APRÈN. Portal de la producció docent del professorat de la UPC

El present treball, s'emmarca dins el món de la producció cunícola. Concretament en una explotació cunícola de producció de carn de conill. Actualment la granja cunícola Casa Blanca - Les Planes, esta formada per 750 conilles reproductores. L'objectiu és ampliar el nombre de reproductores a 1114 amb el corresponent engreix i reposició mitjançant la reestructuració de les naus existents en quan al seu ús, per optimitzar al màxim el maneig dels animals, facilitar les diferents tasques als operaris i fer l'explotació més eficient. També s'elabora el pla de gestió de dejeccions ramaderes adequat a la nova densitat d'animals i l'estudi d'impacte ambiental, ja que l'explotació es troba afectada per la Xarxa Natura 2000 que implica la inclusió d'aquesta al Plà d'Espais d'Interès Natural (PEIN). D'aquesta manera es pretén obtenir la legalització de l'explotació per part de l'administració.

En l'estudi dels paràmetres qualitatius incidents sobre la varietat Chardonnay per a l'elaboració de Cava es tracta de fer una introducció sobre els factors que cal tenir en compte per a obtenir un bon raïm preveient quin serà el seu destí final. L'avaluació i repercussió de cadascun dels paràmetres vegetatius, agrometeorològics, sanitaris i analítics sobre la varietat esmentada centren el cos del treball, de tal manera que es podrà aprofundir sobre aquesta temàtica tan específica. A més a més, s'incidirà sobre els resultats obtinguts des d'un punt de vista crític i analític que permetrà inclús contrastar les diferents tècniques utilitzades durant la campanya de verema al laboratori del celler. Finalment, s'establiran uns patrons generals que cal seguir per a obtenir un Cava de qualitat juntament amb una valoració global dels resultats, permetent-nos així valorar la coherència de les respostes.

La gran quantitat de residus generats pel creixent consum i desenvolupament del sistema econòmic capitalista constitueixen un problema ambiental, social i econòmic. Per tal de minimitzar aquesta circumstància, cal realitzar una bona gestió dels residus mitjançant un gran esforç de reducció i prevenció així com de segregació, per tal de facilitar el tractament i aprofitament posterior. El compostatge, com a sistema de gestió de residus de la Fracció Orgànica de Residus Municipals (FORM), en permet la valorització amb la finalitat d'obtenir una esmena orgànica alhora que es redueix la quantitat de residus biodegradables que es destinaran a dipòsits controlats en cas de no presentar una qualitat suficient. Aquest Treball Final de Carrera consisteix en l'estudi del procés de compostatge en tres plantes amb diferent tipologia quant a capacitat i sistema de compostatge: Planta de Compostatge de Tàrrega, Planta de Compostatge de Sant Pere de Ribes i Planta de Tractament Mecànic‐Biològic Ecoparc 2. En tots tres casos es parteix de Fracció Orgànica de Residus Municipals (FORM) però mentre que en les dues primeres es composta amb resta de poda triturada, en l'Ecoparc 2 el material de partida és la fracció sòlida de digerit de la FORM. En primer lloc es recopila informació sobre les característiques i funcionament de les instal∙lacions i en relació a la població servida i es comparen les tres plantes. Els resultats indiquen que la capacitat i tipologia de tractament de les insta∙lacions estudiades responen a la població a la que donen servei i a l'entorn en el qual es troben, fet que també influeix en la qualitat inicial de la FORM. En segon lloc, es caracteritzen els materials generats a cada instal∙lació, des de les fraccions d'entrada i els materials de procés fins el compost, dins una mateixa instal∙lació i es comparen entre plantes, per als paràmetres d'humitat, pH, conductivitat elèctrica, nitrogen amoniacal i orgànic, matèria orgànica, relació carboni/nitrogen i densitat aparent. El compost també és avaluat en base als requeriments del RD506/2013 sobre producte fertilitzants, incloent els metalls pesants, així com el grau d'estabilitat química. En tots els casos, les condicions de partida per al procés no són les més idònies, donat que la relació C/N de la barreja inicial està molt per sota de l'aconsellat fet que produeix una pèrdua considerable de nitrogen orgànic al llarg del procés. Les variacions que s'observen per als diferents paràmetres i plantes estudiats no presenten patrons comuns, però en general disminueix la humitat, el nitrogen orgànic i la matèria orgànica mentre que el pH i la CE tendeixen a augmentar. El grau d'estabilitat del compost de les tres instal∙lacions indica que el procés encara no està acabat ja que no s'assoleix el llindar mínim del 50 %. Per últim, s'avalua també el procés de compostatge en base a la seva eficiència en relació a la pèrdua de matèria orgànica i a la conservació del nitrogen. Les tres intal∙lacions presenten una reducció reducció de matèria orgànica notòria però amb diferències segons la tipologia de la planta, sent la planta de Tàrrega la que presenta una major eficàcia de transformació i Ecoparc 2 la que menys, però cal considerar que prové d'una digestió anaeròbia prèvia. Les variacions en la conservació del nitrogen resulten diferents entre instal∙lacions, on Sant Pere de Ribes presenta una conservació major que les altres.

El Treball té l'intenció de seguir amb el Projecte del Hivernacle Geodèsic que hi ha al camp de pràctiques de l'ESAB. Aquest projecte és va iniciar amb un altre TFC anomenat: ”Construcció d'un hivernacle geodèsic amb un sistema solar passiu per la producció de plàntules per a l'horticultura”. Amb aquell Treball és va construir l'hivernacle, és van introduir mecanismes d'acumulació tèrmica i es va fer la comparativa de preus entre els hivernacles convencionals i el geodèsic. Amb aquest Treball s'aprofundeix en el recull de dades ambientals a l'exterior i l'interior de l' hivernacle (temperatura del aire, temperatura del sòl, humitat relativa i radiació solar), estudiant-ne la diferència, eficàcia i viabilitat tant del propi hivernacle com dels mecanismes d'acumulació tèrmica. També s'ha adequat l'hivernacle per poder fer cultiu experimental d'horticultura, on el pretès és poder realitzar estudis de diferents cultius coneixent les variables ambientals. Estudiant i resolent les necessitats del cultiu, fent un estudi sobre la variació de les mesures ambientals provocades i experimentant la viabilitat del propi cultiu.

La mongeta (Phaseolus vulgaris L.) és un cultiu tradicional a Espanya socioeconòmicament rellevant, de característiques nutricionals d'alt valor i tradició culinària a la nostra regió. Per facilitar l'ús de l'espècie pels milloradors i investigadors és necessari mantenir i documentar la diversitat genètica de mongetes. Donat que la quantitat d'entrades recollides a les col·leccions del Centre Nacional de Recursos Fitogenètics (CRF-INIA) és molt gran, dificulta la regeneració, caracterització i difusió de dades. Per aquest motiu, s'ha treballat sobre la col·lecció nuclear, que actualment consta de 202 entrades representatives de la totalitat de la col·lecció. Es cultivà totes les mostres de la col·lecció nuclear en igualtat de condicions ambientals per registrar les descripcions a nivell de planta i de llavor. A més a més, es regenerà les existències de les col·leccions. Les dades obtingudes de la caracterització agromorfològica d'aquest treball s'inclourà, juntament amb la documentació obtinguda per altres institucions que també pertanyen al projecte global, a la base de dades del CRF-INIA i es podrà consultar a través de la pàgina web http://www.crf.inia.es/crfesp/paginaprincipaljudia.asp. En aquest TFC s'analitza algunes de les metodologies aplicades en la caracterització de Phaseolus vulgaris L. i es proposen nous mètodes per optimitzar el procés i els resultats.

S'ha estudiat l'evolució de la coberta herbàcia d'un cultiu de cirerers per a fusta d'una parcel·la de la finca Torre Marimon (Caldes de Montbui) en el període abril-juny 2012 i s'han comparat diverses variables d'aquesta coberta (recobriment, biomassa, etc.), en funció de dos factors (sistema de reg -2 nivells, “reg” i “no reg”- i localització dins la parcel·la –3 nivells, “bloc 1”, “bloc 2” i “bloc 3”-). La coberta herbàcia estudiada presenta una composició florística que va evolucionant ràpidament amb el temps i hi són representades 15 famílies. D'aquestes, 3 famílies (Compostes, Gramínies i Fabàcies) representen més d'un 50% del total (el 58% dels tàxons pertanyen a aquestes 3 famílies). La riquesa d'espècies és elevada (43 tàxons) i predominen els tàxons amb forma vital “teròfits” (87%), de fulla ampla (84%) i amb pol·linització entomòfila (76%). Les espècies més abundants, que dominen la comunitat, són una minoria (4 espècies arriben a representar el 20% de la biomassa total en algun dels dies de mostratge). Les característiques de la coberta pel que fa a recobriment i biomassa varien molt en funció de la localització dins de la parcel·la. Manca identificar quins factors determinen en major mesura aquesta heterogeneïtat, tot i que es tracta molt probablement de característiques edàfiques. El recobriment ha oscil·lat entre un mínim del 15% i un màxim del 95%. Pel que fa a l'evolució de la biomassa aèria (g de pes sec/m2) al llarg del temps, ha variat entre un màxim de 105.7 g/m2 el 3/05/2012 i un mínim de 69.5 g/m2 el 30/05/2012, antenint-se generalment entre 75 i 80 g/m2. L'índex de diversitat de Shannon de la comunitat ha oscil·lat entre un valor mínim de 2,23 el 13/06/2012 i un màxim de 3,07 el 24/04/2012. Pel que fa a les variables analitzades estadísticament, l'anàlisi de la variància i la separació de mitjanes indiquen que: - el factor bloc (lligat al tipus de sòl) és significatiu per les variables “recobriment”, “número d'espècies”, “biomassa”, “biomassa de les espècies amb biomassa superior al 20%”, “biomassa de les espècies amb biomassa superior al 10%”, “biomassa de les espècies amb biomassa superior al 5%” i “biomassa espècies de fulla ampla”. En totes aquestes variables, el test Tukey detecta diferències significatives entre la mitjana del bloc 3 i la mitjana dels altres blocs. - el factor “reg” (lligat al sistema de reg) és significatiu per gran part de les variables relacionades amb biomassa (total, d'espècies amb biomassa superior al 20%, al 10% i al 5%). En dues d'aquestes variables (biomassa d'espècies amb biomassa superior al 20% i al 10%), el test Tukey detecta diferències significatives entre la mitjana a la zona amb reg i la mitjana a la zona sense reg. - el factor interacció reg-bloc és significatiu per a la variable “número d'espècies”.

El present treball té com a finalitat donar respostes sobre la situació del mercat de productes ecològics a la península Ibérica, i quines són les opinions dels consumidors d‟aquest tipus de productes. Per poder entendre el mercat de productes ecològics, primerament hem fet un anàlisi de la situació començant a nivell mundial i a la Unió Europea, seguit d‟un més detallat per als dos països més importants que formen la península, España i Portugal. Hem estudiat els paràmetres que condicionen el mercat ecològic a través de la superfície agrícola ecològica, operadors, legislació, comercialització i organismes de suport dels productes ecològics als dos països, per determinar l‟evolució i les perspectives de futur del mercat. Una vegada analitzades les dades globals, és important conèixer les opinions dels consumidors d‟aquests productes, quins aspectes valoren més, i quins es poden millorar. Per això hem realitzat un estudi de mercat a través d‟enquestes per una mostra representativa de consumidors ecològics , a dues zones punteres en aquets tipus de consum, com és la capital i província de Barcelona, i la regió portuguesa anomenada Região de Lisboa, per finalment realitzar la comparació d‟opinions dels consumidors als dos països i observar la diferència en tendències. Un estudi que mostra que les opinions i actituds dels consumidors cap els productes ecològics a les regions de Barcelona i Lisboa són similars i pateixen problemàtiques semblants tret d‟algunes tendències puntuals. El consum dels productes s‟enfronta a les mateixes barreres en les dues ciutats, el sobrepreu, un nivell baix d‟informació sobre els productes i els seus mètodes de producció per part dels consumidors i, la falta de varietat i oferta en els comerços habituals. En aquest marc de consum s‟esdevé prioritari conèixer més els consumidors, adoptar una sèrie d‟accions per rebaixar el sobrepreu, i proporcionar una major informació sobre els productes per afavorir la fidelització del consum i desenvolupar la gran potencialitat del mercat de productes ecològics.

El ensayo de engorde de terneros con dos tipos de alimentación se ha llevado a cabo en la explotación Carrera d'en Bas, S.L. Esta finca está situada en el término municipal de la Vall d'en Bas y se dedica básicamente a la cría y engorde de terneros de diferentes razas, pero con un mismo objetivo, obtener un producto final de buena calidad para satisfacer a sus clientes. El principal objetivo de este ensayo es abaratar los costes en alimentación que tienen en esta explotación. Actualmente se están engordando unas 500 cabezas al año, por tanto, los costes en alimentación supone un elevado gasto al final de año. Otro de los objetivos es conseguir que la alimentación se obtenga básicamente de los productos cultivados en la propia explotación y evitar su compra a precios desorbitados. En este estudio se han utilizado 48 terneros y 48 terneras de diferentes razas cárnicas y divididos en 4 lotes por sexo y por peso en la fecha de entrada. Dos de los lotes de cada sexo se han alimentado con una ración control que es la misma alimentación que se les daba antes del estudio. Esta alimentación consistía en un 78,5% de silo de maíz y el resto pienso. En los otros dos lotes se ha probado una alimentación formada por un 75% de silo de maíz, un 8% de silo de ray grass y un 18% de pienso. En esta alimentación se ha disminuido la cantidad de pienso y se ha substituido por ray grass que es mucho más económico y se cultiva en la propia explotación. Para poder llevar a término este estudio se ha controlado el peso de entrada de cada animal, el peso de cada mes de engorde, la ganancia media diaria, los kilos de alimento ingerido, el peso de salida del animal y también el peso en canal. Con los datos obtenidos se ha n calculado los costes de la producción en alimentación y el beneficio por ternero obtenido con la nueva dieta respecto a la ración control.

En els darrers anys s'han produït diverses pujades considerables del preu del blat a nivell mundial, i, conseqüentment, al nostre país. Això ha provocat cert debat en l'opinió pública, especialment per quina pot ser la seva repercussió en el preu dels productes elaborats amb cereal. L'objectiu fonamental d'aquest estudi és analitzar l'evolució del preu del blat i el del pa –com a producte vinculat directament al blat i de consum habitual-, per tal de cercar si existeix una correlació directa entre una pujada considerable del preu del blat i el seu reflex en el preu del pa. És a dir, si puja el blat, si també ho fa el pa. Per tal de tenir una visió temporal força dilatada, s'han cercat les dades des de l'any 1970 fins al 2010, observant les diferents fases que hi ha hagut a l'hora de determinar o fixar el preu del cereal i el del pa. Complementàriament s'ha estudiat el preu d'alguns dels factors de producció que intervenen en el cultiu del blat, per a veure si seguien una evolució igual. Sobretot la idea és rebatre la percepció que es té, i es manifesta públicament, que per molt que pugi el preu del blat, aquest fet no ha de significar automàticament una pujada considerable del preu del pa. Com es conclou, la proporció del valor del blat en una barra de pa és poc significativa per a influir excessivament en el preu final d'aquesta. Amb la qual cosa la correlació de preus no existeix, i en la fixació del preu del pa hi intervenen altres factors que no depenen dels empresaris agraris. Per tant, aquests no són responsables directes de l'increment del preu del pa a resultes de l'alça dels preus del blat.