Relats de la Muntanya Pelada : una relectura històrica, en clau ecològica, d'autoconstrucció i de comunitat en el marc del futur parc dels Tres Turons
Tutor/a - Director/a
Estudiant
Ribes i Villanueva, Andreu
Tipus de document
Projecte Final de Màster Oficial
Data
2023
rights
Accés obert
Editorial
Universitat Politècnica de Catalunya
Titulacions
UPCommons
Resum
Aquesta investigació pretén aprofundir en la relació entre ecologia i comunitat amb l'autoconstrucció com a punt de mira i la història urbana com a fil argumental. A través de memòries i documents arxivístics es reconstrueix el procés d'urbanització de les faldes de la Muntanya Pelada i, en concret, del Turó de la Rovira, vinculant-lo a la quotidianitat de la comunitat que l'ha habitat durant el segle XX. Aquesta perspectiva permet entendre amb més complexitat la realitat a través dels vincles afectius que es generen entre el context social, l'espai construït i el seu entorn. Dos eixos principals enerven el discurs. D'un costat, s'indaga l'estigma de classe que sobrevola l'autoconstrucció i el barraquisme al cim de la muntanya. Aquest ha creat una confusió conceptual entre els dos termes que avui dona peu a què s'hagin de matisar i ampliar. De l'altre, es reflexiona sobre la parella natura-cultura, en una lectura menys antagònica de la relació. El projecte del Parc dels Tres Turons, que amenaça d'enderrocar part del teixit urbà de la muntanya, atorga alhora la delimitació del cas d'estudi i una fèrtil possibilitat propositiva a aquest mateix treball, que se situa en un punt clau del debat ecologista en la relació amb l'entorn “natural” i en la dimensió comunitària d'una ecologia de baix a dalt. A través de reconstruir i oposar diversos relats i imaginaris sobre la muntanya s'obre un camp de debat que pretén nodrir les lluites socials contemporànies entorn dels Tres Turons.
Esta investigación pretende profundizar en la relación entre ecología y comunidad con la autoconstrucción como punto de mira y la historia urbana como hilo argumental. A través de memorias y documentos archivísticos se reconstruye el proceso de urbanización de las faldas de la ‘Muntanya Pelada' del barrio del Carmel de Barcelona y, en concreto, del ‘Turó de la Rovira', vinculándolo a la cotidianidad de la comunidad que lo ha habitado durante el siglo XX. Esta perspectiva permite entender con más complejidad la realidad a través de los vínculos afectivos que se generan entre el contexto social, el espacio construido y su entorno. Dos ejes principales enervan el discurso. De un lado, se indaga el estigma de clase que sobrevuela la autoconstrucción y el chabolismo en la cumbre de la montaña. Este ha creado una confusión conceptual entre los dos términos que hoy da pie a que se tengan que matizar y ampliar. Del otro, se reflexiona sobre la pareja natura-cultura, en una lectura menos antagónica de la relación. El proyecto del ‘Parc dels Tres Turons', que amenaza de derribar parte del tejido urbano de la montaña, otorga a la vez la delimitación del caso de estudio y una fértil posibilidad propositiva a este mismo trabajo, que se sitúa en un punto clave del debate ecologista en la relación con el entorno “natural” y en la dimensión comunitaria de una ecología de bajo arriba. A través de reconstruir y oponer varios relatos e imaginarios sobre la montaña se abre un campo de debate que pretende nutrir las luchas sociales contemporáneas en torno a los ‘Tres Turons'.
This research aims to deepen the relationship between ecology and community, with self-building as a point of view and urban history as a guiding thread. Through memories and archival documents, it reconstructs the process of urbanization of the foothills of the ‘Muntanya Pelada' in the Carmel neighborhood of Barcelona and, in particular, in the ‘Turó de la Rovira', in a way that ties it's construction to the everyday life of the community that inhabited the area during the twentieth century. This perspective allows for a more complex understanding of reality through the affective bonds between the social context, the built space and its surroundings. Two main themes are the backbone of the discourse. On the one hand, the investigation explores the class stigma that hovers over self-building and shantyism at the top of the mountain. A conceptual confusion has been created between the two terms which today needs to be clarified and broadened. On the other hand, the nature-culture couple is considered in a less antagonistic reading of the relationship. The “Parc dels Tres Turons” project, which threatens to demolish part of the urban fabric of the mountain, offers both the delimitation of the case study and a fertile proposal to this same project, which is at a key point in the environmental debate on the relationship with the “natural” environment and the community dimension of a bottom-up ecology. Through the reconstruction and contraposition of diverse narratives and imaginaries regarding the mountain, it opens a discussion ground that intends to nourish the contemporary social struggle around “els Tres Turons”.
