Aprèn - Daniel García-Escudero

El presente Trabajo de Fin de Grado consiste en el estudio de las viviendas unifamiliares del arquitecto vasco Luis Peña Ganchegui (1926-2009). Si es conocido por algo es sin ninguna duda por la relación de su obra con el paisaje, considerándose uno de los maestros del lugar. En un contexto donde la arquitectura tradicional se define por su carácter compacto y su respuesta a un clima exigente, Luis Peña Ganchegui cuestiona estas limitaciones y aplica los conocimientos adquiridos en su formación para regresar a su tierra con el objetivo de integrar los principios de la modernidad con las enseñanzas de la tradición, dando lugar a una nueva manera de concebir la arquitectura en el País Vasco. El estudio parte del análisis de dos artículos y una conferencia que exploran la relación entre modernidad y tradición en su obra, especialmente en viviendas plurifamiliares. A partir de estos conceptos clave, la investigación se centra en la vivienda unifamiliar aislada como posible sucesora del caserío. El caserío representa la vivienda tradicional por excelencia del País Vasco. Sin embargo, a lo largo del siglo XX dejó de construirse, lo que plantea la siguiente pregunta: ¿De qué manera ha evolucionado la vivienda unifamiliar en relación con el modelo tradicional del caserío? ¿Hasta qué punto Luis Peña Ganchegui se acerca o se aleja del diseño tradicional del caserío al aplicar los principios del Movimiento Moderno? Para responder a estas preguntas, se realiza un análisis gráfico y teórico que permite comprender en qué medida las viviendas unifamiliares de Luis Peña Ganchegui mantienen o no, una relación con el caserío tradicional.

This Final Degree Project consists of the study of the single-family houses of the Basque architect Luis Peña Ganchegui (1926-2009). If he is known for anything, it is undoubtedly for the relationship of his work with the landscape, being considered one of the masters of the place. In a context where traditional architecture is defined by its compact character and its response to a demanding climate, Luis Peña Ganchegui questions these limitations and applies the knowledge acquired in his training to return to his land with the aim of integrating the principles of modernity with the teachings of tradition, giving rise to a new way of conceiving architecture in the Basque Country. The study is based on the analysis of two articles and a lecture that explore the relationship between modernity and tradition in his work, especially in multi-family housing. Based on these key concepts, the research focuses on the single-family detached house as a possible successor to the farmhouse. The farmhouse represents the traditional dwelling par excellence in the Basque Country. However, throughout the 20th century it ceased to be built, which raises the following question: How has the single-family house evolved in relation to the traditional model of the farmhouse? To what extent does Luis Peña Ganchegui approach or move away from the traditional design of the farmhouse by applying the principles of the Modern Movement? In order to answer these questions, a graphic and theoretical analysis is carried out to understand to what extent Luis Peña Ganchegui's single-family houses maintain or not a relationship with the traditional farmhouse.

Oscar Tusquets i els espais tontos: l'ús d'espais intermedis en els habitatges de l'Studio PER (1964-1984)

Trabajo final de grado

Piedrafita Carreño, Maria

Tutor/a - Director/a: Bardí Milà, Berta; García-Escudero, Daniel

Fecha de publicación: 2025

Escuela Técnica Superior de Arquitectura de Barcelona (ETSAB)

Ver detalle Acceso al texto completo

El concepte de flexibilitat en l'arquitectura ha tingut una presència constant. Tot i que no és un tema nou, els avanços tecnològics, els canvis socials i especialment la pandèmia, que ens va obligar a passar molt més temps a casa, han fet que la flexibilitat sigui una necessitat urgent en l'arquitectura actual. Aquest concepte és especialment rellevant perquè les necessitats dels habitants evolucionen de manera contínua, i els habitatges han de poder adaptar-se a aquestes exigències canviants. El treball se centra a analitzar com els espais que no tenen una funció clara o definida, els anomenats “espais tontos” o espais residuals, poden oferir noves oportunitats per millorar la flexibilitat i la qualitat espacial de l'habitatge. Sovint vistos com a innecessaris o secundaris, aquests espais poden tenir un paper clau si es dissenyen o s'aprofiten de manera creativa, i això permet que es transformin en àrees funcionals i adaptables a diverses necessitats. Amb aquest enfocament, es pretén demostrar com els “espais tontos” poden esdevenir una part essencial i versàtil del disseny domèstic, contribuint a crear entorns més dinàmics, flexibles i capaços d'adaptar-se a les necessitats canviants dels habitants al llarg del temps. El tema sorgeix a partir de l'article “Elogio de los espacios tontos” d'Oscar Tusquets, publicat a la revista Nuevo ambiente l'any 1969, on es reflexiona sobre el valor dels espais sense funció definida en l'arquitectura. A partir d'aquesta base teòrica, s'analitzen els projectes d'habitatges d'Oscar Tusquets desenvolupats durant la seva etapa com a membre de l'Studio PER, realitzats a Catalunya entre l'any 1964 i 1984, per identificar com integren aquests espais en els seus dissenys.

The concept of flexibility in architecture has had a constant presence. Although it is not a new issue, technological advances, social changes and especially the pandemic, which forced us to spend much more time at home, have made flexibility an urgent need in today's architecture. This concept is especially relevant because the needs of the inhabitants evolve continuously, and housing must be able to adapt to these changing demands. The work focuses on analyzing how spaces that do not have a clear or defined function, the so-called “stupid spaces” or residual spaces, can offer new opportunities to improve the flexibility and spatial quality of housing. Often seen as unnecessary or secondary, these spaces can play a key role if they are designed or used creatively, allowing them to be transformed into functional areas adaptable to various needs. With this approach, it is intended to demonstrate how “stupid spaces” can become an essential and versatile part of domestic design, contributing to create more dynamic, flexible environments capable of adapting to the changing needs of the inhabitants over time. The theme arises from the article “Elogio de los espacios tontos” by Oscar Tusquets, published in the magazine “Nuevo ambiente” in 1969, where it reflects on the value of spaces without defined function in architecture. Based on this theoretical basis, Oscar Tusquets' housing projects developed during his time as a member of Studio PER, carried out in Catalonia between 1964 and 1984, are analyzed to identify how they integrate these spaces into their designs.

Viure i estudiar a la llar: l'adaptació dels habitatges i les unitats de convivència de cinc estudiants a Barcelona

Trabajo final de grado

Gallifa Parra, Claudia

Tutor/a - Director/a: Bardí Milà, Berta; García-Escudero, Daniel

Fecha de publicación: 2025

Escuela Técnica Superior de Arquitectura de Barcelona (ETSAB)

Ver detalle Acceso al texto completo

L'habitatge té un paper fonamental en la vida dels estudiants, ja que no només és el seu lloc de descans, sinó també l'entorn principal per dur a terme les tasques acadèmiques. Les noves exigències del model d'aprenentatge han posat de manifest la necessitat de transformar els habitatges per integrar espais d'estudi, provocant canvis arquitectònics que han evidenciat les limitacions d'adaptabilitat dels habitatges per acollir l'activitat d'estudiar. És per això que aquest treball se centra a avaluar els habitatges durant les hores d'estudi, observant com l'arquitectura s'adapta per satisfer les necessitats de l'estudiant. S'explora l'evolució de l'habitatge a Barcelona, per saber els antecedents de l'habitatge actual, aprofundint en la seva distribució, jerarquia d'estances i la consideració o absència d'espais d'estudi. A més, es fa una anàlisi de l'evolució de les unitats de convivència i quines són les actuals, demostrant que cal que l'habitatge adopti noves estratègies per conciliar la diversitat d'unitats de convivència i la introducció de noves activitats. Per analitzar la integració dels espais d'estudi, es desglossa l'habitatge en cadascuna de les estances per avaluar si la normativa permet la capacitat d'acollir un espai d'estudi, destacant-ne virtuts i limitacions. Es tanca la part teòrica amb un recull de les característiques arquitectòniques òptimes per un espai d'estudi, basades en normatives vigents i criteris de disseny funcional per pràctiques educatives, que serveixen d'indicadors arquitectònics per analitzar els casos d'estudi. La part pràctica de l'estudi inclou cinc casos reals d'estudiants de Barcelona amb espais d'estudi i unitats de convivència diversos. Permet l'observació dels seus habitatges i les seves rutines, avaluant de forma quantitativa cada una de les estances per quantificar la seva potencialitat per acollir espais d'estudi. Es completa amb una anàlisi qualitativa gràfica, acompanyada d'entrevistes, per representar la realitat.

Housing plays a fundamental role in the lives of students, since it is not only their place of rest, but also the main environment to carry out academic tasks. The new demands of the learning model have highlighted the need to transform housing to integrate study spaces, causing architectural changes that have shown the limitations of adaptability of housing to accommodate the activity of studying. That is why this work focuses on evaluating the homes during the study hours, observing how architecture adapts to meet the needs of the student. The evolution of housing in Barcelona is explored, to know the background of current housing, deepening its distribution, hierarchy of rooms and the consideration or absence of study spaces. In addition, an analysis is made of the evolution of coexistence units and what are the current ones, showing that it is necessary for housing to adopt new strategies to reconcile the diversity of coexistence units and the integration of new activities. To analyze the integration of the study spaces, the house is broken down in each of the rooms to evaluate if the regulations allow the capacity to host a study space, highlighting virtues and limitations. The theoretical part is closed with a compilation of the optimal architectural characteristics for a study space, based on current regulations and functional design criteria for educational practices, which serve as architectural indicators to analyze the case studies. The practical part of the study includes five real cases of university students from Barcelona with different study spaces and coexistence units. It allows the observation of their homes and their routines, evaluating quantitatively each of the rooms to quantify their potential to host study spaces. It is completed with a graphic qualitative analysis, accompanied by interviews, to represent the reality of the study spaces.

Alvar Aalto a través de la mirada de Rafael Moneo, un anàlisi dels teatres altians

Trabajo final de grado

Bach Rueda, Guillem

Tutor/a - Director/a: García-Escudero, Daniel; Bardí Milà, Berta

Fecha de publicación: 2025

Escuela Técnica Superior de Arquitectura de Barcelona (ETSAB)

Ver detalle Acceso al texto completo

Aquest treball analitza l'obra d'Alvar Aalto des d'una perspectiva crítica que integra l'estudi tipològic proposat per Rafael Moneo, amb l'objectiu de destacar la coherència i la continuïtat conceptual dels seus projectes. Com a punt de partida, es pren la conferència de Moneo de 1981 sobre els conceptes i les idees de l'arquitecte fi nlandès, seguida d'una part pràctica basada en l'anàlisi de diferents casos d'estudi. Finalment, es proposen una sèrie de conclusions relacionades amb l'aparent diversitat formal de les obres d'Aalto, i com aquestes poden ser recollides, analitzades i reinterpretades per entendre millor les seves idees. Els objectius específi cs de l'estudi són, d'una banda, explicar en què consisteix l'estudi tipològic de Moneo; d'altra banda, extreure conclusions de la seva conferència sobre Aalto i seleccionar els punts clau per a l'anàlisi dels projectes d'Aalto. A més, es presenta una aportació gràfi ca que sintetitza els resultats de la investigació i enriqueix la comprensió visual dels conceptes tractats. A través d'una metodologia qualitativa, que consta d'una part teòrica que aborda els conceptes i les idees, i d'una part pràctica basada en l'anàlisi de diferents casos d'estudi, es proposen una sèrie de conclusions sobre la diversitat formal aparent de les obres d'Aalto, analitzades des d'una nova perspectiva.

Este trabajo analiza la obra de Alvar Aalto desde una perspectiva crítica que integra el estudio tipológico propuesto por Rafael Moneo, con el objetivo de destacar la coherencia y la continuidad conceptual de sus proyectos. Como punto de partida, se toma la conferencia de Moneo de 1981 sobre los conceptos y las ideas del arquitecto finlandés, seguida de una parte práctica basada en el análisis de distintos casos de estudio. Por último, se proponen una serie de conclusiones relacionadas con la aparente diversidad formal de las obras de Aalto, y cómo éstas pueden ser recogidas, analizadas y reinterpretadas para entender mejor sus ideas. Los objetivos específi cos del estudio son, por un lado, explicar en qué consiste el estudio tipológico de Moneo; por otra parte, extraer conclusiones de su conferencia sobre Aalto y seleccionar los puntos clave para el análisis de los proyectos de Aalto. Además, se presenta una aportación gráfica que sintetiza los resultados de la investigación y enriquece la comprensión visual de los conceptos tratados. A través de una metodología cualitativa, que consta de una parte teórica que aborda los conceptos y las ideas, y de una parte práctica basada en el análisis de diferentes casos de estudio, se proponen una serie de conclusiones sobre la diversidad formal aparente de las obras de Aalto, analizadas desde una nueva perspectiva.

This work analyzes the work of Alvar Aalto from a critical perspective that integrates the typological study proposed by Rafael Moneo, with the aim of highlighting the coherence and conceptual continuity of his projects. As a starting point, Moneo's 1981 lecture on the concepts and ideas of the Finnish architect is taken, followed by a practical part based on the analysis of diff erent case studies. Finally, a series of conclusions are proposed related to the apparent formal diversity of Aalto's works, and how these can be collected, analyzed and reinterpreted to better understand his ideas. The specifi c objectives of the study are, on the one hand, to explain what the typological study of Moneo consists of; on the other hand, draw conclusions from your conference about Aalto and select the key points for the analysis of Aalto's projects. In addition, a graphic contribution is presented that synthesizes the results of the research and enriches the visual understanding of the concepts discussed. Through a qualitative methodology, which consists of a theoretical part that addresses concepts and ideas, and a practical part based on the analysis of diff erent case studies, a series of conclusions are proposed on the apparent formal diversity of Aalto's works, analyzed from a new perspective.

Manuel Cervantes: conversaciones

Audiovisual

García-Escudero, Daniel; Cervantes, Manuel

Fecha de publicación: 2025

Escuela Técnica Superior de Arquitectura de Barcelona (ETSAB)

BASES PARA EL PROYECTO I - 210004
BASES PARA EL PROYECTO II - 210009

Acceso al texto completo

Construint relacions: pòrtics i crugies com a patrons dinàmics

Audiovisual

García-Escudero, Daniel

Fecha de publicación: 2025

Escuela Técnica Superior de Arquitectura de Barcelona (ETSAB)

BASES PARA EL PROYECTO I - 210004
BASES PARA EL PROYECTO II - 210009

Ver detalle Acceso al texto completo

Ciudad y arquitectura en la Avenida Meridiana

Trabajo de asignatura

Rojas Baquero, Juan Pablo; Bayona Jaramillo, Sebastián; Castro Valdez, Paulina; Cirera Ferrer, Mel; De Pablo Esteban, Martín; Gallardo Miranda, Diego; Goldwasser Perez, Matías; Gonzalez Gaete, Adonis Patricion; Guzmán Cuevas, Angélica Esther; Hernández Escribens, Diego; Izarra Aguirre, Roberto; Motta, Kevin; Mura, Giuliana; Noreña Pérez, Juan Martín; Santana Zepeda, Hugo Emmanuel; Stemberga Castro, Piero; Valis, Eva; Vasquez Umaña, José Daniel; García-Escudero, Daniel; Vidal Jordi, Antoni

Fecha de publicación: 2025

Escuela Técnica Superior de Arquitectura de Barcelona (ETSAB)

ARQUITECTURA, CIUDAD Y PROYECTO - 210702
ESCENARIOS URBANOS - 210724

Acceso al texto completo

PPP, R+R curso 2024-25 : assignatura Arquitectura, Ciudad y Proyecto, Línea Proyecto, Proceso y Programación, cuatrimestre otoño

Course description

García-Escudero, Daniel

Fecha de publicación: 2024

Escuela Técnica Superior de Arquitectura de Barcelona (ETSAB)

ARQUITECTURA, CIUDAD Y PROYECTO - 210702

Acceso al texto completo

Alvar Aalto : un ensayo sobre espacio, recorrido y orden Restricted access to the UPC academic community

Libro

García-Escudero, Daniel; Bach Triadó, Eugeni

Fecha de publicación: 2024

ISBN: 9788410008724 (en línia); 9788410065420 (en línia); 9788410008717 (imprès); 9788410065413 (imprès)

Ver detalle Acceso al texto completo

Alvar Aalto : un assaig sobre l'espai, recorregut i ordre Restricted access to the UPC academic community

Libro

García-Escudero, Daniel; Bach Triadó, Eugeni

Fecha de publicación: 2024

ISBN: 9788410008700 (en línia); 9788410065444 (en línia); 9788410008694 (imprès); 9788410065437 (imprès)

Ver detalle Acceso al texto completo

Jornadas sobre Innovación Docente en Arquitectura: bloque 1

Audiovisual

Sergio García-Pérez,; Sancho-Mir, Miguel; Garcia Herrero, Jesús; Carrascal García, Teresa; Bellido Palau, Míriam; Gallego Sánchez-Torija, Jorge; Carlos Lobato, Juan; Humberto Flores-Romero, Jorge; Echarte Ramos, Jose María; Martín López, Lucía; de Jorge-Huertas, Virginia; Bardí Milà, Berta; García-Escudero, Daniel; Sardá Sánchez, Raquel; Martínez Gutiérrez, Raquel

Fecha de publicación: 2024

Ver detalle Acceso al texto completo

Jornadas sobre Innovación Docente en Arquitectura: bloque 4

Audiovisual

Perez Garcia, Diego; Sonmtag, Alexandra; Montoro Coso, Ricardo; Vargas Diaz, Ingrid; Cimadomo, Guido; Jimenez Morales, Eduardo; Genís Vinyals, Mariona; Gisbert Cervera, Mercè; Castro Hernandez, Lucía; Pagès Arjona, Ignasi; Casino Rubio, David; Pizarro Juanas, María José; Rueda Jiménez, Óscar; Ruiz Bulnes, Pilar; Bardí Milà, Berta; García-Escudero, Daniel; Frediani, Arturo

Fecha de publicación: 2024

Ver detalle Acceso al texto completo

Jornadas sobre Innovación Docente en Arquitectura: bloque 6

Audiovisual

Loyola Lizama, Ignacio; Latorre Soto, Jaime; Ramírez Fernández, Rocío; Ribot, Silvia; R. Illanes, Alba; Bernabeu-Bautista, Alvaro; Huskinson, Mariana; Serrano Estrada, Leticia; Manuel Jerez, Esteban de; de Asiain, María López; Donadei, Marta; Bravo Bernal, Ana; Barrale, Julian; Waidler, Melanie; Higueras García, Ester; Seve, Bruno; Bardí Milà, Berta; García-Escudero, Daniel; Escudero, Laura; Jeschke, Laura

Fecha de publicación: 2024

Ver detalle Acceso al texto completo

Jornadas sobre Innovación Docente en Arquitectura: bloque 2

Audiovisual

Álvarez Agea, Alberto; Avila-Casademont, Genís; de Gispert-Hernàndez, Jordi; Moliner Nuño, Sandra; Sanchez Riera, Albert; Fernandez Rodriguez, Juan Francisco; Aguilar Alejandre, María; Martín Mariscal, Amanda; López Cotelo, Borja Ramon; Alonso Oro, Alberto; Pilar Salazar Lozano, María del; Alonso Pedrero, Fernando; Moran Garcia, Pilar; Bardí Milà, Berta; García-Escudero, Daniel; Taberna Torres, Judit

Fecha de publicación: 2024

Ver detalle Acceso al texto completo

Jornadas sobre Innovación Docente en Arquitectura: bloque 3

Audiovisual

Lluís Zamora, Joan; Valentina Mena, Raquel; Serra Fabregà, Raül; Moya Olmedo, Pilar; Sabron Martínez, Luís de; Sotelo Calvillo, Gonzalo; Martínez Díaz, Ángel; Lizundia, Iñigo; Azcona Uribe, Leire; Ovalle Costal, Daniel; Guardiola Villora, Arianna; Gonzalez Torrado, Cristian; Bardí Milà, Berta; García-Escudero, Daniel; Ros-Martín, Irene; Vicente-Sandoval González, Ignacio

Fecha de publicación: 2024

Ver detalle Acceso al texto completo

Jornadas sobre Innovación Docente en Arquitectura: bloque 5

Audiovisual

Minguito Garcia, Ana Patricia; Prieto Gonzalez, Eduardo; Ruiz Colmenar, Alberto; Mariné Carretero, Nicolás; Carrasco Purull, Gonzalo; Salvatierra Maza, Belén; Fabré Nadal, Martina; Sogbe Mora, Erica; Perez Tembleque, Laura; Gonzalez Izquierdo, Jose Manuel; Barahona Garcia, Miguel; Bardí Milà, Berta; García-Escudero, Daniel; Garrido López, Fermina; García-Asenjo Llana, David

Fecha de publicación: 2024

Ver detalle Acceso al texto completo

De l'horitzontalitat del campus als tallers verticals: l'Escola Tècnica Superior d'Arquitectura de la Universitat Politècnica de València

Trabajo final de grado

Martínez Hernández, Judit

Tutor/a - Director/a: Bardí Milà, Berta; García-Escudero, Daniel

Fecha de publicación: 2024

Escuela Técnica Superior de Arquitectura de Barcelona (ETSAB)

Ver detalle Acceso al texto completo

El següent treball pren com a cas d'estudi l'Escola Tècnica Superior d'Arquitectura de la Universitat Politècnica de València (1968-actualitat), que té origen com a part del projecte universitari del Campus Politècnic de Vera, a la ciutat de València. L'objectiu de la investigació és analitzar tres àmbits en tres escales diferents: el campus, l'escola i l'aula, tot traçant un recorregut que va des de la identificació del campus com a mat-building, amb la seva horitzontalitat característica, fins a la verticalitat en l'aprenentatge de l'arquitectura dins l'assignatura de Projectes. L'escola actua com a nexe entre aquestes dues escales, connectant els diferents nivells d'interacció. La lectura i explicació del treball explora com l'estructura horitzontal del campus de Vera, dissenyada per reunir en un sol cos institucional tots els ensenyaments tècnics i superiors, influeix en l'organització espacial i pedagògica de l'ETSA-UPV. S'analitza com aquesta escola, integrada en el sistema arquitectònic del mat-building, s'adapta als seus espais i planteja una docència específica en l'àmbit de projectes, implementant un mètode d'aprenentatge vertical. Aquest treball contribueix a una millor comprensió de la relació entre l'espai arquitectònic i la pràctica pedagògica en l'ensenyament de l'arquitectura, destacant l'ETSA-UPV com un exemple paradigmàtic de l'aplicació dels principis del mat-building en l'educació superior.

The following work takes as a case study the Escola Tècnica Superior d'Arquitectura de la Universitat Politècnica de València (1968-present), which emerged as part of the university project of the Vera Polytechnic Campus in the city of Valencia. The aim of the research is to analyse three areas at three different scales: the campus, the school and the classroom, tracing a path that goes from the identification of the campus as a mat-building, with its characteristic horizontality, to the verticality of learning architecture within the subject of projects. The school acts as a link between these two scales, connecting the different levels of interaction. The reading and explanation of the work explores how the horizontal structure of the Vera campus, designed to bring together all technical and higher education in a single institutional body, influences the spatial and pedagogical organisation of the ETSA-UPV. It analyses how this school, integrated in the architectural system of the mat building, adapts to its spaces and proposes specific teaching in the field of projects, implementing a vertical learning method. This work contributes to a better understanding of the relationship between architectural space and pedagogical practice in the teaching of architecture, highlighting ETSA-UPV as a paradigmatic example of the application of mat-building principles in higher education institutions.

La petjada de l'arquitectura tradicional domèstica mallorquina a les obres dels danesos Jørn Utzon i Erik Christian Sørensen

Trabajo final de grado

Amengual Cantallops, Francina

Tutor/a - Director/a: Bardí Milà, Berta; García-Escudero, Daniel

Fecha de publicación: 2024

Escuela Técnica Superior de Arquitectura de Barcelona (ETSAB)

Ver detalle Acceso al texto completo

L'arquitectura moderna sovint s'inspira en l'arquitectura tradicional, com demostren les obres dels arquitectes danesos Erik Christian Sørensen i Jørn Utzon a Mallorca a finals del segle XX. Aquest treball de fi de grau analitza la influència de l'arquitectura tradicional domèstica mallorquina a les obres de Can Geroni de Sørensen i Can Feliz d'Utzon. El contingut del treball es divideix en dues grans parts. Una primera part contextualitza les tipologies tradicionals domèstiques mallorquines des de la prehistòria fins al moment de construcció de les cases dels arquitectes danesos. Basant-se principalment en el llibre de La casa popular mallorquina de Calors García-Delgado Segués, i inclou un esquema resum per contextualitzar i facilitar la comprensió de cada tipologia. Per a la segona part del treball s'analitza les obres de Can Geroni i Can Feliz a través del redibuix i explicacions. Ambdues cases s'analitzen segons el principi arquitectònic de casa-pati i casa-pavelló, punt de partida d'aquest treball, per arribar a una primera conclusió: Can Geroni és un pavelló dins un pati mentre que Can Feliz és un pati dins un pavelló. A partir d'aquí, es posen en comú la recerca tipològica tradicional domèstica mallorquina amb les característiques de Can Geroni i Can Feliz, per tal de destacar en quins aspectes s'assemblen o divergeixen. Finalment, es determina que Can Feliz és la suma de dues variants diferents de la tipologia andalusina-mallorquina i de la tipologia gòtica mallorquina; en canvi, Can Geroni equival a la suma de dues tipologies mallorquina-andalusina de la variant més simple col·locades perpendicularment.

La arquitectura moderna a menudo se inspira en la arquitectura tradicional, como demuestran las obras de los arquitectos daneses Erik Christian Sørensen y Jørn Utzon en Mallorca a finales del siglo XX. Este trabajo de fin de grado analiza la influencia de la arquitectura tradicional doméstica mallorquina en las obras de Can Geroni de Sørensen y Can Feliz de Utzon. El contenido del trabajo se divide en dos grandes partes. Una primera parte contextualiza las tipologías tradicionales domésticas mallorquinas desde la prehistoria hasta el momento de construcción de las casas de los arquitectos daneses. Basándose principalmente en el libro *La casa popular mallorquina* de Calors García-Delgado Segués, e incluye un esquema resumen para contextualizar y facilitar la comprensión de cada tipología. Para la segunda parte del trabajo se analizan las obras de Can Geroni y Can Feliz a través de redibujos y explicaciones. Ambas casas se analizan según el principio arquitectónico de casa-patio y casa-pabellón, punto de partida de este trabajo, para llegar a una primera conclusión: Can Geroni es un pabellón dentro de un patio mientras que Can Feliz es un patio dentro de un pabellón. A partir de aquí, se pone en común la investigación tipológica tradicional doméstica mallorquina con las características de Can Geroni y Can Feliz, con el fin de destacar en qué aspectos se parecen o divergen. Finalmente, se determina que Can Feliz es la suma de dos variantes diferentes de la tipología andalusí-mallorquina y de la tipología gótica mallorquina; en cambio, Can Geroni equivale a la suma de dos tipologías mallorquina-andalusí de la variante más simple colocadas perpendicularmente.

It is frequently observed that modern architecture draws inspiration from traditional styles. This is exemplified by the works of Danish architects Erik Christian Sørensen and Jørn Utzon in Mallorca in the late 20th century. This concluding thesis examines the impact of traditional Mallorcan domestic architectural forms on the designs of Sørensen's Can Geroni and Utzon's Can Feliz. The thesis is divided into two principal sections. The initial section provides a contextual framework for traditional Mallorcan domestic typologies, spanning from prehistory to the era in which the Danish architects' constructions were undertaken. This is primarily based on the book La casa popular mallorquina by Calors García-Delgado Segués. A summary diagram is provided to assist in the contextualisation and comprehension of each typology. The second part of the thesis comprises a detailed analysis of the works of Can Geroni and Can Feliz, presented in the form of redrawn plans and accompanied by detailed explanations. The two houses are examined in accordance with the architectural principles of the courtyard house and the pavilion house. This analysis leads to the initial conclusion that Can Geroni is a pavilion within a courtyard, while Can Feliz is a courtyard within a pavilion. The research then compares traditional Mallorcan domestic typologies with the characteristics of Can Geroni and Can Feliz, highlighting the aspects in which they are similar or different. Finally, it is concluded that Can Feliz combines two different variants of Andalusian-Mallorcan and Mallorcan Gothic house typologies, whereas Can Geroni represents the combination of two of the simplest variants of Mallorcan-Andalusian house typologies placed perpendicularly.