APRÈN. Portal de la producció docent del professorat de la UPC

En este TFE ha plasmado tanto mis experiencias y vivencias surgidas de los trabajos realizados en fases de práctica en la empresa Sogaclo Proyectos y Soluciones SL, la cual realiza los trabajos de rehabilitación descritos a lo largo de este trabajo, así como el proceso constructivo del cual he sido partícipe y testigo. El cual ha sufrido continuas modificaciones respecto del proyecto ejecutivo inicial, a causa de una falta de diagnosi imposibilitando la predicción de los problemas que en este proyecto se han detallado. Sin embargo, se debe resaltar la celeridad en la toma de decisiones y las soluciones adoptadas. Esta experiencia, también ha servido, para corroborar el hecho de que existen dos partes vitales y que deben funcionar de una manera totalmente al unísono, en cualquier ejecución de trabajos de construcción, por una lado la constructora y por otro la Dirección Facultativa. No sirve de nada tener uno buenos técnicos con dilatada experiencia cuando el equipo que debe desarrollar los trabajos, carece de profesionalidad y experiencia. Al contrario, un gran equipo constructor precisa de una DF que sea capaz de concretar las directrices de trabajo con precisión y en el caso, de surgir anomalías o problemas encontrar las soluciones a ejecutar por parte de la constructora, con la menor repercusión tanto en tiempo como económica. La situación que se ha dado en esta obra durante mis prácticas, es un claro ejemplo de lo mencionado, pues se han adoptado soluciones prácticas sin cambiar el proyecto inicial, y sin paralizar los trabajos.

Este Trabajo de Fin de Grado explora la integración y el impacto de herramientas digitales en la gestión de proyectos de construcción, con un estudio de caso centrado en la obra de 84 viviendas de Ferrovial Construcción en Sabadell. El principal objetivo de este trabajo es evaluar cómo la implementación de herramientas informáticas de gestión en obra puede mejorar la eficiencia, precisión y colaboración en proyectos de construcción. Se analiza específicamente la adopción de las herramientas Procore y Dalux Viewer en la obra de Sabadell, siguiendo las pautas del Proyecto Abacus. El Proyecto Abacus establece un plan de digitalización dividido en varios niveles, desde el Digital 0 hasta el Digital III, cada uno acumulando sobre el anterior y añadiendo nuevas herramientas y sistemas. Procore es un software de gestión de proyectos de construcción que se utiliza para la gestión documental, la planificación, el seguimiento del proyecto y el control de calidad. Procore permite la centralización de información y facilita la colaboración entre los diferentes equipos de trabajo mediante acceso móvil y desde cualquier dispositivo. Dalux Viewer es una herramienta que se encarga de la visualización y gestión de modelos BIM, permitiendo una visualización avanzada y colaboración efectiva. Dalux Viewer ofrece accesibilidad multiplataforma y una integración con realidad aumentada, lo que facilita el acceso a modelos federados desde plataformas web. La implementación de Procore y Dalux Viewer en la obra de Sabadell ha demostrado ser altamente beneficiosa. La gestión centralizada de documentos mediante Procore ha reducido significativamente la duplicación de información y ha mejorado la precisión y la eficiencia del proyecto. Por otro lado, Dalux Viewer ha facilitado la visualización detallada de los modelos BIM, mejorando la comunicación y la planificación de las actividades de construcción. A pesar de los beneficios, la implementación de estas herramientas no estuvo exenta de desafíos, tales como la resistencia al cambio y la necesidad de formación adicional para el personal. Sin embargo, los resultados positivos obtenidos sugieren que la inversión en digitalización es fundamental para mejorar la calidad y la eficiencia de los proyectos de construcción. Se recomienda a las empresas continuar invirtiendo en tecnologías innovadoras y en la capacitación de su personal.

El present Treball de Final de Grau pretén ser una recerca partint de la importància i els beneficis de la utilització de Building Information Modeling (BIM) en la indústria de la construcció. En aquest sentit, el que es busca és analitzar de manera detallada com aquesta tecnologia pot transformar la forma en què es planifiquen, dissenyen, construeixen i gestionen les edificacions. Com a estudiant d'Arquitectura Tècnica, he decidit centrar la meva recerca en explorar les possibilitats que ofereix l'eina de software Dynamo en la construcció de projectes arquitectònics a través de la creació de tres scripts personalitzats i la seva integració en els models BIM. Enprimer lloc, he dissenyat un script que permet calcular de manera automàtica el pressupost dels acabats dels murs del projecte, utilitzant preus introduïts prèviament. Aquesta eina ha resultat ser molt útil per explorar la capacitat de l'aplicació de organitzar, medir i exportar la informació de forma ràpida i precisa. D'altra banda, he desenvolupat un automatisme d'acotació específic per a l'ús amb conjunt de les eines de Revit, amb l'objectiu de simplificar i agilitzar aquesta tasca laboriosa. Finalment, l'últim algoritme creat genera taules d'informació que contenen dades rellevants per al desenvolupament del projecte, proporcionant una visió global dels elements implicats en la construcció. Amb el desenvolupament d'aquest scripts pretenc mostrar la capacitat que posseeix Dynamo d'optimitzar els diferents processos de disseny, planificació i construcció. L'objectiu principal és millorar la qualitat dels projectes, així com reduir els temps i costos de construcció associats a aquests. Com he pogut comprovar, l'ús de Dynamo permet automatitzar tasques repetitives. Amb aquesta tecnologia, es pot aconseguir una major eficiència en tot el procés de construcció, aportant un valor afegit tant a nivell de resultat final com de gestió de recursos. De tal forma, que la utilització de Dynamo es presenta com una eina clau per a la millora de la pràctica arquitectònica i la consecució d'edificis més sostenibles, eficients i innovadors. En resum, aquest treball ha estat una oportunitat inestimable per explorar i aprofitar les capacitats de Dynamo en un entorn pràctic i tangible. M'ha permès entendre en profunditat les possibilitats que aquesta eina ofereix i ha demostrat el seu valor com una eina poderosa per a l'automatització i optimització de tasques en el disseny i l'arquitectura. A més, aquest treball m'ha permès demostrar, a petita escala, com Dynamo pot adaptar-se i personalitzar-se per satisfer les necessitats específiques d'un projecte, mostrant així la seva flexibilitat i potencial de personalització per poder-ho aplicar a futurs projectes a major escala i fer-la servir com una eina indispensable.

Este trabajo final de grado se enfoca en la incorporación de sistemas domóticos en una vivienda unifamiliar situada en La Ampolla, Tarragona, construida en 2004. Se encuentra en un paraje natural que denota belleza y tranquilidad, la vivienda se somete a una reforma integral que no solo busca modernizarla sino también hacerla más funcional, dejando como posibilidad para el cliente la accesibilidad de la vivienda para el futuro. La domótica, como eje central del proyecto, se utiliza para automatizar la iluminación, climatización, seguridad y entretenimiento, mejorando así la gestión energética y la calidad de vida. Un aspecto destacado de la reforma es la adaptación de la vivienda para facilitar la autonomía de sus ocupantes, mediante la implementación de persianas inteligentes, sensores de movimiento e iluminación. Además, se integra un sistema de energía solar, vinculado al sistema domótico de la casa, para optimizar el uso y la producción de energía según las necesidades específicas del hogar, promoviendo una mayor sostenibilidad. El proyecto no solo transforma un espacio habitacional en términos de modernidad y tecnología, sino que también refuerza los principios de sostenibilidad y accesibilidad. Destaca el potencial de la domótica para revolucionar los espacios de vida, soportando no solo la independencia y mejorando la calidad de vida de sus usuarios, sino también haciendo un uso energético más consciente y eficiente. Este enfoque subraya cómo la tecnología puede ser empleada estratégicamente para crear entornos residenciales que sean a la vez cómodos, seguros, y respetuosos con el medio ambiente. Este trabajo también profundiza en la aplicación de la Inteligencia Artificial (IA) en el diseño de interiores, destacando cómo esta tecnología está transformando el sector. La IA no solo mejora las estrategias de diseño mediante la automatización de tareas repetitivas y la optimización de los procesos de diseño, sino que también ayuda a reducir errores, tiempos de entrega y costos operativos. Mediante el uso de herramientas avanzadas de IA, los diseñadores pueden crear simulaciones y visualizaciones más precisas y detalladas de los espacios interiores, lo que permite a los clientes visualizar mejor los proyectos finales antes de su ejecución.

El trabajo Aplicaciones de la Inteligencia Artificial en la Construcción ofrece una exploración exhaustiva del potencial de la inteligencia artificial en la industria de la construcción. Comenzando con una introducción que contextualiza la relevancia de la IA en este sector, el estudio se adentra en las aplicaciones actuales de la IA en proyectos de construcción, destacando casos prácticos que ilustran su impacto en la optimización de procesos, la mejora de la seguridad y la reducción de costos. A continuación, se analiza la evolución futura de la IA en la construcción, investigando tendencias emergentes y discutiendo los posibles impactos, beneficios, desafíos y barreras. Además, se abordan aspectos medioambientales, explorando cómo su implementación puede contribuir a la sostenibilidad, la reducción de residuos y la eficiencia energética en los proyectos de construcción. Se consideran también los efectos generales del uso de IA en la construcción sobre el impacto ambiental global de la industria. El trabajo concluye con una recapitulación de los principales hallazgos y recomendaciones para una implementación efectiva de la IA en la construcción, con el objetivo de impulsar la innovación y el desarrollo sostenible en el sector.

En el present Treball Final de Grau, en la modalitat de pràcticum, el meu objectiu és explicar el treball realitzat durant 3 mesos de pràctiques a la Gerència de Mobilitat, Infraestructura i Serveis a l'Ajuntament de Barcelona. He treballat en la gestió i recepció d'informació relacionada amb les obres públiques. Aquesta experiència m'ha permès participar en la coordinació de projectes, gestionar documentació necessària per realitzar una obra i a fer l'atenció de queixes i consultes dels ciutadans, el que m'ha proporcionat una visió integral i dinàmica dels reptes de la gestió urbana. Com a principal repte del Treball Final de Grau, he investigat la viabilitat de reduir emissions contaminants a les obres mitjançant l'ús de la maquinària elèctrica. A l'estudi s'explora els beneficis potencials d'aquesta tecnologia i identifico els obstacles que impedeixen la seva implementació.

Aquest Treball Fi de Grau (TFG) es fonamenta en la modalitat de pràcticum, desenvolupat en col·laboració amb l'empresa Rehabilit i Humitcontrol. L'objectiu central del treball és la preparació d'una licitació després d'haver realitzat un anàlisi detallat del projecte bàsic i d'execució proporcionat, i un cop realitzades les visites tècniques. A més, s'ofereixen solucions alternatives des de l'empresa, amb l'objectiu de millores proposades.

La temática principal de este trabajo de final de estudios es el seguimiento de una obra. Más concretamente, una promoción de 50 viviendas en Viladecans con 50 trasteros y plazas de parking, además de una zona de urbanización con piscina comunitaria y un área de juegos infantiles. En él se documenta el contexto profesional en el que se ha llevado a cabo el trabajo, tanto la empresa donde se ha realizado como la propia obra. Primero, se procede a hacer un análisis de las principales características de la obra para hacer una descripción de esta de una manera precisa. Seguidamente, se exponen y explican de manera detallada las tareas que he llevado a cabo en la colaboración, así como mi experiencia en ellas. En las últimas partes, se relatan una serie de sucesos acontecidos durante este periodo y la solución que se dio a cada uno de ellos. Para concluir, se hace una valoración personal de diferentes aspectos de la obra y unas conclusiones.

Aquest Treball Final de Grau ofereix l'experiència i aprenentatge adquirits durant els cinc mesos que he estat de pràctiques a l'empresa constructora BETA CONKRET, S.A. on he pogut participar com a ajudant de cap d'obra en la planificació i execució d'una promoció immobiliària que comprèn la construcció de tres edificis residencials al municipi de Badalona. El treball aborda les diferents facetes del projecte així com els reptes i imprevistos que han anat sorgint durant la seva implementació i com s'han acabat resolent. L'objectiu és oferir una àmplia visió dels processos i els diferents agents que intervenen en la realització d'una obra de construcció, destacant la importància de la comunicació efectiva i la bona col·laboració entre aquests per assegurar el bon desenvolupament del projecte. En definitiva, aquest treball proporciona una anàlisi de les tasques, experiències i aprenentatges adquirits durant la meva col·laboració en aquesta promoció immobiliària, fent èmfasi en la importància de realitzar pràctiques professionals a fi de consolidar les competències adquirides al llarg del grau universitari i desenvolupar-ne de noves.

Cada vegada som més conscients a la nostra societat sobre la sostenibilitat i l'eficiència energètica. Hem arribat a un punt en que la demanda energètica ha assolit límits extrems, que comporten un consum combustibles fòssils inassolible, a curt, mitjà, però sobretot, a llarg termini. Per reduir el consum de combustibles fòssils, des de fa unes dues dècades s'han començat a incorporar les energies renovables, que són aquelles que obtenim a partir de fonts d'energia naturals i inesgotables. La incorporació de les renovables ha comportat que una petita part de l'energia consumida sigui assolida d'una manera responsable amb el medi ambient, però encara s'ha de continuar avançant en aquesta línia per tal d'aconseguir una reducció d'emissions de diòxid de carboni més important. Per tal d'abordar aquesta problemàtica, a nivell global, el 25 de setembre de 2015 es van establir els objectius de desenvolupament sostenible (ODS), el qual, entre altre metes, tenen com a propòsit reduir les emissions de diòxid de carboni mundials com a molt tard l'any 2030, incorporant les mesures polítiques, estratègiques, nacionals i de conscienciació necessàries per aconseguir-ho. En aquest sentit, la UPC s'ha compromès a posar en marxa un pla per ser més sostenible: el Pla Campus UPC Sostenible 2030. Dins d'aquest pla, actualment hi ha un total de 66 actuacions començades entre els anys 2022 i 2023, en el que s'ha aconseguit reduir la demanda energètica de la universitat i implantar mesures d'eficiència i conscienciació. El present treball final de grau s'ha realitzat conjuntament amb el servei d'Infraestructures de la UPC, dins de l'àmbit d'actuació del seu Pla del Campus UPC Sostenible 2030. El seu objectiu és detectar i analitzar diferents equips que funcionen de manera ineficient i que tenen consums molt elevats. Aquest estudi s'ha emmarcat dins del Campus Nord i ha monitoritzat dos espais que es consideren grans consumidors d'electricitat: el laboratori de l'Escola de Camins i el centre de processament de dades (CPD) de la universitat. El monitoratge s'ha realitzat mitjançant uns comptadors d'energia propietat del servei d'Infraestructures i amb la utilització del programa SIRENA.

Aquest treball de fi de grau es centra en el disseny i la implementació d'instal·lacions eficients per a una nova biblioteca a Ripollet. L'objectiu principal del projecte és desenvolupar un sistema d'infraestructures que maximitzi l'eficiència energètica i operativa de l'edifici, assegurant al mateix temps un entorn còmode i funcional per als usuaris. Per assolir aquest objectiu, s'han emprat diversos mètodes d'anàlisi i disseny. Inicialment, es va realitzar un estudi exhaustiu de les necessitats energètiques i operatives de la biblioteca, considerant factors com la climatització, la il·luminació, i la gestió de l'aigua. Es van dur a terme simulacions i càlculs detallats per optimitzar el consum energètic i minimitzar l'impacte ambiental de l'edifici. A més, es van estudiar diverses tecnologies i sistemes d'eficiència energètica, incloent panells solars, sistemes de calefacció i refrigeració d'alta eficiència, i solucions d'il·luminació LED. Els resultats obtinguts de l'anàlisi i les simulacions indiquen que és possible reduir significativament el consum energètic de la biblioteca mitjançant la implementació de les tecnologies i sistemes proposats, en comparació amb un disseny convencional, gràcies a l'ús d'energies renovables i sistemes de gestió intel·ligents. Les conclusions del treball destaquen la viabilitat i els beneficis d'adoptar un enfocament integral d'eficiència energètica en el disseny d'instal·lacions per a edificis públics com la nova biblioteca de Ripollet. La implementació d'aquestes solucions no només contribuirà a reduir l'impacte ambiental i els costos operatius, sinó que també millorarà la qualitat de l'entorn per als usuaris, promovent un ús més sostenible dels recursos. Així mateix, el projecte serveix com a model replicable per a futures construccions i renovacions d'edificis públics en l'àmbit municipal i més enllà. Aquest treball demostra que mitjançant l'ús de tecnologies avançades i un disseny acurat és possible crear instal·lacions altament eficients que satisfacin les necessitats operatives i energètiques d'una biblioteca moderna, proporcionant un exemple tangible de sostenibilitat i eficiència en la infraestructura pública.

El estándar Passivhaus es una filosofía de construcciones pasivas, reglados por una serie de características que la definen como un manual a seguir para conseguir mejorar la eficiencia energética de los edificios. En este documento, se contemplará desde su origen y definición, hasta como aplicarlo en las construcciones de los diferentes partes del planeta. Para ello, se llevará a cabo un análisis de los principios y requisitos del estándar, centrándose en aspectos como el diseño arquitectónico, la orientación del edificio, el aislamiento térmico, la hermeticidad, la ventilación mecánica controlada, entre otras cosas. Tras analizar los datos obtenidos de dicha investigación, se evalúa el rendimiento energético y el confort interior de las viviendas construidas bajo el estándar Passivhaus. Se analizan también los costos asociados con la construcción de estas viviendas, así como los beneficios a largo plazo en términos de ahorro de energía y reducción de emisiones de carbono. Al finalizar este estudio se demostrará que la implementación del estándar Passivhaus puede proporcionar beneficios significativos en términos de eficiencia energética, confort interior y calidad del aire, así como en la reducción de los costos operativos de las viviendas. También se identificarán las diversas normativas y reglamentos que los acompañan al igual que la disponibilidad de materiales, tecnologías adecuadas y el conocimiento de este estándar en el sector de la construcción.

El present document s'elabora com a Treball de Final de Grau d'Arquitectura Tècnica i Edificació (EPSEB), a l'Escola Politècnica Superior d'Edificació de Barcelona (UPC). Es tracta del Projecte Bàsic per a la millora energètica d'un edifici plurifamiliar situat al C/ de la Mujada, número 16-18, a Molins de Rei (08750), Barcelona, el qual va ser construït l'any 2001. El projecte adopta mesures per a millorar l'eficiència energètica de l'edifici i poder reduir el consum energètic mitjançant actuacions en les façanes, fusteries i instal·lacions. D'aquesta manera, s'aconsegueix un major confort tèrmic i habitabilitat. En la documentació gràfica s'inclouen tots els plànols pertinents per executar el projecte. A més, en els annexes es troba documentació de gran importància com l'Estudi Bàsic de Seguretat i Salud i l'Estudi de Gestió de Residus. En resum, s'ha assolit un projecte bàsic elaborat d'acord amb les exigències de la normativa.

Este trabajo final de grado trata sobre el procedimiento de un cambio de uso de local cafetería a vivienda, ubicado en la calle Ramon y Cajal, 39 de Sant Antoni de Portmany, 07820, Islas Baleares. El objetivo será analizar la viabilidad de la propuesta y diseñar una vivienda unifamiliar para su nueva función residencial. Inicialmente, se realizará un estudio exhaustivo del contexto de la parcela y de la normativa que rige el municipio, ya sea los parámetros urbanísticos, su calificación del suelo, restricciones legales, etc. Una vez hecho este análisis, se procederá a realizar un levantamiento arquitectónico en la parcela disponible. Cumpliendo con los requisitos de habitabilidad para una vivienda. El proyecto constará de una memoria descriptiva con información urbanística extraída de la normativa municipal, catastro, etc., una memoria constructiva, una de la normativa aplicable, su estudio básico de seguridad y salud, el presupuesto de la vivienda y documentación gráfica.

Aquest projecte tracta principalment sobre una rehabilitació energètica d'un edifici que data de l'any 1850, L'edifici consta d'una planta baixa destinada a locals, la planta entresol, també destinada als locals (magatzem), planta principal destinada a habitatge i 4 plantes pis, també destinades a habitatge. La reforma energètica només afectarà les plantes habitatges. Aquesta reforma consistirà en el següent: En primer lloc, una substitució de les instal·lacions actuals en la qual es farà l'adaptació, instal·lació, sanejament, ACS i electricitat, la climatització se substituirà per terra radiant i refrescant amb aerotèrmia i per últim s'implementarà una instal·lació solar fotovoltaica per la contribució energètica. En segon lloc una millora de les prestacions de l'envolupant; A la façana principal s'hi incorporarà un extradossat interior amb aïllament EPS, a les secundàries s'implantarà un sistema d'aïllament tèrmic per l'exterior. En els forjats en contacte amb espais no habitables (entresol), s'afegirà aïllament sota el terra radiant, La coberta no transitable i transitable, serà aïllada amb aïllament XPS i impermeabilitzada correctament i per últim es substituiran les fusteries existents per altres amb millors prestacions. Per acabar, també es canviarà la distribució actual per una amb espais més diàfans i més actualitzada a les necessitats i preferències actuals així com els acabats i fusteries interiors.

En el presente documento se expone el Proyecto Final de Estudio, enfocado a la experimentación y puesta a prueba de diferentes tipologías de yesos tradicionales para pavimentos continuos, incluyendo un revestimiento superficial a modo de protección. Analizaremos 8 tipos de pavimentos tradicionales de yeso, 7 de los cuales serán los realizados en estudios anteriores con Alicia Jovel en su Trabajo Final de Máster “Diseño experimental de morteros de yeso para la creación de pavimento y sus prestaciones en interiores” y el último es un pavimento facilitado por la empresa Millán Plasol. El proyecto se realiza en dos fases. La primera fase consiste en analizar características mecánicas de los diferentes materiales para elaborar pavimentos continuos. La segunda fase consiste en realizar la puesta en obra de los pavimentos, dentro del prototipo del proyecto SAVASCO, realizando la dosificación, mezclado, seguimiento de tiempo de fraguado, fecha y humedad. Se tienen en cuenta para las pruebas, determinar el grado de trabajabilidad, fluidez con los diferentes tipos de yesos que incluyen una granulometría de áridos de sílice diferentes que se hidratan con agua y jabón de coco. También se realizan ensayos in-situ, del higrómetro, dureza Shore C y determinación de color NCSII (Mate Blanco). Párrafo pavimentos industriales: su composición suele ser pavimentos de hormigón, resinas epoxi, etc. Sus características principales son: Alta resistencia a flexión, a compresión, mayor seguridad antideslizamiento, impermeabilidad y durabilidad. En este proyecto, se exige a los pavimentos de yeso estudiado unas características similares a los industriales, se le exige unas características prestacionales concretas, con las mismas dosificaciones realizadas por Alicia Jovel. Estas características prestacionales son: una mayor resistencia a compresión y a flexión, que tenga una porosidad baja, un mayor módulo de elasticidad dinámico (MOE) y una mejor aplicabilidad al momento de colocar el suelo continuo. También se pretende obtener un acercamiento a los posibles tratamientos superficiales para ofrecer una protección y durabilidad, valorando el pavimento con una prueba organoléptica, concluyendo cuál de ellos son los mejores al tacto, sensaciones que transmite y observaciones de irregularidad que se encuentra después de colocar el pavimento de yeso continuo. Con los estudios del laboratorio y campo, se ha concluido, que el tipo de suelo continuo con mejores prestaciones es el Exaduro sin árido y el Plâtre sin árido, ambos con un aditivo de jabón de coco.