Aprèn - Escuela Técnica Superior de Arquitectura del Vallès

Les transformacions de la ciutat industrial han anat esborrant els vincles hídrics i les seves traces, deixant pas a una ciutat que es troba completament desvinculada del territori deltaic del Besòs. El projecte té com a objectiu transformar un espai proper al riu en un entorn natural, creant depressions per a l'acumulació d'humitat per afavorir el creixement de vegetació. Aquestes depressions, interconnectades per la gravetat, formen un recorregut meàndric envoltat d'una vegetació densa i diversa, proporcionant un passeig que contrarresti amb el soroll i les vistes del trànsit. El disseny divideix l'àrea en dues zones: una interna per la vegetació salvatge i l'altre externa amb espais verds més controlats. El projecte millora l'accessibilitat entre la Gran Via de les Corts Catalanes i el riu, així com la connexió peatonal entre el barri de la Catalana i el nordest de la ciutat. A més, busca respectar la topografia, la infraestructura i la vegetació existent, cosint els espais residuals de manera puntual. El mur que separa el riu de la ciutat s'obre per facilitar l'accés al parc fluvial, iniciant la reconversió del lloc a un paissatge més naturalitzat. Les restes del mur de formigó es reutilitzen per la construcció de la majoria d'elements del passeig. S'utilitzen passarel·les i estructures sense pilars en certs trams, i la il·luminació del passeig permetrà el seu ús nocturn. El projecte també promou la creació d'espais per les activitats a l'aire lliure, com una pèrgola verda que fomenti l'aprenentatge en espais naturals o espais oberts envoltats de vegetació densa. En resum, el projecte busca revitalitzar l'àrea, restaurant la seva biodiversitat, millorant la connectivitat i oferint un espai públic multifuncional.

Las transformaciones de la ciudad industrial han ido borrando los vínculos hídricos y sus trazas, dejando paso a una ciudad desvinculada del territorio deltaico. El proyecto tiene como objetivo transformar un espacio cercano al río Besòs en un entorno natural, creando depresiones para la acumulación de humedad que favorezcan el crecimiento de la vegetación. Estas depresiones, interconectadas por gravedad, forman un recorrido meándrico rodeado de una vegetación densa y diversa, proporcionando un paseo que contrarreste el ruido y las vistas del tráfico. La actuación divide el área en dos zonas: una interna para la vegetación salvaje y otra externa con espacios verdes más controlados. El proyecto mejora la accesibilidad entre la Gran Via de les Corts Catalanes y el río, así como la conexión peatonal entre el barrio de La Catalana y el noreste de la ciudad. Además, busca respetar la topografía, la infraestructura, y la vegetación existente, cosiendo los espacios residuales de manera puntual. El muro que separa el río de la ciudad se abre para facilitar el acceso al parque fluvial, iniciando la reconversión del lugar a un paisaje más naturalizado. Los deshechos del muro de hormigón se reutilizan para la construcción de la mayoría de elementos del paseo. Se implementarán pasarelas y estructuras sin pilares en ciertos tramos, y la iluminación del paseo permitirá su uso nocturno. El proyecto también promueve la creación de espacios para actividades al aire libre, como una pérgola verde que fomente el aprendizaje en espacios naturales o espacios abiertos rodeados de vegetación muy densa. En resumen, el proyecto busca revitalizar el área, restaurando su biodiversidad, mejorando la conectividad y ofreciendo un espacio público multifuncional.

The transformations of the industrial city have gradually erased the water links and their traces, giving way to a city disconnected from the deltaic territory. The project aims to transform a space near the Besòs River into a natural environment, creating depressions for the accumulation of humidity that favour the growth of vegetation. These depressions, interconnected by gravity, form a meandering route surrounded by dense and diverse vegetation, providing a walkway to counteract the noise and sights of traffic. The action divides the area into two zones: an internal one for wild vegetation and an external one with more controlled green spaces. The project improves accessibility between Gran Via de les Corts Catalanes and the river, as well as the pedestrian connection between the La Catalana neighbourhood and the northeast of the city. It also seeks to respect the topography, the infrastructure and the existing vegetation, sewing up the residual spaces on an ad hoc basis. The wall separating the river from the city is opened up to facilitate access to the river park, initiating the reconversion of the site to a more naturalised landscape. The debris from the concrete wall is reused for the construction of most of the promenade elements. Walkways and pillarless structures will be implemented in certain sections, and the lighting of the promenade will allow its use at night. The project also promotes the creation of spaces for outdoor activities, such as a green pergola to encourage learning in natural spaces or open spaces surrounded by dense vegetation. In short, the project seeks to revitalise the area, restoring its biodiversity, improving connectivity and providing a multifunctional public space.

Tokyo : la ciutat en moviment

Trabajo final de grado

Lafuente Baeza, Pau

Tutor/a - Director/a: Rivera Marinel·lo, Inés de

Fecha de publicación: 2025

Escuela Técnica Superior de Arquitectura del Vallès (ETSAV)

Ver detalle Acceso al texto completo

El atrio y la ciudad : regeneración del parque residencial a través de los criterios de diseño del atrio en La Pau, Barcelona

Projecte Final de Màster Oficial

Clemente Chueca, Alejandro Manuel

Tutor/a - Director/a: Ortigosa Duarte, Nuria

Fecha de publicación: 2025

Escuela Técnica Superior de Arquitectura del Vallès (ETSAV)

Ver detalle Acceso al texto completo

L'atri, com a element bioclimàtic, és capaç de convertir-se en una eina de disseny i intervenció d'entorns urbans? Aquest treball cerca donar resposta al redisseny i la regeneració del paisatge urbà a través de mesures no convencionals, denominades arquitectura bioclimàtica, com ho és l'atri. Es proposa intervenir en la rehabilitació dels edificis a escala urbana mitjançant la incorporació d'atris per a contribuir a l'acceleració del procés de renovació energètica del parc residencial. El projecte se centra en el cobriment de l'espai entre quatre blocs del polígon residencial de La Pau, a Barcelona. El disseny aprofita les capacitats mecàniques dels blocs existents: la nova estructura es recolza sobre els murs de càrrega, de manera que no es requereix nova fonamentació. Aquesta intervenció suposa la transformació urbanística de l'entorn immediat: la conversió en zona de vianants del carrer on es projecta l'atri genera un nou eix de connexió entre dues estacions intercanviadores de mobilitat. La implementació de l'atri, com a espai amortidor, suposa una disminució dels costos i les emissions associades al consum energètic dels habitatges al llarg de la seva vida útil. L'atri ofereix un major control tèrmic de l'edifici mitjançant l'aprofitament de les aportacions del mitjà exterior, és un element dinàmic que ofereix prestacions durant tot l'any. A escala urbana, l'atri actua com a refugi climàtic, millorant el confort tèrmic, el lumínic, la qualitat de l'aire, l'acústica, i possibilita la inserció d'espècies vegetals. A escala d'edifici, l'atri unifica els blocs residencials (prèviament inconnexos), activa la planta coberta i el carrer, proporcionant nous espais comunitaris per a fomentar les relacions socials que construeixen la comunitat.

¿El atrio, como elemento bioclimático, es capaz de convertirse en una herramienta de diseño e intervención de entornos urbanos? Este trabajo busca dar respuesta al rediseño y la regeneración del paisaje urbano a través de medidas no convencionales, denominadas arquitectura bioclimática, como lo es el atrio. Se propone intervenir en la rehabilitación de los edificios a escala urbana mediante la incorporación de atrios para contribuir a la aceleración del proceso de renovación energética del parque residencial. El proyecto se centra en la cubrición del espacio entre cuatro bloques del polígono residencial de La Pau, en Barcelona. El diseño aprovecha las capacidades mecánicas de los bloques existentes: la nueva estructura se apoya sobre los muros de carga, de manera que no se requiere nueva cimentación. Esta intervención supone la transformación urbanística del entorno inmediato: la peatonalización de la calle donde se proyecta el atrio genera un nuevo eje de conexión entre dos estaciones intercambiadoras de movilidad .La implementación del atrio, como espacio amortiguador, supone una disminución de los costes y las emisiones asociadas al consumo energético de las viviendas a lo largo de su vida útil. El atrio ofrece un mayor control térmico del edificio mediante el aprovechamiento de las aportaciones del medio exterior, es un elemento dinámico que ofrece prestaciones durante todo el año. A escala urbana, el atrio actúa como refugio climático, mejorando el confort térmico, el lumínico, la calidad del aire, la acústica, y posibilita la inserción de especies vegetales. A escala de edificio, el atrio unifica los bloques residenciales (previamente inconexos), activa la planta cubierta y la calle, proporcionando nuevos espacios comunitarios para fomentar las relaciones sociales que construyen la comunidad.

Is the atrium, as a bioclimatic element, capable of becoming a tool for the design and intervention of urban environments? This work seeks to respond to the redesign and regeneration of the urban landscape through unconventional measures, called bioclimatic architecture, as is the atrium. It is proposed to intervene in the rehabilitation of buildings on an urban scale through the incorporation of atriums to contribute to the acceleration of the process of energy renovation of the residential park. The project focuses on covering the space between four blocks of the La Pau residential estate in Barcelona. The design takes advantage of the mechanical capabilities of the existing blocks: the new structure is supported on the load walls, so no new foundation is required. This intervention involves the urban transformation of the immediate environment: the pedestrianization of the street where the atrium is projected generates a new connection axis between two mobility interchange stations. The implementation of the atrium, as a buffer space, implies a decrease in costs and emissions associated with the energy consumption of homes throughout their useful life. The atrium offers greater thermal control of the building by taking advantage of the contributions of the external environment, it is a dynamic element that offers benefits throughout the year. On an urban scale, the atrium acts as a climate refuge, improving thermal comfort, lighting, air quality, acoustics, and allows the insertion of plant species. At building scale, the atrium unifies residential blocks (prevously disconnected), activates the roof floor and the street, providing new community spaces to foster the social relationships that build the community.

Col·lectivitzar la demanda : rehabilitació energètica d'un bloc d'habitatges per disminuir la vulnerabilitat de les veïnes de la Pau

Projecte Final de Màster Oficial

Fortuny Quiles, Clara; Villalba i Rodet, Araitz

Tutor/a - Director/a: Pla Ferrer, Francesc

Fecha de publicación: 2025

Escuela Técnica Superior de Arquitectura del Vallès (ETSAV)

Ver detalle Acceso al texto completo

El model actual és insostenible, ja que no té en compte el seu context social ni ambiental. Som éssers ecodependents i interdependents, i per això cal transformar l'estructura que organitza la nostra manera de viure per promoure una habitabilitat més resilient i holística. Aquesta transformació, però, ha de garantir-se de manera equitativa, sense deixar ningú enrere. Si abordem aquesta habitabilitat des de la perspectiva de l'habitatge, podem identificar tres pilars fonamentals: l'envoltant, els sistemes i la gestió. Actualment, la rehabilitació dels edificis se centra principalment en la millora dels dos primers aspectes: la millora de l'envolupant i la incorporació de sistemes més eficients, sovint connectats a la xarxa elèctrica per facilitar l'ús d'energies renovables. Aquest enfocament, però, sovint oblida la importància d'una millor gestió de l'edifici i dels canvis d'hàbits que aquesta pot generar. El nostre projecte posa l'accent en la rehabilitació a través de la gestió, proposant una nova manera d'habitar en col·lectiu. Aprofitem cada intervenció en l'edifici com una oportunitat per fomentar nous hàbits de consum i alimentació, reconeixent les necessitats ambientals i socials de les persones. Aquesta visió no només busca una resposta sostenible, sinó que també vol reduir els costos econòmics associats a l'habitabilitat. Si analitzem la distribució dels costos, veiem que cal posar el focus en l'alimentació i en l'ús de l'edifici. Amb aquesta premissa, la proposta planteja un nou model basat en la col·lectivització de les cuines com a motor de canvi cap a una habitabilitat comuna. La concentració dels punts de màxim consum emergeix com l'estratègia principal per reduir la demanda energètica i optimitzar els recursos.

El modelo actual es insostenible, ya que no tiene en cuenta su contexto social ni ambiental. Somos seres ecodependientes e interdependientes, y por ello debemos transformar la estructura que organiza nuestra manera de vivir para promover una habitabilidad más resiliente y holística. Esta transformación, sin embargo, debe garantizarse de manera equitativa, sin dejar a nadie atrás. Si abordamos esta habitabilidad desde la perspectiva de la vivienda, podemos identificar tres pilares fundamentales: la envolvente, los sistemas y la gestión. Actualmente, la rehabilitación de los edificios se centra principalmente en la mejora de los dos primeros aspectos: la mejora del envolvente y la incorporación de sistemas más eficientes, incluso conectados a la red eléctrica para facilitar el uso de energías renovables. Este enfoque deja de lado la importancia de una mejor gestión del edificio y de los costes de energía que este puede generar. Nuestro proyecto pone el acento en la rehabilitación a través de la gestión, proponiendo una nueva manera de habitar en colectividad. Se aprovecha cada intervención en el edificio como una oportunidad para fomentar nuevos hábitos de consumo y alimentación, reconociendo las necesidades ambientales y social de las personas. Esta visión no solo busca una respuesta sostenible, sino que también quiere reducir los costes económicos asociados a la habitabilidad. Si analizamos la distribución de los costes, vemos que hay que poner el foco en la alimentación y en el uso del edificio. Con esta premisa, la propuesta plantea un nuevo modelo basado en la colectivización de las viviendas como motor de cambio hacia una habitabilidad comunitaria. La concentración de los puntos de máximo consumo surge como la estrategia principal para reducir la demanda energética y optimizar los recursos.

The current model is unsustainable, as it does not take into account its social or environmental context. We are ecodependent and interdependent beings, and therefore it is necessary to transform the structure that organizes our way of life to promote more resilient and holistic habitability. This transformation, however, must be ensured equitably, leaving no one behind. If we approach this habitability from the perspective of housing, we can identify three fundamental pillars: the envelope, the systems, and the management. Currently, building rehabilitation primarily focuses on improving the first two aspects: enhancing the envelope and incorporating more efficient systems, often connected to the electrical grid to facilitate the use of renewable energy. This approach, however, often overlooks the importance of better building management and the changes in habits it can generate. Our project emphasizes rehabilitation through management, proposing a new way of living collectively. Each intervention in the building is used as an opportunity to encourage new consumption and eating habits, recognizing the environmental and social needs of people. This vision not only seeks a sustainable response, but also aims to reduce the economic costs associated with habitability. If we analyze the distribution of costs, we see that the focus must be placed on food and the use of the building. With this premise, the proposal proposes a new model based on the collectivization of housing as a driver of change towards a communal habitability. The concentration of the points of maximum consumption emerges as the main strategy to reduce energy demand and optimize resources.

Comunitat de proximitat : transformació de la ciutat esportiva Dani Jarque a través de la construcció de 147 habitatges temporals i la reintroducció de l'espai agrari a la ciutat

Projecte Final de Màster Oficial

Álvarez Tomàs, Jan; Cuscó Vives, Pol

Tutor/a - Director/a: Pla Ferrer, Francesc

Fecha de publicación: 2025

Escuela Técnica Superior de Arquitectura del Vallès (ETSAV)

Ver detalle Acceso al texto completo

El projecte proposa la transformació de la Ciutat Esportiva Dani Jarque en un parc equipat. L'objectiu és redefinir aquest entorn mitjançant la implantació d'horts urbans i la construcció de 147 habitatges socials. Inicialment destinats a allotjaments temporals per als residents del barri de La Pau durant la rehabilitació dels seus habitatges, aquests evolucionaran en una oferta d'habitatge social d'emergència. La proposta respon a la pèrdua de biodiversitat i funcionalitat causada per l'expansionisme urbà desmesurat del darrer segle que ha anat acumulant infraestructures i altres elements incòmodes però necessaris per la ciutat a les afores d'aquesta, recuperant l'essència d'un territori que, històricament, ha estat més harmònic amb el medi ambient, en especial com a espai agrícola part del delta del riu Besòs. Aquest projecte no només aborda els reptes urbanístics i mediambientals sinó que també busca generar una experiència educativa i transformadora per a la comunitat. A través d'una intervenció temporal però estratègicament dissenyada, es busca sensibilitzar la població sobre els beneficis d'un estil de vida més sostenible, tant en l'àmbit individual com col·lectiu. Això inclou l'eficiència energètica, la salut, les relacions veïnals i la gestió climàtica passiva dels habitatges. Aquesta proposta s'emmarca dins del Projecte Final de Màster de la Doble Titulació del MArqETSAV + MISMeC, un fet que ha estat determinant en la concepció del projecte. Els criteris de sostenibilitat han estat presents en totes les fases de desenvolupament, des del procés creatiu fins a l'elecció dels sistemes constructius. Aquesta metodologia, que es desglossa al llarg de la memòria, assegura que la proposta no només compleixi els estàndards habituals, sinó que esdevingui en un projecte realment sostenible i compromés socialment.

El proyecto propone la transformación de la Ciudad Deportiva Dani Jarque en un parque equipado. El objetivo es redefinir este entorno mediante la implantación de huertos urbanos y la construcción de 147 viviendas sociales. Inicialmente destinados a alojamientos temporales para los residentes del barrio de La Pau durante la rehabilitación de sus viviendas, éstas evolucionarán en una oferta de vivienda social de emergencia. La propuesta responde a la pérdida de biodiversidad y funcionalidad causada por el expansionismo urbano desmedido del último siglo que ha ido acumulando infraestructuras y otros elementos incómodos pero necesarios por la ciudad en las afueras de ésta, recuperando la esencia de un territorio que , históricamente, ha sido más armónico con el medio ambiente, en especial como espacio agrícola parte del delta del río Besòs. Este proyecto no sólo aborda los retos urbanísticos y medioambientales, sino que también busca generar una experiencia educativa y transformadora para la comunidad. A través de una intervención temporal pero estratégicamente diseñada, se busca sensibilizar a la población sobre los beneficios de un estilo de vida más sostenible, tanto a nivel individual como colectivo. Esto incluye la eficiencia energética, la salud, las relaciones vecinales y la gestión climática pasiva de las viviendas. Esta propuesta se enmarca dentro del Proyecto Final de Máster de la Doble Titulación del MArqETSAV + MISMeC, algo que ha sido determinante en la concepción del proyecto. Los criterios de sostenibilidad han estado presentes en todas las fases de desarrollo, desde el proceso creativo hasta la elección de los sistemas constructivos. Esta metodología, que se desglosa a lo largo de la memoria, asegura que la propuesta no sólo cumpla los estándares habituales, sino que se convierta en un proyecto realmente sostenible y comprometido socialmente.

The project proposes the transformation of the Ciudad Deportiva Dani Jarque into an equipped park. The aim is to redefine this environment through the implementation of urban orchards and the construction of 147 social housing units. Initially intended as temporary accommodation for the residents of the La Pau neighbourhood during the renovation of their homes, these will evolve into an emergency social housing offer. The proposal responds to the loss of biodiversity and functionality caused by the excessive urban expansionism of the last century, which has accumulated infrastructures and other uncomfortable but necessary elements on the outskirts of the city, recovering the essence of a territory that, historically, has been more harmonious with the environment, especially as an agricultural space in the delta of the Besòs River. This project not only addresses urban and environmental challenges, but also seeks to generate an educational and transformative experience for the community. Through a temporary but strategically designed intervention, it seeks to raise awareness of the benefits of a more sustainable lifestyle, both individually and collectively. This includes energy efficiency, health, neighbourhood relations and passive climate management of housing. This proposal is part of the Final Master's Project of the MArqETSAV + MISMeC Double Degree, something that has been a determining factor in the conception of the project. Sustainability criteria have been present in all phases of development, from the creative process to the choice of construction systems. This methodology, which is detailed throughout the report, ensures that the proposal not only meets the usual standards, but also that it becomes a truly sustainable and socially committed project.

Orgànicament : una reinterpretació del cicle de la matèria orgànica cap a un model descentralitzat, regeneratiu i sostenible del barri de La Pau

Projecte Final de Màster Oficial

Prujà Mayà, Sílvia; Moya Soler, Eric

Tutor/a - Director/a: Pla Ferrer, Francesc

Fecha de publicación: 2025

Escuela Técnica Superior de Arquitectura del Vallès (ETSAV)

Ver detalle Acceso al texto completo

Barcelona, com moltes altres ciutats, està immersa en una transició cap a models urbans més sostenibles i autosuficients. La gestió tradicional dels residus, basada en sistemes centralitzats, genera elevats costos ambientals i perpetua una visió lineal dels recursos. El projecte Orgànicament planteja una alternativa descentralitzada i regenerativa per al barri de La Pau, transformant la matèria orgànica en un recurs útil per a l'espai públic i la comunitat. Mitjançant una anàlisi estratificada del territori, aquest treball identifica les potencialitats del barri, un espai amb un passat agrícola transformat en un polígon residencial de gran densitat. Aquesta evolució ha provocat la pèrdua de connexió amb l'entorn natural i una degradació de les infraestructures verdes. No obstant això, aquest context obre una oportunitat per redefinir el metabolisme urbà del barri i promoure un sistema més circular i participatiu. El model proposat es basa en tres fases: pre-compostatge, centrada en la sensibilització i formació; durant compostatge, que desplega infraestructures i logística de recollida eficient; i post-compostatge, on es reincorpora el compost als espais verds, horts urbans i àrees comunitàries. Aquest sistema redueix emissions, enriqueix el sòl urbà i fomenta la cohesió veïnal, convertint la gestió de residus en un motor de transformació urbana. El projecte demostra que la sostenibilitat urbana no depèn només de l'expansió, sinó de la reutilització i regeneració dels recursos propis. La proposta de La Pau es presenta com un model flexible i escalable, capaç d'inspirar altres barris amb necessitats similars, reforçant la identitat local i promovent una economia circular de proximitat.

Barcelona, like many other cities, is undergoing a transition towards more sustainable and self-sufficient urban models. Traditional waste management, based on centralized systems, results in high environmental costs and perpetuates a linear view of resources. The Orgànicament project proposes a decentralized and regenerative alternative for the La Pau neighborhood, transforming organic waste into a valuable resource for public space and the community. Through a stratified territorial analysis, this work identifies the neighborhood's potential—an area with an agricultural past now transformed into a high-density residential zone. This evolution has led to a loss of connection with the natural environment and degradation of green infrastructure. However, this context presents an opportunity to redefine the neighborhood's urban metabolism and promote a more circular and participatory system. The proposed model is based on three phases: pre-composting, focused on awareness and education; composting, which deploys efficient collection infrastructure and logistics; and post-composting, where the compost is reintegrated into green spaces, urban gardens, and community areas. This system reduces emissions, enriches urban soil, and fosters neighborhood cohesion, turning waste management into a driver for urban transformation. The project demonstrates that urban sustainability depends not only on expansion but on the reuse and regeneration of local resources. The La Pau proposal is presented as a flexible and scalable model, capable of inspiring other neighborhoods with similar needs, reinforcing local identity, and promoting a circular economy rooted in proximity.

Paisatge viu, territori resilient : estratègies de gestió sostenible de la conca de la Riera de Palafolls a Malgrat de Mar mitjançant la incorporació de la ramaderia

Projecte Final de Màster Oficial

Arsac Vicente, Júlia

Tutor/a - Director/a: Pla Ferrer, Francesc

Fecha de publicación: 2025

Escuela Técnica Superior de Arquitectura del Vallès (ETSAV)

Ver detalle Acceso al texto completo

El present treball de fi de màster proposa estratègies de gestió sostenible del territori a Malgrat de Mar a partir de la renaturalització de la riera de Palafolls i la integració d'un ramat d'ovelles per a la gestió del paisatge. La investigació parteix d'una anàlisi territorial que inclou la identificació d'infraestructures verdes, blaves i grises, zones agràries, edificacions i riscos d'inundació. A partir d'aquesta diagnosi, es plantegen intervencions que recuperin les dinàmiques històriques del territori amb una visió resilient i autosuficient. Es parteix d'aquest marc teòric per desenvolupar una resposta constructiva i estructural a la implantació d'un estable de nova planta dins del territori d'actuació. Aquest estable es planteja com un element integrat en l'entorn, responent a les necessitats del ramat i a la gestió eficient del paisatge. A més, té la voluntat de funcionar com un centre pedagògic on es pugui mostrar a la població com recuperar les lògiques territorials tradicionals perdudes. L'objectiu és garantir el benestar animal, la compatibilitat amb les activitats agràries existents i la preservació dels valors ecològics de la zona. El projecte es fonamenta en la interacció entre el medi natural i les activitats humanes, adoptant una visió sistèmica que vincula la gestió de l'aigua, la producció agrària i la protecció dels ecosistemes locals. En aquest sentit, es proposa una estratègia flexible i adaptable a les dinàmiques del territori, posant en valor la seva capacitat de transformació i resiliència davant els reptes ambientals actuals i futurs.

El presente trabajo de fin de máster propone estrategias de gestión sostenible del territorio en Malgrat de Mar a partir de la renaturalización de la riera de Palafolls y la integración de un rebaño de ovejas para la gestión del paisaje. La investigación parte de un análisis territorial que incluye la identificación de infraestructuras verdes, azules y grises, zonas agrarias, edificaciones y riesgos de inundación. A partir de este diagnóstico, se plantean intervenciones que recuperen las dinámicas históricas del territorio con una visión resiliente y autosuficiente. Se parte de este marco teórico para desarrollar una respuesta constructiva y estructural a la implantación de un establo de nueva planta dentro del territorio de actuación. Este establo se plantea como un elemento integrado en el entorno, respondiendo a las necesidades del rebaño y a la gestión eficiente del paisaje. Además, tiene la voluntad de funcionar como un centro pedagógico donde se pueda mostrar a la población cómo recuperar las lógicas territoriales tradicionales perdidas. El objetivo es garantizar el bienestar animal, la compatibilidad con las actividades agrarias existentes y la preservación de los valores ecológicos de la zona. El proyecto se fundamenta en la interacción entre el medio natural y las actividades humanas, adoptando una visión sistémica que vincula la gestión del agua, la producción agraria y la protección de los ecosistemas locales. En este sentido, se propone una estrategia flexible y adaptable a las dinámicas del territorio, poniendo en valor su capacidad de transformación y resiliencia ante los retos ambientales actuales y futuros.

This master's thesis proposes sustainable land management strategies in Malgrat de Mar through the renaturalization of the Riera de Palafolls and the integration of a sheep flock for landscape management. The research is based on a territorial analysis that includes the identification of green, blue, and gray infrastructures, agricultural areas, buildings, and flood risks. Based on this diagnosis, interventions are proposed to recover the historical dynamics of the territory with a resilient and self-sufficient vision. This theoretical framework serves as the basis for developing a constructive and structural response to the implementation of a newly built stable within the intervention area. This stable is conceived as an element integrated into the environment, responding to the needs of the flock and the efficient management of the landscape. Additionally, it aims to function as an educational center where the local population can learn how to recover lost traditional territorial logics. The objective is to ensure animal welfare, compatibility with existing agricultural activities, and the preservation of the area's ecological values. The project is based on the interaction between the natural environment and human activities, adopting a systemic vision that links water management, agricultural production, and the protection of local ecosystems. In this regard, a flexible and adaptable strategy is proposed to accommodate the dynamics of the territory, highlighting its capacity for transformation and resilience in the face of current and future environmental challenges.

Arrels comunes : assaig de transformació del model actual de consum i habitatge, cap un model col·lectiu, dotacional i d'alimentació sostenible i de proximitat

Projecte Final de Màster Oficial

Castillo Casanovas, Marina; Molina González, Raquel

Tutor/a - Director/a: Ortigosa Duarte, Nuria

Fecha de publicación: 2025

Escuela Técnica Superior de Arquitectura del Vallès (ETSAV)

Ver detalle Acceso al texto completo

Isaura : recuperar la cultura de l'aigua des de les comunitats hídriques urbanes

Projecte Final de Màster Oficial

Cruz i Trullàs, Oriol; De La Fuente Carbonero, Júlia

Tutor/a - Director/a: Ortigosa Duarte, Nuria

Fecha de publicación: 2025

Escuela Técnica Superior de Arquitectura del Vallès (ETSAV)

Ver detalle Acceso al texto completo

En aquest país on la pluja no sap ploure, hem viscut davant l'entelèquia d'una mal entesa modernitat que ens ha fet oblidar la cultura de l'aigua del nostre territori. Qui ensenyarà la pluja a ploure? - es lamentava Raimon - Qui portarà la pluja a escola? Hem de confessar que, Isaura, no sap donar resposta al nostre estimat cantant si no que més aviat és un espai de reflexió des d'on fer-se les preguntes adequades davant els reptes que ens planteja la crisi ecosocial. Des de l'antagonisme com a resposta a una realitat distòpia, Isaura ens proposa un model social de gestió integral de l'aigua articulat a partir de comunitats hídriques urbanes que ens permetin recuperar la cultura de l'aigua i els usos socials que ha tingut al llarg de la història. Es tracta d'un projecte teòric que ens convida a reobrir imaginaris sobre la nostra relació amb l'aigua a través d'una visió antropològica que ens acosta a l'art del “bon viure”, a gaudir d'una vida plena d'acord amb els límits del nostre planeta des d'una triple mirada. Una primera mirada, a escala territorial, aborda el cicle de l'aigua de forma holística respectant els límits ecològics de la conca natural. Una segona mirada, a escala barri, imagina comunitats hídriques urbanes que regeneren i reutilitzen l'aigua de forma conjunta creant espais de relació comunitària. Mentre que a escala d'habitatge, estira el fil de la crítica de la individualització de les peces d'aigua domèstica de la casa moderna per recuperar-ne els seus usos socials. Es tracta doncs, d'un exercici intel·lectual que fuig de prejudicis per pensar la ciutat i l'arquitectura en una estranya parella de ball entre l'antidisseny d'Archigram, Superstudio o Cedric Price i la tradició de l'economia ecològica, el metabolisme social, i el tancament de cicles materials. Isaura no és res més que una d'aquelles ciutats invisibles que imaginava Italo Calvino, “un somni que neix del cor de les ciutats invivibles”.

En este país donde la lluvia no sabe llover, hemos vivido ante la entelequia de una mal entendida modernidad que nos ha hecho olvidar la cultura del agua de nuestro territorio. Quién enseñará la lluvia a llover? - se lamentaba Raimon - Quien llevará la lluvia a escuela? Tenemos que confesar que, Isaura, no sabe dar respuesta a nuestro estimado cantante si no que más bien es un espacio de reflexión desde donde hacerse las preguntas adecuadas ante los retos que nos plantea la crisis ecosocial. Desde el antagonismo como respuesta a una realidad distopia, Isaura nos propone un modelo social de gestión integral del agua articulado a partir de comunidades hídricas urbanas que nos permitan recuperar la cultura del agua y los usos sociales que ha tenido a lo largo de la historia. Se trata de un proyecto teórico que nos invita a reabrir imaginarios sobre nuestra relación con el agua a través de una visión antropológica que nos acerca al arte del “buen vivir”, a disfrutar de una vida llena de acuerdo con los límites de nuestro planeta desde una triple mirada. Una primera mirada, a escala territorial, aborda el ciclo del agua de forma holística respetando los límites ecológicos de la cuenca natural. Una segunda mirada, a escala barrio, imagina comunidades hídricas urbanas que regeneran y reutilizan el agua de forma conjunta creando espacios de relación comunitaria. Mientras que a escala de vivienda, estira el hilo de la crítica de la individualización de las piezas de agua doméstica de la casa moderna para recuperar sus usos sociales. Se trata pues, de un ejercicio intelectual que huye de prejuicios para pensar la ciudad y la arquitectura en una extraña pareja de baile entre el antidiseño de Archigram, Superstudio o Cedric Price y la tradición de la economía ecológica, el metabolismo social, y el cierre de ciclos materiales. Isaura no es nada más que una de aquellas ciudades invisibles que imaginaba Italo Calvino, “un sueño que nace del corazón de las ciudades invivibles”.

In this country where the rain doesn't know how to rain, we have lived before the entelechy of a misunderstood modernity that has made us forget the water culture of our land. Who will teach the rain to rain? - lamented Raimon - Who will take the rain to school? We must confess that Isaura cannot answer our beloved singer's question. Rather, it is a space for reflection from which to ask the right questions in the face of the challenges posed by the ecosocial crisis. From antagonism as a response to a dystopian reality, Isaura proposes a social model of integrated water management articulated around urban water communities that allow us to recover the water culture and its social uses throughout history. It is a theoretical project that invites us to reimagine our relationship with water through an anthropological vision that brings us closer to the art of “good living,” to enjoy a fulfilling life in harmony with the limits of our planet through a triple perspective. A first perspective, on a territorial scale, addresses the water cycle holistically, respecting the ecological boundaries of the natural watershed. A second perspective, on the neighborhood scale, imagines urban water communities that regenerate and reuse water collectively, creating spaces for community interaction. Meanwhile, on the housing scale, it pulls the thread of critique against the individualization of domestic water facilities in modern homes to recover their social uses. Thus, it is an intellectual exercise that avoids prejudices to rethink the city and architecture through a strange dance between the anti-design of Archigram, Superstudio, or Cedric Price, and the tradition of ecological economics, social metabolism, and the closing of material cycles. Isaura is nothing more than one of those invisible cities imagined by Italo Calvino, “a dream born from the heart of unlivable cities.”

Entre espacios y alturas : activación comunitaria mediante la accesibilidad y circulación vertical y horizontal en La Pau

Projecte Final de Màster Oficial

Forns Albuixech, Aida; Pérez de la Corte, María

Tutor/a - Director/a: Pla Ferrer, Francesc

Fecha de publicación: 2025

Escuela Técnica Superior de Arquitectura del Vallès (ETSAV)

Ver detalle Acceso al texto completo

El barri de la Pau afronta múltiples problemàtiques derivades de factors socials, econòmics i urbans que han condicionat el seu desenvolupament. Entre aquestes, destaquen la manca d'accessibilitat als habitatges, la sensació d'inseguretat i l'abandonament de grans àrees verdes, que, en lloc de fomentar la convivència, han contribuït a l'aïllament social. A això s'hi suma la degradació de l'entorn construït, amb edificis que presenten deficiències estructurals i energètiques, afectant l'habitabilitat i la sostenibilitat del barri. El projecte aborda aquestes problemàtiques mitjançant una intervenció integral basada en tres estratègies principals: millorar l'accessibilitat als edificis, revitalitzar els espais públics i crear nous usos comunitaris. Aprofitant la intervenció necessària per garantir l'accessibilitat, es proposa instal·lar nuclis amb ascensors que no només eliminen barreres arquitectòniques, sinó que també connecten els blocs entre si mitjançant passarel·les, creant un flux continu de mobilitat i convivència. Aquestes solucions generen nous punts de trobada, com ara zones comunes i àrees de descans, fomentant la cohesió social i revitalitzant la vida comunitària. A més, a nivell de bloc, la intervenció reactivarà espais infrautilitzats com les cobertes i els soterranis, transformant-los en àrees funcionals on els veïns podran gaudir d'espais compartits com bugaderies, sales d'estudi i zones d'oci. Aquestes intervencions enfortiran els vincles veïnals, mentre que la instal·lació de plaques solars i sistemes de recollida d'aigües pluvials reduirà l'impacte ambiental i millorarà la sostenibilitat del barri. En resum, el projecte no només millora l'accessibilitat, sinó que també actua com un catalitzador per a la convivència social i la sostenibilitat. Començant als blocs D9 i H5 com a pilot, es presenta com un model replicable per transformar el barri en un entorn més accessible, segur i dinàmic fomentant la seva convivència.

El barrio de la Pau enfrenta múltiples problemáticas derivadas de factores sociales, económicos y urbanos que han condicionado su desarrollo. Entre ellas, destacan la falta de accesibilidad en las viviendas, la sensación de inseguridad y el abandono de amplias áreas verdes, que, en lugar de fomentar la convivencia, han contribuido al aislamiento social. A esto se suma la degradación del entorno construido, con edificios que presentan deficiencias estructurales y energéticas, afectando la habitabilidad y la sostenibilidad del barrio. El proyecto aborda estas problemáticas mediante una intervención integral basada en tres estrategias principales: mejorar la accesibilidad en los edificios, revitalizar los espacios públicos y crear nuevos usos comunitarios. Aprovechando la intervención necesaria para garantizar accesibilidad, se plantea instalar núcleos con ascensores que no solo eliminan barreras arquitectónicas, sino que también conectan los bloques entre sí mediante pasarelas, creando un flujo continuo de movilidad y convivencia. Estas soluciones generan nuevos puntos de encuentro, como áreas comunes y zonas de descanso, fomentando la cohesión social y revitalizando la vida comunitaria. Además, a nivel de bloque, la intervención reactivará espacios infrautilizados como las cubiertas y los sótanos, transformándolos en áreas funcionales donde los vecinos podrán disfrutar de espacios compartidos como lavanderías, salas de estudio y zonas de ocio. Estas intervenciones fortalecerán los lazos vecinales, mientras que la instalación de placas solares y sistemas de recolección de aguas pluviales reducirá el impacto ambiental y mejorará la sostenibilidad del barrio. En resumen, el proyecto no solo mejora la accesibilidad, sino que también actúa como un catalizador para la convivencia social y la sostenibilidad. Comenzando en los bloques D9 y H5 como piloto, se presenta como un modelo replicable para transformar el barrio en un entorno más accesible, seguro y dinámico fomentand

The neighborhood of La Pau faces multiple challenges stemming from social, economic, and urban factors that have shaped its development. Among these, the lack of accessibility in housing, the feeling of insecurity, and the neglect of large green areas stand out. Instead of fostering social interaction, these issues have contributed to social isolation. Additionally, the deterioration of the built environment, with buildings suffering from structural and energy deficiencies, affects both the livability and sustainability of the neighborhood. The project addresses these challenges through a comprehensive intervention based on three main strategies: improving building accessibility, revitalizing public spaces, and creating new community uses. Taking advantage of the necessary interventions to ensure accessibility, the project proposes installing elevator cores that not only remove architectural barriers but also connect the blocks through walkways, creating a continuous flow of mobility and interaction. These solutions generate new meeting points, such as communal areas and rest zones, fostering social cohesion and revitalizing community life. Furthermore, at the building level, the intervention will reactivate underutilized spaces such as rooftops and basements, transforming them into functional areas where residents can enjoy shared spaces like laundries, study rooms, and leisure areas. These interventions will strengthen neighborhood ties, while the installation of solar panels and rainwater collection systems will reduce environmental impact and enhance the neighborhood's sustainability. In summary, the project not only improves accessibility but also serves as a catalyst for social interaction and sustainability. Starting with blocks D9 and H5 as a pilot, it presents a replicable model to transform the neighborhood into a more accessible, safe, and dynamic environment that fosters social cohesion.

Di-fusión de La Pau : una nave como detonante : reactivación social mediante la colaboración en producción y gestión circular de excedentes agroalimentarios en el polígono industrial Montsolís

Projecte Final de Màster Oficial

García Bindyuk, Lolita; Macià Acosta, Noemí

Tutor/a - Director/a: Ortigosa Duarte, Nuria

Fecha de publicación: 2025

Escuela Técnica Superior de Arquitectura del Vallès (ETSAV)

Ver detalle Acceso al texto completo

Di-Fusión nace como una estrategia de integración entre La Pau y el polígono Montsolís, difuminando los límites entre lo residencial y lo productivo. La nave industrial se convierte en un nodo catalizador que activa nuevas dinámicas sociales, económicas y ambientales mediante un modelo colaborativo de producción y gestión de excedentes agroalimentarios. Más que una infraestructura, la nave es el detonante de una transformación urbana que impulsa la economía circular, la autosuficiencia y la cohesión comunitaria. Su reactivación no solo dinamiza el tejido industrial, sino que abre un diálogo entre la ciudad y sus espacios productivos, aprovechando su conectividad y potencial estratégico. La propuesta organiza el espacio en áreas interconectadas de producción, formación y participación ciudadana, promoviendo recorridos que integran trabajadores, visitantes y vecinos en un ecosistema inclusivo. Di-Fusión representa un modelo replicable de regeneración urbana donde la sostenibilidad y la cooperación impulsan una nueva forma de habitar y producir en la ciudad.

Di-Fusion emerges as a strategy for integrating La Pau and the Montsolís industrial area, blurring the boundaries between residential and productive spaces. The industrial warehouse becomes a catalytic hub that activates new social, economic, and environmental dynamics through a collaborative model of production and surplus agri-food management. More than just infrastructure, the warehouse serves as the trigger for an urban transformation that fosters circular economy, self-sufficiency, and community cohesion. Its reactivation not only revitalizes the industrial fabric but also establishes a dialogue between the city and its productive spaces, leveraging its connectivity and strategic potential. The proposal organizes the space into interconnected areas for production, education, and citizen participation, promoting pathways that integrate workers, visitors, and residents into an inclusive ecosystem. Di-Fusion represents a replicable model of urban regeneration where sustainability and cooperation drive a new way of living and producing in the city.

ReConnectar ReCirculant : activació de l'antiga Carretera de Mataró a partir d'un HUB logístic de valorització RCD

Projecte Final de Màster Oficial

Roura i Autonell, Mariona; Martínez Beguer, Jordi

Tutor/a - Director/a: Ortigosa Duarte, Nuria

Fecha de publicación: 2025

Escuela Técnica Superior de Arquitectura del Vallès (ETSAV)

Ver detalle Acceso al texto completo

Mirant més enllà dels límits convencionals del barri de La Pau trobem en el camí més pròxim des del barri fins al riu Besòs la Carretera de Mataró. Aquesta via tradicional, ara fragmentada per la infraestructura principalment ferroviària, és un dels principals eixos del projecte. La intenció de reconnectar amb la intenció metabòlica de recircular, en aquest cas el fluxe dels residus de construcció i demolició RCD, ens porta a situar-nos en un ‘àmbit industrial i aïllat, fent una potent proposta d'espai públic, que connecta i transforma espais de fragmentació en espais de reunió, recupera el verd i genera espai públic de qualitat. L'activitat metabòlica s'ubica en una de les naus que ja antigament s'ubicaven al llarg de l'eix Mataró, recontextualitzant-lo amb el seu entorn i proposant una nova activitat. Una activitat que es relaciona amb el tren, element fins ara separador i amb un efecte negatiu en l'entorn, que s'inclou com a element estructurador de la proposta. ReConectar ReCirculant.

Mirando más allá de los límites convencionales del barrio de La Pau encontramos en el camino más próximo desde el barrio hasta el río Besòs la Carretera de Mataró. Esta vía tradicional, ahora fragmentada por la infraestructura principalmente ferroviaria, es uno de los principales ejes del proyecto. La intención de reconectar con la intención metabólica de recircular, en este caso lo fluxe de los residuos de construcción y demolición RCD, nos lleva a situarnos en un ‘ámbito industrial y aislado, haciendo una potente propuesta de espacio público, que conecta y transforma espacios de fragmentación en espacios de reunión, recupera el verde y genera espacio público de calidad. La actividad metabólica se ubica en una de las naves que ya antiguamente se ubicaban a lo largo del eje Mataró, recontextualizándolo con su entorno y proponiendo una nueva actividad. Una actividad que se relaciona con el tren, elemento hasta ahora separador y con un efecto negativo en el entorno, que se incluye como elemento estructurador de la propuesta. ReConectar recirculando.

Looking beyond the conventional limits of the neighborhood of La Pau we find on the nearest road from the neighborhood to the Besòs river the Carretera de Mataró. This traditional route, now fragmented by the mainly railway infrastructure, is one of the main axes of the project. The intention of reconnecting with the metabolic intention of recirculating, in this case the flow of construction and demolition waste RCD, leads us to place ourselves in an industrial and isolated environment, making a powerful proposal of public space, which connects and transforms spaces of fragmentation into meeting spaces, recovers the green and generates quality public space. Metabolic activity is located in one of the warehouses that formerly were located along the Mataró axis, recontextualizing it with its environment and proposing a new activity. An activity that is related to the train, an element until now separator and with a negative effect on the environment, which is included as a structuring element of the proposal. Reconnect ReCirculating.

Taxonomies vernaculars

Trabajo final de grado

Prat Carroggio, Blanca de

Tutor/a - Director/a: Torres González, Carmen

Fecha de publicación: 2025

Escuela Técnica Superior de Arquitectura del Vallès (ETSAV)

Ver detalle Acceso al texto completo

L'arquitectura vernacla és aquella que s'integra amb el seu entorn més pròxim, utilitzant materials propis de la zona i responent a les necessitats directes dels seus habitants. És una arquitectura que porta de manera intrínseca l'economia circular dels materials, que respecta el paisatge i manté l'equilibri amb el seu ecosistema. En un context marcat per la industrialització i la globalització, aquestes construccions tradicionals ens recorden que, quan l'arquitectura abraça les particularitats del lloc, potencia la identitat i treu el màxim profit dels recursos que ofereix el territori. En aquest treball, a partir de l'elaboració d'un catàleg de diferents tipologies d'arquitectura vernacla i el seu anàlisi comparatiu, es reivindica l'estudi d'aquestes construccions amb l'objectiu de recollir i preservar diferents estratègies tradicionals que puguin aportar solucions a les noves arquitectures contemporànies.

La arquitectura vernácula es aquella que se integra con su entorno más cercano, utilizando materiales propios de la zona y respondiendo a las necesidades directas de sus habitantes. Es una arquitectura que lleva de forma intrínseca la economía circular de los materiales, que respeta el paisaje y mantiene el equilibrio con su ecosistema. En un contexto marcado por la industrialización y la globalización, estas construcciones tradicionales nos recuerdan que, cuando la arquitectura abarca las particularidades del sitio, potencia la identidad y saca el máximo provecho de los recursos que ofrece el territorio. En este trabajo, a partir de la elaboración de un catálogo de diferentes tipologías de arquitectura vernácula y su análisis comparativo, se reivindica el estudio de estas construcciones con el objetivo de recoger y preservar diferentes estrategias tradicionales que puedan aportar soluciones a las nuevas arquitecturas contemporáneas.

Vernacular architecture is architecture that integrates with its surroundings, using materials specific to the area and responding to the needs and customs of its inhabitants. It is an architecture that intrinsically carries the circular economy of materials, respects the landscape and maintains a balance with its ecosystem. In a context marked by industrialization and globalization, these traditional constructions remind us that, when architecture embraces the particularities of the place, it enhances identity and maximizes the use of the resources offered by the territory. In this work, based on the elaboration of a catalogue of different types of vernacular architecture and its analysis, the study of these constructions is claimed with the aim of collecting and preserving different traditional strategies that can provide solutions to the new architectures.

Rehabitar la colònia : el cas de la Colònia Vidal com a model d'habitatge cooperatiu

Trabajo final de grado

Fígols Vilarrasa, Marc

Tutor/a - Director/a: Cucurella Jorba, Maria de Montserrat

Fecha de publicación: 2025

Escuela Técnica Superior de Arquitectura del Vallès (ETSAV)

Ver detalle Acceso al texto completo

Les colònies industrials del Berguedà guarden la memòria d'un temps passat, una època en la que les fonts primàries d'energia eren el riu i el carbó. Aquesta lògica territorial es veu avui desdibuixada pel canvi de model productiu. Aquest treball té com a objectiu explorar la Colònia Vidal com un espai resilient i de transformació. L'any 2017 es va iniciar el projecte de Vidàlia, que té com a objectiu recuperar la colònia a l'hora que es promouen valors de sostenibilitat, comunitat i agroecologia. Mitjançant un contracte de masoveria urbana, el projecte ofereix l'oportunitat de viure en els habitatges de la colònia a la seva comunitat a través de la cessió d'ús a mesura que es van rehabilitant. El treball analitza aquesta alternativa des d'una perspectiva que pretén recuperar un vincle amb el territori, entenent l'acte d'habitar com aquell que implica cuidar el lloc i establir una relació intíma amb el que ens envolta. Per tal de comprendre com afecta el fet de viure a la colònia en l'actualitat, s'ha entrevistat a un dels habitants, s'ha enquestat a diversos dels membres de la comunitat i s'ha fet una comparació amb algunes de les condicions que trobem avui en dia a la metròpolis, agafant com a punt de partida les condicions d'un habitatge adequat. Aquesta iniciativa és una demostració del potencial que tenen aquests espais per oferir un futur resilient, adaptat al present i a les necessitats contemporànies. Des de l'inici del projecte que aquest no ha parat d'evolucionar i consolidar-se a mesura que la comunitat s'ha fet forta i poc a poc s'ha anat transformant la colònia per viure-hi cada cop amb millors condicions.

The industrial colonies of Berguedà preserve the memory of a bygone era, a time when the primary energy sources were the river and coal. This territorial logic is now blurred by the shift in the productive model. This study aims to explore Colonia Vidal as a resilient and transformative space. In 2017, the Vidàlia project was launched, aiming to revitalize the colony while promoting values of sustainability, community, and agroecology. Through an urban stewardship contract, the project offers the community the opportunity to live in the colony's homes under a use transfer scheme as they are gradually rehabilitated. The study examines this alternative from a perspective that seeks to restore a connection with the territory, understanding the act of inhabiting as one that involves caring for the place and establishing an intimate relationship with the surrounding environment. To understand the impact of living in the colony today, one of the residents was interviewed, several community members were surveyed, and a comparison was made with some of the conditions found in the metropolis today, using the criteria for adequate housing as a starting point. This initiative demonstrates the potential of these spaces to provide a resilient future, adapted to the present and contemporary needs. Since the project's inception, it has continuously evolved and solidified as the community has grown stronger, gradually transforming the colony into a place to live under increasingly better conditions.

Estudi dels refugis guardats de la Vall d'Aran : metabolisme actual i perspectives de futur

Trabajo final de grado

Almansa i Casanovas, Norah

Tutor/a - Director/a: Sauquet Llonch, Roger Joan

Fecha de publicación: 2025

Escuela Técnica Superior de Arquitectura del Vallès (ETSAV)

Ver detalle Acceso al texto completo

Estudi sobre la relació entre territori, arquitectura i experiència : el cas de la vila de Valldemossa

Trabajo final de grado

Martínez Saraguayo, Clara Sabina

Tutor/a - Director/a: Salvà Matas, Catalina

Fecha de publicación: 2025

Escuela Técnica Superior de Arquitectura del Vallès (ETSAV)

Ver detalle Acceso al texto completo

Aquest Treball de Fi de Grau explora la relació entre territori, arquitectura i experiència a la vila de Valldemossa, ubicada a la Serra de Tramuntana, a l'illa de Mallorca. Mitjançant un anàlisi interescalar, s'estudia com allò natural, allò construït i allò viscut interactuen en diferents escales, creant una constant dialèctica que defineix el caràcter del lloc, sent l'espai public el principal mitjà perceptor. S'aborda la singularitat del territori, considerant-ne l'orografia, la gestió de l'aigua i els vestigis d'activitats humanes passades. Aquests aspectes han influït en el desenvolupament dels assentaments i s'analitza com el paisatge ha condicionat la vida a la zona. D'aquesta manera resulta imprescindible estudiar i retratar l'evolució de l'assentament de Valldemossa mitjançant la informació històrica a l'abast, destacant el paper del patrimoni en la construcció de la identitat local i la seva influència en el desenvolupament urbà del poble. L'anàlisi de l'espai públic se centra en com els carrers funcionen com a mediadors entre allò natural i allò construït, permetent als habitants experimentar aquesta relació de manera tangible. Finalment, s'explora la dialèctica desde l'espai privatitzat, un habitatge al nucli antic, destacant com el seu microcosmos (característiques arquitectòniques, com ara les obertures, els materials, tècniques) manté un vincle directe amb el territori i el paisatge que l'envolta.

Este Trabajo de Fin de Grado explora la relación entre territorio, arquitectura y experiencia en la vila de Valldemossa, ubicada en la Serra de Tramuntana. A través de un análisis interescalar, se estudia cómo lo natural, lo construido y lo vivido interactúan en diferentes escalas, creando una constante dialéctica que define el carácter del lugar. Se aborda la singularidad del territorio, considerando su orografía, la gestión del agua y los vestigios de actividades humanas pasadas. Estos aspectos han influido en el desarrollo de los asentamientos, y se analiza cómo el paisaje ha condicionado la vida en la zona. Por ello es imprescinsible estudiar y retratar la evolución del asentamiento de Valldemossa mediante cartografía histórica, destacando el papel del patrimonio en la construcción de la identidad local y su influencia en el desarrollo urbano del pueblo. El análisis del espacio público se centra en cómo las calles funcionan como mediadoras entre lo natural y lo construido, permitiendo a los habitantes experimentar esta relación de manera tangible. Por último, se explora una vivienda en el casco antiguo, destacando cómo sus características arquitectónicas, como las aperturas, los materiales y las técnicas constructivas, mantienen un vínculo directo con el territorio y el paisaje que la rodea.

This Final Degree Research Project explores the relationship between territory, architecture and experience in the village of Valldemossa, located in the Serra de Tramuntana. Through an interscalar analysis, we study how the natural, the built and the lived interact at different scales, creating a constant dialectic that defines the character of the place. The uniqueness of the territory is addressed, considering its orography, water management and the vestiges of past human activities. These aspects have influenced the development of settlements, and we analyze how the landscape has conditioned life in the area. It is therefore essential to study and portray the evolution of the settlement of Valldemossa through historical cartography, highlighting the role of heritage in the construction of local identity and its influence on the urban development of the town. The analysis of public space focuses on how streets function as mediators between the natural and the built, allowing inhabitants to experience this relationship in a tangible way. Finally, a house in the old town is explored, highlighting how its architectural characteristics, such as openings, materials and construction techniques, maintain a direct link with the surrounding territory and landscape.

Entre tradició i modernitat : Ribot, Sibils i Masramon : 3 cases d'estiueig a les comarques gironines (1950-1970)

Trabajo final de grado

Santalla Clotet, Pol

Tutor/a - Director/a: Musquera Felip, Sílvia

Fecha de publicación: 2025

Escuela Técnica Superior de Arquitectura del Vallès (ETSAV)

Ver detalle Acceso al texto completo

20 cases personificades : recursos peculiars que transformen la casa particular

Trabajo final de grado

Ventura Langa, Maria; Servera Centelles, Joana

Tutor/a - Director/a: Hernández Sabat, Bernat

Fecha de publicación: 2025

Escuela Técnica Superior de Arquitectura del Vallès (ETSAV)

Ver detalle Acceso al texto completo

Avui en dia, l'habitatge és dissenyat de manera global, el mateix disseny pot agrupar a moltes persones diferents. De fet, es valora positivament que sigui un espai on el continent sigui modelable i impersonal per tal d'incloure maneres d'habitar variades. En aquest treball es vol buscar alternatives a l'habitatge convencional, és a dir, l'habitatge que és dissenyat amb una visió globalitzada on es dona per fet que els seus habitants garanteixen les mateixes característiques, així caient en uns models repetitius i estandarditzats. Es vol incentivar l'especificació de l'habitatge, entendre que cada persona és un ens únic, i així ha de ser reflectit en la seva llar. Crear en el lector l'iniciativa per tenir una relació activa amb casa seva, per tal d'arribar a l'especificació màxima de l'espai que s'habita. Aquest concepte és definit com la casa personificada. Aquella que és colonitzada per la persona que l'habita, que crea incomoditat per aquell que no la coneix. Una casa que es desvincula de la normativitat actual, per regir-se exclusivament per les comoditats i moviments rutinaris dels seus habitants. A partir d'un recull d'exemplificacions, s'intenta descobrir un seguit de recursos que permetin sortir de les convencionalitats actuals per retrobar-se amb un imaginari que obre la perspectiva del que concebem com a casa.

Nowadays, housing is designed in a global manner, where the same design can accommodate many different people. In fact, it is considered a positive aspect for the space to be adaptable and impersonal to include varied ways of living. This work seeks to explore alternatives to conventional housing. This conventional houses are designed with a globalized vision assuming that its inhabitants share the same characteristics, thus falling into repetitive and standardized models. The aim is to encourage the specification of housing, understanding that each person is a unique being, and this should be reflected in their home. To inspire the reader to take an active role in their home, so as to achieve the highest degree of personalization of the space they inhabit. This concept is defined as the personified house. One that is colonized by the person who inhabits it, creating discomfort for those unfamiliar with it. A house that breaks away from current norms, governed exclusively by the comforts and habitual movements of its inhabitants. Through a collection of examples, the aim is to discover a series of resources that allow us to move away from current conventions and reconnect with an imaginary that broadens the perspective of what we conceive as home.

Arquitectura d'un paisatge hostil : el cas de Formentera

Trabajo final de grado

Vives García del Real, Claudia

Tutor/a - Director/a: Garriga Bosch, Sergi

Fecha de publicación: 2025

Escuela Técnica Superior de Arquitectura del Vallès (ETSAV)

Ver detalle Acceso al texto completo

Formentera és una de les illes Balears, situada al sud d'Eivissa. Es considera un destí idíl·lic, tranquil i perfecte per a la desconnexió. El seu paisatge es caracteritza per platges d'aigua cristal·lina, camps de conreu, murs de pedra, cases blanques i molts altres elements que es descobreixen mentre es recorren les seves carreteres i camins irregulars. Tots aquests elements que avui dia defineixen l'illa tenen una història al darrere i un origen que no sempre ha estat tan simple com pot semblar actualment. Habitar l'illa des dels seus inicis va ser un procés ple d'obstacles, a causa de la manca de protecció i les condicions adverses per als primers habitants. Aquest treball té com a objectiu realitzar una estada a l'illa per detectar i analitzar aquests condicionants del medi i els elements que han sorgit com a resultat directe d'aquests. Aquesta anàlisi es complementarà amb l'estudi de la seva evolució al llarg dels anys, ja que la societat que habita l'illa actualment és completament diferent de la dels primers anys de població. Durant l'estada també es fotografiaran els condicionants i els elements per tal de complementar la recerca amb material visual.

Formentera es una de las islas Baleares, situada al sur de Ibiza. Se considera un destino idílico, tranquilo y perfecto para desconectar. Su paisaje se caracteriza por playas de agua cristalina, campos de cultivo, muros de piedra, casas blancas y muchos otros elementos que se descubren al recorrer sus carreteras y caminos irregulares. Todos estos elementos que hoy en día definen la isla tienen una historia detrás y un origen que no siempre ha sido tan sencillo como puede parecer actualmente. Habitar la isla desde sus inicios fue un proceso lleno de obstáculos, debido a la falta de protección y las condiciones adversas para los primeros habitantes. Este trabajo tiene como objetivo realizar una estancia en la isla para detectar y analizar estos condicionantes del medio y los elementos que han surgido como resultado directo de estos. Este análisis se complementará con el estudio de su evolución a lo largo de los años, ya que la sociedad que habita la isla actualmente es completamente diferente de la de los primeros años de población. Durante la estancia también se fotografiarán los condicionantes y los elementos para complementar la investigación con material visual.

Formentera is one of the Balearic Islands, located south of Ibiza. It is considered an idyllic, peaceful destination, perfect for disconnection. Its landscape is characterized by crystal-clear beaches, cultivated fields, stone walls, white houses, and many other elements that can be discovered while traveling along its roads and irregular paths. All these elements that today define the island have a history behind them and an origin that has not always been as simple as it might seem now. Settling on the island from its beginnings was a process full of obstacles due to its lack of protection and adverse conditions for the first inhabitants. This project aims to carry out a stay on the island to identify and analyze the conditions of the environment and the elements that have emerged as a direct result from theses. This analysis will be complemented by studying its evolution over the years, as the society currently inhabiting the island is entirely different from that of its early settlers. During the stay, the conditions, and the elements will also be photographed to complement the research with visual material.