Que corri l'aire : revitalització i condicionament del barri la Muntanyeta de Can Sant Joan (Montcada i Reixac)
Tutor/a - Director/a
Estudiant
Fiol Munar, Miquel
Mateu Fernández, Alba
Tipus de document
Projecte Final de Màster Oficial
Data
2024
rights
Accés obert
Editorial
Universitat Politècnica de Catalunya
Titulacions
UPCommons
Resum
El barri de Can Sant Joan a Montcada i Reixac ha passat de ser un nucli d'estiueig als anys 50 a un barri densificat i vulnerable. Aquest creixement descontrolat va donar lloc a construccions de baixa qualitat, amb una habitabilitat deficient i una vulnerabilitat accentuada.
El projecte urbanístic s'emmarca en aquest entorn complex, on l'accessibilitat limitada i la degradació per falta de manteniment són factors clau. A això s'afegeix una estricta regulació urbanística que pretén fer taula rasa. No obstant això, la proposta es basa en una anàlisi detallada que identifica construccions irrecuperables, permetent la reconfiguració del conjunt urbà i preservant tant els veïns com la identitat del lloc, evitant el desplaçament forçat de la comunitat.
Es plantegen diverses estratègies per millorar les condicions d'habitabilitat, com l'esponjament dels volums construïts, que obre l'oportunitat d'intervenir en les parets mitgeres adjacents i projectar nous espais oberts. Aquesta reconfiguració genera nous itineraris intersticials, transformant-se en terrasses comunitàries que fomenten les relacions entre veïns. A més, la incorporació d'un nou element arquitectònic permet connectar els diferents habitatges, millorant l'aïllament tèrmic, la qualitat de vida i l'accessibilitat, especialment per a persones amb mobilitat reduïda.
El projecte defensa la necessitat de dissenyar i planificar l'urbanisme a partir de les necessitats reals, més enllà de la teoria. Així, es busca fer arquitectura amb petits gestos que millorin les condicions de vida, preservant els elements identitaris que defineixen Can Sant Joan i mantenint l'atmosfera de petit poble que caracteritza el barri.
El barrio de Can Sant Joan en Montcada i Reixac ha pasado de ser un núcleo de veraneo en 50 en un barrio densificado y vulnerable. Este crecimiento descontrolado dio lugar a construcciones de baja calidad, con una habitabilidad deficiente y una vulnerabilidad acentuada.
El proyecto urbanístico se enmarca en este entorno complejo, donde la accesibilidad limitada y la degradación por falta de mantenimiento son factores clave. A esto se añade una estricta regulación urbanística que pretende hacer mesa raída. Sin embargo, la propuesta se basa en un análisis detallado que identifica construcciones irrecuperables, permitiendo la reconfiguración del conjunto urbano y preservando tanto los vecinos como la identidad del lugar, evitando el desplazamiento forzado de la comunidad.
Se plantean varias estrategias para mejorar las condiciones de habitabilidad, como la extracción de los volúmenes construidos, que abre la oportunidad de intervenir en las paredes medianeras adyacentes y proyectar nuevos espacios abiertos. Esta reconfiguración genera nuevos itinerarios intersticiales, transformándose en terrazas comunitarias que fomentan las relaciones entre vecinos. Además, la incorporación de un nuevo elemento arquitectónico permite conectar las diferentes viviendas, mejorando el aislamiento térmico, la calidad de vida y la accesibilidad, especialmente para personas con movilidad reducida.
El proyecto defiende la necesidad de diseñar y planificar el urbanismo a partir de las necesidades reales, más allá de la teoría. Así, se busca hacer arquitectura con pequeños gestos que mejoren las condiciones de vida, preservando los elementos identitarios que definen Can Sant Joan y manteniendo la atmósfera de pequeño pueblo que caracteriza el barrio.
The Can Sant Joan neighbourhood in Montcada i Reixac has gone from being a summer resort to a densified and vulnerable neighbourhood. This uncontrolled growth gave rise to low-quality constructions, with poor habitability and accentuated vulnerability.
The urban development project is framed in this complex environment, where limited accessibility and degradation due to lack of maintenance are key factors. This is compounded by strict urban planning regulations that are intended to make the table threadbare. However, the proposal is based on a detailed analysis that identifies irrecoverable constructions, allowing the reconfiguration of the urban ensemble and preserving both the neighbours and the identity of the place, avoiding the forced displacement of the community.
Several strategies are proposed to improve the conditions of habitability, such as the extraction of the built volumes, which opens up the opportunity to intervene in the adjacent party walls and project new open spaces. This reconfiguration generates new interstitial itineraries, transforming them into communal terraces that encourage relations between neighbours. In addition, the incorporation of a new architectural element connects the different dwellings, improving thermal insulation, quality of life and accessibility, especially for people with reduced mobility.
The project defends the need to design and plan urban planning based on real needs, beyond theory. Thus, the aim is to create architecture with small gestures that improve living conditions, preserving the identifying elements that define Can Sant Joan and maintaining the atmosphere of a small village that characterises the neighbourhood.
Professorat participant
Arxius
Annex III - Memòria Reducció Enegètica.pdf?sequence=2 Annex IV - Unió Estructural.pdf?sequence=3 Annex I - Parametrització dels buits.pdf?sequence=4 Annex II - Memòria Esponjament.pdf?sequence=5 Làmina 0 - QUE CORRI LAIRE.pdf?sequence=6 QUE CORRI LAIRE PART 1. Estudis Previs Proposta.pdf?sequence=7 QUE CORRI LAIRE PART 3 (1).pdf?sequence=8 QUE CORRI LAIRE PART 2 (1).pdf?sequence=9