Expressió, purificació i assajos cristal·logràfics de la proteïna HMGA1b(1-90)
Tutor / Supervisor
Student
Navallas Ramos, M.Carmen
Document type
Master thesis (pre-Bologna period)
Date
2012
rights
Open Access
Publisher
Universitat Politècnica de Catalunya
UPCommons
Abstract
Les proteïnes HMG (High Mobility Group) són un grup de proteïnes cromosòmiques no
histones que van ser anomenades així degut a la seva mobilitat electroforètica. Aquest
conjunt de proteïnes està dividit en tres grans subfamílies: les HMGA, les HMGB i les
HMGN.
Les proteïnes HMGA poden modificar la conformació espacial del DNA, regulant
(positivament o negativament) l'expressió de nombrosos gens i influint en molts processos
cel·lulars normals com ara el creixement, proliferació, diferenciació i mort cel·lular, i la
reparació del DNA. També estan relacionades amb diferents processos patològics, entre
ells l'obesitat, la diabetis, l'arteriosclerosi i el càncer. S'ha observat com, en molts tipus de
càncers, hi ha una sobre-expressió d'aquestes proteïnes.
Se sap que la interacció HMGA-DNA es dóna a través d'uns motius d'unió al DNA
anomenats “AT-hooks”, els quals s'uneixen a regions riques en adenines (A) i timines (T)
del DNA. En les proteïnes HMGA es troben tres motius AT-hook.
Per a comprendre millor el mecanisme d'acció d'aquestes proteïnes, és important conèixer
l'estructura tridimensional que formen els complexos DNA-proteïna. Amb aquesta finalitat
es persegueix l'obtenció de co-cristalls de la proteïna HMGA1b(1-90) amb oligonucleòtids
sintètics rics en seqüències ATs.
En primer lloc, s'ha expressat la proteïna HMGA1b(1-90) a partir d'un cultiu bacterià
d'Escherichia coli. Seguidament, s'ha purificat aquesta proteïna fins l'alt grau de puresa
requerit utilitzant cromatografia de bescanvi iònic seguida de cromatografia de gel-filtració.
Posteriorment, s'han realitzat assajos cristal·logràfics per a obtenir els co-cristalls
necessaris per a poder resoldre, mitjançant difracció de raigs X, l'estructura tridimensional
del complex oligonucleòtid-proteïna. Els dos oligonucleòtids sintètics emprats en aquest
projecte són l'A2TA2T2AT2 i el G3A3T3C3. En una última etapa del projecte, s'han realitzat
també assajos cristal·logràfics amb un pèptid sintètic que es correspon amb el tercer “AThook”
de la proteïna d'estudi i l'oligonucleòtid A2TA2T2AT2.
