Informació
Ajuda per a la cerca:
- Les paraules separades per espais se cerquen de manera independent als diferents camps de cerca. És a dir, si cerques 'càlculs numèrics', se't mostraran els resultats que continguin 'càlculs numèrics', 'càlculs' i 'numèrics'.
- La cerca és per aproximació, és a dir, si cerques la paraula 'càlculs', també et trobarà resultats que continguin paraules derivades com 'càlcul', 'calcular', etc.
- Per fer una cerca per frase i no per paraules, engloba totes les paraules entre cometes dobles. Exemple: "formació d'un enginyer civil".
- La cerca és insensible a accents i majúscules.
DOBLE MÀSTER UNIVERSITARI EN ARQUITECTURA I EN INTERVENCIÓ SOSTENIBLE EN EL MEDI CONSTRUÏT
Nom
DOBLE MÀSTER UNIVERSITARI EN ARQUITECTURA I EN INTERVENCIÓ SOSTENIBLE EN EL MEDI CONSTRUÏT
Sigles
290DMARQMI
Activa
Si
Pla d'estudis
2020
Nivell d'estudis
Màster
Contingut docent
Projecte Final de Màster Oficial
Roig Iglesias, Javier
Tutor/a - Director/a: Ortigosa Duarte, Nuria
Data de publicació: 2025
Escola Tècnica Superior d'Arquitectura del Vallès (ETSAV)
Veure detall Accés al text complet
Les transformacions de la ciutat industrial han anat esborrant els vincles hídrics i les seves traces, deixant pas a una ciutat que es troba completament desvinculada del territori deltaic del Besòs. El projecte té com a objectiu transformar un espai proper al riu en un entorn natural, creant depressions per a l'acumulació d'humitat per afavorir el creixement de vegetació. Aquestes depressions, interconnectades per la gravetat, formen un recorregut meàndric envoltat d'una vegetació densa i diversa, proporcionant un passeig que contrarresti amb el soroll i les vistes del trànsit. El disseny divideix l'àrea en dues zones: una interna per la vegetació salvatge i l'altre externa amb espais verds més controlats. El projecte millora l'accessibilitat entre la Gran Via de les Corts Catalanes i el riu, així com la connexió peatonal entre el barri de la Catalana i el nordest de la ciutat. A més, busca respectar la topografia, la infraestructura i la vegetació existent, cosint els espais residuals de manera puntual. El mur que separa el riu de la ciutat s'obre per facilitar l'accés al parc fluvial, iniciant la reconversió del lloc a un paissatge més naturalitzat. Les restes del mur de formigó es reutilitzen per la construcció de la majoria d'elements del passeig. S'utilitzen passarel·les i estructures sense pilars en certs trams, i la il·luminació del passeig permetrà el seu ús nocturn. El projecte també promou la creació d'espais per les activitats a l'aire lliure, com una pèrgola verda que fomenti l'aprenentatge en espais naturals o espais oberts envoltats de vegetació densa. En resum, el projecte busca revitalitzar l'àrea, restaurant la seva biodiversitat, millorant la connectivitat i oferint un espai públic multifuncional.
Las transformaciones de la ciudad industrial han ido borrando los vínculos hídricos y sus trazas, dejando paso a una ciudad desvinculada del territorio deltaico. El proyecto tiene como objetivo transformar un espacio cercano al río Besòs en un entorno natural, creando depresiones para la acumulación de humedad que favorezcan el crecimiento de la vegetación. Estas depresiones, interconectadas por gravedad, forman un recorrido meándrico rodeado de una vegetación densa y diversa, proporcionando un paseo que contrarreste el ruido y las vistas del tráfico. La actuación divide el área en dos zonas: una interna para la vegetación salvaje y otra externa con espacios verdes más controlados. El proyecto mejora la accesibilidad entre la Gran Via de les Corts Catalanes y el río, así como la conexión peatonal entre el barrio de La Catalana y el noreste de la ciudad. Además, busca respetar la topografía, la infraestructura, y la vegetación existente, cosiendo los espacios residuales de manera puntual. El muro que separa el río de la ciudad se abre para facilitar el acceso al parque fluvial, iniciando la reconversión del lugar a un paisaje más naturalizado. Los deshechos del muro de hormigón se reutilizan para la construcción de la mayoría de elementos del paseo. Se implementarán pasarelas y estructuras sin pilares en ciertos tramos, y la iluminación del paseo permitirá su uso nocturno. El proyecto también promueve la creación de espacios para actividades al aire libre, como una pérgola verde que fomente el aprendizaje en espacios naturales o espacios abiertos rodeados de vegetación muy densa. En resumen, el proyecto busca revitalizar el área, restaurando su biodiversidad, mejorando la conectividad y ofreciendo un espacio público multifuncional.
The transformations of the industrial city have gradually erased the water links and their traces, giving way to a city disconnected from the deltaic territory. The project aims to transform a space near the Besòs River into a natural environment, creating depressions for the accumulation of humidity that favour the growth of vegetation. These depressions, interconnected by gravity, form a meandering route surrounded by dense and diverse vegetation, providing a walkway to counteract the noise and sights of traffic. The action divides the area into two zones: an internal one for wild vegetation and an external one with more controlled green spaces. The project improves accessibility between Gran Via de les Corts Catalanes and the river, as well as the pedestrian connection between the La Catalana neighbourhood and the northeast of the city. It also seeks to respect the topography, the infrastructure and the existing vegetation, sewing up the residual spaces on an ad hoc basis. The wall separating the river from the city is opened up to facilitate access to the river park, initiating the reconversion of the site to a more naturalised landscape. The debris from the concrete wall is reused for the construction of most of the promenade elements. Walkways and pillarless structures will be implemented in certain sections, and the lighting of the promenade will allow its use at night. The project also promotes the creation of spaces for outdoor activities, such as a green pergola to encourage learning in natural spaces or open spaces surrounded by dense vegetation. In short, the project seeks to revitalise the area, restoring its biodiversity, improving connectivity and providing a multifunctional public space.
Projecte Final de Màster Oficial
Clemente Chueca, Alejandro Manuel
Tutor/a - Director/a: Ortigosa Duarte, Nuria
Data de publicació: 2025
Escola Tècnica Superior d'Arquitectura del Vallès (ETSAV)
Veure detall Accés al text complet
L'atri, com a element bioclimàtic, és capaç de convertir-se en una eina de disseny i intervenció d'entorns urbans? Aquest treball cerca donar resposta al redisseny i la regeneració del paisatge urbà a través de mesures no convencionals, denominades arquitectura bioclimàtica, com ho és l'atri. Es proposa intervenir en la rehabilitació dels edificis a escala urbana mitjançant la incorporació d'atris per a contribuir a l'acceleració del procés de renovació energètica del parc residencial. El projecte se centra en el cobriment de l'espai entre quatre blocs del polígon residencial de La Pau, a Barcelona. El disseny aprofita les capacitats mecàniques dels blocs existents: la nova estructura es recolza sobre els murs de càrrega, de manera que no es requereix nova fonamentació. Aquesta intervenció suposa la transformació urbanística de l'entorn immediat: la conversió en zona de vianants del carrer on es projecta l'atri genera un nou eix de connexió entre dues estacions intercanviadores de mobilitat. La implementació de l'atri, com a espai amortidor, suposa una disminució dels costos i les emissions associades al consum energètic dels habitatges al llarg de la seva vida útil. L'atri ofereix un major control tèrmic de l'edifici mitjançant l'aprofitament de les aportacions del mitjà exterior, és un element dinàmic que ofereix prestacions durant tot l'any. A escala urbana, l'atri actua com a refugi climàtic, millorant el confort tèrmic, el lumínic, la qualitat de l'aire, l'acústica, i possibilita la inserció d'espècies vegetals. A escala d'edifici, l'atri unifica els blocs residencials (prèviament inconnexos), activa la planta coberta i el carrer, proporcionant nous espais comunitaris per a fomentar les relacions socials que construeixen la comunitat.
¿El atrio, como elemento bioclimático, es capaz de convertirse en una herramienta de diseño e intervención de entornos urbanos? Este trabajo busca dar respuesta al rediseño y la regeneración del paisaje urbano a través de medidas no convencionales, denominadas arquitectura bioclimática, como lo es el atrio. Se propone intervenir en la rehabilitación de los edificios a escala urbana mediante la incorporación de atrios para contribuir a la aceleración del proceso de renovación energética del parque residencial. El proyecto se centra en la cubrición del espacio entre cuatro bloques del polígono residencial de La Pau, en Barcelona. El diseño aprovecha las capacidades mecánicas de los bloques existentes: la nueva estructura se apoya sobre los muros de carga, de manera que no se requiere nueva cimentación. Esta intervención supone la transformación urbanística del entorno inmediato: la peatonalización de la calle donde se proyecta el atrio genera un nuevo eje de conexión entre dos estaciones intercambiadoras de movilidad .La implementación del atrio, como espacio amortiguador, supone una disminución de los costes y las emisiones asociadas al consumo energético de las viviendas a lo largo de su vida útil. El atrio ofrece un mayor control térmico del edificio mediante el aprovechamiento de las aportaciones del medio exterior, es un elemento dinámico que ofrece prestaciones durante todo el año. A escala urbana, el atrio actúa como refugio climático, mejorando el confort térmico, el lumínico, la calidad del aire, la acústica, y posibilita la inserción de especies vegetales. A escala de edificio, el atrio unifica los bloques residenciales (previamente inconexos), activa la planta cubierta y la calle, proporcionando nuevos espacios comunitarios para fomentar las relaciones sociales que construyen la comunidad.
Is the atrium, as a bioclimatic element, capable of becoming a tool for the design and intervention of urban environments? This work seeks to respond to the redesign and regeneration of the urban landscape through unconventional measures, called bioclimatic architecture, as is the atrium. It is proposed to intervene in the rehabilitation of buildings on an urban scale through the incorporation of atriums to contribute to the acceleration of the process of energy renovation of the residential park. The project focuses on covering the space between four blocks of the La Pau residential estate in Barcelona. The design takes advantage of the mechanical capabilities of the existing blocks: the new structure is supported on the load walls, so no new foundation is required. This intervention involves the urban transformation of the immediate environment: the pedestrianization of the street where the atrium is projected generates a new connection axis between two mobility interchange stations. The implementation of the atrium, as a buffer space, implies a decrease in costs and emissions associated with the energy consumption of homes throughout their useful life. The atrium offers greater thermal control of the building by taking advantage of the contributions of the external environment, it is a dynamic element that offers benefits throughout the year. On an urban scale, the atrium acts as a climate refuge, improving thermal comfort, lighting, air quality, acoustics, and allows the insertion of plant species. At building scale, the atrium unifies residential blocks (prevously disconnected), activates the roof floor and the street, providing new community spaces to foster the social relationships that build the community.
Projecte Final de Màster Oficial
Fortuny Quiles, Clara; Villalba i Rodet, Araitz
Tutor/a - Director/a: Pla Ferrer, Francesc
Data de publicació: 2025
Escola Tècnica Superior d'Arquitectura del Vallès (ETSAV)
Veure detall Accés al text complet
El model actual és insostenible, ja que no té en compte el seu context social ni ambiental. Som éssers ecodependents i interdependents, i per això cal transformar l'estructura que organitza la nostra manera de viure per promoure una habitabilitat més resilient i holística. Aquesta transformació, però, ha de garantir-se de manera equitativa, sense deixar ningú enrere.
Si abordem aquesta habitabilitat des de la perspectiva de l'habitatge, podem identificar tres pilars fonamentals: l'envoltant, els sistemes i la gestió. Actualment, la rehabilitació dels edificis se centra principalment en la millora dels dos primers aspectes: la millora de l'envolupant i la incorporació de sistemes més eficients, sovint connectats a la xarxa elèctrica per facilitar l'ús d'energies renovables. Aquest enfocament, però, sovint oblida la importància d'una millor gestió de l'edifici i dels canvis d'hàbits que aquesta pot generar.
El nostre projecte posa l'accent en la rehabilitació a través de la gestió, proposant una nova manera d'habitar en col·lectiu. Aprofitem cada intervenció en l'edifici com una oportunitat per fomentar nous hàbits de consum i alimentació, reconeixent les necessitats ambientals i socials de les persones. Aquesta visió no només busca una resposta sostenible, sinó que també vol reduir els costos econòmics associats a l'habitabilitat.
Si analitzem la distribució dels costos, veiem que cal posar el focus en l'alimentació i en l'ús de l'edifici. Amb aquesta premissa, la proposta planteja un nou model basat en la col·lectivització de les cuines com a motor de canvi cap a una habitabilitat comuna. La concentració dels punts de màxim consum emergeix com l'estratègia principal per reduir la demanda energètica i optimitzar els recursos.
El modelo actual es insostenible, ya que no tiene en cuenta su contexto social ni ambiental. Somos seres ecodependientes e interdependientes, y por ello debemos transformar la estructura que organiza nuestra manera de vivir para promover una habitabilidad más resiliente y holística. Esta transformación, sin embargo, debe garantizarse de manera equitativa, sin dejar a nadie atrás.
Si abordamos esta habitabilidad desde la perspectiva de la vivienda, podemos identificar tres pilares fundamentales: la envolvente, los sistemas y la gestión. Actualmente, la rehabilitación de los edificios se centra principalmente en la mejora de los dos primeros aspectos: la mejora del envolvente y la incorporación de sistemas más eficientes, incluso conectados a la red eléctrica para facilitar el uso de energías renovables. Este enfoque deja de lado la importancia de una mejor gestión del edificio y de los costes de energía que este puede generar.
Nuestro proyecto pone el acento en la rehabilitación a través de la gestión, proponiendo una nueva manera de habitar en colectividad. Se aprovecha cada intervención en el edificio como una oportunidad para fomentar nuevos hábitos de consumo y alimentación, reconociendo las necesidades ambientales y social de las personas. Esta visión no solo busca una respuesta sostenible, sino que también quiere reducir los costes económicos asociados a la habitabilidad.
Si analizamos la distribución de los costes, vemos que hay que poner el foco en la alimentación y en el uso del edificio. Con esta premisa, la propuesta plantea un nuevo modelo basado en la colectivización de las viviendas como motor de cambio hacia una habitabilidad comunitaria. La concentración de los puntos de máximo consumo surge como la estrategia principal para reducir la demanda energética y optimizar los recursos.
The current model is unsustainable, as it does not take into account its social or environmental context. We are ecodependent and interdependent beings, and therefore it is necessary to transform the structure that organizes our way of life to promote more resilient and holistic habitability. This transformation, however, must be ensured equitably, leaving no one behind.
If we approach this habitability from the perspective of housing, we can identify three fundamental pillars: the envelope, the systems, and the management. Currently, building rehabilitation primarily focuses on improving the first two aspects: enhancing the envelope and incorporating more efficient systems, often connected to the electrical grid to facilitate the use of renewable energy. This approach, however, often overlooks the importance of better building management and the changes in habits it can generate.
Our project emphasizes rehabilitation through management, proposing a new way of living collectively. Each intervention in the building is used as an opportunity to encourage new consumption and eating habits, recognizing the environmental and social needs of people. This vision not only seeks a sustainable response, but also aims to reduce the economic costs associated with habitability.
If we analyze the distribution of costs, we see that the focus must be placed on food and the use of the building. With this premise, the proposal proposes a new model based on the collectivization of housing as a driver of change towards a communal habitability. The concentration of the points of maximum consumption emerges as the main strategy to reduce energy demand and optimize resources.
Projecte Final de Màster Oficial
Álvarez Tomàs, Jan; Cuscó Vives, Pol
Tutor/a - Director/a: Pla Ferrer, Francesc
Data de publicació: 2025
Escola Tècnica Superior d'Arquitectura del Vallès (ETSAV)
Veure detall Accés al text complet
El projecte proposa la transformació de la Ciutat Esportiva Dani Jarque en un parc equipat. L'objectiu és redefinir aquest entorn mitjançant la implantació d'horts urbans i la construcció de 147 habitatges socials. Inicialment destinats a allotjaments temporals per als residents del barri de La Pau durant la rehabilitació dels seus habitatges, aquests evolucionaran en una oferta d'habitatge social d'emergència.
La proposta respon a la pèrdua de biodiversitat i funcionalitat causada per l'expansionisme urbà desmesurat del darrer segle que ha anat acumulant infraestructures i altres elements incòmodes però necessaris per la ciutat a les afores d'aquesta, recuperant l'essència d'un territori que, històricament, ha estat més harmònic amb el medi ambient, en especial com a espai agrícola part del delta del riu Besòs.
Aquest projecte no només aborda els reptes urbanístics i mediambientals sinó que també busca generar una experiència educativa i transformadora per a la comunitat. A través d'una intervenció temporal però estratègicament dissenyada, es busca sensibilitzar la població sobre els beneficis d'un estil de vida més sostenible, tant en l'àmbit individual com col·lectiu. Això inclou l'eficiència energètica, la salut, les relacions veïnals i la gestió climàtica passiva dels habitatges.
Aquesta proposta s'emmarca dins del Projecte Final de Màster de la Doble Titulació del MArqETSAV + MISMeC, un fet que ha estat determinant en la concepció del projecte. Els criteris de sostenibilitat han estat presents en totes les fases de desenvolupament, des del procés creatiu fins a l'elecció dels sistemes constructius. Aquesta metodologia, que es desglossa al llarg de la memòria, assegura que la proposta no només compleixi els estàndards habituals, sinó que esdevingui en un projecte realment sostenible i compromés socialment.
El proyecto propone la transformación de la Ciudad Deportiva Dani Jarque en un parque equipado. El objetivo es redefinir este entorno mediante la implantación de huertos urbanos y la construcción de 147 viviendas sociales. Inicialmente destinados a alojamientos temporales para los residentes del barrio de La Pau durante la rehabilitación de sus viviendas, éstas evolucionarán en una oferta de vivienda social de emergencia.
La propuesta responde a la pérdida de biodiversidad y funcionalidad causada por el expansionismo urbano desmedido del último siglo que ha ido acumulando infraestructuras y otros elementos incómodos pero necesarios por la ciudad en las afueras de ésta, recuperando la esencia de un territorio que , históricamente, ha sido más armónico con el medio ambiente, en especial como espacio agrícola parte del delta del río Besòs.
Este proyecto no sólo aborda los retos urbanísticos y medioambientales, sino que también busca generar una experiencia educativa y transformadora para la comunidad. A través de una intervención temporal pero estratégicamente diseñada, se busca sensibilizar a la población sobre los beneficios de un estilo de vida más sostenible, tanto a nivel individual como colectivo. Esto incluye la eficiencia energética, la salud, las relaciones vecinales y la gestión climática pasiva de las viviendas.
Esta propuesta se enmarca dentro del Proyecto Final de Máster de la Doble Titulación del MArqETSAV + MISMeC, algo que ha sido determinante en la concepción del proyecto. Los criterios de sostenibilidad han estado presentes en todas las fases de desarrollo, desde el proceso creativo hasta la elección de los sistemas constructivos. Esta metodología, que se desglosa a lo largo de la memoria, asegura que la propuesta no sólo cumpla los estándares habituales, sino que se convierta en un proyecto realmente sostenible y comprometido socialmente.
The project proposes the transformation of the Ciudad Deportiva Dani Jarque into an equipped park. The aim is to redefine this environment through the implementation of urban orchards and the construction of 147 social housing units. Initially intended as temporary accommodation for the residents of the La Pau neighbourhood during the renovation of their homes, these will evolve into an emergency social housing offer.
The proposal responds to the loss of biodiversity and functionality caused by the excessive urban expansionism of the last century, which has accumulated infrastructures and other uncomfortable but necessary elements on the outskirts of the city, recovering the essence of a territory that, historically, has been more harmonious with the environment, especially as an agricultural space in the delta of the Besòs River.
This project not only addresses urban and environmental challenges, but also seeks to generate an educational and transformative experience for the community. Through a temporary but strategically designed intervention, it seeks to raise awareness of the benefits of a more sustainable lifestyle, both individually and collectively. This includes energy efficiency, health, neighbourhood relations and passive climate management of housing.
This proposal is part of the Final Master's Project of the MArqETSAV + MISMeC Double Degree, something that has been a determining factor in the conception of the project. Sustainability criteria have been present in all phases of development, from the creative process to the choice of construction systems. This methodology, which is detailed throughout the report, ensures that the proposal not only meets the usual standards, but also that it becomes a truly sustainable and socially committed project.
Projecte Final de Màster Oficial
Prujà Mayà, Sílvia; Moya Soler, Eric
Tutor/a - Director/a: Pla Ferrer, Francesc
Data de publicació: 2025
Escola Tècnica Superior d'Arquitectura del Vallès (ETSAV)
Veure detall Accés al text complet
Barcelona, com moltes altres ciutats, està immersa en una transició cap a models urbans més sostenibles i autosuficients. La gestió tradicional dels residus, basada en sistemes centralitzats, genera elevats costos ambientals i perpetua una visió lineal dels recursos. El projecte Orgànicament planteja una alternativa descentralitzada i regenerativa per al barri de La Pau, transformant la matèria orgànica en un recurs útil per a l'espai públic i la comunitat.
Mitjançant una anàlisi estratificada del territori, aquest treball identifica les potencialitats del barri, un espai amb un passat agrícola transformat en un polígon residencial de gran densitat. Aquesta evolució ha provocat la pèrdua de connexió amb l'entorn natural i una degradació de les infraestructures verdes. No obstant això, aquest context obre una oportunitat per redefinir el metabolisme urbà del barri i promoure un sistema més circular i participatiu.
El model proposat es basa en tres fases: pre-compostatge, centrada en la sensibilització i formació; durant compostatge, que desplega infraestructures i logística de recollida eficient; i post-compostatge, on es reincorpora el compost als espais verds, horts urbans i àrees comunitàries. Aquest sistema redueix emissions, enriqueix el sòl urbà i fomenta la cohesió veïnal, convertint la gestió de residus en un motor de transformació urbana.
El projecte demostra que la sostenibilitat urbana no depèn només de l'expansió, sinó de la reutilització i regeneració dels recursos propis. La proposta de La Pau es presenta com un model flexible i escalable, capaç d'inspirar altres barris amb necessitats similars, reforçant la identitat local i promovent una economia circular de proximitat.
Barcelona, like many other cities, is undergoing a transition towards more sustainable and self-sufficient urban models. Traditional waste management, based on centralized systems, results in high environmental costs and perpetuates a linear view of resources. The Orgànicament project proposes a decentralized and regenerative alternative for the La Pau neighborhood, transforming organic waste into a valuable resource for public space and the community.
Through a stratified territorial analysis, this work identifies the neighborhood's potential—an area with an agricultural past now transformed into a high-density residential zone. This evolution has led to a loss of connection with the natural environment and degradation of green infrastructure. However, this context presents an opportunity to redefine the neighborhood's urban metabolism and promote a more circular and participatory system.
The proposed model is based on three phases: pre-composting, focused on awareness and education; composting, which deploys efficient collection infrastructure and logistics; and post-composting, where the compost is reintegrated into green spaces, urban gardens, and community areas. This system reduces emissions, enriches urban soil, and fosters neighborhood cohesion, turning waste management into a driver for urban transformation.
The project demonstrates that urban sustainability depends not only on expansion but on the reuse and regeneration of local resources. The La Pau proposal is presented as a flexible and scalable model, capable of inspiring other neighborhoods with similar needs, reinforcing local identity, and promoting a circular economy rooted in proximity.
Projecte Final de Màster Oficial
Arsac Vicente, Júlia
Tutor/a - Director/a: Pla Ferrer, Francesc
Data de publicació: 2025
Escola Tècnica Superior d'Arquitectura del Vallès (ETSAV)
Veure detall Accés al text complet
El present treball de fi de màster proposa estratègies de gestió sostenible del territori a Malgrat de Mar a partir de la renaturalització de la riera de Palafolls i la integració d'un ramat d'ovelles per a la gestió del paisatge. La investigació parteix d'una anàlisi territorial que inclou la identificació d'infraestructures verdes, blaves i grises, zones agràries, edificacions i riscos d'inundació. A partir d'aquesta diagnosi, es plantegen intervencions que recuperin les dinàmiques històriques del territori amb una visió resilient i autosuficient.
Es parteix d'aquest marc teòric per desenvolupar una resposta constructiva i estructural a la implantació d'un estable de nova planta dins del territori d'actuació. Aquest estable es planteja com un element integrat en l'entorn, responent a les necessitats del ramat i a la gestió eficient del paisatge. A més, té la voluntat de funcionar com un centre pedagògic on es pugui mostrar a la població com recuperar les lògiques territorials tradicionals perdudes. L'objectiu és garantir el benestar animal, la compatibilitat amb les activitats agràries existents i la preservació dels valors ecològics de la zona.
El projecte es fonamenta en la interacció entre el medi natural i les activitats humanes, adoptant una visió sistèmica que vincula la gestió de l'aigua, la producció agrària i la protecció dels ecosistemes locals. En aquest sentit, es proposa una estratègia flexible i adaptable a les dinàmiques del territori, posant en valor la seva capacitat de transformació i resiliència davant els reptes ambientals actuals i futurs.
El presente trabajo de fin de máster propone estrategias de gestión sostenible del territorio en Malgrat de Mar a partir de la renaturalización de la riera de Palafolls y la integración de un rebaño de ovejas para la gestión del paisaje. La investigación parte de un análisis territorial que incluye la identificación de infraestructuras verdes, azules y grises, zonas agrarias, edificaciones y riesgos de inundación. A partir de este diagnóstico, se plantean intervenciones que recuperen las dinámicas históricas del territorio con una visión resiliente y autosuficiente.
Se parte de este marco teórico para desarrollar una respuesta constructiva y estructural a la implantación de un establo de nueva planta dentro del territorio de actuación. Este establo se plantea como un elemento integrado en el entorno, respondiendo a las necesidades del rebaño y a la gestión eficiente del paisaje. Además, tiene la voluntad de funcionar como un centro pedagógico donde se pueda mostrar a la población cómo recuperar las lógicas territoriales tradicionales perdidas. El objetivo es garantizar el bienestar animal, la compatibilidad con las actividades agrarias existentes y la preservación de los valores ecológicos de la zona.
El proyecto se fundamenta en la interacción entre el medio natural y las actividades humanas, adoptando una visión sistémica que vincula la gestión del agua, la producción agraria y la protección de los ecosistemas locales. En este sentido, se propone una estrategia flexible y adaptable a las dinámicas del territorio, poniendo en valor su capacidad de transformación y resiliencia ante los retos ambientales actuales y futuros.
This master's thesis proposes sustainable land management strategies in Malgrat de Mar through the renaturalization of the Riera de Palafolls and the integration of a sheep flock for landscape management. The research is based on a territorial analysis that includes the identification of green, blue, and gray infrastructures, agricultural areas, buildings, and flood risks. Based on this diagnosis, interventions are proposed to recover the historical dynamics of the territory with a resilient and self-sufficient vision.
This theoretical framework serves as the basis for developing a constructive and structural response to the implementation of a newly built stable within the intervention area. This stable is conceived as an element integrated into the environment, responding to the needs of the flock and the efficient management of the landscape. Additionally, it aims to function as an educational center where the local population can learn how to recover lost traditional territorial logics. The objective is to ensure animal welfare, compatibility with existing agricultural activities, and the preservation of the area's ecological values.
The project is based on the interaction between the natural environment and human activities, adopting a systemic vision that links water management, agricultural production, and the protection of local ecosystems. In this regard, a flexible and adaptable strategy is proposed to accommodate the dynamics of the territory, highlighting its capacity for transformation and resilience in the face of current and future environmental challenges.
Projecte Final de Màster Oficial
Castillo Casanovas, Marina; Molina González, Raquel
Tutor/a - Director/a: Ortigosa Duarte, Nuria
Data de publicació: 2025
Escola Tècnica Superior d'Arquitectura del Vallès (ETSAV)
Veure detall Accés al text complet
Aquest projecte de final de grau en arquitectura té com a objectiu integrar els valors del projecte CULTIVA'T en un bloc d'habitatges situat davant de l'escola de la Pau de Barcelona. El projecte es focalitza en la transformació d'un edifici d'habitatges en dúplex, que presenta mancances com la falta d'accessibilitat i la desconnexió entre l'alimentació, la comunitat i l'habitatge. Mitjançant una redistribució dels habitatges, es proposa la incorporació d'espais comunitaris i serveis dotacionals per a persones grans i sales polivalents, per cobrir les necessitats de la comunitat del bloc A16T, del barri de la Pau, que manca de recursos d'aquest tipus. Aquesta transformació s'orienta també cap a la producció d'aliments locals, creant una connexió directa amb l'escola de la Pau a través d'un pont que permet l'intercanvi de recursos entre l'escola i l'edifici. A la planta de l'hort, es gestiona el processament dels aliments produïts en el mateix lloc, mentre que els productes es distribueixen a la resta de l'edifici a través de punts comunitaris i finalment arriben a la planta baixa, on es desenvolupa un sistema de serveis que inclou un bar, una botiga de productes de l'hort i un punt de compostatge. Aquesta intervenció també inclou una rehabilitació integral de les façanes, la millora d'accessibilitat a tots els habitatges amb la redistribució dels espais i ampliant nuclis de connexió. Es posen en pràctica solucions passives per a la millora de l'eficiència energètica, com la instal·lació de proteccions solars per evitar el sobreescalfament a l'estiu, i paviments captadors que generen energia tèrmica per alimentar el sistema de calefacció mitjançant parets radiants durant els mesos d'hivern. Aquesta proposta busca no només revitalitzar el barri, sinó també establir una simbiosi entre l'habitatge, la comunitat i l'alimentació, aportant solucions sostenibles i integrades per a un millor desenvolupament social i ambiental.
Projecte Final de Màster Oficial
Cruz i Trullàs, Oriol; De La Fuente Carbonero, Júlia
Tutor/a - Director/a: Ortigosa Duarte, Nuria
Data de publicació: 2025
Escola Tècnica Superior d'Arquitectura del Vallès (ETSAV)
Veure detall Accés al text complet
En aquest país on la pluja no sap ploure, hem viscut davant l'entelèquia d'una mal entesa modernitat que ens ha fet oblidar la cultura de l'aigua del nostre territori. Qui ensenyarà la pluja a ploure? - es lamentava Raimon - Qui portarà la pluja a escola? Hem de confessar que, Isaura, no sap donar resposta al nostre estimat cantant si no que més aviat és un espai de reflexió des d'on fer-se les preguntes adequades davant els reptes que ens planteja la crisi ecosocial.
Des de l'antagonisme com a resposta a una realitat distòpia, Isaura ens proposa un model social de gestió integral de l'aigua articulat a partir de comunitats hídriques urbanes que ens permetin recuperar la cultura de l'aigua i els usos socials que ha tingut al llarg de la història. Es tracta d'un projecte teòric que ens convida a reobrir imaginaris sobre la nostra relació amb l'aigua a través d'una visió antropològica que ens acosta a l'art del “bon viure”, a gaudir d'una vida plena d'acord amb els límits del nostre planeta des d'una triple mirada.
Una primera mirada, a escala territorial, aborda el cicle de l'aigua de forma holística respectant els límits ecològics de la conca natural. Una segona mirada, a escala barri, imagina comunitats hídriques urbanes que regeneren i reutilitzen l'aigua de forma conjunta creant espais de relació comunitària. Mentre que a escala d'habitatge, estira el fil de la crítica de la individualització de les peces d'aigua domèstica de la casa moderna per recuperar-ne els seus usos socials. Es tracta doncs, d'un exercici intel·lectual que fuig de prejudicis per pensar la ciutat i l'arquitectura en una estranya parella de ball entre l'antidisseny d'Archigram, Superstudio o Cedric Price i la tradició de l'economia ecològica, el metabolisme social, i el tancament de cicles materials. Isaura no és res més que una d'aquelles ciutats invisibles que imaginava Italo Calvino, “un somni que neix del cor de les ciutats invivibles”.
En este país donde la lluvia no sabe llover, hemos vivido ante la entelequia de una mal entendida modernidad que nos ha hecho olvidar la cultura del agua de nuestro territorio. Quién enseñará la lluvia a llover? - se lamentaba Raimon - Quien llevará la lluvia a escuela? Tenemos que confesar que, Isaura, no sabe dar respuesta a nuestro estimado cantante si no que más bien es un espacio de reflexión desde donde hacerse las preguntas adecuadas ante los retos que nos plantea la crisis ecosocial.
Desde el antagonismo como respuesta a una realidad distopia, Isaura nos propone un modelo social de gestión integral del agua articulado a partir de comunidades hídricas urbanas que nos permitan recuperar la cultura del agua y los usos sociales que ha tenido a lo largo de la historia. Se trata de un proyecto teórico que nos invita a reabrir imaginarios sobre nuestra relación con el agua a través de una visión antropológica que nos acerca al arte del “buen vivir”, a disfrutar de una vida llena de acuerdo con los límites de nuestro planeta desde una triple mirada.
Una primera mirada, a escala territorial, aborda el ciclo del agua de forma holística respetando los límites ecológicos de la cuenca natural. Una segunda mirada, a escala barrio, imagina comunidades hídricas urbanas que regeneran y reutilizan el agua de forma conjunta creando espacios de relación comunitaria. Mientras que a escala de vivienda, estira el hilo de la crítica de la individualización de las piezas de agua doméstica de la casa moderna para recuperar sus usos sociales. Se trata pues, de un ejercicio intelectual que huye de prejuicios para pensar la ciudad y la arquitectura en una extraña pareja de baile entre el antidiseño de Archigram, Superstudio o Cedric Price y la tradición de la economía ecológica, el metabolismo social, y el cierre de ciclos materiales. Isaura no es nada más que una de aquellas ciudades invisibles que imaginaba Italo Calvino, “un sueño que nace del corazón de las ciudades invivibles”.
In this country where the rain doesn't know how to rain, we have lived before the entelechy of a misunderstood modernity that has made us forget the water culture of our land. Who will teach the rain to rain? - lamented Raimon - Who will take the rain to school? We must confess that Isaura cannot answer our beloved singer's question. Rather, it is a space for reflection from which to ask the right questions in the face of the challenges posed by the ecosocial crisis.
From antagonism as a response to a dystopian reality, Isaura proposes a social model of integrated water management articulated around urban water communities that allow us to recover the water culture and its social uses throughout history. It is a theoretical project that invites us to reimagine our relationship with water through an anthropological vision that brings us closer to the art of “good living,” to enjoy a fulfilling life in harmony with the limits of our planet through a triple perspective. A first perspective, on a territorial scale, addresses the water cycle holistically, respecting the ecological boundaries of the natural watershed. A second perspective, on the neighborhood scale, imagines urban water communities that regenerate and reuse water collectively, creating spaces for community interaction. Meanwhile, on the housing scale, it pulls the thread of critique against the individualization of domestic water facilities in modern homes to recover their social uses. Thus, it is an intellectual exercise that avoids prejudices to rethink the city and architecture through a strange dance between the anti-design of Archigram, Superstudio, or Cedric Price, and the tradition of ecological economics, social metabolism, and the closing of material cycles. Isaura is nothing more than one of those invisible cities imagined by Italo Calvino, “a dream born from the heart of unlivable cities.”
Projecte Final de Màster Oficial
Forns Albuixech, Aida; Pérez de la Corte, María
Tutor/a - Director/a: Pla Ferrer, Francesc
Data de publicació: 2025
Escola Tècnica Superior d'Arquitectura del Vallès (ETSAV)
Veure detall Accés al text complet
El barri de la Pau afronta múltiples problemàtiques derivades de factors socials, econòmics i urbans que han condicionat el seu desenvolupament. Entre aquestes, destaquen la manca d'accessibilitat als habitatges, la sensació d'inseguretat i l'abandonament de grans àrees verdes, que, en lloc de fomentar la convivència, han contribuït a l'aïllament social. A això s'hi suma la degradació de l'entorn construït, amb edificis que presenten deficiències estructurals i energètiques, afectant l'habitabilitat i la sostenibilitat del barri.
El projecte aborda aquestes problemàtiques mitjançant una intervenció integral basada en tres estratègies principals: millorar l'accessibilitat als edificis, revitalitzar els espais públics i crear nous usos comunitaris. Aprofitant la intervenció necessària per garantir l'accessibilitat, es proposa instal·lar nuclis amb ascensors que no només eliminen barreres arquitectòniques, sinó que també connecten els blocs entre si mitjançant passarel·les, creant un flux continu de mobilitat i convivència. Aquestes solucions generen nous punts de trobada, com ara zones comunes i àrees de descans, fomentant la cohesió social i revitalitzant la vida comunitària.
A més, a nivell de bloc, la intervenció reactivarà espais infrautilitzats com les cobertes i els soterranis, transformant-los en àrees funcionals on els veïns podran gaudir d'espais compartits com bugaderies, sales d'estudi i zones d'oci. Aquestes intervencions enfortiran els vincles veïnals, mentre que la instal·lació de plaques solars i sistemes de recollida d'aigües pluvials reduirà l'impacte ambiental i millorarà la sostenibilitat del barri.
En resum, el projecte no només millora l'accessibilitat, sinó que també actua com un catalitzador per a la convivència social i la sostenibilitat. Començant als blocs D9 i H5 com a pilot, es presenta com un model replicable per transformar el barri en un entorn més accessible, segur i dinàmic fomentant la seva convivència.
El barrio de la Pau enfrenta múltiples problemáticas derivadas de factores sociales, económicos y urbanos que han condicionado su desarrollo. Entre ellas, destacan la falta de accesibilidad en las viviendas, la sensación de inseguridad y el abandono de amplias áreas verdes, que, en lugar de fomentar la convivencia, han contribuido al aislamiento social. A esto se suma la degradación del entorno construido, con edificios que presentan deficiencias estructurales y energéticas, afectando la habitabilidad y la sostenibilidad del barrio.
El proyecto aborda estas problemáticas mediante una intervención integral basada en tres estrategias principales: mejorar la accesibilidad en los edificios, revitalizar los espacios públicos y crear nuevos usos comunitarios. Aprovechando la intervención necesaria para garantizar accesibilidad, se plantea instalar núcleos con ascensores que no solo eliminan barreras arquitectónicas, sino que también conectan los bloques entre sí mediante pasarelas, creando un flujo continuo de movilidad y convivencia. Estas soluciones generan nuevos puntos de encuentro, como áreas comunes y zonas de descanso, fomentando la cohesión social y revitalizando la vida comunitaria.
Además, a nivel de bloque, la intervención reactivará espacios infrautilizados como las cubiertas y los sótanos, transformándolos en áreas funcionales donde los vecinos podrán disfrutar de espacios compartidos como lavanderías, salas de estudio y zonas de ocio. Estas intervenciones fortalecerán los lazos vecinales, mientras que la instalación de placas solares y sistemas de recolección de aguas pluviales reducirá el impacto ambiental y mejorará la sostenibilidad del barrio.
En resumen, el proyecto no solo mejora la accesibilidad, sino que también actúa como un catalizador para la convivencia social y la sostenibilidad. Comenzando en los bloques D9 y H5 como piloto, se presenta como un modelo replicable para transformar el barrio en un entorno más accesible, seguro y dinámico fomentand
The neighborhood of La Pau faces multiple challenges stemming from social, economic, and urban factors that have shaped its development. Among these, the lack of accessibility in housing, the feeling of insecurity, and the neglect of large green areas stand out. Instead of fostering social interaction, these issues have contributed to social isolation. Additionally, the deterioration of the built environment, with buildings suffering from structural and energy deficiencies, affects both the livability and sustainability of the neighborhood.
The project addresses these challenges through a comprehensive intervention based on three main strategies: improving building accessibility, revitalizing public spaces, and creating new community uses. Taking advantage of the necessary interventions to ensure accessibility, the project proposes installing elevator cores that not only remove architectural barriers but also connect the blocks through walkways, creating a continuous flow of mobility and interaction. These solutions generate new meeting points, such as communal areas and rest zones, fostering social cohesion and revitalizing community life.
Furthermore, at the building level, the intervention will reactivate underutilized spaces such as rooftops and basements, transforming them into functional areas where residents can enjoy shared spaces like laundries, study rooms, and leisure areas. These interventions will strengthen neighborhood ties, while the installation of solar panels and rainwater collection systems will reduce environmental impact and enhance the neighborhood's sustainability.
In summary, the project not only improves accessibility but also serves as a catalyst for social interaction and sustainability. Starting with blocks D9 and H5 as a pilot, it presents a replicable model to transform the neighborhood into a more accessible, safe, and dynamic environment that fosters social cohesion.
Projecte Final de Màster Oficial
García Bindyuk, Lolita; Macià Acosta, Noemí
Tutor/a - Director/a: Ortigosa Duarte, Nuria
Data de publicació: 2025
Escola Tècnica Superior d'Arquitectura del Vallès (ETSAV)
Veure detall Accés al text complet
Di-Fusión nace como una estrategia de integración entre La Pau y el polígono Montsolís, difuminando los límites entre lo residencial y lo productivo. La nave industrial se convierte en un nodo catalizador que activa nuevas dinámicas sociales, económicas y ambientales mediante un modelo colaborativo de producción y gestión de excedentes agroalimentarios.
Más que una infraestructura, la nave es el detonante de una transformación urbana que impulsa la economía circular, la autosuficiencia y la cohesión comunitaria. Su reactivación no solo dinamiza el tejido industrial, sino que abre un diálogo entre la ciudad y sus espacios productivos, aprovechando su conectividad y potencial estratégico.
La propuesta organiza el espacio en áreas interconectadas de producción, formación y participación ciudadana, promoviendo recorridos que integran trabajadores, visitantes y vecinos en un ecosistema inclusivo.
Di-Fusión representa un modelo replicable de regeneración urbana donde la sostenibilidad y la cooperación impulsan una nueva forma de habitar y producir en la ciudad.
Di-Fusion emerges as a strategy for integrating La Pau and the Montsolís industrial area, blurring the boundaries between residential and productive spaces. The industrial warehouse becomes a catalytic hub that activates new social, economic, and environmental dynamics through a collaborative model of production and surplus agri-food management.
More than just infrastructure, the warehouse serves as the trigger for an urban transformation that fosters circular economy, self-sufficiency, and community cohesion. Its reactivation not only revitalizes the industrial fabric but also establishes a dialogue between the city and its productive spaces, leveraging its connectivity and strategic potential.
The proposal organizes the space into interconnected areas for production, education, and citizen participation, promoting pathways that integrate workers, visitors, and residents into an inclusive ecosystem.
Di-Fusion represents a replicable model of urban regeneration where sustainability and cooperation drive a new way of living and producing in the city.
Projecte Final de Màster Oficial
Roura i Autonell, Mariona; Martínez Beguer, Jordi
Tutor/a - Director/a: Ortigosa Duarte, Nuria
Data de publicació: 2025
Escola Tècnica Superior d'Arquitectura del Vallès (ETSAV)
Veure detall Accés al text complet
Mirant més enllà dels límits convencionals del barri de La Pau trobem en el camí més pròxim des del barri fins al riu Besòs la Carretera de Mataró. Aquesta via tradicional, ara fragmentada per la infraestructura principalment ferroviària, és un dels principals eixos del projecte. La intenció de reconnectar amb la intenció metabòlica de recircular, en aquest cas el fluxe dels residus de construcció i demolició RCD, ens porta a situar-nos en un ‘àmbit industrial i aïllat, fent una potent proposta d'espai públic, que connecta i transforma espais de fragmentació en espais de reunió, recupera el verd i genera espai públic de qualitat. L'activitat metabòlica s'ubica en una de les naus que ja antigament s'ubicaven al llarg de l'eix Mataró, recontextualitzant-lo amb el seu entorn i proposant una nova activitat. Una activitat que es relaciona amb el tren, element fins ara separador i amb un efecte negatiu en l'entorn, que s'inclou com a element estructurador de la proposta. ReConectar ReCirculant.
Mirando más allá de los límites convencionales del barrio de La Pau encontramos en el camino más próximo desde el barrio hasta el río Besòs la Carretera de Mataró. Esta vía tradicional, ahora fragmentada por la infraestructura principalmente ferroviaria, es uno de los principales ejes del proyecto. La intención de reconectar con la intención metabólica de recircular, en este caso lo fluxe de los residuos de construcción y demolición RCD, nos lleva a situarnos en un ‘ámbito industrial y aislado, haciendo una potente propuesta de espacio público, que conecta y transforma espacios de fragmentación en espacios de reunión, recupera el verde y genera espacio público de calidad. La actividad metabólica se ubica en una de las naves que ya antiguamente se ubicaban a lo largo del eje Mataró, recontextualizándolo con su entorno y proponiendo una nueva actividad. Una actividad que se relaciona con el tren, elemento hasta ahora separador y con un efecto negativo en el entorno, que se incluye como elemento estructurador de la propuesta. ReConectar recirculando.
Looking beyond the conventional limits of the neighborhood of La Pau we find on the nearest road from the neighborhood to the Besòs river the Carretera de Mataró. This traditional route, now fragmented by the mainly railway infrastructure, is one of the main axes of the project. The intention of reconnecting with the metabolic intention of recirculating, in this case the flow of construction and demolition waste RCD, leads us to place ourselves in an industrial and isolated environment, making a powerful proposal of public space, which connects and transforms spaces of fragmentation into meeting spaces, recovers the green and generates quality public space. Metabolic activity is located in one of the warehouses that formerly were located along the Mataró axis, recontextualizing it with its environment and proposing a new activity. An activity that is related to the train, an element until now separator and with a negative effect on the environment, which is included as a structuring element of the proposal. Reconnect ReCirculating.
Projecte Final de Màster Oficial
García Bindyuk, Lolita
Tutor/a - Director/a: López Plazas, Fabian
Data de publicació: 2024
Escola Tècnica Superior d'Arquitectura del Vallès (ETSAV)
Veure detall Accés al text complet
Aquest projecte d'investigació aborda la creació d'una xarxa de verd productiu a La Pau, Barcelona, per integrar la producció alimentària urbana, promoure l'educació agrària i fomentar la participació comunitària. Sense buscar la sobirania alimentària completa, es proposa rescatar pràctiques agrícoles urbanes i generar refugis verds per mitigar la calor urbana. La meta és sensibilitzar sobre el consum responsable i gestionar els excedents alimentaris de manera eficient. Els assaigs en dos intersticis avaluaran la viabilitat de la proposta, considerant factors com la reducció de temperatures i la fertilitat del sòl.
Este proyecto de investigación aborda la creación de una red de verde productivo en La Pau, Barcelona, para integrar la producción alimentaria urbana, promover la educación agraria y fomentar la participación comunitaria. Sin buscar la soberanía alimentaria completa, se propone rescatar prácticas agrícolas urbanas y generar refugios verdes para mitigar el calor urbano. La meta es sensibilizar sobre el consumo responsable y gestionar los excedentes alimentarios de manera eficiente. Los ensayos en dos intersticios evaluarán la viabilidad de la propuesta, considerando factores como la reducción de temperaturas y la fertilidad del suelo.
This research project addresses the creation of a productive green network in La Pau, Barcelona, to integrate urban food production, promote agricultural education, and encourage community participation. Without aiming for full food sovereignty, it proposes to revive urban agricultural practices and create green refuges to mitigate urban heat. The goal is to raise awareness about responsible consumption and efficiently manage food surpluses. Trials in two interstitial spaces will assess the feasibility of the proposal, considering factors such as temperature reduction and soil fertility.
Projecte Final de Màster Oficial
Álvarez Tomàs, Jan
Tutor/a - Director/a: Sauquet Llonch, Roger Joan
Data de publicació: 2024
Escola Tècnica Superior d'Arquitectura del Vallès (ETSAV)
Veure detall Accés al text complet
Les implicacions que la producció alimentària té sobre el territori, els costums dels seus habitants i la seva salut i economia són molt grans malgrat que sovint passen desapercebudes a ulls de la població. Amb l'aparició de la crisi climàtica i energètica, el debat sobre el model de gestió i la relació que l'agricultura té amb l'entorn urbà es tornen a posar en una primera plana a causa de la gran quantitat d'emissions de CO2 que se'ls hi atribueixen i a les desigualtats que fomenten.
Aquesta tesina busca entendre l'evolució i els canvis que ha patit un sistema tan crucial per a la supervivència i tan intrínsecament relacionat amb tot el que fem. I ho fa a partir de la reconstrucció històrica dels fets, veient què és l'alimentació de proximitat i com aquest concepte es va crear i ha anat evolucionant d'ençà que, amb la revolució industrial, habitatge i producció de menjar es van desvincular inevitablement. Assenyalant els avanços tecnològics més importants que han permès aquesta separació i els principals esdeveniments i fets històrics que han anat modelant la societat i la seva manera de pensar, produir i consumir el menjar.
L'estudi també analitza quatre teories urbanes del segle XX que posaven en el centre del debat el model de gestió i producció d'aliments amb la seva relació amb l'entorn urbà, buscant que aquests projectes ens puguin aportar solucions. Finalment, l'exercici de reinterpretar-les en l'actualitat permet entendre millor la seva viabilitat i veure la magnitud en què s'han sobrepassat els límits del territori.
Las implicaciones que la producción alimentaria tiene sobre el territorio, las costumbres de sus habitantes y su salud y economía son muy grandes aunque a menudo pasan desapercibidas a ojos de la población. Con la aparición de la crisis climática y energética, el debate sobre el modelo de gestión y la relación que la agricultura tiene con el entorno urbano vuelven a ponerse en una primera página debido a la gran cantidad de emisiones de CO2 que se les atribuyen y a las desigualdades que fomentan.
Esta tesina busca entender la evolución y los cambios que ha sufrido un sistema tan crucial para la supervivencia y tan intrínsecamente relacionado con todo lo que hacemos. Y lo hace a partir de la reconstrucción histórica de los hechos, viendo qué es la alimentación de proximidad y cómo este concepto se creó y ha ido evolucionando desde que, con la revolución industrial, vivienda y producción de comida se desvincularon inevitablemente. Señalando los avances tecnológicos más importantes que han permitido esta separación y los principales acontecimientos y hechos históricos que han ido modelando la sociedad y su forma de pensar, producir y consumir la comida.
El estudio también analiza cuatro teorías urbanas del siglo XX que ponían en el centro del debate el modelo de gestión y producción de alimentos con su relación con el entorno urbano, buscando que estos proyectos puedan aportarnos soluciones. Por último, el ejercicio de reinterpretarlas en la actualidad permite entender mejor su viabilidad y ver la magnitud en la que se han sobrepasado los límites del territorio.
The implications that food production has on the territory, the customs of its inhabitants and their health and economy are very great, although they often go unnoticed in the eyes of the population. With the emergence of the climate and energy crisis, the debate on the management model and the relationship that agriculture has with the urban environment is, once again, at the forefront due to the large amount of CO2 emissions attributed to it and the inequalities it fosters.
This dissertation seeks to understand the evolution and changes that a system so crucial to survival and so intrinsically related to everything we do has undergone. It does so through a historical reconstruction of the facts, looking at what local food is and how this concept was created and has evolved since the industrial revolution, when housing and food production became inevitably disconnected. It points out the most important technological advances that have enabled this separation and the main historical events and facts that have shaped society and its way of thinking, producing and eating food.
The study also analyses four 20th century urban theories that placed the model of food management and production and its relationship with the urban environment at the centre of the debate, looking at how these projects can provide us with solutions. Finally, the exercise of reinterpreting them today allows us to better understand their viability and to see the extent to which the limits of the territory have been exceeded.
Projecte Final de Màster Oficial
Ribalta Horrillo, Alba
Tutor/a - Director/a: Fuertes Pérez, Pere
Data de publicació: 2024
Escola Tècnica Superior d'Arquitectura del Vallès (ETSAV)
Veure detall Accés al text complet
Aquest treball aborda la problemàtica de l'habitabilitat en àrees urbanes degradades, on la desigualtat socioeconòmica i la falta d'infraestructures adequades afecten directament la qualitat de vida dels usuaris.
A través de l'anàlisi de teories sobre l'habitabilitat i la qualitat de vida, s'exploren els elements que configuren l'experiència vital en entorns urbans desafavorits.
L'objectiu principal és identificar les principals necessitats dels residents, comprendre les dinàmiques del barri de La Pau i proposar estratègies de rehabilitació sostenible que promoguin la millora integral d'aquests entorns. A més, es busca proporcionar eines conceptuals que puguin contribuir a polítiques urbanes més inclusives i sostenibles.
Este trabajo aborda la problemática de la habitabilidad en áreas urbanas degradadas, donde la desigualdad socioeconómica y falta de infraestructuras adecuadas afectan directamente la calidad de vida de los usuarios.
A través del análisis de teorías sobre la habitabilidad y la calidad de vida, se exploran los elementos que configuran la experiencia vital en entornos urbanos desfavorecidos.
El objetivo principal es identificar las principales necesidades de los usuarios, comprender las dinámicas del barrio de La Pau y proponer estrategias de rehabilitación sostenible que promueva la mejora integral de estos entornos. Además, se busca proporcionar ideas conceptuales que puedan contribuir a políticas urbanas más inclusivas y sostenibles.
Projecte Final de Màster Oficial
Martínez Beguer, Jordi
Tutor/a - Director/a: Cuchí Burgos, Alberto
Data de publicació: 2024
Escola Tècnica Superior d'Arquitectura del Vallès (ETSAV)
Veure detall Accés al text complet
L'actual model d'extracció i processament de recursos naturals genera aproximadament el 50% de les emissions globals de gasos d'efecte hivernacle, amb el sector de la construcció contribuint significativament a aquest impacte, responsable del 40% de les emissions de CO₂ i el 50% de l'extracció de materials. Aquest treball reflexiona sobre la insostenibilitat del model actual, intensiu en el consum de recursos i irresponsable en la gestió de residus, on dominen pràctiques d'extracció convencional i proposa la mineria urbana, basada en el reciclatge i la reutilització de materials, com una alternativa més sostenible. A través de l'anàlisi de diversos fluxos materials, àrids, ferro i coure, es comparen els models extractius tradicionals amb l'extracció secundària i a través d'una mirada crítica es presenten estratègies per fomentar un metabolisme circular que reduïsca l'impacte ambiental i promoga la reutilització dels residus com a nous recursos.
The current model of extraction and processing of natural resources generates approximately 50% of global greenhouse gas emissions, with the construction sector significantly contributing to this impact, responsible for 40% of CO₂ emissions and 50% of material extraction. This work reflects on the unsustainability of the current model, intensive in resource consumption and irresponsible in waste management, where conventional extraction practices dominate. It proposes urban mining, based on recycling and material reuse, as a more sustainable alternative. Through the analysis of various material flows—aggregates, iron, and copper—traditional extractive models are compared with secondary extraction. With a critical perspective, strategies are presented to foster a circular metabolism that reduces environmental impact and promotes the reuse of waste as new resources.
Projecte Final de Màster Oficial
Castillo Casanovas, Marina
Tutor/a - Director/a: Sauquet Llonch, Roger Joan
Data de publicació: 2024
Escola Tècnica Superior d'Arquitectura del Vallès (ETSAV)
Veure detall Accés al text complet
L'objectiu principal d'aquest treball que entra en relació directa amb el desenvolupament del màster MISMeC és l'estudi i posterior comparació de models agrícoles i ramaders amb sistemes de producció tradicionals durant diferents èpoques, des de finals del segle XX fins a principis del segle XIX.
Projecte Final de Màster Oficial
De La Fuente Carbonero, Júlia
Tutor/a - Director/a: Rosselló i Nicolau, Maribel
Data de publicació: 2024
Escola Tècnica Superior d'Arquitectura del Vallès (ETSAV)
Veure detall Accés al text complet
Aquesta recerca explora com el recurs hídric ha actuat com a element estructurador del territori menorquí, centrant-se en la conca hidrogràfica del Canal dels Horts com a cas d'estudi. La conca s'inicia a la zona de Punta Nati i, al llarg del seu recorregut, posa de manifest la transformació significativa del paisatge i l'organització territorial causada per segles d'antropització. Aquest procés ha estat guiat per la necessitat d'optimitzar l'ús de l'aigua, demostrant una profunda consciència històrica sobre l'accessibilitat i la gestió del recurs. El coneixement tradicional de les arquitectures de l'aigua ha permès capturar, transportar, emmagatzemar i consumir aquest recurs de manera sostenible, assegurant-ne la disponibilitat i evitant-ne l'esgotament.
Cada espai dins la conca ha esdevingut un “oasi”, tant per a l'habitabilitat com per a la productivitat agrícola i la cultura local, destacant una relació íntima entre el territori i els elements naturals que l'envolten. Aquest treball proposa un viatge per comprendre com l'equilibri entre l'aigua, la geografia i l'acció humana ha anat variant en funció de les condicions específiques de cada lloc. A més, examina l'estat actual d'aquest equilibri en un context en què els patrons de consum d'aigua i els models de vida s'han distanciat considerablement d'aquesta comprensió i equilibri que existia històricament.
Esta investigación explora como el recurso hídrico ha actuado como elemento estructurador del territorio menorquín, centrándose en la cuenca hidrográfica del Canal de los Huertos como caso de estudio. La cuenca se inicia en la zona de Punta Nati y, a lo largo de su recorrido, pose de manifiesto la transformación significativa del paisaje y la organización territorial causada por siglos de antropización. Este proceso ha sido guiado por la necesidad de optimizar el uso del agua, demostrando una profunda conciencia histórica sobre la accesibilidad y la gestión del recurso. El conocimiento tradicional de las arquitecturas del agua ha permitido capturar, transportar, almacenar y consumir este recurso de manera sostenible, asegurando la disponibilidad y evitando el agotamiento.
Cada espacio dentro de la cuenca ha acontecido un “oasis”, tanto para la habitabilidad como para la productividad agrícola y la cultura local, destacando una relación íntima entre el territorio y los elementos naturales que lo rodean. Este trabajo propone un viaje para comprender como el equilibrio entre el agua, la geografía y la acción humana ha ido variante en función de las condiciones específicas de cada lugar. Además, examina el estado actual de este equilibrio en un contexto en que los patrones de consumo de agua y los modelos de vida se han distanciado considerablemente de esta comprensión y equilibrio que existía históricamente.
This research explores how water resources have acted as a structuring element of the Menorcan territory, focusing on the hydrographic basin of the Canal dels Horts as a case study. The basin begins in the area of Punta Nati and, along its course, reveals the significant transformation of the landscape and territorial organization caused by centuries of anthropization. This process has been guided by the need to optimize water usage, demonstrating a deep historical awareness of resource accessibility and management. Traditional knowledge of water architecture has enabled the capture, transport, storage, and sustainable consumption of water, ensuring its availability and preventing its depletion.
Each area within the basin has become an “oasis” for habitability, agricultural productivity, and local culture, highlighting an intimate relationship between the territory and the natural elements surrounding it. This study embarks on a journey to understand how the balance between water, geography, and human activity has evolved in response to the specific conditions of each place. Additionally, it examines the current state of this balance in a context where water consumption patterns and lifestyles have diverged significantly from the historical understanding and equilibrium that once existed.
Projecte Final de Màster Oficial
Cuscó Vives, Pol
Tutor/a - Director/a: Pagès Ramon, Anna; Fuertes Pérez, Pere
Data de publicació: 2024
Escola Tècnica Superior d'Arquitectura del Vallès (ETSAV)
Veure detall Accés al text complet
Aquest treball examina l'habitabilitat i l'eficiència energètica dels habitatges al barri de La Pau, Barcelona, a través de l'anàlisi de tres tipologies residencials. L'estudi avalua factors com l'espai disponible per habitant, la flexibilitat dels espais i la multifuncionalitat de les estances, utilitzant simulacions climàtiques per quantificar el confort tèrmic.
Aquest incorpora l'estudi dels perfils d'usuari i els patrons d'activitat diaris per comprendre millor com els habitants de La Pau utilitzen els seus espais. A partir d'aquestes dades, s'estableixen taules de compatibilitat que identifiquen possibles incompatibilitats entre les activitats realitzades i els espais habitables, tenint en compte les normatives vigents i les recomanacions de bona praxis ambiental.
A partir d'aquestes dades, es planteja una metodologia que defineix una estratègia d'ocupació per a les diferents tipologies d'habitatge, adaptada a cada Unitat de Convivència prèviament definida amb l'objectiu de minimitzar el consum energètic utilitzat associat a la climatització dels habitatges.
L'anàlisi d'aquesta ocupació ha revelat que els habitatges de menor mida, com la tipologia F5, ofereixen millors condicions de confort tèrmic de manera natural i un menor consum energètic total, així com una relació més positiva del consum realment utilitzat sobre el total. A més, s'ha constatat una variació estacional en la distribució de l'ús dels espais, amb un ús més intensiu de les estances comunes durant l'estiu i dels dormitoris a l'hivern.
Aquesta variació, juntament amb una infrautilització generalitzada dels habitatges, suggereix un marge significatiu per a intervencions que millorin tant l'eficiència energètica com l'adaptació de les tipologies d'habitatge a les necessitats demogràfiques.
Aquest estudi es proposa com a punt de partida per al desenvolupament d'estratègies que permetin avançar cap a habitatges més eficients i compromesos amb l'habitabilitat domèstica.
Este trabajo examina la habitabilidad y la eficiencia energética de las viviendas al barrio de La Pau, Barcelona, a través del análisis de tres tipologías residenciales. El estudio evalúa factores como el espacio disponible por habitante, la flexibilidad de los espacios y la multifuncionalidad de los aposentos, utilizando simulaciones climáticas para cuantificar el confort térmico.
Este incorpora el estudio de los perfiles de usuario y los patrones de actividad diarios para comprender mejor como los habitantes de La Pau utilizan sus espacios. A partir de estos datos, se establecen tablas de compatibilidad que identifican posibles incompatibilidades entre las actividades realizadas y los espacios habitables, teniendo en cuenta las normativas vigentes y las recomendaciones de buena praxis ambiental.
A partir de estos datos, se plantea una metodología que define una estrategia de ocupación para las diferentes tipologías de vivienda, adaptada a cada Unidad de Convivencia previamente definida con el objetivo de minimizar el consumo energético utilizado asociado a la climatización de las viviendas.
El análisis de esta ocupación ha revelado que las viviendas de menor medida, como la tipología F5, ofrecen mejores condiciones de confort térmico de manera natural y un menor consumo energético total, así como una relación más positiva del consumo realmente utilizado. Además, se ha constatado una variación estacional en la distribución del uso de los espacios, con un uso más intensivo de los aposentos comunes durante el verano y de los dormitorios en invierno.
Esto, junto con una infrautilización generalizada de las viviendas, sugiere un margen significativo para intervenciones que mejoren tanto la eficiencia energética como la adaptación de las tipologías de vivienda a las necesidades demográficas.
Se propone como punto de partida para el desarrollo de estrategias que permitan avanzar hacia viviendas más eficientes y comprometidos con la habitabitabilitad doméstica.
This work examines the habitability and energy efficiency of housing in the La Pau neighborhood, Barcelona, through the analysis of three residential typologies. The study assesses factors such as the space available per inhabitant, the flexibility of spaces and the multifunctionality of rooms, using climatic simulations to quantify thermal comfort.
It incorporates the study of user profiles and daily activity patterns to better understand how the inhabitants of La Pau use their spaces. Based on this data, compatibility tables are established that identify possible incompatibilities between the activities carried out and the habitable spaces, taking into account the current regulations and the recommendations of good environmental practices.
Based on this data, a methodology is proposed that defines an employment strategy for the different types of housing, adapted to each previously defined coexistence unit with the aim of minimizing the energy consumption used associated with the air conditioning of homes.
The analysis of this occupation has revealed that smaller homes, such as the F5 typology, offer better natural thermal comfort conditions and reduced total energy consumption, as well as a more positive relationship of consumption actually used over the total. In addition, a seasonal variation in the distribution of the use of spaces has been found, with a more intensive use of common rooms during summer and bedrooms in winter.
This variation, together with a widespread under-utilisation of housing, suggests a significant margin for interventions that improve both energy efficiency and the adaptation of housing typologies to demographic needs.
This study is proposed as a starting point for the development of strategies that allow us to move towards more efficient and committed homes with domestic habitability.
Projecte Final de Màster Oficial
Roig Iglesias, Javier
Tutor/a - Director/a: Rosselló i Nicolau, Maribel
Data de publicació: 2024
Escola Tècnica Superior d'Arquitectura del Vallès (ETSAV)
Veure detall Accés al text complet
De tots els nostres recursos naturals, l'aigua és un dels més preuats. No només es consumeix, sinó que s'explota com a eina humanitzadora del paisatge, creant energia, aliment, ecosistemes, oasis, etc. Essent aquest flux un dels primers en vertebrar societats complexes les quals posarien les bases del que som avui en dia. Aquest treball pretén estudiar i comprendre el rol tan important que va tenir l'aigua a Sant Martí de Provençals, antic municipi limítrof amb la ciutat de Barcelona i ubicat majorment en el delta del Besòs, una zona que va proporcionar l'abastiment hídric i alimentós a la ciutat comtal durant segles. Les transformacions de la ciutat industrial han anat esborrant els vincles hídrics i les seves traces, deixant pas a una ciutat que avui es troba completament desvinculada del territori deltaic del Besòs.
De todos nuestros recursos naturales, el agua es uno de los más preciados. Uno el cual no solo se consume, sino que se explota como herramienta humanizadora del paisaje, creando energía, alimento, ecosistemas, oasis, etc. Siendo este flujo de los primeros en vertebrar sociedades complejas las cuales asentarían las bases de lo que somos hoy en día. Este trabajo pretende estudiar y comprender el rol tan importante que tuvo el agua en Sant Martí de Provençals, antiguo municipio limítrofe con la ciudad de Barcelona y ubicado mayoritariamente en el delta del Besòs, una zona que proporcionó el abastecimiento hídrico y alimenticio a la ciudad condal durante siglos. Las transformaciones de la ciudad industrial han ido borrando los vínculos hídricos y sus trazas, dejando paso a una ciudad la cual se encuentra completamente desvinculada del territorio deltaico del Besòs.
Of all our natural resources, water is one of the most precious. One which is not only consumed, but also exploited as a tool for humanising the landscape, creating energy, food, ecosystems, oases, etc. This flow was one of the first to vertebrate complex societies which would lay the foundations of what we are today. This work aims to study and understand the important role played by water in Sant Martí de Provençals, an old municipality bordering the city of Barcelona and located mainly in the Besòs delta, an area that provided the water and food supply to the city of Barcelona for centuries. The transformations of the industrial city have gradually erased the water links and their traces, giving way to a city that is completely disconnected from the Besòs delta territory.
Projecte Final de Màster Oficial
Fortuny Quiles, Clara
Tutor/a - Director/a: Pagès Ramon, Anna
Data de publicació: 2024
Escola Tècnica Superior d'Arquitectura del Vallès (ETSAV)
Veure detall Accés al text complet
Un sistema globalitzat, determinat per un model alimentari industrialitzat, ens ha portat a una crisi agrària amb greus impactes ambientals i socials; una crisi alimentària que està posant en risc la salut de les persones; i una crisi econòmica que està enfonsant les economies i els sistemes alimentaris locals. És necessari, doncs, fer una transició cap a sistemes de producció i distribució d'aliments que se centrin en la sostenibilitat ambiental, social i econòmica.
Aquest treball analitza els reptes que suposa aquest canvi de paradigma del sistema alimentari, posant la mirada en la vida quotidiana de les persones, la vulnerabilitat alimentaria i el context urbà en el qual viuen, entenent aquest com una eina important de transformació. En un planeta on els recursos són limitats i cada cop més escassos, aquesta recerca planteja la col·lectivització com una resposta necessària per afrontar els diferents reptes.
La recerca es centra en el barri de La Pau, a Barcelona, realitzant una primera diagnosi sobre l'accessibilitat de la població a una alimentació agroecològica des de la disponibilitat, l'accessibilitat i l'impacte ambiental de la compra d'aliments d'una persona del barri. Posteriorment, es planteja la proposta de col·lectivitzar la cuina a escala de barri com a possible resposta als reptes ambientals, socials i econòmics que suposa el necessari canvi del sistema alimentari.
Un sistema globalizado, determinado por un modelo de alimentación industrializado, nos ha llevado a una crisis agraria con graves impactos ambientales y sociales; una crisis alimentaria que está poniendo en riesgo la salud de las personas; y una crisis económica que está hundiendo a las economías y los sistemas alimentarios locales. Es necesario, pues, realizar una transición hacia sistemas de producción y distribución de alimentos que se centren en la sostenibilidad ambiental, social y económica.
Este trabajo analiza los retos que supone este cambio de paradigma del sistema alimentario, poniendo la mirada en la vida cotidiana de las personas, la vulnerabilidad alimentaria y el contexto urbano en el que viven, entendiendo éste como una herramienta importante de transformación. En un planeta en el que los recursos son limitados y cada vez más escasos, esta investigación plantea la colectivización como una respuesta necesaria para afrontar los diferentes retos.
La investigación se centra en el barrio de La Pau, en Barcelona, realizando una primera diagnosis sobre la accesibilidad de la población a una alimentación agroecológica desde la disponibilidad, la accesibilidad y el impacto ambiental de la compra de alimentos de una persona del barrio. Posteriormente, se plantea la propuesta de colectivizar la cocina a nivel de barrio como posible respuesta a los retos ambientales, sociales y económicos que supone el necesario cambio del sistema alimentario.
A globalized system, driven by an industrialized food model, has led us into an agricultural crisis with serious environmental and social impacts, a food crisis that endangers people's health, and an economic crisis that is collapsing local economies and food systems. Therefore, it is essential to transition to food production and distribution systems that prioritize environmental, social, and economic sustainability.
This paper analyzes the challenges posed by this paradigm shift in the food system, focusing on people's daily lives, food vulnerability, and the urban context in which they live, understanding this as an important tool for transformation. On a planet where resources are limited and increasingly scarce, this research proposes collectivization as a necessary response to address these different challenges.
The research focuses on the neighborhood of La Pau in Barcelona, providing an initial diagnosis of the population's access to agroecological food by examining the availability, accessibility, and environmental impact of food purchases within the neighborhood. Subsequently, the paper explores the proposal to collectivize cooking at the neighborhood level as a potential response to the environmental, social, and economic challenges posed by the necessary transformation of the food system.
- ...
- ...
Filtra els resultats
TipusInformació
Filtre que permet refinar la cerca pel tipus de continguts que es mostren actualment.
El llistat conté els diversos tipus de continguts, ordenats descendentment pel nombre de documents.
Al costat de cada tipus hi trobareu una indicació del nombre de continguts que obtindríeu si apliqueu el filtre per a aquest tipus.
Informació
Filtre que permet refinar la cerca pel tipus de continguts que es mostren actualment.
El llistat conté els diversos tipus de continguts, ordenats descendentment pel nombre de documents.
Al costat de cada tipus hi trobareu una indicació del nombre de continguts que obtindríeu si apliqueu el filtre per a aquest tipus.
DataInformació
Filtre que permet refinar la cerca pel tipus de continguts que es mostren actualment.
El llistat conté els diversos tipus de continguts, ordenats descendentment pel nombre de documents.
Al costat de cada tipus hi trobareu una indicació del nombre de continguts que obtindríeu si apliqueu el filtre per a aquest tipus.
Informació
Filtre que permet refinar la cerca pel tipus de continguts que es mostren actualment.
El llistat conté els diversos tipus de continguts, ordenats descendentment pel nombre de documents.
Al costat de cada tipus hi trobareu una indicació del nombre de continguts que obtindríeu si apliqueu el filtre per a aquest tipus.
Condicions d'accésInformació
Filtre que permet refinar la cerca per les condicions d’accés que tenen els continguts.
Es mostra un llistat amb els diferents nivells d’accés que tenen els continguts, ordenats descendentment pel nombre de continguts.
Al costat de cada condició d’accés hi trobareu una indicació del nombre de continguts que obtindríeu si apliqueu el filtre per a aquesta condició.
Informació
Filtre que permet refinar la cerca per les condicions d’accés que tenen els continguts.
Es mostra un llistat amb els diferents nivells d’accés que tenen els continguts, ordenats descendentment pel nombre de continguts.
Al costat de cada condició d’accés hi trobareu una indicació del nombre de continguts que obtindríeu si apliqueu el filtre per a aquesta condició.
IdiomesInformació
Filtre que permet refinar la cerca a partir de l’idioma del contingut.
Es mostra un llistat amb els diferents idiomes en què s’han elaborat els continguts, ordenats descendentment pel nombre de continguts.
Al costat de cada idioma hi trobareu una indicació del nombre de continguts que obtindríeu si apliqueu el filtre per a aquesta condició.
Informació
Filtre que permet refinar la cerca a partir de l’idioma del contingut.
Es mostra un llistat amb els diferents idiomes en què s’han elaborat els continguts, ordenats descendentment pel nombre de continguts.
Al costat de cada idioma hi trobareu una indicació del nombre de continguts que obtindríeu si apliqueu el filtre per a aquesta condició.
Àrees temàtiquesInformació
Filtre que permet refinar la cerca a partir dels àmbits de coneixement propis de la UPC.
Es mostra un llistat amb els diferents àmbits de coneixement assignats als continguts, ordenats descendentment pel nombre de continguts.
Al costat de cada àmbit hi trobareu una indicació del nombre de continguts que obtindríeu si apliqueu el filtre per a aquesta condició.
Informació
Filtre que permet refinar la cerca a partir dels àmbits de coneixement propis de la UPC.
Es mostra un llistat amb els diferents àmbits de coneixement assignats als continguts, ordenats descendentment pel nombre de continguts.
Al costat de cada àmbit hi trobareu una indicació del nombre de continguts que obtindríeu si apliqueu el filtre per a aquesta condició.
Objectius de Desenvolupament SostenibleInformació
Filtre que permet refinar la cerca recuperant aquells continguts relacionats amb algun dels Objectius de Desenvolupamet Sostenible (ODS).
El llistat conté els objectius relacionats amb el continguts, ordenats descendenment pel número de continguts s'hi han relacionat, respecte dels continguts visualitzats actualment.
Al costat de cada objectiu trobareu una indicació del número de continguts que obtindríeu si apliqueu el filtre per aquell objectiu.
Informació
Filtre que permet refinar la cerca recuperant aquells continguts relacionats amb algun dels Objectius de Desenvolupamet Sostenible (ODS).
El llistat conté els objectius relacionats amb el continguts, ordenats descendenment pel número de continguts s'hi han relacionat, respecte dels continguts visualitzats actualment.
Al costat de cada objectiu trobareu una indicació del número de continguts que obtindríeu si apliqueu el filtre per aquell objectiu.
Marc acadèmic
+ ProfessoratInformació
Filtre que permet refinar la cerca pel professorat que ha participat en l’elaboració d’algun dels continguts que es mostren actualment.
Es mostra un llistat del professorat que ha participat més en l’elaboració dels continguts que es mostren actualment.
Al costat de cada professor o professora hi trobareu una indicació del nombre de continguts que obtindríeu si apliqueu el filtre i, en alguns casos, també hi trobareu una icona que us permetrà anar a la fitxa del professor o professora dins de l’Aprèn.
Informació
Filtre que permet refinar la cerca pel professorat que ha participat en l’elaboració d’algun dels continguts que es mostren actualment.
Es mostra un llistat del professorat que ha participat més en l’elaboració dels continguts que es mostren actualment.
Al costat de cada professor o professora hi trobareu una indicació del nombre de continguts que obtindríeu si apliqueu el filtre i, en alguns casos, també hi trobareu una icona que us permetrà anar a la fitxa del professor o professora dins de l’Aprèn.
Centre DocentInformació
Filtre que permet refinar la cerca pels centres docents relacionats amb algun dels continguts que es mostren actualment.
Es mostra un llistat dels centres docents que estan relacionats amb més dels continguts que es mostren actualment.
Al costat de cada centre docent hi trobareu una indicació del nombre de continguts que obtindríeu si apliqueu el filtre per a aquest centre docent i, en alguns casos, també hi trobareu una icona que us permetrà anar a la fitxa del centre docent dins de l’Aprèn.
Informació
Filtre que permet refinar la cerca pels centres docents relacionats amb algun dels continguts que es mostren actualment.
Es mostra un llistat dels centres docents que estan relacionats amb més dels continguts que es mostren actualment.
Al costat de cada centre docent hi trobareu una indicació del nombre de continguts que obtindríeu si apliqueu el filtre per a aquest centre docent i, en alguns casos, també hi trobareu una icona que us permetrà anar a la fitxa del centre docent dins de l’Aprèn.
DepartamentInformació
Filtre que permet refinar la cerca pels departaments relacionats amb algun dels continguts que es mostren actualment.
Al costat de cada departament hi trobareu una indicació del nombre de continguts que obtindríeu si apliqueu el filtre per a aquest departament i, en alguns casos, també hi trobareu una icona que us permetrà anar a la fitxa del departament dins de l’Aprèn.
Informació
Filtre que permet refinar la cerca pels departaments relacionats amb algun dels continguts que es mostren actualment.
Al costat de cada departament hi trobareu una indicació del nombre de continguts que obtindríeu si apliqueu el filtre per a aquest departament i, en alguns casos, també hi trobareu una icona que us permetrà anar a la fitxa del departament dins de l’Aprèn.
CampusInformació
Filtre que permet refinar la cerca pels campus relacionats amb alguns dels continguts que es mostren actualment.
Al costat de cada campus hi trobareu una indicació del nombre de continguts que obtindríeu si apliqueu el filtre i, en alguns casos, també hi trobareu una icona que us permetrà anar a la fitxa del campus dins de l’Aprèn.
Informació
Filtre que permet refinar la cerca pels campus relacionats amb alguns dels continguts que es mostren actualment.
Al costat de cada campus hi trobareu una indicació del nombre de continguts que obtindríeu si apliqueu el filtre i, en alguns casos, també hi trobareu una icona que us permetrà anar a la fitxa del campus dins de l’Aprèn.