APRÈN. Portal de la producció docent del professorat de la UPC

En el presente Trabajo de Fin de Grado (TFG) se desarrolla un estudio exhaustivo sobre las instalaciones técnicas en el sector hotelero, aplicado al caso concreto de la construcción del nuevo hotel Coral Excellence en Cancún, México. Este proyecto, desarrollado por la cadena The Excellence Collection, combina un diseño innovador con la implementación de sistemas avanzados en fontanería, electricidad, saneamiento, pluviales, riego y contraincendios, asegurando altos estándares de calidad y eficiencia en todas sus etapas. Uno de los mayores desafíos en este tipo de proyectos es asegurar la correcta implementación de las normativas aplicables, como la ITC-BT, y adaptar las instalaciones a las exigencias específicas de un edificio de uso hotelero, que requiere un diseño robusto y eficiente. De este modo, el objetivo del TFG es analizar, describir y documentar de manera generalizada ciertas instalaciones que forman parte de un complejo hotelero. En primer lugar, se expone el marco teórico y normativo, revisando las principales directrices y regulaciones que rigen los sistemas de instalaciones en México y su relación con normativas locales de México, pero con una profundización con la normativa que rige en España. Este análisis incluye tanto los principios básicos de cada tipo de instalación (eléctrica, de fontanería, de saneamiento y contraincendios) como los requerimientos específicos de seguridad y eficiencia para el ámbito hotelero. A continuación, se presenta el desarrollo práctico de cada tipo de instalación a través de ejemplos y esquemas de conexión, adaptados a distintos tipos de usuarios y edificios. En cada sección se complementa el análisis con diagramas y figuras que ilustran el proceso de implementación de manera clara, haciendo énfasis en las particularidades de las instalaciones eléctricas y de saneamiento. Finalmente, se realiza una reflexión sobre los resultados obtenidos y los retos enfrentados durante el proceso constructivo, especialmente en lo que respecta a la coordinación de los diferentes equipos y a la complejidad de integrar múltiples sistemas en un edificio de gran envergadura. Gracias a este enfoque, se pretende no solo corroborar la viabilidad de los métodos aplicados, sino también contribuir al desarrollo de futuras instalaciones hoteleras eficientes y sostenibles. En conclusión, los resultados obtenidos han sido satisfactorios y cumplen con los estándares de calidad y seguridad esperados, validando así los fundamentos teóricos y las prácticas desarrolladas durante el proyecto.

El present projecte té la finalitat d'implementar un sistema de gestió d'estoc i procés de fabricació a l'empresa Mecanoviga; la qual es dedica a la rehabilitació de bigues en mal estat, afectades per patologies com l'aluminosi o la carbonatació, mitjançant un sistema únic basat en estructures d'acer per a la seva substitució funcional. D'aquesta manera, s'evita haver d'inferir en l'edifici i es soluciona la problemàtica. L'objectiu principal és dissenyar i implementar un sistema digital que permeti gestionar de manera més eficient l'estoc i el procés de fabricació. Mitjançant un estudi inicial del funcionament de l'empresa, s'identifiquen mancances en la recopilació i seguiment informàtic de l'estoc existent i dels processos realitzats a fàbrica, provocant ineficiències en accions com la planificació de comandes o la sortida de producte. Per aquest motiu, s'estableixen uns objectius, i s'analitzen les necessitats per millorar-ho. Es proposen les funcions que ha de realitzar el nou sistema i les característiques requerides per part de l'equip. Un cop establertes, es dissenyen un seguit de propostes, amb la intervenció d'una empresa d'informàtica externa, per materialitzar projecte i optimitzar el processos en qüestió. En concret, el projecte es desenvolupa en les següents fases: - Identificació de les necessitats per al control de l'estoc i el procés de fabricació - Disseny de propostes per ampliar el programa de gestió - Coordinació amb l'equip per ajustar les propostes - Seguiment i comunicació durant el procés de programació amb l'empresa encarregada de la gestió de plataforma interna de l'empresa (Mecanogest) - Formació de l'equip de l'empresa - Implementació del nou sistema - Anàlisi de resultats La implementació de la solució s'inicia amb la comprovació del bon funcionament de les ampliacions proposades a la plataforma Mecanogest, identificant errades. Posteriorment, es proposen millores abans d'entrar en el funcionament final i, es recompta l'estoc de cada estació de producció. Finalitzant amb les formacions adients al personal de l'empresa. Es conclou analitzant els resultats obtinguts: la reducció de temps i costos associats al procés de control d'estoc i procés de fabricació. S'estima un guanyar del 60% en temps invertit en la seva gestió, donant un estalvi de 520,18 € setmanals. Optimitzacions que inclouen operacions com el procés de compra de matèries primeres, la preparació de comandes o la sortida de producte. Aquestes proporcionen una major capacita de resposta davant la falta de temps i l'alta demanda, reduint erros i augmentat l'eficiència; donant un funcionament més eficaç, actualitzat i digitalitzat a Mecanoviga. Es tanca el present document amb l'estudi de sostenibilitat i compromís del projecte amb la societat.

Aquest treball final de grau se centra en l'anàlisi de l'activitat cerebral mitjançant l'electroencefalografia (EEG) en pacients que han patit un ictus, amb l'objectiu d'identificar biomarcadors que puguin predir la recuperació cognitiva i caracteritzar els processos neuronals afectats. S'ha utilitzat una tasca cognitiva específica, com la de rotació mental (MRT), per avaluar les respostes del cervell davant d'estímuls visuals complexos. És un estudi que s'ha dut a terme amb 10 pacients diferents on cada un ha hagut de realitzar 4 sessions, tot i que, com ja es veurà, no tots han fet les 4 sessions. El treball inclou un detallat procés de preprocessament dels senyals EEG, que incorpora tècniques de filtratge, anàlisi de components independents (ICA) i segmentació temporal per trials. Aquestes tècniques han permès netejar les dades de sorolls i artefactes, garantint una anàlisi precisa dels patrons cerebrals. Els resultats mostren que les respostes cerebrals varien significativament segons el tipus d'estímul i la seva complexitat, reflectint possibles alteracions cognitives en funció de l'àrea cerebral afectada per l'ictus. L'estudi també explora la relació entre els temps de resposta, els percentatges d'encerts i errors en la tasca MRT i les característiques específiques dels estímuls, com l'angle de rotació i la complexitat visual. Aquest enfocament permet identificar possibles diferències entre pacients i entre les seves sessions. En conclusió, aquesta investigació aporta informació valuosa sobre l'impacte dels ictus en les funcions cognitives i assenyala la viabilitat de l'aplicació de senyals EEG i proves cognitives com a eines de diagnòstic i seguiment clínic.

A principios del año 2020, en el Área Metropolitana de Barcelona entró en vigor la Zona de Bajas Emisiones Rondas de Barcelona. Esta medida prohibió la entrada de los vehículos más contaminantes los días laborables de 7:00 a 20:00 horas dentro de los límites de dicha zona. Todo ello bajo la premisa y el objetivo de mejorar la situación respecto a la calidad del aire de la ciudad, que al igual que en la mayoría de grandes urbes del planeta con calidades del aire alarmantes, respirar su aire supone un riesgo para la salud de sus ciudadanos. En este trabajo de final de grado se ha llevado a cabo un análisis de la calidad del aire comparando los niveles de los principales contaminantes perjudiciales para la salud antes y después de la implementación de la Zona de Bajas Emisiones, todo ello con el objetivo de determinar su efectividad. Centrándose en aquellos contaminantes más perjudiciales para la salud, las partículas en suspensión, tanto PM10 como PM2.5; ozono, O3; dióxido de nitrógeno, NO2; dióxido de azufre, SO2; y monóxido de carbono, CO. Para poder interpretar correctamente los resultados obtenidos se ha presentado gran cantidad de información acerca de la calidad del aire y las ZBE, con el fin de entender el riesgo que conlleva estar expuesto a aires con concentraciones de contaminantes peligrosas para la salud, y su estrecha relación con la mortalidad. Las conclusiones obtenidas invitan a la reflexión ya que contrariamente a lo esperado, los niveles de ciertos contaminantes se han visto incrementados una vez implementada la ZBE. Si bien es cierto que se ha registrado dicho aumento, este ha sido en contaminantes los cuales la ZBE no tiene tanta repercusión, a pesar de ello no puede pasar desapercibido. En cuanto a los contaminantes que sí repercute directamente sí que se ha experimentado una mejora, especialmente en dióxido de nitrógeno, NO2, por lo que podría considerarse que la ZBE cumple su objetivo.

En els últims anys, les energies renovables han experimentat un creixement significatiu, especialment a països com Espanya, on les llargues hores de sol fan que l'energia fotovoltaica sigui una alternativa prometedora per generar electricitat de manera sostenible. Aquest treball de fi de grau es centra en el disseny d'una instal·lació fotovoltaica per a una granja porcina, amb l'objectiu de promoure l'eficiència energètica i reduir la dependència de la xarxa elèctrica convencional. A través d'aquest projecte, s'han analitzat les característiques tècniques i estructurals necessàries per implementar un sistema autònom que ajudi a cobrir les necessitats energètiques de la granja. El projecte també explora diverses solucions per maximitzar el rendiment funcional del sistema i optimitzar el benefici econòmic, garantint al mateix temps la sostenibilitat del model. A més, es proposa una metodologia que pot ser aplicada en altres instal·lacions similars dins del sector ramader. Aquest treball no només contribueix a la implementació d'energies renovables en el sector agrícola, sinó que també busca servir com a referència per al futur desenvolupament de sistemes fotovoltaics en entorns rurals.

Aquest Treball de Fi de Grau consisteix en el disseny d'un pla d'acció per descarbonitzar i millorar l'eficiència energètica d'una fàbrica de gelatina. A través de l'estudi d'un cas real, es proposen actuacions concretes que no només contribueixen positivament a la mi- tigació del canvi climàtic i al desenvolupament sostenible, sinó que representen un estalvi energètic significatiu i una inversió viable per a l'entitat assessorada. L'estudi comença amb la determinació dels fluxos energètics i màssics del procés industri- al en qüestió i s'estableix una base on realitzar un inventari d'emissions inicials. Després s'identifiquen ineficiències i oportunitats de millora, donant lloc a la introducció d'alter- natives energètiques. L'actuació principal proposada consisteix en la substitució del subministrament actual de calor per cogeneració per una bomba de calor, aprofitant el balanç de les demandes tèrmiques de fred i de calor del procés. Aquesta mesura genera un estalvi energètic i una reducció de les emissions molt considerable. A més, es detallen altres actuacions que busquen assolir una electrificació total de la demanda energètica substituint les calderes de gas natural. Aquest pla de descarbonització estableix una metodologia clara, que permet a l'entitat assolir la situació de zero emissions netes l'any 2050. Alineant-se amb els objectius i nor- matives de sostenibilitat internacionals.

Este proyecto tiene como principal objetivo mejorar el proceso de gestión de tornillos en una empresa, la cual por motivos de privacidad no se menciona, donde se han realizado las prác- ticas del grado. Esta mejora busca reducir los costes de adquisición de los materiales y mini- mizar el tiempo de gestión de estos pedidos, estandarizando la gestión del stock mediante un nuevo modelo. Gracias al estudio del proceso actual, se han identificado diversas áreas de mejora, donde destacan los sobrecostes y el elevado volumen de pedidos de estos productos, que no aportan valor añadido. Mediante el análisis de los pedidos de tornillos al principal proveedor, se ha determinado con ayuda del modelo ABC y la colaboración del jefe del taller, qué tornillos son necesarios tener en stock. Una vez definido el stock, se han planteado y analizado diferentes modelos de gestión, como puede ser el uso del ERP de la empresa, un fichero de registro de entradas y salidas o, el elegido, un modelo Kanban de reposición. Este sistema, aunque sea manual, permite un flujo de trabajo sencillo y claro, ahorrando recursos administrativos y económicos. Además, con los estudios medioambientales, social y de igualdad de género, se ha comprobado que este nuevo modelo está alineado con los objetivos de desarrollo sostenible. En conclusión, este proyecto ha alcanzado el objetivo principal de mejorar el proceso de ges- tión actual. Aun así, la solución propuesta no es la óptima, por lo que se recomienda realizar revisiones periódicas para ir adaptando el proceso según las necesidades futuras, avanzando hacia una optimización progresiva basada en el principio de mejora continua.

La validació de l'activitat desenvolupada dins d'un establiment comercial bé dictaminada per lleis i normatives del territori, que exigeixen uns mínims per tal de cuidar la qualitat del servei o productes oferts. En aquest treball, es porta a cau el projecte d'activitat d'un local destinat a una clínica de fisioteràpia, garantint el compliment de les normatives tècniques i de seguretat. Es presenta de forma teòrica i s'aplica el Codi Tècnic de l'Edificació (CTE), que especifica les condicions de seguretat, accessibilitat i eficiència energètica, el Reglament d'Instal·lacions Tèrmiques d'Edificis (RITE), que regula les instal·lacions de climatització i eficiència energètica i el Reglament Electrotècnic de Baixa Tensió (REBT), que estableix els requisits en instal·lacions elèctriques. Entre d'altres lleis i reglaments oficials com la Llei 18/2020, el Reglament d'Instal·lacions de Protecció Contra Incendis (RIPCI), etc. Per a la representació gràfica i la distribució, es modelitza el local en un entorn CAD mitjançant AutoCAD, facilitant la visualització de l'establiment i la col·locació dels elements presents a les normatives, per tal de verificar els requeriments espacials, d'accessibilitat i de seguretat requerits en una clínica de fisioteràpia. La direcció del treball a més, enfoca el treball no únicament a adoptar la normativa actual, sinó també a anar més enllà d'aquesta, seleccionant sempre les opcions més respectuoses amb el medi ambient. Això implica una anàlisi de les alternatives disponibles amb mètodes multi criteri per garantir que les solucions implementades no només compleixin amb els requisits legals, sinó que també contribueixin activament a la sostenibilitat i a la reducció de l'impacte ambiental. Aquesta filosofia de treball permet establir una base sòlida per a projectes futurs, promovent una actitud proactiva davant els desafiaments mediambientals actuals i assegurant un equilibri entre el desenvolupament humà i la preservació del nostre entorn.

El presente trabajo se centra en el desarrollo de un sniffer DALI y un software de validación orientados a optimizar y automatizar la verificación de dispositivos que utilizan el protocolo DALI en la empresa Simon Electric. Para ello, se ha adaptado una placa de hardware basada en el Gateway DALI de la misma empresa, en la que se modifica el funcionamiento para convertirla en un sniffer pasivo. A nivel de software, se han definido plantillas de prueba en formato JSON y se ha integrado un sistema que compara, de manera automática, los comandos enviados por el ordenador con las tramas capturadas en el bus DALI. La herramienta se fundamenta en un programa preexistente de validación, al que se le ha agregado una opción para abarcar los productos basados en Simon Bus y DALI. Con ello, se facilita su adopción por parte de los operarios y se reduce la curva de aprendizaje. Asimismo, se ha diseñado el sistema para que sea escalable y pueda incorporar nuevos requerimientos o funciones a medida que evolucione la familia de dispositivos DALI de la empresa, garantizando la flexibilidad necesaria para futuras modificaciones y ampliaciones.

L'estudi s'ha realitzat seguint les restriccions establertes per la normativa vigent d'edificació aplicable a reformes i ampliacions. Tanmateix, cal destacar que la darrera gran modificació de les instal·lacions, efectuada l'any 1998 a conseqüència d'un incendi, es va regir per normatives menys estrictes que les actuals, fet que pot condicionar l'anàlisi dels resultats. Per a la certificació energètica s'ha utilitzat la Herramienta Unificada LIDER-CALENER (HULC), reconeguda pel Govern d'Espanya. Aquesta eina verifica el compliment de les exigències d'estalvi energètic del Codi Tècnic de l'Edificació (CTE) i genera tant el certificat d'eficiència energètica com un informe detallat sobre les característiques estructurals i energètiques de l'edifici analitzat. El procés experimental ha descrit els passos seguits durant la simulació, identificant com a factors amb més impacte en la demanda energètica la ventilació, les infiltracions, les fonts internes i les finestres. Pel que fa al consum energètic, la calefacció i l'Aigua Calenta Sanitària (ACS) han resultat ser les principals fonts de despesa. Les propostes de millora s'han centrat a optimitzar l'envolupant tèrmica amb la incorporació d'aïllaments i en adoptar sistemes d'energia renovable. Destaquen la substitució de l'enllumenat convencional per tecnologia LED, el canvi de calderes per aerotèrmia —basant-se en l'experiència adquirida durant les pràctiques en una empresa del sector de la climatització— i el dimensionament d'una instal·lació fotovoltaica amb PV*SOL. Aquestes mesures tenen com a objectiu reduir el consum d'energia no renovable i les emissions contaminants. En conjunt, aquest estudi descriu el procediment de certificació energètica d'un edifici i l'impacte dels canvis implementats, promovent la rehabilitació i construcció d'edificis més eficients per avançar cap a un futur més sostenible.

El presente trabajo analiza y compara dos métodos de fabricación aplicados en la industria de la joyería. El objetivo principal del proyecto es diseñar, fabricar y comparar las dimensiones y la rugosidad superficial de una pieza de joyería obtenida mediante los procesos de trabajo del metal y de microfusión asistida por la impresión 3D. Este estudio surge de la necesidad de evaluar la viabilidad técnica y económica de integrar tecnologías de fabricación aditiva (FA) en un sector tradicionalmente dominado por procesos artesanales. El trabajo incluye una revisión teórica de los métodos de fabricación estudiados, el diseño CAD (diseño asistido por ordenador) con el uso del programa SolidWorks de un colgante de estrella de seis puntas y la fabricación de prototipos. La fabricación manual permite realizar ajustes personalizados durante todo el proceso, obteniendo valores dimensionales y geometrías consideradas satisfactorias, pero con una notable inversión de tiempo y esfuerzo. Por otro lado, la microfusión asistida por impresión 3D muestra una capacidad superior para reproducir dimensiones concretas y garantizar la repetibilidad en piezas casi idénticas. Sin embargo, en este último proceso se identifican limitaciones importantes en el uso de impresoras FDM (de modelación por deposición fundida), como la necesidad de utilizar soportes adicionales para la impresión del prototipo, que afectan al acabado superficial de las piezas fundidas y que requieren realizar tareas de posprocesado aumentado el tiempo de obtención de dichas piezas. En el análisis de los resultados se destaca que las piezas fabricadas por microfusión asistida por la impresión 3D presentaron una mejor precisión dimensional frente a las obtenidas mediante el trabajo manual, pero una mayor rugosidad superficial en comparación con este último. Asimismo, del análisis económico y ambiental se concluye que la microfusión asistida por la impresión 3D tiene un coste inicial más elevado debido al equipamiento, pero resulta más eficiente en la producción de series largas. El impacto ambiental fue menor en la microfusión, gracias a la posibilidad de reutilizar materiales y reducir residuos. La principal conclusión del proyecto es que la microfusión asistida por impresión 3D se perfila como una herramienta prometedora para la producción en serie y en la experimentación con piezas de joyería de geometrías complejas, mientras que el trabajo manual sigue siendo un proceso ideal para piezas únicas y altamente personalizadas. No obstante, para mejorar la integración de la fabricación aditiva en la joyería, se recomiendaexplorarotras tecnologías, como laestereolitografía (SLA), que permitan minimizar las limitaciones identificadas en este estudio.

Durant la realització de les pràctiques a l'empresa Other Structures, es presenta l'oportunitat de fer un treball amb les mateixes característiques que la feina diària que es fa a un despatx de càlcul estructural. Amb l'objectiu d'aplicar els coneixements adquirits també durant la carrera en un cas real, integrant tant una anàlisi tècnica com el compliment de la normativa vigent. Es farà l'estudi d'un edifici d'oficines amb nau d'emmagatzematge, semblant a un projecte fet a l'empresa de pràctiques. El treball fa un estudi de la parcel·la, tant dels requisits normatius de l'Ajuntament de Mollet del Vallès en l'àrea d'estudi com de les condicions geotècniques mitjançant un estudi del terreny pel posterior càlcul del fonament dels edificis. L'edifici d'oficines està dissenyat amb una estructura de formigó armat i la nau mitjançant elements prefabricats. Primerament, es realitza el corresponent estudi de les diferents normatives aplicables als dos edificis. Com són la de seguretat contra incendis mitjançant el RSCIEI en el cas de la nau industrial o el CTE DB-SI per l'edifici d'oficines, l'estudi de l'accessibilitat als edificis amb el DB-SUA. I, pel càlcul estructural, documents com el DB SE-C o el DB SE-AE. A partir d'aquest estudi es presenten els plànols d'arquitectura proposats. El càlcul de les diferents seccions necessàries, pilars, bigues, forjats, de l'edifici d'oficines serà mitjançant el programari Diamonds. Per altra banda, per als diferents elements escollits a la nau, es faran servir les dades extretes del despatx d'estructures, solucions mitjançant prefabricat com s'ha comentat anteriorment. Tot i no fer l'estudi complet d'aquesta part s'ha considerat per la integració global del projecte. Una vegada sabent les seccions es presentaran finalment els plànols d'estructura finals. El treball busca, per tant, oferir una visió realista i pràctica de com seria el desenvolupament d'un projecte estructural complet en un despatx d'enginyeria.

El present treball pretén endinsar-se, mitjançant l'enginyeria, en la història recent de Barcelona, plasmant una anomalia conjuntural que va esdevenir el dia a dia per a la majoria d'habitants de la ciutat. L'objectiu principal és analitzar l'estructura i fonaments del refugi antiaeri de la Torre de la Sagrera dins del context històric de l'època. Aquest tipus de construccions eren essencials per protegir la població civil dels bombardejos aeris, que van produir-se amb una freqüència extrema durant tot el conflicte a Barcelona, cosa que va portar a la construcció massiva de refugis de tota mena. S'utilitza un mètode d'anàlisi basat en una combinació de recerca històrica i investigació de camp, centrant-se en l'estudi de documents originals, testimonis orals i inscripcions de l'època, així com en una revisió estructural directa d'alguns dels refugis encara avui en dia existents. Aquesta metodologia permet una comprensió profunda de les tècniques de construcció emprades, així com una interpretació de la seva funció durant el conflicte. La situació d'emergència extrema va derivar en una història de col·laboració i organització veïnal sense precedents en la història recent de la ciutat. Això va propiciar l'aparició d'una nova forma de vida al subsol: es van construir centenars d'estructures subterrànies que permetien allotjar a un gran nombre de persones. Les enormes dificultats provocades pel context no van impedir la prolífera construcció d'una xarxa monumental de refugis de diversos tipus, la majoria d'ells encara existents en l'actualitat. L'estudi cerca provar les grans capacitats de resistència estructural dels refugis: com es va transformar la necessitat en virtut. Aquests espais van ser fonamentals no només per salvaguardar vides durant els bombardejos, sinó també com a símbol de la resistència de la població davant la guerra. A causa d'això, el document també subratlla la necessitat de conservar i documentar aquests refugis per preservar la memòria històrica de la Guerra Civil i de les condicions de vida de la població civil durant el conflicte.

Aquest projecte sorgeix de la col·laboració entre una entitat pública, l'Àrea de Feminismes i Igualtat (AFI) i W Consulting. L'AFI, és una àrea de la Diputació, que proporciona recursos econòmics, tècnics i materials als ens locals per tal que aquests puguin implementar polítiques d'igualtat. Actualment, els processos per demanar i concedir aquests recursos són obsolets i generen ineficiències i sobrecàrregues de feina, provocant retards en els terminis de lliurament. L'objectiu del projecte és dissenyar els processos clau i desenvolupar propostes de millores per fer-los més eficients. La metodologia utilitzada es basa en l'ISO 9001 (2015) i ha implicat una col·laboració constant entre l'AFI i W Consulting. Mitjançant reunions setmanals participatives s'han elaborat els diagrames dels processos i s'han identificat àrees de millores. Entre les millores identificades es destaca la conscienciació als ens locals sobre la necessitat d'emplenar d'una manera correcta els documents entregats a l'AFI, reduint errors que allarguin el procés. Aquesta mesura, conjuntament amb altres millores resulten fonamentals ja que permetran reduir el temps de la resolució del procés i augmentar l'eficiència general de tots els processos. En conclusió, mitjançant l'exemple de la implementació de la millora es demostra un impacte positiu en l'eficiència del procés de l'AFI, indicant que les millores transversals són essencials per garantir un major rendiment operatiu. Per això es recomana analitzar l'impacte de les millores un cop implementades i cercar-ne de noves que puguin continuar optimitzant els processos.