Aprèn - GRAU EN ENGINYERIA DE MATERIALS (Pla 2010)

GRAU EN ENGINYERIA DE MATERIALS (Pla 2010)

Nom

GRAU EN ENGINYERIA DE MATERIALS (Pla 2010)

Sigles

295GRENMAT

Activa

Centre

Escola d'Enginyeria de Barcelona Est (EEBE)

Pla d'estudis

2010

Nivell d'estudis

Grau

RSS

Contingut docent

Pràctiques Tema 6. Dibuix Normalització Industrial

Problema, exercici

Farrerons Vidal, Óscar

Data de publicació: 2025

Escola d'Enginyeria de Barcelona Est (EEBE)

EXPRESSIÓ GRÀFICA - 820003

Accés al text complet

Pràctiques Tema 4 (Dibuix Normalització Industrial)

Problema, exercici

Farrerons Vidal, Óscar

Data de publicació: 2025

Escola d'Enginyeria de Barcelona Est (EEBE)

EXPRESSIÓ GRÀFICA - 820003

Accés al text complet

Pràctiques Tema 3 (Dibuix Normalització Industrial)

Problema, exercici

Farrerons Vidal, Óscar

Data de publicació: 2025

Escola d'Enginyeria de Barcelona Est (EEBE)

EXPRESSIÓ GRÀFICA - 820003

Accés al text complet

Pràctiques Tema 2 (Dibuix Normalització Industrial)

Problema, exercici

Farrerons Vidal, Óscar

Data de publicació: 2025

Escola d'Enginyeria de Barcelona Est (EEBE)

EXPRESSIÓ GRÀFICA - 820003

Accés al text complet

TiO2 supported earth-abundant co-catalysts obtained by mechanochemistry

Treball Final de Grau

Riera Vives, Jordi

Tutor/a - Director/a: Soler Turu, Lluís

Data de publicació: 2024

Escola d'Enginyeria de Barcelona Est (EEBE)

Veure detall Accés al text complet

En la present tesi de grau s'estudia l'efecte de l'addició de vidres metàl·lics (MG) al diòxid de titani per a la producció d'hidrogen mitjançant fotocatàlisi, on els MG estan pensats per funcionar com a co-catalitzadors, reduint l'energia d'activació i separant eficientment les càrregues fotogenerades. Els vidres metàl·lics tenen una estructura amorfa que els proporciona una gran quantitat de centres actius, encara que pot ser a costa d'una disminució de la conductivitat. Pd77Si16.5Cu6.5 (MG1) i Cu47Zr47Al6 (MG2) han estat les nostres eleccions com a cocatalitzadors. Les mostres de catalitzadors s'obtindran mitjançant un molí de boles (mecanoquímica) i sol-gel. Es va trobar un augment de la producció d'hidrogen en comparació a la titania fresca addicionant 2% de MG1 mòlt durant 45 m a 50 Hz, confirmant que pot funcionar eficaçment com a cocatalitzador. La ressonància plasmònica superficial, coneguda per millorar la separació de càrregues i l'absorció de la llum solar, es va notar a la mostra mòlta a 30 Hz, tot i que la seva producció d'hidrogen va seguir sense ser sorprenent. Finalment, els liogels no calcinats van exhibir una taxa de producció d'hidrogen excel·lent. A més, es va observar un augment del doble de producció d'hidrògen en les mostres sol-gel que no van ser calcinades, en comparació amb les calcinades.

En la presente tesis de grado se estudia el efecto de la adición de cristales metálicos (MG) en el dióxido de titanio para la producción de hidrógeno mediante fotocatálisis, donde los MG están pensados para funcionar como co-catalizadores, reduciendo la energía de activación y separando eficientemente las cargas fotogeneradas. Los cristales metálicos tienen una estructura amorfa que les proporciona una gran cantidad de sitios activos, aunque puede ser a costa de una disminución de la conductividad. Pd77Si16.5Cu6.5 (MG1) y Cu47Zr47Al6 (MG2) han sido nuestras elecciones como cocatalizadores. Las muestras de catalizadores se obtendrán mediante un molino de bolas (mecanoquímica) y sol-gel. Se encontró un aumento de la producción de hidrógeno en comparación con la titanía fresca adicionando 2% de MG1 molido durante 45 m a 50 Hz, confirmando que puede funcionar eficazmente como cocatalizador. La resonancia plasmónica superficial, conocida por mejorar la separación de cargas y la absorción de la luz solar, se notó en la muestra molida a 30 Hz, aunque su producción de hidrógeno siguió sin ser sorprendente. Por último, los liogeles no calcinados exhibieron una tasa de producción de hidrógeno excelente. Además, se observó un aumento del doble de producción de hidrógeno en las muestras sol-gel que no fueron calcinadas, en comparación con las calcinadas.

The present degree thesis consists on the effect of metallic glasses (MGs) addition onto titanium dioxide for hydrogen production via photocatalysis, whereas the MGs are intended to work as co-catalysts, lowering activation energy and efficiently separating photogenerated charges. Metallic glasses have an amorphous structure which provides them a high amount of active sites, although it might come at the expense of a decreased conductivity. Pd77Si16.5Cu6.5 (MG1) and Cu47Zr47Al6 (MG2) have been our choices as cocatalysts. Catalysts samples will be obtained via ball milling and sol-gel. An increase on hydrogen production from raw titania was found upon using 2% addition of MG1 milled during 45m at 50Hz, confirming it can effectively work as a cocatalyst. Surface Plasmon Resonance, known to enhance charge separation and solar light absorption, was noticed on the sample milled at 30Hz, albeit its hydrogen production was still unimpressive. Finally, non-calclined lyogels showed an oustanding hydrogen production rate and a twofold increase was found on the sol-gel samples that were not calcined compared to the calcined ones.

Evaluation of cerium oxide and gadolinium-doped ceria as energy storage materials: Physicochemical and electrochemical study

Treball Final de Grau

Asbai Mohamed, Lubna

Tutor/a - Director/a: Morales Comas, Miguel

Data de publicació: 2024

Escola d'Enginyeria de Barcelona Est (EEBE)

Veure detall Accés al text complet

El desenvolupament de l'emmagatzematge d'energia és essencial per facilitar la transició cap a un sistema energètic sostenible. Permet la integració efectiva de fonts renovables intermitents, com la solar i l'eòlica, capturant l'excés d'energia generada i alliberant-la segons la demanda. Aquest treball es va centrar en l'estudi electroquímic i físic/químic de l'òxid de ceri dopat amb gadolini (Gd-CeO2) i l'òxid de ceri pur (CeO2), amb l'objectiu d'avaluar-ne l'aplicació potencial com a materials en emmagatzematge d'energia, i sabent que aquests materials són clau en la generació d'energia a través de cel·les de combustible d'òxid sòlid per la seva conductivitat iònica i propietats catalítiques. Al llarg del treball es van realitzar estudis electroquímics, com la voltamperometria cíclica (CV), per tal d'analitzar-ne el comportament electroquímic, i tècniques de caracterització de materials, com la difracció de raigs X (XRD) i l'espectroscòpia Raman, per estudiar l'estructura i les propietats dels materials esmentats. Gràcies als experiments, es va poder avaluar el comportament catalític dels materials en diferents ambients i amb diferents composicions, assajant els materials tant per si sols, com amb l'addició de carbon black (CB), material que ajuda a augmentar la conductivitat elèctrica dels materials base. Un cop estudiats els seus comportaments catalítics, es van estudiar els materials, aquesta vegada només amb l'addició de CB, no per si sols, en un ampli rang de voltatges, amb el propòsit de determinar el rang de voltatge d'operació dels compostos anomenats. Els resultats obtinguts van suggerir que els materials són capaços de treballar a voltatges baixos. Així doncs, finalment es va buscar i va aconseguir validar la seva possible aplicació com a elèctrode en supercapacitors híbrids.

El desarrollo del almacenamiento de energía es esencial para facilitar la transición hacia un sistema energético sostenible. Permite la integración efectiva de fuentes renovables intermitentes, como la solar y la eólica, al capturar el exceso de energía generada y liberarla según la demanda. El presente trabajo se centró en el estudio electroquímico y físico/químico del óxido de cerio dopado con gadolinio (Gd-CeO2) y el óxido de cerio puro (CeO2), con el objetivo de evaluar su potencial aplicación como materiales en almacenamiento de energía, y sabiendo que dichos materiales son clave en la generación de energía a través de celdas de combustible de óxido sólido debido a su conductividad iónica, y propiedades catalíticas. A lo largo del trabajo se realizaron estudios electroquímicos, como la voltamperometría cíclica (CV), con el fin de analizar su comportamiento electroquímico, y técnicas de caracterización de materiales, como la difracción de rayos X (XRD) y la espectroscopia Raman, para estudiar la estructura y las propiedades de dichos materiales. Gracias a los experimentos, se pudo evaluar el comportamiento catalítico de los materiales en diferentes ambientes y con diferentes composiciones, ensayando los materiales tanto por sí solos, como con la adición de carbon black (CB), material que ayuda a aumentar la conductividad eléctrica de los materiales base. Una vez estudiados sus comportamientos catalíticos, se estudiaron los materiales, esta vez, solo con la adición de CB, no por sí solos, en un amplio rango de voltajes, con el propósito de determinar el rango de voltaje de operación de los compuestos nombrados. Los resultados obtenidos sugirieron que los materiales son capaces de trabajar en voltajes bajos. Así pues, finalmente se buscó y consiguió validar su posible aplicación como electrodo en supercapacitores híbridos.

The development of energy storage is essential to facilitate the transition towards a sustainable energy system. It allows the effective integration of intermittent renewable sources, such as solar and wind, by capturing the excess energy generated and releasing it according to demand. This work focused on the electrochemical and physical/chemical study of gadolinium-doped cerium oxide (Gd-CeO2) and pure cerium oxide (CeO2), with the aim of evaluating their potential application as energy storage materials, and knowing that these materials are key in the generation of energy through solid oxide fuel cells due to their ionic conductivity, and catalytic properties. Throughout the work, electrochemical studies were carried out, such as cyclic voltammetry (CV), in order to analyze their electrochemical behavior, and material characterization techniques, such as X-ray diffraction (XRD) and Raman spectroscopy, to study the structure and properties of these materials. Thanks to the experiments, the catalytic behaviour of the materials could be evaluated in different environments and with different compositions, testing the materials both on their own and with the addition of carbon black (CB), a material that helps increase the electrical conductivity of the base materials. Once their catalytic behaviour had been studied, the materials were studied, this time only with the addition of CB, not on their own, in a wide range of voltages, with the purpose of determining the operating voltage range of the named compounds. The results obtained suggested that the materials are capable of working in low voltages. Thus, their possible application as an electrode in hybrid supercapacitors was finally sought and validated.

Acrylation of hydrogels for photopolymerization based 3D printing strategies: state of the art

Treball Final de Grau

Baltic Flores, Inés Ivy

Tutor/a - Director/a: Santana Pérez, Orlando Onofre; Díez Escudero, Anna

Data de publicació: 2024

Escola d'Enginyeria de Barcelona Est (EEBE)

Veure detall Accés al text complet

En l'enginyeria de teixits, els hidrogels són valorats pel seu suport natural a les cèl·lules, mantenint la funcionalitat del teixit i promovent la regeneració. Combinats amb la impressió 3D, permeten crear dispositius mèdics avançats adaptables a necessitats específiques. El Digital Light Processing (DLP), un mètode d'impressió 3D basat en la fotopolimerització, fabrica estructures complexes de manera eficient, superant tècniques tradicionals d'extrusió i altres tècniques de fotopolimerització VAT. A més, els hidrogels acrilats també es poden adaptar a aplicacions específiques. Aquesta revisió proporciona una visió general dels últims avenços en DLP per a hidrogels acrilats biocompatibles. La metodologia inclou una anàlisi sistemàtica de la literatura recent (últims quatre anys), enfocada en la composició de biomaterials, processos d'acrilació, paràmetres de DLP i caracterització mecànica i biològica. Les troballes clau mostren millores significatives en les propietats mecàniques i la biocompatibilitat dels hidrogels mitjançant additius com nanopartícules ceràmiques i fibres buides. A més, les cinètiques de fotopolimerització, millorades per fotoabsorbents i temps d'exposició i intensitat de llum optimitzats, aconsegueixen major resolució. La revisió també destaca desafiaments com la necessitat de millor distribució del fotoiniciador per assegurar una fotopolimerització i una integritat mecànica consistents. Tot i que DLP ofereix alta resolució i major velocitat, es necessita més investigació, especialment in vivo, per optimitzar formulacions d'hidrogels i tècniques d'impressió per a aplicacions biomèdiques. Els avenços en hidrogels intel·ligents impresos en 4D impulsaran innovacions en robòtica tova i sistemes d'administració de fàrmacs dirigits.

En la ingeniería de tejidos, los hidrogeles son valorados por su apoyo natural a las células, manteniendo la funcionalidad del tejido y promoviendo la regeneración. Combinados con la impresión 3D, permiten crear dispositivos médicos avanzados adaptados a necesidades específicas. El Digital Light Processing (DLP), un método de impresión 3D basado en la fotopolimerización, fabrica estructuras complejas de manera eficiente, superando técnicas tradicionales de extrusión y otras técnicas de fotopolimerización VAT. Además, los hidrogeles acrilados también se pueden adaptar a aplicaciones específicas. Esta revisión proporciona una visión general de los últimos avances en DLP para hidrogeles acrilados biocompatibles. La metodología incluye un análisis sistemático de la literatura reciente (últimos cuatro años), enfocado en la composición de biomateriales, procesos de acrilación, parámetros de DLP y caracterización mecánica y biológica. Los hallazgos clave muestran mejoras significativas en las propiedades mecánicas y la biocompatibilidad de los hidrogeles mediante aditivos como nanopartículas cerámicas y fibras huecas. Además, las cinéticas de fotopolimerización, mejoradas por fotoabsorbentes y tiempos de exposición e intensidad de luz optimizados, logran mayor resolución. La revisión también destaca desafíos como la necesidad de mejor distribución del fotoiniciador para asegurar una fotopolimerización y una integridad mecánica consistentes. Aunque DLP ofrece alta resolución y mayor velocidad, se necesita más investigación, especialmente in vivo, para optimizar formulaciones de hidrogeles y técnicas de impresión para aplicaciones biomédicas. Los avances en hidrogeles inteligentes impresos en 4D impulsarán innovaciones en robótica blanda y sistemas de administración de fármacos dirigidos

In tissue engineering, hydrogels are valued for their natural support of cells, maintaining tissue functionality and promoting regeneration. When combined with 3D printing, they enable the creation of advanced medical devices tailored to specific needs. Digital Light Processing (DLP), a photopolymerization-based 3D printing method, efficiently fabricates complex structures, outperforming traditional extrusion and other VAT photopolymerization techniques. Additionally, acrylated hydrogels offer the advantage of being tailored for specific applications. This review provides a comprehensive overview of the latest advances in DLP for biocompatible acrylated hydrogels. The methodology involves a systematic literature analysis (last four years), focusing on biomaterial composition, acrylation processes, DLP parameters, and mechanical and biological characterization. Key findings show significant improvements in mechanical properties and biocompatibility of hydrogels through fillers like ceramic nanoparticles and hollow fibers. Also, photopolymerization kinetics, enhanced by photoabsorbers and optimized exposure times and light intensity, lead to higher resolution. The review also highlights challenges such as the need for better photoinitiator distribution for consistent photopolymerization and mechanical integrity. Conclusions emphasize that while DLP offers high resolution and faster speeds, further research, especially in vivo studies, is needed to optimize hydrogel formulations and printing techniques for biomedical applications. Future perspectives suggest that advances in 4D printed smart hydrogels and will drive innovations in soft robotics and targeted drug delivery systems.

Estudio tribológico para la fabricación de herramientas de conformado de baterías

Treball Final de Grau

Montlleó Caballero, Júlia

Tutor/a - Director/a: Llanes Pitarch, Luis Miguel; Ramírez Sandoval, Giselle

Data de publicació: 2024

Escola d'Enginyeria de Barcelona Est (EEBE)

Accés al text complet

Ressonància

Apunts

Gallego Piñol, Eva

Data de publicació: 2024

Escola d'Enginyeria de Barcelona Est (EEBE)

QUÍMICA - 820010

Accés al text complet

Estructures de Lewis

Apunts

Gallego Piñol, Eva

Data de publicació: 2024

Escola d'Enginyeria de Barcelona Est (EEBE)

QUÍMICA - 820010

Accés al text complet

Enllaç químic

Apunts

Gallego Piñol, Eva

Data de publicació: 2024

Escola d'Enginyeria de Barcelona Est (EEBE)

QUÍMICA - 820010

Accés al text complet

Estats d'oxidació

Apunts

Gallego Piñol, Eva

Data de publicació: 2024

Escola d'Enginyeria de Barcelona Est (EEBE)

QUÍMICA - 820010

Accés al text complet

Propietats periòdiques

Apunts

Gallego Piñol, Eva

Data de publicació: 2024

Escola d'Enginyeria de Barcelona Est (EEBE)

QUÍMICA - 820010

Accés al text complet

La Taula periòdica

Apunts

Gallego Piñol, Eva

Data de publicació: 2024

Escola d'Enginyeria de Barcelona Est (EEBE)

QUÍMICA - 820010

Accés al text complet

SW31

Altres

Farrerons Vidal, Óscar

Data de publicació: 2024

Escola d'Enginyeria de Barcelona Est (EEBE)

EXPRESSIÓ GRÀFICA - 820003

Accés al text complet

Synthesis of lithium-based nanocomposites for medical-neutron detection

Treball Final de Grau

Grabulosa Morera, Gina

Tutor/a - Director/a: Guardia Girós, Pablo

Data de publicació: 2024

Escola d'Enginyeria de Barcelona Est (EEBE)

Veure detall Accés al text complet

La detecció de neutrons és crucial en l'àmbit mèdic per determinar la dosi i controlar les zones d'exposició. Això s'aconsegueix desenvolupant sensors capaços de determinar el nombre de neutrons acumulats o absorbits. Actualment, els detectors es basen en la interacció dels neutrons amb nuclis específics, com el 6Li, en capes transductores que permeten obtenir una mesura electrònica proporcional. En aquesta tesi, s'han desenvolupat òxids de liti, concretament ferrita de liti i titanat de liti, que actuen com a capes actives per a la detecció de neutrons utilitzant detectors mèdics de carbur de silici desenvolupats a l'Institut de Microelectrònica de Barcelona (IMB-CNM-CSIC). Els materials es van sintetitzar produint primer una capa d'òxid mitjançant un procés hidrotermal o de microones. A continuació, es realitza un procés de litiació. Aquest enfocament en dos passos proporciona pel·lícules primes cristal·lines. Per optimitzar el procés, també vam desenvolupar un mètode d'un sol pas en el qual l'òxid a base de liti es produeix directament. Els resultats mostren que, en funció del mètode utilitzat, les pel·lícules primes mostren diferents morfologies (gruix i porositat), estructures cristal·logràfiques i cristallinitat, així com contingut en liti. En particular, les mostres de titanat de liti mostren un alt contingut de liti, però requereixen un recuit a alta temperatura (aprox. 750 °C). En canvi, les ferrites de liti es poden produir directament a temperatures menors. La limitació d'accés a una font de neutrons només permet caracteritzar dues capes actives que mostren resultats prometedors per a la detecció de neutrons tèrmics.

La detección de neutrones es crucial en el ámbito médico para determinar la dosis y control de las zonas de exposición. Esto se consigue desarrollando sensores capaces de determinar el número de neutrones acumulados o absorbidos. Actualmente, los detectores se basan en la detección de la interacción de los neutrones con núcleos particulares como el 6Li en capas transductoras que permiten obtener una medida electrónica proporcional. En esta tesis se han desarrollado óxidos de litio, concretamente ferrita de litio y titanato de litio, que actúan como capas activas para la detección de neutrones utilizando detectores médicos de carbonato de silicio desarrollados en el Instituto de Microelectrónica de Barcelona (IMB-CNM-CSIC). Los materiales se sintetizaron produciendo primero una capa de óxido mediante un proceso hidrotermal o de microondas. A continuación, se hace un proceso de litiación. Este enfoque en dos pasos proporciona películas finas cristalinas. Para optimizar el proceso, también desarrollamos un método de un solo paso en el que el óxido a base de litio se produce directamente. Los resultados muestran que, en función del método utilizado, las películas finas muestran diferentes morfologías (grosor y porosidad), estructuras cristalográficas y cristalinidad, así como contenido en litio. En particular, las muestras de titanato de litio muestran un alto contenido de litio, pero requieren de un recocido a alta temperatura (aprox. 750ºC). En cambio, las ferritas de litio se pueden producir directamente a temperaturas menores. La limitación de acceso a una fuente de neutrones sólo permite caracterizar dos capas activas que muestran resultados prometedores para la detección de neutrones térmicos.

Neutron detection is crucial in the medical field for determining dose and controlling exposure areas. This is achieved by developing sensors capable of determining the number of neutrons accumulated or absorbed. Currently, detectors rely on the interaction of neutrons with specific nuclei, such as 6Li, in transducer layers, allowing for a proportional electronic measurement. In this thesis, lithium oxides, specifically lithium ferrite and lithium titanate, have been developed as active layers for neutron detection using silicon carbide medical detectors developed at the Institute of Microelectronics of Barcelona (IMB-CNM-CSIC). The materials were synthesized by first producing an oxide layer through a hydrothermal or microwave process. Subsequently, a lithiation process was carried out. This two step approach provides crystalline thin films. To optimize the process, we also developed a one-step method in which lithium-based oxide is produced directly. The results show that, depending on the method used, the thin films exhibit different morphologies (thickness and porosity), crystallographic structures, and crystallinity, as well as lithium content. In particular, lithium titanate samples show a high lithium content but require high-temperature annealing (approx. 750°C). In contrast, lithium ferrites can be produced directly at lower temperatures. The limitation of access to a neutron source only allows for the characterization of two active layers, which show promising results for thermal neutron detection.

Reconstrucción tomográfica de pilas de combustible en diversos estados de envejecimiento

Treball Final de Grau

Alonso Alcalá, Marc

Tutor/a - Director/a: García González, Sandra; Jiménez Piqué, Emilio

Data de publicació: 2024

Escola d'Enginyeria de Barcelona Est (EEBE)

Accés al text complet

Reutilització de pols ceràmica base zircònia per a l'obtenció de catalitzadors mitjançant la tècnica d'impressió 3D per extrusió

Treball Final de Grau

Amill Miralles, Nil

Tutor/a - Director/a: Fargas Ribas, Gemma; Razavi, Seyed Ali

Data de publicació: 2024

Escola d'Enginyeria de Barcelona Est (EEBE)

Accés al text complet

Natural polymer-based nanocomposite hydrogels for pH and H2O2 biosensing

Treball Final de Grau

Maurel Nuñez, Pau

Tutor/a - Director/a: García Torres, José Manuel; Viteri León, Ángel

Data de publicació: 2024

Escola d'Enginyeria de Barcelona Est (EEBE)

Accés al text complet

Heat treatment of a Zn-0.2Mg alloy, evolution of microstructure and mechanical characteristics

Treball Final de Grau

Ouro Paz, Enrique Pablo

Tutor/a - Director/a: Fatemi, Seyed Mahmood; Calvo Muñoz, Jessica

Data de publicació: 2024

Escola d'Enginyeria de Barcelona Est (EEBE)

Veure detall Accés al text complet

Aquesta tesi investiga el comportament mecànic de tracció dependent del tractament tèrmic i la velocitat de deformació d'una aliatge Zn-0.2Mg, amb l'objectiu d'aclarir els mecanismes darrere de la deformació plàstica en aliatges de zinc. L'estudi avalua les propietats de tracció de l'aliatge sota diferents tractaments tèrmics, velocitats de deformació i temperatures, amb un enfocament en l'estabilitat microestructural i el rendiment mecànic. L'aliatge va mostrar una estabilitat microestructural excepcional, amb un creixement mínim dels grans en els tractaments tèrmics. La presència de partícules de Mg₂Zn₁₁ va actuar com a inhibidor del creixement dels grans, mantenint-ne la mida i la distribució fins i tot després de llargues coccions. Aquestes partícules es van mantenir estables i van mostrar una homogeneïtzació limitada. Les proves mecàniques van revelar que el YS, UTS i l'allargament disminuïen amb l'augment del temps i la temperatura del tractament tèrmic, especialment a les mostres HT2. La reducció de la resistència no es va poder explicar només pel creixement dels grans, indicant un estovament de partícules. Les mostres AE i HT1 van superar les referències de resistència per a materials de stents però van mostrar un allargament limitat. A 100 ºC, l'allargament va millorar en totes les mostres

Esta tesis investiga el comportamiento mecánico de tracción dependiente del tratamiento térmico y la tasa de deformación de una aleación Zn-0.2Mg, con el objetivo de clarificar los mecanismos detrás de la deformación plástica en aleaciones de zinc. El estudio evalúa las propiedades de tracción de la aleación bajo distintos tratamientos térmicos, tasas de deformación y temperaturas, con un enfoque en la estabilidad microestructural y el rendimiento mecánico. La aleación mostró una estabilidad microestructural excepcional, con un crecimiento mínimo de granos en los tratamientos térmicos. La presencia de partículas de Mg₂Zn₁₁ actuó como inhibidor del crecimiento de granos, manteniendo el tamaño y la distribución de estos, incluso tras el recocido prolongado. Estas partículas permanecieron estables y mostraron una limitada homogeneización. Las pruebas mecánicas revelaron que el YS, UTS y el alargamiento disminuyeron con el aumento del tiempo y la temperatura de tratamiento térmico, particularmente en las muestras HT2. La reducción de la resistencia no pudo explicarse solo por el crecimiento de granos, indicando un ablandamiento de partículas. Las muestras AE y HT1 superaron los valores de referencia de resistencia para materiales de stents pero mostraron un alargamiento limitado. A 100 ºC, el alargamiento mejoró en todas las muestras.

This thesis investigates the heat treatment and strain rate-dependent tensile mechanical behavior of a Zn-0.2Mg alloy, aiming to clarify the mechanisms behind the plastic deformation of zinc alloys. The study evaluates the tensile properties of the alloy under different heat treatments, strain rates, and temperatures, with a focus on microstructural stability and mechanical performance. The alloy displayed exceptional microstructural stability, with minimal grain growth across heat treatments. The presence of Mg₂Zn₁₁ particles acted as grain a growth inhibitor, maintaining grain size and distribution, even after prolonged annealing. These particles remained stable and showed limited homogenization. Mechanical testing revealed that YS, UTS, and elongation decreased with increased heat treatment time and temperature, particularly in HT2 samples. The reduction in strength could not be fully explained by grain growth, indicating that particle softening, due to Mg₂Zn₁₁ particles moving from grain boundaries to intra-granular positions, played a significant role. AE and HT1 samples exceeded strength benchmarks for stent materials but had not completely adequate. At 100 ºC, elongation improved across all samples due to diffusional deformation mechanisms but flow stress was reduced for most of the strain curve. Overall, the Zn-0.2Mg alloy demonstrated strong thermal stability, with Mg₂Zn₁₁ particles influencing both the microstructure and mechanical properties.