APRÈN. Portal de la producció docent del professorat de la UPC

Los objetivos básicos de este proyecto son la mejora de la gestión de un departamento de mantenimiento de una planta industrial. Para conseguir este objetivo se ha recurrido a un sistema integral de la gestión del mantenimiento, dotando de diferentes herramientas para conseguir dicha mejora. El proyecto esta divido en dos partes muy diferenciadas: En primer lugar está el estudio de la teoría sobre la gestión del mantenimiento y como estas herramientas pueden mejorar la gestión del mantenimiento. Las herramientas que se han estudiado son las siguientes: · Organización del Departamento: En este capítulo se estudia los diferentes tipos de organizaciones que pueden haber en un departamento de mantenimiento. · Análisis de la situación: Se estudian los diferentes indicadores que van a poner en relieve la situación real del departamento de mantenimiento. · Plan de mantenimiento: En este caso se ha estudiado el plan de mantenimiento basado en RCM (Mantenimiento basado en la confiabilidad) como herramienta para mejorar el plan de mantenimiento. · Mantenimiento Correctivo: En el caso del mantenimiento correctico se han visto las diferentes técnicas para tener una mayor eficiencia en este tipo de mantenimiento. · Mantenimiento Predictivo: En este capítulo se ha introducido el tema del mantenimiento predictivo, explicando de que se trata y de las diferentes técnicas que existen. . Gestión de Recambios: Este tema se ha tratado en profundidad, viendo como es la forma correcta de gestionar los recambios de un departamento de mantenimiento. · Plan de Formación Mantenimiento: El plan de formación correspondiente al personal propio se ha enfocado des de el punto de detección de necesidades y de qué manera se puede mejorar esa formación. · Integración de un sistema GMAO : Se ha introducido el tema del GMAO ( Gestión asistida por ordenador ) y también se han analizado los beneficios que puede tener la instalación de un software de manteamiento Una vez se ha tratado toda la teoría en la segunda parte del proyecto se ha aplicado las diferentes técnicas estudiadas, viendo las carencias del departamento y aplicando las técnicas aprendidas a cada caso en particular. Esta aplicación nos ha generado múltiples ejemplos prácticos, los qué se proponen para su implantación. Como resultado hemos creado un estudio completo de un sistema de gestión integral del mantenimiento aplicado a una planta industrial, observando que es posible la mejora a corto plazo.

L'objectiu del treball fi de carrera és el d'elaborar una sèrie de recursos docents que facilitin la realització de les activitats de laboratori vinculades amb el temari d'automatització industrial de l'assignatura de Control Industrial i Automatització de manera que s'adeqüin al nou marc metodològic de l'EEES.

En competicions automobilístiques de nivell comarcal o provincial, molts dels equips que hi participen en l'actualitat, encara utilitzen dispositius mecànics (carburador) per fer la gestió de barreja d'aire i combustible. Això és degut a les limitacions de molts d'aquests dispositius de fabricació antiga i a la falta d'informació per poder fer una reprogramació en els dispositius més moderns. La falta de recursos econòmics també influeix en la utilització de dispositius mecànics. El Projecte Final de Carrera té per objectiu fer aquesta gestió del motor amb una unitat de control electrònica configurable per aconseguir un augment de potència, ja que els fabricants de motors limiten en un 25% aproximadament la seva potència per allargar la vida útil i fiabilitat d'aquests. En el nostre projecte, es permet gestionar l'encesa i l'injecció amb la particularitat que es pot modificar la cartografia de temps d'injecció de forma fàcil i eficaç, amb un software dissenyat especialment per aquest cas. El projecte desenvolupat comprèn l'estudi previ, selecció de material, estudi d'encesa i d'injecció original, selecció microcontrolador i material electrònic, programació microcontrolador, posada en funcionament, creació del software per la transferència i modificació de la cartografia original de temps d'injecció.

L'objectiu d'aquest treball és crear una aplicació per a telèfons mòbils que ens permeti llegir un codi de barres de dues dimensions del tipus QR‐Code, l'escanejat serà simplement fer una foto amb la càmera del mòbil, i en el moment en que es processi la informació podrem saber el contingut del text, ja que aquests codis poden emmagatzemar texts sencers en el mateix símbol. Un cop tenim la informació al mòbil, podem tractar‐la de diferents maneres segons la especificació que tingui o del tipus que sigui, per exemple pot ser un text amb una direcció de correu o numero de telèfon i el podrem enviar via WAP, SMS o Bluetooth a través del mòbil. Com també el codi pot contenir una direcció web a on hi podrem anar‐hi directament, o simplement contenir un numero de telèfon per trucarhi. Una altra utilitat és queel QR‐Code formi part d'una targeta de visita o presentació, en que prenent una foto d'aquest podem obtenir les dades complertes de la persona dins del mòbil, sense tenir que entrar manualment la informació. La següent memòria s'estructura en diferents parts, primer s'explica com funciona un codi de barres de 2 dimensions QR‐Code i els avantatges d'aquest respecte els altres codis 2D, com també els avantatges sobre els codis convencionals de 1 dimensió, també s'explica el procés que es segueix per descodificar un codi d'aquest tipus. La següent part és com capturar la imatge amb la càmera del telèfon,aquí ha d'interactuar el software amb el hardware d'aquest,i s'utilitzen criteris standarditzats com la configuració CLDC i el perfil MIDP. Un cop capturada la imatge del codi aquest serà descodificat, abans d'això s'explicaran les característiques d'aquests codis i quin és el procediment que s'ha de seguir per poder‐los descodificar, aquest procediment s'implementarà amb un programa per poder‐lo utilitzar amb el mòbil. Un cop tenim el missatge descodificat al mòbil depenent del tipus que sigui podrem realitzar diferents tasques, com anar a una pàgina web si el missatge és una direcció Url, com també enviar un SMS si el missatge té aquesta característica, o també emmagatzemar informació d'una targeta de presentació entre d'altres coses. Les utilitats d'aquests codis fent servir un telèfon mòbil són moltes, i no és difícil trobar‐hi aplicacions per qualsevol àmbit com en la publicitat o com ajuda per a persones amb alguna discapacitat visual.

Aquest treball de final de carrera desenvolupa un estudi per tal de poder realitzar un manual d'un sistema de gestió de la producció, a més de redactar també la norma de producció que s'ha de seguir en el manual, sobre la base de la Norma Internacional ISO 9001:2008. El projecte ha estat estructurat de manera que s'explica de forma teòrica les normes generals per establir un sistema de gestió on es puguin integrar la qualitat i la producció en un únic Sistema de Gestió integrat de l'empresa per tots els seus processos. Per la correcte implantació del sistema de gestió, s'ha creat la documentació necessària d'acord amb els requisits de les normes. El projecte consta de 4 documents. En la memòria hi ha una descripció de procediments que poden esdevenir-se en una empresa. Aquest document presenta unes explicacions de possibles factors que s'han de tenir en comte des de que es decideix crear una empresa i ubicarla en algun territori determinat, fins a controls de magatzems i de manteniment, passat per dissenys d'instal·lacions, de màquines, de processos, d'eines, etc.. En l'Annex A es presenta la Norma que s'utilitza per desenvolupar el Manual d'un sistema de gestió de la Producció, que està present a l'Annex B. La norma està basada en dos criteris, la qualitat i la producció, que han estat elaborades a partir de la nova Norma Internacional ISO 9001:2008. S'ha utilitzat aquesta Norma ISO perquè està actualitzada respecte a la seva última versió (9001:2000), i com a conseqüència, moltes empreses voldran implantar un sistema de gestió que segueixi les noves normes de qualitat. Aquest document és molt important per a la realització del manual, per què marca les pautes més concrets per poder realitzar un manual per a un sistema de gestió de la producció. En el document Annex B es presenta el Manual del Sistema de Gestió de la Producció, que marca unes pautes per poder elaborar un sistema de gestió. La utilització del manual és de caràcter genèric, ja que no s'ha estudiat per una empresa en concret. El Manual del Sistema de Gestió de la Producció és el document més important que conté el projecte, ja que la seva utilització serà el que permetrà gestionar la producció de l'empresa que l'utilitzi. El manual ha estat elaborat a partir de les normes descrites en l'Annex A, que contenen una sèrie de requisits basats en la producció i la qualitat. El darrer document fa referència al pressupost del projecte, on consten els costos de la realització del projecte i els costos d'assessorament. Es tenen en comte els costos personals i materials. Conclusions al finalitzar el projecte Ha estat possible elaborar la norma a partir de la norma internacional ISO 9001:2008 perquè hi ha una estreta relació entre els camps de la producció i la qualitat. Aquesta similitud, ha de permetre a l'empresa que ho desitgi treballar amb un únic manual del sistema integrat de gestió, perquè molts punts del manual i molts procediments poden ser comuns. Gràcies a l'elaboració del projecte he pogut comprendre situacions en que es trobaven directius i encarregats de les empreses on he treballat, tots el factors que influenciaven a prendre una sèrie de decisions, que pot ser jo des d'un principi discrepava. Tenir aquesta referència de ben segur que em servirà per la vida laboral i professional.

El PFC té com a objectiu el disseny i posterior implementació d'un prototip de placa electrònica industrial, capaç de capturar i gestionar dades de qualsevol procés automatitzat mitjançant protocol de comunicació Modbus. Particularment, el nostre projecte permet fer una adquisició de dades de tots els possibles sensors i actuadors que poden formar part d'un procés industrial i transmetre-les a un PC per comunicació RS-485. Posteriorment, es tracten tot el seguit de dades, es verifiquen i gestionen a un correcte ús automatitzat. El desenvolupament del projecte, comprèn el disseny del prototip, la insolació de la placa de circuit imprès, muntatge del prototip, el software de programació de la placa en un entorn automatitzat amb protocol Modbus i una interfície gràfica perquè l'usuari pugui interactuar amb la placa. Tot el mòdul d'entrades analògiques i entrades / sortides digitals està controlat per un microcontrolador PIC 18F4620.

1.Introducció L'objectiu d'aquest projecte és realitzar la simulació i control d'un braç de robot, el qual es trobi en el mercat i que compleixi els requisits bàsics per tal de poder assolir la seva tasca industrial amb eficiència. Així doncs, el robot ha de classificar les diferents peces (fins a 4 tipus), que li arriben per una cinta transportadora, en les diferents zones de classificació corresponents a cada peça. Les dimensions de la cèl•lula de treball estan inspirades en un espai que queda lliure al costat de la cinta transportadora del Laboratori d'Automatització Industrial a l'EPSEM. Pel que fa a la tria del robot, es tracta d'un robot tipus SCARA (Selective Compliance Assembly Robot Arm), més concretament, el model: Adept Cobra SCARA s350 (Fig.2), del fabricant Adept Technology, Inc. 2. Estudi del robot manipulador En aquest apartat s'estudia la cinemàtica inversa del robot. També, es fa un estudi sobre les propietats físiques del braç. Primer de tot, es separa el que són articulacions del que són elements (o cossos) i llavors es passa a analitzar cadascuna d'aquestes parts. Si són articulacions, s'ha de conèixer de quin tipus són i sobre quin eix del sistema de coordenades actua. Una vegada s'ha realitzat aquests estudis sobre el robot, ja és possible implementar el model mecànic bàsic del braç manipulador en MATLAB i Simulink. 3. Generació de trajectòries Aquesta part del projecte explica com s'han de generar les consignes referents al moviment del robot, així com: posició, velocitat i acceleració desitjades. 4. Control del robot manipulador El control del braç robòtic es realitza mitjançant MATLAB i Simulink. Així doncs, mentre Simulink realitza el control de cada moviment simple de robot, MATLAB enllaça tots els moviments simples per tal de formar la seqüència del procés industrial. 5. Visualització del sistema robotitzat en 3D En la part final del projecte s'exposa la solució per aconseguir una simulació més gràfica i més real, estèticament parlant, del sistema robotitzat. Mitjançant el model mecànic del robot (explicat en el capítol 2) de Simulink, els dissenys CAD que s'acaben important des del programa SolidWorks, del disseny de l'entorn de treball del robot i, tot això combinat amb diferents eines de realitat virtual que ofereix la llibreria Simulink 3D Animation de MATLAB, s'acaba visualitzant els moviments que efectua el robot, en 3D.

Aquest treball està dividit en dues fases, la primera és el desenvolupament del prototips per fer les mesures i la segona consisteix en la posta en marxa. La primera fase esta dividida en tres blocs. L'aparell on es connectaran els elèctrodes per realitzar les mesures potenciomètriques, el programa que mostrarà, tracta i calcula el valor del pH i ORP de les lectures que han realitzat els elèctrodes i donar la possibilitat de compartir els resultats de l'experiment via remota. El primer bloc consisteix en un circuit amb la capacitat de capturar les senyals elèctriques que generen els elèctrodes i subministrar-les al programa de visualització, mitjançant una tarja d'adquisició de dades que va connectada al PC on s'instal·larà el programa, amb els pertinents criteris de qualitat. El segon bloc consisteix en un programa amb la finalitat d'adquirir les dades subministrades pel primer bloc i calcular el valor de pH i ORP en funció d'aquestes. L'últim bloc té la finalitat de donar la possibilitat d'accedir a aquestes dades via connexió remota, sempre i quan es tingui accés a Internet i els permisos necessaris per poder accedir a la VPN del CTM. L'ultima fase en aquest treball consisteix en la posta en marxa. Aquesta fase va consistir en corretegi els defectes de funcionament de l'aparell tan de software com de hardware, aquesta es va realitzar després de que els usuaris finals hagessin tingut la possibilitat de treballar amb ell, ja que hi ha defectes que no són apreciables en el moment del desenvolupament.

El fet de realitzar la instal·lació de plaques solars fotovoltaiques a l'Escola Politècnica Superior d'Enginyeria de Manresa (EPSEM), va aparèixer de la idea que si es realitzés el projecte, la universitat passaria a ser un edifici sostenible, ja que generaria energia per tal de poder-la vendre a la companyia d'electricitat i d'aquesta manera estaria col·laborant en el fet que la producció d'electricitat es fes de manera no contaminant i a través d'una font d'energia renovable, com és la radiació solar, que és inesgotable. Al principi del projecte van sorgir dubtes respecte l'enfocament que se li donaria, ja que no es tenia gaire clar quin tractament donar-li, si fer únicament un supòsit pràctic de la realització del projecte, és a dir, focalitzar el projecte en el tema de la instal·lació de paques solars fotovoltaiques a la universitat, realitzant tots el càlculs pertinents, plànols, estudi i disseny d'aquest. Després de pensar-ho amb més deteniment, es va decidir realitzar el projecte dividint-lo en dues parts. La primera, molt més teòrica, parlaria sobre el tema de les energies renovables i es centraria en l'energia solar, per després explicar tot allò necessari sobre l'energia solar fotovoltaica. A la segona part es mostraria l'estudi del projecte, tenint en compte la situació de l'edifici i realitzant tots el càlculs necessaris per tal de poder realitzar un projecte el més real possible.

A l'hora d'aplicar els coneixements estudiats, s'ha proposat un jardí sobre el qual es realitza un estudi de les necessitats a satisfer per a poder-ne automatitzar el funcionament de tots els elements que el composen, a través d'una instal·llació automatitzada. Primerament es mostren en detall els elements que es disposen en aquest jardí, que són bàsicament la il·luminació, una font i el sistema de reg de la vegetació. Per a cadascun d'ells se'n especifiquen les necessitats a satisfer per a que tinguin un funcionament correcte i lògic. Un cop estudiades aquestes necessitats, s'han considerat tots els elements que farien falta per a dur-la a la pràctica, dividint-ho en dos grups, el de la il·luminació i la font´controlat domòticament a través de protocol X10 i el del reg de la vegetació. Així doncs es realitza un pressupost per a cadascun d'aquests dos grups, a més de especificar-ne el funcionament i les dades que s'han tingut en compte per a dur-ho a terme. Per a simular el sistema estudiat teòricament en l'apartat anterior, es realitza un programa amb Visual Basic, que a través d'una interfície que estableix la comunicació amb una maqueta a escala del jardí proposat, es capaç de controlar tots els components tenint en compte una sèrie de sensors i detectors accionats manualment. Així es permet interactuar amb el programa de manera física obtenint d'aquest una resposta lògica en cada circumstància, que en qualsevol cas seria la mateixa que s'obtindria en el cas real. Les conclusions obtingudes d'aquest projecte són plenament positives, ja que m'han permès aprofundir els coneixements sobre domòtica, que abans de la realització d'aquest eren escassos, i a més m'ha permès aplicar l'aprenentatge adquirit en moltes de les assignatures cursades al llarg de la carrera.

L'objectiu d'aquest projecte és la creació d'un servei meteorològic anomenat MeteoService que, accessible des d'Internet, proporciona lectures dels paràmetres de 3 estacions. Aquestes estacions estan simulades per rutines que generen valors de cada una de les variables meteorològiques (temperatura, humitat relativa i precipitacions) i es connecten via sockets al servidor http, que els introdueix a la base de dades. El client web (usuari), pot consultar, des de qualsevol lloc amb connexió a Internet i en qualsevol moment, aquestes dades meteorològiques a través de la pàgina web preparada i creada amb aquesta finalitat.

Per realitzar la lectura i interpretació del sistema solar i controlar el moviment de les persianes s'utilitzarà un microcontrolador programable, concretament el PIC 16F876A. Aquest integrat es programarà de manera tal que, a part de regular la posició de les persianes a partir de la lectura de temperatures i radiació solar, s'hi pugui establir comunicació des d'un ordinador remot situat a l'estació central de control i, així, fer un seguiment del funcionament de la instal·lació solar tèrmica i modificar-ne paràmetres, en cas que fos necessari, directament des de l'estació de control remota, sense necessitat de desplaçar-se fins al lloc on es trobi situada la instal·lació en qüestió. D'aquesta forma serà possible establir comunicació amb diverses instal·lacions i així crear una xarxa d'instal·lacions solars tèrmiques a la qual podrem accedir des de l'ordinador central per tal de fer-ne el telemanteniment