Droughts in Catalonia are a recurrent phenomenon, amplified by the effects of climate change. In this context, there is an urgent need to take measures to face the water challenges of the present and the future. This is the case of a sports club in Catalonia, which seeks to implement solutions to mitigate the impact of water scarcity, while promoting at the same time more efficient management of this resource. This sports club has a wastewater treatment system; which consists of two settling tanks, followed by two Sequential Biological Reactors (SBR). The water, once treated, is discharged into the bed of a nearby river. The main idea is to be able to reuse this treated water to irrigate its gardens and sports courts, through the implementation of a water regeneration treatment. To this end, different regeneration technologies, available on a commercial scale, were studied to choose which one could be implemented in the sports club, depending on the composition of the effluent from the treatment plant. For this reason, a physical-chemical characterisation of the water from the treatment plant is carried out at the DEAB (Departament d'Enginyeria Agroalimentària i Biotecnologia) facilities, and three wastewater treatment companies were contacted to obtain four offers with regeneration technologies. Based on these data and the elimination efficiencies of each technology according to the literature, a mass balance was drawn up for each of the offers collected. In this way, it was possible to estimate the quality of the reclaimed water with the technologies offered by each company. Based on the results obtained, it was concluded that the most appropriate technology is the combination of a sand filter and ultrafiltration membranes, as the resulting effluent is of a high quality, does not exceed the limits imposed by the RD 1620/2007 and is economically viable. In addition, this study also contemplated the analysis of the operation of the sports club's treatment plant, in order to propose ways of improvement in the treatment plant. To this end, the treatment yields were calculated from a physicochemical characterization of the wastewater treatment, effluent and effluent. Through the results obtained, it was possible to conclude that the treatment plant does not operate efficiently, since the treatment yields of the TSS, COD and turbidity were relatively low. Likewise, it was observed that the output values of the treatment plant exceed those established in the authorisation granted by the Agència Catalana de l'Aigua. For this reason, it was decided to evaluate the operation of the sequential batch reactor (SBR) of the sports club. Using the F/M ratio, VCO, TRH, COD removal percentage, and the amount of TSS in the reactor. Due to the lack of numerical data, these operational parameters could not be calculated and, therefore, it was not possible to conclude how the reactor works. A more extensive study of the sports club's purification system is necessary to identify potential problems and take the necessary measures.
Les sequeres a Catalunya són un fenomen recurrent, que resulta amplificat pels efectes del canvi climàtic. En aquest context, sorgeix la necessitat de prendre mesures per fer front els reptes hídrics del present i del futur. Aquest és el cas d'un club esportiu a Cataluña, que busca implementar solucions per mitigar l'impacte de la manca d'aigua, promovent al mateix temps una gestió més eficient d'aquest recurs. Aquest club esportiu disposa d'un sistema de depuració d'aigües residuals; el qual consisteix en dos depòsits de decantació, seguits de dos Reactors Biològics Seqüencials (SBR). Aquestes, un cop son depurades, s'aboquen a la llera d'un riu proper. La idea principal es poder reutilitzar aquesta aigua depurada per regar els seus jardins i pistes esportives, mitjançant la implantació d'un tractament de regeneració de les aigües. Per això, es van estudiar diferents tecnologies de regeneració, disponibles a escala comercial, per a triar quina es podria implantar al club esportiu, en funció de la composició de l'efluent de la depuradora. Per aquesta raó, es va realitzar una caracterització fisicoquímica a les instal·lacions del DEAB (Departament d'Enginyeria Agroalimentària i Biotecnologia) de l'aigua de sortida de la depuradora, i es va contactar amb tres empreses de tractament d'aigües residuals per obtenir quatre ofertes amb tecnologies de regeneració. A partir d'aquestes dades i de les eficiències d'eliminació de cada tecnologia segons la literatura, es va elaborar un balanç màssic per cadascuna de las ofertes recollides. D'aquesta manera, es va poder estimar la qualitat de l'aigua regenerada amb les tecnologies que oferia cada empresa. En base als resultats obtinguts, es va arribar a la conclusió que la tecnologia més adequada és la combinació d'un filtre de sorres amb unes membranes d'ultrafiltració, ja que l'efluent obtingut és d'alta qualitat, no sobrepassa els límits imposats en el RD 1620/2007 i es la més viable econòmicament. A més a més, aquest estudi també va contemplar l'anàlisi del funcionament de la depuradora del club esportiu, per així proposar vies de millora en la depuradora. Per això, es van calcular els rendiments de depuració a partir d'una caracterització fisicoquímica de l'aigua residual, afluent i efluent de la depuradora. Mitjançant els resultats obtinguts, es va poder concloure que la depuradora no opera eficientment, ja que els rendiments de depuració dels SST, DQO i terbolesa eren relativament baixos. Igualment, s'observa que els valors de sortida de la depuradora superen els establerts a l'autorització concedida per l'Agència Catalana de l'Aigua. Per aquesta raó, es va decidir avaluar el funcionament del reactor per lots seqüencials (SBR) que disposa el club esportiu. Mitjançant la ràtio F/M, la VCO, TRH, el percentatge d'eliminació de DQO i la quantitat de SST al reactor. Per la falta de valors numèrics, no s'ha pogut calcular aquests paràmetres operacionals i, per tant, no es va poder concloure com és el funcionament del SBR. És necessari realitzar un estudi més exhaustiu del sistema de depuració del club esportiu, per a identificar possibles problemes i prendre les mesures necessàries.
Las sequías en Cataluña son un fenómeno recurrente, que se ve amplificado por los efectos del cambio climático. En este contexto, urge la necesidad de tomar medidas para afrontar los desafíos hídricos del presente y el futuro. Este es el caso de un club deportivo en Cataluña, que busca implementar soluciones para mitigar el impacto de la escasez de agua, promoviendo a su vez una gestión más eficiente de este recurso. Dicho club deportivo, dispone de un sistema de depuración de aguas residuales; el cual consiste de dos depósitos de decantación, seguidos de dos reactores secuenciales por lotes o SBR, por sus siglas en inglés (Sequential Batch Reactor). Estas, una vez depuradas, se vierten al cauce de un río cercano. La idea principal es poder reutilizar esta agua depurada para regar sus jardines y pistas deportivas, mediante la implantación de un tratamiento de regeneración de las aguas. Para ello, se estudiaron diferentes tecnologías de regeneración, disponibles a escala comercial, para escoger cuál se podría implantar en el club deportivo, en función de la composición del efluente de la depuradora. Por esta razón, se realiza una caracterización fisicoquímica en las instalaciones del DEAB (Departament d'Enginyeria Agroalimentària i Biotecnologia) del agua de salida de la depuradora, y se contactó con tres empresas de tratamiento de aguas residuales para obtener cuatro ofertas con tecnologías de regeneración. A partir de estos datos y de las eficiencias de eliminación de cada tecnología según la literatura, se elaboró un balance másico por cada una de las ofertas recogidas. De esta manera, se pudo estimar la calidad del agua regenerada con las tecnologías que ofertaba cada empresa. En base a los resultados obtenidos, se llegó a la conclusión de que la tecnología más adecuada es la combinación de un filtro de arenas con unas membranas de ultrafiltración, ya que el efluente obtenido es de alta calidad, no sobrepasa los límites impuestos en el RD 1620/2007 y es la más viable económicamente. Además, este estudio también contempló el análisis del funcionamiento de la depuradora del club deportivo, para así proponer vías de mejora en la depuradora. Para ello, se calcularon los rendimientos de depuración a partir de una caracterización fisicoquímica del agua residual, afluente y efluente de la depuradora. Mediante los resultados obtenidos, se pudo concluir que la depuradora no opera eficientemente, ya que los rendimientos de depuración de los SST, DQO y turbidez eran relativamente bajos. Igualmente, se observó que los valores de salida de la depuradora superan los establecidos en la autorización concedida por la Agència Catalana de l'Aigua. Por esta razón, se decidió evaluar el funcionamiento del reactor por lotes secuenciales (SBR) que tiene el club deportivo, mediante la ratio F/M, la VCO, TRH, el porcentaje de eliminación de DQO y la cantidad de SST en el reactor. Por la falta de datos numéricos, no se pudo calcular estos parámetros operacionales y, por lo tanto, no se pudo concluir cómo funciona el reactor. Es necesario realizar un estudio más extenso del sistema de depuración del club deportivo, para identificar posibles problemas y tomar las medidas necesarias.