APRÈN. Portal de la producció docent del professorat de la UPC

El present treball té com a objectiu avaluar la comarca del Solsonès per assolir l'auto abastiment d'electricitat mitjançant únicament fonts d'energia renovable en àrees que no tenen valor ecològic significatiu, amb la finalitat de minimitzar l'impacte ambiental. Les fonts renovables estudiades per tal d'evitar l'ús de combustibles fòssils són l'energia eòlica, fotovoltaica i hidràulica. L'estudi inclou una avaluació de la demanda elèctrica i de l'oferta d'energia renovable, així com la projecció del consum futur per determinar les necessitats energètiques a mitjà i llarg termini. Es compara la capacitat de generació renovable amb la demanda elèctrica per establir si el Solsonès pot assolir l'auto abastiment mitjançant fonts renovables. Els resultats indiquen que el consum elèctric mitjà anual del Solsonès és de 65,38 GWh, amb una variabilitat considerable entre municipis. S'han fet diverses previsions per a 2030 i 2050, les quals mostren possibles augments o disminucions en el consum, depenent de les tendències econòmiques i energètiques. El potencial fotovoltaic de la comarca és destacable, amb una superfície disponible de 488,2 hectàrees per a instal·lacions solars en entorns sense valor ecològic. S'ha estimat que es podrien instal·lar 322,21 MW de potència fotovoltaica, amb una generació anual de 436,55 GWh. En contrast, l'energia eòlica no és viable a causa de la manca de recursos eòlics significatius i les preocupacions locals. La central hidroelèctrica de la presa de la Llosa del Cavall, tot i no estar operativa actualment, s'estima un potencial de generació de 26,21 GWh anuals, la qual cosa representa una aportació important al subministrament elèctric de la comarca. En conclusió, el Solsonès presenta un alt potencial per aconseguir l'auto abastiment elèctric mitjançant fonts renovables, especialment gràcies a l'energia fotovoltaica i hidràulica. La combinació d'aquestes fonts podria cobrir completament la demanda.

The objective of this thesis is the study and reduction of the carbon footprint of the ALBA Synchrotron facility. For this purpose, an energy audit of the facility is carried out. In this audit, the hydraulic and HVAC systems are diagnosed in search of energy losses. The power supplier of the facility is also studied in order to determine the energy consumption of ALBA and its associated carbon emissions and emission factor. Energy conservation measures are then proposed to increase the energy efficiency of the HVAC and hydraulic systems. These measures aim to eliminate faults causing energy loss in the systems. Tuning of the climate control units present at the experimental hall of the facility, reprogramming of the SCADA control system and the replacement of the pump units of the self-generation water circuit are proposed as energy conservation measures for the HVAC and hydraulic systems. These measures are then analysed to find their overall energetic, economic and carbon impact. The assessed energy consumption of the ALBA Synchrotron is 45,763,299 kWh during the year 2023. Its associated carbon footprint is 16,865 tons of CO2. The energy savings from the proposed measures are 2,161,888 kWh per year. The resulting reduction in carbon emissions is estimated to be 503.88 tons of CO2 each year. These measures also have an estimated economic impact of 185,426.88€ in savings each year. The implementation of the proposed measures achieves a net reduction of 4.7% in the overall energy consumption and 3% in the carbon emissions of the facility.

L'objectiu d'aquest treball és comprendre l'origen del consum per poder extreure conclusions sobre quins són els punts on cal treball, i així idear propostes per reduir el consum. Es realitza descripció dels edificis, on s'especifiquen els diferents dispositius que consumeixen aigua i el seu respectiu consum. Seguidament, es duu a terme una modelització mensual del consum d'aigua durant l'any 2023 en cadascun dels edificis que conforma el campus i es compara amb les factures d'aquest període. A partir dels resultats obtinguts, s'extreuen conclusions i es calculen indicadors de consum. En últim lloc, es fan estudis preliminars de diferents propostes de reducció.

Aquest Treball de Fi de Grau consisteix en l'estudi per obtenir la certificació energètica de l'Escola Agrària de Tàrrega. S'han estudiat els dos edificis que la conformen, l'edifici d'Oficines / Aules i l'edifici Residència i se'n han realitzat les certificacions energètiques corresponents mitjançant el software CE3X. S'ha fet una certificació energètica simplificada i una d'exhaustiva per a cada edifici. S'han analitzat els resultats obtinguts d'aquestes certificacions juntament amb un estudi dels consums energètics reals i finalment, en base a l'anàlisi s'han presentat unes propostes per millorar l'eficiència energètica dels edificis.

Aquest treball se centra a fer una avaluació d'impacte ambiental d'una activitat de nova implementació d'una empresa dedicada a la valorització de residus en un establiment que se situarà a la ciutat de Barcelona, concretament a la zona portuària. L'objectiu principal és valorar l'impacte ambiental que generarà l'activitat, avaluant els diferents vectors com són les aigües residuals, l'atmosfera, els residus, el sòl, el paisatge, el medi humà, la biodiversitat i els recursos naturals. Per fer-ho, s'haurà de tenir en compte tota la normativa legal aplicable en els tres àmbits, autonòmic, estatal i europeu. Per poder fer l'estudi, serà necessari tenir informació sobre l'empresa, dades generals i informació sobre els processos que realitzarà, els consums de recursos i matèries que tindrà i els residus que produirà i gestionarà. També caldrà conèixer les característiques que té el medi ambient on es troba l'establiment. Es voldrà saber l'estat del medi abiòtic, del medi biòtic i del medi antròpic, per poder fer un estudi més acurat i real. Després de conèixer-ho tot, s'analitzaran tots els vectors ambientals i els possibles tractaments, per finalitzar amb la descripció dels impactes quan l'activitat estigui funcionant. S'avaluarà el possible impacte en una situació d'emergència o funcionament anormal que pugui patir l'empresa en algun moment de la seva vida productiva. Així doncs, es podrà veure, que l'impacte global és compatible per la majoria dels vectors ambientals, menys per l'atmosfera i les aigües pluvials, que serà moderat. També es conclourà que el vector més afectat serà els recursos naturals i per cas contrari, el que menys serà el paisatge.

The European cleantech sector has flourished in the past decade, positioning itself as a leader in innovation. However, challenges persist in scaling and industrializing these technologies. Europe's ambition to claim a significant share of the 650 billion euro clean technology market by 2030 necessitates addressing gaps in growth equity and scale-up finance for sustained competitiveness. The European Green Deal (EGD) establishes legally binding objectives for both the EU and its member states, requiring new regulations and revisions to facilitate an eco-friendly transition. On February 1, 2023, the Commission presented the Green Deal Industrial Plan in Brussels, aiming to bolster the EU's manufacturing capacity for net-zero technologies. Ursula von der Leyen, President of the European Commission, envisions Europe leading in clean technology development, promoting quality jobs, innovation, and mass production. European entrepreneurs stress the importance of streamlining regulations, ensuring fair competition, and addressing funding gaps. To quantitatively assess these challenges, this thesis conducts a survey involving 332 companies from 25 European nations. The participants align with the cleantech sector's mission (73 percent) , driven by business opportunities (59 percent) and regulatory compliance (27 percent). Challenges include strict regulations (22 percent), technological complexities (17 percent), and limited external financing (17 percent). Environmental, product safety, and operational safety policies significantly impact companies, emphasizing the need for a simplified regulatory environment. Access to finance proves challenging for 66 companies, citing complex application processes and high competition. Current financing methods include internal funds, bank debt, and grants, with considerations for future options like green/ESG bonds and hybrid financing. Skill shortages, notably in design (15 percent) and intellectual property (13 percent), are evident. Supply chain preferences prioritize European suppliers for quality (29 percent) and price (25 percent), with limited recourse exclusively to local suppliers. Despite confidence in Green Deal transparency, concerns persist about ambitious goals. Companies express optimism about achieving net-zero, but less certainty surrounds national and EU targets. The thesis aims to bridge qualitative insights and quantitative data, offering a comprehensive understanding of challenges and opportunities in the European cleantech sector. Findings intend to guide policymakers and serve as the foundation for subsequent research lines of the CLEU project, acknowledging limitations such as sample biases and temporal constraints inherent in the dynamic cleantech sector

Aquest treball estudia la petjada de carboni d'un habitatge unifamiliar situat a la població de Matadepera, mitjançant un estudi d'Anàlisi de Cicle de Vida a través de Simapro, un software especialitzat. S'analitza l'impacte ambiental produït per les diferents fases de la vida útil de l'habitatge i s'interpreten els resultats finals juntament amb el plantejament d'un escenari alternatiu

Desenvolupament d'una metodologia per avaluar el potencial d'autoabastiment d'electricitat d'un territori i se n'il·lustrarà l'ús a la comarca del Solsonès. Per això, es compararà l'actual demanda energètica amb l'oferta provinent dels recursos actualment explotats a la comarca i s'estimarà la possibilitat d'explotar-ne de nous, bàsicament d'energia fotovoltaica i eòlica instal·lada en entorns urbans.

Com s'indica en el títol del treball de fi de màster, l'objectiu és la realització d'una auditoria energètica que permeti avaluar la realitat actual d'una masia segle XVII situada a La Quar (Berguedà) en aspectes energètics, i permeti estudiar la viabilitat tècnica i econòmica de diferents propostes de millora d'eficiència energètica amb l'objectiu principal de reduir la demanada d'energia i d'emissions de CO2. Per poder assolir l'objectiu, s'ha dividit el treball en dos blocs diferenciats, el primer bloc ha estat la definició de l'edifici amb les seves instal·lacions i mètode constructiu, el qual ha permès juntament amb la modelització del consum energètic realitzar l'auditoria energètica de la masia obtenint uns resultats molt poc eficients que han reforçat la justificació del treball alhora de buscar propostes de millora. La segona part, i la que més importància s'ha donat és amb l'estudi de les propostes de millora, amb un pre disseny, estudi de viabilitat econòmica i d'impacte ambiental. Gràcies aquestes mesures s'ha reduït la demanda energètica del edifici i de les emissions de CO2. Per acabar, donar rellevància a l'obtenció satisfactòria d'un treball, on s'han complert els objectius marcats prèviament i s'han complert els objectius segons l'abast del projecte

El present estudi pretén analitzar les alternatives d'elements constructius i instal·lacions d'un habitatge unifamiliar aïllat. Consta de dues parts, l'estudi d'alternatives, i l'avaluació de les alternatives estudiades. En l'estudi d'alternatives s'incorpora una breu descripció de cadascuna d'elles, un recull de dades basades en alguns dels productes del mercat o diferents opcions de material i una valoració de l'impacte ambiental de cada alternativa. En l'avaluació de les alternatives es realitza una comparació mitjançant un sistema de factors ponderats que permet seleccionar la combinació més sostenible. Finalment, per tal d'estandarditzar el resultat de l'avaluació, s'introdueixen els resultats en el software de certificació energètica CE3X.