Informació
Ajuda per a la cerca:
- Les paraules separades per espais se cerquen de manera independent als diferents camps de cerca. És a dir, si cerques 'càlculs numèrics', se't mostraran els resultats que continguin 'càlculs numèrics', 'càlculs' i 'numèrics'.
- La cerca és per aproximació, és a dir, si cerques la paraula 'càlculs', també et trobarà resultats que continguin paraules derivades com 'càlcul', 'calcular', etc.
- Per fer una cerca per frase i no per paraules, engloba totes les paraules entre cometes dobles. Exemple: "formació d'un enginyer civil".
- La cerca és insensible a accents i majúscules.
GRAU EN PAISATGISME (Pla 2019)
Nom
GRAU EN PAISATGISME (Pla 2019)
Sigles
390GRPAIS
Activa
Si
Pla d'estudis
2019
Nivell d'estudis
Grau
Contingut docent
Treball Final de Grau
Serra Borrell, Núria
Tutor/a - Director/a: Izquierdo Figarola, Jordi
Data de publicació: 2024
Escola d'Enginyeria Agroalimentària i de Biosistemes de Barcelona (EEABB)
Veure detall Accés al text complet
Weed seed germination is a critical process that significantly affects crop competition, affecting the productivity and sustainability of agricultural systems. The main objective of this work has been to identify and quantify temperature and water potential conditions, the key parameters affecting germination of invasive species such as Ailanthus altissima and weeds such as Sorghum halepense, Echinochloa crudos-galli, Amaranthus retroflexus, Abutilon theophrasti, Chenopodium album and Digitaria sanguinalis, to subsequently share the data for a weed emergence model and provide a tool available to the user, the farmer in this case, to improve the effectiveness of weed control systems. The research was carried out through a series of controlled experiments in the laboratory. Seeds of the species under study were placed in Petri dishes with moistened filter paper and were subjected to different temperatures at 10°C, 14°C, 17°C, 17°C, 22°C, 25°C and 28°C in a germination chamber. The process was monitored daily to determine the base germination temperature for each species. Subsequently, the process was repeated maintaining only one temperature, the base temperature obtained, adjusting the humidity conditions with different osmotic potentials at 0, -0.1, -0.2, -0.4 and -0.6 to evaluate the effect of water potential on germination. An increase in germination was observed for most of the species studied as the temperature approached 28 °C, which is considered the optimum germination temperature. Some species showed low germination values, meaning that they were dormant, which is why the temperature experiments had to be repeated. Water potential has a considerable impact on germination, with optimum water potential values close to 0 MPa for most species. After obtaining these data, the base germination temperature was calculated, with 4.4 °C and 5.33 °C being the lowest base temperatures; and 13.87 °C and 12.63 °C being the highest. The base water potential of the seeds was found to be close to -0.6 MPa, although some species gave errors, and the experiment would have to be repeated.
La germinació de llavors de males herbes és un procés crític que afecta significativament la competència amb els cultius, afectant la productivitat i la sostenibilitat dels sistemes agrícoles. L'objectiu principal d'aquest treball ha estat identificar i quantificar les condicions de temperatura i potencial hídric, els paràmetres clau que afecten la germinació d'espècies invasores com l'Ailanthus altissima i de males herbes com el Sorghum halepense, Echinochloa crus-galli, Amaranthus retroflexus, Abutilon theophrasti, Chenopodium album i Digitaria sanguinalis, per posteriorment compartir les dades per realitzar un model d'emergència de males herbes i posar una eina a l'abast de l'usuari, l'agricultor en aquest cas, que serveixi per millorar l'eficàcia dels sistemes de control de les males herbes. La investigació es va fer mitjançant una sèrie d'experiments controlats al laboratori. Les llavors de les espècies estudiades es van col·locar en plaques de Petri amb paper de filtre humitejat i van experimentar diferents temperatures a 10°C, 14°C, 17°C, 22°C, 25°C i 28°C en una cambra de germinació. El procés es va controlar diàriament per determinar la temperatura base de germinació de cada espècie. Posteriorment, es va repetir el procés mantenint una sola temperatura, que era la temperatura base obtinguda, i es van ajustar les condicions d'humitat amb diferents potencials osmòtics a 0, -0,1, -0,2, -0,4, i -0,6 per avaluar l'efecte del potencial hídric sobre la germinació. S'ha observat un augment de les germinacions de la majoria de les espècies estudiades a mesura que la temperatura s'acostava a 28 °C, considerant-la com a temperatura òptima de germinació. Algunes espècies van presentar baixos valors de germinació, volent dir que les llavors estaven en latència, es per això que es van haver de repetir els experiments de temperatura. El potencial hídric té un impacte considerable en la germinació, amb valors òptims de potencial hídric pròxims a 0 MPa per a la majoria de les espècies. Després d'obtenir aquestes dades, es va calcular la temperatura base de germinació, sent 4,4°C i 5,33°C les temperatures base més baixes; i 13,87°C i 12,63°C les més altes. El potencial hídric base de les llavors es troba a prop dels -0,6 MPa, tot i que hi ha espècies que han donat errors i caldria repetir l'experiment.
La germinación de semillas de malas hierbas es un proceso crítico que afecta significativamente la competencia con los cultivos, afectando la productividad y la sostenibilidad de los sistemas agrícolas. El objetivo principal de este trabajo ha estado identificar y cuantificar las condiciones de temperatura y potencial hídrico, los parámetros clave que afectan la germinación de especies invasoras como la Ailanthus altissima y de malas hierbas como el Sorghum halepense, Echinochloa crudos-galli, Amaranthus retroflexus, Abutilon theophrasti, Chenopodium album y Digitaria sanguinalis, por posteriormente compartir los datos para realizar un modelo de emergencia de malas hierbas y poner una herramienta al alcance del usuario, el agricultor en este caso, que sirva para mejorar la eficacia de los sistemas de control de las malas hierbas. La investigación se realizó mediante una serie de experimentos controlados en el laboratorio. Las semillas de las especies estudiadas se colocaron en placas de Petri con papel de filtro humedecido y experimentaron diferentes temperaturas a 10°C, 14°C, 17°C, 22°C, 25°C y 28°C a una cámara de germinación. El proceso se controló a diario para determinar la temperatura base de germinación de cada especie. Posteriormente, se repitió el proceso manteniendo una sola temperatura, la temperatura base obtenida, ajustando las condiciones de humedad con diferentes potenciales osmóticos a 0, -0,1, -0,2, -0,4 y -0,6 para evaluar el efecto del potencial hídrico sobre la germinación. Se ha observado un aumento de las germinaciones de la mayoría de las especies estudiadas a medida que la temperatura se acercaba a 28 °C, considerándola como temperatura óptima de germinación. Algunas especies presentaron bajos valores de germinación, queriendo decir que estaban en latencia, es por eso que se tuvieron que repetir los experimentos de temperatura. El potencial hídrico tiene un impacto considerable en la germinación, con valores óptimos de potencial hídrico próximos a 0 MPa para la mayoría de las especies. Después de obtener estos datos, se calculó la temperatura base de germinación, siendo 4,4 °C y 5,33 °C las temperaturas base más bajas; y 13,87 °C y 12,63 °C las más altas. El potencial hídrico base de las semillas se encuentra cerca de los -0,6 MPa, a pesar de que hay especies que han dado errores y habría que repetir el experimento.
Treball Final de Grau
Santeugini Riva, Marc Pol
Tutor/a - Director/a: Barreto Expósito, David; Pérez Cambra, María del Mar
Data de publicació: 2024
Escola d'Enginyeria Agroalimentària i de Biosistemes de Barcelona (EEABB)
Veure detall Accés al text complet
The main objective of this work is to analyze, develop, and understand the climatic issues addressed in the Landscape Architecture degree, as well as to provide a use for the unused rooftops in the city of Barcelona. Based on the analysis of these issues and the rooftops, it is concluded that the solution for both is to convert the unused rooftops into green roofs that function as climate refuges. To demonstrate the viability of this solution, a specific methodology is developed to analyze and obtain data on both large and small scales. The obtained data allows us to conclude that green roofs can become climate refuges, as applying the appropriate mitigation strategies can achieve the necessary thermal comfort to shelter from the heat.
El principal objectiu d'aquest treball és analitzar, desenvolupar i comprendre les problemàtiques climàtiques abordades en el grau de paisatgisme, així com proporcionar un ús a les cobertes inutilitzades de la ciutat de Barcelona. A partir de l'anàlisi d'aquestes problemàtiques i de les cobertes, es conclou que la solució per a ambdues és convertir els terrats inutilitzats en cobertes verdes que funcionin com a refugis climàtics. Per demostrar la viabilitat d'aquesta solució, es desenvolupa una metodologia pròpia per analitzar i obtenir dades a gran i petita escala. Les dades obtingudes permeten concloure que les cobertes verdes poden esdevenir refugis climàtics, ja que, aplicant les estratègies de mitigació adequades, es pot assolir el confort tèrmic necessari per refugiar-se de la calor.
El objetivo principal de este trabajo es analizar, desarrollar y comprender las problemáticas climáticas abordadas en el grado de Paisajismo, así como proporcionar un uso a las cubiertas inutilizadas de la ciudad de Barcelona. A partir del análisis de estas problemáticas y de las cubiertas, se concluye que la solución para ambas es convertir los terrados inutilizados en cubiertas verdes que funcionen como refugios climáticos. Para demostrar la viabilidad de esta solución, se desarrolla una metodología propia para analizar y obtener datos a gran y pequeña escala. Los datos obtenidos permiten concluir que las cubiertas verdes pueden convertirse en refugios climáticos, ya que, aplicando las estrategias de mitigación adecuadas, se puede alcanzar el confort térmico necesario para refugiarse del calor.
Treball Final de Grau
Stonys Pereira, Claudia
Tutor/a - Director/a: Gomez De Zamora Martinez, Daniel; Cervera Alonso de Medina, Marina
Data de publicació: 2024
Escola d'Enginyeria Agroalimentària i de Biosistemes de Barcelona (EEABB)
Veure detall Accés al text complet
For too long, cities have been synonymous with impermeabilization, a predominant practice that has drastically altered the way we interact with the water cycle. Barcelona isn't an exception and in this context of persistent drought and limited resources, mainly generated by the climate emergency and the exaggerated unsustainability of mass impermeabilization, the city demands a review of the treatments applied to urban surfaces, calling for adaptation and resilience. This work proposes to analyze and evaluate these treatments in the city of Barcelona, as well as to generate specific proposals of a permeabilizing nature in specific areas of the metropolis. Focusing on practical, sustainable, and more efficient solutions than current ones, this initiative gathers specific examples of how Barcelona can proactively respond to a situation that, far from improving, tends to worsen. In order to ensure the city's resilience to the challenges posed by the climate emergency, the adoption of more permeabilizing practices is explored and how these can not only mitigate current impacts but also forge a more sustainable future for Barcelona.
Durant massa temps, les ciutats han estat sinònim d'impermeabilització, una pràctica predominant que ha alterat dràsticament la forma en què interactuem amb el cicle de l'aigua. Barcelona no és una excepció i en aquest context de sequera persistent i recursos limitats, generat principalment per l'emergència climàtica i l'exagerada insostenibilitat de la impermeabilització en massa, la ciutat exigeix una revisió dels tractaments aplicats a les superfícies urbanes, demanant adaptació i resiliència. Aquest treball proposa analitzar i avaluar aquests tractaments a la ciutat de Barcelona, així com generar propostes específiques de caràcter permeabilitzant en àrees concretes de la metròpolis. Centrant-se en solucions pràctiques, sostenibles i més eficients a les actuals, aquesta iniciativa recull exemples concrets de com Barcelona pot respondre de manera proactiva a una situació que, lluny de millorar, tendeix a agreujar-se. Amb la finalitat de garantir la resiliència de la ciutat davant els reptes que imposa l'emergència climàtica, s'explora l'adopció de pràctiques més permeabilitzants i com aquestes poden no només mitigar els impactes actuals, sinó també forjar un futur més sostenible per a Barcelona.
Durante demasiado tiempo, las ciudades han sido sinónimo de impermeabilización, una práctica predominante que ha alterado drásticamente la forma en que interactuamos con el ciclo del agua. Barcelona no es una excepción y en este contexto de sequía persistente y recursos limitados, generado principalmente por la emergencia climática y la exagerada insostenibilidad de la impermeabilización en masa, la ciudad exige una revisión de los tratamientos aplicados a las superficies urbanas, demandando adaptación y resiliencia. Este trabajo propone analizar y evaluar dichos tratamientos en la Ciudad de Barcelona, así como generar propuestas específicas de carácter permeabilizante en áreas concretas de la metrópolis. Enfocándose en soluciones prácticas, sostenibles y más eficientes a las actuales, esta iniciativa recoge ejemplos concretos de cómo Barcelona puede responder proactivamente a una situación que, lejos de mejorar, tiende a agravarse. Con el fin de garantizar la resiliencia de la ciudad ante los desafíos que impone la emergencia climática, se explora la adopción de prácticas más permeabilizantes y cómo éstas pueden no solo mitigar los impactos actuales, sino también forjar un futuro más sostenible para Barcelona.
Treball Final de Grau
Mach Raubert, Jeroni
Tutor/a - Director/a: Maldonado Rius, Luis; Font Gallart, Laura
Data de publicació: 2024
Escola d'Enginyeria Agroalimentària i de Biosistemes de Barcelona (EEABB)
Veure detall Accés al text complet
This final degree project aims to create an artificial island at Dogger Bank (North Sea) that supports wind energy management while providing accommodation for workers. The theoretical foundations of landscape energy production are explored, and data is collected to create detailed representations of the North Sea, highlighting, among other issues, ports, wind farms, and bird migration routes. The formal design of the island integrates nature-based solutions and sustainability considerations that contribute to energy self-sufficiency and harmonize the maritime landscape.
Aquest projecte de final de grau té com a objectiu la creació d'una illa artificial al Dogger Bank (Mar del Nord) que suporti la gestió d'energia eòlica alhora que proporcioni allotjament als treballadors. S'exploren les bases teòriques de la producció energètica del paisatge i es recopilen dades per crear representacions detallades del Mar del Nord, destacant, entre d'altres qüestions, ports, parcs eòlics i rutes migratòries d'aus. El disseny formal de l'illa integra solucions basades en la naturalesa i consideracions de sostenibilitat que contribueixen a l'autosuficiència energètica i harmonitzen el paisatge marítim.
Este proyecto de final de grado tiene como objetivo la creación de una isla artificial en Dogger Bank (Mar del Norte) que soporte la gestión de energía eólica a la vez que proporcione alojamiento a los trabajadores. Se exploran las bases teóricas de la producción energética del paisaje y se recopilan datos para crear representaciones detalladas del Mar del Norte, destacando, entre otras cuestiones, puertos, parques eólicos y rutas migratorias de aves. El diseño formal de la isla integra soluciones basadas en la naturaleza y consideraciones de sostenibilidad que contribuyen a la autosuficiencia energética y armonizan el paisaje marítimo.
Altres
López Martínez, Margarita
Data de publicació: 2024
Escola d'Enginyeria Agroalimentària i de Biosistemes de Barcelona (EEABB)
CIÈNCIES DE LA TERRA - 390241
Examen
Blanco Abellán, Mónica
Data de publicació: 2024
Escola d'Enginyeria Agroalimentària i de Biosistemes de Barcelona (EEABB)
MATEMÀTIQUES - 390231
Treball Final de Grau
Navas Sanchez, Carlos
Tutor/a - Director/a: Cortellaro, Stefano
Data de publicació: 2024
Escola d'Enginyeria Agroalimentària i de Biosistemes de Barcelona (EEABB)
Veure detall Accés al text complet
The present TFG is based on the study of the influences between the geomorphology of the territory and the construction of the agricultural landscape. The case study is the agricultural space of the Cinc Sénies, in Mataró. The study is approached from the territorial scale to the scale of landscape architecture. In the case of Maresme, the mountain divides, together with its streams and the coastal strip, have conditioned both the construction of the landscape and the communication and location of population settlements throughout the history of the region. The streams are structural elements and identity of the region, their beds have served as communication routes that later became roads parallel to their courses, sometimes also transformed into main streets of villages, roads linking these villages and highway connecting two counties. In turn, these intermittent watercourses meet with a natural visual boundary such as mountain ridges, which are usually landmarks that configure territorial limits. These two elements mentioned above, together with a third one, the sea, generate an urban fabric parallel to the coastline that has been growing over cultivated areas, preferably in flat coastal areas. I add the fact that the coastal slopes of the coastal mountain range and the Montnegre-Corredor have a southeast orientation, this together with the influence of the Mediterranean Sea, provide a humid and warm microclimate that differentiates it from inland regions of Catalonia and is beneficial for crop productivity. These characteristics of the landscape on a regional scale are reproduced in a fractal way to configure the current structure of the study area.
El presente TFG se basa en el estudio de las influencias entre la geomorfología del territorio y la construcción del paisaje agrícola. El caso de estudio es el espacio agrícola de las Cinc Sénies, en Mataró. El estudio se aborda desde la escala territorial hasta la escala de la arquitectura del paisaje. En el caso del Maresme las divisorias de las montañas, junto a sus rieras y la franja costera han condicionado tanto la construcción del paisaje como la comunicación y ubicación de los asentamientos poblacionales en el transcurso de la historia de la comarca. Las rieras, son elementos estructurales y de identidad de la comarca, sus lechos han servido de vías de comunicación que posteriormente se convirtieron en caminos paralelos a sus cursos, en ocasiones también se transformaron en calles principales de pueblos, en carreteras que unen estos pueblos y en autovía que conecta dos comarcas. A su vez, estos cursos de agua intermitente se encuentran con un límite visual natural como las crestas de las montañas, las cuales suelen ser hitos de referencia que configuran límites territoriales. Estos dos elementos ya mencionados junto a un tercero, el mar, generan un tejido urbano paralelo a la línea de la costa que ha ido creciendo sobre zonas de cultivo, con preferencia en áreas planas costeras. Añado el hecho de que las vertientes costeras de cordillera Litoral y del Montnegre-Corredor tienen orientación sureste, esto junto al influjo del mar Mediterráneo, propician un microclima húmedo y cálido que lo diferencia de comarcas interiores de Catalunya y beneficioso para la productividad del cultivo. Estas características del paisaje a escala comarcal se reproducen de manera fractal hasta llegar a configurar la estructura actual del ámbito del estudio.
Aquest TFG es basa en l'estudi de les influències entre la geomorfologia del territori i la construcció del paisatge agrícola. El cas d'estudi és l'espai agrícola de les Cinc Sènies, a Mataró. L'estudi s'aborda des de l'escala territorial fins a l'escala de l'arquitectura del paisatge. En el cas del Maresme les divisòries de les muntanyes, al costat de les seves rieres i la franja costanera han condicionat tant la construcció del paisatge com la comunicació i la ubicació dels assentaments poblacionals en el transcurs de la història de la comarca. Les rieres són elements estructurals i d'identitat de la comarca, els seus llits han servit de vies de comunicació que posteriorment es van convertir en camins paral·lels als seus cursos, de vegades també es van transformar en carrers principals de pobles, en carreteres que uneixen aquests pobles i amb autovia que connecta dues comarques. Alhora, aquests cursos d'aigua intermitent es troben amb un límit visual natural com les crestes de les muntanyes, les quals solen ser fites de referència que configuren límits territorials. Aquests dos elements ja esmentats a tocar d'un tercer, el mar, generen un teixit urbà paral·lel a la línia de la costa que ha anat creixent sobre zones de cultiu, amb preferència en àrees planes costaneres. Afegeixo el fet que els vessants costaners de serralada Litoral i del Montnegre-Corredor tenen orientació sud-est, això juntament amb l'influx del mar Mediterrani, propicien un microclima humit i càlid que el diferencia de comarques interiors de Catalunya i beneficiós per a la productivitat del cultiu. Aquestes característiques del paisatge a escala comarcal es reprodueixen de manera fractal fins a configurar l'estructura actual de l'àmbit de l'estudi
Treball Final de Grau
Vich Gleyal, Albert
Tutor/a - Director/a: Morán Núñez, Francisca Josefa
Data de publicació: 2024
Escola d'Enginyeria Agroalimentària i de Biosistemes de Barcelona (EEABB)
Veure detall Accés al text complet
The socioeconomic changes that have developed in Catalonia in recent decades have shaped a landscape very vulnerable to large forest fires, to which new factors of climate change have been added. In the face of this problem, political decisions have focused on extinguishing fires, investing thousands of resources to prevent an inevitable phenomenon. The extinction of small fires leads to the development of large fires, a phenomenon known as the extinction paradox. This work proposes to reverse the paradox, that is, to implement the use of fire as a management tool in those areas where it is viable to reduce their vulnerability. In other words, planning small fires to prevent large fires. Contrary to what much of the population thinks, the role of fire in Mediterranean climates has been key to the development of an ecology linked to specific fire regimes. Our landscape has burned, burns, and will continue to burn, and therefore, we have the responsibility to integrate it again into our social and ecological processes with the aim of eventually living with it. However, we must keep in mind that fires do not always have a beneficial role and be aware that the dynamics of our ecosystems are determined by the fire regime and its recurrence. With the aim of proposing future project lines for the integration of fire in territorial planning, a methodology has been generated to analyze and diagnose the study area corresponding to the Homogeneous Regime Zone 67. Finally, as a conclusion, new landscape units linked to large forest fires have been created, generating a series of integration hypotheses for each of the cases.
Els canvis socioeconòmics que s'han desenvolupat a Catalunya en les darreres dècades, han modelat un paisatge molt vulnerable davant de grans incendis forestal en el que s'hi han sumat nous factors de canvi climàtic. Davant aquesta problemàtica, les decisions polítiques s'han centrat en l'extinció dels incendis, invertint milers de recursos per evitar un fenomen inevitable. I és que l'extinció de petits incendis porta al desenvolupament de grans incendis, fet que es coneix com la paradoxa de l'extinció. Aquest treball proposa revertir la paradoxa, és a dir, implementar l'ús del foc com a eina de gestió en aquells espais on sigui viable per tal de reduir la seva vulnerabilitat. És a dir, planificar petits incendis per evitar grans incendis. A diferència del que gran part de la població pensa, el paper del foc dins els climes mediterranis, ha estat clau pel desenvolupament d'una ecologia lligada a uns règims de foc determinats. I és que el nostre paisatge ha cremat, crema i continuarà cremant i, per tant, tenim la responsabilitat d'integrar-lo de nou dins els nostres processos socials i ecològics amb l'objectiu d'acabar convivint amb ell. Tot i això, hem de tenir present que no sempre tenen un paper beneficiós i ser conscients que la dinàmica dels nostres ecosistemes ve determinada segons el règim d'incendis i la seva recurrència. Amb l'objectiu de proposar futures línies de projecte per la integració del foc en la planificació territorial, s'ha generat una metodologia per tal d'analitzar i diagnosticar l'àmbit d'estudi corresponent a la Zona Homogènia de Règim 67. Finalment i com a conclusió, s'han creat unes noves unitats de paisatge lligades als grans incendis forestals generant una sèrie d'hipòtesis d'integració en cadascuna de les casuístiques.
Los cambios socioeconómicos que se han desarrollado en Cataluña en las últimas décadas han modelado un paisaje muy vulnerable ante grandes incendios forestales, a los que se han sumado nuevos factores de cambio climático. Ante esta problemática, las decisiones políticas se han centrado en la extinción de los incendios, invirtiendo miles de recursos para evitar un fenómeno inevitable. Y es que la extinción de pequeños incendios lleva al desarrollo de grandes incendios, hecho que se conoce como la paradoja de la extinción. Este trabajo propone revertir la paradoja, es decir, implementar el uso del fuego como herramienta de gestión en aquellos espacios donde sea viable para reducir su vulnerabilidad. Es decir, planificar pequeños incendios para evitar grandes incendios. A diferencia de lo que gran parte de la población piensa, el papel del fuego dentro de los climas mediterráneos ha sido clave para el desarrollo de una ecología ligada a unos regímenes de fuego determinados. Y es que nuestro paisaje ha quemado, quema y continuará quemando y, por lo tanto, tenemos la responsabilidad de integrarlo de nuevo dentro de nuestros procesos sociales y ecológicos con el objetivo de acabar conviviendo con él. Aun así, debemos tener presente que no siempre tienen un papel beneficioso y ser conscientes de que la dinámica de nuestros ecosistemas viene determinada según el régimen de incendios y su recurrencia. Con el objetivo de proponer futuras líneas de proyecto para la integración del fuego en la planificación territorial, se ha generado una metodología para analizar y diagnosticar el ámbito de estudio correspondiente a la Zona Homogénea de Régimen 67. Finalmente y como conclusión, se han creado unas nuevas unidades de paisaje ligadas a los grandes incendios forestales generando una serie de hipótesis de integración en cada una de las casuísticas.
Treball Final de Grau
Benaiges Ventura, Joan
Tutor/a - Director/a: Maldonado Rius, Luis
Data de publicació: 2024
Escola d'Enginyeria Agroalimentària i de Biosistemes de Barcelona (EEABB)
Veure detall Accés al text complet
The proposal for the reurbanization of the streets of Barcelona aims to improve the urban environment sustainably, creating a green corridor that connects urban areas with natural spaces such as the Collserola Natural Park. This initiative not only promotes biodiversity and air quality but also addresses vulnerability to heatwaves, prioritizing resilience to climate change. Additionally, sustainable drainage measures are incorporated to manage rainwater, which helps prevent reduce the surface runoff of contaminated water. By integrating natural elements and considering universal accessibility, sustainable urban design fosters social cohesion and well-being, strengthening the relationship between the city and nature.
La proposta de reurbanització dels carrers de Barcelona busca millorar l'entorn urbà de manera sostenible, creant un corredor verd que connecta àrees urbanes amb espais naturals com el Parc Natural de Collserola. Aquesta iniciativa no només promou la biodiversitat i la qualitat de l'aire, sinó que també aborda la vulnerabilitat a les ones de calor, prioritzant la resiliència davant el canvi climàtic. A més, s'incorporen mesures de drenatge sostenible per gestionar l'aigua de pluja, la qual cosa ajuda reduir l'escorrentia superficial d'aigua contaminada. Integrant elements naturals i considerant l'accessibilitat universal, el disseny urbà sostenible fomenta la cohesió social i el benestar, reforçant la relació entre la ciutat i la natura.
La propuesta de reurbanización de las calles de Barcelona busca mejorar el entorno urbano de manera sostenible, creando un corredor verde que conecta áreas urbanas con espacios naturales como el Parc Natural de Collserola. Esta iniciativa no solo promueve la biodiversidad y la calidad del aire, sino que también aborda la vulnerabilidad a las olas de calor, priorizando la resiliencia ante el cambio climático. Además, se incorporan medidas de drenaje sostenible para gestionar el agua de lluvia, lo que ayuda a reducir la escorrentía superficial de agua contaminada. Integrando elementos naturales y considerando la accesibilidad universal, el diseño urbano sostenible fomenta la cohesión social y el bienestar, fortaleciendo la relación entre la ciudad y la naturaleza.
Treball Final de Grau
Hernández Torrealba, Karla Milena
Tutor/a - Director/a: Gomez De Zamora Martinez, Daniel
Data de publicació: 2024
Escola d'Enginyeria Agroalimentària i de Biosistemes de Barcelona (EEABB)
Veure detall Accés al text complet
The largest reserve of biologically active carbon in terrestrial ecosystems is found in the top two meters of soil. Nowadays, climate change is intensifying, making it crucial for public spaces to be both functional within biological systems and useful for citizen use. Soil organic carbon is crucial for ecosystem functioning, playing a key role in regulating climate, water supply, and biodiversity. All these factors provide essential and necessary services for human well-being. Temperature increases related to climate change lead to a rise in the activity of microorganisms that decompose organic matter and release the carbon contained in the soil. This increases the atmospheric CO2 concentration. Vegetation acts as a captor, removing tons of carbon from the atmosphere daily through photosynthetic processes. Additionally, woody vegetation also serves as an important natural storage for carbon dioxide. The distribution and type of species in both surface and elevation play a fundamental role in the functions and effectiveness of this process. The work has focused on detecting interferences in the carbon cycle within the urban environment related to soils, vegetation, paving, buildings, etc. An analysis of the exchange of matter and energy between the urban settlement and its natural surroundings or geographical context was incorporated.Detailed research was also conducted with local residents and the existing public space, along with listening to their urban needs. Characteristics of the target spaces defined in the work where techniques for CO2 capture and retention can be applied have been investigated and detected, as well as new potential spaces. Keywords: Urban metabolism, climate change, CO2 sink, urban design, public space, functionality.
La major reserva de carboni biològicament actiu dels ecosistemes terrestres es troba en els dos primers metres de sòl. Avui en día el canvi climàtic s'està intensificant, per la qual cosa els espais públics se'ls hi están donant com a valor principal tant el de ser funcionals en els sistemes biològics com el de ser útils per a l'ús del ciutadà. El carboni orgànic del sòl és crucial per al funcionament de l'ecosistema, exercint un paper clau en la regulació del clima, el subministrament d'aigua i la biodiversitat. Tot això proporciona serveis essencials i necessaris per al benestar humà. Els augments de les temperatures relacionats amb el canvi climàtic generen un augment en l'activitat dels microorganismes que descomponen la matèria orgànica i alliberen el carboni contingut en el sòl. Això augmenta la concentració de CO2 atmosfèric. La vegetació, com a element captador, cada día retira tones de l'atmosfera a través dels processos fotosintètics.Addicionalment la vegetació llenyosa també constitueix un important emmagatzematge natural de diòxid de carboni. La distribució i els tipus d'espècies en superfície i alçat tenen un paper fonamental en les funcions i efectivitat d'aquest procés. El treball s'ha basat en detectar interferències en el cicle de carboni dins de l'entorn urbà, relacionats amb sòls, vegetació, pavimentació, edificació etc. S'ha incorporat l'anàlisi d'intercanvi de matèria i energia entre l'assentament urbà i el seu entorn natural o context geogràfic. També s'ha fet una investigació detallada dels veïns de la zona i la seva percepció de l'espai públic existent i ademés s'ha escoltat les necessitats a nivell urbà. S'ha investigat i s'ha detectat les característiques dels espais objectiu que es defineixen en el treball. On es puguin aplicar tècniques per la captació i retenció de CO2, així com a nous espais potencials. Paraules claus: Metabolisme urbà, canvi climàtic, embornal CO2, disseny urbà, espai públic, funcionalitat.
La mayor reserva de carbono biológicamente activo de los ecosistemas terrestres se encuentra en los dos primeros metros de suelo. Hoy en día el cambio climático se está intensificando, por lo que a los espacios públicos se les está dando como valor principal tanto el ser funcionales en los sistemas biológicos como ser útiles para el uso del ciudadano. El carbono orgánico del suelo es crucial para el funcionamiento del ecosistema, desempeñando un papel clave en la regulación del clima, el suministro de agua y la biodiversidad. Todo esto proporciona servicios esenciales y necesarios para el bienestar humano. Los aumentos de temperaturas relacionados con el cambio climático generan un aumento en la actividad de los microorganismos que descomponen la materia orgánica y liberan el carbono contenido en el suelo. Esto aumenta la concentración de CO2 atmosférico. La vegetación, como elemento captador, cada día retira toneladas de la atmósfera a través de los procesos fotosintéticos. Adicionalmente la vegetación leñosa también constituye un importante almacenamiento natural de dióxido de carbono. La distribución y tipo de las especies en superficie y alzado tiene un papel fundamental en las funciones y efectividad de este proceso. El trabajo se ha basado en detectar interferencias en el ciclo de carbono dentro del entorno urbano relacionadas con suelos, vegetación, pavimentación, edificación etc. Se incorporó el análisis de intercambio de materia y energía, entre el asentamiento urbano y su entorno natural o contexto geográfico. También se ha hecho una investigación detallada con los vecinos de la zona y el espacio publico existente, además de escuchar sus necesidades a nivel urbano. Se ha investigado y se ha detectado las características de los espacios objetivo que se definen en el trabajo donde se puedan aplicar técnicas para la captación y retención de CO2, así como los nuevos espacios potenciales. Palabras claves: Metabolismo urbano, cambio climático, sumidero CO2, diseño urbano, espacio público, funcionalidad.
Treball Final de Grau
Socias Casajuana, Aina
Tutor/a - Director/a: García García, Miriam
Data de publicació: 2024
Escola d'Enginyeria Agroalimentària i de Biosistemes de Barcelona (EEABB)
Veure detall Accés al text complet
Analysis of the lagoon of mallorca and territorial proposal for adaptation to climate change
Anàlisi de s'Albufera de Mallorca i proposta a escala territorial per l'adaptació al canvi climàtic
Analisis de s'Albufera de Mallorca y propuesta a escala territorial para la adaptación al cambio climático
Treball Final de Grau
Marín De Yzaguirre, Roger
Tutor/a - Director/a: García García, Miriam
Data de publicació: 2024
Escola d'Enginyeria Agroalimentària i de Biosistemes de Barcelona (EEABB)
Veure detall Accés al text complet
This work, exposes the development and tendencies that have been given shape to the landscapes of the plain of the lower river Ter. Centered specifically on dose elements that have wakened a conflict based on the lose of natural landscapes and the ecosystems that compose them. From these inter territorial tensions, we have to take into account the effects that the climate change has been having in this area. Widening the risks with a new set of climate hazards that add to the pressure that the territory already sustains. These works try to raise awareness about what these internal and climate bases conflicts mean and suppose for the future development of the area. Awareness based on the exposition and comprenhencion of the ecosystem goods and services that have been lost. And how the recuperation of these services could help us and could represent a key for the future development of these area. A proposal of strategies and a plan is made to start a process to change the territorial management model. A new system that allows the regeneration of the ecosystem goods, based mainly on nature based solutions. Making of the plain of the lower river Ter a healthy landscape, regenerative and resilient.
Aquest treball explica el desenvolupament i les tendències que han modelat els paisatges de la plana del Baix Ter. Aprofundint en aquells elements que han arribat a generar un conflicte basat en la preocupació per la pèrdua de paisatges naturals i els seus ecosistemes. A partir d'aquestes tensions pròpies del territori, afegim l'efecte que el canvi climàtic està tenint sobre aquest, ampliant els riscs amb un ventall de nous impactes que pressionen aquesta plana al·luvial. En aquest treball s'intenta donar consciència del que suposen, tant aquests conflictes interns com els nous basats en el canvi climàtic. A partir de l'explicació dels serveis ecosistèmics perduts i com la recuperació d'aquests ens podria ajudar i a la vegada representar una peça clau pel desenvolupament del territori de cara el futur. Es proposen un seguit d'estratègies i un pla per a engegar un procés de canvi en la gestió del territori. Un sistema que permeti restablir els beneficis ecosistèmics a partir de solucions basades principalment en la natura. I portar la plana de la desembocadura del Baix Ter i el Daró cap a un paisatge sa, regeneratiu i resilient.
Este trabajo explica el desarrollo y las tendencias que han modelado los paisajes de la llanura del Baix Ter. Profundizando en aquellos elementos que han llegado a generar un conflicto basado en la preocupación por la pérdida de paisajes naturales y sus ecosistemas. A partir de estas tensiones propias del territorio, añadimos el efecto que el cambio climático está teniendo sobre éste, ampliando los riesgos con un abanico de nuevos impactos que presionan a esta llanura aluvial. En este trabajo se intenta dar conciencia de lo que suponen, tanto estos conflictos internos como los nuevos basados en el cambio climático. A partir de la explicación de los servicios ecosistémicos perdidos y cómo la recuperación de éstos podría ayudarnos ya la vez representar una pieza clave para el desarrollo del territorio de cara al futuro. Se proponen una serie de estrategias y un plan para poner en marcha un proceso de cambio en la gestión del territorio. Un sistema que permita restablecer los beneficios ecosistémicos a partir de soluciones basadas principalmente en la naturaleza. Y llevar la llanura de la desembocadura del Baix Ter y el Daró hacia un paisaje sano, regenerativo y resiliente.
Altres
López Martínez, Margarita
Data de publicació: 2023
Escola d'Enginyeria Agroalimentària i de Biosistemes de Barcelona (EEABB)
CIÈNCIES DE LA TERRA - 390241
Treball Final de Grau
Vargas Pereira, Anaïs
Tutor/a - Director/a: Gomez De Zamora Martinez, Daniel
Data de publicació: 2023
Escola d'Enginyeria Agroalimentària i de Biosistemes de Barcelona (EEABB)
Veure detall Accés al text complet
El projecte de pacificació de la N-II des del tram de Cabrera de Mar a Montgat ha reafirmat els existents problemes i deficiències de drenatge a la zona i com aquests afecten directament els serveis i les zones residencials ja existents. L'estudi realitzat incorpora una anàlisi de les dinàmiques hidrològiques actuals a l'àrea d'estudi (tram de Cabrera de Mar a Montgat) i el comportament de l'aigua tant a nivell superficial com al subsòl, atenent el seu comportament en el passat, el present i el futur. Tenint en compte l'entesa de les dinàmiques hidrològiques passades, passant pels factors que han generat les problemàtiques actuals i introduint-hi els factors de crisi actuals i la seva evolució prevista en el futur. A més, es determinen les problemàtiques generades per l'aigua i el drenatge, a escala de conjunt i municipal, fent un diagnòstic i caracterització de les afeccions concretes de cada zona de drenatge deficient. L'objectiu general de l'estudi és: 1. Desenvolupar un estudi del litoral del Maresme, concretament de Cabrera de Mar a Montgat, que analitzi i proposi llocs d'oportunitat per fer millores respecte al drenatge i les seves afectacions. Els objectius específics de l'estudi són els següents: 1. Analitzar l'entorn del passat, present i futur tenint en compte els factors naturals i antròpics que determinen els problemes i les deficiències del drenatge a la zona d'estudi. 2. Determinar les estratègies de gestió de l'aigua de pluja tenint en compte les problemàtiques detectades a cada municipi. 3. Justificar i caracteritzar les problemàtiques i deficiències detectades a cada municipi per poder proposar zones d'oportunitat on aplicar el disseny dels SUDS. A la primera part de l'estudi, després d'haver desenvolupat els paràmetres que afecten negativament el drenatge de la zona, es conclou que els municipis més afectats pel drenatge i el moviment de l'aigua, així com pel canvi climàtic i la morfologia del lloc són els municipis de Cabrera de Mar, Vilassar de Mar i Premia de Mar. Seguidament, s'identifiquen els espais d'oportunitat als municipis més vulnerables dins del recorregut del drenatge, que genera interferències hidrològiques en el sistema urbà. Es proposen diverses solucions a les zones problemàtiques detectades, les quals passen per incorporar el disseny de Sistemes Urbans de Drenatge Sostenible (SUDS) als espais d'oportunitat detectats que contemplen el major nombre possible de paràmetres, complint amb les condicions referents a accessibilitat universal, mobilitat, funcionalitat, qualitat ambiental, biodiversitat, paisatge urbà, sostenibilitat i resiliència. Els resultats extrets d'aquest estudi destaquen que la tipologia de SUDS escollida es basa en les característiques i la morfologia del lloc, per la qual cosa únicament s'han pogut proposar SUDS de detenció i retenció als municipis de Vilasar de Mar i Premia de Mar. a Vilasar de Mar es preveu posar diverses basses de laminació per poder contenir l'excés d'aigua en punts concrets. Cabrera de Mar és un municipi on s'ha pogut aplicar un ventall més gran de possibilitats en referència als SUDS ja que la zona més elevada del municipi tenia més permeabilitat. D'altra banda, la pujada del nivell del mar causarà veritables danys a les infraestructures dels municipis estudiats (Cabrera de Mar, Vilasar de Mar i Premia de Mar), sobretot a les zones urbanes més properes a la primera línia de mar. En conclusió, l'aplicació única i exclusiva dels Sistemes Urbans de Drenatge Sostenible als tres municipis detectats amb més risc, no són suficients per gestionar i mitigar els efectes de la problemàtica del drenatge i la pujada del nivell del mar, per la qual cosa es recomana fer un procés de desconstrucció i expropicació.
The N-II pacification project from the section from Cabrera de Mar to Montgat has reaffirmed the existing drainage problems and deficiencies in the area and how these directly affect existing services and residential areas. The study carried out incorporates an analysis of the current hydrological dynamics in the study area (section from Cabrera de Mar to Montgat) and the behavior of water both at the surface level and in the subsoil, taking into account its behavior in the past, present and the future. Taking into account the understanding of past hydrological dynamics, going through the factors that have generated the current problems and introducing the current crisis factors and their expected evolution in the future. In addition, the problems generated by water and its drainage are determined, at the community and municipal scale, making a diagnosis and characterization of the specific conditions of each poor drainage area. The general objective of the study is: 1. Develop a study of the Maresme coastline, specifically from Cabrera de Mar to Montgat, which analyzes and proposes places of opportunity to make improvements regarding drainage and its affectations. The specific objectives of the study are the following: 1. Analyze the environment of the past, present and future taking into account the natural and anthropic factors that determine drainage problems and deficiencies in the study area. 2. Determine rainwater management strategies taking into account the problems detected in each municipality. 3. Justify and characterize the problems and deficiencies detected in each municipality in order to propose areas of opportunity where to apply the design of the SUDS. In the first part of the study, after having developed the parameters that negatively affect the drainage of the area, it is concluded that the municipalities most affected by drainage and movement of water, as well as by climate change and the morphology of the place are the municipalities of Cabrera de Mar, Vilasar de Mar and Premia de Mar. Next, the opportunity spaces are identified in the most vulnerable municipalities within the drainage route, which generates hydrological interference in the urban system. Various solutions are proposed in the detected problem areas, which involve incorporating the design of Sustainable Urban Drainage Systems (SUDS) in the detected opportunity spaces that contemplate the greatest possible number of parameters, complying with the conditions regarding universal accessibility, mobility, functionality, environmental quality, biodiversity, urban landscape, sustainability and resilience. The results extracted from this study highlight that the type of SUDS chosen is based on the characteristics and morphology of the place, which is why it has only been possible to propose detention and retention SUDS in the municipalities of Vilasar de Mar and Premia de Mar. Although In Vilasar de Mar it is planned to install various lamination ponds to contain excess water at specific points. Cabrera de Mar is a municipality in which it has been possible to apply a greater range of possibilities in reference to the SUDS since the highest area of ¿¿the municipality had greater permeability. On the other hand, the rise in sea level will cause real damage to the infrastructures of the municipalities studied (Cabrera de Mar, Vilasar de Mar and Premia de Mar), especially in the urban areas closest to the seafront. In conclusion, the unique and exclusive application of the Sustainable Urban Drainage Systems in the three municipalities detected with the highest risk, are not enough to manage and mitigate the effects of the drainage problem and the rise in sea level, for which reason recommends carrying out a process of deconstruction and expropriation.
El proyecto de pacificación de la N-II desde el tramo de Cabrera de Mar a Montgat ha reafirmado los existentes problemas y deficiencias de drenaje en la zona y cómo estos afectan directamente a los servicios y las zonas residenciales ya existentes. El estudio realizado incorpora un análisis de las dinámicas hidrológicas actuales en el área de estudio (tramo de Cabrera de Mar a Montgat) y el comportamiento del agua tanto a nivel superficial como en el subsuelo, atendiendo a su comportamiento en el pasado, el presente y el futuro. Teniendo en cuenta el entendimiento de las dinámicas hidrológicas pasadas, pasando por los factores que han generado las problemáticas actuales e introduciendo los factores de crisis actuales y su evolución prevista en el futuro. Además, se determinan las problemáticas generadas por el agua y su drenaje, a escala de conjunto y municipal, haciendo un diagnóstico y caracterización de las afecciones concretas de cada zona de drenaje deficiente. El objetivo general del estudio es: 1. Desarrollar un estudio del litoral del Maresme, concretamente de Cabrera de Mar a Montgat, que analice y proponga lugares de oportunidad para realizar mejoras respecto al drenaje y las afectaciones del mismo. Los objetivos específicos del estudio son los siguientes: 1. Analizar el entorno del pasado, presente y futuro teniendo en cuenta los factores naturales y antrópicos que determinan los problemas y deficiencias del drenaje en la zona de estudio. 2. Determinar las estrategias de gestión del agua de lluvia teniendo en cuenta las problemáticas detectadas en cada municipio. 3. Justificar y caracterizar las problemáticas y deficiencias detectadas en cada municipio para poder proponer zonas de oportunidad donde aplicar el diseño de los SUDS. En la primera parte del estudio, después de haber desarrollado los parámetros que afectan negativamente al drenaje de la zona, se concluye que los municipios más afectados por el drenaje y movimiento del agua, así como por el cambio climático y la morfología del lugar son los municipios de Cabrera de Mar, Vilasar de Mar y Premia de Mar. Seguidamente, se identifican los espacios de oportunidad en los municipios más vulnerables dentro del recorrido del drenaje, el cual genera interferencias hidrológicas en del sistema urbano. Se proponen diversas soluciones en las zonas problemáticas detectadas, las cuales pasan por incorporar el diseño de Sistemas Urbanos de Drenaje Sostenible (SUDS) en los espacios de oportunidad detectados que contemplan el mayor número posible de parámetros, cumpliendo con las condiciones referentes a accesibilidad universal, movilidad, funcionalidad, calidad ambiental, biodiversidad, paisaje urbano, sostenibilidad y resiliencia. Los resultados extraídos de este estudio destacan que la tipología de SUDS escogida se basa en las características y la morfología del lugar, por lo que únicamente se han podido proponer SUDS de detención y retención en los municipios de Vilasar de Mar y Premia de Mar. Aunque en Vilasar de Mar se prevé poner diversas balsas de laminación para poder contener el exceso de agua en puntos concretos. Cabrera de Mar es un municipio en el que se ha podido aplicar un abanico mayor de posibilidades en referencia a los SUDS ya que la zona más elevada del municipio tenía una mayor permeabilidad. Por otro lado, la subida del nivel del mar causará verdaderos daños en las infraestructuras de los municipios estudiados (Cabrera de Mar, Vilasar de Mar y Premia de Mar), sobretodo en las zonas urbanas más próximas a la primera línea de mar. En conclusión, la aplicación única y exclusiva de los Sistemas Urbanos de Drenaje Sostenible en los tres municipios detectados con mayor riesgo, no son suficientes para gestionar y mitigar los efectos de la problemática del drenaje y la subida del nivel del mar, por lo que se recomienda realizar un proceso de deconstrucción y expropicación.
Llibre
Data de publicació: 2023
ISBN: 9788419184962 (en línia); 9788419184955 (imprès)
Escola d'Enginyeria Agroalimentària i de Biosistemes de Barcelona (EEABB)
TALLER DE PROJECTES I - 390233
TALLER DE PROJECTES II - 390238
TALLER DE PROJECTES III - 390243
TALLER DE PROJECTES IV - 390244
CONSTRUCCIÓ II - 390248
URBANISME I PAISATGE I - 390245
COMPLEMENTS PAISATGÍSTICS DES DE LA CONSTRUCCIÓ - 390254
TALLER DE PROJECTES V - 390250
TALLER DE PROJECTES VI - 390257
CONSTRUCCIÓ III - 390249
URBANISME I PAISATGE II - 390251
LEGISLACIÓ I NORMATIVA DEL PAISATGE - 390255
TALLER DE PROJECTES II - 390238
TALLER DE PROJECTES III - 390243
TALLER DE PROJECTES IV - 390244
CONSTRUCCIÓ II - 390248
URBANISME I PAISATGE I - 390245
COMPLEMENTS PAISATGÍSTICS DES DE LA CONSTRUCCIÓ - 390254
TALLER DE PROJECTES V - 390250
TALLER DE PROJECTES VI - 390257
CONSTRUCCIÓ III - 390249
URBANISME I PAISATGE II - 390251
LEGISLACIÓ I NORMATIVA DEL PAISATGE - 390255
Veure detall Accés al text complet
El Grau de Paisatgisme de la Universitat Politècnica de Catalunya, es basa en la interacció de dues escoles: l'Escola Tècnica Superior d'Arquitectura de Barcelona (ETSAB) i l'Escola d'Enginyeria Agroalimentària i Biosistemes de Barcelona (EEABB), amb seu a Castelldefels. Aquest llibre vol oferir una panoràmica dels estudis del Grau de Paisatgisme que s'imparteixen a la ETSAB, desenvolupats principalment en el segon, tercer i quart any de la carrera, cursos amb contingut principalment projectual.
Treball Final de Grau
Castellsagué Franco, Laia Jinglan
Tutor/a - Director/a: Gómez de Zamora y Martínez, Daniel
Data de publicació: 2023
Escola d'Enginyeria Agroalimentària i de Biosistemes de Barcelona (EEABB)
Veure detall Accés al text complet
El treball justifica la necessitat de donar el valor i el protagonisme que mereix la biodiversitat en el disseny dels futurs hàbitats urbans, desconstruint el disseny antropocèntric que ha predominat fins ara i la visió binària natura-ciutat. Es reclama la construcció de ciutats sostenibles enfront del canvi climàtic, amb la creació de nous hàbitats, i la transformació dels existents, per tal de recuperar l'espai públic no només pels habitants, sinó també per la biodiversitat. El treball s'ha centrat en la fauna, responsable del correcte funcionament dels ecosistemes i dels serveis ecosistèmics. El treball s'organitza en tres parts. Primer de tot, s'ha fet un recull bibliogràfic d'articles científics especialitzats sobre el tema ja que, per aconseguir dissenyar els futurs hàbitats urbans de la ciutat es considera necessari, primer de tot, crear una base sòlida de coneixements, cercant i trobant noves teories emergents de gran rellevància. Mentre es duia a terme el recull bibliogràfic, s'ha observat que la totalitat d'aquests articles eren teòrics i no oferien metodologies que permetessin transportar tot el coneixement teòric a la pràctica. Per aquest motiu el treball es centrarà en el disseny d'una nova metodologia d'anàlisi i diagnosi, basada en un nou agent urbà que cada cop agafarà més importància en el context del canvi climàtic: la fauna i biodiversitat, i la creació d'espais verds funcionals. Així doncs, sent realistes amb l'extensió del treball, i amb l'objectiu d'optimitzar-lo, s'ha escollit una espècie diana partir de la qual s'ha elaborat una metodologia que permeti analitzar i diagnosticar els seus requisits, amb l'objectiu de crear una base de dades útils per poder ser implementades en el disseny de la ciutat. Aquests recullen tota la informació relacionada tant amb els seus requisits en l'entorn natural quant a nidificació, refugi, alimentació i dispersió com amb les oportunitats i factors limitants que condicionen la seva presència actual en l'hàbitat urbà. Finalment, amb l'objectiu de deixar obertes noves línies d'investigació que, malauradament, no s'han pogut arribar a investigar degut a la manca de temps i extensió del treball ‘ i que es considera que tampoc és competència d'aquest treball final de recerca ‘, s'han elaborat un seguit de directrius i estratègies amb l'objectiu d'establir unes bases sòlides pel disseny dels futurs espais públics. Aquestes es troben dins del marc i idees de les noves teories emergents sobre la cohabitació i el model de ciutat multiespecífic. Es contextualitza i materialitza la informació recollida durant la fase d'anàlisi i diagnosi en diferents criteris i elements de projecte a escala urbana de Barcelona, complementaris als futurs corredors i eixos verds de la ciutat i del Pla Natura Barcelona 2021-2030.
El trabajo justifica la necesidad de dar el valor y el protagonismo que merece la biodiversidad en el diseño de los futuros hábitats urbanos, deconstruyendo el diseño antropocéntrico que ha predominado hasta ahora y la visión binaria naturaleza - ciudad. Se reclama la construcción de ciudades sostenibles frente al cambio climático, con la creación de nuevos hábitats, y la transformación de los existentes, para así recuperar el espacio público no sólo para los habitantes, sino también para la biodiversidad. El trabajo se ha centrado en la fauna, responsable del correcto funcionamiento de los ecosistemas y de los servicios ecosistémicos. El trabajo se organiza en tres partes. En primer lugar, se ha hecho una recopilación bibliográfica de artículos científicos especializados sobre el tema ya que, para conseguir diseñar los futuros hábitats urbanos de la ciudad se considera necesario, ante todo, crear una base sólida de conocimiento, buscando y encontrando nuevas teorías emergentes de gran relevancia. Mientras se llevaba a cabo la recopilación bibliográfica, se ha observado que la totalidad de estos artículos eran teóricos y no ofrecían metodologías que permitieran transportar todo el conocimiento teórico a la práctica. Por este motivo el trabajo se centrará en el diseño de una nueva metodología de análisis y diagnosis, basada en un nuevo agente urbano que cada vez cobrará mayor importancia en el contexto del cambio climático: la fauna y biodiversidad, y la creación de espacios verdes funcionales. Así pues, siendo realistas con la extensión del trabajo, y con el objetivo de optimizarlo, se ha escogido una especie diana a partir de la cual se ha elaborado una metodología que permita analizar y diagnosticar sus requisitos, con el objetivo de crear una base de datos útiles para poder implementarse en el diseño de la ciudad. Éstos recogen toda la información relacionada tanto con sus requisitos en el entorno natural en cuanto a nidificación, refugio, alimentación y dispersión como con las oportunidades y factores limitantes que condicionan su presencia actual en el hábitat urbano. Finalmente, con el objetivo de dejar abiertas nuevas líneas de investigación que, desgraciadamente, no se han podido llegar a investigar debido a la falta de tiempo y extensión del trabajo -y que se considera que tampoco es competencia de este trabajo final de investigación-, se han elaborado un conjunto de directrices y estrategias con el objetivo de establecer unas bases sólidas para el diseño de los futuros espacios públicos. Éstas se encuentran dentro del marco e ideas de las nuevas teorías emergentes sobre la cohabitación y el modelo de ciudad multiespecífico. Se contextualiza y materializa la información recogida durante la fase de análisis y posterior diagnóstico en diferentes criterios y elementos de proyecto a escala urbana de Barcelona, tanto a gran escala como a escala de detalle, complementarios a los futuros corredores y ejes verdes de la ciudad y del Pla Natura Barcelona 2021-2030.
The work justifies the need to give the value and prominence that biodiversity deserves in the design of the future urban habitats, deconstructing the anthropocentric design that has prevailed so far and the binary vision of nature and the city. It calls for the construction of of sustainable cities in the face of climate change, with the creation of new habitats and the transformation of existing ones, in order to recover public space not only for residents, but also for the biodiversity. The work has focused on fauna, which is responsible for the proper functioning of ecosystems and ecosystem services. The work is organized into three parts. Firstly, a bibliographic compilation of specialised scientific articles on the subject has been made. In order to succeed in designing the future urban habitats of the city, it is considered necessary, above all, to create a solid knowledge base, searching for and finding new emerging theories of great relevance. While carrying out the bibliographic compilation, it has been observed that all of these articles were theoretical and did not offer methodologies that would allow all the theoretical knowledge to be transported into practice. For this reason, the work will focus on the design of a new methodology for analysis and diagnosis, based on a new urban agent that will become increasingly important in the context of climate change: fauna and biodiversity, and the creation of functional green spaces. Therefore, being realistic with the extent of the work, and with the aim of optimising it, a target species has been chosen from which a methodology has been developed to analyse and diagnose its requirements, with the aim of creating a useful database that can be implemented in the design of the city. These include all the information related to their requirements in the natural environment in terms of nesting, shelter, feeding and dispersal, as well as the opportunities and limiting factors that condition their current presence in the urban habitat. Finally, with the aim of leaving open new lines of research which, unfortunately, could not be investigated due to the lack of time and the length of the work -and which is not considered to be within the scope of this final research project either-, a set of guidelines and strategies have been developed with the aim of establishing a solid foundation for the design of future public spaces. These are within the framework and ideas of the new emerging theories on cohabitation and the multi-species city model. The collected information during the analysis and diagnosis phase is contextualized and materialized in different criteria and project elements at the urban scale of Barcelona, both at a large scale and in detail, complementing the future green corridors and axes of the city and the Pla Natura Barcelona 2021-2030.
Treball Final de Grau
Lyu, Xinyu
Tutor/a - Director/a: Gomez De Zamora Martinez, Daniel
Data de publicació: 2023
Escola d'Enginyeria Agroalimentària i de Biosistemes de Barcelona (EEABB)
Veure detall Accés al text complet
With the growing urgency to address climate change, it is crucial to understand how to adapt our urban environments to meet current and future climate challenges. This study aims to examine in detail the climate impacts in Barcelona, analyze the climate adaptation of public spaces, and propose landscape improvements to promote urban resilience. Based on the study of the current and future climate of the city, the analysis of the risks associated with climate change, and the study of the climate adaptation of urban public spaces, public spaces with high use and climate risk are identified. Taking Bogatell seafront promenade, Av. Mistral and Pl. Urquinaona as examples, their climate vulnerability is analyzed and evaluated and specific landscape design solutions are provided to improve the climate adaptability of these spaces. This study provides a comprehensive overview of the challenges and opportunities of Barcelona in relation to climate change. It attempts to contribute to the development of landscape design strategies that promote urban adaptation and resilience, and to provide a reference for other cities facing similar challenges.
Amb la urgència creixent d'abordar el canvi climàtic, és essencial comprendre com adaptar els nostres entorns urbans per enfrontar els desafiaments climàtics actuals i futurs. Aquest estudi té com a objectiu examinar detalladament els impactes climàtics a Barcelona, analitzar l'adaptabilitat climàtica dels espais públics i proposar millores paisatgístiques per promoure la resiliència urbana. A partir de l'estudi del clima actual i del futur de la ciutat, de l'anàlisi dels riscos associats al canvi climàtic i de l'estudi de l'adaptació climàtica dels espais públics urbans, s'aconsegueix identificar els espais públics d'alt ús i amb risc climàtic. Prenent el Pg. Marítim del Bogatell, Av. Mistral i Pl. Urquinaona com a exemples, se n'analitza i avalua la vulnerabilitat climàtica i s'aporten solucions específiques de disseny paisatgístic per millorar l'adaptabilitat climàtica d'aquests espais. Aquest estudi proporciona una visió integral dels desafiaments i les oportunitats en relació amb el canvi climàtic a Barcelona. Busca contribuir al desenvolupament d'estratègies de disseny de paisatge que fomentin l'adaptació i la resiliència urbana, i és un referent per a altres ciutats amb desafiaments similars.
Con la creciente urgencia de abordar el cambio climático, es esencial comprender cómo adaptar nuestros entornos urbanos para enfrentar los desafíos climáticos actuales y futuros. Este estudio tiene como objetivo examinar en detalle los impactos climáticos en Barcelona, analizar la adaptabilidad climática de los espacios públicos y proponer mejoras paisajísticas para promover la resiliencia urbana. A partir del estudio del clima actual y futuro de la ciudad, del análisis de los riesgos asociados al cambio climático y del estudio de la adaptación climática de los espacios públicos urbanos, se consigue identificar los espacios públicos de alto uso y con riesgo climático. Tomando el Pº. marítimo del Bogatell, Av. Mistral y Pl. Urquinaona como ejemplos, se analiza y evalúa su vulnerabilidad climática y se aportan soluciones específicas de diseño paisajístico para mejorar la adaptabilidad climática de estos espacios. Este estudio proporciona una visión integral de los desafíos y oportunidades en relación al cambio climático en Barcelona. Busca contribuir al desarrollo de estrategias de diseño de paisaje que fomenten la adaptación y resiliencia urbana, siendo un referente para otras ciudades con desafíos similares.
Treball Final de Grau
Riera Magallón, Mercè
Tutor/a - Director/a: Cortellaro, Stefano
Data de publicació: 2023
Escola d'Enginyeria Agroalimentària i de Biosistemes de Barcelona (EEABB)
Veure detall Accés al text complet
The work, based on a historical analysis, aims to make known the importance that agriculture has had for the development of the city of Tarragona until the last century. One of the structuring elements of this landscape was the Rec Major. Today, although it is considered a protected architectural work as a Cultural Property and of Interest, it is losing importance and heritage significance for the people of Tarragona. As a perspective of improvement for the future, possible strategies and action scenarios are proposed to initiate a transformation that consolidates the remaining landscape. It is considered appropriate to promote the creation of the agricultural park that the capital deserves, while recovering the environmental, social, and economic values that rural landscapes bring to a municipality of such prestige as Tarragona.
El treball, a partir d'un anàlisi històric, pretén donar a conèixer la importància que ha tingut l'agricultura pel desenvolupament de la ciutat de Tarragona fins el segle passat. Un dels elements estructuradors d'aquest paisatge era el Rec Major. Avui en dia, tot i que està considerat obra arquitectònica protegida com a Bé Cultural i d'Interès, està perdent importància i significat patrimonial pels tarragonins. Com a perspectiva de millora pel futur, es plantegen possibles estratègies i escenaris d'actuació per tal d'iniciar una transformació que consolidi el paisatge que resta. Es considera convenient, fomentar la creació del parc agrari que es mereix la capital, tot recuperant els valors ambientals, socials i econòmics que aporten els paisatges rurals a un municipi de tal prestigi com ho és Tarragona.
El trabajo, a partir de un análisis histórico, pretende dar a conocer la importancia que la agricultura ha tenido para el desarrollo de la ciudad de Tarragona hasta el siglo pasado. Uno de los elementos estructuradores de este paisaje era el Rec Major. Hoy en día, aunque está considerada obra arquitectónica protegida como Bien Cultural y de Interés, está perdiendo importancia y significado patrimonial por los tarraconenses. Como perspectiva de mejora por el futuro, se plantean posibles estrategias y escenarios de actuación para iniciar una transformación que consolide el paisaje que queda. Se considera conveniente, fomentar la creación del parque agrario que se merece la capital, recuperando los valores ambientales, sociales y económicos que aportan los paisajes rurales a un municipio de tal prestigio como Tarragona.
Treball Final de Grau
Gonzales, Queen Angelae
Tutor/a - Director/a: Cortellaro, Stefano
Data de publicació: 2023
Escola d'Enginyeria Agroalimentària i de Biosistemes de Barcelona (EEABB)
Veure detall Accés al text complet
The study of recovery of old and urban structural elements; like watercourses and old paths, it is a theme that is once again relevant in many current projects. The rediscovery of these paths with great historical value allows them to be incorporated back into their urban environment, which after industrialization and new planning have been forgotten. Thus causing the abandonment and negligence of the patrimonial element in many cases. The study takes as its starting point at the present time, the relationship between the urban environment of Ibiza and the abandoned orchards of ses Feixes, which is fed by the sa Llavanera torrent. The scope of study focuses on the fabric of water, following the route from the beginning of the sa Llavanera torrent until reaching the old channels of the ses Feixes agricultural plots. Through the current maps and the photographic study in situ, its current state is analyzed. It is about remembering what this torrent was like and its ancient morphology that allowed the drainage irrigation of the orchards to compare with its current state. Also recognize the threats and see the opportunities that can help improve the place in the future, to recover its importance for the island of Ibiza. Not only as a unifying heritage element, but also as an open home, which welcomes different living species.
L'estudi de recuperació d'elements estructurals antics i urbans; com els cursos d'aigua i camins antics, és un tema que torna a ser rellevant en molts projectes actuals. El redescobriment d'aquests traçats amb un gran valor històric permet incorporar-los de nou al seu entorn urbà, que després de la industrialització i la nova planificació s'han deixat en l'oblit. Provocant així, l'abandó i la negligència a l'element patrimonial en molts casos. L'estudi pren com a punt de partida en el moment actual, la relació de l'entorn urbà d'Eivissa i els horts abandonats de ses Feixes que està alimentat pel torrent de sa Llavanera. L'àmbit d'estudi se centra en el teixit de l'aigua, seguint el recorregut des de l'inici del torrent sa Llavanera fins arribar als antics canals de les parcel·les agrícoles de ses Feixes. A través dels mapes actuals i l'estudi fotogràfic in situ, se n'analitza l'estat actual. Es tracta de recordar com era aquest torrent i la seva antiga morfologia que va permetre la irrigació per drenatge dels horts per comparar-ho amb el seu estat actual. També reconèixer les amenaces i veure les oportunitats que poden ajudar a millorar el lloc en el futur, per recuperar-ne la importància per a l'illa d'Eivissa. No només com un element patrimonial unificador, sinó que també com una llar oberta, que acull diferents espècies vius.
El estudio de recuperación de elementos estructurales antiguos y urb nos; como los cursos de agua y antiguos caminos, es un tema que vuelve a ser relevante en muchos proyectos actuales. El re-descubrimiento de estos trazados con un gran valor histórico, permite incorporarlos de nuevo a su entorno urbano, que tras la industrialización y la nueva planificación se han dejado en el olvido. Provocando así, el abandono y negligencia al elemento patrimonial en muchos casos. El estudio toma como punto de partida en el momento actual, la relación del entorno urbano de Ibiza y los huertos abandonados de ses Feixes que está alimentado por el torrente de sa Llavanera. El ámbito de estudio se centra en el tejido del agua, siguiendo el recorrido desde el inicio del torrente sa Llavanera hasta llegar a los antiguos canales de las parcelas agrícolas de ses Feixes. A través de los mapas actuales y el estudio fotográfico in situ, se analiza su estado actual. Se trata de recordar cómo era este torrente y su antigua morfología que permitió la irrigación por drenaje de los huertos para comparar con su estado actual. También reconocer las amenazas y ver las oportunidades que pueden ayudar a mejorar el lugar en el futuro, para recuperar su importancia para la isla de Ibiza. No sólo como un elemento patrimonial unificador, sino que también como un hogar abierto, que acoge a diferentes especies vivos.
Examen
Pineda Soler, Eloi
Data de publicació: 2023
Escola d'Enginyeria Agroalimentària i de Biosistemes de Barcelona (EEABB)
FÍSICA - 390236
- ...
- ...
Filtra els resultats
TipusInformació
Filtre que permet refinar la cerca pel tipus de continguts que es mostren actualment.
El llistat conté els diversos tipus de continguts, ordenats descendentment pel nombre de documents.
Al costat de cada tipus hi trobareu una indicació del nombre de continguts que obtindríeu si apliqueu el filtre per a aquest tipus.
Informació
Filtre que permet refinar la cerca pel tipus de continguts que es mostren actualment.
El llistat conté els diversos tipus de continguts, ordenats descendentment pel nombre de documents.
Al costat de cada tipus hi trobareu una indicació del nombre de continguts que obtindríeu si apliqueu el filtre per a aquest tipus.
+ DataInformació
Filtre que permet refinar la cerca pel tipus de continguts que es mostren actualment.
El llistat conté els diversos tipus de continguts, ordenats descendentment pel nombre de documents.
Al costat de cada tipus hi trobareu una indicació del nombre de continguts que obtindríeu si apliqueu el filtre per a aquest tipus.
Informació
Filtre que permet refinar la cerca pel tipus de continguts que es mostren actualment.
El llistat conté els diversos tipus de continguts, ordenats descendentment pel nombre de documents.
Al costat de cada tipus hi trobareu una indicació del nombre de continguts que obtindríeu si apliqueu el filtre per a aquest tipus.
Condicions d'accésInformació
Filtre que permet refinar la cerca per les condicions d’accés que tenen els continguts.
Es mostra un llistat amb els diferents nivells d’accés que tenen els continguts, ordenats descendentment pel nombre de continguts.
Al costat de cada condició d’accés hi trobareu una indicació del nombre de continguts que obtindríeu si apliqueu el filtre per a aquesta condició.
Informació
Filtre que permet refinar la cerca per les condicions d’accés que tenen els continguts.
Es mostra un llistat amb els diferents nivells d’accés que tenen els continguts, ordenats descendentment pel nombre de continguts.
Al costat de cada condició d’accés hi trobareu una indicació del nombre de continguts que obtindríeu si apliqueu el filtre per a aquesta condició.
IdiomesInformació
Filtre que permet refinar la cerca a partir de l’idioma del contingut.
Es mostra un llistat amb els diferents idiomes en què s’han elaborat els continguts, ordenats descendentment pel nombre de continguts.
Al costat de cada idioma hi trobareu una indicació del nombre de continguts que obtindríeu si apliqueu el filtre per a aquesta condició.
Informació
Filtre que permet refinar la cerca a partir de l’idioma del contingut.
Es mostra un llistat amb els diferents idiomes en què s’han elaborat els continguts, ordenats descendentment pel nombre de continguts.
Al costat de cada idioma hi trobareu una indicació del nombre de continguts que obtindríeu si apliqueu el filtre per a aquesta condició.
Àrees temàtiquesInformació
Filtre que permet refinar la cerca a partir dels àmbits de coneixement propis de la UPC.
Es mostra un llistat amb els diferents àmbits de coneixement assignats als continguts, ordenats descendentment pel nombre de continguts.
Al costat de cada àmbit hi trobareu una indicació del nombre de continguts que obtindríeu si apliqueu el filtre per a aquesta condició.
Informació
Filtre que permet refinar la cerca a partir dels àmbits de coneixement propis de la UPC.
Es mostra un llistat amb els diferents àmbits de coneixement assignats als continguts, ordenats descendentment pel nombre de continguts.
Al costat de cada àmbit hi trobareu una indicació del nombre de continguts que obtindríeu si apliqueu el filtre per a aquesta condició.
Objectius de Desenvolupament SostenibleInformació
Filtre que permet refinar la cerca recuperant aquells continguts relacionats amb algun dels Objectius de Desenvolupamet Sostenible (ODS).
El llistat conté els objectius relacionats amb el continguts, ordenats descendenment pel número de continguts s'hi han relacionat, respecte dels continguts visualitzats actualment.
Al costat de cada objectiu trobareu una indicació del número de continguts que obtindríeu si apliqueu el filtre per aquell objectiu.
Informació
Filtre que permet refinar la cerca recuperant aquells continguts relacionats amb algun dels Objectius de Desenvolupamet Sostenible (ODS).
El llistat conté els objectius relacionats amb el continguts, ordenats descendenment pel número de continguts s'hi han relacionat, respecte dels continguts visualitzats actualment.
Al costat de cada objectiu trobareu una indicació del número de continguts que obtindríeu si apliqueu el filtre per aquell objectiu.
Marc acadèmic
+ ProfessoratInformació
Filtre que permet refinar la cerca pel professorat que ha participat en l’elaboració d’algun dels continguts que es mostren actualment.
Es mostra un llistat del professorat que ha participat més en l’elaboració dels continguts que es mostren actualment.
Al costat de cada professor o professora hi trobareu una indicació del nombre de continguts que obtindríeu si apliqueu el filtre i, en alguns casos, també hi trobareu una icona que us permetrà anar a la fitxa del professor o professora dins de l’Aprèn.
Informació
Filtre que permet refinar la cerca pel professorat que ha participat en l’elaboració d’algun dels continguts que es mostren actualment.
Es mostra un llistat del professorat que ha participat més en l’elaboració dels continguts que es mostren actualment.
Al costat de cada professor o professora hi trobareu una indicació del nombre de continguts que obtindríeu si apliqueu el filtre i, en alguns casos, també hi trobareu una icona que us permetrà anar a la fitxa del professor o professora dins de l’Aprèn.
Centre DocentInformació
Filtre que permet refinar la cerca pels centres docents relacionats amb algun dels continguts que es mostren actualment.
Es mostra un llistat dels centres docents que estan relacionats amb més dels continguts que es mostren actualment.
Al costat de cada centre docent hi trobareu una indicació del nombre de continguts que obtindríeu si apliqueu el filtre per a aquest centre docent i, en alguns casos, també hi trobareu una icona que us permetrà anar a la fitxa del centre docent dins de l’Aprèn.
Informació
Filtre que permet refinar la cerca pels centres docents relacionats amb algun dels continguts que es mostren actualment.
Es mostra un llistat dels centres docents que estan relacionats amb més dels continguts que es mostren actualment.
Al costat de cada centre docent hi trobareu una indicació del nombre de continguts que obtindríeu si apliqueu el filtre per a aquest centre docent i, en alguns casos, també hi trobareu una icona que us permetrà anar a la fitxa del centre docent dins de l’Aprèn.
+ DepartamentInformació
Filtre que permet refinar la cerca pels departaments relacionats amb algun dels continguts que es mostren actualment.
Al costat de cada departament hi trobareu una indicació del nombre de continguts que obtindríeu si apliqueu el filtre per a aquest departament i, en alguns casos, també hi trobareu una icona que us permetrà anar a la fitxa del departament dins de l’Aprèn.
Informació
Filtre que permet refinar la cerca pels departaments relacionats amb algun dels continguts que es mostren actualment.
Al costat de cada departament hi trobareu una indicació del nombre de continguts que obtindríeu si apliqueu el filtre per a aquest departament i, en alguns casos, també hi trobareu una icona que us permetrà anar a la fitxa del departament dins de l’Aprèn.
CampusInformació
Filtre que permet refinar la cerca pels campus relacionats amb alguns dels continguts que es mostren actualment.
Al costat de cada campus hi trobareu una indicació del nombre de continguts que obtindríeu si apliqueu el filtre i, en alguns casos, també hi trobareu una icona que us permetrà anar a la fitxa del campus dins de l’Aprèn.
Informació
Filtre que permet refinar la cerca pels campus relacionats amb alguns dels continguts que es mostren actualment.
Al costat de cada campus hi trobareu una indicació del nombre de continguts que obtindríeu si apliqueu el filtre i, en alguns casos, també hi trobareu una icona que us permetrà anar a la fitxa del campus dins de l’Aprèn.
+ AssignaturaInformació
Filtre que permet refinar la cerca per les assignatures relacionades amb alguns dels continguts que es mostren actualment.
Al costat de cada assignatura hi trobareu una indicació del nombre de continguts que obtindríeu si apliqueu el filtre i, en alguns casos, també hi trobareu una icona que us permetrà anar a la fitxa de l’assignatura dins de l’Aprèn.
Informació
Filtre que permet refinar la cerca per les assignatures relacionades amb alguns dels continguts que es mostren actualment.
Al costat de cada assignatura hi trobareu una indicació del nombre de continguts que obtindríeu si apliqueu el filtre i, en alguns casos, també hi trobareu una icona que us permetrà anar a la fitxa de l’assignatura dins de l’Aprèn.