APRÈN. Portal de la producció docent del professorat de la UPC

En aquest treball, s'estudia el disseny d'un reactor que forma part d'una planta de producció de biocombustibles per a l'aviació o SAF (sustainable aviation fuel) a partir de greixos. Aquest reactor és una part essencial del procés, ja que en ell passem de tenir els greixos, d'origen vegetal o animal dels quals s'alimenta, a compostos químics que poden ser tractats, com les parafines. Els greixos dels quals s'alimenta el reactor avui en dia no tenen gaire sortida i són vistos com un residu, d'aquesta manera se li podrà donar sortida a greixos residuals comuns, com ara olis, i aprofitar-se per a poder reduir l'ús de combustibles fòssils. Així doncs, en aquesta memòria s'estudia el disseny del reactor que du a terme el procés anteriorment mencionat. S'estudiaran les condicions de treball a les que l'equip està exposat, ja que per aconseguir els productes que volem s'ha d'operar a altes temperatures i pressions, a més a més, gran part del procés utilitza hidrogen, que en contacte amb els acers pot ocasionar problemes greus de corrosió. Al llarg de la memòria es detallen com funcionen els diferents mecanismes de corrosió que podrien afectar el reactor i posteriorment s'analitza quins són realment una amenaça per a la seva integritat estructural. Posteriorment, es farà una recerca per determinar quina és la millor elecció de material possible per fer cada part del reactor, i seguit d'això, es portarà a terme un seguiment complet del procés de construcció per tal d'assegurar que no hi haurà risc de fallades, tot analitzant el reactor amb estris especialitzats sense danyar l'estructura. Per acabar, s'inclou la planificació seguida durant el projecte, així com el pressupost d'aquest. A més a més, es realitza un estudi ambiental per avaluar l'impacte ambiental que aquest procés comporta, i es compararà el resultat final de l'estimació de contaminació amb una predicció dels possibles avantatges que aquest reactor proporcionarà al llarg d'uns anys en referent a l'estalvi de combustibles fòssils, per tal de determinar si la seva implementació és bona o perjudicial per al medi ambient. En resum, aquesta memòria escrita demostra que el projecte s'ha dut a terme de manera satisfactòria. S'han seguit totes les fases necessàries per a l'execució del projecte i s'han aconseguit tots els objectius marcats inicialment, tant tècnics i professionals com personals.

L'estudi s'ha realitzat seguint les restriccions establertes per la normativa vigent d'edificació aplicable a reformes i ampliacions. Tanmateix, cal destacar que la darrera gran modificació de les instal·lacions, efectuada l'any 1998 a conseqüència d'un incendi, es va regir per normatives menys estrictes que les actuals, fet que pot condicionar l'anàlisi dels resultats. Per a la certificació energètica s'ha utilitzat la Herramienta Unificada LIDER-CALENER (HULC), reconeguda pel Govern d'Espanya. Aquesta eina verifica el compliment de les exigències d'estalvi energètic del Codi Tècnic de l'Edificació (CTE) i genera tant el certificat d'eficiència energètica com un informe detallat sobre les característiques estructurals i energètiques de l'edifici analitzat. El procés experimental ha descrit els passos seguits durant la simulació, identificant com a factors amb més impacte en la demanda energètica la ventilació, les infiltracions, les fonts internes i les finestres. Pel que fa al consum energètic, la calefacció i l'Aigua Calenta Sanitària (ACS) han resultat ser les principals fonts de despesa. Les propostes de millora s'han centrat a optimitzar l'envolupant tèrmica amb la incorporació d'aïllaments i en adoptar sistemes d'energia renovable. Destaquen la substitució de l'enllumenat convencional per tecnologia LED, el canvi de calderes per aerotèrmia —basant-se en l'experiència adquirida durant les pràctiques en una empresa del sector de la climatització— i el dimensionament d'una instal·lació fotovoltaica amb PV*SOL. Aquestes mesures tenen com a objectiu reduir el consum d'energia no renovable i les emissions contaminants. En conjunt, aquest estudi descriu el procediment de certificació energètica d'un edifici i l'impacte dels canvis implementats, promovent la rehabilitació i construcció d'edificis més eficients per avançar cap a un futur més sostenible.

Aquest projecte consisteix en la certificació energètica d'una casa rural de 150 anys d'antiguitat situada en un petit poble de l'Alt Urgell a 1600 metres d'altura sobre el nivell del mar, a més de plantejar millores per augmentar aquest nivell de certificació. Per fer-ho, primer de tot es realitza una petita introducció del sistema energètic espanyol, de les normatives que el regeixen i també dels dos programes que s'utilitzen per dur a terme la certificació, el CE3X i l'HULC. A continuació, es defineix de forma completa l'habitatge, realitzant els plànols d'aquest i detallant dades com la zona climàtica on es troba, les característiques dels elements que conformen l'envolupant tèrmica, les instal·lacions d'aigua calenta sanitària i calefacció i el consum energètic anual. A partir d'aquí, el següent pas consisteix a dur a terme la certificació energètica de l'habitatge amb els dos programes comentats i analitzar els resultats obtinguts amb cadascun. Introduint les dades necessàries a cada programa i seguint el procediment marcat s'obté la mateixa qualificació amb els dos, la qual es tracta d'una lletra D amb unes emissions anuals d'aproximadament 38 kg CO2/m2. A més a més, amb el programa HULC es realitza la verificació dels requisits HE0, HE1, HE4 i HE5 especificats al DB-HE. Amb els resultats obtinguts i per tal de millorar-los és necessari realitzar certs canvis. Per això es proposa, per una banda, millorar la conductivitat tèrmica dels elements constructius que formen l'envolupant tèrmica de l'edifici, i per altra banda, canviar les instal·lacions d'ACS i calefacció actuals per una instal·lació solar fotovoltaica i un sistema d'aerotèrmia amb radiadors de baixa temperatura. Amb aquestes millores s'aconsegueix reduir les emissions de CO2 anuals en un 99% aconseguint una qualificació A, a la vegada que es permet verificar els requisits referents al consum d'energia primària no renovable, l'avaluació de la demanda i la cobertura renovable per l'aigua calenta sanitària. Per tal de veure la viabilitat econòmica d'aquest projecte es realitza un estudi econòmic. En aquest, s'obté que es necessitaria una inversió inicial d'uns 24.000 € i tenint en compte que anualment amb les millores implementades s'estalviarien més de 2.000 €, el període de retorn de la inversió seria d'onze anys i aquesta tindria un VAN i TIR positius. Per acabar, es realitza un estudi ambiental per veure quina petjada ecològica té l'elaboració i redacció d'aquest projecte i també un estudi social i d'igualtat de gènere amb la finalitat d'analitzar si el treball està condicionat o pot condicionar diferenciacions discriminatòries de gènere o d'estatus social.

L'hidrogen com a vector energètic ha emergit en els darrers anys com una solució prometedora per abordar molts dels reptes energètics i ambientals que enfronta la nostra societat. La seva capacitat per actuar com a emmagatzemador d'energia i la seva versatilitat en aplicacions que van des del transport fins a la generació d'electricitat, el converteixen en una peça clau en la transició cap a un sistema energètic més sostenible i menys dependent dels combustibles fòssils. Aquest treball de fi de màster se centra en l'estudi termodinàmic d'un cicle utilitzat en el procés de liqüefacció d'hidrogen. Aquest procés és fonamental per a l'emmagatzematge i transport eficient de l'hidrogen, ja que permet reduir significativament el seu volum. Per tal de donar una dimensió pràctica a aquest estudi, s'ha definit un edifici per a la construcció d'una planta criogènica on es duria a terme aquest procés de liqüefacció. A més a més, també s'inclou la certificació energètica d'aquest edifici, garantint que compleix amb els estàndards més alts d'eficiència energètica. Addicionalment, s'ha proposat la implementació d'un parc fotovoltaic per a l'alimentació tant de l'edifici com del procés industrial. Aquesta proposta demostra que és possible alimentar la planta amb energia renovable provinent d'un parc fotovoltaic, fet que subratlla el potencial de l'energia solar en la producció d'hidrogen verd i en la reducció de les emissions de gasos d'efecte d'hivernacle. Així doncs, aquest projecte s'emmarca en un context històric i tecnològic on la cerca de solucions energètiques sostenibles és més urgent que mai. La creixent preocupació pel canvi climàtic i la necessitat de diversificar les fonts d'energia han impulsat la investigació i desenvolupament de tecnologies avançades com la de l'hidrogen. En aquest sentit, el present treball no només contribueix a la comprensió tècnica i científica del procés de liqüefacció d'hidrogen, sinó que també proposa solucions concretes i viables per a la implementació de sistemes energètics sostenibles.

El present projecte presenta diversos estudis d'alternatives per analitzar la implantació d'un Parc Solar Fotovoltaic (PSFV) per alimentar la dessaladora de Bajo Almanzora (Almeria). En concret, s'analitzen la potència pic, les tecnologies disponibles al mercat, les possibles ubicaci- ons de la planta i el dimensionament del parc solar fotovoltaic. Primerament, s'ha dut a terme un estudi de la potència pic pel PSFV. El criteri definitiu per determinar la potència pic ha estat un percentatge d'autoconsum del 35%, obtingut amb una potència de 16,5 MWp. Tot seguit, s'han estudiat les diferents tecnologies dels components del PSFV disponibles al mercat per tal d'optimitzar les característiques del parc. S'han determinat la tipologia de pa- nells solars, inversors, estructures fotovoltaiques i la idoneïtat de l'ús de Battery Energy Storage Systems (BESS). Aquest estudi s'ha realitzat a partir de dades tècniques, econòmiques, ambi- entals i un dimensionament amb l'eina PVsyst. L'anàlisi s'ha efectuat mitjançant un sistema d'elecció multicriteri. Com a conclusió d'aquest estudi, s'ha decidit utilitzar panells bifacials monocristal·lins, estructures de seguidors d'un eix, inversors de strings i no s'utilitzaran BESS. A continuació, s'ha determinat tres possibles alternatives d'ubicació i línies d'evacuació del PSFV al voltant de la dessaladora. A partir d'una anàlisi d'elecció multicriteri mitjançant la metodologia PRES, s'ha determinat la ubicació òptima. Totes tres alternatives resulten viables, però l'alternativa 3 es considera la més adequada segons els criteris establerts. Un cop determinada la ubicació, s'ha realitzat un dimensionament del PSFV amb models comer- cials i s'ha fet una simulació amb l'eina PVsyst. El parc dimensionat consta de 27.072 panells, 383 seguidors (219 de 96 panells, 88 de 48 panells i 76 de 24 panells) i 47 inversors. A més, s'ha realitzat una implantació en les diferents parcel·les de l'alternativa 3 a partir de l'eina AutoCAD. Després s'ha realitzat un estudi econòmic i de viabilitat on s'ha estimat el pressupost del projecte i s'ha comparat el preu de compra del mercat amb el preu de la producció de l'energia a partir del PSFV, obtenint un valor inferior a 50 €/MWh corresponent al preu de mercat. Finalment, la planificació i el pressupost, l'impacte ambiental i l'estudi social i de gènere con- clouen el projecte.

Aquest Treball Fi de Grau gira entorn a la certificació energètica i la implementació de millores en un habitatge situat a Es Mercadal, Menorca, utilitzant el programa oficial HULC (Eina Unificada LIDER-CALENER). L'objectiu principal és analitzar l'estat actual de l'eficiència energètica de l'habitatge i realitzar les millores necessàries per complir amb els requisits establerts als apartats HE0, HE1, HE4 i HE5 del Codi Tècnic de l'Edificació (CTE). Inicialment, es duu a terme la certificació energètica de l'habitatge utilitzant el programari HULC. Aquesta anàlisi permet identificar les àrees que no compleixen amb les normatives vigents i proporciona una base per desenvolupar un pla de millora. Per complir amb els requisits de l'HE0 i l'HE1, s'implementen diverses estratègies d'eficiència energètica, incloent-hi millores en l'aïllament tèrmic de murs, cobertes i sòls, així com la substitució de finestres per vidres de baixa emissivitat. A més, s'optimitzen els sistemes de calefacció, ventilació i aire condicionat per reduir la demanda energètica de l'habitatge. Pel que fa al compliment de l'HE4, s'integra un sistema d'energia solar tèrmica per cobrir el 100% de la demanda d'aigua calenta sanitària (ACS). Aquest sistema aprofita radiació solar de Menorca, la qual cosa permet una notable reducció del consum d'energia primària no renovable. Per a l'HE5, s'avalua la viabilitat d'instal·lar panells solars fotovoltaics per generar part de l'electricitat consumida per l'habitatge, contribuint així a una major autosuficiència energètica. Finalment, es realitza un estudi econòmic detallat per avaluar la viabilitat financera de les millores proposades. Aquest Treball Fi de Grau no només ofereix una visió pràctica de la certificació i millora de l'eficiència energètica d'un habitatge, sinó que també contribueix a la promoció de pràctiques constructives sostenibles i al compliment de les normatives energètiques a Espanya.

En aquest treball, s'inicia el disseny d'una planta que es construirà en una fàbrica existent de gluten de Manchester. En aquesta, s'establirà una nova línia de producció d'aquesta proteïna que comprendrà les etapes de premsat i assecat després que el gluten s'hagi separat de la farina. La novetat d'aquest projecte és la utilització d'un sistema d'aprofitament del vapor. Com que el gluten conté una gran quantitat d'aigua, entra en un assecador en el qual gràcies a la calor de vapor d'aigua calent i pressuritzat se seca i per tant perd una gran quantitat d'aigua, que s'evapora. Aquesta, com que es troba a una gran temperatura, es filtra i es pot aprofitar per generar més vapor per a l'assecador. Per tant, s'envia a un evaporador i cedeix la seva calor a aigua líquida per tal d'obtenir vapor que, després de passar per uns compressors per tenir les condicions necessàries, torna a l'assecador per a dur a terme la seva funció d'assecar els grans de gluten. Així doncs, en aquest treball es detallarà el procés que s'ha explicat, que es representarà en diagrames de flux de blocs i de procés (BFD i PFD) per tal de plasmar com s'hauran de connectar els equips entre si i com serà el transcurs de la línia de producció. Per tal de completar el disseny conceptual de la nova línia, es realitzarà un balanç de matèria i energia que permetrà conèixer les propietats del gluten i el vapor en cada part del procés, cosa que resulta fonamental per tal de saber el flux necessari en cada equip i les condicions que aquests hauran de suportar. D'altra banda, es compararan les emissions d'aquest procés amb les línies existents, que no reaprofiten vapor sinó que es genera en una caldera, i s'apreciarà com en aquest sentit es redueixen les emissions en gairebé un 80 %. Pel que fa a les conclusions, es certificarà que el treball ha completat un disseny preliminar de la línia de producció, però que en properes etapes aquest s'haurà de desenvolupar escollint els equips concrets i detallant tots els elements del procés, així com el seu cost.

En aquesta memòria es recull l'estudi d'una planta de cicle combinat i la seva hibridació solar. Per facilitar el seguiment del projecte, la memòria s'ha estructurat en dues parts principals. La primera part del treball, del capítol 3 al capítol 6, està dedicada a la part teòrica, necessària per comprendre les anàlisis i resultats posteriors. Inicialment, es presenta el context de l'energia a escala mundial, amb una explicació de les principals fonts d'energia. Posteriorment, es descriuen les diferents tecnologies d'energia solar existents actualment. A continuació, es detalla el funcionament i les particularitats d'una central tèrmica de cicle combinat com la que s'estudia en aquest projecte. L'últim punt de la part teòrica examina breument l'estat actual de la hibridació solar, amb exemples de centrals que ja implementen aquesta tecnologia en la generació d'energia elèctrica. La segona part de la memòria, del capítol 7 al 13, inclou les anàlisis i resultats del projecte. En primer lloc, s'explica la metodologia d'estudi i anàlisi seguida. Després, es presenta el cicle combinat estudiat i es realitza la seva anàlisi termodinàmica. A continuació, es mostren les alternatives d'hibridació solar i s'avaluen per seleccionar la millor opció. Posteriorment, s'efectua un estudi ambiental de les emissions del cicle combinat i la reducció d'aquestes gràcies a la hibridació solar. Seguidament, es realitza un estudi econòmic que detalla els costos directes de capital per a la hibridació solar proposada i s'analitza la seva viabilitat econòmica. A continuació, es du a terme un breu estudi social i d'igualtat de gènere centrat en els àmbits de l'enginyeria industrial i les centrals tèrmiques de cicle combinat. Finalment, es presenta la planificació seguida per a la realització del projecte i el seu pressupost corresponent.

L'objectiu principal d'aquest projecte consisteix a realitzar la Certificació Energètica d'un edifici plurifamiliar ubicat al municipi de Viladecans, Barcelona. Per començar, es durà a terme un estudi del comportament actual de l'edifici, focalitzant-se primer en la demanda i el consum energètic i ,posteriorment, en la identificació de propostes d'intervenció per millorar la seva eficiència energètica. La certificació energètica es duu a terme en dues fases diferenciades. En primer lloc, s'efectua una verificació basada en els requisits mínims establerts pel Codi Tècnic de l'Edificació (CTE) en termes de demanda i consum energètic, així com un estudi de les principals lleis que afecten l'eficiència energètica dels habitatges. En segon lloc, es procedeix a l'obtenció de la certificació energètica, mitjançant l'avaluació dels sistemes de climatització existents a l'edifici. La certificació es valora segons els criteris oficialment reconeguts, particularment aquells que s'apliquen als edificis de nova construcció. Per a dur a terme aquesta avaluació, s'utilitzarà el programari oficial del govern espanyol conegut com a Herramienta Unificada Lider Calener (HULC). Aquesta eina, en combinació amb els plànols realitzats amb AutoCAD que representen les plantes de l'edifici, permetrà una anàlisi detallada del disseny estructural, elements constructius i sistemes tèrmics existents. El procediment per a la certificació energètica mitjançant HULC inclourà una detallada definició de les instal·lacions de l'edifici, les verificacions HE0, HE1, HE4 i HE5, l'obtenció de la qualificació energètica final i la generació dels documents oficials que conformen el certificat energètic. Posteriorment, s'analitzaran amb detall els resultats obtinguts en termes de demanda i consum energètic, amb l'objectiu de determinar la seva coherència i verificar si compleixen amb els límits establerts per les normatives vigents. Finalment, es farà una valoració de les possibles millores que es podrien implementar a l'edifici. Aquesta fase inclourà un estudi de les millores més adequades, la seva implementació, una estimació pressupostària i una anàlisi de la viabilitat econòmica.

El principal objetivo de este trabajo consiste en diseñar un sistema de renovación y climatización del aire tanto de la planta baja como del sótano de la fábrica de “GMI Dental Implantology S.L.”, una empresa dedicada a la construcción de implantes dentales situada en Lérida. Las salas de interés serán el taller de la planta baja, de grandes dimensiones dónde se hallan las máquinas de elaboración de los implantes (técnicamente denominadas, “tornos”) y las 4 dependencias del sótano donde se realizan procesos de desengrase, chorreado con arena, desinfección y termoconformado. En primer lugar, se deberá estudiar y entender aquellas variables que tendrán una clara influencia en nuestro trabajo. Algunas de las variables que se contemplarán son: los tipos de materiales, el número de renovaciones de aire necesarias, el caudal de aire a mover o climatizar y la potencia de la maquinaria presente. En segundo lugar, se llevará a cabo la parte experimental, es decir, el diseño de los sistemas de ventilación y de climatización. Debido a que la empresa no dispone de los planos tridimensionales, se tendrá que comenzar por construirlos. Esto se hará con el programa “IFC Builder” de la plataforma “CYPE” que permite definir las dimensiones de la estructura y el tipo de paredes o techos. Una vez conseguidos los planos en 3D, se podrá comenzar a trabajar en el diseño de los sistemas. A partir de este momento, se podrá utilizar el programa “Cypecad MEP”, de la misma plataforma. A este programa se le pueden añadir los planos 3D y nos permite trabajar sobre ellos. Antes de comenzar con el diseño de conductos y la elección de maquinaria necesaria, se deberá encontrar las cargas térmicas de cada sala a través de un estudio térmico. Una vez calculadas las cargas térmicas de cada sala, se podrá comenzar con el diseño de los conductos de aire y la elección de la maquinaria necesaria para poder climatizar y ventilar todas las salas. Parámetros cómo la potencia y la temperatura serán fundamentales para esta sección del proyecto. Por último, “Cypecad MEP” nos permitirá determinar si el sistema construido cumple con la normativa de una nave industrial, y finalmente calcular el presupuesto de todo el proyecto.

Aquest treball de fi de màster té per objectiu l'anàlisi de la certificació energètica d'un edifici residencial unifamiliar aïllat existent, i l'avaluació de propostes de millora que permetin augmentar la qualificació energètica de l'estat actual, com a resultat d'un ús de l'energia més eficient i favorable per al medi ambient. De forma introductòria, es presenten conceptes d'eficiència i certificació energètica, i la legislació vigent aplicable al sector residencial; útil per avaluar la factibilitat de les propostes suggerides procurant garantir el compliment de la normativa. A continuació, s'estudien les característiques principals i l'estat energètic actual de l'habitatge. S'inclou l'anàlisi de les necessitats energètiques mensuals per a la climatització de l'aigua de la piscina exterior. A partir de la informació recopilada dels tancaments exteriors opacs i semitransparents i de les instal·lacions consumidores d'energia de l'immoble, es fa ús dels programes de simulació oficials per a la qualificació d'eficiència energètica HULC (Herramienta Unificada LIDER-CALENER) i CYPETHERM HE Plus, i es genera l'informe de certificació energètica de l'habitatge. S'identifiquen i s'avaluen les oportunitats de millora de l'eficiència energètica mitjançant un estudi comparatiu dels resultats obtinguts en ambdues simulacions. Es busca aconseguir una significativa optimització del consum d'energia primària i la reducció de les emissions de diòxid de carboni anuals de l'habitatge. Les oportunitats de millora estudiades són l'actuació sobre l'envolupant tèrmica de l'habitatge, la incorporació d'un sistema de generació renovable solar tèrmic per l'aigua calenta sanitària i la climatització de la piscina exterior, i el dimensionament d'una instal·lació solar fotovoltaica per cobrir part de la demanda elèctrica. Finalment, es realitza un estudi de viabilitat de les oportunitats de millora. La selecció de la solució més adient es fa en funció del potencial estalvi energètic i econòmic, valorant la inversió inicial d'implementació i el període d'amortització. També es busca assolir el confort, la seguretat i la condició social dels usuaris de l'habitatge per mitjà d'una reducció substancial de l'impacte ambiental promovent hàbits de consum més sostenibles i disminuint la dependència dels recursos energètics contaminants.

El present treball tracta sobre la metodologia per dur a terme una certificació energètica d'un edifici residencial a Barcelona per mitjà de dos programaris homologats per l'IDAE: l' ”Her- ramienta Unificada Lider-Calener” (HULC) i la versió gratuïta de certificació energètica del programa TeKton-3D, el TK-CEEP. En primer lloc, en els apartats de prefaci i introducció del projecte, es fa una visió general dels motius pels quals s'ha decidit fer el projecte, els requisits que es necessitaran prèviament i els objectius que s'espera extreure'n. Per acabar de situar el projecte, es fa una explicació del context climàtic i del marc normatiu. En el context climàtic es descriu l'evolució que ha portat fins a la situació actual, es revisen els objectius i les propostes en l'àmbit mundial que s'estan duent a terme i s'acaba explicant el paper de l'edificació en el canvi climàtic. Pel que fa a la normativa, es fa un repàs de les diferents parts del Reglament d'Instal·lacions Tèrmiques en Edificis (RITE) i del Codi Tècnic d'Edificació (CTE) afecten el projecte, a més, es fa una explicació del RD 390/2021 que estableix les condicions tècniques i administratives de les certificacions energètiques. Amb el context definit, es fa un estudi preliminar del projecte on es determinen la zona climàtica on s'ubica el projecte, es fa un estudi de la geometria de l'edifici estudiat i dels espais que conté, es calcula el cabal de ventilació necessari per a complir les normatives de salubritat i es descriuen els diferents tancaments de l'edifici (murs, forjats, finestres, ponts tèrmics. . . ) A continuació, es caracteritza l'edifici a l'HULC: modelant la geometria, assignant-hi els tan- caments prèviament definits i introduint els sistemes de calefacció i refrigeració. Amb l'edifi- ci definit es fa una simulació d'on se n'extrau l'informe de certificació energètica així com les demandes i càrregues tèrmiques de l'edifici. Seguidament, es fa el mateix exercici amb el pro- gramari TK-CEEP i es comparen els resultats extrets amb ambdós programes i s'analitzen els possibles motius de diferència entre els resultats. A més, complint un dels objectius del treball, s'ha fet una descripció dels avantatges i desavantatges de cadascun dels programes, comparant- los en diversos camps. Un cop definida la certificació energètica de l'edifici, es proposen diverses accions de millora energètica per tal que l'edifici pugui complir la normativa actual. Les diverses propostes de rehabilitació se simulen amb el programari HULC i es fa una anàlisi comparativa primer a escala energètica i després en l'àmbit financer. Per valorar el projecte se'n fa un repàs de la planificació, un pressupost i una anàlisi dels im- pactes socials, ambientals i de gènere. Finalment, es fan unes conclusions on es dona per fet el compliment dels objectius, es valora com a resultats més rellevants la certificació obtinguda i les propostes de rehabilitació presentades i, per acabar, es puntualitzen quines són les limitacions del projecte i s'assenyalen futures línies d'acció i de millora.

This project presents a comparative analysis of two polygeneration systems for a residential building in Vic. More specifically, it analyses and compares two polygeneration systems that have to cover the heating, cooling and domestic hot water demands of a residential block located in Vic. The first of the polygeneration systems studied is of an electrical nature, consisting of a set of air-water heat pumps, a radiant/cooling underfloor system and a photovoltaic installation located on the roof of the building. On the other hand, the second polygeneration system analysed is of a thermal nature, consisting of a set of pellet boilers, an absorption machine, a radiant/cooling underfloor system and a solar thermal installation on the roof of the building. The main objective of the work is to determine which of the two proposed polygeneration systems is more suitable to be implemented in the residential block taking into account the constructive characteristics, the location and the energy demands of the building. On the other hand, it is important to highlight that the starting point of the work is the architectural project of the residential block studied, carried out by the Estudi Arquitectura Alemany, in February 2008. This final master's degree project has adapted the construction elements of the initial project to the regulations in force and has modelled and simulated, using the TeKton3D [18] tool, the behaviour of the building, determining that it complies with the regulations in force. In relation to the study of the polygeneration systems, the behaviour of the two proposed installations has been modelled and simulated using the TeKton3D [18], PVSOL [19] and CHEQ4 [20] tools, and it has been determined that they comply with the regulations in force. Finally, a comparative energy and economic analysis was carried out to determine the most suitable polygeneration system to be installed in the residential block

Hydrogen and renewable energy must go hand in hand to deal with fossil fuels. The growth in energy demand must be covered by renewable and non-polluting sources. Photovoltaic energy and hydrogen as an energy vector must be allied to exploit the advantages of each other. The future cannot be conceived without fossil fuels losing their impact, but for this to happen, the alternative must be sustainable and efficient. This work is the continuation of the Final Degree Project, Thermodynamic Analysis of Cryogenic Cycles for the Production of Liquid Hydrogen. In this case, a variant of the Claude cycle is chosen to design a plant that, powered by a photovoltaic plant, produces liquid hydrogen. First, an energetic and thermodynamic comparison of three different Claude cycles is made. Each one has its peculiarities. Based on the results of the most efficient variant, the design of a photovoltaic solar installation is carried out that, operating 365 days a year, will supply enough energy to run the plant. The mathematical software EES and SolarEdge Designer make it possible to carry out this study. Finally, the economic and environmental analyses of the liquefaction cycle and the designed photovoltaic solar plant are performed

Análisis, planteamiento e implementación de sistemas MOM (Manufacturing Operations Management) para la digitalización de entornos industriales. La industria 4.0 requiere automatización, conectividad y software. En este trabajo, se profundiza en el papel del software dentro de esta nueva revolución industrial. A través de la implementación de uno de estos sistemas en una demostración, se simulará una empresa ficticia para mostrar cómo pueden solucionarse los desafíos que enfrenta un entorno industrial tradicional. La demostración resultante será una herramienta de gran utilidad para demostrar el alcance de estos sistemas a empresas interesadas en la digitalización. En este contexto, se explorarán las ventajas de la digitalización en la gestión de las operaciones de fabricación, incluyendo la optimización de los procesos, la mejora de la eficiencia, la reducción de costos y la toma de decisiones basada en datos en tiempo real. Se examinará cómo el uso de software especializado puede facilitar la monitorización y el control de las actividades de producción, la gestión del inventario, la planificación de la producción y la trazabilidad de los productos. Además, se analizarán los desafíos y las consideraciones clave al implementar estos sistemas, como la integración con la infraestructura existente, la capacitación del personal y se destacarán las mejores prácticas para maximizar los beneficios de la digitalización en los entornos industriales

L'objecte d'aquest projecte és l'estudi, disseny i implementació d'un sistema de climatització eficient per a una comunitat residencial de 90 habitatges ubicat a Almeria, a través de sistemes de climatització de volum variable de refrigerant (VRF) d'alt rendiment amb recuperació de calor de la marca Hitachi, ja que aquest projecte es desenvolupa amb col·laboració amb aquesta empresa. Aquest projecte té com a objectiu millorar el confort tèrmic dels habitatges mentre es busca reduir l'impacte ambiental i optimitzar els costos energètics. Per a fer-ho, s'establiran les condicions tècniques i legals a les quals s'han d'ajustar les instal·lacions de climatització. En aquest treball s'exposa detalladament el principi de funcionament i el cicle termodinàmic que segueixen els refrigerants dels equips de climatització actuals. A més a més, s'expliquen les diferents tecnologies disponibles al mercat i es destaquen els seus avantatges i inconvenients per a poder realitzar una selecció d'equips òptima i adaptada a les necessitats del client final. Per a garantir unes condicions de confort òptimes, es realitza un estudi de càrregues tèrmiques amb les condicions més desfavorables. Per a dur a terme aquesta tasca, es defineixen les condi- cions meteorològiques de la ubicació del projecte en qüestió, tots els paràmetres dels elements constructius, l'ús previst de cada sala, el nivell d'ocupació, enllumenat, ventilació, entre d'al- tres. L'estudi es realitza mitjançant el software de càlcul CLWin, que segueix el mètode RTSM, mètode de les sèries radiant temporals, descrit per la ASHRAE (American Society of Heating, Re- frigerating and Air-conditioning Engineers, Inc.), capaç de determinar les càrregues tèrmiques de refrigeració i calefacció. Un cop determinades les càrregues de cada sala a climatitzar, es procedeix a la selecció de les unitats exteriors i interiors de la marca Hitachi. Es seleccionen unitats interiors de conductes en funció de les càrregues tèrmiques. En referència a les unitats exteriors, s'opta per l'elecció de sistemes de cabal variable de refrigerant d'alta eficiència amb recuperació de calor, ja que aquests permeten un ús individualitzat de cada unitat interior, així com permeten l'ús simultani dels modes refrigeració i calefacció en les diferents unitats interiors, adequant-se a les necessitats d'aquest projecte. També es dissenya una instal·lació zonal amb controls individualitzats per a una eficiència major i confort òptim dels usuaris. Finalment un factor clau en aquest projecte és la realització d'un estudi econòmic i ambiental detallats. En aquest es comparen els consums energètics i les emissions contaminants del siste- ma triat d'alta eficiència amb un sistema de climatització estàndard, en el que es poden apreciar l'estalvi econòmic i la reducció d'emissions de CO2 del sistema d'alt rendiment. Aquest ajuda a reiterar que la decisió presa és encertada, ja que aquesta reducció del consum implica una disminució de les emissions contribuint a la sostenibilitat mediambiental, així com suposa un cost total menor davant el sistema estàndard malgrat la inversió inicial major que comporten els sistemes d'alta eficiència

Aquesta memòria tracta sobre l'estudi de simulació i certificació energètica d'un edifici d'oficines, seguit per un anàlisis exhaustiu d'aquest. Un cop fet aquest anàlisis, es valoraran un seguit de propostes a implementar per millorar la eficiència energètica del edifici. Per realitzar la certificació energètica caldrà fixar-se en els requisits i/o valors de consum i demanda energètica que hi ha imposats per el Codi Tècnic de l'Edificació (CTE) dels edificis, juntament amb l'obtenció de la certificació energètica a partir dels sistemes de climatització Primerament es realitzarà un estudi dels plànols del edifici i mitjançant el programa oficial HULC (Herramienta Unificada Lider Calener). Aquest programa, un cop exportats els plànols de l'AUTOCAD de les diferents plantes que conté l'edifici, ens permet realitzar un estudi mes detallat, incloent-li el tipus de estructura, els elements constructius que la formen i els diferents sistemes tèrmics. Així mateix, gracies a l' HULC, realitzarem la certificació energètica de les oficines on en el apartat de l'explicació del seu funcionament, es farà les verificacions oportunes en el HE-1 i HE-0 del CTE i finalment s'obtindrà la qualificació energètica final de l'edifici amb la generació dels documents oficials corresponents. Una vegada obtingut la qualificació energètica es procedirà a analitzar els resultats obtinguts, fixant- se en els termes de la demanda energètica i en el consum energètic. Es veurà si els valors obtinguts compleixen dins dels límits establerts i si tenen certa coherència. Per últim, veient els resultats es valoraran possibles millores a implementar en l'edifici, realitzant un estudi de les diferents millores factibles i seguidament avaluant la implementació de cadascuna junt amb el seu pressupost, la seva viabilitat econòmica i la seva vida útil.