APRÈN. Portal de la producció docent del professorat de la UPC

The use of synthetic products in crop protection is currently a relevant factor in terms of the pollution of ecosystems and the resistance of certain pests and diseases. A controlled and optimized use of plant protection products (PPP) is essential to reduce the adverse effects of its application. One way of regulation in treatments for bush and tree crops is by adjusting the features of air-assisted sprayers. A parameter that can be evaluated is the vertical distribution profile. Currently, there are few commercially available tools and methodologies to carry out the evaluation of the vertical distribution profile; and in all cases, these systems require a high financial investment a well training background for its use and they don't offer real-time results. The objective of this project is to optimize the evaluation task of the vertical distribution profile through the addition of an capacitive level sensor and the implementation of a wireless communication network to a system previously developed for the same purpose. During the project, the choice of capacitive level sensor has been justified, as well as the type of rear signal conditioning and the adaptation of the results to the theoretical bases. It has ended up obtaining the characterization of a coplanar contact capacitive level sensor. At the same time, the wireless network has been made from the use of microcontrollers of the ESP32 family that allow, from the ESP-NOW communication, establishing a Wi-Fi network between devices. Work has been done on a LabView file for the processing and visualization of results. In short, the objectives set have been achieved. A coplanar contact capacitive sensor has been added to the preliminary project system and the corresponding implementation of the Wi-Fi network from the new microcontrollers. The work carried out allows new lines for future improvements that involve, among others: the characterization of the complementary sensors offered by the layout of the built-in level sensor (it will allow more freedom of arrangement of the cubes in space making the result independent of the tilt of the cube), the optimization of the number of sensors per microcontroller and the reduction and/or the normalization of the external noise of the sensor (to reduce error and uncertainty).

La utilització de productes sintètics en la protecció de cultius és, a l'actualitat, un factor rellevant en la contaminació dels ecosistemes i en la resistència de certes plagues i malalties. Un ús controlat i optimitzat dels productes fitosanitaris resulta imprescindible per reduir els efectes adversos de la seva aplicació. Una via de regulació en els tractaments a plantacions arbustives i arbòries és a partir de l'ajust de les prestacions dels polvoritzadors hidropneumàtics. Un paràmetre que es pot avaluar és el perfil de distribució vertical. Actualment, són poques les eines i metodologies disponibles comercialment per realitzar l'avaluació del perfil de distribució vertical; i en tots els casos, es tracta de sistemes d'elevada inversió econòmica, sense resultats en temps real i que requereixen d'una formació estesa prèvia. L'objectiu que planteja el present projecte és optimitzar la tasca d'avaluació del perfil de distribució vertical a partir de l'addició d'un sensor de nivell capacitiu i la implementació d'una xarxa de comunicació sense fils a un sistema prèviament desenvolupat amb la mateixa finalitat. Durant el projecte s'ha justificat l'elecció de sensors de nivell capacitius, així com el tipus de condicionament de senyal posterior i l'adaptació dels resultats a les bases teòriques. S'ha acabat obtenint la caracterització d'un sensor de nivell capacitiu coplanar de contacte. Paral·lelament, la xarxa sense fils s'ha realitzat a partir de la utilització de microcontroladors de la família ESP32 que permeten, a partir de la comunicació ESP-NOW, establir una xarxa Wi-Fi entre dispositius. S'ha treballat sobre un arxiu de LabView per al processament i visualització de resultats. En síntesi, s'han assolit els objectius plantejats. S'ha obtingut un sensor capacitius coplanar de contacte addicionat al sistema d'avantprojecte i la corresponent implementació de la xarxa Wi-Fi a partir dels nous microcontroladors. El treball realitzat permet noves vies de millora a futur que comporten, entre altres: la caracterització dels sensors complementaris que ofereix la disposició del sensor de nivell incorporat (permetrà més llibertat de posicionament dels cubs en l'espai fent el resultat independent a la inclinació del cub), la optimització de número de sensors per microcontrolador i la reducció i/o normalització del soroll extern del sensor (capacitat paràsita).

This final degree project aims to create an artificial island at Dogger Bank (North Sea) that supports wind energy management while providing accommodation for workers. The theoretical foundations of landscape energy production are explored, and data is collected to create detailed representations of the North Sea, highlighting, among other issues, ports, wind farms, and bird migration routes. The formal design of the island integrates nature-based solutions and sustainability considerations that contribute to energy self-sufficiency and harmonize the maritime landscape.

Aquest projecte de final de grau té com a objectiu la creació d'una illa artificial al Dogger Bank (Mar del Nord) que suporti la gestió d'energia eòlica alhora que proporcioni allotjament als treballadors. S'exploren les bases teòriques de la producció energètica del paisatge i es recopilen dades per crear representacions detallades del Mar del Nord, destacant, entre d'altres qüestions, ports, parcs eòlics i rutes migratòries d'aus. El disseny formal de l'illa integra solucions basades en la naturalesa i consideracions de sostenibilitat que contribueixen a l'autosuficiència energètica i harmonitzen el paisatge marítim.

This work focuses on the development of an individual-based model (IbM) implemented in the NetLogo programming environment to simulate the population dynamics of Setaria spp., a problematic weed in corn (Zea mays) fields. The developed model allows for the exploration of intraspecific interactions (among individuals of Setaria spp.) and interspecific interactions (between individuals of Setaria spp. and corn), as well as the effects of herbicide application. The results obtained demonstrate the model's ability to represent population dynamics in different simulation scenarios, highlighting the influence of herbicide resistance and providing an initial simulator for further investigation into the development at the plant level of Setaria spp. and its integration into a crop environment, facilitating virtual experimentation to test future improvements in weed management. This project contributes to the knowledge of the ecology of Setaria spp. and offers a practical tool for agricultural management, particularly in addressing the issue of weed resistance to herbicides.

Aquest treball es centra en el desenvolupament d'un model computacional basat en l'individu (IbM) implementat en l'entorn de programació de NetLogo per simular les dinàmiques poblacionals de Setaria spp., una mala herba problemàtica en camps de cultiu de blat de moro (Zea mays). El model desenvolupat permet explorar les interaccions intraespecífiques (entre individus de Setaria spp.) i interespecífiques (entre individus de Setaria spp i blat de moro), així com els efectes de l'aplicació d'herbicides. Els resultats obtinguts mostren la capacitat del model per representar les dinàmiques poblacionals en diferents escenaris de simulació, destacant la influència de la resistència als herbicides i proporcionant un primer simulador per seguir investigant el desenvolupament a nivell de planta Setaria spp. i la seva integració en un entorn de cultiu, facilitant l'experimentació virtual per assajar amb futures millores en la gestió de males herbes. Aquest projecte contribueix al coneixement sobre l'ecologia de Setaria spp. i ofereix una primera eina pràctica per a la gestió agrícola, especialment en la problemàtica de la resistència de les males herbes als herbicides.

La Cordillera Blanca de Perú está experimentando el retroceso glaciar que deja en exposición a las rocas mineralizadas (sulfuros metálicos) que en contacto con O2 y H2O originan el Drenaje Ácido de Roca (DAR), los cuales acidifican el agua y presentan altas concentraciones de sulfatos y metales pesados procedentes principalmente de la pirita (FeS2). Las piritas se encuentran mayoritariamente en rocas sedimentarias como areniscas y lutitas, que predominan en la formación jurásica Chicama (Js-Ch), que es un conjunto litológico que aflora en la cabecera del río Negro. La finalidad del proyecto es analizar el uso de humedales construidos para el tratamiento de Drenaje Ácido de Roca (DAR) en zonas altoandinas. Para ello, se han propuesto tres objetivos: (1) estudiar el impacto de la fertilidad de suelos afectados por DAR en las zonas abastecidas por el canal de riego Chonta de la población de Canrey Chico, Recuay, Perú, (2) evaluar el uso del humedal construido para el tratamiento de DAR procedente del río Negro y (3) sensibilizar los efectos del impacto de DAR entre los estudiantes de la UNASAM y la Comunidad Campesina Cordillera Blanca mediante el aprendizaje basado en retos (Challenge Based Learning). Este trabajo está enmarcado en el proyecto ¿Soluciones Basadas en la Naturaleza para el tratamiento de Drenaje Ácidos de Roca (DAR) en zonas altoandinas¿ financiado por el Centro de Cooperación y Desarrollo (CCD) de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC), coordinado por la Dra. Rosario Pastor de la Escuela de Ingeniería Agroalimentaria y de Biosistemas de Barcelona (EEABB). Para estudiar el impacto en la fertilidad del suelo, se realizaron mediciones de pH de suelos agrícolas afectados por DAR y se analizaron las concentraciones de metales pesados en tejido vegetal de la gramínea para alimento de animales, Festuca dolichophylla, y de la col, Brassica oleracea var. capitata. Los resultados revelaron que Brassica oleracea var. capitata presenta concentraciones de cobre (4,16 mg/kg) y plomo (0,51 mg/kg) que superan el límite permitido para alimentos destinados al consumo humano. Por otro lado, se observó que Festuca dolichophylla es una planta que bioacumula manganeso (977,67 mg/kg). Además, se evidenció que las tierras de cultivo gestionadas con prácticas agrícolas adecuadas mantienen un pH entre 5,5 a 6,5). Los resultados de la evaluación del humedal construido a escala piloto para un caudal de 0,56 L/s y un tiempo de retención de 0,75 d, demuestran una eficiencia del 66% en la eliminación del hierro y un incremento de pH de 3 a 6. Sería conveniente investigar la capacidad de la gramínea, Festuca dolichophylla, como agente bioacumulador de manganeso para ser usado en la regeneración de suelos, y por otro lado, investigar hasta qué punto la agricultura regenerativa puede reducir el impacto de DAR.

L'agricultura de precisió (Smart farming) amb l'ajuda de la internet de les coses (LoT) cada vegada guanya més força en un context on es vol millorar la rendibilitat i eficiència d'un sector cada cop més abandonat a causa del sacrifici i duresa de la feina. Concretament en la ramaderia extensiva, s'està començant a utilitzar noves tecnologies com els collars de monitoratge i localització dels ramats, que permeten optimitzar el maneig dels animals tenint un millor control, actuant quan és necessari, trobar-los fàcilment i d'aquesta manera garantir la seva salut i benestar. Tanmateix, l'aplicació d'aquestes tecnologies dedicades a monitorar el bestiar segueix en etapa de recerca, ja que les condicions d'extensiu, especialment en zones d'alta muntanya, tenen les seves limitacions i dificultats. El present estudi vol avaluar la fiabilitat d'un dispositiu de monitoratge que consisteix en un collar amb acceleròmetre capaç de predir 5 comportaments diferents: descansar, pasturar, caminar, remugar i jugar, a temps real i a la vegada amb capacitat de compartir la geolocalització de l'animal en tot moment a través d'una aplicació mòbil. Per validar la detecció apropiada dels collars de monitoratge d'aquests 5 comportaments es varen realitzen mostrejos focal sampling de 10 minuts a 15 vaques amb els collars de monitoratge en 5 dies diferents. Els comportaments observats van ser comparats amb els comportaments detectats pels collars validant la seva concordança amb diferents mètodes: Matriu de confusió binomial utilitzant el test de Kappa de Cohen, matriu de confusió multinomial i l'anàlisi de regressió lineal. A més també es van observar l'eficiència dels collars durant la temporada de pastura i l'efecte de portar-los ben col·locats o la presència d'esquella. Els collars van mostrar poca fiabilitat en la detecció de comportaments quan els resultats van ser contrastats amb el test Kappa, donant valors baixos en la detecció de comportaments en general (20,30%) i per a cada comportament (descansar: 5,7%, pasturar: 31,4, caminar: 16,5%, remugar: 37,4% i jugar: 7,8%). En la matriu multinomial els comportaments de caminar, remugar i pasturar van ser els que van tenir una major coincidència (33,8%, 71,1% i 60,9%, respectivament). El comportament jugar va presentar certes confusions amb la resta de comportaments, ja que era el més generalista en termes de detecció per l'acceleròmetre. Finalment, en l'anàlisi de la regressió lineal només el comportament de pasturar va mostrar una correlació significativa malgrat que baixa de R2=0,50. En conclusió, els collars van demostrar una bona emissivitat amb una mitjana de 204 senyals al dia, però la detecció dels comportaments continua sent poc precisa comparant amb diferents mètodes. Per tant, a aquests collars encara els hi queda certa millora per predir amb precisió el comportament dels animals, sobretot en zones de règim extensiu d'alta muntanya.

La agricultura de precisión (Smart farming) con la ayuda del internet de las cosas (LoT) cada vez gana más fuerza en un contexto donde se quiere mejorar la rentabilidad y eficiencia de un sector cada vez más abandonado a causa del sacrificio y dureza del trabajo. Concretamente en la ganadería extensiva, se está empezando a utilizar nuevas tecnologías como los collares de monitorización y localización de las manadas, que permiten optimizar el manejo de los animales teniendo un mejor control, actuando cuando es necesario, encontrarlos fácilmente y de este modo garantizar su salud y bienestar. Aun así, la aplicación de estas tecnologías dedicadas a monitorizar el ganado sigue en etapa de investigación, puesto que las condiciones de extensivo, especialmente en zonas de alta montaña, tienen sus limitaciones y dificultades. El presente estudio quiere evaluar la fiabilidad de un dispositivo de monitorización que consiste en un collar con acelerómetro capaz de predecir 5 comportamientos diferentes: descansar, pacer, andar, mascullar y jugar, a tiempo real y a la vegada con capacidad de compartir la geolocalización del animal en todo momento a través de una aplicación móvil. Para validar la detección apropiada de los collares de monitorización de estos 5 comportamientos se van realizan muestreos focal sampling de 10 minutos a 15 vacas con los collares de monitorización en 5 días diferentes. Los comportamientos observados fueron comparados con los comportamientos detectados por los collares validando su concordancia con diferentes métodos: Matriz de confusión binomial utilizando la maceta de Kappa de Cohen, matriz de confusión multinomial y el análisis de regresión lineal. Además también se observaron la eficiencia de los collares durante la temporada de pasto y el efecto de llevarlos muy colocados o la presencia de esquella. Los collares mostraron poca fiabilidad en la detección de comportamientos cuando los resultados fueron contrastados con la maceta Kappa, dando valores bajos en la detección de comportamientos en general (20,30%) y para cada comportamiento (descansar: 5,7%, pacer: 31,4, andar: 16,5%, mascullar: 37,4% y jugar: 7,8%). En la matriz *multinomial los comportamientos de andar, mascullar y pacer fueron los que tuvieron una mayor coincidencia (33,8%, 71,1% y 60,9%, respectivamente). El comportamiento jugar presentó ciertas confusiones con el resto de comportamientos, puesto que era lo más generalista en términos de detección por el acelerómetro. Finalmente, en el análisis de la regresión lineal solo el comportamiento de pacer mostró una correlación significativa a pesar de que baja de R2=0,50. En conclusión, los collares demostraron una buena emisividad con una media de 204 señales en el día, pero la detección de los comportamientos continúa siendo poco precisa comparando con diferentes métodos. Por lo tanto, a estos collares todavía se los queda cierta mejora para predecir con precisión el comportamiento de los animales, sobre todo en zonas de régimen extensivo de alta montaña.

Roquetas de Mar és una de les ciutats situades al conegut mar de plàstic, a la província d'Almeria. És també un exemple de ciutat resultant d'un model de creixement basat en la productivitat enlloc del confort dels seus habitants: l'agricultura i l'especulació urbanística han creat un conflicte i una situació de desigualtat entre aquests dos teixits. Aquest model ha tingut conseqüències devastadores pel paisatge i el medi ambient, tot i haver estat un factor positiu per l'economia. La proposta pretén donar resposta a un límit que confronta ciutat i hivernacles. L'objectiu passa per projectar un nou model de creixement per a les ciutats del mar de plàstic, aportant solucions urbanístiques, socials i mediambientals mitjançant una transició progressiva entre agricultura i ciutat. Aquesta proposta d'intervenció tracta principalment d'establir un traçat circular al límit de la ciutat i els hivernacles a través d'un anell verd que reconeix la naturalesa i el paisatge existents: connecta, naturalitza i activa el límit.

Roquetas de Mar es una de las ciudades situadas en el conocido mar de plástico, en la provincia de Almería. Es también un ejemplo de ciudad resultante de un modelo de crecimiento basado en la productividad en lugar del confort de sus habitantes: la agricultura y la especulación urbanística han creado un conflicto y una situación de desigualdad entre estos dos tejidos. Este modelo ha tenido consecuencias devastadoras por el paisaje y el medio ambiente, a pesar de haber sido un factor positivo para la economía. La propuesta pretende dar respuesta a un límite que confronta ciudad e invernaderos. El objetivo pasa por proyectar un nuevo modelo de crecimiento para las ciudades del mar de plástico, aportando soluciones urbanísticas, sociales y medioambientales mediante una transición progresiva entre agricultura y ciudad. Esta propuesta de intervención trata principalmente de establecer un trazado circular en el límite de la ciudad y los invernaderos a través de un anillo verde que reconoce la naturaleza y el paisaje existentes: conecta, naturaliza y activa el límite.

El Mentrestant proposa la restauració dels hàbitats degradats recuperant els cicles naturals a través d'unes zones zero de renaturalització. Al voltant d'aquestes s'articularà un nou model d'acampada, que aprofitarà el paisatge recuperat i solucions constructives reversibles per poder-se adaptar a les temporades turístiques, inundacions, el retrocés de la costa, etc. fins que el càmping desaparegui per complet, alliberant l'espai natural.

El proyecto Entretanto propone la restauración de paisajes degradados, recuperando sus ciclos naturales a través de unas zonas 0 de renaturalización. Alrededor de estas, se articularà un nuevo modelo de acampada, que aprovechará los paisajes recuperados y soluciones constructivas reversibles para poderse adaptar a las temporadas turísticas, inundaciones, el retroceso de la costa, etc. hasta que finalmente el camping desaparezca por completo, dejando paso al espacio natural.

Coffee is the second most consumed beverage in the world, which brings with it a large industry and a long processing chain. It is also characterized by the fact that a large percentage of its original weight ends up becoming waste that is not used after its first use, coffee brewing. On this basis, a second life is sought for this spent coffee grounds (SCG) by offering it in a small percentage as feed for ruminants. This will make it possible to reduce costs and adopt environmentally friendly practices. The objective is to evaluate the effect of including different percentages of spent coffee grounds in feed on production yield, milk quality, rumen fermentation efficiency and quality of the final product. A trial was carried out for 47 days with 48 Latxa breed dairy ewes, blocked in groups and distributed in each treatment. The animals were offered four treatments, one per treatment group: a control, one with 10% SCG in feed, another with 15% SCG and a last one with 20% SCG. During the trial, production yields were evaluated: amount of milk per day, milk fat and protein percentage, lactose and urea were also analysed. Samples of volatile fatty acids were taken in the rumen of the animals, milk quality was analysed and finally a sensory analysis of curd was performed. It has been observed that there are no differences in the inclusion of SCG in feed as far as productive yields are concerned, nor have differences been found in the evaluation of the proportion of volatile fatty acids in the rumen, which shows very similar values with some exceptions such as valeric or butyric. As for the quality, it shows that there are no significant differences in milk quality and finally, after the sensory evaluation, it is observed that the jury, after the blind tasting of the curd, is not able to discern significantly between the two types of curd: control and 20% SCG in feed. It can be concluded that, after there were no significant differences between the different treatments and the control, it can be said that including SCG in the concentrate for dairy sheep could be an option for reusing a by-product of the food chain and that it would probably also allow reducing the cost of the ration.

El cafè és la segona beguda mes consumida del món, el que porta amb si és una gran indústria i una llarga cadena de processament. També es caracteritza perquè un gran percentatge del seu pes original acaba convertint-se en residu que no és aprofitat després del seu primer ús, l'elaboració de cafè. Partint d'aquesta base, es busca una segona vida per a aquest pòsit de cafè gastat (SCG) oferint-ho en un percentatge petit com a aliment per a remugants. Això permetrà abaratir costos i prendre pràctiques respectuoses amb el medi ambient. L'objectiu és avaluar l'afectació que tindria incloure diferents percentatges de pòsit de cafè gastat en pinso sobre el rendiment productiu, la qualitat de la llet, eficiència de la fermentació ruminal i qualitat del producte final. Durant 47 dies es va realitzar un assaig amb 48 ovelles lleteres raça Latxa, bloquejades en grups i repartides en cada tractament. Als animals se'ls van oferir quatre tractaments, un per grup de tractament: un control, un amb 10% de SCG en pinso, un altre amb 15% de SCG i un últim amb una 20% de SCG. Durant l'assaig es van avaluar els rendiments productius: quantitat de llet per dia, el percentatge de greix i proteïna de la llet, també es van analitzar lactosa i urea. Es van prendre mostres d'àcids grassos volàtils en el rumen dels animals, d'altra banda, es va analitzar la qualitat de llet i finalment es va realitzar una anàlisi sensorial de quallada. S'ha observat que no hi ha diferències davant la inclusió de SCG en pinso pel que fa a rendiments productius, tampoc s'han trobat diferències en l'avaluació de la proporció d'àcids grassos volàtils del rumen, el qual mostra valors molt semblants amb alguna excepció com la del valèric o el butíric. Pel que fa a la qualitat, mostra que no hi ha diferències significatives en qualitat de llet i finalment després de l'avaluació sensorial s'observa que el jurat després del tast a cegues de la quallada no aconsegueix discernir de manera significativa entre els dos tipus de quallada: control i 20% de SCG al pinso. Es pot concloure que, després de no haver-hi diferències significatives a grans trets entre els diferents tractaments i el control, es pot dir que incloure SCG en el concentrat per a ovelles lleteres podria ser una opció de reaprofitament d'un subproducte de la cadena alimentària i que probablement també permetria reduir el cost de la ració.

Plants, throughout their life cycle, are subjected to numerous challenges in development such as biotic or abiotic stress. Among different regulation and defense mechanisms of plants, the post-translational modification of proteins called SUMOylation is one of the most important. Although it is known that it is involved in several cellular functions (such as transcription, translation and genome stability) and in the organism (such as the response to different stresses), there are still many functions regulated by SUMOylation to be understood. The present thesis focuses on the study of the importance of the SUMO conjugation-based regulation of three ethylene-responsive transcription factors (ERFs). ERFs take part in the ethylene-induced response aside from controlling plant development and stress response, and their activity can also be affected by SUMOylation. In this study, multiple tests have been conducted in order to analyze the possible phenotypic differences between Arabidopsis thaliana wild-type and overexpressed of the genes ERF2, ERF6 and ERF104 plants in their SUMOylated forms or not, and loss-of-function mutant plants for these genes. A phenotypic analysis has been carried out in both absence and presence of multiple types of stress such as saline, osmotic and the presence of ethylene or heavy metals. The study has concluded that, in the absence of stress, ERF2, 6, 104 genes do not regulate either the plants development or its photosynthetic capacity. In contrast, under stress conditions, it has been proved that ERFs from this study played an important role. This is, these genes not having any effect on hypocotyl elongation due to ethylene exposure. On the other hand, in presence of heavy metals SUMOylation of ERF2 does not provide tolerance to copper, cadmium and boron. Moreover, SUMOylation of ERF6 and 104 only confers tolerance to copper. Also, SUMOylation of ERF104 negatively affects tolerance to cadmium. Finally, the previously mentioned ERFs did not appear to have any role in saline or osmotic stress tolerance.

Las plantas, durante todo su ciclo de vida, se enfrentan a numerosos retos en el desarrollo, incluyendo hacer frente a distintos estreses abióticos y bióticos. Entre los distintos mecanismos de regulación y defensa de las plantas, la modificación postraduccional de las proteínas llamada SUMOilación es uno de los más importantes. Aunque se conoce que está implicada en varias funciones celulares (como la transcripción, la traducción y la estabilidad del genoma) y del organismo (como la respuesta a diferentes estreses), todavía quedan muchas funciones reguladas por la SUMOilación por comprender. El presente trabajo se centra en estudiar la importancia de la regulación mediante conjugación de SUMO de tres factores de transcripción de respuesta a la hormona etileno (ERFs, del inglés ethylene-responsive transcription factor). Los ERFs participan en la respuesta inducida por la hormona etileno y controlan el desarrollo de la planta y las respuestas a algunos estreses, y su actividad puede verse afectada por la SUMOilación. En este estudio se han realizado una serie de experimentos para analizar si existen diferencias fenotípicas entre plantas de Arabidopsis thaliana silvestre y sobreexpresoras de los genes ERF2, ERF6 y ERF104 en sus formas SUMOilables o no, y plantas mutantes de pérdida de función de estos genes. El análisis fenotípico se ha realizado tanto en ausencia de estrés como en presencia de distintos tipos de estrés como salino, osmótico, presencia de etileno o de metales pesados. Con este estudio hemos determinado que en ausencia de estrés los genes ERF2, 6 y 104 no regulan ni el desarrollo ni la capacidad fotosintética de las plantas. En condiciones de estrés, sí que hemos determinado el papel que juegan los ERFs de este estudio. Se concluye que por exposición de etileno los genes ERF2, 6 y 104 no tienen un efecto sobre el alargamiento del hipocótilo. Con metales pesados encontramos como la SUMOilación de ERF2 sí confiere tolerancia a los metales cobre, cadmio y boro, la SUMOilación de ERF6 y 104 confiere únicamente tolerancia al cobre y la SUMOilación de ERF104 afecta negativamente a la tolerancia al cadmio. Por último, los ERFs mencionados anteriormente no resultaron tener ningún papel en la tolerancia al estrés salino u osmótico.

Gene silencing is a cellular mechanism by which gene expression is inhibited in eukaryotic organisms. It is present in both endogenous and exogenous control nucleic acids and is classified as transcriptional gene silencing (TGS) and posttranscriptional gene silencing (PTGS). In both cases, the main component responsible for giving the silencing machinery target specificity is the small RNA, and it can be classified into microRNA (miRNA) and small interfering RNA (siRNA). For plant viruses, the ability to access the phloem vascular system is essential in order to establish a successful infection, but this access is highly regulated. In this context, gene silencing is an important defense mechanism of plants against viruses. Previously, in other projects at the laboratory, the specific cell types which the pathogens preferentially target for the suppression of silencing in the infection were identified. In this project, we wanted to complement the information obtained and it was planned with the objective of studying the expression of seven genes (DCL3, RDR1, RDR2, RDR6, SDN1, SGS3 and NRPD1A) of the gene silencing machinery in Arabidopsis thaliana, determining the specificity of cell types. It was done by obtaining constructions with the GreenGate method to subsequently obtain transgenic plants and thus be able to observe the activity of the promoter and the 3'UTR region of the chosen genes, regulating the expression of the GUS reporter gene. Finally, with the study of gene expression at three timepoints (11, 13 and 31 days), positive results have been seen for 4 of the genes studied: RDR1, RDR6, NRPD1A and SDN1, where expression could be observed mainly in the vascular bundles, although expression was also seen in apical and lateral meristems, ovules and anthers. Therefore, it was confirmed that there is cell-type specificity for parts of the gene silencing machinery, mainly in the vasculature.

El silenciament gènic és un mecanisme cel·lular mitjançant el qual s'inhibeix l'expressió de gens en organismes eucariotes. Es troba present en el control d'àcids nucleics tant endògens com exògens i es classifica en silenciament gènic transcripcional (transcriptional gene silencing, TGS) i postranscripcional (postranscriptional gene silencing, PTGS). En tots dos casos, el component principal encarregat de donar l'especificitat de diana a la maquinària de silenciament és el RNA de petita mida, i es pot classificar en microRNAs (miRNA) i RNA petit d'interferència (siRNA). Per als virus de plantes, la capacitat d'accedir al floema vascular és essencial per a poder establir una correcta infecció, però aquest accés està altament regulat. En aquest context el silenciament gènic és un mecanisme important de defensa de les plantes contra virus. En projectes anteriors al laboratori, es van identificar els tipus cel·lulars específics als quals els patògens es dirigeixen preferentment per a la supressió del silenciament en la infecció. En aquest projecte es va voler complementar la informació obtinguda i es va plantejar amb l'objectiu d'estudiar l'expressió de set gens (DCL3, RDR1, RDR2, RDR6, SDN1, SGS3 i NRPD1A) de la maquinària del silenciament gènic en Arabidopsis thaliana, determinant l'especificitat de tipus cel·lulars. Es va fer mitjançant l'obtenció de construccions amb el mètode GreenGate per a posteriorment obtenir plantes transgèniques i així poder observar l'activitat del promotor i la regió 3'UTR dels gens triats regulant l'expressió del gen reporter GUS. Finalment, amb l'estudi de l'expressió gènica als 11, 13 i 31 dies de creixement, s'han vist resultats positius per a 4 dels gens estudiats: RDR1, RDR6, NRPD1A i SDN1, on es va poder observar principalment expressió en els feixos vasculars, encara que també es va veure expressió en meristemes apicals i laterals, òvuls i anteres. Per això es va confirmar que hi ha especificitat de tipus cel·lular per parts de components de la maquinària del silenciament gènic, principalment en vasculatura.

This Final Degree Thesis is about studying the feasibility of the proposal to implement in a plot of Tarragonès a cultivation of truffle oaks. This study consists of three general pillars to consider. They would be the ecological, the economic and the climatologically. The objective therefore is, with all of them, to delve into it and draw some well-founded conclusions to conclude whether or not the proposal of this truffle cultivation in this particular area is finally feasible. The result is negative where the reasons are explained in the discussion part. The study in general contains all the data to get an idea of how a truffle crop is established, what is its crop cycle, the main optimal ecological, edaphological and climatologically parameters and the present characteristics of the farm for being able to adapt it to the requirements presented by Tuber melanosporum, and how you can get a yield from it. We also find a hydraulic and economic part, fundamental to take into account in this proposal since many conditions of these two parts derive from it. Finally, the work consists of budgets to find out the initial total cost of execution, as well as plans are presented where information is collected to give the reader an idea of how the resulting farm would look if the proposal is given the green light. The work consists of four documents. The first would be the base proposal and discussion, the second all the annexes that support this base proposal, the third document would be the plans and finally the fourth document, which are the irrigation appendices. Keywords: truffle, viability, Quercus, study, mycorrhizal.

Este Trabajo Final de Grado trata de estudiar la viabilidad en la propuesta para impulsar en una parcela del Tarragonés un cultivo de robles truferos. Este estudio consta de tres pilares generales a tenir en cuenta. Serien el ecológico, el económico y el climatológico. Por lo tanto el objetivo es, con todos ellos profundizar i sacar unas conclusiones fundamentadas per terminar concluyendo si es factible o no la propuesta de este cultivo trufero en esta zona determinada. El resultado es negativo donde se detallan los motivos en la parte de discusión. El estudio en general contiene todas las partes por hacerse una idea de cómo se establece un cultivo trufero, cual es su cicle biológico, sus principales parámetros ecológicos, edafológicos y climatológicos óptimos y las características presentes de la finca para poder adaptarla a las exigencias que presenta Tuber melanosporum, y como se puede sacar un rendimiento de esta. También encontramos una parta hidráulica y económica, fundamental a tener en cuenta en esta propuesta ya que derivan muchas condiciones de estas dos partes. Finalmente el trabajo consta de unos presupuestos para conocer el coste total inicial de ejecución, igual que se presentan una planos que recogen la información para hacerse una idea el lector de cómo quedaría la finca resultante si se diera luz verde a dicha propuesta. El trabajo consta de cuatro documentos. El primero sería la propuesta base y discusión, el segundo todos los anejos que nutren cuya propuesta base, el documento tres lo forman los planos y por último el cuarto documento, que son las apéndices. Palabras clave: trufa, viabilidad, Quercus, estudio, micorriza.

This essay studies the possibility of substituting the use of herbicides and mechanical ground work in the earliest years of apple trees plantation, as they spoil the environment and the initial tree growth, respectively. The essay consists of 12 different treatments in which different thesis are compared; use of herbicide, mechanical work of the soil, combinations of those two and cover crops composed by several species. The next parameters are evaluated; vegetative tree growth, cover crops implantation, soil nutrients, attraction of pollinating insects, damage by the Mediterranean pine vole and production. From the obtained data a statistical analysis is made, discarding the species Agrostis stolonifera and Dichondra repens for injuring the main crop. The mechanical work of the soil and its combinations with herbicide have given good results regarding vegetative tree growth and the inexistent competence for water, whereas they don¿t stand out in other aspects, in which Trifolium repens shows to be useful by providing absorbable nitrogen to the soil. It also attracts pollinating insects and is capable to generate a uniform grassy layer, within all its perks, but in the other hand with its high water consumption necessities. There exist alternatives to the use of herbicide whom moreover promote biodiversity in our crops, it is then necessary to keep studying them.

Se estudia la posibilidad de substituir el uso de herbicidas i trabajo mecánico del suelo los primeros años de la plantación de árboles de manzano, ya que afectan negativamente al medio ambiente y a la formación inicial de los árboles, respectivamente. El ensayo cuenta con 12 tratamientos en el cual se comparan las tesis de herbicida, trabajo mecánico, combinaciones de estos y siembras de diferentes especies. Se valoran parámetros de los siguientes ámbitos; crecimiento vegetativo del árbol, implantación de las especies sembradas, nutrientes en el suelo, atracción de insectos polinizadores, afectaciones por acción del topillo mediterráneo y producción. De los datos obtenidos se hace un análisis estadístico, y se descartan las especies de Agrostis stolonifera y Dichondra repens por dañar el cultivo. El trabajo mecánico del suelo y sus combinaciones con herbicida dan buenos resultados en cuanto al crecimiento vegetativo del árbol y la inexistente competencia por el agua, pero no destacan en otros ámbitos. En estos, el Trifolium repens muestra ser útil en aportar nitrógeno absorbible al suelo y atraer insectos polinizadores, generando una capa herbosa uniforme con todos les beneficios que conlleva, y con el inconveniente de tener elevadas necesidades de agua. Existen alternativas al uso de herbicida que además promueven la biodiversidad en nuestros cultivos, es necesario seguir estudiándolas.

Upgrading project for a conventional farm to a regenerative agriculture.

Projecte de millora d'una explotació agrícola convencional a una agricultura regenerativa.

En aquest projecte, s'ha estudiat les capes d'òxids generades sobre les superfícies d'un acer dúplex AISI 2205 i un superdúplex AISI 2507 per l'acció corrosiva de la sal fosa de carbonats de liti, sodi i potassi a una temperatura d'operació de 500 ºC, per determinar la qualitat dels mateixos per implementar-los en sistemes d'emmagatzematge de les de les centrals tèrmiques d'energia solar concentrada. S'han preparat un seguit de mostres, que han estat immerses en la sal fosa en un forn a la temperatura d'operació, durant diferents períodes fins a un màxim de 1600 hores. Paral·lelament, s'ha realitzat el mateix estudi amb acer al carboni AISI 1050 per tenir-ho com a referència, i així establir el potencial dels acers dúplex. La caracterització de les capes formades s'ha realitzat usant diferents tècniques complementaries tals com el tests de corrents de Foucault, perfilometria de contacte, test d'Scratch, espectroscòpia Raman i difracció de raigs X. Els resultats obtinguts mostren que les capes d'òxid són irregulars i heterogènies a temps curts (entre 24h i 300 h), però a temps llargs (1600 hores) les capes d'òxid presenten un comportament químic i mecànic molt estable i uniforme. L'acer superdúplex té millors propietats d'adhesió i d'integritat mecànica envers l'acer dúplex. Els dos acers dúplex són bons candidats per ser usats en els components d'emmagatzematge de les centrals d'energia solar concentrada.

En este proyecto, se han estudiado las capas de óxidos generadas sobre las superficies de un acero dúplex AISI 2205 y un superdúplex AISI 2507 por la acción corrosiva de la sal fundida de carbonatos de litio, sodio y potasio a una temperatura de operación de 500 ºC, para determinar la calidad de los mismos para implementarlos en sistemas de almacenamiento de las centrales térmicas de energía solar concentrada. Se ha preparado un conjunto de muestras, que han sido sumergidas en la sal fundida en un horno a la temperatura de operación, durante diferentes períodos hasta un máximo de 1600 horas. Paralelamente, se ha realizado el mismo estudio con acero al carbono AISI 1050 para tenerlo como referencia, y así establecer el potencial de los aceros dúplex. La caracterización de las capas formadas se ha realizado utilizando diferentes técnicas complementarias como los test de corrientes de Foucault, perfilometría de contacto, test de Scratch, espectroscopía Raman y difracción de rayos X. Los resultados obtenidos muestran que las capas de óxido son irregulares y heterogéneas a tiempos cortos (entre 24h y 300 h), pero a tiempos largos (1600 horas) las capas de óxido presentan un comportamiento químico y mecánico muy estable y uniforme. El acero superdúplex tiene mejores propiedades de adhesión y de integración mecánica frente al acero dúplex. Los dos aceros dúplex son buenos candidatos para ser utilizados en los componentes de almacenamiento de las centrales de energía solar concentrada.