental. A través d'un anàlisi meticulós utilitzant el mètode d'Avaluació del Cicle de Vida (LCA), aprofundim en les empremtes ambientals de la construcció prefabricada i in situ, considerant factors com el consum d'energia, l'ús de materials i les emissions. Aquest enfocament holístic permet una comprensió matitzada de les implicacions de sostenibilitat associades amb cada mètode. Els nostres resultats revelen disparitats significatives entre la construcció prefabricada i in situ en múltiples dimensions. La construcció prefabricada emergeix com l'opció superior en termes d'eficiència econòmica, sostenibilitat ambiental i beneficis socials. Notablement, el mètode prefabricat mostra costos més baixos, un menor impacte ambiental i una major seguretat durant la fase de construcció. A més, el nostre anàlisi subratlla els avantatges socials de la construcció prefabricada, caracteritzats per minimitzar els perills al lloc i millorar la integració estètica amb l'entorn circumdant. En contraposició, el mètode in situ exhibeix majors riscos i possibles interrupcions durant la construcció, ressaltant els beneficis socials associats amb la construcció prefabricada.

Resumen En respuesta a la necesidad urgente de desarrollo sostenible en la industria de la construcción, esta investigación examina dos métodos de construcción de hormigón prevalentes: prefabricado y en sitio, centrándose en su aplicación en el estimado proyecto del Hospital del Mar en Barcelona, España. El estudio tiene como objetivo proporcionar una comparación objetiva y completa, considerando factores económicos, ambientales y sociales para determinar el enfoque más sostenible. Basándonos en el Modelo de Valor Integrado para la Evaluación de la Sostenibilidad (MIVES), evaluamos la viabilidad económica, el impacto ambiental y las implicaciones sociales de ambos métodos de construcción. Además, exploramos la viabilidad de utilizar Declaraciones Ambientales de Producto (EPDs) como fuente confiable para la evaluación del impacto ambiental. A través de un análisis meticuloso utilizando el método de Evaluación del Ciclo de Vida (LCA), profundizamos en las huellas ambientales de la construcción prefabricada y en sitio, considerando factores como el consumo de energía, el uso de materiales y las emisiones. Este enfoque holístico permite una comprensión matizada de las implicaciones de sostenibilidad asociadas con cada método. Nuestros hallazgos revelan disparidades significativas entre la construcción prefabricada y en sitio en múltiples dimensiones. La construcción prefabricada emerge como la opción superior en términos de eficiencia económica, sostenibilidad ambiental y beneficios sociales. Notablemente, el método prefabricado muestra costos más bajos, un menor impacto ambiental y una mayor seguridad durante la fase de construcción. Además, nuestro análisis subraya las ventajas sociales de la construcción prefabricada, caracterizadas por minimizar los peligros en el sitio y mejorar la integración estética con el entorno circundante. En contraste, el método en sitio exhibe mayores riesgos y posibles interrupciones durante la construcción, resaltando los beneficios

Els encepats són elements estructurals que es recolzen sobre fonaments profunds amb la finalitat de transmetre de manera segura les càrregues externes que provenen de la pila o mur al terreny competent. Usualment, el comportament dels encepats és rígid, es generen camps de tensions complexos, per la qual cosa són considerats com a regions D. En l'actualitat, el mètode de bieles i tirants és l'eina que cal utilitzar per analitzar i dimensionar les regions D. En l'actualitat, el mètode de bieles i tirants és l'eina que cal utilitzar per analitzar i dimensionar les regions D. Encara que és un mètode relativament senzill, sorgeixen certes complicacions amb l'assemblatge de la gelosia, per la qual cosa cal molta intuïció per posicionar els nusos, per exemple. En aquest treball de tesi es proposa un mètode de disseny basat en l'Eurocodi 2, amb recomanacions específiques per definir la geometria dels nusos, resistències de bieles interiors tridimensionals i ancoratges d'armadures, basant-se en conclusions d'assajos i mostres a gran escala. De la mateixa manera, es complementa amb certes recomanacions donades per l'EHE-08, com ho és la disposició d'armadura secundària. Com a exemple, es desenvolupen quatre exemples de ceps de quatre i sis pilons sota l'aplicació de diverses combinacions de càrregues (càrrega vertical, moment flector uniaxial i moment flector biaxial) per posar en pràctica les recomanacions elaborades.

Los encepados son elementos estructurales que se apoyan sobre cimentaciones profundas con la finalidad de transmitir de manera segura las cargas externas que provienen de la pila o muro al terreno competente. Usualmente, el comportamiento de los encepados es rígido, se generan campos de tensiones complejos, por lo que son considerados como regiones D. En la actualidad, el método de bielas y tirantes es la herramienta que se debe utilizar para analizar y dimensionar las regiones D. Aunque es un método relativamente sencillo, surgen ciertas complicaciones con el ensamblaje de la celosía, por lo que se requiere mucha intuición para posicionar los nudos, por ejemplo. En este trabajo de tesis se propone un método de diseño basado en el Eurocódigo 2, con recomendaciones específicas para definir la geometría de los nudos, resistencias de bielas interiores tridimensionales y anclajes de armaduras, basándose en conclusiones de ensayos de muestras a gran escala. De igual forma, se complementa con ciertas recomendaciones dadas por el EHE-08, como lo es la disposición de armadura secundaria. Como ejemplo, se desarrollan cuatro ejemplos de encepados de cuatro y seis pilotes bajo la aplicación de diversas combinaciones de cargas (carga vertical, momento flector uniaxial y momento flector biaxial) para poner en práctica las recomendaciones elaboradas.

En aquest estudi s'aplica una metodologia d'optimització basada en criteris prestacionals a un pont continu pretesat, considerant també aspectes de la sostenibilitat i el cost, alhora que es garanteix la durabilitat i la seguretat en condicions d'ús normal i risc sísmic. S'investiguen els possibles beneficis de les solucions de pretensat total i parcial a través d'una anàlisi de cicle de vida (LCA) en termes de cost i impacte mediambiental. Es pren com a referència un cas real de disseny, consistent en un pont continu de formigó totalment pretesat i diferents fases de construcció. Mitjançant la tecnologia del formigó parcialment pretesat, s'optimitza l'estructura de referència en base a criteris de reducció de la mida de la secció transversal, de reducció de 'armadura activa o bé de totes dues. Es duu a terme una optimització del disseny basat en prestacions, investigant diferents combinacions de secció transversal i armadura activa. Es consideren dissenys sísmics alternatius utilitzant un rang de factors de comportament per als pilars, des del màxim recomanat a l'actual Eurocodi 8 (q=2.86) fins a essencialment elàstic (q=1.5). El comportament sísmic i els danys es van avaluar a la fase de disseny mitjançant un procediment estàtic no lineal, per determinar el cost sísmic anual previst. Es va fer una anàlisi dinàmica no lineal de la història temporal del disseny optimitzat per verificar l'adequació del comportament sísmic. Es duu a terme una avaluació del cicle de vida (LCA) de les diferents alternatives de disseny per determinar la solució òptima, inclosos els costos i les emissions de CO2 des del bressol fins a la tomba, i la pèrdua sísmica anual esperada. Per al cas d'estudi investigat, la solució òptima s'assoleix amb una reducció de la secció transversal del 14% al tram central i del 8% als suports, i una resistència sísmica intermèdia, corresponent a un factor de comportament q=2.0. Els resultats de la integració del LCA en el disseny es comparen per tal d'extreure recomanacions per a l'aplicació pràctica del disseny basat en prestacions de ponts per millorar la sostenibilitat i l'eficiència econòmica, i se n'extreuen conclusions.

En el presente estudio se aplica el enfoque del diseño basado en las prestaciones (PBD) a un puente continúo pretensado desde las perspectivas de la sostenibilidad y el coste, al tiempo que se garantiza la durabilidad y la seguridad en condiciones de uso normal y bajo riesgo sísmico. Se investigan los posibles beneficios de las soluciones de pretensado total y parcial en a través de un análisis de ciclo de vida (LCA) en términos de coste e impacto medioambiental. Se toma como referencia un caso real de diseño, consistente en un puente continuo de hormigón totalmente pretensado y diferentes fases de construcción. Mediante la tecnología del hormigón parcialmente pretensado, se optimiza la estructura de referencia, permitiendo reducir el tamaño de la sección transversal, la armadura activa o ambas. Se lleva a cabo una optimización del diseño basado en prestaciones, investigando diferentes combinaciones de sección transversal y armadura activa. Se consideran diseños sísmicos alternativos utilizando un rango de factores de comportamiento para los pilares, desde el máximo recomendado en el actual Eurocódigo 8 (q=2.86) hasta esencialmente elástico (q=1.5). El comportamiento sísmico y los daños se evaluaron en la fase de diseño mediante un procedimiento estático no lineal, para determinar el coste sísmico anual previsto. Se realizó un análisis dinámico no lineal de la historia temporal del diseño optimizado para verificar la adecuación del comportamiento sísmico. Se lleva a cabo una evaluación del ciclo de vida (LCA) de las diferentes alternativas de diseño para determinar la solución óptima, incluidos los costes y las emisiones de CO2 desde la cuna a la tumba, y la pérdida sísmica anual esperada. Para el caso de estudio investigado, la solución óptima se alcanza con una reducción de la sección transversal del 14% en el vano central y del 8% en los apoyos, y una resistencia sísmica intermedia, correspondiente a un factor de comportamiento q=2.0. Los resultados de la integración del LCA en el diseño se comparan con el fin de extraer recomendaciones para la aplicación práctica del diseño basado en prestaciones de puentes para mejorar la sostenibilidad y la eficiencia económica, y se extraen conclusiones.

Les imperfeccions geomètriques inicials són un factor constant en el disseny d'estructures d'acer tant globalment, en el context de pòrtics, com a nivell local, considerant els elements individuals. Aquestes imperfeccions, que es poden manifestar com la caiguda global de l'estructura, la manca de rectitud en els elements o les imperfeccions a la secció transversal, exerceixen un impacte significatiu en la resposta i la capacitat resistent de les estructures d'acer. Per tant, cal tenir en compte en el projecte de les esmentades estructures. A l'hora d'abordar la modelització d'aquestes imperfeccions inicials, hi ha diverses aproximacions, però la més pràctica i senzilla implica fer una superposició lineal i escalada de les maneres pròpies de l'estructura, obtingudes prèviament mitjançant una anàlisi de pandeig elàstic. Els codis internacionals especifiquen la magnitud i la manera com s'han d'assumir les imperfeccions; no obstant, no proporcionen una guia clara sobre com combinar-les. En general, els codis requereixen considerar totes les combinacions possibles i seleccionar la més crítica, cosa que resulta poc pràctica a causa del gran nombre de possibles combinacions, fins i tot en casos d'estructures simples. Fins ara, s'ha demostrat que, per a pòrtics no arriostrats, el cas d'imperfecció inicial més crític sol estar associat amb la primera manera de pandeig, relacionat amb la caiguda global del pòrtic. Per tant, considerar una combinació arbitrària d'imperfeccions (per exemple, amb amplituds positives d'imperfeccions) pot ser suficient i permet simplificar l'anàlisi. No obstant això, aquesta afirmació no és directament extrapolable a pòrtics arriostrats, ja que no hi ha risc de caiguda, i la influència de la combinació d'imperfeccions en aquest tipus de pòrtics encara no ha estat estudiada.

Las imperfecciones geométricas iniciales son un factor constante en el diseño de estructuras de acero tanto a nivel global, en el contexto de pórticos, como a nivel local, considerando los elementos individuales. Estas imperfecciones, que pueden manifestarse como el desplome global de la estructura, la falta de rectitud en los elementos o las imperfecciones en la sección transversal, ejercen un impacto significativo en la respuesta y la capacidad resistente de las estructuras de acero. Por lo tanto, deben tenerse en cuenta en el proyecto de dichas estructuras. A la hora de abordar la modelización de estas imperfecciones iniciales, existen diversas aproximaciones, pero la más práctica y sencilla implica realizar una superposición lineal y escalada de los modos propios de la estructura, obtenidos previamente mediante un análisis de pandeo elástico. Los códigos internacionales especifican la magnitud y la forma en que se deben asumir las imperfecciones; sin embargo, no proporcionan una guía clara sobre cómo combinarlas. En general, los códigos requieren considerar todas las combinaciones posibles y seleccionar la más crítica, lo cual resulta poco práctico debido al gran número de posibles combinaciones, incluso en casos de estructuras simples. Hasta la fecha, se ha demostrado que, para pórticos no arriostrados, el caso de imperfección inicial más crítico suele estar asociado con el primer modo de pandeo, relacionado con el desplome global del pórtico. Por lo tanto, considerar una combinación arbitraria de imperfecciones (por ejemplo, con amplitudes positivas de imperfecciones) puede ser suficiente y permite simplificar el análisis. Sin embargo, esta afirmación no es directamente extrapolable a pórticos arriostrados, ya que no hay riesgo de desplome, y la influencia de la combinación de imperfecciones en este tipo de pórticos aún no ha sido estudiada.

Aquest estudi analitza l'aplicació del Last Planner System (LPS), una eina central a Lean Construction, a la reforma d'una edificació a Barcelona. LPS s'implementa per optimitzar la planificació i execució del projecte, reduint les deixalles i millorant la coordinació entre equips. El seu enfocament en la programació col·laborativa i la identificació anticipada d'obstacles promou una eficiència més gran en la gestió de producció i recursos. A més a més, facilita l'adaptació a canvis i la presa de decisions àgils durant el procés constructiu. En el context de reforma d'una edificació, on la coordinació d'activitats és crítica, s'analitzarà la metodologia LPS per avaluar els possibles avantatges substancials en intentar millorar la productivitat, minimitzar els retards i garantir la qualitat del resultat final. Aquesta metodologia es pot revelar com un instrument essencial per aconseguir una execució reeixida i rendible de projectes constructius d'aquesta naturalesa.

El presente estudio analiza la aplicación del Last Planner System (LPS), una herramienta central en Lean Construction, en la reforma de una edificación en Barcelona. LPS se implementa para optimizar la planificación y ejecución del proyecto, reduciendo los desperdicios y mejorando la coordinación entre equipos. Su enfoque en la programación colaborativa y la identificación anticipada de obstáculos promueve una mayor eficiencia en la gestión de producción y recursos. Además, facilita la adaptación a cambios y la toma de decisiones ágiles durante el proceso constructivo. En el contexto de reforma de una edificación, donde la coordinación de actividades es crítica, se analizará la metodología LPS para evaluar las posibles ventajas sustanciales al intentar mejorar la productividad, minimizar los retrasos y garantizar la calidad del resultado final. Esta metodología se puede llegar a revelar como un instrumento esencial para lograr una ejecución exitosa y rentable de proyectos constructivos de esta naturaleza.

L'estudi actual se centra en l'avaluació de l'ús de fibres metàl·liques reciclades (RMF) obtingudes de pneumàtics fora d'ús en el formigó d'ultra alt rendiment reforçat amb fibres (UHPFRC) i la seva aplicació en mobiliari urbà. Per a això, es van realitzar quatre barreges a la planta de prefabricats Escofet, totes basades en una barreja de referència amb un 1.5% de contingut de fibres. Les barreges van variar en el tipus de fibra utilitzada: una va emprar fibres d'acer industrial de 13mm (ISF), mentre que les altres tres van utilitzar RMF en longituds de 13 mm, 17 mm i una combinació híbrida de totes dues longituds. Els mètodes experimentals aplicats van incloure diversos assajos de l'UHPFRC. En estat fresc, es van realitzar proves de consistència, mentre que en estat endurit es van dur a terme assajos de resistència residual, a compressió i a flexió en provetes prismàtiques, cúbiques i plaques, respectivament, d'acord amb les normes UNE. Complementàriament, es va realitzar un assaig inductiu per quantificar la quantitat de fibres en l'UHPFRC el qual es va complementar amb l'extracció manual de fibres mitjançant la trituració de provetes. Aquest procediment va facilitar la verificació de la distribució i la quantitat precisa de fibres, per contrastar la informació proporcionada per l'assaig inductiu. Els resultats van indicar que les fibres ISF van mostrar el millor rendiment general, mentre que les fibres RMF de 13mm van oferir resultats prometedors amb una diferència mínima comparat amb les ISF. En contrast, les fibres de 17mm i les barreges híbrides no van complir amb les expectatives, suggerint la necessitat d'ajustar les proporcions per millorar el seu rendiment. En aquest estudi es va determinar que les fibres RMF posseeixen potencial per reemplaçar a les fibres d'acer industrial en aplicacions d'UHPFRC per a mobiliari urbà, demostrant adequada resistència residual i oferint una alternativa sostenible per a la indústria de la construcció.

El presente estudio se enfoca en la evaluación del uso de fibras metálicas recicladas (RMF) obtenidas de neumáticos fuera de uso en el hormigón de ultra alto rendimiento reforzado con fibras (UHPFRC) y su aplicación en mobiliario urbano. Para ello, se realizaron cuatro mezclas en la planta de prefabricados Escofet, todas basadas en una mezcla de referencia con un 1.5% de contenido de fibras. Las mezclas variaron en el tipo de fibra utilizada: una empleó fibras de acero industrial de 13mm (ISF), mientras que las otras tres utilizaron RMF en longitudes de 13 mm, 17 mm y una combinación híbrida de ambas longitudes. Los métodos experimentales aplicados incluyeron varios ensayos del UHPFRC. En estado fresco, se realizaron pruebas de consistencia, mientras que en estado endurecido se llevaron a cabo ensayos de resistencia residual, a compresión y a flexión en probetas prismáticas, cúbicas y placas, respectivamente, conforme a las normas UNE. Complementariamente, se realizó un ensayo inductivo para cuantificar la cantidad de fibras en el UHPFRC lo cual se complementó con la extracción manual de fibras mediante la trituración de probetas. Este procedimiento facilitó la verificación de la distribución y la cantidad precisa de fibras, para contrastar la información proporcionada por el ensayo inductivo. Los resultados indicaron que las fibras ISF mostraron el mejor desempeño general, mientras que las fibras RMF de 13mm ofrecieron resultados prometedores con una diferencia mínima comparado con las ISF. En contraste, las fibras de 17mm y las mezclas híbridas no cumplieron con las expectativas, sugiriendo la necesidad de ajustar las proporciones para mejorar su rendimiento. En este estudio se determinó que las fibras RMF poseen potencial para reemplazar a las fibras de acero industrial en aplicaciones de UHPFRC para mobiliario urbano, demostrando adecuada resistencia residual y ofreciendo una alternativa sostenible para la industria de la construcción.